Aquí comença De tu a tu. Entrevistes, anècdotes, projectes, records, nostàlgia i converses. De tu a tu. Amb Pere Vergoñón-Reventós. Pier.
Hola, molt bona tarda. Comencem avui a l'hora de sempre el nostre espai habitual dels dimarts i que ja sabeu que es repeteix el diumenge de 9 a 10 del matí. Molins de Rei és un municipi que té molt de moviment i darrere d'aquesta moguda, de tot aquest que es mou i que es cou, aquí a Molins de Rei hi ha persones que coneixen el poble tan bé com el Palmell de la Mà. Avui ens acompanya...
Una d'elles, una veïna amb més de 20 anys dedicats al sector immobiliari. Ella sap el que fa bategar aquest poble. Avui volem conèixer la persona que hi ha al darrere. Benvinguda, Marga Radó. És un plaer tenir-te aquí amb nosaltres. Hola, Marga, com estàs? Hola, Pierre. T'ha costat arribar aquí o ja ho coneixies? Sí, com que soc del poble, a la primera ho he trobat.
Escolta, el dia de cada dia, un dia normal per tu, et lleves molt d'hora, quina hora comença? Doncs em llevo cap a dos quarts de vuit del matí, cada matí, i sempre m'aixeco amb molta energia. Molt bé, eh? Molt bé, molt bé. A mi també em costa una mica més, però a veure... I quina rutina segueixes per començar el dia així? Fas algun tipus d'esport o...?
Bé, doncs el primer que faig quan m'aixeco és donar-li de menjar als meus dos gatets. Són els dos meus tresors. Al matí em donen el bon dia esperant que els hi posi de menjar. Quina enveja. Això és el primer que faig. Quina enveja, com es diuen?
Tina és la gateta i Leo és el gatet. Enhorabona, eh? Gràcies. I, bueno, de bon matí sempre esmorzo, recarrego bé les piles per fer esport. Vaig al gimnàs tres o quatre cops per setmana. Per mi és fonamental trobar-me bé físicament. Em dóna equilibri i força mental per encarar el dia.
Pensa que la feina que faig està més encarada cap a les tardes, ja que la gent treballa pels matins. I el gimnàs què dediques, a fer gimnàsia o natació a la piscina? Mira, faig una miqueta de tot. Vaig començar que només feia natació, d'això fa molts anys. I després, a poc a poc, em vaig anar incorporant a classes dirigides...
que m'agraden molt, llavors faig zumba, que és molta canya, ja cremes molt i treus molta energia, faig classes de core i també vaig a les màquines a fer força, que cada cop ho necessitem més. I la natació, doncs de moment només en faig un cop per setmana. Però sí, Déu-n'hi-do, faig coses i al matí, sempre al matí i després tinc tota la resta del dia...
per anar a treballar. 20 anys i el sector immobiliari són bastants anys. Què creus que ha canviat més en aquest temps?
Hi ha hagut canvis continuos en les noves tecnologies de la informació, el sector s'està adequant contínuament. En els últims 20 anys el sector ha fet un gir de 180 graus. Van passar de l'època de crèdit fàcil i construcció massiva, abans del 2008, a un mercat on el finançament és estricte, ara cal aportar un mínim del 30% d'estalvi per poder comprar.
A més, la tecnologia ha digitalitzat totalment la cerca, visites virtuals als portals i a les xarxes socials, però el canvi més gran és el nou comprador. Ja no només vol estar al centre de la ciutat. Ara busca habitatges més grans, amb espais exteriors i amb eficiència energètica. I com a novetat, valora molt la flexibilitat dels espais per teletreballar
I la domòtica integrada a la llar. La localització amb bons serveis és superimportant. No dependre del cotxe per moure's pel municipi. Demanen molt, eh? La gent, te dic jo, que demana molt, la gent està molt preparada i la gent no es conforma amb poca cosa. I ha de ser gent, quin tipus d'edat?
Bé, tenim tot tipus de clients, la gent jove que vol començar a independitzar-se, sols costa, costa molt, normalment som parelles, tenim tot tipus de gent. Has parlat de la crisi del 2008.
I també la pandèmia. Com ho vas gestionar? Què vas aprendre d'aquells moments? Devíeu viure tant el 2008 que quan la pandèmia, moments difícils, complicats, que havíeu d'improvisar, havíeu d'avançar-vos. Totalment. Mira, la crisi del 2008 va ser molt dura...
