Són les 8 del matí. Aquí comença el matí de Ràdio Molins de Rei. Bon dia i bona hora amb Oriol Romeu.
Molt bon dia, Molins de Rei, què tal, com esteu? És divendres 9 de gener de 2026. Comencem aquesta nova edició, la darrera ja d'aquesta setmana, al capdavant del Bon Dia i Bon Hora, la sintonia de Ràdio Molins de Rei. L'equip d'aquest programa avui, Eli Arjona, Roger Doset, Silviartés, Oriol Romeu, saludant-vos pràcticament amb uns 11 graus de temperatura, ara mateix a l'exterior de l'emissora, 10.8 per ser més exactes.
Per tant, temperatura força més positiva que els darrers matins, sobretot el matí de dimecres, de dimarts i dimecres, que va apretar de valent. Doncs comencem el programa d'avui dimendres. Deixeu-me tenir un primer record.
per una persona que, malauradament, ens va deixar ahir als 90 anys. Al migdia coneixíem la mort del Francesc Artés Imas, durant moltíssims anys president de la joventut catòlica de la Peni, amb el qual els que ens començàvem a moure per als pastorets vam tenir l'oportunitat de compartir amb ell forces moments i d'anar a les primeres assemblees
de socis de la Peni, que aleshores es feia durant el marc del pont del desembre, del 6 i el 8, doncs vam començar a coincidir amb en Francesc, que ja venia de llarga trajectòria al capdavant de la ferreteria Artés, durant tants anys i també, com ahir s'explicava, havia treballat també
anteriorment a Can Malvei, però segurament per la tasca social a la vila i sobretot amb aquesta entitat històrica, molta gent el recorda com a president de la joventut catòlica. I ens deixava als 90 anys, sempre també, evidentment, des de la missora, quan havíem...
Necessitat, eh? Parla amb ell, sempre disposat. I ahir recupera una foto que és l'última vegada que el vam poder entrevistar, si la memòria no en falli, crec que no. Va ser en el transcurs d'aquest programa especial que van fer des de les entranyes del Teatre de la Peni, precisament, el juny del 2022. Per tant, ja ha fet tres anys i mig, amb motiu del centenari, diguem, de l'edifici.
que vàrem fer un programa un divendres, precisament, des d'allà, amb els Miquels i amb contingut especial, i ens va acompanyar el Francesc i vam xerrar una estona amb ell, que va ser l'última entrevista que vam poder fer. Des d'aquí, m'he sentit record per ell i una abraçada factuosa.
a la Maria Antonieta i a les fills i filles del Francesc i a la resta de la família i també de la família de la joventut catòlica. Ara, a l'espai de la informació de servei, us explicarem o concretarem a l'hora de l'acte de comiat.
perquè hem de començar un programa on el que farem aquesta primera hora precisament és actualitzar tota la informació de servei, l'actualitat local i el repàs a l'agenda força minça aquesta setmana. Es nota la ressaca després de tota aquesta activitat que hem tingut a les setmanes marcades per la festivitat de Nadal, Cap d'Any i Reis. I el que farem també és repassar la informació general a través dels titulars de la premsa escrita i la premsa digital.
Escoltarem l'Àngel Rutia, que té ganes de parlar a la punt del dia del programa que s'estrenava ahir aquí al costat, el Teatre del Foment, el Fan Zone, amb el Gerard Romero. L'escoltarem. També farem el repàs a la programació de la Ràdio Nostra i de la Televisió. I acabarem aquesta primera hora amb la col·laboració també del Xavi PSX, el Xavi Planes,
amb el seu espai, tal dia com avui, un videojoc. Després de les notícies de les 9, la Sandra Tangerina ens porta a la cançó del dia, abans de saludar els Miquels en aquest estudi de Ràdio Molins de Rí, que recuperarem també el contingut, l'activitat, després de força setmanes de no fer-ho, perquè la setmana passada no fèiem programa el divendres, el dia 2 l'altre va coincidir amb Sant Esteve, per tant...
Fa bastants dies que no fèiem el programa en divendres. Recoberarem els espais. Per tant, la tertulia amb els Miquels. Esperem que ens puguin acompanyar el Miquel Canut, el Miquel Casas, el Miquel Vinyes, el Miquel Païssa, el Miquel Díaz i el Miquel Vallès.
A partir de les 10 i 10, preguntes ara molins l'espai polític del dia amb el regidor portaveu d'aquesta formació que és el Ramon Sánchez. A dos quarts d'11 tindrem l'espai Fragments amb la Mònica Mas Rubió, aquest espai que compartim amb la Mònica i amb l'objectiu de repassar
Durant dues setmanes, una novel·la, fer un tastet d'una novel·la. En aquest cas, he de recordar, perquè tot just, doncs, clar, fa tres setmanes que no fèiem el programa en divendres, vam començar el Pedra de Tartera, aquesta novel·la emblemàtica de Maria Barbal, i avui farem la segona part d'aquesta novel·la. Serà a partir de dos quarts d'onze. I a tres quarts d'onze, la Judit Herrera, que ens acompanyarà també amb el seu espai Cent grans dones de la història,
Repassarem dues dones més, avui la Maruja Mayo i l'Argentina són les propostes que ens fa la Judit. I després de les notícies de les 11 recuperarem també l'espai Tant Recordes amb el Xavi Garcia, avui que ens vol parlar del biquini. I a partir també de quarta dotze saludarem l'Hector Zacarias, el nostre estimat col·laborador que ens proposa excursions cada setmana.
i avui ens portarà cap al Mont Sant, una excursió que ens explica que ha fet durant aquests dies de Nadal, de les festes, i ens portarà a la Roca Corbatera, al Mont Sant, en aquest paisatge tan bonic que tenim al nostre país. Tot això ens portarà fins a les 12 del migdia,
I a partir de les 12 el que farem és l'informatiu bonitzar-hi al dia. Per una banda, a dos quarts d'una tenim la cita amb el Parlem de Còmics. Per ser interessant avui, perquè parla del còmic, la novel·la gràfica sobre la SEAT, el Pau Moratalla, i un dels convidats és el nostre estimat tertulià, cont tertulià.
el Paco Prieto, que és un dels protagonistes d'aquest còmic. Si el voleu escoltar, amb ell hi ha els altres protagonistes. A dos quarts d'una, el Pau Moratalla amb el Parlem de Còmics. I a la una, la remissió del programa Tot Teatre, que ens portarà ja fins a les dues amb la connexió amb les notícies en xarxa. És divendres 9 de gener de 2026. Comencem el bon dia i bona hora. Benvingudes, benvinguts.
Les 8 del matí i 7 minuts.
Anem a actualitzar la informació de servei. El primer que farem és conèixer la previsió meteorològica per avui, divendres i aquest cap de setmana que tenim a tocar. Ens ho explica el Jordi Miralles. Com sempre, queda el Jordi. Bon dia i bona hora. Hola, Oriol, bon dia. Aquestes últimes hores hem tingut ventades aquí a Molins de Rei. De moment no han passat dels 30 a 32 km per hora.
però amb el pas d'aleshores aquest vent deponent serà bastant fort i això farà que les temperatures al centre del dia siguin sous, més o menys, com les deia, màximes al voltant dels 14-15 graus a bona part de la comarca. Pel que fa a l'estat del cel, hem de parlar de sol, de la presència d'alguns núvols, però serà una jornada tranquil·la, tot i que ja diem que a estones el vent pot tenir ratxes de moderades a fortes. Pel que fa també al cap de setmana, doncs pararem demà d'un dissabte, en el qual tindrem més fred, baixaran les temperatures mínimes, ho faran les temperatures màximes
A primeres hores del matí encara ho farà el vent, que amb el pas de les hores anirà perdent una mica la seva intensitat, però, vaja, encara es farà notar. Demà també parlarem de núvolositat variable. I de cara a diumenge, ambient més assolellat i temperatures més extremes. Farà més fred al matí, però, en canvi, les temperatures diurnes començaran a pujar i pujaran una mica més de cara a la setmana entrant.
Molt bé, doncs moltíssimes gràcies per la crònica, el company Jordi Miralles, com és habitual, acompanyant-nos a aquest inici de programa. Aviam si podem anar cap al RAC per explicar-vos també com tenim en aquests moments la situació del trànsit a la xarxa viària i també hem d'anar a escoltar l'oferta de feina...
amb el Francesc Roeda. Però, si us sembla, abans ens avancem i us expliquem que, parlant del transport públic, la xarxa de transport públic de l'àrea integrada de Barcelona funciona amb normalitat a aquesta hora del matí. En principi, per tant...
no hi ha incidències pel que fa al transport públic de l'àrea integrada de Barcelona, actualitzat la informació de fa ben poca estona. Per això, per d'altra banda, anem a... Aviam si podem anar cap al rac. De moment, no? Doncs hem escoltat l'oferta de feina, que ja ens han entrat noves ofertes amb la veu del Francesc Rueda. Doncs us la compartim. Vinga, endavant, Francesc. Bon dia i bona hora.
Hola, bon dia. Avui comentarem una oferta que ens arriba d'una fusteria i banisteria ubicada a Moritz de Rí. Ens demanen una ajudanta de fusteria i banisteria. Hem buscat una persona per treballar a jornada partida, 40 hores setmanals, de dilluns a dijous, de 7.45 a 13 hores i de 14 a 17.30. Els divendres de 7.45 a 12.45. El contracte seria indefinit en un període de prova...
El salari estaria al voltant dels 23.000 euros bruts anuals i les tascades pròpies d'un ajudant de fusteria. Ajuda al superar i saltaller, fabricació de mobiliari i elements decoratius de fusta, com columnes, portes, panells decoratius, estructures, etc. i altres tascades pròpies del lloc de feina.
Hi haurà formació contínua a càrrega de l'empresa. A nivell de requisits es valorarà que tingui experiència en aquest àmbit, català i castellà, formació de graduat escolar o ESO, o similar. També podria ser una formació d'anar al mig en fusteria i banisteria i, bé, ganes de treballar.
Molt bé, doncs, Francesc, moltes gràcies per la informació que trobareu penjada, recordeu, al web clicfeina.cat. Finalment no podrem anar cap al centre, cap al RAC, perdoneu, per oferir-vos la crònica del trànsit. Per tant, anem a repassar, a comunicar dues defuncions, perquè a banda de la mort d'en Francesc Cartés, que ara repassarem l'acta de comiat,
També us hem d'anunciar la mort del senyor Antonio Castillo López. Ha mort el senyor Antonio Castillo López, que tenia 80 anys i vivia al carrer Lluís de Requesens. L'acte de comiat serà avui a dos quarts de dotze a l'oratori del tenatori. Descansi en pau el senyor Antonio Castillo López, que ens ha deixat els 80 anys d'edat. Vivia, com dèiem, al carrer
Lluís de Requesens i l'acte d'acomiat serà avui mateix a dos quarts de dotze a l'oratori del territori. I d'altra banda, doncs, recordem la defunció del senyor Francesc Artés Mas, que mort als 90 anys d'enat. Com dèiem, el Francesc va ser, entre moltes altres coses, president de la joventut catòlica durant molts anys...
Ell va treballar, la seva trajectòria professional el va portar a cap Malvei durant temps i també, recordeu que va regentar fins a la seva jubilació, la ferreteria Artés. Justament ahir, des de la Penny, emetien un comunicat, també des dels Pastorets. La Penny lamentava la mort d'en Francesc Artés des de la Junta del Teatre, a
Llegeixot actualment, volem destacar la seva empremta durant tots els anys que ha estat vinculat a l'entitat, com a soci, com a president. La tenacitat, implicació, compromís i passió són el llegat que ens deixa i que recordarem amb respecte i estima. Aquest era el comunicat que matia a les xarxes ahir la Junta de la Joventut de la Peni.
i, com dèiem, també ho va fer, en aquest cas, els pastorets. L'acte de comiat per en Francesc Artés serà demà a dos quarts de dotze a la parròquia de Sant Miquel. Avui hi ha la vetlla alternatori i demà l'acte de comiat a dos quarts de dotze
a la parròquia de Sant Miquel ho anirem recordant en els diferents bolletins horaris i el nostre més sentit condol com dèiem a la família tan biològica com també de l'apeni i dels pastorets que durant tants anys ja tenia relació evidentment el Francesc Artés com dèiem acte de comiat demà a dos quarts de dotze a la parròquia
I per últim recordarem la farmàcia de Guàrdia. Per avui, divendres, dia 9 de gener, avui és la farmàcia de la Granja, que trobareu al carrer Roseta Canalies, número 16, en aquest barri de la nostra vida. Demà dissabte també és la farmàcia de la Granja. I el diumenge, dia 11, és la farmàcia Espinet del carrer Menéndez Pelayo, número 36, al barri del Canal.
I amb tot això ens hem situat ja a un quart de nou del matí.
Anem a fer un repàs a l'actualitat local, explicant-vos que l'Ajuntament, segons nota de premsa que rebíem ahir, ofereix a tota la ciutadania covells per la separació de la orgànica. Hola, Sílvia, molt bon dia. Bon dia. Doncs sí, és una nova campanya que comença just el dilluns que ve, que suposarà repartir aquests covells a tota la població.
La fracció orgànica suposa el 40% del pes total dels residus domèstics que produïm. És una fracció que té un impacte elevat en els resultats totals de la recollida i separació de deixatlles i per aquest motiu, amb la intenció de potenciar la recuperació de la brossa orgànica, l'Ajuntament posa en marxa aquesta campanya a través del repartiment a tothom de covells específics per a aquesta fracció.
I aquest repartiment, a banda de la campanya, que també l'explicarem quan tinguem tota la informació, una nova campanya de separació de residus per fomentar que la gent ho faci correctament, hi ha aquesta paral·la orgànica, es repartiran els covells marrons
a diferents punts i es farà de forma ordenada. Es comença la setmana que ve i cada setmana es va a un barri diferent. Dilluns que ve, la setmana que ve, de fet el dilluns dia 12, es comença pel barri del Canal, a la plaça Vicenç Fernández, de dilluns a divendres de la setmana que ve es donaran els covells a les tardes, de dos quarts de cinc a dos quarts de vuit. I es comença així cada setmana durant les tardes en aquest mateix horari, de dilluns a divendres, de dos quarts de cinc a dos quarts de vuit,
A un punt diferent de cada barri es farà el repartiment durant totes les setmanes. Comença a la plaça Vicenç Fernández, la setmana següent serà el pont de la cadena, després del barri Bonavista, Conserves, Riera Bonet, Àngel, La Pau, Riera Nova, Can Graner, Les Guardioles, La Granja...
i al centre Vila. Cada setmana, doncs, a un barri diferent, ho anirem recordant puntualment. De moment, la setmana que ve dilluns a divendres, de dos quarts de cinc a dos quarts de vuit, a la plaça Vicenç Fernández, del barri del Canal, pel veïnatge del Canal, es donaran aquests covells marrons per deixar-hi la brossa orgànica. Molt bé, i d'altra banda, també us hem d'explicar que continuen les actuacions per fer l'obra del nou poli esportiu que s'ha d'ubicar al pont de la cadena.
Doncs sí, actualitzem la informació perquè durant aquestes vacances de Nadal s'han derrocat els gimnars que hi havia a l'escola i just ahir es començava a col·locar la carpa exterior que està fora del centre i que haurà de fer de gimnars durant el temps en què hi donin les obres del Poliesportiu Municipal, un any i mig aproximadament.
També continuen les obres d'adequació per fer una zona d'aparcament públic al carrer Primer de Maig per compensar totes les places que s'han perdut davant de l'escola. En concret és la parcel·la del carrer del Pla cantonada amb el carrer Primer de Maig. Es pavimenta, es col·loca il·luminació, senyalització. És una actuació que costarà uns 140.000 euros i que de moment encara s'està fent perquè just abans de fer l'obra del poliesportiu s'han de fer aquestes actuacions prèvies. La intenció era que la carpa estigués instal·lada
instal·lada la tornada de l'escola després de les vacances de Nadal, però es retardarà uns dies. També l'aparcament havia d'estar acabat entre el 10 i el 15 de gener, però es retardarà uns dies. De moment hi ha el provisional al parc de Llobregat. En parlàvem ahir amb l'alcalde, Xavi Paz.
També s'ha fet la preparació de tot el terreny i, per tant, el que és la llosa de formigó, on s'instal·larà la carpa, que s'està instal·lant avui i, en teoria, dissabte acabarà ja d'instal·lar-se. Després quedarà una setmaneta per acabar d'eixugar, que s'assequi la formigó i pintar les línies del paviment.
I en paral·lel el que es va posar en marxa, que és l'aparcament del primer de maig amb Menéndez Pelayo, que encara quedava asfaltat, es farà la setmana que ve i durarà dues setmanes.
En principi, pel que deia l'alcalde, la setmana del 19-20 de gener estaria acabat ja l'aparcament, també la carpa, la setmana que havia d'haver tasques perquè s'assequi tot el que instal·len i acabar d'adequar-la, i continua de moment, per tant, l'aparcament provisional al parc de Llobregat. A banda d'aquestes actuacions que afecten sobretot...
els veïns del barri del canal, els usuaris de l'escola, de l'equipament esportiu Ricard Ginebreda. També vam començar a parlar ja de la Fira de la Candelera. Se n'ha presentat un logo nou, és la 175è edició de la Fira, una edició especial. El cartell de la Fira, ens anunciava l'alcalde, és especial també aquest any i és obra de l'artista Molinenc, ha estat un encàrrec, el pintor Josep Martí Bufarull. El cartell de la Fira es presentarà la setmana que ve.
I també el pregó, el pregó de la fira, que es durà a terme el divendres 23 de gener. El pregó el farà el periodista, presentador, baterà de televisió, establert a la vila des de fa anys, Jordi Hurtado. Jordi Hurtado serà el pregoner de la propera edició de la Fira de la Candelera.
Fantàstic, enhorabona al Jordi, parlarem amb ell, evidentment. El que fem ara és repassar altres notícies. El darrer noro de la revista El Llas, que es publicava fa pocs dies, té com a eix central les iniciatives solidàries a la vila.
Un llaç que repassa diferents projectes solidaris que tenen endavant entitats de la vila i que tenen per objectiu millorar la vida d'altres persones. La revista repassa temes com l'últim Premi, Josep Maria Sarr, l'alta campanya posa la gorra, altres iniciatives vinculades a persones amb discapacitat. Per exemple, també s'ha un repàs de les notícies de l'últim mes, novetats vinculades a escriptors de la vila i a un article d'opinió de les Eures on denuncien el canvi en el servei de ginecologia
del CAP. Enllaç, revista mensual i que, per tant, dona un tractament en profunditat de temes que han passat a la vila més enllà de l'actualitat més estricta. En parlàvem ahir amb el director d'enllaç, el periodista Roger Castillo.
Parla de moltes coses i la majoria es parla de tal manera que d'aquí no l'agafis només ara, sinó que l'agafis al mes de març i continuï tenint vigència d'interès, en tant que hi pot haver conversa reposada, hi pot haver explicació d'un projecte parlant amb les persones que en són responsables i, per tant, en forma de reportatge que et pugui portar més idees de la que potser a simple cop de titular acabes veient. Llavors jo crec que són temes d'interès, diguéssim. La majoria de temes que es plantegen al llast amb el format que fem actualment jo diria que
conviden a ser reposats o a llegir-se quan pertoqui sense cap mena de pressa quan t'arriba el llaç a casa quan el vas a comprar.
Doncs el podeu adquirir a les llibreries de la Vila amb preu de 4,5 euros. El proper número sortirà a finals de gener, abans de la fira. Molt bé, per cert que ahir hi havia la primera xerrada de l'any 2026 de l'Aula d'Extensió Universitària. El nostre col·laborador Oriol Ferrés, doctor en filosofia, que ahir ens acompanyava al programa, va parlar de Maquiavel. Per a aquelles persones que no hi hagueu pogut anar i per les que hi hagueu anat i us va agradar, la col·laboració que fem mensualment amb ell...
Aquest mes de gener parlarem justament de Maquiavel. Aquesta era la idea, ja us diré el dia, ja sabeu que veieu un dimarts al mes. Doncs aquest mes de gener parlarem de Maquiavel amb l'Oriol Farrés. Seguim passant 7 minuts d'un quart de nou.
I fem un repàs a l'agenda d'activitats per aquests dies. Dèiem, hi ha poca activitat, però en tot cas, recordeu que aquest cap de setmana tenim les darreres representacions dels pastorets de Frederic Soler Pitarra. Sí, demà, dissabte i diumenge, com sempre a les 6 de la tarda a la Penny, i les entrades anticipades numerades les podeu comprar al web Entràpolis, últimes funcions ja.
A les 6, eh? Recordeu, dissabte i diumenge. Val la pena, si no hi heu anat, de veure aquesta adaptació dels Pastorets, per si ho vaja, proposada per l'Oriol Roig, director d'enguany. Si anem al Foment, què és el que hi trobarem aquest cap de setmana?
Doncs avui a Moren Tiempo de Like, dins del cicle Molins Night Cabaret, avui a les 9, demà a les 8, concert tribut al grup Estopa, amb la formació Estopaus, demà música a les 8, al Foment, i diumenge a les 6, i a ball amb l'Experis. Molt bé. Parlem també del centre excursionista de Molins de Reí.
Demà dissabte es reuneix el jurat dels Premis Clic de Fotografia local del CEM a partir de les 10 del matí per triar les fotografies finalistes i guanyadores d'aquesta nova edició de concurs fotogràfic organitzat per l'Ajuntament i el CEM. És un acte que està obert a tothom que vulgui anar a veure la deliberació del jurat. Demà a partir de les 10 al seu local i diumenge a la secció de Sanderisme farà una travessada des del poble de Garraf fins a Sitges, un recorregut a través del GR 92 per la façana...
litoral d'uns 14 quilòmetres aproximadament i de nivell fàcil, segons ens explicaven des del CEM. Si voleu anar-hi, aquesta tarda encara podeu passar pel local del CEM, apuntar-vos-hi, l'horari és a dos quarts de set, a dos quarts de nou. Molt bé, i fem un últim apunt per parlar que encara tenim el Gran Pessebre amb detalls de Collxorola a la parròquia de Sant Miquel.
Doncs sí, fins el 2 de febrer, fins la Candelera, podeu visitar aquest pessebre que han fet Josep Vinyets i Cesc Fernández, que repodueix l'entorn natural de la vila amb les seves masies. L'horari de visita de 9 a 12 i de 5 a 8.
Seguim 6 minuts i dos quarts de 9 del matí. Anem a fer un repàs a la informació general. Començant amb els titulars de la premsa escrita. Roger Toset, molt bon dia. Bon dia, Oriol. El pacte Sánchez-Junqueras obre el pas als pressupostos, ho diu el periòdic a la seva portada. Els republicans mostren la seva disposició a negociar els comptes estatals i catalans, però exigeixen recaptar íntegrament l'IRPF. El PP acusar el líder socialista de genollar-se davant esquerra
per implorar-li oxigen. Illa i Puente formalitzaran dilluns l'empresa mixta de Rodalies i, en fotografia de portada, Jorge Rodríguez allibera presos polítics, cinc d'ells espanyols. El president de l'Assemblea Nacional venezolana assegura que és un gest per consolidar la pau i la convivència pacífica al país.
L'Església cedeix i accepta indemnitzar les víctimes de pederàstia. I parlem també del fenomen dels streamers que s'humilien per diners que mou 50.000 milions d'euros. Trump apujarà el pressupost per a la defensa un 50% en plena crisi amb Groenlàndia a fins a 1,5 bilions de dòlars.
I al Passeig de Gràcia, Barcelona dona llum verda inicial a l'obertura al públic de la casa Lleó i Morera. El Madrid vens l'Atlètic per un gol a dos i serà el rival del Barça a la final de la Supercopa. Al diari La Vanguardia, Sánchez i Junqueras acorden que Catalunya rebi 4.700 milions més el nou model de finançament.
Pendent d'aprovació suposarà que les comunitats ingressin el 55% de l'IRPF i el PP critica el pacte perquè privilegia els catalans i diu que només serveix per sostenir el cap de l'executiu. Parlem també del govern que busca el suport empresarial perquè pressioni junts. Trump justifica l'assassinat per l'ais d'una dona indefensa. L'acció impuna d'una gent migratòria a Minneapolis desencadena protestes civils i no és l'únic que ha passat, ara ho explicarem també als diaris digitals,
També llegim a la Vanguardia Pacte perquè l'Església assumeixi el pagament pels casos d'abusos sexuals i Venezuela allibera presos polítics entre els 5 espanyols. Un Madrid de mínims s'apunta al clàssic i Moef i Galp s'uneixen per desafiar Repsol.
El diari Ara, acord de finançament, Pedro Sánchez i Oriol Junqueras pacten un canvi de sistema que garantiria l'ordinalitat i s'han de donar avui els detalls del pacte, però el líder d'Esquerra avança que Catalunya rebrà 4.700 milions més. Parlem també d'aquest pacte històric entre l'Estat i l'Església, reparació per les víctimes de pederàstia.
I de Minneapolis que planta cara a Trump per l'assassinat d'una dona a veneçoeira allibera presos polítics. Els pagesos catalans tallen carreteres per l'acord amb Mercosur, protesten per la política agrària europea. Això no ho veureu als altres diaris. Hi ha els cicles de Sebastià Zamora i Natza Ferrer.
