Aquí comença De Tu a Tu, entrevistes, anècdotes, projectes, records, nostàlgia i converses, De Tu a Tu, amb Pere Vergoñón-Rabentós, Pier.
Molt bé, tornem a estar aquí, comença la temporada, ja us trobàvem a faltar. Espero que vosaltres, a mi també, poc o molt.
A mi se'm va passar, va ser el maig passat, que a la grupa vam fer una exposició de tapissos, que jo hi volia anar, però de vegades vull fer tantes coses que quan em dono compte ja havia passat la data, ja s'havia clausurat.
Però jo vaig insistir i vaig voler saber, vaig mirar, quedar-me un programa, veure tot com havia anat i convidar el Joan Daniel Ferrer, que avui és aquí amb nosaltres. Bona tarda.
Bona tarda.
Escolta, Joan Daniel és un nom com molt, no gaire corrent aquí, com si fos Cubà o... Com va ser aquest nom?
Mira, és molt fàcil. El meu avi, un avi es deia Joan i l'altre es deia Daniel.
Ai, tots dos contents.
Exactament.
Escolta, amb aquesta exposició que ara jo parlava que es va fer aquí a la grupa, com va ser la idea?
Bé, la idea era una idea que tenia al cap fa molt temps, que em feia molta il·lusió fer-ho a Monís de Rei,
precisament perquè el tema ho requeria i era un tema que la gent havia viscut, que eren els tapissos que es van fabricar a Can Samaran des de l'any 1933 al 1975 que van plegar.
Sí, escolta, i era només a Can Samaran, a Camp Malvei no?
No, no. De Camp Malvei no he aconseguit cap tapís.
Perquè no en feien o perquè no els has aconseguit?
Perquè feien, però feien molt pocs i no he pogut tan bé aconseguir-los.
I aquests tapissos tan guapos, quina sortida tenies? Venien més a l'estranger o es treballava més aquí per... Tenia el seu públic?
Sí, bé, la gent comprava els tapissos. La gent que més podia comprava més grans, tapissos més grans, i la gent que no podia comprava tapissos més petits.
I la teva afició com comença? Com neix?
Bé, la meva afició comença en que jo de petit vaig veure a casa dels meus pares el menjador presidint un tapís,
i aquest tapís el tenia al cap posat, fotografiat pràcticament,
i sempre m'ha agradat el tema del col·licionisme,
precisament perquè també em vaig aficionar al col·licionisme a les activitats que feia Can Samaran.
Llavors aquesta casa era a Barcelona?
No, era aquí a Monís de Rei.
Ah, aquí a Monís de Rei, aquest tapís?
Sí, jo sóc de Monís de Rei, sí.
Tu ets de Monís de Rei?
Sí, sí, sí.
Nascut aquí?
Sí, sí, sí.
No fa gaire anys.
He anat als padres, he anat a...
El que passa és que després vaig marxar a Barcelona i vaig tornar als 15-16 anys.
Ah, molt bé, no, això sí que no ho sabia.
El tipus de públic que comprava aquests tapissos, que era la burguesia catalana,
o gent molt capitxosa...
No, gent que tenia possibilitats, que tenia possibilitats.
Hi havia persones que comprava un i el dividia en dos.
Uns altres persones agafaven uns més petits i uns altres agafaven més grans.
Però sí, sí, tots eren.
Algunes vegades he sentit que eren regalos del Samaran a treballadors.
Ah, molt bé.
Sí, quan es casaven o quan havia un acte important, com premi, li regalaven un tapís.
Escolta'm, llavors tu et consideres col·leccionista d'art del tapís.
Bé, jo, aquest petit afició em va vindre, ja et dic, de petit,
i quan vaig acabar, quan vaig ja tindre possibilitats que els meus pares no hi eren,
aquest tapís jo el vaig recuperar i em vaig preguntar quants podia trobar.
Llavors, em vaig posar un anunci al tot...
a Molins de Rei.
A Molins de Rei.
I vas tindre una resposta molt interessant, molt bona,
perquè havia gent que demanava uns diners significatius que a mi no em sabia greu,
i unes altres persones que em deien, sí, em porti tal i ensenyo.
Això es té d'ensenyar.
Llavors, aquí em vaig animar allò.