Tots ho vam veure, que molta gent es va quedar sense feina, va començar pel sector immobiliari que es pensaven que començava aquí i d'aquí es va desencadenar a tot. Jo vaig tenir molta feina per aconseguir uns resultats justets.
Era per la zona d'aquí? No, jo a l'època del 2008 treballava a Terrassa, fonamentalment. A Terrassa hi ha molta vida, una ciutat de quants habitants? 200.000? Sí, és molt gran. Allà portava obres noves, és quan vaig començar jo, i va ser... l'obra nova em va anar molt bé, després vaig anar a parar a la segona mà, per allà per Terrassa, i va ser... Allà hi ha la zona de sota Sant Llorenç...
Jo treballava tot Terrassa. És gran, perquè fins a... tocant ja Sabadell... Sí, sí. És que és una ciutat molt gran. Grandíssima. Va ser dur jo, eh? Però t'haig de dir que la pandèmia, a mi, professionalment, sí que em va anar bé. No em preguntis per què...
Però la pandèmia sí que va... Perquè suposo que has de treure forces quasi que de quan no en tens, és a dir, t'has d'espavilar. Totalment. Et creix, suposo. Sí, i bueno, suposo que també... Ja a la pandèmia no treballava ja, eh? Ja estava jo per aquí, ja fa molts anys que estic treballant en aquesta zona. I d'aquests moments que m'has preguntat, dius, què treus, no?, d'aquests moments, doncs...
que la gent ha de ser molt prudent, sobretot els compradors han de ser molt prudents, comprar un immoble ha de ser una decisió molt ben pensada. Els números s'han de fer bé, ja que és una inversió a llarg termini.
Després, ara escoltarem una mica de música, però després et preguntaré, tècnica, empatia o paciència, què creus que fa més falta per ser un bon assessor o bona assessora immobiliària? Ara escoltem. Música
Fins demà!
Fins demà!
Tú eres el sol que no se deja ver, no puede ser como va a ser. He robado el alma a la vida para poder llevarte aquí conmigo. Soy como la tierra, amor. Tú eres el sol que no se deja ver, no puede ser como va a ser.
Tengo miedo a un alma fría ¿Cuánto vale comprarle el alma al aire si se descuidan? Suave, suave se la quitas tus antares
Ay, niña, ya, ya, ya, ya, ya, ya, ya, ya, ya, ya.
que no se ve y le he robado el alma al aire para dártela en este suspiro soy como la tierra por tu eres el sol que no se deja ver no puede ser como va a ser le he robado el alma al aire para poder llevarte aquí conmigo soy como la tierra por tu eres el sol que no se deja ver no puede ser como va a ser
Dime, suba tu cintura, pero es tan temprano. De tus ojos tú mirar, de tus andares dime tú.
Soy como la tierra, amor, tú eres el sol Que no se deja ver, no puede ser como va a ser Te he robado el alma al aire para poder llevarte aquí conmigo Soy como la tierra, amor, tú eres el sol Que no se deja ver, no puede ser como va a ser
Bona nit.
Et deia que què era més important? Tècnica, empatia o paciència per la teva feina?
Coneixement del mercat, en primer lloc. Dedicació. És una feina que t'has de dedicar molt. Has d'estar contínuament a sobre, buscant, informant-te. No em sembla, eh? Sí, sí, sí. T'has d'anar nutrint de moltíssima informació i tècnica i lleis i de tot.
I es necessita, sí, molta empatia. La gent quan busca un immoble sempre té unes expectatives i malauradament no sempre es poden complir. Nosaltres ens hem de posar a la seva pell i acompanyar-los en tot el procés de búsqueda. Quins són els errors? Suposo que hi ha errors comuns que tant el que ven com el que compra fan. Quins són els que acostumaran a passar més sovint?
Bueno, hi ha alguns... Un error molt típic, aquest és més divertit, és del propietari, és voler acompanyar-nos durant la visita. Moltes vegades, amb l'ànim d'ajudar, el que fan és posar la pota, perquè destaquen coses de l'immoble que potser al client comprador no li interessen. I aquesta és una lluita que tenim amb els propietaris, que és millor que ens deixin. També els compradors...
se suelten més, saps? Quan no està el propietari davant, en comentar-te coses... Perquè estàs tu, que tu no ets la propietària. Si fas una intermediació, no? Un altre factor és que els propietaris sovint sobrevaloren la seva propietat. Bé, sovint no, sempre. A davant del client...