I al penúltim repassem la portada del punt avui que parla de la tecnologia al servei del teatre. La realitat virtual suma avatars a l'escenari físic clàssic que continua produint-se en un temps i un espai concret. Parlem del líder d'Esquerra que anuncia un acord que portarà 4.700 milions més a Catalunya. Hi ha cròniques de David Portavella, Junqueras surt de la Moncloa amb ordinalitat i de Telma Castro pagesia o mort, l'autèntica rebel·lió.
Parlem de la Supercopa, que es tornarà a decidir en un clàssic i entrevistarà Teresa Colom, poeta i novel·lista, que diu que aquest llibre conté la llavor de tot el que ha escrit fins ara.
Seguim dos minuts i mig i seran dos quarts de nou del matí. Anem a fer també un repàs als diaris digitals. Comencem pel Trescat Info, parlant d'aquest segon dia de protestes de la pagesia contra Mercosur, que han suposat talls a la P7, a la 2 i a la C16. Ho ampliem una mica. Ramaders i agricultors es manifesten contra el tractat de lliure comerç que s'ha de ratificar avui.
i les retallades també previstes a la política agrària comuna. S'han bloquejat, de fet, continuen bloquejat els accessos al port de Tarragona, on s'hi volen quedar fins dilluns, i on més incidència hi va haver va ser a la P7. La previsió és que s'hi quedin, fins que per intentar evitar l'assignatura d'aquest acord que s'ha de ratificar avui, com dèiem, i uns 140 pagesos i ramaders han passat la nit dins de tractors i els seus vehicles.
El tema, doncs, per què es queixen? Doncs perquè l'acord de la Unió Europea-Mercosur permet l'entrada massiva de productes agrícoles i ramaders produïts amb productes i normes que aquí estan prohibits, com pesticides perillosos, hormones de creixement, costos laborals mínims, deforestació massiva i una falta evident de controls reals. Anem a 20 Minutos, que diu que la policia migratòria de Trump ha disparat i ha ferit a dues persones. Agents del Servei de la Immigració i Control de Duanes han disparat ahir contra dos civils, els han deixat ferits a Portland, a una zona
residencial. Això va passar just 24 hores després que una gent d'aquest mateix cos matés a trets a René God a Minneapolis. També, de fet, Portland ha estat una de les ciutats governades per demòcrates en les que Donald Trump va ordenar el desplegament de tropes a la Guàrdia Nacional sota la justificació de combatre el crim, però s'ha enfocat principalment en redades contra immigrants. Era aquestes dues persones ferides que, a més, són veneçolans.
I acabarem amb Nació Digital, que explica que mor Salvador Escrivà, fundador de la Salseta del Poble Sec, que mor als 75 anys a causa d'un ictus. Escrivà es considera una de les veus més populars de la música catalana. Va ser especialment present a les festes majors de tot el país. Ell va impulsar la popular banda al costat de Pep Berxer i també va crear el segell discogràfic Salseta Discus, que va tenir un paper important en el creixement del rock català. En el deixament del rock català va donar el tret de sortir de grups com Sopa, de Cabra o
Ara mateix són dos quarts de nou del matí.
Us hem d'explicar que a partir de la setmana que ve l'Ajuntament de la Vila programa sis xerrades organitzades amb la col·laboració del Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya i el CAT Salut per promoure un bon ús dels medicaments. La primera xerrada serà el dimecres de la setmana que ve, anoteu-vos-ho, dia 14 de gener, i a partir d'aquí en vindran més fins al mes de juny. En parlem tot seguit.
I ho fem acompanyats del regidor de Salut Pública de l'Ajuntament de la Vila, que és el Joan Carles Serra, que era el Joan Carles, bon dia. Molt bé, bon dia, què tal com estàs i bon any? Bon any, eh? Tot bé? Igual, tot bé, amb dades, sempre amb dades. Bé d'entrada, però, abans de les dades, Joan Carles, m'expliques d'on neix la idea de fer aquest cicle de xerrades que comenceu la setmana que ve?
Sí, mira, és fonamental moltes vegades transmetre als nostres vilatans i vilatanes la importància que té el bon ús dels medicaments. Moltes vegades no ens durem compte, però és que un medicament pot servir per moltes coses. Ja no sols pels símptomes que vas a la farmàcia i et resolen problemes, símptomes que poden ser molt habituals, sinó a nivell de patologies agudes o cròniques.
I hi ha una dada que no ens adonem, que moltes vegades quan el metge ens prescriu un medicament o la farmàcia ens recomana un determinat abordatge d'un símptoma, que a vegades no fem cas als dies de durada que ha de tindre, per exemple, aquest medicament. I què passa llavors? Doncs que passen una sèrie d'històries que a nivell de dades, com et deia abans, fan que el que es diu l'adherència al tractament provoca moltes coses. Et dic dades, mira.
Al voltant del 50% dels pacients crònics no són adherents, és a dir, no continuen un tractament. El 50% dels pacients crònics. Això vol dir un abandonament del 30% a un tractament inicial i un 20-40% que ho pren de forma inadequada. Òbviament, això vol dir que s'ha de fer un seguiment farmacoterapèutic, etcètera, etcètera. Però també té un altre aspecte que, òbviament, afecta la persona.
que és que pot ser que torni a recaure en aquella patologia o en aquells símptomes. I, òbviament, de forma indirecta, hi ha al voltant d'unes 18.000 morts anuals relacionats amb això i amb un sobrecost d'11.000 milions d'euros. És a dir, ja no dic aquesta segona part, no la part primera, és que és una llàstima que per no prendre adequadament un medicament no acabis de lliurar-te d'aquella patologia o d'aquells símptomes. I aquest és un dels objectius que es té aquesta sèrie de xerrades.
I l'abandonament, per tant, Joan Canals, pot ser per diversos factors, no, aquí? Sí, bueno, mira, hi ha uns quatre o cinc descrits. Un és l'edat. Els joves fallen per una falta de conscienciació. I, bueno, m'han demanat un antibiòtic, m'han transcrit un antibiòtic. Em diuen com a mínim set dies, n'hi ha un que són tres dies, però set dies. I el tercer dia, com ja em trobo bé, no tinc febre, el deixo. No, és un error. És un error perquè pot ser que et tornis a recaure. Un altre, la complexitat.
És a dir, amb els pacients polimedicats pot ser que se n'oblidi un, si no el tinc i no hi vaig a la farmàcia no passa res. Expectatives, pot ser que abandoni si no hi ha resultats immediats. Hi ha moltes patologies i alguns símptomes que el primer dia no es resolen. Per tant, el que has de fer és ser constant i fer cas dels professionals sànites, tant metges com a farmacèutics. Per no parlar també de l'automedicació, que aquest seria un altre gran tema.
Bé, és un desastre. Però clar, hi ha un professional sanitari darrere. Claríssim. És més, les farmàcies, les 12 farmàcies que tenim aquí a Molins de Rei, o les 3.000 a Catalunya, o les 23.200 que tenim a Espanya, estan conscienciades de no donar medicaments de prescripció
sense una recepta mèdica. Sí. Llavors, per molt que tinguis a casa un medicament, no, és que no ho vaig prendre un dia, un antibiòtic em va servir per... No, no, cuidado, cuidado. Ha de ser un professional sanitari al costat, sempre. A partir d'aquí, doncs, i d'aquesta voluntat, Joan Carles, explica'm com heu estructurat aquest cicle de xerrades.
Sí, mira, com deies molt bé a l'inici, són sis xerrades, que fem una cada mes, la primera, com ho dic, la setmana que ve, a la FEDE, el dimecres, i estan relacionades, de les sis xerrades, n'hi ha quatre relacionades amb símptomes, que són símptomes o patologia, que són dolor, que és la primera de la setmana que ve, el 14 de gener, a la 6 i mitja, que és insomni,
que és hipercolesterolemia, és a dir, colesterol, i la salut bucodental, molt descuidadat també. I n'hi ha dos també molt interessants relacionats amb el que et deia abans, dos més relacionats amb el medicament genèric, és a dir, la importància de seguir bé els tractaments, t'acau de dir el perquè, sobretot, i el bon ús dels medicaments. Inclús, si em permets conservació, com el deies tu molt bé, l'automedicació, etcètera.
És a dir, és una forma de conscienciar a la població que el medicament està molt bé, però que s'ha de fer un molt bon ús del medicament. I per això aquestes xerrades que es diuen testgum, que és...
que és programa d'educació sanitària del bon ús dels medicaments. I això ho feu amb col·laboració, amb complicitat, com dèiem, del CAT Salut i del Consell de Col·legis de Farmaceutics de Catalunya, eh? Exacte. El Consell, que es deia abans, el Consell de Col·legis de Farmaceutics de Catalunya, agrupa, és la entitat per sobre dels quatre col·legis provincials de Catalunya. La periodicitat, per tant, serà setmanal d'aquestes xerrades...
Mensual. Mensual. I, a més a més, no sé si s'ha d'apuntar a la gent o no cal. Facilitem de forma... És a dir, quan volem arribar a la més quantitat de veïns i veïnes possibles, passa per allà, entra... No, teniu que anar el dimecres allà, a la fèrie. Doncs vinga, basta a la fèrie. Les altres seran a la Bíblia.
Doncs si vas, ja està, no cal apuntar-se. Ho facilitem tot perquè precisament per la importància que té la difusió i la conscienciació del bon ús dels medicaments. Molt bé. El dimecres, per tant, a dos quarts de sis, a la Federació, què cal saber del dolor? Gran tema. I també, bé, tots són grans temes, eh? Però el 17 de febrer, què cal saber de l'insomni? Aquest també em sembla molt interessant, tal com anem avui en dia, eh?
Efectivament, efectivament. I després també, si em permés, també colesterol, perquè moltes vegades entre la tele, no? És que has de prendre la llet tal o no sé. Bueno, a veure, cuidado, no, clar. Primer, has de fer una primera detecció de realment si necessites o com tens els nivells de colesterol.
I després, en funció d'això, vas o a la farmàcia o al metge. És a dir, aquí hi ha un altre aspecte molt important. Els professionals sanitaris, els farmacèutics, ja parlem en aquest cas concret, estem parlant de medicaments dels farmacèutics, saben perfectament que determinats símptomes deriven al metge, deriven al cap nostre.
Perquè el que no es pot fer és assumir com a professional sanitari farmacèutic aspectes relacionats amb patologia. Això ho tenim claríssim. De totes formes, per això dic que és important, com el bé deies, no són les tres símptomes que abordem en aquesta sèrie de sis, sinó també el bon ús dels medicaments, la importància de seguir bé els tractaments. I les xerrades, expliqueu, Joan Carles, que les impartirem professionals de la farmàcia, eh?
Correcte, farmacèutics, sí. Molt bé. Ja que hi estem, també important pel bon ús dels medicaments, un cop es caduquen aquests medicaments, els hem de portar a la farmàcia degudament. Correcte. Jo diria, si em permets, Oriol, no sol quan caduquen, sinó quan s'ha acabat el medicament i és un tractament d'una patologia, és a dir, un medicament de prescripció...
Home, si el vols guardar em sembla bé, però intentem evitar el que deia abans. No, és que torno a tindre febre. M'emprenc aquest antibiótic que m'ha anat molt bé fa un any.
home, a vegades és millor llançar-lo i comencem una altra vegada, perquè potser la infecció no és determinada o no està tractada amb aquell determinat antibiòtic. Bé, doncs interessant aquest cicle de xerrades que comencen, com dèiem, la setmana que ve, dimecres 14 a 2 quarts de 6 a la Federació Obrera. Què cal saber del dolor? És el primer tema. Joan Carles, alguna altra cosa que vulguis afegir?
Doncs que t'espero. Molt bé. Doncs en alguna... No sóc a tu, que òbviament serà un plaer, sinó que crec que és molt important assistir. Si teniu una horeta i mig màxim, passeu per allà, perquè és molt interessant i...
Òbviament, hi haurà un torn de preguntes, en el sentit que qualsevol dubte que tingui la persona que estigui allà participant, vol preguntar-ho i, òbviament, estaré encantats de contestar-les. Molt bé. El Joan Carles Serra és regidor, entre altres responsabilitats, de Salut Pública de l'Ajuntament de la Vila. Moltes gràcies, Joan Carles, i bon cap de setmana. Gràcies, igualment, com sempre a tu. Que vagi bé. Adéu, bon dia. Adéu. Ràdio Morins de Rei. La ràdio nostra. Ràdio Morins de Rei.
Que al Molí Jove ja tenim una nova assessoria sobre sexualitat i efectivitat. Ah, sí! El primer i tercer dimecres de mes, de 5 a 8 de la tarda. I serem nosaltres, l'Helena i el Pau, de la cooperativa Plaer. Un espai còmoda i confidencial per parlar de tot allò que et preocupa o et genera curiositat sobre sexualitat i relacions. Vine, xerrem i si vols apunta't al taller obert que farem cada mes. T'esperem al Molí Jove.
Ets d'aquelles persones que va deixar de llegir TVOs després de Mortadello i Tintin? Cap problema. Aquest programa et permetrà recuperar aquella afició que tant bons moments et va portar. Si, en canvi, ets d'aquelles persones, en bon edat ja, que encara llegeix còmics, estem al mateix equip. Sigui manga americà o europeu, aquest programa et permetrà estar el dia de l'actualitat comiquera. Com? Que mai no has llegit un còmic? Moltes felicitats. Aquest programa aconseguirà aficionar-te al nou bé art. Parlem de còmics amb Pau Moratalla.
Els divendres, a dos quarts d'una del migdia, a Ràdio Molins de Rei.
Hola, Garrofa. Aviam què fa, preguntem-li. Què feies? Aquest no saps de nova. Els pastorets fan 130 anys i el dia 10 i 11 de gener els podràs venir a veure. Però què dius, home? Les he comptades, eh? 44 garrofes. Que no pallanga, però ho és ben cert. Sí? I escolta, i com es poden aconseguir les entrades? Mira, és molt senzill. A través del web entràpolis o bé a pastoretsdemolins.cat. Ah, som-hi, no? Els anirem a veure. I tant!
Bon dia i bona hora.
Seguim quatre minuts i seran tres quarts de nou del matí, matí de divendres, 9 de gener, el primer divendres hàbil que fem programa, i per tant tenim l'oportunitat de saludar de nou l'Àngel Ruti amb el seu apunt del dia. Hola, Àngel, què tal? Bon dia i bon any, eh? Bon dia, bon dia i bon any, Oriol i Uriens, què tal? Molt bé, i tu? Han anat bé a les festes? Sí, sí, això sempre prova, sempre prova si fas les coses com les has de fer, que és pa i poc, menjar poc i pa i poc.
Molt bé, i avui vols parlar d'un tema de rabiosa actualitat perquè ahir es va estrenar un nou programa a TV3 que es farà tots els dijous des d'aquí al costat de l'emissora, per tant des del Teatre del Foment, que és el Fan Zone. Ni més ni més, juguem a casa. Doncs anem a fer-ne una primera crítica, vinga. Vinga, va, som-hi. Fan Zone. El foment cultural i artístic s'ha convertit en un plató col·lossal per filmar sèries, pel·lícules, espots publicitaris o, com ahir, programes en directe de televisió.
Per Molins és una bona manera de treure el cap als mitjans i demostrar que continua sent un poble actiu en el camp de la cultura i que té equipaments que fan goig i que són sovint escollits per events diversos. Enhorabona al Foment i als diversos gestors que en cada època han esmerçat esforç i intel·ligència per situar l'entitat a aquest lloc de privilegi.
Ahir, des del Foment, es va metre en directe per Televisió de Catalunya el programa Fan Zone, dirigit i conduït pel simpàtic i xerraire Gerard Romero, el fundador i impulsor de la Kings League, competicions de futbol alternatives espanyoles.
El seu club es diu Jijamtes Football Club, que a vegades n'hem sentit a parlar i que ell té més de 870.000 seguidors a la xarxa X. En Gerard té recursos humorístics i originals que al seu públic li agraden.
En el primer programa de FanZone, el d'ahir, el Gerard Romero estava platòric, content, joiós, esverat, i això es va notar a l'hora de les entrevistes, una mica desordenades, algunes amb preguntes excessivament buides i intrescendents. Es faltava, es tallava els convidats a parlar.
existien excessius aplaudiments obligats. Segons van dir, la presència d'en La Porta en directe des d'Aràbia va ser de casualitat i va ser una sort pel programa, perquè el president del Barça quan parla no defrauda mai, sempre es posa el públic a la butxaca.
fluixetes la Joana, la Núria i l'Ona que van sotmetre a l'actriu Diana Gómez el test per posar a prova el seu barcelonisme. El català tampoc sembla que sigui un objectiu principal i per tant és tractat amb certa deixadesa. En definitiva, modestament penso que s'haurà de perfeccionar molt el programa per aconseguir que faci una audiència suficient per aguantar
Quan les càmeres enfocaven la sala del Foment es veia gent que no s'implicaven les rialles més aviat del sector jove de la platea plena. I de veritat que ens agradaria que el programa triomfés. Primer, per TV3. Per l'esforçat, director i presentador. Pel Foment.
i pels espectadors que tenim interès en veure productes nostres de qualitat indiscutible. Fins aquí l'apunt d'avui. Per tant, necessita millorar.
Jo diria que sí. Amb línies generals, no sé els que veu tenir oportunitat de veure'l, amb tota la simpatia del món, perquè es va fer Molins, i convé que el Foment tregui la cara i que ho fa molt bé quan és filmat, però jo em penso que li falta alguna coseta. L'hem d'acabar de redonir, Oriol. Bé, Gerard Romero, a Vilanova i la Geltrú, també, no? Sí, sí, efectivament. No el conec, no és de la meva generació, però sí, sí, és un home de Vilanova i la Geltrú.
Jo vaig trobar ahir una miqueta passat de voltes, una miqueta esperat. El primer programa, la il·lusió... El Foment presentava un aspecte magnífic amb totes aquestes lluminàries de tipus modern i, bueno, va estar bé, però jo em penso que faltava redonir-lo una mica. Aviam si té sort, això funciona, fa l'audiència que ha de fer i és un programa que duri i que ens agradi a tots.
Molt bé, ho anirem seguint, en tot cas, en les properes setmanes. Bueno, i per altra banda, us he escoltat que parlàvem... Sí, per favor. ...de la Festa Major, el pregó... Ah, de la Fira, sí. ...de la Fira, i em sembla una certa, l'Hortado és una gran persona, un home senzill, un home que sap de què va, i que estima molt Molins, em consta, eh? I tant que sí. És molt interessant. Molt bé, doncs fantàstic. En parlarem també. Gràcies, Àngel, i que tinguis un bon cap de setmana d'entrada.
Igualment per tots vosaltres. Una abraçada. Una abraçada ben forta. Gràcies i bon dia. Passa un minut ara mateix de tres quarts de nou del matí.
El que farem ara és un repàs a la programació de la ràdio nostra per avui divendres. Quan acabem el bon dia i bona hora serà a les 12 del migdia. Podreu escoltar l'informatiu Molins de Rei al dia fins a dos quarts d'una, avui, amb el resum setmanal. I a partir del dos quarts d'una el parlem de còmics, que us dèiem, el Pau Moratalla ens portarà el còmic, la novel·la gràfica sobre la SEAT.
que té com un dels protagonistes el Paco Prieto, el convidat a Paco Prieto i contractual d'aquest programa. Per tant, interessant la conversa que tindran amb els protagonistes d'aquesta novel·la gràfica. Avui, de dos quarts d'una a l'hora. D'una a dues, la remissió del programa Tot teatre amb el Dani Pasqual.
I a partir d'aquí, notícies en xarxa de 2 a 3, de 3 a 4 a la migdiada, i aquesta tarda tenim la cita amb el programa d'esports l'última volta, amb la Joana Forner i l'Arnau Santero, entre les 4 i les 5 de la tarda. I a les 5, la Judit Herrera, amb els divendres faves tendres, després de l'absència també de la setmana passada, doncs recuperem ja també la normalitat, inici del segon trimestre, per entendre'ns,
amb la Judit i els divendres fa bestendre's fins les 9 del vespre amb la vostra participació. 9-3-6-6-8-6-1-6-1, el telèfon que heu de marcar per demanar les cançons i parlar amb la Judit. Després tenim l'alt voltatge també amb nou material de l'Isaac Arriaza entre les 9 i les 10.
Repetirem, en aquest cas, no vam tenir el mirant al cel, el dilluns, perquè era vigília de Reis, per tant recuperarem algun que altre programa. I després tenim el Zona Metalla amb els Metal Defenders a partir de les 11. Remissió de la tertúlia del Bon Dia i Bon Hora a mitjanit i aquest cap de setmana es presenta amb els programes habituals en directe. El dissabte amb l'Estereo Pop, amb el Christian Vela de 10 a 1...
i el diumenge, el reobrim els diumenges amb el Xavi García i tot el seu equip, de 11 a 2 del migdia. Encara en primera audició, dissabte tenim el Highway 61 amb el Jordi Corrales i la Vivi Cellent, de 5 a 7 de la tarda, i el diumenge a les 4 de la tarda tenim el concert amb la Margarida Casa de Surs. I la resta de programes seran remissions de programes que ja hem fet durant aquesta setmana, la primera sencera ja del mes de gener.
Molt bé, i continuem, perquè abans de saludar el Xavi PSX i parlar de videojocs, anem a fer un repàs al més destacat de la programació televisiva, Roger. Doncs comencem amb les pel·lícules, com sempre, les que podem veure als canals en oberts. Per exemple, poc abans de les 10 de la nit, a Vimat, tenim a Iwona Dance with Somebody, de Casey Lemons, amb Naomi Aki i Stanley Tucci.
És un biopic de l'any 2022, que dura dues hores i quart, aproximadament, i és americà un retrat sense reserves de la complexa i multifacètica dona darrere de Whitney Houston, de nena del cor, a Nova Jersey, a una de les artistes més supervendes i premiades de tots els temps. Un biopic que diuen que és un viatge...
Inspirador. A les 10 de la nit, a partir d'aquí tenim gairebé tota la resta de pel·lícules. Per exemple, la desena part de la saga Sau, de Kevin Grutter, amb una sèrie d'actors i actrius que en principi no són coneguts i que acabaran morint tots. És una pel·lícula de terror que dura dues hores, americana, del 2023. John, desesperat i malalt, viatge a Mèxic per sotmetre's a un tractament experimental...
i molt arriscat amb l'esperança de superar el seu càncer mortal, però tota l'operació resulta ser un frau per enganyar aquells més vulnerables ple de ràbia i amb un nou i escabrós propòsit, John reprèn la seva feina com a assassí en sèrie. També a les 10 a Squirrel Televisió, Ark Enemy, d'Adam Egip Mortimer, amb una sèrie d'actors i estrius tampoc gaire coneguts, una pel·lícula d'acció del 2020 americana que dura hora i nitsa,
Max Fest és un borratxo que afirma que un superheroi vingut de la ciutat de Chromium, que ha perdut els seus poders en arribar a la Terra, afirma que és ell, aquest superheroi. Ningú no creu les seves històries.
També a les 10 a Televisió de Catalunya, potser la pel·lícula més destacable d'avui seria aquesta, El renascut, d'Alejandro González Iñárritu, amb Leonardo DiCaprio i Tom Hardy, com a protagonistes d'aquesta pel·lícula que dura, no arriba a les 3 hores, però si costa molt, és d'acció.
del 2015 i és americana de Hong Kong i de Taiwan. A les profunditats de l'Amèrica Salvatge, el caçador Hugh Glass resulta greument ferit i és abandonat a la seva sort per un membre traïdor del seu equip. John Fitzgerald, amb la força de voluntat que va unicar-me, el Glass s'ha d'enfrontar a un territori hostil, a un hivern brutal...
i a la guerra constant entre les tribus de nadius americans en una recerca heroica implacable per aconseguir venjar-se precisament del Fitzgerald, que és qui el va deixar pensant que estava mort. I l'última proposta és un quart menys cinc d'onze, a quatre, l'últim desafió de Kim Ji Won.
amb Arnold Schwarzenegger i Eduardo Noriega, també Forrest Whitaker i Jory Knoxville. És una pel·lícula d'acció que dura dues hores. Del 2013 americana, un narcotraficant escapa de la justícia i fuig cap a Mèxic. En el seu camí cap a la llibertat, només s'hi interposa un policià d'un petit poble fronterit. I anem als programes. Avui, si en donar temps, en destacarem cinc.
que ja és especial per ser divendres al 33. A les 10 tenim el programa La Renaixença amb el Peyu, que ara passa, ja sabeu, els darrers quatre capítols on s'han parlat de la Guardiola, el bastonet de cotó, el radar i també la pissarra. Això serà a les 10 a Televisió de Catalunya. A la mateixa hora, a la 1, fan directe a la gente amb Marta Fling, Gonzalo Miró i Jesús Cintora, programa especial que explica amb rigor, context i pluralitat les notícies que marquen l'agenda nacional i també internacional.
Anem a enterar tres. Quan faltin cinc minuts per un quart d'onze, El Desafió, Maria José Campanario, Willy Bárcenas, Jéssica Goicochea, Patricia Conde, José Yelamó, Eva Soriano, Daniel Illescas i Eduard Donabarrete són els vuit famosos que integren el càsting d'aquesta sisena edició. En cada lliurement s'han d'enfrontar a proves i reptes espectaculars amb l'únic objectiu que seria ser el millor de la nit i de pas a entretenir a la parròquia.