Gent que estimaven a l'art i tal.
Perquè tu ets un col·leccionista, un que tens una gran dedicació,
o un historiador, però un negociant em sembla que no.
No, de negoci, res. De negoci, res.
Al contrari, això és un esforç que he fet fa set anys
i que, a mica en mica, quan puc, compro.
Quan no puc, no compro.
Altres exposicions, que sé que les has fet, però recentes?
Bé, recentes a Sant Martí de Tous.
Ah, sí?
Sí, a Sant Martí de Tous, després s'hi he fet un altre aquí a Molins,
i ara estic en converses amb quatre o cinc més.
Igualada, Manresa, Museu Terra, en fi, hi ha diverses que estan interessades.
Alguna que tingués un record especial,
que et vagis trobar amb molta acceptació i que la gent ho vivien?
Sí, la de Molins, clar, perquè hi havia gent que els pares havien treballat
o les persones que estaven allà havien treballat,
m'explicaven anècdotes,
inclús alguna persona se li queien les làgrimes,
perquè això ho van sentir,
veien la seva feina plasmada amb aquestes imatges.
T'han quedat ganes de fer-ne una altra d'exposició aquí a Molins de Rei,
a veure si arrel d'aquesta trobada d'avui ho aconseguim?
Perquè tu ho vas fer aquí a la grupa,
que va estar molt bé,
però hi ha altres que han amatller o algú, t'agradaria?
Sí, però prefereixo no contestar.
Catifes?
No, no, no tinc cap, no tinc cap,
i el que sí que feia amb el vell, ara que dius que catifes,
era roba, roba pels matalassos.
Això, feia molta roba pels matalassos.
Ah, sí, i també crec que feien roba per les valencianes de les falleres.
Sí, sí, sí.
Oi que sí? Ara m'ha vingut.
Però tant el Malveig com el Samaran tenien una part del seu negoci
en fer roba per les valencianes, sí, sí.
I eren temes molt costosos perquè els materials eren molt bons
i tenien molta feina de fer, molta decoració, molt dibuix, sí, sí.
I ho feien tot amb jacars.
D'aquests tapissos, els dibuixos preferits per tu
quan es tracta de paisatges, de flors,
d'assegadors, treballadors del blat, vida rural...
Què t'agrada més?
A mi m'agrada...
Tots m'agraden.
Perquè he vist que a la trajectòria de la fabricació
dels tapissos de Can Samaran
hi ha al principi que volia reflexar la vida de la pagassia
i després es va fer modernitzant amb un altre tapissos
més colorido, més moderns, més clàssics, bucòlics, romàntics,
d'inspiració francesa, italiana, belga...
En fi, un altre estil que el catàleg que he fet es veuen.
Tenien més èxit els tapissos a la resta d'Europa,
el que m'acabes de dir, a Inglaterra, a França,
que aquí, o aquí estàvem amb el mateix nivell?
Bé, aquí va arribar tard.
La fabricació de tapissos aquí va arribar tard.
A França, per exemple,
hi havia grans productors de tapissos.
I a Itàlia, i a Bèlgica.
I tots amb una qualitat molt bona.
El que passa és que aquí va arribar ja el jacar,
quan la maquinària estava més perfeccionada.
Més perfeccionada.
Quan diu si jacar...
Jacar és la màquina...
Que feia.
Que feia els tapissos.
que va tindre una evolució molt forta a Europa.
I després aquí va vindre l'any 1860 i pico.
No recordo ara.
I a partir d'aquí és quan es van fer tapissos de gran format
i de molt de color.
Quines mides eren les que tenien més sortida?
Bé, les mides que es feien el 1800 fins al 1900 i pico
eren mides petites, molt petites,
i amb colors molt pàl·lits.
Estava el negre, el blanc, l'ocre i el marrón.
Amb aquests quatre colors...
Ho feien tot.
Ho feien tot perquè el jacar d'aquella època
era bastant rudimentari.
Era bastant rudimentari.
requeria...
Tenia poques possibilitats de posar fils de colors.
Quan penses en aquestes exposicions,
en tot el que podries comprar,
en un lloc que t'han de dir que en pots trobar algun...
pots dormir per la nit bé?
Bé, o has de prendre alguna cosa perquè no pares de donar voltes.