Quan s'ha de posar a la venda, llavors sempre volen fixar un preu segons les seves necessitats.
No d'acord amb el valor real de l'immoble. I aquesta és una lluita que és la que aconseguim els assessors immobiliaris. Què vols dir? Aquell propietari té unes necessitats perquè vol anar a viure en un lloc que és molt més car i ell necessita sobrevalorar molt alt...
Ell diu, jo per poder fer el meu projecte, que és fer aquest canvi, jo necessito treure d'aquest immoble tant. I potser s'està passant 30 o 40.000 euros, si és un pis, per dir alguna cosa. I llavors costa més de vendre.
Clar, nosaltres li hem d'acompanyar, primer li fas un estudi i li mostres, segons el que hi ha actualment al mercat, li mostres el valor real de la seva propietat. Però molts no ho entenen i tenen un procés, necessiten un rodatge de veure que s'està treballant, que s'estan fent visites i que han de baixar el preu.
Però esclar, l'assessora immobiliària és una professional i el propietari ho fa només una vegada. No sé que sigui un propietari que contínuament estigui venent coses seves. Hi ha de ser multimilionari, no? Però si és un que ven per primera vegada, potser la pota no una vegada, dues i tres. Això el que ven i el que compra...
En què s'equivoca? El que compra, més que res, és que les seves expectatives econòmiques són més altes de les que realment pot. Per dir-te alguna cosa, potser segons els ingressos que té, segons els estalvis que té, m'invento, potser està mirant immobles de 300.000 euros, quan la seva capacitat per comprar és de 250.000 euros. Això s'ha de preparar abans.
No, esclar, sí, llavors sí. Llavors sí que aquí sí que s'equivoca amb força. Sí. El mercat actual a Molins de Rei...
Es ven fàcilment i hi ha molta demanda? Com el veus? Com el definiries? Aquí el mercat està molt actiu. Sí que hi ha molta demanda. La ubicació d'aquest municipi, junt amb les bones comunicacions, el bon ambient que té Molins de Rei, fa que sigui un municipi molt sol·licitat. Quan es posa a la venda un immoble que el seu preu està d'acord
amb el que s'està oferint, la venda s'executa amb facilitat. El transport públic d'autobusos, contínuament, pels que venen de la part de Castellbisbal i Terrassa i Rubí, dels que van a Barcelona des de tota la zona d'aquí dalt, es pot anar al carrilet
d'aquí de Quatre Camins, Sant Vicenç i Sant Moll, i també ara hi ha el bus que puja fins a la floresta i també pots anar a Barcelona. Això pot ajudar també? Suposo, no? T'ho pregunto. Sí, sí, clar. Les bones comunicacions, també l'estació de Renfe. És el que més, eh? Que ara li toca reformar-la bé. Però és el que més fa que la gent s'inclini molt per Molins i que vingui gent de fora a viure a Molins.
Perquè pot treballar a Barcelona agafant el tren.
Quin tipus de clients? Famílies joves, gent gran, inversors també? Sí, hi ha de tot. El que a mi m'entra més són famílies que volen canviar d'habitatge a un més gran. Sempre acostumen a ser perquè volen terrasses, etc. I les terrasses estan molt sol·licitades. La gent jove que vol començar a independitzar-se, aquesta és també una...
Som uns clients molt, molt típics. I també la gent gran que viu a les cases més a les afores del municipi i els fills han marxat, les cases els queden grans. Llavors també aquesta gent el que necessita és viure al centre del municipi.
Viure al centre d'una manera més funcional, tenir-ho tot més a prop, amb una casa gran sola i solitària, si et fas gran conduir ja no és tan divertit... I, escolta, hi ha algun barri que sigui més buscat que un altre?
Bé, sempre el més sol·licitat sempre és el centre. Però, insisteixo, com t'he dit abans, les bones comunicacions on està l'immoble pesen molt. Aquí tots ho estan, suposo, ben comunicats. Perquè si és a la zona de les guardioles, aquesta nova d'ara, tenen l'estació molt a la vora i la carretera amb tots els autobusos i totes les línies. I si és la granja...
també hi ha els busos que venen de Terrassa i tampoc queda tan lluny i amb el bus d'aquí a Molins de Rei anar fins a l'estació, si no està bé. Sí, tenim una estació molt cèntrica i això fa que des de qualsevol punt de Molins de Rei puguis arribar a l'estació. Hi ha municipis que les tenen a les afores i han d'agafar un autobús directament per anar a l'estació, però aquí a Molins l'estació la tenim molt cèntrica.