A 3 quarts 12, tornem al 33, amb aquest programa que es diu El secret de les roques, que inclou l'argila i el grés. Tova i fràgil quan està seca, l'argila és maleable, mesclada amb aigua, i s'endureix d'una manera irreversible sota l'acció del foc. Ha transformat el curs de la història des que els humans la van descobrir, des de l'Índia fins a Namíbia, passant per França i als Estats Units. En aquest capítol es descobreix l'argila, molt lligada a la història de la Terra i també...
de la humanitat. I l'últim programa que us destacarem és a dos quarts d'una de la matinada, també al 33, es diu els hotels més remots del món i inclou Trihotel i Braille. El Ken, el fundador, la seva dona, la Brita i la seva filla, la Sofia, tots nascuts en un poble veí, són els fundadors i els acollidors també anfitrions del Trihotel a Suècia. Actualment l'establiment disposa de set cabanes, de les més luxoses a les més exuberants, totes creades per grans noms de l'arquitectura sueca.
I amb això acabem, Oriol, aquest repàs de la programació. Molt bé. Doncs moltes gràcies, Roger, i amb tot això ens hem situat ja set minuts i mig per arribar a les nou del matí.
Tal dia com avui, un videojoc és l'espai que compartim els divendres abans d'arribar a les 9 amb el company Xavi PSX, el Xavi Planes, que té l'objectiu de portar-nos efemèrides relacionades amb el món, la indústria dels videojocs. Hola, Xavi, què tal? Bon dia. Molt bon dia, Oriol. I molt bon dia i bon any a tot Molins de Rei.
Avui és dia 9 de gener, i tal dia com avui, però dels últims 20 o 30 anys, no és que hagi passat gaire cosa en el món dels videojocs, la veritat. I això té una raó molt lògica. I és que els videojocs solen sortir una miqueta abans de la dalt. Que per què? Doncs perquè vingui ràpidament al Santa Claus amb el seu trineu i el reparteixi a les cases de tots els nens del món.
Les campanyes de Nadal són molt importants pels números de les empreses que fan videojocs. Així que la majoria intenten treure el seu videojoc una miqueta abans que comencin les festes. I quan comença l'any nou, a principis de gener, doncs bé, diguem-ne que no és una data molt fiable perquè puguis tenir èxit ni que sigui econòmic amb el teu videojoc.
Així que avui no farem afamèride. El que sí, us vull parlar és que aquest any, el 2026, tots aquests mesos que tenim per endavant, és un gran any pels aniversaris de videojocs que són molt i molt populars per tots nosaltres. I a més a més, aniversaris d'aquests macos, dels rodons. Així que us faré una petita llista perquè sapigueu què és el que ens espera cada setmana durant aquest 2026 a tal dia com avui un videojoc.
Mireu, el febrer farà 40 anys de la saga The Legend of Zelda, que fàcilment m'heu sentit a parlar. Que sabeu una cosa? A The Legend of Zelda, el protagonista, no es diu Pastelda, no. Ara es diu Link, però està fart que li diguin com a la princesa que ha de rescatar. També el maig farà 40 anys Dragon Quest.
Una saga de joc de rol conegudíssima a tot arreu, a tot el món, al Japó especialment. Inclús per culpa d'aquest videojoc, el govern de Japó va prohibir que es llencers el videojoc en entre setmanes. Sabeu per què? Perquè la gent no anava a treballar i es feien cues i cues al carrer. Bueno, va ser un escàndol.
A l'agost farà 40 anys Metroid. Metroid és molt important perquè va ser la primera vegada que podíem controlar a una personatge femenina en un videojoc d'acció. Samus Aran, la casa recompenses de l'espai. Uau!
El setembre, un altre cop 40 anys d'aquí, de Castelvània. Castelvània és un joc mític en el que ens fiquem, ens endinsem dins del castell de Dràcula amb el nostre fuet a fotre-li canya a totes les criatures perverses que ens volen frenar el pas.
Però compte perquè també tenim un aniversari de 30. Potser no és tan veterà, però sí que és molt conegut. El febrer, Pokémon fa 30 anys. Cosa són aquests monstres de butxaca que el que faran serà enlluernar-nos a tots i totes des de fa més de 30 anys. I a més a més, ara, si no recordo malament, al 3CAT podeu veure tots els seus episodis de la sèrie d'animació. I no us equivoqueu, Pokémon va començar amb un videojoc i no amb una sèrie d'animació o un còmic com puguin pensar d'altres.
Qui des fa 30 anys? Doncs Resident Evil, el videojoc que li va posar nom a un gènere, el survival horror. Un videojoc de zombies que feia bastanta por, però que a dia d'avui ja compta amb moltíssimes entregues, moltes pel·lícules, molts còmics i històries alternatives a les vostres llibreries.
Tret d'aniversari també d'aquí més, d'en Crash Bandicoot, que en vam parlar amb un dels primers, tal dia com avui, un videojoc. El joc per excel·lència de plataformes de PlayStation 1, que es va quedar això a això de ser la mascota de PlayStation. Una llàstima perquè ens queia molt bé. També a l'octubre farà 30 anys Tomb Raider. Tomb Raider és la saga de l'aventurera Lara Croft.
que en un principi, ja us ho explicaré en el seu moment, anava a ser un noi, però bé, clar, diguem que hi havia un tal Indiana Jones, no sé si us sona, que estava en aquest paper. Però la Lara Croft fa un paper increïble, ens l'estimem tots moltíssim. I per acabar, en novembre tindrem el 25è aniversari de Halo. Halo, que és el book insignia de la consola d'Xbox, la consola de Microsoft.
Amb Halo portarem el Master Chief, que no és com el programa de tradició, no. És el Master Chief, el jefe maestro, que anirà per l'espai a cop de trets per evitar que la Terra caigui destruïda. Així que ja veieu, tenim moltíssima feina aquest 2026 i moltíssimes coses a celebrar. I això espero fer-ho amb tots vosaltres. Família, passeu molt bon cap de setmana i sobretot, sobretot, comenceu l'any jugant, que és el millor que podeu fer. Una abraçada!
Gràcies al Xavi PSX, bon any també per tu i la família. Recordeu que si voleu seguir informats del món dels videojocs, teniu la cita cada dilluns aquí a l'emissora amb el programa Joc per Randa amb el Rafael Pérez i tot el seu equip de 9 a 10 de la nit, tot i que aquest dilluns passat.
Vam fer un especial de dues hores amb la vigília de Reis, de 8 a 10 excepcionalment, però el seu horari habitual és de 9 a 10 del matí. De la nit, perdoneu, perquè ara ve justament les 9 del matí. I què passarà? Doncs escoltarem les notícies i de seguida tornem amb la Sandra Tangerina, que ja té a punt la cançó del dia, i la tertúlia dels Miquels, que ara també feia divendres que no els saludàvem i ja en tenim ganes. Una pausa i tornem de seguida.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les nous per l'Arnau Vilà. La Unió Europea afronta un dia clau per desencallar l'acord comercial amb Mercosur. Després que la Comissió Europea decidís ajornar l'assignatura del pacte prevista el desembre passat per la manca de consens entre els líders europeus, els ambaixadors dels 27 es reuneixen aquest divendres a Brussel·les amb un nou escenari a la vista.
Els estats podrien finalment avalar el pacte després que Itàlia, soci indispensable perquè el text tiri endavant, hagi adoptat una postura més conciliadora. Amb el suport de Roma, la Unió Europea assoliria la majoria qualificada necessària perquè la Córreve és la llum verda dels estats malgrat l'oposició de França i Polònia, desbloquejant així la signatura d'un expedient que fa més de 25 anys que es negocia.
Pel que fa al territori, els pagisos han passat la nit a la carretera, bloquejant el pas amb tractors equipats amb estufes, generadors i algun cobert. I a hores d'ara, mantenen tallat el trànsit a la P7 entre Borrassa i Vila de Muls a l'Alemportà, a la 2 a Belloc d'Urgell i sentit Barcelona, a la 27 al port de Tarragona i a la C16 entre Berga i Olbant. A banda, hi ha retencions a la 2 a Corneia a direcció Lleida per un accident on hi ha dos carrils tallats.
I un terratrèmol de magnitud 2,7 a l'escala de Richter s'ha registrat aquesta matinada al Vallès Occidental, segons ha informat l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. El sisme s'ha produït a les 5.39 d'aquesta matinada i l'epicentre s'ha localitzat a Sant Quirce del Vallès. El terratrèmol no ha provocat danys i s'ha percebut lleugerament a la zona de l'epicentre.
I ahir es va saber que el nou model de finançament aportarà 4.700 milions d'euros extras a Catalunya i respectarà el principi d'ordinalitat, segons ho explica Oriol Junqueras, després de reunir-se amb Pedro Sánchez de la Moncloa. Amb aquest acord sobre la taula, aquest matí el president de la Generalitat, Salvador Villar, reuneix amb Junqueras al Palau per intentar desbloquejar els pressupostos.
Després hi es trobarà amb la lidat dels comuns Jèssica Albiach. Junts per Catalunya manté el no a l'acord al Congrés en considerar que no es resol el dèficit fiscal de Catalunya.
I la secció tercera de l'Audiència de Barcelona ha decidit deixar en llibertat provisional a la Santa i la Iglesia els hospitors principals de la mort de l'Ena Jubany, que estava ingressat a la presó des del 28 de novembre per ordre de la jutgessa de Sabadell que instrueix el cas. Els magistrats consideren controvertida la qüestió que té com a objecte la fiabilitat del nou informe d'ADN que va motivar la decisió de la jutgessa.
I en esports el Barça s'enfrontarà al Real Madrid en la final de la Supercopa d'Espanya de futbol. El conjunt blanc va guanyar l'Atlètic de Madrid en la segona semifinal per dos gols a un i, per tant, hi haurà clàssic en la final que es disputarà diumenge a les 8 del vespre a Geda, a l'Aràbia Saudita. I això és tot fins aquí a les Notícies en xarxa. Notícies en xarxa Passen 3 minuts a les 9.
Informació local. Aquest cap de setmana hi ha les últimes funcions als Pastorets de Frederic Surepitarra amb música del Mestre Blanc. Les representacions són demà dissabte i diumenge, com sempre a les 6 de la tarda al Teatre de la Peni, i les entrades anticipades numerades les podeu adquirir al web Entràpolis.
El CEM fa demà al matí la trobada del jurat dels Premis Clic de Fotografia que organitza l'Ajuntament de Molins de Rei en col·laboració amb el CEM. 27a edició d'aquests premis. Demà es trobarà el jurat per triar les obres finalistes i les guanyadores. És un acte obert a tothom que vulgui anar.
a seguir la deliberació del jurat. Demà a partir de les 10 al local del SEM. I el diumenge, la secció de Sanderisme fa una travessada des del poble de Garraf fins a Sitges. A través del GR 92, resseguiran la façana litoral. Una caminada d'uns 14 quilòmetres de nivell fàcil, segons ens explicaven tres al SEM. Si voleu anar-hi, encara sou a temps d'apuntar-vos i és una sortida de tot el dia amb dinada Carmanyola. Podeu passar aquesta tarda encara pel local del SEM a apuntar-vos i obren de dos quart de set...
a dos quarts de nou. El local de Sem, que està a la plaça Josep Tarradellas. I el Foment, que fa proposta també per aquest cap de setmana. Avui, a les 9 del vespre, dins el cicle Molins Night Cabaret, hi ha la proposta Amor en Tiempos de Like, amb Claudio Mor, amb Miki Legendario i Ivan Lira. Avui, a les 9 del vespre, el Foment. Demà, música, concert, tributa, estopa. Si us agrada la formació estopa, doncs amb el grup Estopa us farà aquest concert a les 8 del vespre, el Foment. I diumenge, a les 6 de la tarda,
Ja val el foment.
Hem de recordar la defunció del senyor Antonio Castillo López. Tenia 80 anys i l'acte de comiat és avui divendres a dos quarts de dotze del migdia al Tanatori. I hem d'anunciar la defunció del senyor Francesc Artés Mas. Tenia 90 anys. Francesc Artés va ser durant molts anys president de la PENI de la Joventut Catòlica, va treballar a Camp Malvell i va regentar fins a la seva jubilació la ferreteria Artés.
L'acte de comiat de Francesc Cartès és demà dissabte, a dos quarts de dotze del migdia, a la parròquia de Sant Miquel. I acabem amb la farmàcia de guàrdia. Avui divendres és la granja, que està al carrer Roseta Canalia, 16, a la granja. Ràdio Morins de Rei. La ràdio nostra. Ràdio Morins de Rei.
Saps l'Olivi, aquell noi francès amb qui treballo? Sí. M'ha dit que es vol posar les piles amb el català, però no sap on s'ha de matricular. I per què no li dius que s'apunti a l'Escola Oficial d'Idiomes? Jo fa uns anys hi vaig estudiar italià i em va anar molt bé. Ensenyen 15 idiomes diferents, inclòs el català, i a més et pots treure el certificat oficial. Aquí diu que la prescripció és de l'1 al 8 de setembre.
I tu creu que no et miris un curs d'anglès? Informa't a natriaeducativa.gencat.cat 0 i 12, la millor resposta. Generalitat de Catalunya. Els divendres, faves tendres. Música a la carta. Gloria, alzas en el aire, como una ola. El día que me quieres, debemos separarnos, no me preguntes qué.
Demana la teva cançó. Els divendres fa bestendres. Te la busca, te la troba i te la posa. Els divendres fa bestendres amb Judit Herrera. Això m'agrada, eh? Cada divendres, de 5 de la tarda, 9 del vespre, a Ràdio Molins de Reina.
Saps que Omnium Cultural desplega per tot el país un projecte per garantir que tothom qui vulgui aprendre i practicar el català informalment tingui amb qui fer-ho? El projecte Vincles organitza grups de catalanoparlants amb aprenents que volen parlar i millorar el seu català oral per practicar-lo un o dos cops per setmana de tardor a principis d'estiu.
El mundo ha cambiado. Ya no es lo que era antes. Y la música también.
Però Estéreo Pop és l'alternativa. No ens fa por viatjar al passat, present i futur. Queda't a l'òrbita especial. Estéreo Pop amb Christian Vela. Els dissabtes de 10 del matí a 1 del migdia a Ràdio Molins de Rei.
La cançó del dia, amb Sandra Tangerina. Bon dia i bona hora, família. Aquí Sandra Tangerina a la cançó del dia. Avui prepareu-vos per ballar, perquè la meva recomanació és Girls Just to Wanna Have Fun, un dels grans himnes del pop dels 80.
Cyndi Lauper va llançar aquest tema el 1983 i ràpidament es va convertir en un èxit mundial. Un ritme contagiós i una actitud desenfadada. Aquesta cançó celebra la diversió, la llibertat i les ganes de gaudir de la vida. Perquè sí, les noies només ens volem divertir, així que música tope i bon cap de setmana!
Bona nit!
A Ràdio Molins de Rei comencem la tertúlia del bon dia i bona hora.
La tertúlia del bon dia i bona hora d'aquest divendres 9 de gener de 2026. La compartim amb l'equip al complet dels Miquels. Hola, Miquel Canut, bon dia. Bon dia i bon any. Bon any. Miquel Casas, bon dia. Bon dia i bon any. Miquel Vinyas, bon dia. Bon any i bon dia. Miquel Païssa, bon dia. Bon dia, bon any i bon dia. Miquel Díaz, bon any. Bon any, bon dia. Què tal, Miquel... Vallès? Vallès!
Ja sabem, estic tan impregnat a mi que està pensant. Ja està, ja està. Estic pensant en ells, en una voz fotònica. Valles, bon dia. Bon dia, família, i bon any. I comencem, si us sembla bé. Molt bé, des del divendres 19 de desembre, ara mirava que no fèiem l'espai, per tant, doncs ben tornats. Però un any més, hem passat ja un any.
Ha passat un any però... Començar aquesta tertulia amb els meus estimats companys. Està escoltant la Cindy Lauper. Que maco! Jo ja t'he vist que sales, molt content. Per favor, per favor. Aviam, com ha anat la... Les festes no es diuen ara ja. Com ha anat el Nadal?
Per què no es diuen festes? Les festes de Nadal. Les festes de Nadal. Les festes de Nadal. Sí, però s'ofereix susceptibilitats de segons qui. Bé, no ho sé, no ho sé. Nadal i Sant Esteve. Quan fas festa, que és un dia de festa, perquè no vas a treballar, fas festa. Que en fa cada dia ara, ell. Ell en fa cada dia, com jo i com
molts que som aquí... Tots els que som aquí, eh? Tots aquí mengem per nil. Podem dir bones festes normals. Bones festes normals. Bones festes de Reis. Bones festes de Reis. I un bon cava per darrere...
Que no sigui d'aquell autonòmic que no anem bé, sí. Cava autonòmic. El meu result seria apoteosis de menjar i beure. A més, cada any, ja diguéssim, el remate final és el Dia de Reis, que fotem una comilona impressionant. I cada any el Dia de Reis
Dic, l'any que ve, Miquel, pren-t'un calma, posa't a la taula una ampolla de bitxill, una ampolla d'aigua. I aquest any hi era, però no la vaig ni obrir tu. Quina llàstima, el bitxill va molt bé. La voluntat hi era. Hi havia l'ampolla de bitxill, a costat, un corpinat, un recaredo, un vi de no sé on, que m'expliques i tal o igual, i dius...
Tia, va, fot-li. A mi la veritat és que... La veritat és que m'han fet curtes, perquè tot i que cada any... La percepció, no? La realitat és que comencen cada any una mica abans. Al final de novembre ja estaven encenent junts. Sí, sí.
Una vegada passa, jo tinc un sentiment una mica... que em fa una mica peneta. Passa molt ràpid. Hem de ser positius. Però el dia 7 de gener ja dius, ara ens ve la fila de la Candeleda, que la tenim a la Candeleda.
Calma, calma. Calma, calma. Casas, espera un momentet, que ja vindrà la Fira de Candeuera. Ja la tenim aquí. Ja la veig. A l'Oriol ens donarà dos notícies, que ahir vaig sentir, que ja veuràs tu que la Fira de Candeuera, 175 aniversari, serà la conya amb bicicleta, ja ho veureu.
Anem tanquant primer. Tanquem, tanquem. Tanquem la fira, perquè avui faig jo de Torrecollons. Per mi està el meu amic Torrecollons. Teníem dos temes i ja n'has espatllat. No, no, espatllat-ho. Aquest és com un llibre. El dia d'estava acabant d'explicar. Sisplau. A veure, deixeu-vos que ho ha d'esperar. Sisplau. No, només volia dir això. Per mi, personalment,
Com que m'agrada tant aquestes festes, ara encara m'agrada molt, llavors quan ja ha passat em sento una mica així com si faltés alguna cosa. Ara fins i tot em costa treure els guarniments de casa i tal, però ja els deixaré preparats per a les properes festes. I això que deia abans fora de micro...
que, em sembla mentira, acaben d'acabar la festa i ja estem a dia 9. Sí. Enfilant la Candelera. Enfilant, això, sí, que ja en parlarem. Aviam, un segon. Dias, els guarniments i el pessebre es treuen per la fira. Jo trec tot. Quedes amenaçats. No, no, no. El pessebre. Jo també, el pessebre. El pessebre no el trec. És veritat que no. El pessebre, després de la Candelera.
Molta gent el treu el que diu el doctor Canut. Sí, sí. Després de la fira. Això és el que diuen per la fira. Però jo el mateix dia de cap al gat, bona demà, ho vaig treure tot. I ahir vaig trobar per allà un nen Jesús que s'havia perdut i vaig dir, ostres, aquest m'havia deixat. S'hi havia tret aquest matí. Però el mateix dia va quedar tot net. Quina llàstima.
S'acaba, si mira, i no em fa massa emoció ja, que era una mica, com dieu, grinch, en aquest palló. Tu ets una mica grinch? Sí. Doncs jo vaig... Hòstia, quines coses més rares tens tu, no? Però tu disfrutaves d'aquestes... Molt rares. Aquestes dates, allà la meu, tant bucòlic, tot.
de la família i tot això, sí, però això... Uf, no, no, canso una mica. Si vas a algú que li poses torrecollons en anglès, és grinch. Però surt ell. I una foto d'ell. Surt ell, segur. No, no, i la tradució és grinch. Si poses torrecollons, a part de les samarretes, també surt la cara d'ell. La cavalcada de Reis, per cert, dia, te'n va agradar. Molt bé, molt bé. Si vas veure la sortida des de la fábrica de sonis...
Feia molt de fred, però estava els carrers a tope de gent. I després els veurà passar pel carrer de Bats. Sí. Molt bé, molt bé. I, bueno... I va passar... Primer va passar una carrossa amb els tres reis que venien de dalt, de Santa Creu. Exacte, venien d'Orient. Veníem d'Orient, sí, venien. I, per cert, que el carrer...
que sempre parlem d'ho mateix, que al carrer Verdaguer, des del Pas Nivell fins a l'Ambra, estava una miqueta a les fosques, perquè ja feia dies que no anàvem als lums, i sí que es van queixar molts botiguers, però no saben anar. No saben nadar. No saben nadar. Ningú va fer cas. Ahir funcionaven. Ahir funcionaven, ahir? Sí, vas passar per allà. Quina casualitat, quan passen les festes ja funcionen. Sí, sí, anem així, aquí.
És veritat que vas passar jo el dia 7 per Verdaguer i el carrer es veia bastant tristó. Jo anava amb un fanalet. Jo anava amb un fanalet per poder anar a casa. Estaries maco. Semblaries l'enanito del fanalet. Exacte. Que no sé qui és el barro fet.
Sí, però el pintor Fortuny ja es deia el carrer de Fanalets. El carrer de Fanalets, sí, senyor. Sí, senyor. És que l'estic veient. Mira, l'estic veient. Ara ja estic veient. Amb la sabrata de Freddy Mernot i amb el Fanalet i m'està agafant una espècie d'explosió. D'explosió mental. Perdona, perdona, Casas, t'agafa un trauma patatero. Això és el que t'agafa a tu. L'altre dia anava a tirar un aspirador... Jo li vaig sortir fum per les orelles. Ei, anava a tirar un aspirador i vaig pensar, pel Vallès, per estar cantant...
Ah, el Ferdi Mercuri. El Ferdi Mercuri. El Ferdi Mercuri, va bé. Hòstia, perquè és difícil, això. I van passar els Reis per això, per casa vostra, o no? Us heu portat bé? Sí, sí, us va passar bé. Jo sempre, abans demanava un camió de carbó. Atenció. Sí, sí, però ara em diuen, no, home, que et portin gas o que et portin una cosa més moderna. No, no, carbó, per la barbacoa, per fer bullio allà. Al pati del Tronjé, necessitem molt de carbó.
I et feien cas, et fan cas. Jo encara fas la carta. Fas la carta, eh? Sí. Molt bé. Jo faig la carta i no em foten cas. No et foten cas. Res de res, eh? Aquest any vaig haver d'anar a buscar el rei Zoulot, imagina't. Imagina't. Els d'Olot són més frescos. Sí, sí. Una mica d'Olot, vols dir?
No, la família que té. Jo aquest any vaig fer la carta amb paper de vidre, perquè el paio aquest se la passa per on vol. Almenys que havies de fer...
Amb paper de vidre. I què et van portar? Mira, uns calçosets. Per això vas posar el paper de vidre. Per això vas posar el paper de vidre. Esteu de... Per tant, valoració positiva. Conclusió final. Normalment sí, que coses que es fan en família sempre són agradables.
A més, a més, el que veig amb la meva família, que ja tenim una sèrie d'àpats, que ja tenim el costum de fer-los sempre al mateix lloc, amb les mateixes famílies o amics. Això és xulo, perquè cada any per ells, més els nòvios, nòvies, parelles que hagin pogut anar arribant, jo estic realment... A l'altre tens una història, a l'altre tens una altra...
Estic d'acord amb tu, però quan passin els anys ja veuràs que varia molt tot això. I clar que varia molt. Perquè la gent es fa gran, nosaltres no poden venir... I en baixes. I en baixes, eh? Vull dir, llavors sí que et toca la pera. El primer final d'aquest que et parlo jo, hi havia el Joan Mallorca, hi havia la iaia Roseta, el meu par, la meva mare, hi havia molta gent i la meva abola... Ens van deixant. Però bueno...
Tens paixes i tens altes. En definitiva, la qüestió és aquesta, que tu ja tens, com per norma, el calendari, no escrit però mental, d'una sèrie de dies, que els esperes amb il·lusió perquè et trobes amb aquest... I segurament parlaràs del mateix que l'any abans i segurament faràs el mateix que l'altre. Però no, a mi em dona... Passaràs que et comprin un plat tècnics no sé què, que t'agrada a tu, a que et comprin uns cosotets.
Això és l'evolució que... Un plat tècnics. Un plat tècnics. Un plat tècnics. És un to de discurs. Va passant d'una cosa, va baixant, va baixant. De fet, en tinc quatre plats tècnics.
No me regaleu. De calçotets en té més. Perquè ja es va presentar, com hi vam fer Miquel Davant, ja, amb uns de nous. Imagina't si han de tenir. Aquells m'agradaria trobar-los aquí. Ara, si els trobés, els emmarcaria. Sí, hi hauria el toalló del Messi i els meus calçotets. Ha costat. La foto va ser la conya. Eren calçotets amb bargueta. Sí, senyor, amb bargueta, sí, senyor. El pajarito dintre, eh?
Estava molt arronçat, eh? I era de camal llarg. Jo encara els porto maragueta. Fins a mitja cuixa que t'arribava. Jo havia arribat a dormir amb calçotet llarg. Llarg, eh? Bueno, dormir i anar, en èpoques de molt de fred, es va posar la moda i la segona mania, els calçotets que veiem a les pel·lícules de l'oest i del terreny. Hòstia, i escolta...