La veritat, quan t'il·lusiona una cosa,
estàs il·lusionat i et fa il·lusió.
Produeix estrès.
La veritat és que produeix estrès.
perquè la il·lusió teva ja va més d'allà.
Volies fer més coses, més ràpides, més puestos
i donar-lo a conèixer a més gent.
Sé que en tens moltes, molts tapissos d'aquests,
els tens a casa teva guardats amb...
Fé, amb agansamats o també com a decoració alguns.
Tots no crec que els hi puguis tenir.
No, tinc 37 tapissos de tots els formats.
Hi ha grans de 110x160,
alguns, i uns altres de 29x29.
A casa no en tinc cap.
Els tinc amb aquests amats,
amb unes condicions òptimes per a la conservació,
perquè hem de tindre,
la humitat justa,
en fi, la temperatura també,
perquè no deixem de pensar
que el cotó, la llana,
són fibres que estan vives,
que absorbeixen la humitat, la deixen,
poden crear impureses,
i això els ha de tindre cuidat amb tot això.
Però cap cap, no entens, al teu quarto?
No, no.
Encara podries dormir menys, no?
Anar mirant.
Escolta, jo sempre havia pensat que
la fàbrica tèxtil Samaran
havia estat primer que de Camp Malvei,
però crec que no és així, oi?
No, no és així.
No, no és així.
Primer va estar el Camp Malvei,
que ja venia d'Igualada,
aquesta fàbrica ja venia d'Igualada,
i per què venia?
Perquè aquí es va convertir
en un centre textil molt important.
Pensa, ja després ho parlem,
hi hauria cinc o sis fàbriques de textil.
Samaran, Malvei, Torrebalari, Iborra...
Balançó, Iborra, sí.
Tots perquè tenien el riu al costat
i me llogaven les turbines
que me llogaven els talers.
El Molí també, no?
El Molí, sí, el Mora.
Escolta, ja que hem parlat,
Ferrer i Mora, hijos de Ferrer i Mora,
aguita, com si ja es veu que ets de Molins de Rei, eh?
Escolta, hem parlat de Camp Malvei
i de les teixidores que venien
de fora dels pobles de les Rodalies,
de vegades molt d'hora del matí
que havien de venir en bicicleta
perquè no hi havia llavors el bus,
escoltem una cançó que fa dos anys
vam dedicar a les teixidores del Baix Llobregat.
El primer toc de sirena
que tot es farà aixecar
vam vendora a la fàbrica
les teixidores del Baix
vam vendora a la fàbrica
les teixidores del Baix
de reull una mirada
a l'entrar al Nou Manyà
i corrent cap a les villes
els telers ho a repassar
i corrent cap a les villes
els telers ho a repassar
i venen amb bicicleta
pedalen al pont del riu
amb curta minifaldilla
i el crepat més exclusiu
l'entrepà dins de la bossa
i la camisa d'estiu
Manu esbellut i seda
i tovalloles de fil
Olé, olé
posen en marxa el taler
Olé, olé
la llançadora ballbé
Olé, olé
el Manyà es fa pregar
Olé, olé
i el Cardus les fa pencar
Cal tenir la vista clara
que el soroll pot despistar
Porta dos telers a l'hora
i vigila l'escarbat
Porta dos telers a l'hora
i vigila l'escarbat
Engrescats amb la xerrada
quan toquen esmorzar
parlar de qualsevol cosa
i una mica festejar
parlar de qualsevol cosa
i una mica festejar
Olé, olé
posen en marxa el taler
Olé, olé
la llançadora ballbé
Olé, olé
el Manyà es fa pregar
Olé, olé
i el Cardus les fa pencar
I vénen amb bicicleta
pedalen al pont del riu
amb curta mini faldilla
i el crepat més explosiu
l'entrepà dins de la bossa
i la camisa d'estiu
Manu esbellut i seda
i tovalloles de fil
Olé, olé
posen en marxa el taler
Olé, olé
la llançadora ballbé
Olé, olé
el Manyà es fa pregar
Olé, olé
i el Cardus les fa pencar
Sí, sí, sí
El 60 eren així
Sí, sí, sí
El 60 eren així
Bé, hem escoltat la cançó
de les teixidores del baix
Molt bé
Doncs mira, jo
m'agradaria
que li deixis un text
perquè hem parlat
d'una maquinària
que la va inventar un tal senyor
Josep Maria Jacquard
de Lió
D'acord
Aquest és
un dels personatges més importants del textil
perquè va revolucionar
va revolucionar
el mètode
amb la maquinària aquesta
textil
Va passar
com la impremta
Gutenberg no va descobrir la impremta
la va fer que correix tot molt de pressa
molt de pressa
perquè abans es feien la mà
les lletres
amb fusta
i es posaven una amb l'altra
Què va fer aquest...