Sí, perquè Molins de Rei ha crescut per la zona de la granja, però continua estant a prop de l'estació. I ha crescut també per l'altre cantó. No és que de la granja se n'hagin anat cap a Papiola, llavors ja quedaria molt lluny. Si tens raó, no hi havia pensat, però està molt bé. La gent valora viure en un poble com Molins de Rei que en una gran ciutat tan maca com Barcelona?
Bé, sí. A veure, Barcelona és una gran ciutat i sempre hi ha gent que vol viure a les grans ciutats, això és veritat. Però Molins de Rei és un municipi molt sol·licitat. Es valora molt el bon ambient que té, tenir un ventall d'una gran oferta gastronòmica, botigues, esport, es fa moltíssim esport. Aquí quasi tots els nens fan esport, etcètera. És un poble que té vida pròpia.
I moltes escoles. Moltes escoles. I ei, cuidado, amb molt bona reputació, eh? Quasi totes. Tenen Molins de Rei i hi ha un molt bon ensenyament, eh? Això sí que és veritat. I després que vas per aquest poble, i és un poble que té vida pròpia, és un poble que té la essència de poble. Veus la gent que va passejant i es troben amb uns, amb altres, fan moltes coses comuns a dintre d'aquest municipi...
Tot això fa que aquest poble sigui molt estable. Al ser tan estable, la gent no ve de pas. La gent, quan ve aquí, es queda. Per això, a Molins de Rei no hi ha molta oferta immobiliària. Aquesta és la meva teoria. Molins de Rei és la pobilla del Llobregat. Exactament. Escoltem música que ens la selecciona el nostre company David. Molt bé. Això vol dir que és música que agrada a la gent jove, com ell.
Gràcies.
Sé muy bien lo que soy, ternura pa'l café. Solo soy un terror de azúcar. Sé que me funde el calor, sé desaparecer.
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
I'll fuck you till you love me. I'll fuck you till you love me. I'll fuck you till you love me. Till you love me. Till you love me. Till you love me. Till you love me. Love me. Till you love me. I'll fuck you till you love me. Love me. Love me. Love me.
Després de la música seleccionada pel David, continuem amb la Marc Garrador, assessora immobiliària, aquí a Molins de Rei, actualment. Quins consells em donaries, a mi o a algú que vulgués vendre el seu pis?
En primer lloc, el que vol vendre ha de tenir clar que ha de vendre. Què vol vendre? Perquè de vegades et posen a vendre un immoble però no estan segurs, llavors et maregen, et volen fer, vols fer visites i no hi ha disponibilitat i la gent ha de tenir disponibilitat i si no té, t'ha de donar les eines perquè tu tinguis disponibilitat per això.
És a dir, que ara jo vull vendre el meu pis, però és que no ho sé, perquè m'aniria a viure a Barcelona, però m'han dit que, no sé, poder pujarà el preu, poder baixarà, i tenen dubtes, i llavors tot fan perdre temps. Sí, això de vegades passa, no sovint, normalment la gent té les coses clares. A Molins de Rei la gent té el cap molt ben amoblat, això sí que és veritat. Ve una visita i no es presenta el propietari, que porta la clau, ha passat això també?
A mi no em passa. A Molins no, eh? Abans, quan estava fora de Molins, m'havien passat coses rares, però aquí no. Els pisos, quan un propietari et dona el pis a la venda, ha d'estar net, ha d'estar polit, lliure de males olors, això és molt important, que entri tota la llum natural possible, finestres persianes obertes, saps?
no pots arribar a un pis que quan arribis allà el propietari ho tingui a les fosques, això també passa. Les fosques amb alguna cadira per allà raconada, no? Bueno, o la roba estesa al mig del menjador, o les cuines desendreçades, això no. És molt important que quan el comprador entri
que si l'immoble quadra amb el que busca, que s'hi vegi, perquè a vegades sí que quadra la zona, l'immoble, el preu, però hi ha coses que no li produeixen bones sensacions, llavors ja ho descarten.