I quan lligaves no et feia vergonya? No, no, no. Jo vaig dir la sort que vaig lligar molt d'hora i ja està. Amb una vegada la vas endevinar. A la primera vaig endevinar i llavors anava, suposo, amb slips.
No ho podem assegurar? No me'n recordo. Què volia dir el país dels calçotets llargs? Hi ha països que és normal. Llargs vol dir fins als peus? I llargs fins als peus. Com si fos una malla amb leutal. I amb palfats. I amb palfats. I això és un tema que els de Deulot
la indústria tèxtil d'olot estan especialitzats en fer fil per fer empalfats, per samarretes i calçotets. Ho venen tot cap a Alemanya, Noruega, Suècia... On fa fred. Jo crec que ho vols fer gent sants.
Sants d'Ivans, els que estan en gràcia de Déu. També fan sants. Des de la imatgeria és molt important. Però també hi ha una indústria tèxtil bastant important, Olot. Els voltants, Olot. Que existeix encara? Sí, sí. Perquè són regenerats de cotó. O sigui, és recuperació...
De les fibres, de la roba que deixem vella, que la llancem i tot això, ells la recuperen, la trinxen, la recuperen i fan un fil especial per fer aquestes... Els suèters aquells fred perdi... Sí, i tant. Es fan a olot. Hòstia. Això és de llara.
Hi ha una part... Però això ha anat menguant, eh? N'hi ha poc que hi ha. Queda una a fàbrica sola. Mira, està al carrer dels Reis Catòlics d'Olot. Ah, Reis Catòlics. Sí, està a una cantonada. Sí, sí, ja sé moltes, però... A més si queda una, d'aquests. I un jersei famós, també, els Marcelinos. Marcelinos. També es fan a Olot.
que no ho conec jo jo coneixia Marcelino Pany Lino però que és Marcelino es poden recosir i reparar aquests jerseis o sigui que són jerseis de qualitat i que duren, duren i duren que això he vist botigues que porten i bueno, els colors són fabulosos molt ben fets se'n diuen Marcelinos perquè és
el jersei que li van fer amb el Marcelino Camacho quan estava empresonat. I li van fer un model semblant al que nosaltres en dèiem un Cobala. I d'això, d'aquest model, no, d'això, en diuen Marcelinos i els fan allà. Per tancar el tema dels calçotets llars, n'havíeu portat vosaltres... Jo sí. Ah, sí, eh? Jo i jo. On estava la Mani, eh?
Vaig estar des del mes de gener fins al mes de juny. Corrobores que el mes de gener allà va bé. A Alemanya vaig estar amb calçotets i samarreta falpada. Jo de petit em vaig portar. Calçotets, jars, empalfats, que ho diu... Empalfats. Empalfats. Empalfats. Empalfats. Deia empalfats. No. Empalfats. Empalfats. Empalfats. Empalfats.
No, ara tampoc ho emmerguis. Ho tenim gravat, això, eh? Sí, sí. Em sembla que s'ha enfalpat. No, no, no. El president és el president i el president no s'ho pot enganyar. Jo ahir vaig demanar per Amazon un xandall. Tu vas amb samarreta de mànica curta, hem de dir a la gent. Vull un xandall maduro i s'han agotat. No me'l poden enviar. I series capaç de comprar tal...
Però el primer m'agradaria aquell de la bandera. Per tocar la pera és capaç. Clar, tant parlar del Trump, que li preocupa molt el Casas, que ho has tret diverses vegades en aquesta tertúlia, doncs també ens va sorprendre el Trump abans de Reis. Jo és que crec que tot el que està passant i les circumstàncies i tot el que està representant no deixa de ser un xou. Aquest tio munta un xou business. Aquest és
perillós. És molt perillós. Amb un petit problema, que aquests tios que són tan així, d'aquesta manera, el problema que tenen és que tenen l'opció de... Tenen el botó, saps? Que en parla més d'aquell botó. I a mi, hòstia, jo tot aquest espectacle amb l'altre, amb el de... amb el Elon Musk, amb el nen allà a la Casa Blanca... Bueno, ho trobes... És un pallasso... Perillós. Però molt perillós. Els pallassos ja fan por sempre, però aquest en fa una mica més...
Perquè l'imatge que han donat els Estats Units amb la invasió que van fer el Capitol d'aquella gent que van entrar allà dins i el que està fotent ara estan fent el ridícul a tot el món. El que no entenc és que no sé quants milions hi ha habitants en Amèrica. 200. Que els altres, 100 i pico, que no el van votar,
que ningú digui res, ningú es queixi penso que ja s'hi va bé i que els altres no van tenir nasos de fer això no, no, no els Estats Units és un país que si surt els demòcrates vinga, doncs
ha sortit aquest que mani i facin el que hagin de fer perquè per això han sortit perquè han tingut més vots i quan surten els republicans nosaltres han de fer el mateix i tothom callat i tothom accepten però sí que hi ha manifestacions que n'hi ha i la gent es queixa però mana qui mana? jo abans d'ahir vaig veure per xarxes tot això un congressista republicà
És a dir, del senyor Trump, dient-li que tenia vergonya del seu president i de la manera d'actuar. Sí, senyor. Sí, estan passant coses. I encara la fotòfona amb aquest... No, no, però el succeeix...
No, un moment. Els jutges estan parant ja bastant. Ja han començat a fer moltíssimes coses i els juzgats estan parant, no estan parant, no estan parant. No el paren parant. No hi ha qui el pari. No hi ha jutjat que el pari. Perquè després arriba el Tribunal Suprem que el té controlat. Això ja és una altra història, però d'un moment ja l'hem parat. Després ja en parlarem.
I el que sí que té és que cada dia estàs mitjans de comunicació i un dia darrere l'altre. Avui he sentit que el Premi Nobel...
que li haurien de donar 8, perquè ell ha parat 8 guerres. Quines guerres ha parat? Quines guerres ha parat. Estracanades, una darrere l'altra. Però això va omplint... És un nen malcriat. Sí, és un nen malcriat. Ara ha posat els ulls en Groenlàndia i diu, de qui és? De teu? T'ho compro. No m'ho vols vendre? T'ho prenc.
Sí, sí, no? És el modus operandi que té els seus negocis. Tenim quatre bojos al món que ens poden engegar a fer punyetes de tots. L'americà, el rus, el xinès i el coreà.
Al final han convertit la política en un telecinco, un espectacle de diversió. Aquí es diu aquest senyor on ha arribat democràticament fa 90 anys,
Un altre ximple va arribar democràticament a governar i després es va carregar a mig món. I va passar el que va passar. Sí, sí, sí. Bueno, va bé. Aviam. El programa d'ahir de TV3 de FanZone? Sí. Des del foment cultural i artístic. Voleu fer la crítica? No, no ho vaig veure. Tu ho vas veure, tu, també? Sí. Endavant, sisplau.
I què? Quin silenci? Li dono quatre dies. Per la cara que has fet, era de ni gran i bon jugador. No, no, no, és que, a més a més, el que et diu és un jugador simpàtic. Vaig estar al partit de la marató, ja he fet animador, el tio és molt bo, i amb el seu és molt bo, però...
però esperava amb molta impaciència que anava perquè jo soc molt culer i aquest tio és més que culer. A part que va repetir no sé quantes vegades quan feia l'anunci que ho farien des del Foment i de Munys de Rei, a part d'això. Això fantàstic. Però...
ja està, no el vaig acabar em va semblar molt sobreactuat que ell darrere el seu programa el seu post del Youtube és bo però darrere una càmera jo crec que li falta
A mi em dona aquesta... No sé, no sé... M'imagino que tindria molta audiència perquè era una novetat, però jo... Aviam, pot durar un tom, eh? Jo he vist programes que... És un llondro, i després es recupera i torna al fil. A mi, personalment, vaig quedar bastant... O sigui, no vaig fer...
No. Dura molt aquest programa, dura molt? No ho sé, jo vaig mirar mitjana. Jo vaig mirar a recuperar per poder veure aviam. Va acabar a les 12.00. Quin tipus de programa diríeu que és?
és d'entrevistes, no és d'entrevistes no, perquè és esportiu, no és esportiu és una barreja molt estanya és veritat que és bastant ploixat jo vaig veure bastant ploixat un programa que, bueno pels colers jo crec que molt sobrecarregat
Com vulguem dir, mira, és a dir, moltes connexions, moltes coses, o sigui, molt poc pausat, molt poc tranquil. Hòstia, no sé... Un punt empalagós. Un punt empalagós, eh? Sí. Anava a dir aquesta paraula jo ara.
Bé, segurament, aquest ha sigut el primer, hi havia coses que segurament es poden millorar, i si ell ho veu i ho repeteix, que ha de ser cultural, mirar-ho, el Gihant és aquest, doncs ja... veure les fallos que ha tingut i les coses que es poden millorar. A més a més, és un programa molt pensat, amb una dinàmica molt per adolescents, i amb un públic...
el Foment, que no era adolescent. O sigui, clar... No sé. No sé. Un programa és com moltes coses. De què va? M'agrada o no m'agrada. El miro o no el miro. Jo aquest programa, segurament el següent ho trobaré a provar, perquè a mi aquest tio em cau superbé, li fot molta canya amb els del Madrid i amb els altres, i ja m'està bé...
Però vaig carallar a la tele així, un mirant-ho aquí. Amb un pas marote, vamos. Miquel Díaz. Sí, ahir vam començar el segon trimestre de l'aula d'extensió universitària, de Montes de Rei. Tanquem, doncs, el tema del fan zone, anem amb l'aula d'extensió universitària. Jo els queda una mica impressionant, va ser Montes, i total, estava la sala de la Federació Obrera...
Estava plena... No hi havia ni una cadira lliure, ni una cadira. Hi havia un conegut meu que estava dret. Exactament. Dret perquè no hi havia cap cadira. Jo pensava, a la tarda van rebre un whatsapp de l'aula d'estància universitària,
convidar-nos a assistir a... Fent memòria. Sí, per fer memòria. I jo pensava que aniria gent, però d'aquella manera, no? I vas arribar-hi tot just quan començava, vas arribar un parell de minuts abans, que ja quedaven dues o tres cadinetes, no quedaven més, que de seguida se va omplir.
I em vas quedar impressionant, perquè estava a reventar. Molt bé, molt bé. Es parlava de Maquiavela, amb el company Oriol Farrés. El que passa és que amb aquest tema jo pensava que no agradarà, hi haurà poca gent...
I jo mateix em vaig quedar molt parat, perquè no havíem vist mai, en tot el temps que anem, mai que no hi hagués ni una cadira. Tot ple. I a mi, clar, el tema m'agradava perquè se'm va un cont de vinyes. Vull dir que maquiaveves és... Una mica maquiaveves. Un retrat teu, va? L'Oriol Ferrer és... Sí, doctor en filosofia. Va fer una masterclass de filosofia. Una hora no va arribar.
I molt, molt interessant. I vull posar en valor la comunicació del mestre, que a més a més, per descomptat dels coneixements que tenia, que tenia uns coneixements bestials, la capacitat de comunicació. Això és superimportant.
Vull dir que va durar una hora, que a mi em sembla de veritat, no sé si a vosaltres. Es va fer curt. És que, a veure, el que és important quan parla algú és que notes que li surten les paraules soles, que no hi ha dubtes, que no està pensant. Ara, que allò que no saps què dir, no? Aquest home... A més, amb una mica d'humor, alguna cosa. A mi m'agrada, eh? Mira que el tema era complex.
Entrava tot Déu? No, en teoria només poden entrar els socis. Anem al concepte. Entrava tot Déu? Era el concepte. No, no, entrava tot Déu. No, no, vol dir que si podia entrar tothom. Només podien ser socis. Però molta gent que entra no ho són i com que ningú pregunta la porta...
Quan no hi ha problema, no hi ha problema, però ahir... Estava a tope. Hi havia socis que es van quedar drets i hi havia gent que potser no ho eren i eren assentats. Però estava molt bé, molt bé. Bé, aquestes últimes hores també hem conegut la mort de Francesc Artés al convidatà, durant molts anys president de la joventut catòlica. El senyor Vini ens ho va recordar ahir. Ens ho va recordar i ens trucava a vegades. Ens va enviar.
No, en tot cas ens truca el Josep. No, no és ell. El Josep és el que ens truca. Jo sé que ens trucava un l'artès i no... En aquest cas és en Francesc que ha mort als 90 anys de... Que vivia a Passeig de la Pau.
Antigament, ara ja no, eh? Ara jo no ho veig per allà. No, no, antigament. Antigament, sí. Sí. Per això, a veure, jo, que hi vaig enviar un missatge al senyor Vinyes, que ho té tot controlat. No, ell em preguntava si m'hi podia enviar alguna fotografia. A mi una fotito, perquè m'estic volant ja. Perquè situar-se d'aquí era. Exacte. 90 anys, llavors jo hi feia la cara, però no hi feia tota la cara. I quan em va enviar la fotito, vaig... Home, clar.
Anàvem amb una motoreta... Els últims anys. Els últims anys anàvem amb un bastó... Sí, ara ja el tinc controlat. Jo saludava... Primer no saludava molt a l'Ambra. Per allà a l'Ambra recordo que dos o tres vegades la vaig trobar allà.
He sentit aquest matí a la ràdio que el senyor Artés havia sigut amb vosaltres en un programa amb el motiu del 100 almenysari de la Fesa Sobrera. Comença el programa de la Peni.
El 2022, vosaltres vau venir i vam fer la tertúlia des de l'escenari. Llavors ell estava assegut a baix i també el vam entrevistar. Jo tenia a costat d'Arbós, sí senyor, i jo que no, també. Juny del 22. Va fer molt bé el programa, també, ha fet així fora d'allà... Sí, va estar molt bé. Sí, efectivament, perquè feia el centenari de l'edifici del...
Sí, el programa aquest va estar molt bé, perquè jo l'ho he recuperat un parell de vegades, i el programa aquest va... Sí, ara veus, ara recordo que ell estava assentat a... Exacte, a patir de butaques. A patir de butaques, a patir, eh. Que no t'havies coincidit a la Penny.
I abans, jo crec recordar el Francesc Artés feia classes de repàs a l'Acadèmia Sant Jordi, després de l'última hora del vespre, i recordo gent, el Miquel Pellicer, per exemple, hi anava, el Ramon Montner hi anava amb ell,
que els hi feia com repàs i d'això, i jo recordo que jo em quedava per estudiar jo, no em quedava en classe i allà el conec. La seva dona, la Montse, era la que ens portava a fer els exàmens de batxiller
a Barcelona, quan fèiem el batxillerat aquí i havíem d'anar a l'institut a examinar-nos, la Montserrat era la que ens portava com a grupet d'això. És a dir, fa molts anys. No vaig conèixer la PENI, el vaig conèixer...
Però havia sigut regidor abans de la democràcia, també. Sí, en els últims temps d'això havia sigut regidor. Però per aquest aspecte no és pel que més el coneixia. Ja et dic, jo el coneixia d'això... No ho sé, de 90 ara... Jo recordo de la Penny. De la Penny, d'estar pel cafè, de la carnavalada. És una persona que la tinc... Igual no vaig parlar mai amb ella...
Però la tinc molt present, i tant, si jo la té, si tant, molt present, molt present la tinc. No, no, jo si jo l'havia tractat, ja et dic, ell feia classes de repàs a l'acadèmia allà al carrer Verdeguer, i jo em quedava, i després a la joventut vam coincidir amb alguna junta, i... Sí, és...
I també mor el fundador de la Salseta del Poble Sec, Miquel Casas, el Salvador Escrivà. És un boom discogràfic, eh? Els vuitantes, això m'agafa els primers anys de donar un disco, la Salseta i l'Orquestra Plateria. Tinc l'imatge, la foto...
el racó que ell que feia d'un disco darrere el mostrador, quedava com una espècie de paret amb una amplada de potser uns 50-60 centímetres, i el pòster de la Salseta de Poblessec era la portada del disc, que era una salsa, l'imatge, un fondue blau amb aquella ampolla vermella,
Llavors, la discogràfica va fer una espècie de postres de promoció. Jo tenia un postre enganxat. Va ser el moment d'això, de la plateria, de les alçades i totes aquestes bandes que fusionaven així una miqueta el pop, els ritmes llatins, els ritmes de ball. Sí, abans de l'Orquestra Mirasol Colores. Orquestra Mirasol... Abans, era abans. Mirasol és potser 5 o 6 anys abans
I era un grup més enfocat cap al jazz. Ell s'era enfocat cap al ball. I hi havia... El que Poses va dir Celeste es deia plateria, no? I a l'època també... Al carrer Argenteria. Allà, música de ball. I a l'època del Peret, també.
Peret és abans, també. Sí, del Peret també, no? Peret és 60, Miguel. Peret és 60. La plateria d'allò és 80, bàsicament. És a dir, dintre d'aquesta plateria i tot aquest cristo, el Peret també estava ficat, no? No, no.
No t'ho podem assegurar, això, eh, Vallès? No. També va crear una discogràfica, Salseta Discus, que el primer disc de Sopa de Cabra és de Salseta Discus. Exactament, exactament. De fet, amb Salseta van gravar, crec, Sopa de Cabra. Sí, només el primer disc. I jo ara mateix suposo que és amb una persona que jo vaig tenir sentada...
sopant amb ells quan sopa de cabra... És possible, no? No ho sé, perquè hi havia dues persones a la discogràfica, més els cinc músics de sopa de cabra, i vaig estar molta estona parlant amb ells, suposo que seria aquesta persona. Tampoc tu podries sobrar. Però això...
el panet era barri de Gràcia, anys 60, bàsicament 70, si vols, l'Orquestra Plateria, l'Orquestra Mirasol, i tota aquesta moguda va ser la Companyia Elèctrica d'Arma... Ja hi ha més cap aquí. Eren des 70. I aquest boom de la música de ball i tal i qual festivalera és... És 80. És 80. És 80.
Sí, diu, l'èxit de la primera... Diu, juntament amb la Salseta Poblasec, formacions com l'Orquestra Plateria, la Mirasol i Huachapa Combo... Huapachacombo, doncs van ser els... Huapachacombo van tocar el Foment. Les orquestres de referència. Sí? Huachaca. Van tocar el Foment als anys 80, jo els vaig anar a buscar... Dic, volia vindre una discoteca i me'n vaig a emportar el xic.
Que a més a més, tenia una pinta de hippies que van entrar perquè era per a mi, si no no els havien deixat entrar. Aquella pinta no entra. Bueno, també eren molt divertits els guapa-chacombo. Una cançó que es deia, niña. Doncs mira, són les referències que fan a l'obituari de la Vanguardia de Salvador Escrivà, que va morir ahir als 75 anys. Doncs mira...
Ahir vaig... em van fer una pregunta, que vaig tenir un dilema. Aviam. Em van dir un senyor allà... Allà mateix a la federació. Em diu, escolta, dels Miquels, qui és el que mana? Això t'ho van dir seriosament, eh? Sí, seriosament, seriosament. I tu què vas dir? Jo vaig dir, a veure, el que mana, mana, el que té més mando, potser per edat, o per intel·ligència, per tot, és del Païssa.
I diu, aquell senyor que va fer un llibre, diu, bueno, el llibre va fer ell un altre, dic, però sí, aquell senyor. Dic, però la veritat, de què es tracta? Diu, no, és que vull parlar amb un dels 20, que segons què vulguis t'ho podrem dir. Diu, ja, ja, però a mi m'interessa el que mana.
El Païssa, el Païssa. El Païssa té un lèxico que no es pot aguantar. A tots llocs mana el president. Exacte, el president és el president. Jo no soc president, ni soc res. El president, jo que porta sempre la veu cantant dintre de la colla dels Miqueus. Últimament és el senyor Miquel Païssa. Jo soc senador del Barça i prou.
Aquest home és un ex-polític, vull dir que us entendreu bé. Ah, és un ex-polític, així home. I a més a més del mateix partit, o sigui, ens ho entendreu de quan ja... Ah, d'aquest partit. Va, tu estàs passuposant coses, eh? Tu no saps qui és el meu partit. Ets un provocador anat, eh? No, tu no ho saps, això, Miquel Vinyas. Com que no ho sé? Això és íntim. Tu no saps quin és el meu partit.
Bueno, perquè no ho he dit a ningú. És del Barça, segur. Perquè té... És senador del Barça. Això sí. Això ho tens clar, eh, Viní? És soci del Barça. Claro, soci del Barça i senador. I prou. Jo et dono el telèfon i us enteneu tots junts.
Sí, sí. O també hi podies contestar tu amb aquest senyor. I tant. Això és una cosa interna que ja ho resoldreu. Parlant del Barça, rasgueu-vos una miqueta la butxaca i compareu la polsera solidària. Ah, és aquesta? Això no, això ho vas comprar amb una casca o un lloc d'aquestes. És la que portes tu a casa? És la solidària, sí. Ens la van regalar a tota la família el dia de Reis. Això és un obsequi molt bé. I solidari. I solidari.
No sé exactament on van. I aquells colors de què són, doncs? Però és un gran una mica fosc. És autèntic. I el blau també. No, no dubtem que sigui autèntic. El blau és molt fosc. Oh, és normal, home. És un color... Bueno, perquè deu ser dels xinos. Sí, sí.
No ho sé. No sé si xinus o japonesos. O d'Aràbia, perquè, clar. Del Barcelona n'hem parlat, eh? Supercopa. Pim-pam-pum, eh? Pim-pam-pum. Barça mig gas, Atletic... Molt fluixet, molt fluixet. El que va estar content és l'únic William, segurament. Va estar molt content perquè va fer una... Una posta guanyadora. Sí, sí. I va triar creu.
I això que celebrarà, què us sembla? Ja sé que no és... Money, money, money. Money, money, money. Un tema de diners. Des del 2019 o 20? Diners, home. De fet, veus que quan pugen un avió de Mireits, en primera, s'emporten les dones, és com un viatge de plaer.
I el que és curiós és que, realment, el Barça-Madrid, sobretot, són dos equips mundialment, són globals. És a dir, jo vaig anar al partitell dels dos Madrids i hi havia 60.000 tios i tornaven al Massabet del Real Madrid. Em va fer gràcia el Barça. I, a més a més, xovaven a l'èntic de Madrid. Sí, sí, i amb el Vipauto el van xiular, perquè la gent era el Barça. La gent del món és del Barça o del Madrid, aviam.
d'equips espanyols, a cada país on hi haurà els seus, no? Doncs a mi em va fer gràcia el partit del Barça, un tio amb una bandera espanyola, amb l'escut del Barça al mig. El coneixement no el saben, i el tio, allà cridant amb el Barça, i bueno, fingent que... Bueno, a Àfrica trobes una façana d'una cabanya d'aquelles banques per allà,
i ja ha vascut del Barça i del Madrid, però a més a més junts. Això ho fan aquí i un dels dos acaba pintant-lo. Unes safotitos que tu vas enviar a Vinyes, hi havia nens de grets d'aquests, però molt petits, amb les banderes molt granes. Si no hi ha samarretes, és que ja en porten. Samarretes i tal. Tant cares que són i les porta a tothom. Jo recordo un dia estava al Caire...
Anàvem a sopar a Egipte, passem per un bar molt gran que tenia com 4 o 5 pantalles de televisió al carrer, pel seu públic i d'això, i estaven jugant Real Madrid-Girona.
I la gent allà, amb badalits, mirant la pantalla, veient el Madrid Girona. Sí, sí. Jo a Egipte vaig pujar amb un camell que estava decorat amb la bandera del Barça. Ja sabia. Hòstia, si està decorat amb el Madrid, hi puges o no? No, ja no puges. Sí.
una colla de camells allà i hi havia un que portava la bandera del Barça i amb l'escut del Barça. Aquest és el meu. Vaig anar cap allà i vaig dir que ell mor un. Jo pujo amb aquest camell. Canalla amb la samarreta del Barça, del Madrid, del Manchester. Sí. A Benin...
venint, eren 95% Barça i el 5% restant estava repartit entre Madrid. El que també es veu molt és la samarreta dels joventos.
Sí, això depèn... A Turí, sobretot, eh? A Turí, no, a Turí, sí. Ara, en el Marroc, i en aquests països així, de l'Aldes, cap aquí, està pujant molt, és el Barça poliamil i amal. Aquest nano, doncs, ara aquí creia afició, i tots aquests països són importadors de samarretes del Barça.
Sí, sí. Al final nosaltres, amb molts culers, som molts seguidors de l'Ajax i de la selecció holandesa, primer perquè on jugava en el 170, però després perquè és com si fóssim nostres. Sí, home, home. Conegui Falnesc i tot això. Jo no soc massa fanàtic de Barcelona en futbol, però una vegada estava a Extremadura, en un bar, i jugava Barcelona en Madrid.
I clar, tots allà, tots, tots eren del Madrid. I cada cop que feia una jugada, i al final fa un gol al Barça, i clar, em va sortir allò de dintre, que dius, oi, em vaig aixecar de l'altre. I tant, que ens imaginem. I em va passar com els Barres d'Ingles, que quan entres et miren. Vam mirar tots amb una cara, i jo vaig tornar a asseure. Em va passar exactament el mateix a Madrid.
El Madrid ja és normal El Madrid ja és normal La suaga, la nostra madura La diferència que hi ha és que nosaltres aquí venen gent del Madrid i els deixem estar perquè n'hi ha molts o ja no en podem cas però en canvi si un del Barça o la gent del Barça vas allà a Madrid allà et casquen allà estan picant contínuament contra els portos de samarret del Barça i vas al camp del Madrid
Et tonyinen, eh? La tendència que està... Perdona, al camp del Barça, que hi fa un gol al contrari, s'aixequen els de davant contents i tal, i sí que te'ls mires una mica així, però no ens enfadem. No ens enfadem. Per regles generals. La regla aquesta, diguéssim, de l'Espanya aquesta, del subúrbio d'Espanya, que tothom, o quasi tothom és del Madrid...