I això és molt més important del que la gent pensa, com fer bones fotos per un bon reportatge, per exposar l'immoble, la documentació, etc. I una altra cosa és que s'ha de buscar un bon professor, saber les seves possibilitats econòmiques. Val la pena o és important fer reformes abans de vendre?
Això depèn. Fer reforma suposa fer una inversió que normalment la gent les vol recuperar. Jo diria que si és gent de peu, com tu i jo, que es centrin més en la pintura, en les cuines i els banys, que no cal fer una reforma total, però canviar elements visuals com les xaixetes, les mampares, rejuntar rajoles... Que tot això estigui bé. A veure si t'hi entès. Per exemple...
Unes reformes mínimes, adequar-ho. Exacte. Reparacions visibles. Però una gran... una important inversió per fer un canvi, que a lo millor el que compra li agradaria fer-ho d'una altra manera diferent, a lo millor encara pot posar pals a les rodes, encara pot dificultar, perquè aquesta reforma tu li cobres, et puges el preu. I aquell comprador, a lo millor que és estimant més, pagar 30.000 euros menys i aquella cuina arreglar
Sí, és veritat que és així. I a més, la gent que no es dedica a això, si fa aquesta reforma, segurament li sortiria molt cara. El que sí que hi ha són inversors o gent que es dedica professionalment a això, que compra immobles, el reforma i els ven, això ja és diferent. Però els particulars, cuidado, que igual no recuperen la inversió.
Saps? El que s'ha de fer és el mínim necessari sempre perquè el pis no es vegi descuidat. Continuarem escoltant música. Suposo que tens la selecció en marxa, no?
Com et puc estimar
S'hi doni a estar tan lluny, s'arri i l'acabat, vos per tu. Se m'ol beca d'estar que fa.
M'alabore, s'arribi a capar, boig per tu. Quan noi siguis al matí, les lliadrimes s'esparadrà.
S'entra la pluja que caurà avui. Em quedaré atrapat, herri d'aquesta llum. Sortit i acabat, boig per tu.
que et fa jo no puc arribar on ets tu però dins la meva copa veig replaçada la teva llum m'alabore servir i a capar vols fer tu
M'alabande, servile acabat, boc per tu. Servile acabat, boc per tu.
Sembla que ja t'ho he preguntat, però és tan important comptar amb un professional? Què és el que porta? Ja m'ho has dit, més o menys, però el més important el que pot fallar si no tens aquesta ajuda professional...
Sí, mira, la gent immobiliari no és una despesa, sinó la millor inversió per evitar errors i maximitzar el preu de venda final de la propietat. Hi ha una sèrie de beneficis claus, per exemple, posar un preu just, el professional té el pols real del mercat per fixar un preu just.
Després hi ha una col·laboració amb la qual nosaltres treballem que fa que la propietat no es quedi només al nostre aparador. Es tracta de compartir l'encàrrec amb la nostra xarxa professional. Vol dir que nosaltres col·laborem amb altres professionals de la nostra confiança que sabem que aconseguiran el màxim abast al mercat.
però el propietari només manté la comoditat de parlar amb un únic professional. O sigui que hi ha més eficàcia en la venda i menys gestions pel propietari. Jo sé que he vengut alguna cosa i ho he fet pel meu compte i sé que he vengut molt malament. En sèrio, sí, sí, ja passa. Però molt, eh? Ja passa.
És a dir, que jo estic escarmentat i em sembla que ho tornaria a fer perquè sóc tossut i a mi em sembla que, no sé, però he vengut malament, he vengut coses que les he vengut per sota preu. Per això s'ha de fer un bon estudi de mercat i no caure en aquests errors. També hi ha un estalvi de temps i seguretat. La gent filtra els curiosos, gestiona les visites, s'ocupa de la burocràcia...
garanteix que la transacció es realitzi sota la llei, protegeix el patrimoni, et vull dir. I si venen una parella, això... Si venen una parella i venen acompanyats de cunyats i cosins, això fa anar malament poder, també, no? Perquè donen la opinió i potser els fa...
Canvia d'idea i van donant voltes. Bueno, passa de tot. El que és molt normal és que la gent jove després vulgui el recolzament de la seva família. I a mi m'agrada que vinguin. Els pares. A mi m'agrada perquè tampoc vull que pensin els pares en mans de qui t'has ficat, els has manegat. Jo estic encantada que vinguin amb gent que només per l'experiència de la vida ja saben donar bons consells als fills.
Sí, sí, ells se senten més segurs, i tu també, perquè saps que el que li estàs dient a aquella parella jove, també els pares, o si tenen alguna cosa que dir, ja la diran en aquell moment. Exactament, a mi m'agrada, sincerament. Què és el que més t'agrada de la teva feina?
Bueno, la meva major satisfacció és ser testimoni de la il·lusió dels meus clients quan troben la propietat perfecta, aquella que els acompanyarà durant una nova etapa. Aquest sentiment també s'estén als venedors, ja que en molts casos la seva venda és el primer pas per canviar cap a una nova oportunitat. O sigui que en els dos casos, tant pel comprador com pel venedor,
és perquè es presenta una nova il·lusió per ells i m'agrada molt compartir-la. Gent solitària, solters o solteres, han vingut també? Sí, també venen, però sí que haig de dir que en aquests moments comprar sol és molt difícil. I cuidado, que a vegades venen sols amb una bona entrada, que no venen descalços, vull dir que tenen una feina estable...
Però després de la crisi del 2008, els bancs són molt més cautos. No volen entrar a tenir clients no pagadors. I a aquesta gent els hi costa. Esclar, si ve una persona s'ha de ser molt solvent, que no és que són dos... Hi ha més risc, hi ha més risc. Com? Hi ha més risc pel banc.
que una persona sola falli. Llavors, costa més. Aquests han de tenir molt bona entrada. Havies treballat amb alguna altra cosa abans de dedicar-te...
A aquesta feina? Sí, sí, sí. Mira, fa anys la meva gran il·lusió era el màrqueting internacional, un àmbit en el qual em vaig dedicar durant 12 anys. Va ser una gran experiència interactuar amb diferents cultures en tot el món. O sigui, era el meu somni de joveneta i la veritat és que ho vaig poder fer. I abans de viure a Molins de Rei vivies a Barcelona Ciutat? A Esplugues. Jo abans vivia a Esplugues. I coneixies Molins de Rei?
Sí, havia vingut al xic, quan era joveneta. Ah, esclar. Havia vingut aquí, però jo, quan feia allò del comerç internacional, el feia a Sant Feliu, al Pla. Llavors va ser, quan estava allà, que vaig decidir venir a viure cap a... Com va ser? Com va ser?
Doncs mira, vaig acabar, vaig estar 12 anys i vaig acabar aquella feina el 2002. I la idea de venir aquí, tu coneixies algú o...? No, va ser que vaig trobar el lloc ideal d'habitatge per mi i per la meva família i vaig arribar a venir aquí.
Una frase perquè diguessis els que ens estan, i les que ens estan escoltant, que tinguin intència de comprar un pis o de... Vendre, llogar, no. Pergunto, també el toqueu?
Sí, també toco lloguer, tot i que no és al que més em dedico. Jo tinc més experiència amb la compra-venta. I locals comercials? També, també ho gestiono. Són difícils de vendre? Estem en un moment una mica complicat. El tema dels locals... Hi va haver uns anys que els locals estaven molt buscats. Ja, sí, sí. Però després va ser al revés. Això no he sabut mai per què.
Ara està complicat. La veritat és que em fa molta pena que a vegades veus que han obert un local nou, que saps que la gent aquella, o suposes que han capitalitzat el seu atur, la seva il·lusió, els seus estalvis i obren els negocis i després veus que els tanquen. A mi això em fa molta pena, em fa moltíssima pena.
El que compra ho lloga per viure i ja sap el que disposa, mirar de poder-hi fer front, i sap el que hi ha, que ja hi anirà a viure. Però el que s'exposa en un negoci no sap com anirà. I s'ha de pagar. Sí, aquesta és una situació que l'hem vist molt últimament. Esperem que algun dia tot això es giri. Home, les grans superfícies ja ho sabem, estan fent mal per tot això.
Sí, sí, jo pensava, dic, no ho diguis, perquè ens estan escoltant, i les grans superfícies, que esclar... Però internet també, eh? Totes les vendes que es fan per... que te les porten a casa. Aquests grans superfícies, que no és una o dues, n'hi ha al barri de la Granja, em sembla que són tres, i totes grans, i amb ofertes bastant bé. I esclar, i les coses més de tota la vida...