Això ve una mica de l'Espanya d'en blanc i negre, perquè ja sabeu que tot el que sortia a la tele eren els partits de Madrid, tots els partits de bàsquet eren el Madrid. Era el Madrid, clar. I tot això ha fet... En aquell temps el Real Madrid de bàsquet era el Nou Amàs.
Jo recordo haver vist el Real Madrid de bàsquet aquí a Molins, a la pista del Samarant. Amb el Lluís, el Lluïc... Aleshores, tots els factors que veies de bàsquet a televisió espanyola era el Madrid, Madrid, Madrid. Fins i tot feien el turnés aquí al de Nadal.
I el futbol igual. I el futbol igual. Jo amb què m'anava i els diaris, què m'anava, el Francisco. Jo me'n recordo, jo vaig estar al cap del Barça i vaig veure el Kubala i el Diastéfono junts al cap del Barça. El Diastéfono va venir aquí i es va posar la samarreta del Barça i era del Barça. Havia fitxat el Montal. I li van dir a Indústries Montalfita, li van dir des de Madrid, li van dir o deixes estar el Diastéfono
el deixes d'estar, que nosaltres te'l putrem, nosaltres te'l robarem, o no tindràs cupo de cotó per les teves fàbriques. Això li va dir amb el Montau. Amb el pare del... Amb el pare del... El president del Barça. Que era el president del Barça. Jo fa anys vaig estar...
de visita a Fontelvilla. I això va ser el primer gol. El poble natural d'Andrés Iniesta. Quan el gol que marca l'Iniesta de Stamford Bridge, que jo estava desesperat, dic, aquest estiu tinc que anar de peregrinació... Un cop marca l'Iniesta, dius, aniré a Fontelvilla. Em vaig comprar una samareta d'Unicef amb Iniesta darrere, vaig arribar a Fontelvilla, el lletrero Fontelvilla és...
Bueno, és molt petit. És molt petit. I em vaig veure fotre la fotografia tal i qual, amb la Samaranta, vaig estar voltant pel poble, vaig veure el bar Luján, vaig fer una mica l'excursió, que la vaig acabar en dos minuts, i després jo ja vaig seguir cap a una altra banda. I vam parar, no sé quin poble de la Manxa, jo anava a la manga de Mar Menor.
I vam parar a un port de la manxa, a dinar, i jo anava amb la samarata d'Iniesta. Hòstia, la sensació que dèieu vosaltres, no? D'entrar allà dintre amb la samarata i dir, hòstia, ha entrat el forastero en el salón? Hòstia! Hòstia! Intentant no fer soroll, tenia pipi i em vaig aguantar!
no me'l vaig fer sobre de miracle i vaig pixar la següent benzinera per por la sensació va ser aquesta es va fer el silenci i el xivargui es va callar tothom perquè callen perquè m'has d'entrar tu això em va passar a mi dèiem un pap irvandès
que entres i notes que hi ha aquell soroll, no? I entres, i obri la porta, et para tothom, veus que tothom es mira, es mira, i tu ja no saps si acabar d'entrar i prendre-te una guanya, o fotre el camp. Més bèstia encara, vaig anar a veure un partit del Barça contra el Sèdia de Glasgow.
Glasgow és una ciutat que hi ha els irlandesos, que són els... I els escusers. I els unionistes. I ens vam intercanviar al camp una bufanda amb un tio del cèl·ltic. Jo vaig donar el Barça i jo la portava. I vaig entrar a un bar
a Glasgow, que eren anglesos. I jo amb la meva d'anima, i els meus fills, o sigui, un matrimoni català de Molissari de Paixellobregat, o sigui, no terroristes. I ens van convidar a marxar. Sí? Sí, sí. Ens van dir, va vindre un, així amb un ingles, millor que no... Millor que marxar el del Don Disco a fora. Sí, sí, no. La sensació... No és benvingut. Segurament portaries de cua aquell que portaves, no?
Vas anar a veure, quan vas anar a Fontovilla, vas anar a veure la butaqueta que té el... No, encara la tenia. No, la tenia, encara. Deu ser després. Té o tenia una botiga amb els seus vins a la zona de Barcelona de Joan Güell, per allà a les Corts. Jo vaig anar a... Té un vi molt bo. Té un vi molt bo. Però no tinc gaire èxit, eh? Bueno, tampoc tinc un èxit els del Leo Messi. No?
El vi de l'Iniesta el ven pràcticament tot el Japó. Sí, però no és un vi... Perquè un vi dels vins d'aquella zona no estan... Aquí coneixem els Riojas, els Riberes, els Priorats, els Montsants i els Albarinyos, poca cosa més. Hi ha vins... I aquest té diversos vins. A la Manxa hi ha vins bons. Però...
Ho anirem deixant aquí. Si us sembla bé. Alguna cosa més d'afegir? Si tu ho dius... Si algun dia vols, podem fer un programa de dues hores. No seria per tu. Escolteu, dilluns escolteu-me. Dilluns escolteu-me. Dilluns, la màquina de la peni. Vosaltres que sou gent que teniu aquesta pinta de discotequeros. Jo quan us veig ara us imagino dalt d'un podi ballant allà en plan d'allò...
El problema especial de la discoteca Sunset de Sant Just. Digues-ho. I espero que l'Oriol en doni una mica de vent. Em dóna 15 minuts. Traiem-ho aquí, jo xarro. Hauria de portar el Puig, també. El Puig vindrà. Aquest dia no, però el Puig vindrà. Deixem-ho aquí, Miquel. Gràcies. I com sempre, que tinguem tots molta salut i molta sort. Bon dia.
Notícias en xarxa
Bon dia, són les 10. Us parla Arnau Vilà. Els pagesos han passat la nit a la carretera en el marc de les protestes per l'acord en Mercosur. Bloquejant el pas amb tractors equipats, amb estufes, generadors i algun cobert, i a hores d'ara mantenen tallat el trànsit a l'AP7 entre Borrassa i Vilà de Muls, a l'Alt Empordà, a la 27 al port de Tarragona, a les C16 entre Berga i Olbant, i a la 2 a Font d'Arella en en dos sentits. Precisament anem cap allí on el punt que es produeix el tall hi ha la Karen Alfonso de Radio Ponent Mollerussa que ens amplia la informació.
Bon dia, Karen.
Bon dia. Una trentena de tractors han passat la nit aquí a l'autovia A2, al seu post per Font d'Arella. Ara ja hi torna a haver-hi una cinquantena. Es van aplegant els paixos de nou. Estava prevista una assemblea ara a les 9 del matí. Finalment sembla que s'està allargant aquesta assemblea per poder decidir si finalment el que fan és allargar aquest tall aquí a l'autovia o marxar cap a Tarragona a fer suport als concentrats d'allí, ja que avui hi ha prevista una reunió
amb el conseller Oscar Ardeig. Gràcies, Karen. Bon dia. Bon dia.
I en aquest sentit, la Unió Europea afronta un dia clau per a desencallar l'acord comercial amb Mercosur. Després que la Comissió Europea decidís ajornar la signatura del pacte prevista el desembre passat per la manca de consens entre els íders europeus, els ambaixadors dels 27 es reuneixen aquest divendres a Brussel·les amb un nou escenari a la vista. Els estats podrien finalment avalar el pacte després que Itàlia, soci indispensable perquè el text tiri endavant, hagi adoptat una postura més conciliadora.
Amb el suport de Roma, la Unió Europea assoliria la màxima qualificada necessària perquè la cor revés la llum verda dels estats malgrat l'oposició de França i Polònia, desbloquejant així l'assignatura d'un expedient que fa més de 25 anys que es negocia.
I ahir es va saber que el nou model de finançament aportarà 4.700 milions d'euros extras a Catalunya i respectarà el principi d'ordinalitat, segons va explicar Oriol Junqueras després de reunir-se amb Pedro Sánchez de la Moncloa. Amb aquest acord sobre la taula, aquest matí el president de la Generalitat, Salvador Illa, es reuneix amb Junqueras al Palau per intentar desbloquejar els pressupostos. Després hi es trobarà amb la líder dels comuns, Jessica Albiach.
Junts per Catalunya manté el no a l'acord al Congrés en considerar que no resol el dèficit fiscal de Catalunya. I un terratrèmol de magnitud 2,7 a l'escala Richter s'ha registrat aquesta matinada al Vallès Occidental, segons ha informat l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. El sisme s'ha produït a les 5.39 d'aquesta matinada i l'epicentre s'ha localitzat a Sant Quirze del Vallès. El terratrèmol no ha provocat danys i s'ha percebut lleugerament a la zona de l'epicentre. I fins aquí les notícies en xarxa.
Notícies en xarxa. Passen 3 minuts a les 10. Informació local. Activitat al Museu del Renaixement aquest cap de setmana. Demà dissabte a les 10 del matí hi ha una activitat familiar amb la remolina al Museu del Renaixement. L'activitat val 5 euros pels adults, 3 euros als infants a partir de 5 anys paguen.
Els menors de 4 anys enrere no paguen aquesta activitat familiar, que hi haurà demà a partir de les 10 del matí amb la remolina. I també demà, a dos quarts d'una, hi ha una visita guiada a l'exposició, a les col·leccions del Museu del Renaixement. És una visita gratuïta, inclosa amb el preu de l'entrada.
També destaquem l'Assemblea General Ordinària que hi ha a l'Associació de Veïns i Veïnes del Centre Vila. Es farà el divendres de la setmana que ve, a les 7 de la tarda, a la Federació Obrera. Un dels punts destacats és l'elecció de la nova junta directiva i, de fet, el termini d'admissió de les propostes de candidatures s'acaba el dijous de la setmana que ve, per tant, encara oberta.
el termini per presentar candidatures per la junta directiva de l'Associació de Veïns del Centre Vila. Els temes que es tractaran en aquesta assemblea serà per una banda explicar les activitats fetes durant el 2025, es parlarà de l'estat econòmic, de l'estat de tresoreria, es triarà la nova junta directiva, es parlarà de les quotes i del Pla Econòmic 2026 i haurem un espai de precs i preguntes.
Per presentar candidatures heu d'enviar un correu electrònic amb la llista dels membres proposats a al termini d'admissió de propostes, com dèiem, és dijous de la setmana que ve, dijous 15 de gener.
I encara dins de les activitats de Nadal, recordem que fins a la Candelera, fins al 2 de febrer, es pot visitar el gran pessebre amb detalls de Collserola a la parròquia. Un pessebre que, com cada any, confecciona en Josep Vinyets i Sesc Fernández i que recull l'entorn natural de la vila amb algunes de les seves masies. Enguany, Can Ferrés, Can Ribas i Can Calopa de dalt. L'horari de visita és de 9 a 12 i de 5 a 8 del vespre.
I recordem la defunció del senyor Antonio Castillo López. Tenia 80 anys i l'acte de comiat és avui, a dos quarts de dotze del migdia, al Tenatori. I hem d'anunciar la mort del senyor Francesc Cartès Imas. Tenien 90 anys. El Francesc Cartès va ser durant molts anys president de la joventut catòlica...
La Penny hi va regentar fins a la seva jubilació la ferreteria Artés. Havia treballat també a Camp Malvei. L'acte de comiat és demà dissabte a dos quarts de dotze del migdia a la parròquia de Sant Miquel. I acabem amb la farmàcia de guàrdia. Avui és la farmàcia La Granja, que és al carrer Roseta Canalies, número 16, al barri de La Granja.
La ràdio nostra, ràdio Polins Tarrer.
Ets d'aquelles persones que va deixar de llegir TVOs després de Mortadelo 18? Cap problema. Aquest programa et permetrà recuperar aquella afició que tan bons moments et va portar. Si, en canvi, ets d'aquelles persones, amb una edat ja, que encara llegeix còmics, estem al mateix equip. Sigui manga americà o europeu, aquest programa et permetrà estar al dia de l'actualitat comiquera. Com? Que mai no has llegit un còmic? Moltes felicitats. Aquest programa aconseguirà aficionar-te al nou bé art. Parlem de còmics amb Pau Moratalla.
Els divendres a dos quarts d'una del migdia a Ràdio Molins de Rei. Tens dret a viure sense angoixa, sense culpa, sense vergonya. Nova unitat dels Mossos d'Esquadra contra les agressions sexuals. La por canvia de bàndol. Protegim la víctima. Perseguim l'agressor.
Generalitat de Catalunya, sempre endavant. Garcia... Què? Diumenge fem programa. Clar, com tots. Com tots vols dir que són repetitius i pesats i avorrits i fastigosos? Ai, fullets. Pensa que tu també hi surts, eh? Ah, sí? Sí.
Doncs quin programa més meravellós, de veritat. Un estil, una elegància, un porte, un espeus. Ai, Fullet. Ai, García. Mare de Déu Senyor. Reobriu els diumenges amb la família García, el seu equip de col·laboradors i col·laboradores i el Fullet els diumenges a les 11 del matí a Ràdio Molins de Ré.
Els dilluns a la Penya Blaurana teniu Escacs, un joc ciència que exercita la memòria, millora la concentració, la creativitat, el raonament lògic i l'afany de superació. La Penya Blaurana us ofereix classes d'iniciació als Escacs per tothom cada dilluns a la tarda. Tots els que hi vulgueu assistir sereu benvinguts. Podeu contactar-nos als telèfons 608 028 450 o 649 848 951. Som la Penya, som esport, som cultura. Us hi esperem.
Ràdio Molins de Rei La ràdio nostra Ràdio Molins de Rei
Les 10 del matí i 8 minuts. Seguim en directe el Bon Dia i Bona Hora d'aquest divendres 9 de gener. De seguida fent l'espai polític del dia Preguntes Ara Molins. Després tindrem la Mònica Mar Rubió amb el seu Espai Fragments. Avui segona part de la lectura de la novel·la Pedra de Tartera de Maria Barbal.
I a les grans dones de la història, dues dones que repassarem, dues altres dones que repassarem amb la Judit Herrera, avui Maruja Mallo i l'Argentina seran les protagonistes d'aquest espai que partim del llibre 100 grans dones de la història que ha escrit la Maria Àngels Cabré, editat per Cossetània.
Però abans, com dèiem, anem a recordar la figura de Salvador Escrivà, el líder fundador de la salseta del Poble Sec, que ens deixava ahir els 75 anys d'edat, com dèiem, la salseta del Poble Sec, emblemàtica orquestra, i que, a més a més, també el Salvador Escrivà va fundar al Segell la salseta Discus, on va ser el descobridor, per exemple, de grups com Sopa de Cabra i Un Papa.
Descansi en pau i anem a recordar-lo cantant aquest clàssic Hasta luego, Cocodrilo, i de seguida tornem. El dia que me dejaste y dijiste sin piedad Hasta luego
Pasar se te cae mal Ya tu amor no me interesa Ya no me molestes más Al oír lo que dijiste Por poquito me morí Al oír lo que dijiste Por poquito me morí Por eso como hoy volviste Hoy yo te lo digo así
No pasaste de caimán, hasta luego cocodrilo. No pasaste de caimán, ya tu amor no me interesa, ya no me molestes más.
Ella me dijo, papi lindo, me tienes que perdonar. Ella me dijo, papi lindo, me tienes que perdonar. Y como un cocodrilo, allí mismo he hecho a llorar. Esto lo dirás en broma, hoy ya tengo otro querer.
Tengo otro querer Y aunque llores mi desprecio Solo tengo que decir Hasta luego cucudú No pasaste de caimán Hasta luego coconilo No pasaste de caimán Y si todavía no entiendes El inglés te lo dirá
no pasaste de gemar. Si yo veo todo trilo, no pasaste de gemar. Ya tu amor no me interesa, ya no me molestes más.
Fins demà!
Mig minut i arribarem a un quart d'onze del matí. Saludem a aquesta hora el regidor portaveu d'Ara Molins, que és en Ramon Sánchez. Què tal, Ramon? Bon dia. Molt bon dia. Bon any. Bon any, també. A tothom que ens escolta, també. Efectivament. Ha anat bé, això? Sí. Sí, els Reis s'han portat bé? Sí, Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do, eh? Vol dir que potser ens hem portat bé aquest any. I, escolta'm, doncs ha anat tot bé, tot bé.
Molt bé, me n'alegro. Doncs encetem aquest espai, també en uns dies, no?, encara de retorn a la normalitat. Deien poca activitat a nivell en clau política. Ens hem d'acabar de posar en marxa, sí que la setmana que ve ja hi ha diferents reunions, en parlàvem fora d'antena, comitè d'executiu de fira, taula local d'habitatge, vull dir, hi haurà ja altres reunions que podrem...
que podem ja valorar més positivament i esperant, el que també comentàvem, que ens presenti aquest govern al nou pressupost 2026. Molt bé, si et sembla, aturem-nos un momentet a la Fira de la Candelera perquè ja hem conegut alguns detalls d'aquesta 175. edició, com per exemple el pregoner d'enguany, que serà el convilatar company periodista el Jordi Hurtado i també el cartellista que és en Josep Martí Bufarull. Què et sembla?
Home, jo crec que dos notícies excel·lents. Al final crec que hem d'anar aprofitant aquelles persones del municipi que tenen relevància més enllà de la vila i que també estan molt arrelades al nostre municipi. I el Jordi Hurtado, doncs jo crec que és d'aquestes persones que també sempre em fa dalt, no?, de poder gaudir de Molins de Rei i d'explicar-se que a Molins de Rei es troba com a casa i...
Per tant, jo crec que el Jordi, amb la seva experiència, pugui explicar com ha viscut ell, any rere any, la fila de la Candelera, quina sensació ens li porta, crec que tindrà possiblement un pregoner aquest any també molt bo. I el Joan Maria Bufarull va en aquella línia de tenir artistes de prestigi que s'havia perdut durant molts i molts anys, que vam intentar recuperar fent diferents...
fórmules a la Fira de Candelera i que ara puguem tenir un artista molt nen que ve en obres per tot el món i que té un prestigi considerable doncs crec que és una molt bona proposta i en aquest sentit esperant veure aquest cartell que estic convençut que serà d'aquells que marcarà una fita
que... no sé quan va passar això que ja es perdés el concurs de cartells, doncs, de la Fira. Crec que vaig canviar l'any 17. Crec que vaig canviar-ho l'any 2017, més o menys, perquè jo me'n recordo perfectament, sempre ho fèiem, si us en recordeu, al sala punt de comerç del mercat municipal,
on tothom exposava les seves propostes i jo me'n recordo un any perfectament que va haver-hi una persona que em va dir mira, el que guanyarà serà aquest però com pots dir-ho? si realment els acabem de veure tots ja ho veuràs
I efectivament va guanyar aquell. I va guanyar aquell perquè va dir, no, no, dius que aquest senyor guanya cada dos anys. Vull dir, com que quan un any guanyes, l'any següent no et pots presentar, doncs cada dos anys torna a guanyar. I perquè té molt clar quina és la línia del que vol la gent. O sigui, el jurat aquí munt de rei el que busca són línies ben definides, amb espais blancs al voltant, una imatge molt neta. Dic, això és el que sempre posa aquest senyor. I, per tant, és el que la gent acaba triant.
I llavors me'n recordo que vaig comentar amb una altra persona, que per mi també va ser molt important, com va ser el Raimon, que en aquell moment era professor d'art de l'escola Massana, i em va comentar, dic, veus, el millor cartell és aquest, el que passa és que s'ha equivocat i ha posat un gai, i això no ens representa la Fira Moniz de Rei. Però des del punt de vista gràfic, aquest és el millor, no?
I, per tant, va ser aquell any, amb aquestes dues conclusions, que vaig decidir que l'any següent canviaríem i ho faríem amb les escoles de disseny del país. Tenim de moltes i molt potentes. Vam fer una ronda de contactes amb moltes escoles de disseny. Ens van donar moltes idees de com continuar explorant l'essència o l'ànima de la fila de Campdelera.
I, per tant, aquí, doncs, jo crec que vam fer una feina d'intentar canviar una línia que portaven durant molts i molts anys i que ens permetia, en aquest sentit, acostar-nos a una nova línia, que era la de les escoles de disseny, amb imatges més actuals i, a vegades, fins i tot, amb cartells irreverents o cartells problemàtics que no van veure la llum perquè el Comitè Ejecutiva Fira va tenir la...
la gran lucides de dir que aquell cartell no els podia representar. Però en tot canvi, un cartell que jo crec que era trencador, que buscava en aquest sentit el que busca tothom un cartell, que és que se'n parli. I recordo que el que vam escollir amb l'Escola Massana va ser un cartell trencador. El que passa que quan vam portar el comitè de Gió de la Fira no el va aprovar i vam escollir una altra de les propostes. Aquell cartell que era...
Bé, és que ara hem de fer memòria, no? Era aquell cartell que hi sortia una verge, amb les cireres, portava les cireres del Patxà. Era un cartell que podia ferir susceptibilitats, però és veritat que... Recordo que vaig anar amb una persona d'aquí de Molins de Rei que em va acompanyar quan vam fer l'elecció. Ha jurat que ens va agradar molt perquè...
Quan es presentaven els cartells d'una manera diferent, nosaltres vèiem els cartells quan es portàvem al seu punt de comerç, vèiem un cartell però no sabíem com s'havia inspirat. I me'n recordo que les persones que van presentar el cartell van explicar què havien buscat, què havien trobat, per què s'inspiraven en aquella imatge. I això va ser, jo crec, molt educatiu. I en aquest sentit crec que si no hi va arribar una imatge, jo crec que...
Pudent, perquè realment clar, algú va dir, tu t'imagines aquesta imatge ficada als cartells d'on hi ha les parades dels autobusos, per exemple a Barcelona, seria un cartell que en perdria tothom, per tant la candelera seria coneguda.
I és el que buscava, buscava trencar, buscava que se'n parlés, i en aquest sentit era un cartell jo crec que prou potent. Però sí que és veritat que en aquell moment, quan el vaig presentar al comitè d'execut de la Fira, el comitè no el va aprovar i per tant vam tenir d'escollir el que havia quedat segon.
Bé, doncs aquestes novetats de la Fira de la Candelera, eh? Recordeu el pregoner, eh? Jordi Hurtado i Josep Martí Bufarull, que serà l'autor del cartell. Que això ja queda poc. Queda poc, eh? Ens pensem que... Però ha començat ja el gener i estem a mitjans de gener i, per tant, d'aquí pràcticament 10 dies...
Ja obtindrem la presentació... Perquè el pregó serà divendres 23. El divendres 23. Per tant, queden dues setmanetes. Això ha vingut just aquest. Aquest any, com que la fira cau a finals de gener, que aquí vam tenir aquella discussió... Algum preguntava, com és que no s'ha deixat el cap de setmana sencer de febrer, el primer cap de setmana?
Clar, perquè al final és el primer diumenge de febrer. Encara que no hagi sigut el dia de la Candelera. Llavors aquest any el que es fa és tenir el dia 2, que s'aprofitarà també per fer activitats i per fer-ho un dia més de la fila de la Candelera. Amb una edició que és evidentment mítica i especial, que és la 125a edició de la fila de la Candelera.
Molt bé, dèiem una altra cosa important, que en principi hauria de venir ara al mes de gener, que és el debat del pressupost 2026. Teniu alguna novetat al respecte? No ens l'han presentat, es va dir mitjans de desembre que estava allà per presentar-lo, doncs ha passat un mes, sí que és veritat que hem tingut les vacances d'anar pel mig, però ha passat un mes i encara tenim notícies, no? Per tant, a l'espera que el govern ens la presenti. La informació no la tenim encara, eh? No.
Bé, però la idea era debatre'l fins i tot al ple d'aquest mes de gener. Al ple d'aquest mes de gener. Que no sé si aniria l'últim dijous. Recordo que era, crec que sí, que era l'últim dijous. Sí, a les portes de la fira. Ostres, ara m'enganxes. No, no, tranquil, si seria el 22 o el 29. De fet, l'últim dijous és el 29, que estarien ja a les portes de la fira, eh?
Bé, ara parlàvem també fora de micròfon de recollida selectiva. Per diverses raons. Avui hem explicat als oients que l'Ajuntament ha enviat una nota de premsa, ofereix a tota la ciutadania covells per la separació de l'orgànica. A partir del 12 de gener comença una campanya de repartiment que s'estén a tots els nuclis de la població.
La fracció orgànica suposa, el diu, al voltant del 40% del pes total dels residus domèstics que produïm. Es tracta, doncs, de la fracció que té un impacte més elevat en els resultats totals de recollida i separació de deixalles. I per aquest motiu i amb l'objectiu de potenciar la seva recuperació, l'Ajuntament posa en marxa...
aquesta campanya de repartiment a tota la població, aquests covells específics per aquesta fracció. Aquesta setmana arribarà a totes les llars una carta en la qual s'informa sobre aquesta iniciativa i que s'acompanya d'un quadríptic en la qual es recorda el sistema de recollida i l'ús dels contenidors al municipi. I llavors, depèn de les setmanes, estaran en un barri concret i podreu agafar aquests covells. Què us sembla aquesta campanya de conscienciació?
Home, des del punt de vista del concepte, fer una campanya de consensació, crec que és positiva. Caldrà veure-la, quan la veiem més detingudament, quines són les activitats que estan proposades, què és el que es vol fer, i si només es basa en fer un tricte i enviar-lo a les cases, doncs no sé si això és suficient. I, per tant, veurem quan ens ho expliquin, quina és la campanya en el conjunt de les accions que es vulguin fer per tal d'intentar...
el que és una evidència, que és que o pugem la nostra taxa de reciclatge envers els residus, o al final, com hem dit sempre i fa molts anys que ho venim avisant, vindrà a Europa i ens posarà unes multes importants. Això ens ho van dir des del primer dia i, per tant, les ràtios que hem de continuar pujant envers la separació dels nostres residus
doncs ha de ser encara més gran, no? I en aquest sentit tenim marge de millora, jo crec que prou evident, és amb la franja orgànica. Aquí és on hem de continuar treballant, perquè és evident que quan tu vas a veure o vas a llançar les escombraries al club de l'orgànica, doncs allà hi ha un espai buit enorme i veus que realment, o jo si més no, a un visc no he acostumat a veure més de dos, tres,
4 a lo sumo bosses de franja orgànica. I per tant això crec que és quelcom que hem de millorar molt més. Ha d'haver una campanya de conscienciació jo crec que profunda i eficient.
i jo crec que, i sempre em faig esment, crec que el Josep Reventós va ser l'última persona que va fer una bona campanya, crec jo, de residus, amb gent que estava precisament, doncs, assaltant la gent, com ha dit que diu, no?, amb el contenidor i sòl de mi, vostè com ho fa...
Crec que aquesta és una pedagogia molt més efectiva que segons quines campanyes. Per tant, enganxar la persona quan la trobes en el contenidor i explicar-li el per què de les coses i per què ho hem de fer d'aquesta manera, crec que és prou eficient. I per tant, veurem a veure quins són el conjunt d'accions
que es deriven d'això, perquè si les propostes s'engeguen però no són eficients, doncs és evident que no haurem aconseguit res. I campanya molt bàsica, però no deixa de tenir un sentit, en el sentit que deies això de poques buses a l'orgànica, però, per exemple, obres el contenidor...
normal, d'inorgànic, i trobes cartró, és a dir, tot barrejat, que són qüestions de sentit comú. Perdó, perdó, digues. Jo crec que en aquest sentit, com en moltes altres coses, crec que hi ha una falta de civisme en una part de la ciutadania que és evident, perquè al final el cartró ja saps on va, això ja és bàsic, és com el vidre, però encara es continuen tirant
doncs ampolles de vidre a l'inorgànica i per tant això crec que ja clama el cel que realment fem una separació dels nostres residus d'una manera més eficient perquè al final si no ho acabarem pagant entre tots i ens posant cada vegada sistemes més complicats per tal de gestionar-ho millor és evident que
que en aquest sentit, i en parlàvem, hi ha un debat de què passarà amb aquest contenidor groc, vull dir que allà veurem quan n'hagi de venir, si en ve, què qüestiona això i què significarà la posada en marxa d'aquest contenidor, i que també s'expliqui bé, perquè veig moltes vegades a Barcelona que sí que tens el contenidor groc,
i a vegades jo no sé si la gent és conscient de si allò va allà o va a un altre cantó, i per tant jo crec que són coses que s'han d'explicar molt bé, que s'ha de separar cada vegada millor tots els nostres residus, i per tant tenim quatre franges, possiblement d'aquí poc temps passarem a una cinquena amb el contenidor groc,
Hi ha altres països que encara tenen moltes més separatives de les deixalles. Per tant, crec que en aquest sentit nosaltres encara tenim un marge de millora important. Havíem aconseguit uns estàndards. Crec que ens hem relaxat. El fet que hagi vingut gent de fora...
doncs possiblement i no s'hagi tingut aquest ADN molinent, que ja sabíem o que teníem molt interioritzat, que aquí l'orgànica va per un cantó i la resta va amb l'altre contenidor, i per tant crec que queda encara molta feina a fer.
que és evident que és positiu que s'engellin noves campanyes. Veurem quan ens l'expliquin al seu conjunt i la veurem de manera més definida quan se'ns presenti d'aquesta manera. Molt bé. Aquest quadríptic, a banda d'especificar la fracció orgànica, què hi ha d'anar, què no hi ha d'anar, el residu mínim, el paper i el vidre, també parla de la deixalleria mòbil, important, i de la recollida de voluminosos, que també aquest és un gran tema. Sí, sí.
a banda dels beneficis d'anar a la deixalleria, però també la recollida de voluminosos, que és important. Els voluminosos és un altre punt en què hem d'atacar-ho molt fortament, perquè és evident que tu pots trucar tranquil·lament a l'Ajuntament, a la deixalleria, i tu venen a recollir sense cap mena de problema.
Per tant, crec que és planificar tenir entre tots un molins de raïm més atractiu, més cuidat, que crec que és la paraula que ens hauria d'enganxar a tots, no? I per tant, que aquest molins de raïm tothom l'entengués com un sol poble i que tothom tingués aquesta cura per tractar-lo de manera manera, no? I ara aquí...
Ara no recordo exactament la xifra que ens va dir la regidora de volumenosos que s'havien recollit, però era una exageració. Són molts milers de quilos que recullen. I, per tant, crec que si això es planifiqués d'una manera més eficient, crec que tots guanyaríem i teníem una imatge d'un poble encara molt més net. I això posa de relleu una altra cosa que nosaltres portem molt de temps reclamant i que el regidor Lucas Ferra fa...
ens deu sentir però no ens escolta, que és el fet que hem de replantejar com gestionem, no com gestionem, com tractem també la nostra deixalleria. Crec que la deixalleria clama el cel, començant pels propers treballadors que et diuen que així no es pot continuar. Vull dir, que tenim una deixalleria que jo crec que no és agradable i que, per tant, té aquests contenidors que estan pujats i que
per molta gent representen una dificultat, també inclús pels propis treballadors, que hi ha accions que gestionen de manera difícil l'acció d'alguns actius del municipi, i per tant crec que clama el cel fer una reestructuració d'aquella deixalleria i que ha sigut una deixalleria molt més atractiva com tenim al nostre voltant.
Per tant, presentar un projecte crec que seria el més eficient. Probablement, el senyor Lucas Ferro, doncs, ja dic, ens deu escoltar o ens deu sentir, però no ens escolta. Per tant, doncs, esperem que en el...
d'aquí fins i tot que cap de legislatura tingui a haver, com a mínim, presentar alguna proposta de com reformular aquesta deixalleria. Bé, estem acabant. No sé si hi ha alguna cosa que vulguis afegir. Bé, doncs fer un balanç, jo crec, d'aquesta... del que crec que ja s'ha ensenyat com un espai importantíssim amunt de reir, com és la fàbrica dels somnis i com és també la...
activitats de Nadal que jo crec que en aquest sentit doncs jo crec que aquest Nadal el fet que hagi plogut tant possiblement doncs ha complicat molt les actuacions i jo crec que ens falta fer alguna reunió amb sessió de comerciants de Molins per valorar realment com han anat les vendes en aquest
en aquest període de Nadalenc, però jo crec que no només es passa el període de Nadalenc amb ficar llums. Crec que ha d'haver-hi més activitats i que, per tant, no pot quedar el poble només amb les llums que es posin als carrers. Jo crec que hi hauria d'haver més activitat, que hauria d'haver-hi més alegria i que, per tant, en aquest sentit...
s'haurien de fer altres accions que poguessin dinamitzar encara més l'activitat comercial. Crec que això seria una campanya que s'hauria de treballar ajuntament amb l'Associació de Comerç de Monistre i, per tant, aquí emplaço la regidora, la Carme Madrué, que iniciï contactes, no hi ha relacions per tal de fomentar i encara poder tenir més capacitat d'arribar a moltes persones...
dins de la campanya de Nadal. No crec que és una campanya potenta pels comerços i que, per tant, hem de veure com el comerç de la vila pren un protagonisme especial i, ja et dic, no només es tracta de posar llum, sinó que es tracta de fer altres accions que puguin dinamitzar encara molt més el mercat nadalenc. En aquest sentit, crec que molts municipis del nostre voltant sí que han vist el Nadal
com una oportunitat i, per tant, encara promocionen molt millor el nostre municipi i, per tant, amb totes les capacitats i les accions que nosaltres tenim a la vila, crec que encara podem anar molt més enllà. I un exemple molt clar, com és la Fàbrica del Somni, que ha sortit aquests dies també per les televisions, que té una acció d'un projecte sòlid, d'un projecte presentat per...
per una entitat de munits de rei, que l'Ajuntament va estar al costat, que s'han anat posant els drets per dur a terme una activitat com aquesta i que, per tant, encara hem de continuar promocionant-la molt més. No crec que tenim elements suficients al municipi per tal de donar-li una volada encara més gran a la campanya comercial de Nadal i esperem que, en aquest sentit, això tingui un pas endavant de cara a la campanya del 2026. Sí, Nadal del 2026. Correcte.
Doncs ho deixarem aquí. Ramon Sánchez, moltes gràcies. Al contrari a vosaltres, molt bon any. Igualment i bon cada setmana. Aquesta setmana es prenguem i ja veiem el sol i tinguem bones temperatures. Molt bé, que vagi molt bé. Gràcies, Ramon. Hem escoltat la música del sabor de gràcia que ens canten amb els Gertrudis la cançó L'home estàtic. Després us expliquem per què i després saludem la Mònica Mas. Vinga.
Amb un armari, draps de dona i un infant, amb un regús animàtic. Ve de néixer està sorprès, té uns grans ulls de modigliani, absents tristos, verds jovells, i una vida fins que els tanqui. Quan ja té tres anys no surt, empaita les papallones, quan un gos lladre en un fum.
Fins demà!
Més grandet troba un ocell sobre d'ella dalt d'un arbre. Ell no es mou i un escrament li fa blanca mitja cara. Troba la nina d'un ull i la voldria per companya. Però no la mira ni la cull i la nina se'n va a França.
La noia li ofereix un clavell per la solapa. Ell se'l mira però no el pren i el clavell se l'em d'un altre. Un estiu quan ell ja es grau, l'amor ve amb tres candidates. Ell les mira fal·legat però l'amor té pressa i marxa. És l'home estàtic, la tristesa en té.
Descobreix que no està bé i vol dir-ho a la senyora, la senyora no l'entenc perquè és mestra d'una escola.
I assegut abans la porta i esperant l'enterrament d'aquell de la cara nova. Cel de vidre, lluna d'or, dins d'un caixó sense potes, lleu el cos d'un home mort. Ningú riu i ningú plora. És l'home estat.
Fara niu als seus cabells. El que n'hi ha que tenen perdalets al cap, ell té urenetes i encara no ho sap. Que faran niu als seus cabells. El carismàtic i simpàtic, ell és l'home estàtic. El que és una neta.
Una cançó original de Pau Riba, que el Sabor de Gràcia van versionar ara ja fa uns quants anys, acompanyats del Gertrudis, a l'home estàtic, que ens ha situat ja a vuit minuts, vuit minuts i mig, per sobre dos quarts d'onze del matí.
Fragments amb la Mònica Mas Rubió, un divendres més, acompanyant-nos aquí al programa. Què tal, Mònica? Bon dia i bona hora. Hola, bon dia, com esteu? Molt bé. Doncs disposats a escoltar aquesta segona part, aquest segon tastet de la novel·la que ens presentaves l'anterior divendres, que és Pedra de Tartera. Sí, Pedra de Tartera. De Maria Barbal. Exactament.
Et sembla que fem un recordatori? I tant, i tant. D'on estàvem? Sí, sí, sí. Vam comentar que Pedra a la Tartera és un llibre que narra la història de la Conxa, que està ambientada amb les Terres del Pallars, i la Conxa explica en la novel·la que als 13 anys es veu obligada a anar a viure amb els seus oncles a Pallarès per ajudar-los amb la feina de casa i del camp, perquè els oncles ja eren vells i no tenien fills, aquests oncles. I com que ells eren molts germans, vam decidir que ella...
anés a casa dels oncles a ajudar-la al camp. L'anterior fragment eren els inicis, quan deixa a casa seva i se'n va a viure amb els oncles, amb el punt de nostàlgia i enyorança, i el fragment que presentarem avui és ja una mica més avançada la novel·la, quan...
ella es casa, ja és madura i passen altres coses. Molt bé. Doncs farem aquest segon tastet. Perfecte. Per recordar i animar també, si algú encara no ho ha fet, a llegir aquest pedra de tartera. Molt recomanable. Es llegeix molt fàcil, tot i que hi ha algun lèxit que és antic i molt de caràcter rural, però és molt fàcil, entra molt bé i t'entres tendences molt amb la història. Molt bé. Doncs endavant. Gràcies.
Eren lluny les llàgrimes perquè no em deixaven casar amb el Jaume. A la fi havia guanyat el seny. No hi havia cap motiu perquè no ens caséssim. Però darrere les paraules, que van ser molt poques, hi havia tot de raons de consideració per als oncles. L'oportunitat de fer un casament millor amb el Martí de Sebastià o d'altres, el cas de fer-me de pares en vida dels meus, la condició d'humil i d'home d'ofici del Jaume.
Però tot gat i fura sabia que a casa Sebastià hi havia moltes terres i poques ganes de treballar. El pare era mig carallot, la mare un assalispàs i al fill no li agradava aplanar l'os de l'esquena. Ja n'hem parlat d'aquest hereu. Era un xicot una mica encantat, arrapat sempre a les faldilles de sa mare com un infantó. A més a més, tots en conjunt, «gurmants com les paelles».
La jove que entrés en aquella casa ja es podia ben calçar. Els oncles ho sabien, i hi havia una cosa que afavoria que jo quedés pobilla sota la seva tutela. El Jaume no era hereu i podia passar a viure a Pallarès, i el cas de no dedicar-se de ple a la pagesia aviat el va arreglar ell.
Va dir als ongles que ajudarien als treballs forts de l'estiu, segar, agarbar, transportar i batre. A l'hivern faria de paleta on li surtis feina i el sou que guanyaria ells l'administrarien, en més de pariar tota la casa que bon xic esbocada estava. Allò que primer havia semblat un maltracte, a Plaret, amb els ànims més refredats, anava guanyant avantatges per als ongles.
Em sembla que aquella promesa de governar cèntims va ser decisiva. En aquells temps, de moneda quasi no s'entenia als pobles. Només se'm veia a l'hora de vendre en algun cap de bestiar. No vull dir que tot fos una vinença de comprar i vendre, perquè la meva tristesa i el meu silenci davant la negativa del principi sé que havien comptat per calmar la tempesta.
No en va, Tia s'havia casat amb un home molt més gran que ella i bé devia ser sensible a l'enamorament de dos joves. Tal vegada havia estat més llesta que no havia donat a entendre i havia imaginat que, esverada com jo estava, podia haver accedit al desig del Jaume de campar pel nostre compte. Però jo em sentia unida per gratitud als oncles, especialment a Tia.
Oncle era home murri, d'anar fent sense parlar gaire, ni per mal ni per bé. Bon tros rutinari, que semblava acceptar amb compleença l'esperit viu i emprenedor de la seva dona. Deixava les coses a les seves mans i es reservava només la direcció de la feina del camp i dels tractes per raó del bestiar. Home de molt poques amistats i relacions que, com que era treballador i gens fetxenda, tampoc no tenien amics.
Tot allò que es referia a mi havia estat obra quasi entera de tia i el pensament de marxar em feia sentir culpable. Potser en el fons tenia por de perdre de nou allò que havia après a posseir. El Jaume va acceptar aquella incapacitat meva de sentir-me lliure i es va lligar amb mi a una terra i a dues persones abasades a fer i desfer sense consultar.
Val a dir, però, que aquells dies d'amor ens guaria de qualsevol amarra. De nou havia arribat la calor. Era el juny de 1921. Els prats estaven rossos i se sentia arreu la bronzidera de les mosques que percaçaven l'aliment amb insistència.
Els avellaners silvestres i les nogueres verdejaven vora el riu com els xops. La muntanya era un formiguer de treballadors, entre groc i verd, de carros pels camins terrosos i de xiulets d'eines que decantaven sense compassió les tiges esbeldes. La terra s'esponjava de rebre aquell doll que hauria de durar tot un any. Només el xerric del cànter o la bota feia alçar un moment als ulls dels pagesos al cel.
Aquell tornar corrent dels prats, tipa d'assegar amb el pit regalimant la brusa i posar-me l'Albira als braços perquè xuclés em deixava atuïda. Sempre anava de l'arada. Deu plorar, pensava, encara que, si jo tardava, sabia que tia li donava molla de pa sucada amb llet. Però la criatura ressalava la mare i tothom deia que així es clava més per la companyia que per la gana.
Aquell primer estiu de la seva vida em tenia molt poc. Feien falta tantes hores a fora. El Jaume de vegades em feia senyal perquè marxés cap a casa i jo ho feia, però amb la temor que oncle, se n'atalaiés i rondinés. I així anava d'una banda a l'altra com una fugitiva, de l'Alvira a la feina i de la feina a l'Alvira.
Ara, quan hi penso, veig que era molt el tràfeg, però l'empar constant del Jaume em feia forta i m'empanyia cap al primer de tot. La filla, la meva filla. Ell deia «primer són les persones que les coses». Més jo m'encaba d'ajudar per complir perquè ho havia après a l'inrevés. Quan terra i bèsties estaven a punt, aleshores venia la tanda de les persones.
El Jaume era rebel a la rutina, però es guardava molt de tenir-se-les amb els oncles per cap motiu. Prou havien patit abans de casar-nos. El desig de poc soroll ens feia reforçar el respecte que de vegades significava mossegar-se la llengua per no contradir. Jo li agraïa aquest capteniment al Jaume, a tot això que ell tenia en compte, i ell aviat s'enriolava per no res, que se sentia feliç com mai, deia, de ser jove, enamorat i pare.
L'Alvira havia nascut dies abans de l'any de casats. Era el 18 de novembre i el Jaume tenia una feina a Montsen. Com que va néixer en dimarts, ell no ho va saber fins que l'enton de casa Paret hi va haver de baixar divendres.
Ho va deixar tot i a boca foscant va pujar a peu amb la neu que s'havia gelat pels camins. Ningú no l'esperava fins diumenge. Quina felicitat va ser veure l'aparèixer amb la cara vermella sortint del tapabocas quan ja feia hores que era nit. Em va besar molt fort. Després, de ben a la vora, va mirar-se la nena que dormia al braçol.
Sense dir res, es va tensar de nou i em va prendre les mans. El contrast del calor i fred aviat va desaparèixer. Fins al cap d'una estona no ens van sortir les paraules. Li vaig explicar amb desordre i emoció com havia anat al part. A ell se li feia estranya la idea que hagués viscut tres dies sense saber que tenia una filla al món. Li semblava una estafa.
Després d'una estona em va fer una abraçada i se'm va anar amb la promesa que es prendria un bol de llet calenta. No va permetre que jo em lleves a preparar-la-hi. Sense dormir gens, va desfer el camí per arribar a punta de dir a Montseny i ser a la feina. Quan l'endemà explicava-t'hi aquesta feta, els ulls li traïen el gest impertorbable.
Penso que així va començar de guanyar-se-la el Jaume. Això sí, en secret. Fins aquí aquest recorregut que hem fet a l'obra més emblemàtica de Maria Barbal, Pedra de Tartera. Mònica Mas Rubio, moltes gràcies. Gràcies a vosaltres, Júria. I molt bon cap de setmana. Igualment.
Actualitat local, política, cultura, salut, entreteniment, divulgació, opinió, debat. Això i molt més al Bon Dia i Bon Hora de Ràdio Molins de Reis. Seguim 11 minuts i seran les 11 del matí en directe al Bon Dia i Bon Hora. El que fem és l'espai de les grans dones de la història, espai que tenim enregistrat avui amb la companya Sílvia Artés i, evidentment, la responsable d'aquest espai, que és la Judit Herrera.
I tornem a començar l'any, reprenem l'espai 100 grans dones de la història, que el llibre de la Maria Àngels Cabrè, que ha dit a Cusa Tània, amb la Judit Herrera, que és qui selecciona d'aquestes 100 grans dones cada setmana, amb dues dones brillants que ens presenta la Judit Herrera. Bon dia, Judit. Hola, bon dia a tothom i bon any. I molt bon any. Què tal? Com està provant aquests primers dies? Bé, bastant bé. Esperem que continuï així.
i que hi ha molta gent malalta, de moment. Exacte. Jo ja ho he passat i ara ja reprenem aquest nou curs amb aquestes grans tones de la història que les trobava a faltar. Molt bé, doncs nosaltres també esperem la selecció que ens hagis fet avui, a veure com serà.
Avui, d'aquestes 100 grans dones, que no les puc dir totes seguides, he escollit una que es diu l'Argentina, que és una bailarina molt famosa. I després, la Maruja Mayo, que va ser una dona, diguéssim, no acostumada a respectar les regles. Molt bé, doncs molt interessant. Ja veureu que sí. Doncs vinga, t'escoltem, Judit. Gràcies. Endavant.
Bé, doncs, avui comencem amb aquesta persona, l'Argentina, que diuen d'ella que va ser la renovadora de la dansa del país, fins que al punt que era coneguda com la paulova espanyola. Batejada com Antonia Amerté, era filla d'una bailarina cordobesa d'origen aristocràtic i del primer ballerit del Teatre Real de Madrid. Per això, l'art li va arribar per doble via.
La nena va néixer a Paratzar, a Buenos Aires, on els pares estaven de gira. Als 10 anys va entrar a estudiar al Conservatori de Música i al principi va dedicar-se a la dansa clàssica. El seu pare en tenia una escola al barri de la Batvies, però la mort del pare la va deixar. Interessada pels balls folklòrics, de mica en mica va anar avançant professionalment dels cafès, concert, els escenaris compartits amb figures com Pastora Imperio.
L'Argentina no s'ha de confondre amb l'Argentinita, va despertar l'interès dels intel·lectuals i va triomfar tant a Madrid com a Barcelona del famós paral·lel ple de teatres de musical com l'Eden Concert, tot i que ella va debutar al Teatre Arnau. També va triomfar a París, on va estrenar l'Amor Brujo del Mestre Falla i on es va internacionalitzar. Fins i tot el president de la República Francesa la va distingir amb l'ordre de la Legió d'Honor.
També va estar tres anys de gira per Amèrica i, fins i tot, va debutar a Nova York amb una peça que va escriure especialment per ella el compositor Enric Granados. L'argentina no només ballava en excel·lència, sinó que també estudiava a fons cadascuna de les danses populars que practicava.
A banda del ball, tenia una gran habilitat amb les castanyoles, que suplien que no fos una dona espaterran segons els models de l'època. Llavors agradaven les carns i les corbes, sinó una ballarina en capacitat per activar els espectadors amb personalitat pròpia.
Cuidava molt el vestuari i els detalls i feia de les seves aparicions petites obres d'art. Amb la seva feina, revisitava la tradició i la feia reneixer sota una mirada nova. Dintre i fora de les nostres fronteres, els seus espectacles despertaven passions.
L'acompanyava el cantaor Miguel de Molina i altres artistes de primera línia. I així va ser com Manuel Azaña, president de la República Espanyola, li va imposar la creu d'Isabel la Catòlica en reconeixement a les seves aportacions artístiques. L'Argentina va deixar aquest món en una edat tan emblemàtica com el 18 de juliol del 1936, és a dir, el dia en què la revolta militar va començar l'episodi més fos de la nostra història recent.
Es diu que va perdre la consciència minuts després que li comuniquessin la loctuosa notícia. D'alguna manera va ser la primera víctima de la Guerra Civil. Va morir amb un somni per complir, crear una companyia de vellet espanyol.
Bé, doncs, i ara continuem amb Maruja Mayo, que era el Madrid dels anys 20. No sé si una tarda o un vespre, però el cert és que quatre joves passejaven per la Porta del Sol i, a banda de tirar-los pedres, els hi van dir de tot. S'havien tret el barret, cosa que en aquella època feia molt lleig. Eren Salvador Dalí, Federico García Lorca, Margarita Manso i Maruja Mayo, quatre companys d'En Vanguarda, quatre amics de la llibertat.
Maruja Maio era gallega, però en aquells anys vivia a la capital. Volia ser pintora i estudiava a l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Fernando. Llavors, els seus amics eren aquests citats i també altres que després serien cèlebres, com el cineasta Luis Buñuel, la filòsofa Maria Zambrano o el poeta Rafael Alberti, de qui va ser parella.
Tots ells sacsejaven la vida convencional i buscaven en la cultura i en l'art donar sortida a les seves necessitats expressives. Ja proclamada la Segona República, que devia celebrar molt, Mayo va obtenir una beca de la Junta d'Ampliació d'Estudios per anar a París.
París bullia, era el centre neuràlgic de la modernitat. Allà hi havia Picasso, Miró, Magritte i tants altres. Mayo es troba de sobte ficada en aquell ambient tan sucós, participar amb les excèntriques tertúlies d'André Breton i també exposar la seva pintura valenta radical. El seu corrent era el subrealisme, al qual s'abocà sense fre.
De tornada a Espanya tingueu una relació sentimental amb el poeta Miguel Hernández. En aquells anys, participar en les missions pedagògiques engegades per la República i també exposar. La guerra l'agafar de ple i gràcies a la poeta xilena Gabriela Mistral, que era diplomàtica, trobar refugi a Hispanaamèrica.
S'està a l'Argentina 5 lustres, és a dir, 25 anys, però la seva carrera artística no s'aturà i allà on no es posava dictava conferències. A inicis de la dècada dels 60 tornar al seu país, però qui la recorda?