Es fa més difícil. Sí, de tota... Però bé, és el futur, és el progrés, és la forma de... Exactament. Posem música, senyor David. El David, molt bé.
Quan l'aure de l'arrell i el cel va pujant a poc a poc, s'enfila il·luminant estels, abraçant tot el meu vol. Ai, pare, que m'abraces fort amb el vent i sense cor,
sense port i sense estada jo t'estimo amunt i amunt i amunt i amunt
No em deixes pensar en dolor, jo et ploro perquè et enyoro, però em fa somriure, m'ajuda a viure i aquest camí i aquest testí que ens ha fet família. No em deixes pensar en dolor, jo et ploro perquè et enyoro, però em fa somriure, m'ajuda a viure aquest camí i aquest testí que ens ha fet família.
Les pregàries, reflexions i tants petons regaran tots els racons dels meus dubtes i il·lusions. Fa tants anys que ja no et trobo, els teus fruits són plens dels buits. Ara et canto i ja no et ploro. I quan l'aire de la fred i el sol va pujant a poc a poc,
Estimuda de bo i et ploro, vull cantar tot el meu rol. Quan l'aure del record i el dol va florir de sol a sol, m'esgarrafo aquest dolor i ja l'he provat sentit. Amor.
Bé, continuem amb la Mara Garrador, tot i que ja ens queda molt poc de programa, però ja quasi bé per acabar, una frase o un consell que resumeixi el teu estil de treballar.
Sí, jo et diria gestió honesta per a les dues parts, tant pel venedor com el comprador. Tot i que normalment a mi em contracta una part, que normalment és el venedor, doncs la gestió ha de ser transparent i honesta per a les dues parts. Bé, Marga, ens ha agradat molt que ens hagis acompanyat, perquè hem tocat un tema que aquí no acostumem. Toquem diferent...
temes que ens parlen els nostres convidats i convidades. Però el tema de l'assessoria immobiliària no ho havíem fet. I jo tenia uns amics que a Barcelona tenien Vanessa, immobiliària, al carrer Balm, eh?
I de vegades havia anat allà al seu despat i escoltava, o les converses, i m'ha recordat una mica el que em deies tu de converses que ells, en un sopar, per exemple, parlaven. Sí. D'un pis que havien de vendre, d'unes que tenien al Prat, o no sé, m'ha recordat una mica. Escoltem la bohem que parla de l'enyorament que té algú per la seva ciutat, que amb els anys ha canviat molt. Em sembla que lliga una mica.
I tant. Molt bé. Bona pensada. Gràcies. Moltes gràcies, Pierre, per convidar-me al teu espai. Merci a tu. Boèmia de París, alegre boja i gris d'un temps que va passar-nos
on davant d'un mirall amb vestit de cancant posaves tu per mi quan jo boig d'emoció pintava amb passió el teu cos fatigat fins que arribés el sol potser sense menjar i sempre sens dormir. La bohèmia, la bohèmia era l'amor felicitat.
La bohemia, la bohemia, una floda la nostra da.
Junts al bar del costat, al voltant d'un cafè, a la taula ens reuníem. Parlàvem sense parar, somiant arribar, la glòria aconseguir. I quan algun pintor trobava un comprador i un quadre li venia, sortíem al carrer a córrer i caminar, alegres per París. La bohèmia...
La bohèmia era jurar a l'amor etern. La bohèmia, la bohèmia, jo al teu costat triomfa podret. Tenia joventut, alegria i salut i resa de butxaca.
Quan enfreto calor, el mateix bon humor brillava dintre meu. La lluita sempre igual, patint fins al final, tots ens fèiem castells. Però l'ància d'arribar va fer-nos resistir i no entristir-nos mai. La bohèmia, la bohèmia, era mirat, surti el sol.
La bohèmia, la bohèmia, tenint vintants i somiats. Avui torno a París amb vigis de boira gris i ho trobo canviat tot. Passejo pel carrer.
No conec a ningú Les tendes del costat Ja totes han plegat Vaig passar pel taller Però a terra l'han tirat I en el seu lloc posat A baix un cafè bar I a dalt una pensió La bohèmia La bohèmia La llum del 67 La bohèmia
La bohemia va a ser un temps callar.
Notícies en xarxa. Bona tarda, són les 5. Us parla Marce Roura. Consell de Ministres ha aprovat l'internet.