Entre aquell grup de noies i nois que esclataven de joventut a l'abansala de la República, disposats a fer avançar qualsevol disciplina, Maruja Mayo va ser la més desvergonyida, la més rebel. Això va fer que el personatge es mengés una mica l'artista i que quan de gran era entrevistada i explicava aquells vells temps de desobediència artística,
la gent es fixés més en el seu exigerat maquillatge que amb l'obra que havia creat sense llogadures ni per anys. Talons alts, llavits vermells, un generós abric de pells i memòria loquat. Als anys 80, Mallo era la darrera subrealista, la supervivent d'una generació que va trencar motlles i va fer de l'art el que és ara, un lloc on l'acadèmia ja no mana i on només governa la creativitat.
Molt bé, Judit, amb aquestes dues figures, aquestes dues grans dones de l'història, acabem aquí a l'espai. Gràcies. A vosaltres. Fins la setmana que ve. Adéu. Bon dia.
Un minut i mig i arribarem a les 11 del matí. Ens aturarem per escoltar les notícies d'aquesta hora i de seguida tornem amb l'última hora del programa. Què farem a l'última hora? Doncs mireu, l'Hèctor Zacarias, el nostre col·laborador des del mes de setembre, proposant-nos excursions cada setmana a l'Espai Camins, avui ens portarà cap al Montsant.
a fer una ruta per pujar a la Roca Corbetera. Ens ho explicarà després d'haver-hi estat ara fa pocs dies. Serà cap a quarts de 12. També, just després de les notícies de les 11, avui avancem el seu contingut. Tindrem el Xavi García aquí amb nosaltres.
per fer l'espai Tens Recordes, i avui ens vol parlar del biquini, de la peça de roba. I amb tot això i més música arribarem a les 12 del migdia, us recordo que a les 12 farem l'informatiu bonitzar-hi al dia, que tenim també el Parlem de Còmics amb el Pau Moratalla, avui interessant parlant de la novel·la gràfica del còmic dedicat a la SEAT.
amb el convilatà Paco Prieto, que també serà avui al programa, i a l'una la remissió del Tot Teatre, que de fet ja va ser una remissió el dilluns, el dia de 5 de gener, però en tot cas farem la remissió, i ens portarà fins a les dues, que és quan connectarem amb la xarxa per escolar les notícies. Fem una pausa, per tant, i de seguida tornem amb l'última hora del programa. Som-hi!
Bon dia, són les 11. Us parla Arnau Vilà. Els pagesos han passat la nit a la carretera en el marc de les protestes per l'acord amb Mercosur bloquejant el pas amb tractors equipats amb estufes, generadors i algun cobert i a hores d'ara mantenen tallat el trànsit a l'espera de la reunió amb el conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig. La trobada està prevista per aquesta tarda cap a les 4, en principi a Tarragona, segons ha confirmat el Departament d'Agricultura.
Concretament, els talls es produeixen a la PESAT entre Pontós, a l'Alt Empordà, a la C16 entre Cacerres i Berga, a la DOS a Font d'Arella i a la 27 al Port de Tarragona. En aquest sentit, la Unió Europea viu avui un dia clau per intentar desencallar l'acord comercial amb Mercosur. Els ambaixadors dels 27 es reuneixen avui a Brussel·les després de l'ajornament de la signatura prevista al desembre per falta de consens.
Itàlia ha adoptat una posició més oberta, fet que podria permetre assolir la majoria qualificada necessària malgrat l'oposició de França, Hongria i Polònia. Tot i això, l'acord encara no està garantit i el resultat de la reunió continua obert després de més de 25 anys de negociacions.
I la vicepresidenta econòmica, Maria Jesús Montero, explica el nou model de finançament autonòmic pactat entre el govern del PSOE i Esquerra. Una de les novetats és la solidaritat territorial, és a dir, les comunitats més riques aportaran més diners per a les més pobres, volíem dir. Montero ha explicat així un dels objectius del criteri. L'escoltem.
Reducimos la distancia de financiación per cápita, que era un objetivo inexcusable del nuevo modelo de financiación, porque en este momento hay una diferencia en el actual modelo de financiación por habitante ajustado entre la comunidad que mayor financiación recibe y la que menos financiación recibe, que alcanza los 1.500 euros por habitante.
Una altra novetat és que les comunitats que ho vulguin poden rebre el 56,5% de l'IVA que generen els pymes del territori.
I un terratrèmol de magnitud 2,7 a l'escala Richter s'ha registrat aquesta matinada al Vallès Occidental, segons ha informat l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. El sisme s'ha produït a les 5.39 d'aquesta matinada i l'epicentre s'ha localitzat a Sant Quirce del Vallès. El terratrèmol, però, no ha provocat danys i s'ha percebut lleugerament a la zona de l'epicentre.
I en esports, el Barça s'enfrontarà contra el Real Madrid a la final de la Supercopa d'Espanya de futbol. El conjunt blanc va guanyar l'Atlètic de Madrid en la segona semifinal per dos gols a un i, per tant, hi haurà clàssic en la final, que es disputarà diumenge a les 8 del vespre a GEDA, a l'Aràbia Saudita. Notícies en xarxa Passen 3 minuts de les 11.
Informació local. Aquest cap de setmana hi ha les últimes funcions als Pastorets de Frederic Surepitarra amb música del Mestre Blanc. Les representacions són demà dissabte i diumenge, com sempre, a les 6 de la tarda al Teatre de la Peni, i les entrades anticipades numerades les podeu adquirir al web Entràpolis.
El CEM fa demà al matí la trobada del jurat dels Premis Clic de Fotografia que organitza l'Ajuntament de Molins de Rei en col·laboració amb el CEM. 27a edició d'aquests premis. Demà es trobarà el jurat per triar les obres finalistes i les guanyadores. És un acte obert a tothom que vulgui anar.
a seguir la deliberació del jurat, amb a partir de les 10 al local del SEM. I el diumenge, la secció de senderisme fa una travessada des del poble de Garraf fins a Sitges. A través del GR 92, resseguiran la façana litoral. Una caminada d'uns 14 quilòmetres de nivell fàcil, segons ens explicaven des del SEM. Si voleu anar-hi, encara sou a temps a apuntar-vos, i és una sortida de tot el dia amb dinada carmanyola. Podeu passar aquesta tarda encara pel local del SEM a apuntar-vos i obren de dos quarts de set...
a dos quarts de nou. El local de Sem, que està a la plaça Josep Tarradellas. I el Foment, que fa proposta també per aquest cap de setmana. Avui, a les 9 del vespre, dins del cicle Molins Night Cabaret, hi ha la proposta Amor en Tiempos de Like, en Claudio Mor, en Miqui Legendario i Ivan Lira. Avui, a les 9 del vespre, el Foment. Demà, música, concert, tributa, estopa. Si us agrada la formació estopa, doncs amb el grup Estopa us farà aquest concert a les 8 del vespre, el Foment. I diumenge, a les 6 de la tarda,
Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies.
Francesc Artés va ser durant molts anys president de la PENI de la Joventut Catòlica, va treballar a Camp Malvell i va regentar fins a la seva jubilació la ferreteria Artés. L'acte d'acomiat de Francesc Artés és demà dissabte, a dos quarts de dotze del migdia, a la parròquia de Sant Miquel. I acabem amb la farmàcia de Guàrdia. Avui divendres és La Granja, que està al carrer Roseta Canalia, 16 a La Granja.
Donar sang et fa especial. Donar plasma també. Cada any milers de persones necessiten plasma per viure. Fes-te donant i uneix-te a l'equip d'or, l'equip que fa història. Pots donar plasma cada 15 dies perquè la recuperació és molt ràpida. Quan dones plasma, guanyem tots. Reserva la teva cita a bancsang.net barra plasma.
Els divendres, Faves Tendres. Música a la carta. Demana la teva cançó. Els divendres, Faves Tendres. Te la busca, te la troba i te la posa.
Parlar de sexualitat no sempre és fàcil. Però al Molí Jove tens un espai on pots fer-ho confiança. Som l'Helena i el Pau, de la Cooperativa Pleia, i t'esperem cada primer i tercer dimecres de mes de 5 a 8. Un espai còmode, segur i confidencial per parlar de sexualitat, relacions i emocions. I si vols, cada mes fem un taller obert per seguir aprenent plegades.
Vine, parla i viu la sexualitat amb naturalitat. El mundo ha cambiado. Ya no es lo que era antes. Y la música también. Però estereopop és l'alternativa. No ens fa por viatjar al passat, present i futur. Queda't a l'òrbita espacial.
Estereopop amb Christian Vela. Els dissabtes de 10 del matí a 1 del migdia a Ràdio Molins de Rei.
Hola, Garrofa. Aviam què fa, preguntem-li. Què feies? Ah, que no saps a Nova. Els pastorets fan 130 anys. I el dia 10 i 11 de gener els podràs venir a veure. Però què dius, home? Les he comptades, eh? 44 garrofes. Que no, Pallanga, però ho és ben cert. Sí? I escolta, i com es poden aconseguir les entrades? Mira, és molt senzill. A través del web entràpolis o bé a pastoretsdemolins.cat. Ah, som-hi, no? Els anirem a veure. I tant!
La ràdio nostra. Ràdio Molins de Rei. A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora.
11 del matí, 8 minuts, seguim en directe el bon dia i bona hora d'aquest divendres 9 de gener, acabant ja el programa, però no del tot, perquè encara ens queden 51 minuts per endavant. El Xavi García el tenim aquí ja amb nosaltres, de seguida el saludarem a l'espai Te'n recordes? Avui avancem el contingut.
habitual del programa. I a dos quarts de dotze tindrem aproximadament l'Hector Zacarias amb el seu espai Camins, que avui ens portarà a fer una ruta pel Montsant i a concret per pujar la roca Corbatera. Tot això en els propers minuts de programa a l'última hora del Bon Dia i Guàrdia. Ara són les onze del matí i nou minuts.
Te'n recordes si és aquest espai que compartim els divendres amb el Xavi García, que també ara feia dies que no el saludàvem en aquest espai? Què tal, Xavi? Molt bé, una mica encostipat, com veus, no? Veig que estàs constipat. Vens una mica abans del que és habitual, que ho has pogut combinar. Les reunions han acabat d'hora. S'ha acabat d'hora i s'agraeix. Molt bé. I tant, que no és cap problema vindre, no que s'agraeix.
Vens constipat i, en canvi, ens vols parlar d'una peça de roba que associem amb altres moments de l'any. Amb l'estiu, bàsicament. Bàsicament, a l'estiu, no? El biquini, no? El que passa és que hi ha moltes coses que ens fan avui parlar del biquini, encara que no ho sembli. D'acord, sí. El clima, no. Això és evident. L'estació... Després d'anar a parlar de biquini és una mica avançat, no? Sí. Però el que passa és que el biquini, en aquests moments, sí que té molt a veure perquè...
Primer perquè s'ha deixat la Brigitte Bardot, que era una ambaixadora del biquini absolut, no? I va ser una de les grans precursores que el biquini imparés. La definiries com a icona? Sí, la Brigitte Bardot va ser una dona extraordinària amb tot, eh? Mega ultradreta, encara que semblés una dona molt...
Es pot ser molt liberal d'actitud i ser de dretes. Ser de dretes i esquerdes no té res a veure amb res. És una dona que era molt activista. Un altre dia parlarem de la Brigitte Verdot. Jo pensava en la Brigitte Verdot, que era la reina del biquini. Després, que tal com està tot el tema nuclear i tot això, que entre el Trump que està com una cabra i l'altre que està igual, aquesta amenaça que no sentíem a la pell des de l'època de Cuba, us en recordeu? El tema de Cuba, els vaixells, els missils, aquell acolloniment que teníem tots...
Doncs ara el món està en mans de bojos, i el trauma és un tio que pot tocar el botó sense demanar permís a ningú. I per què? Perquè al biquini heu de saber que el primer nom no es deia biquini, es deia àtomo.
Atenció. Àtomo. Àtomo. Atòmic. Àtomo. Per què? Perquè l'àtomo és la partícula més petita que hi ha a l'univers, l'àtom. I com el biquini era la roba més petita per anar a banyar-se, el seu creador li va dir àtom. Però després va passar-se a dir-se biquini, perquè biquini eren unes illes on van fer les primeres proves nuclears.
Aleshores, com es deia àtom, van dir, home, és que àtom queda una mica raro, àtomo, no? Per què no li posem biquini? I a partir del biquini ve perquè el vi vol dir dos, dos peces, vi, quini.
i després va vindre el sàndwich, que no té res a veure, que era un club que es deia Biquini. Dit això, dic, home, si estem en una època que el Trump sembla l'època aquella del Kennedy i els russos, tenim que s'ha mort la Brigitte Verdot, que és una ambaixadora del Biquini, i que a més a més, doncs, com et diria jo, cada cop portem menys roba, en general, ara que anem tan abrigats, anem a fer la contra i parlarem del Biquini.
Molt bé. Que pel que fa al menjar el coneixem aquí, de biquini, no? Sí, només es coneix aquí. Si marxem fora... Sàndwich mixto. Els més explicis diuen sàndwich de jamón i queso, però aquí és... o a Madrid diuen el mixto. Sí. Però hi ha moltes coses a Madrid que tu les demanes i la gent no s'entén. Tu li demanes un suízo, un madrileño, i et porta un bollo. Encara que sigui allà de Sant Ginés. Sí, sí, un bollo, i tu vols la xocolata amb la nata. Amb la nata, eh? No, però et porten un bollo, no?
Diu, dé-me un bollo, ay, un bollo, un suíço. Hi ha moltes coses, moltes paraules que no tenen res a veure. Bé, la qüestió és que els catalans tenim la nostra cosa, ells tenen la seva i que cadascú es combri cap on vulgui, no? Molt bé.
Evidentment, el biquini no podia ser com una altra cosa. Al llarg de la història, totes les coses que han sigut agotserades, tirant un punt d'exhibicionisme o inclús de fetichisme, són els francesos. Els francesos són els de la lingerie, els del lliguero, els del biquini, és a dir, França sempre ha sigut...
a part que és un líder, o ha estat un líder de la moda, sempre ha sigut una gent avançada en aquest temps. És una mica el Can Can, per exemple, no? Que el segret del Can Can, sabeu quin era? No. El segret del Can Can no era el ball, era que no portaven calces. Mhm.
Aleshores la gent veia tot allò que no es podia veure. Per això s'obrien de cames i fèiem... El món de l'erotisme sempre ha anat aquí. El que passa és que el viquini no anava per l'erotisme. El viquini anava més potser per la reivindicació del cos de la dona. La dona anava tapada sempre...
a principis de segle passat, no l'altre, a finals de l'anterior, les dones anaven amb gorro, vestides amb mànigues i tapades al 100% a la platja. És que no es veia ni un centímetre de pell, no? T'ho imagina't la calor, l'escalfoll, què passava, no? Clar, d'anar tant tapades, després va vindre el banyador aquell gran... Sí, d'una sola peça, eh? D'una sola peça, que encara es porta molt...
I després de rebent van vindre el biquini, clar, va ser com un... I ara hi ha el topless i el tanga. És a dir, cada cop, al final, amb un centímetre de roba, ja podrem anar a la platja. Per això, el món nudista, en aquest sentit, ja no li cal. Però, bueno, no entrarem en un tema eròtic, ni molt menys, i entrarem en un tema de remincació de dones, sinó parlarem d'un tema curioso, com va néixer un biquini, no? Bé.
Bé, això ho va fer un dissenyador francès. Sí, ens situem a França, eh? Sí, França, un senyor que ja deia Jacques M, que tenia una botiga d'articles de platja. O sigui, venia des de cocodrilos, inflables, fins pilotes, fins rastlets. Saps aquestes parades?
El que passa és que aquest home era dissenyador, però va acabant venent tot això. I estava, evidentment, a la ribera francesa, a la ribera francesa, estava a Cants, precisament, a la ciutat lameca del cinema, que va ser-ho, i un lloc on, per tota la part de Sant Troper i tot allò, va sortir com un moviment molt... molt... molt liberal, no liberal de la política, no, o sigui, un moviment molt lliure, de...
de gent, no? Bé, ell va fer un disseny, podríem dir, avui en dia seria minimalista, un disseny minimalista de dues peces. Això va passar el maig de 1946. O sigui, el biquini no és una cosa com nosaltres pensàvem que era dels 60s. Home, és que aquí van vindre els 60s, però els 46 per França, per la ribera francesa, ja el portaven, eh? I ell, com era una cosa tan petita, tan petita, per això li va dir àtomo, àtom, perquè és el que dèiem abans, no?
Bueno, si diem, bueno, quina és la història del Biquini a Espanya, no? Quan va arribar el Biquini a Espanya? Un país, en aquella època, absolutament, imagina't, eh? Franquista tope, vull dir el Franco l'any 1946, no veig, estava en plena oge, i no va arribar aquí fins als 60. Però, bueno, què va passar? Va vindre per Benidorm, tu, un alcalde de Benidorm, que va ser el pioner d'autoritzar el Biquini a les platges, perquè estava prohibit,
Si tu anaves amb biquini... Home, tu i jo no podem anar perquè... Home, podem anar com vulguem, però no és el cas. Si qualsevol senyor anava amb biquini, la Guàrdia Civil la detenia i la multava. Fos estrangera o no? Sí, per escàndol públic, per... O sigui, imagineu-se'n això. Aquesta gent encara diu, com Franco se vivia millor, fot-te el biquini a aquella època i veuràs. Per tant, la dona a l'època del Franco estava totalment, o sigui, submessa, no?
Bueno, pues venia a la Guàrdia Civil, els dos picoletos, no sé si diuen picoletos, no sé com els hi deuen. Bueno, els diuen arangades, amb tot el carinyo, sense insultar-los, perquè quan rondaven, a les Macies posaven dos arangades.
Sí, per això li diuen que les sarangades són els guàrdies civils. Per avisar-se entre la gent que venia a la Guàrdia Civil, podrien dos sarangades penjades. Jo em perdo amb aquestes coses. El comportament només té tantes coses i tant... L'acusació és que eren voltades, absolutament, tretes de la platja. Aleshores, havia de fer com una autorització per fer ossos. L'alcalde de Benidorm, que és un tio que va apostar molt pel turisme...
Va haver-hi una època entre els 60 i els 70 que venir a dormir era el màximo. Anar a venir a dormir d'estiu, tu, mona de Déu. Les suèques, te'n recordes? Fer el biquini. Hi havia una pel·lícula fins i tot d'operació en biquini que ara ha passat a ser per la dieta. Una cosa que era com una reivindicació de llibertat ara és operació en biquini perquè no volem estar grossos i volem estar estètics. Ha passat a operació en biquini. Dit de tot, anem al que toca. Aquest alcalde va ser el pioner d'autoritzar per decret firmat
el biquini a les seves platges. I, evidentment, com ho va aconseguir Franco que aquest home pogués autoritzar... Perquè ell tampoc ho volia, aquest alcalde. Érem tots molt recatados, però va dir, ho necessitem per què? Perquè el senyor Franco, el senyor Fraguer Ibarne, que era en aquell moment el ministre de Turisme, estava fent aquella campanya d'Espanya és diferent. I el Franco li va dir, escolta, no podem dir que Espanya és diferent,
Home, som diferents, però amb lo bon, no amb lo dolent. Si les estrangeres, que les grans divises que ens deixen els francesos i tota aquesta gent pel país són molt bones, i el senyor Frager Ibarne ha volgut potenciar-ho, el que no podem fer és evitar que vinguin amb biquini perquè no vindran. Clar, al Franco la pela també li agradava. Al Frager Ibarne va insistir i van dir, home...
És pecat, està molt malament, aquesta pàtria que tenim nosaltres tant així, ara la pela és la pela, i a través que els turistes venien amb biquini, van autoritzar-ho ben i dorm. Clar, el turisme va manar molt, eh? Però què portava la gent abans del biquini, no?
Ens preguntem? Sí, sí. Doncs disfrutaven del plaer, curiós, de banyar-se amb roba. El natural és banyar-se nu. Si tu et fots amb una banyera, et poses nu. Bé, a l'edat mitjana, i tot això es posava molt poc a la banyera. El dia que anaven, potser anaven un o dos cops a la seva vida, anaven vestits. I un tema, com et diria jo, mental, bàsicament.
Clar, els homes, per exemple, les dones portaven vestits i per sota pantalons llargs. A l'hora de banyar-se, eh? A l'hora de banyar-se, sí, sí. I barrets, perquè això de treure el cabell i ensenyar el cabell era com una cosa massa eròtica, no? I a partir d'aquí tenien que ser, i ho feien molt, perquè en aquelles èpoques l'estar pàl·lid era símbol de categoria. O sigui, una persona que era pàl·lida... Tu saps què es diu la gent de sanglava?
Molt senzill. Perquè quan ets molt pàl·lid, se't veuen les venes. I com se't veuen les venes, són de sang blava, com vulgui dir. La sang, d'entrada, és blava. I quan s'oxida és vermella. Això ho hem de saber. Però quan està per dintre és blava. Per això les venes les veiem blaves. I, clar, veure les venes, el color, era símbol d'estatus. Que després va canviar totalment perquè a partir dels 80, ser negres com el carbó era símbol d'estatus.
L'origen per què no ho era? Perquè la gent que treballava al camp evidentment tenia el sol i tenia la pell morena, en canvi la gent delicada que es tapava i vivia al palau era pell pàlida. Per tant, anaven vestides per això, també per tot el tema de la moral, l'ètica, que veure un turmell era com avui en veure... Bueno, no sé, avui veus qualsevol cosa i no passa res, però en aquella època era tremendo.
Per tant, què passa? Els homes també, els homes anaven molt tapats, amb uns banyadors tipus com els forçuts del circ.
o com aquests que fan halterofília, aquest tipus de mono, que era com una espècie de samarret imperi, juntament amb els pantalons, tot junt, era el que portava l'home. Quan l'home es va treure al banyador, no treure al banyador, va portar al banyador, recordeu que no anaven amb unes lips d'aquests apretats, anaven amb uns pantalons bastant llargs, que eren pràcticament els meives, que es deien. L'home també ha anat, mica en mica, despojant, fins i tot hi ha homes que ara van amb tanga,
que bueno, ja em diràs tu, eh? Vull dir, del tanga anar tapats cadascú, que vegi com vulgui. Més coses. Per què el biquini es diu biquini? Bueno, doncs ho he dit una mica abans, ho he avançat abans, no? Resulta que...
Lluís Renard va dir-ho com àtom, el biquini, però què va passar? A les Isles Marshall van fer un experiment de llançar les primeres bombes nuclears, les bombes atòmiques.
I aleshores, la primera illa, el lloc on ho van fer, es deia l'illa Biquini. De fet, és el nom d'una illa. Què va passar? Que van dir, home, ja que és la bomba, ja que és un canvi bestial, i es diu Àtom, doncs li direm Biquini. D'acord?
Què vol dir? És un tratxadabany de dues peces. Aquí ve el del vi, i ho he dit abans, del quini. Argentina, per exemple, té article. Aquí es diu el biquini. Aquí és masculí. Però, per exemple, l'Argentina és la biquini. Hi ha molta gent que diu el tanga o la tanga.
El tanga va néixer a Brasil perquè és curiós. A tots els països llatinoamericans, i si heu anat ho sabreu, heu anat a alguna platja de per allà, el que més deixa anar l'aire és el cul.
En canvi, els pits se'ls porten tapats. I aquí va al revés. Aquí les dones deixen a l'aire, anem a dir, el pit, però el cul, anem a dir, el porten més protegit. És curiós que cada lloc té el seu intríncolis, no? Com va ser legal el biquini aquí? Doncs entre els 150 i els 160 es va legalitzar ja a tot arreu.
Evidentment, fins i tot a Estats Units estava prohibit el biquini, segons quines coses, no? Sobretot a llocs públics, eh? Sobretot perquè batiaven per la decència pública. T'ho imagina't com ha anat. La roba forma part també de la història i de les repressions i tot això, no?
Bueno, dit això, les multes eren bastant fortes i fins i tot podien anar arrestades les senyors. Imaginem ara avui en dia que tu estiguis en biquini, bueno, tu i jo no, però l'Eli, per exemple, en biquini, i vingui la policia i se l'emporti. És tremendo, o sigui, no hi capa el cap. Doncs era el més freqüent, era el més freqüent, eh? I bueno, anem a dir, quina va ser la primera dona que va ensenyar el biquini? Perquè, clar...
El dissenyador el va fer, però hi hauria d'haver una senyora que fos la primera valenta a fer-ho, no? Doncs té noms. Era una curista, perixina, que es deia Michelle Bernardin, que era una model de la nova moda, eh? I ella va ser la que... Bueno, la primera que va dir, sí, sí, jo em poso el bikini, em podeu fer fotos i jo no tinc cap problema.
Per tant, aquesta senyora, si avui en dia... Avui és una senyora molt gran, evidentment, no? Bueno, crec que és morta, ja, pobreta. Doncs resulta que es va atrevir a posar-se el biquini perquè, clar, el tenien que promocionar. Què passava? Que les senyores franceses ràpidament el van agafar i les senyores espanyoles eren les primeres a criticar
El biquini deien que era una vejació, que com podien anar així, que són unes sorres i unes invergüences. Igual que quan es va posar la minifalda. La minifalda s'hi va ser criticada per... Evidentment cap home va criticar el biquini. Ni cap home va criticar la minifalda. Però les senyores sí que criticaven el biquini i la... Minifaldilla. Clar, les dones musulmanes avui en dia no poden anar amb biquini.
També el tema religiós ha fet molt, no? És a dir, sí que poden, dins de casa seva, suposo que portar el que vulguin, però quan surten a fora van totalment...
no poden utilitzar el biquini. Què passaria? La Brigitte Bardot, per això fem aquí portar aquest d'això, era una actriu molt tirada per avanti, una actriu molt avançada a la seva època, en aquest sentit, molt de pensament lliure, i clar, quan es va posar de moda Sant Troper i tot allò, era evident que veia-se la Marilyn Monroe, perdó, la Brigitte Bardot anar pel carrer
amb biquini, que ojo que els biquinis d'aquella època eren grans, eh? O sigui, eren un pantaló quasi com això que fan gimnàs, podríem dir, i un biquini amb el que era el sostenidor gran. O sigui, tu veus els biquinis d'aquella època i dius, tindrien calor aquesta gent, no? Avui en dia, clar, són l'expressió del no-res, no? Aleshores, què passava? Clar, quan ella anava amb biquini, amb sabates de taló,
biquini i un bolso, anava per Sant Troper caminant pel carrer, era una autèntica revolució. Per tant, no va ser la primera a emportar biquini, però sí va ser una de les que internacionalment va posar molt de boda el biquini. I molta gent volia ser la BB, moltes dones volien ser la BB. Per tant, per això aquí tenim una cançoneta a Sant Troper. Ah, sí, tenim cançoneta. Sí, escoltem-la. Sí, sí. Il·lustrativament. Vinga. Sí, sí.
Amb aquesta cançoneta, amb aquesta veu, imagineu-se la Brigitte Bardot caminant per Sant Troper amb el seu bols o amb els seus biquinis. Aquí, quan van vindre els biquinis, que es començaven a vendre, no es fabricava cap fabricant. Tots teníem por que fabricar un biquini seria un desastre, perquè no...
consideraven que no el vendrien ningú. Aleshores, què passava? Si em portava la roba des de França o des de... I eren molt cars. O sigui, una de les crítiques que tenia el biquini és que deia, escolta, estem pagant molts diners per tan poca roba, no? Perquè saps que la roba, la tela va permetre-ho. Deien, escolta, amb tan poc, com és que podem fer-ho? Si et fixes, el biquini com a prenda pràctica per nedar no ho és.
i fins i tot per prendre el sol tampoc perquè queden les marques claríssimes del banyador, del biquini. Per tant, és una prenda per no nenu, bàsicament, i d'alguna manera reivindicar el cos femení, en aquest cas. Què passava? Que evidentment per nedar i tot això, si fixes, no hi ha cap competició olímpica de natació o d'això que vagin amb biquini.
Van amb banyador, encara. Per què? Perquè el fet de... té una conducció més bona per l'aigua, és molt diferent, no? Per tant, el biquini s'ha quedat com una prenda de moda, més que una prenda pràctica o esportiva,
sinó que forma part d'això. Fins i tot ha arribat unes coses tan curioses, no?, perquè hi ha una moda que està venint ara, que, bueno, similar al biquini, diferent, que la Madonna la va fer en els anys 90, molt, i és portar la roba interior per fora. O sigui, si tu te'n vas a Nova York, et sobtaràs molt,
Perquè veuràs senyores que van vestides, però el que són les calces i els sostenidors, els porten per sobre, com el Superman. Oi que el Superman porta els seus fotets per fora? Doncs això és la moda que s'està impressant. I una altra moda molt curiosa, no té res a veure, que és anar amb pijama pel carrer. Això sí, eh? Pijama i bata. Aquesta ha sigut més popular perquè, clar, el de la llançaria i tot això és una mica més... Però, clar, i per què surt? Les modes surten de vegades per l'ús freqüent.
Els americans, que són una gent molt gandula, amb el sentit de... no, gandula no, no és la paraula, és una gent molt comodona, quan es lleven pel dematí, porten el seu pijama, la seva bata, tot això, i què va passar? Va començar gent a anar, per no canviar-se i tornar a casa seva, anaven a buscar o el diari, o la llet, o els croissants, o el pageant el gos, sortien fora i anaven amb bata, amb bata i pijama.
I això es va crear com una tendència, i ara diuen, bueno, ja no només és per passejar el gos, és que ja me'n vaig a la feina així. I a partir d'aquí és molt freqüent, molt atípic, però hi és. Jo aquí també en veig, eh? Sí, sí, però tu imagina't que tu estic fent aquí a la ràdio amb el burnós i picar-me i sabatillo. Bé, ho podem provar un dia. O podries estar còmode. Sí. Però bueno, per què? Perquè l'amèrica és aquest típic de persones, fins que no riguéssim a individus com el...
el dissenyador de barrets de la Jacqueline Kennedy, la Jacqueline Kennedy va posar molt de moda els barrets perquè hi havia un dissenyador que, bueno, aquest es va preocupar per la moda americana, però els americans el tema moda són molt pràctics, són els inventors de la xandall pel carrer, no són nosaltres, eh? Són inventors d'anar amb tratxa de tenis caminant, amb pantaló curt, és a dir, tot aquest tipus de coses fets els americans. Els americans no són amants del biquini, és a dir, que poca gent porta biquini als Estats Units. Aquí a Espanya...
I a Catalunya. Bueno, hem de parlar de llocs de costa, eh? Perquè portar un biquini per Cunca, no sé si és molt adequat, però tot el que són els llocs de costa, el biquini és absolutament normal i tradicional. Tampoc ens espanta gens veure el toble, és cosa que em sembla normalíssima.
I cada cop la roba es va reduint més. Cada cop el tanga, una cosa que va fer molt famosa el tanga, a l'igual que aquí teníem la música de la Brigitte Verdot, va haver-hi una cosa que es deia lambada. Sí. Que la lambada, bàsicament, era un ball que es va posar molt de moda, del Brasil. El Brasil són els pares del tanga. I era un ball, bàsicament, on les dones portaven la fandilla molt curta i anaven remenant-ho, mai més ben dit, el trasero. I, aleshores, portaven un tanga a sota
I no sé què va passar del tanga. Es van treure per banyar-se la fandilla i es van quedar amb tanga. Per tant, el tanga va arribar així al Brasil. Això era la lambada. Amb la lambada. S'ha de recordar?
Aquest era el so de la lambada. La lambada, aquí. Anys 90, 80-90. Va haver-hi una sèrie, també, de televisió, la TV3 concretament, que...
que es ballava el tema principal, era la lambada. Hi ha una cosa curiosa, i evidentment, del biquini fot 73 anys, bàsicament, però també hi ha el dia del biquini, tu. Hi ha el dia de tot, no? El dia del dònut, fins i tot. Avui hi ha el biquini, que és un dia, anem una mica endavantats, perquè és el dia 5 de juliol.
que es commemorava l'internacional des de fa 73 anys del naixement del biquini, doncs és el dia mundial del biquini. Evidentment... Per què es celebra el dia 5 de juliol? Per què van triar aquest dia per celebrar el dia del biquini? Doncs, bueno, la primera meitat dels anys 40, els banyadors que portaven les dones a les platges, ja hem dit, eren... van ser substituïts per un conjunt de dues peces, que era el biquini, i a més a més...
Es va dessinar que duraria poc, que no acabaria d'això de les dones, així no tindria massa èxit. I, bueno, què va passar? Que a l'estiu del 1946, després de la Guerra Mundial, i, bueno, ja parlem de la Segona Guerra Mundial, doncs, aquest dissenyador, aquesta gent, doncs, i amb una stripper, d'acord?
doncs van, el que dèiem abans, però què va passar? Aquesta moda del biquini per què el 5 de juliol? Per què no va ser, jo què sé, el 4 d'agost o el que sigui? Perquè va ser el dia que van fer les proves atòmiques.
O sigui, el dia que van fer les proves d'atòmic era el 5 de juliol, i van dir, escolta, el dia del biquini és el 5 de juliol. Menys mal que no celebrem el dia atòmic, perquè seria horrible, no? I evidentment hi ha moments, l'època daurada de Hollywood, doncs l'Ava Garmer, la Rita Hayward...
la Raquel Welch... Però la que va posar de moda absolutament el biquini, que va ser icònic, va ser una pel·lícula del James Bond, la primera pel·lícula del James Bond que es deia Contra el doctor No, el doctor No, bàsicament, que sortia el James Bond, el son Connery, i hi havia una pescadora, una dona que agafava, la Úrsula Andres,
que agafava cargoles, cargols de mar, i el Gens Bon està allà amagat amb una llei d'aquestes del Pacífic, i de sobretot s'orella en biquini, amb un biquini bastant petit per l'època, i va ser com un flash. Tothom es va quedar prendat d'aquell biquini. De fet, l'Ursulandres li diu més mèrit al biquini que a la seva actuació. Però va ser un biquini icònic. Totes les prendes tenen el seu moment. Per tant, senyores...
I, senyors, podem dir, gaudim tots del biquini. Vostès és un símbol del feminisme claríssim, de la llibertat de la dona. Està molt bé que cadascú vagi com vulgui. Nosaltres, al senyor, sempre agrairem, en aquest sentit, tot el que sigui anar avançant amb els senyors i les senyores, eh?, la humanitat, en treure prejudicis. I pensi una cosa, quan vostès estan comprant un biquini, s'han de recordar que estan comprant amb molt poca tela...
una de les coses que ha portat més tela al món de la moda i les pròpies llibertats. Molt bé, Xavi García, moltes gràcies. A vosaltres. Bon cap de setmana tinguis. Mira, em vaig a posar el biquini, tu. Vinga, va. Anem a escoltar Joaquín Sabina, que ens canta Eva tomando el sol.
Todo empezó cuando aquella serpiente me trajo una manzana y dijo prueba. Yo me llamaba Adán, seguramente tú te llamabas Eva. Vivíamos de escuáterse en un piso abandonado de moratala. Si no has estado allí, no has visto el paraíso terrenal.
Dos ginos, un colchón de una basura Dos sillas y una mesa con tres patas Mientras yo emborronaba partituras Tú freías las patatas Cantamos cañamones de ketama Y un tiesto nos creció ante el ventana Con una rama de árbol de la ciencia del bien y del mal
A Eva le gustaba estar morena y se tumbaba cada tarde al sol. Nadie vio nunca una sirena tan desnuda en un balcón. Pronto en cada ventana hubo un marido a la hora en que montaba el show mi chica.
Aunque la tele diera indiferido el real Navidad de Cicla. Un día la víbora del entresuelo, mientras que a su consorte sorprendió, formó un revuelo y telefoneó al tercio 92. Y como no teníamos apellidos,
Ni hojas de parra, ni un tío con ceja, ni más tíos que Cupido, no sirvió de nada protestar. Eva tomando el sol, bendito descontrol,
Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Estábamos sobre el colchón desnudos, jugando a nuestro juego favorito. Al ver entrar la pasma, Eva no pudo sofocar un grito. A golpes la bajó por la escalera, un ángel disfrazado de algo así. Sin importarle un pijo que estuviera en cinta de caín.
Hoy Eva vende en un supermercado Manzanas del pecado original Yo canto en la calle preciados Todos me llaman hadas Eva tomando el sol Bendito descontrol
Besos de boya y paz. ¿Qué más quieres saber? ¿Qué vas tomando el sol?
Besos, tebolla y pan ¿Qué más quieres harás?
Eva tomando el sol, la cançó de Joaquín Sabina, de ja un llunyà 1988. Joaquín Sabina, per cert, del qual vam veure el concert final que va fer el Movistar Arena de Madrid, de la seva gira de comiat, no sé si era un dia d'aquests de Cap d'Any...
o Santa Esteve, però en tot cas la U va emetre aquest concert repassant els seus èxits. Seguim endavant i ara mateix ens queden tres minuts i mig per arribar a tres quarts de dotze.
Bé, i ha arribat el moment al programa de recuperar aquest espai que anomenem Camins i que compartim tots els divendres amb l'Hector Zacarias, que ara feia alguns divendres que no el saludàvem. Què tal, Héctor? Bon dia. Bé, bé, bé. Ben retrobat. Han anat bé les festes? Sí, sí, sí. Has fet alguna excursió? I tant, eh? S'ha anat bé perquè he sigut bo. Sí, això és important. Sí, i els Reis... Els Reis s'han portat bé? Oh, i tant, m'han portat moltes coses i, a més, he aprofitat per caminar una mica. Molt bé.
He anat amb les nenes. Bé, amb les nenes hi ha el nen. I la Laia, esclar. La família. He anat a un lloc que conec molt poquet. He anat cap al Montseny, al Priorat. Doncs anem al Priorat.
I anem al Priorata, a ritme, de l'Anna Roig. T'agrada l'Anna Roig o què? M'agrada. De fet, aquesta cançó, que és la clavellinera, és un ball típic d'Ull de Molins, el Priorat. I es va recuperar... Bueno, s'havia mig perdut i es va recuperar. I a més, aquesta versió m'agrada molt, perquè pertany a un disc preciós que es diu Cançonetes per la Bressola. I ja saps que soc un patriota del País Sencer, de Salses de Guardamar i de Fraga Maó, i aquest disc es va fer per recollir fons
per les Brassoles, les escoles en català de Catalunya Nord. Escolta, i anem a un territori que és molt bonic, però sovint menys tingut, no? Sí, sí, i a més és molt espectacular. És veritat que és un paisatge diferent. Clar, tendim des d'aquí Molins, sí, per descoltar Collserola i tot això, però bé, anem d'excursió. On anem? Cap al Pirineu.
I aquí és un paisatge, si vols, més aixut, cingles, coves, graus... És un massís no gaire, el del Montsant, però és molt compacte. Queda tancat. O sigui, tots els pobles queden al peu d'aquests cingles i aleshores tu, per entrar a la muntanya, has de remuntar algun dels graus aquests que hi ha. Atorem-nos aquí. Quan parles de graus, a què et refereixes exactament? Tens raó, tens raó. Aviam, un grau és un pas...
És un pas que passa a través d'una cinglera. Vas pujant... De fet, tu mires la cinglera des de baix i sembla impossible que puguis pujar. I, en canvi, hi ha aquests passos que passen entremig de les roques que van fent llaçades molt curtes i que et porten a la part de dalt. Això es diu grau. Perfecte, doncs plenament aclarit. I suposo, per tant, Héctor, que l'excursió que ens proposes remuntarà a un d'aquests graus? Sí. I, a més, he pensat que podem pujar a la roca corbatera. Són 1.163 metres...
però unes vistes que tallen l'alè, i és el punt més alt del Montsant, que vol dir també que és el cim més alt del Priorat. Estem parlant de Montsant, de Priorat, aquests noms tenen relació entre ells? Sí, sí. Aviam, com sabeu, els nostres dilectes oients saben, la comarca del Priorat té aquest nom perquè correspon a una part molt petita, de fet, dels antics dominis de la cartossa d'Escaladell. Maca.
que tenia uns dominis espectaculars, o sigui, enormes. Les muntanyes que volten Escaladell estan clafertes de capelles, d'ermites, totes vinculades a la cartoixa. D'aquí el nom, Montsant, la Muntanya Santa. De fet, començarem la caminada des d'una d'aquestes ermites, Sant Joan del Codolà. Codolà com els còduls? Sí, sí, està situada en un lloc que està ple de còduls. Aviam, el massís del Montsant és un massís de conglomerat.
Per tant, hi ha aquestes pedres rodones amb el ciment calcari i justament aquí, a Sant Joan del Codolà, hi ha tota una extensió, tot el terreny està ple d'aquests còduls. D'aquí, Sant Joan del Codolà. Molt bé. I com s'hi arriba?
Fins aquí hem d'arribar amb cotxes, passa per una pista molt ben arreglada, que surt de Cornudella de Montsant. Per cert, si no va a Cornudella no deixeu de comprar-hi vi. Cornudella no és denominació d'origen priorat, és denominació d'origen Montsant, perquè canvia una mica el territori.
antigament aquesta... T'ho explico perquè sou un passat. No, abans hi havia una dominació d'origen, i és, Tarragona, i hi havia una subzona falset, i aquesta subzona falset és la que es va convertir en la D.O. Montsant. Aleshores, el Priorat estrictament és una mica més petit, i tots aquests territoris que envolten la D.O. Priorat són la D.O. Montsant, però són uns vins també molt bons.
Bé, doncs deia que aquí de Cornovella, de Montsant, surt una pista que mena fins aquí a l'Ermita. I aquí a l'Ermita hi ha un berenador molt ben arreglat. Vull dir que si voleu anar-hi a dinar, a passar el dia, a jugar, ja és un lloc prou bonic. No, home, no. Nosaltres el que volem és caminar, sisplau, Héctor. Entesos, endavant. Endavant, no? Doncs allà, el mateix aparcament hi ha un palindicador. D'acord. Atenció, perquè al palindicador hi ha un cartell que diu que aquest camí no és apte per nens.
Jo crec que sí que és apte per nens. Si han fet alguna excursió abans no és difícil. S'ha de vigilar, perquè hi ha timbes bastant impressionants, hi ha algun tram una mica pedragós, una mica carrellisca, però vaja, no és difícil. Jo crec que ho poden fer. Segur que amb nens pots fer el camí d'anada i tornada.
La meva idea és que el fem circular. Però, si teniu dubtes, la tornada és una mica més reliscosa, si voleu. Però, vaja, es pot fer amb nens. Comencem seguint les marques grogues i blanques, és una variant d'un GR. De seguida, seguint aquestes marques, agafem un camí que va planejant cap a l'esquerra. I, per tant, encara seguim les marques blanques i grogues? Sí, al cap d'uns 200-250 metres sí que deixem el GR i agafem un curriol que va cap a la dreta.
serà un dia amb pocs arbres o sigui, aquí aprofitem perquè veurem aquí uns quants roures i uns quants aurons i potser serà el bosc més estens que hi ha és veritat que una part del camí passa per un lloc que es va cremar fa uns anys i no s'acaba de recuperar perquè a més es van dessolant i costa una mica però vaja, que en general són uns terrenys bastant esquerps és una bellesa aixuta, a mi m'agrada però vaja, és veritat que no és esponarós seguirem cap a Ponent
I tornarem a trobar al cap d'una estona el GR. I, aviam, per què fem la idea, aniríem seguint en direcció cap a la morera de Montsant. Que diuen que és un poble molt bonic, eh? Sí. Ens ho confirmes? I tant. De fet, aquí és justament on hem passat uns dies a durar aquestes festes i a aprofitar per caminar per allà, per anar a la cartoixa, per posar-se i anar-hi. Molt tranquil, no? Tot.
Sí, és que a mi es feia molt de freda, però vull dir que amb poques ganes de córrer pel carrer. Però bé, aquest camí va fent llaçades o anem a altura i arribem a un punt ben bé sota les parets, passarem entre dues roques i anirem cap amunt, cap a la part alta del massís. Però hem de pujar per un d'aquests graus que deies? Sí, aquest és el grau de Tomaset. I res, un cop superat aquest grau de Tomaset, un cop som a dalt...
seguim el mateix camí i trobarem la cova santa. I aquí sempre et preguntem el mateix, hem de portar llanternes? Aquí sí. Aviam, podeu entrar a la primera sala, però en realitat és una de les coves més conegudes d'aquí del Montsant. Val la pena. Val la pena vigilar-les i visitar-les, són uns 200 metres, per tant, aquí sí que convé vigilar amb el cap i això i portar la llanterna.
Després continuem, sortim de la cova. Mirant l'entrada de la cova, cap a la dreta, veurem un monument una mica més amunt al coll. És cap on hem d'anar. És una mica dret, però val la pena. I tampoc és complicat. La part complicada potser era la del Grau i ja l'hem feta.
I aquí ens adonem d'una de les característiques del massís. Els cims no són molt marcats. Més aviat semblen turons poc definits, però aquests turons després queden tallats per un barranc, per un espadat. Anem seguint la cresta, molt poca vegetació, ja us ho he dit, és un paisatge bastant esquerp, fins a arribar al cim, la roca corbatera. Bones vistes, per tant, des d'aquí? I tant.
A part de totes les vinyes que veus a la part de baix, a la part de l'avall, veus Siurana, que diu la llegenda que és l'últim poble que va estar en mans dels musulmans a Catalunya. Hi ha una llegenda molt bonica, que és la de la reina Mora. Sí. Sí, que fins i tot en el salt la reina Mora va saltar amb el cavall des del... Va agradar a la família aquesta llegenda? Sí, perquè vam anar a veure el lloc on diu...
hi ha una marca terra que sembla que són les paulles del cavall que van quedar allà marcades a la roca. Bé, doncs això, des de la roca corbatera es veu Ciurana, es veu la Serra de Prades, es veu el Montsec, es veu, si mires cap al sud, les muntanyes de Tortosa, el Montcaro... Carai! No t'ho acabes. Aviam, no és gaire alt, perquè són 1.100 metres, però està en un lloc que permet veure molta, molta part de les muntanyes de Catalunya. I tornarem, per tant, pel mateix camí?
Si anem amb canalla molt petita, sí, com deia al començament. Si no, podem seguir en direcció est, cap al proper turó, i abans de pujar el turó trobem unes marques grogues. Aquí el camí és una mica pedregós, una mica incòmoda. Es pot fer, però anem baixant tot de graonades d'aquestes dels singles del Montsant i al final tornarem a trobar el GR...
que ens durà altra vegada cap a l'ermita de Sant Joan del Codolà. Tot plegat quanta estona, això, Héctor? Si no ens perdem, unes tres hores, uns vuit quilòmetres i mig, més o menys. Ja ho sabem, millor trobar una guia... De fet, allà, als pobles, hi ha molts llocs on tenen els prospectes en les explicacions. Aquesta excursió, en realitat, és fàcil de trobar tant al costat
al web del Consell Comarcal com a Wikiloc, però vaja, assegureu-vos-en bé. Però ja que anem lluny, i són tres hores, potser ho aprofitem per quedar-nos al cap de setmana. Sí, perquè a més, tu has dit, la cartoixa és un lloc molt bonic, i a més ara, des del primer lloc que hi vaig anar, que jo sóc un senyor de provecta, han canviat molt, han anat fent acceleracions, han afegit més coses, ara hi ha també una... A mi aquestes coses no m'agraden...
però hi ha una experiència d'aquestes virtuals, amb uneres, per poder veure com era la cartoixa de debò. Però l'experiència aquesta virtual no és apta per nens de menys de vuit anys. Però vaja, vull dir que està molt bé. I la història de la cartoixa és apassionant. Això deia la cartoixa, el vi, la ciurana... En poca estona... Hi ha més graus d'aquests, eh? N'hi ha de...
de molt guapos, en mitjoreta també ets a Prades, que també és una població molt bonica. Molt maca. Amb molt de fred ara aquest temps. Molt de fred. Mira, ara que hi vam anar, hi era el 31 de desembre. A Prades vam fer un bon parell de quilos de fredolics. M'estàs dient que vau passar el cap d'any allà, eh? Pràcticament. Vam tornar al 31 perquè el dia 1 les nenes sortien als pastorets.
Sortien els pastorets, efectivament, i sortiran aquest cap de setmana, no? Una altra vegada. Que ja s'acaba, eh? Sí, ja s'acaba. Avui no hem portat poesia. No, però si vols la setmana vinent dues. Exacte, perquè de poetes d'aquest entorn podem parlar-ne, no? Sí, sí, hauríem de... Hem de buscar una mica. Sí, ja buscarem, ja buscarem. Alguna cosa més, Héctor? No, per mi... Doncs ho deixem aquí. Perfecte, doncs moltes gràcies. Héctor Zacarias, moltes gràcies, bon cap de setmana. Igualment.
Miquel, que a mi me lo dan, que a mi me lo ensenyan. Demà vindrà l'amor d'aquesta donzella. Veu petit o feu descalç o feu de tor.
Estimo aquesta terra com un amant fidel i arder. Aquesta terra meva que cada jove m'enseni a emprèn.
compartir cosa a gust ens aprenem i el desig ens manté vius els somnis aquesta terra fusta mirada bruna i avis plens la sento en el meu bé
com si dins meu hi fes res. Torna a veure de solituds, pas a pas de reconec l'amor, la sento altiva i tendra.
Camins enllà de mi mateix Reposo quan la miro Quan en sol lloc tot m'entristeix Sol que sol la sento endins El desig se'm fa present Que el meu cor s'ensenya nova
Marxaré d'aquí quan monti el cor un matí frondós i clar
En aquell lloc hi ha tanta vida que espera molt enllà. Els sentits encara vius, l'horitzó serà un reglament on trobar la força per alçar-me.
Porrera, un disc de 1995 del Lluís Llach, amb lletra compartida amb Miquel, Martí i Pol. Ja que estàvem en aquest entorn del Priorat amb el company Héctor Zacarias, hem volgut acabar...
amb la cançó que dóna el tret de sortida d'aquest disc, com dèiem, de l'any 95, que és Porrera. Amb en Lluís Llach, doncs, tanquem el bon dia i bona hora d'aquest divendres 9 de gener. Us hem acompanyat l'Eli Arjona, el Roger Doset, la Sílvia Artés i un servidor, l'Oriol Romeu. Ara us deixem amb la Sílvia i l'informatiu Munins de Rei al dia. Després tenim el Parlem de Còmics amb el Pau Moratalla i la remissió del Tot Teatre per completar aquest matí de divendres. Recordar que avui recomanem, doncs, també la normalitat. Per tant, tenim...
l'última volta amb l'Arnau Santero i la Joan Anforner en directe, i també la Judit Herrera en directe amb els divendres Fabes Tendres. Bon divendres, bon cap de setmana, el bon dia i bona hora tornem dilluns a les 8 en punt del matí. Fins a les hores, que vagi molt bé.
Molins de Rei al dia. Resum de la setmana amb Sílvia Artés.