Jacquard?
No, la impremta
Gutenberg el que va fer
és crear coses sueltes
lletres sueltes
per afegir-les
posar-les una a l'altra
El mateix que el senyor
Josep Maria Jacquard
dels invents que ell veia
que ell veia
va dir
si faig això i això
posaré
amb revolució
el textil
i això ho va fer-ho
Que és el que tu vols que jo llegeixi ara?
Sí
Però no ho acabes de dir tu
no, és una altra cosa
aquí al llibre
Deixa'm el llibre
Qui era el Jacquard?
Qui era?
Ah, sí
A veure, començaré
Qui era Jacquard
i com era el seu sistema?
Abans d'entendre com eren
i què van representar aquests teixits
i on, per qui
i per aquí van ser fets
cal comprendre la mecànica Jacquard
i fer una breu resenya del personatge
que donà nom a aquest invent
En Josep Jacquard
que era fill de Lió, França
una de les figures més emblemàtiques
de la indústria cedera
lionesa
reconegut internacionalment
Jacquard
és el nom genèric
que se li va donar
al mecanisme
que simplificava
el taler de llaços
utilitzats
fins al segle XIX
per altres teixits
llaborats
A finals d'aquest segle XIX
Josep Maria Jacquard
havia ideat
un sistema de tissatge continuador
del de Basil Buixón
que tingué la idea
de substituir
el complicat
sistema de nusos
i les cordes
del taler de llaços
per unes agulles
i ganxos
això era l'any 1725
les millores introduïes
per Jean Batista Falcón
que ideà els cartrons
uns anys després
i per Jacques Bocasson
que va ser el primer
que va substituir
el tirador de llaços
per un cilindre automàtic
Jacquard
que estudiar el funcionament
de les mecàniques
elaborades
pels seus predecedors
fins a concebre
una mecànica
que fusionava
la de Falcón
amb la de Bocasson
i la presentar
al voltant
de l'any 1804
malgrat que la primera màquina
no va acabar de funcionar
seguir insistint
i millorant-la
fins que va ser reconeguda
pel mateix Napoleó
que li encarregar
seguir amb el projecte
el sistema Jacquard
oferia
una gran possibilitat
de millora
per a la fabricació
de teixis
i avorats
de gran complexitat
gràcies
a la possibilitat
de moure els fils
d'ordit
de manera individual
tot i que exigia
un alt nivell
de destresa tècnica
simplificava
procediments
i avertia costos
el sistema Jacquard
ha tingut molta evolució
des de l'inici
des del 1804
fins ara
fins als anys 70
primer
el més important
és que va trobar
uns cartrons
i que
amb les perforacions
d'aquests cartrons
donava instruccions
al taler
per agafar
el fil
corresponent
i posar-ho
al seu lloc
aquests cartrons
al principi
eren
molt pesats
tenien
per fer
un petit
tapís
tenia de tindre
100
500
800
cartrons
tots units
un al costat
de l'altre
per realitzar
aquestes instruccions
al taler
després d'aquests cartrons
penseu que
aquests
1.000 o 2.000
cartrons
tenien un pes
el segon pas
va ser
trobar un material
que
fos més diger
i que pesés menys
que pesés menys
ho van aconseguir
i
ja amb els anys
quasi
1950
40
es va
fer
un altre
mecanisme
que era
amb cintes
perforades
amb paper
perforat
aquestes cintes
perforades
va ser una mica
amb còdic binari
que eren
us i ceros
però hi eren
forats
i no forats
va aconseguir
organitzar
de forma
electrònica
i
amb computador
i va passar
el segon pas
que era
utilitzar
mitjans
de computadora
que és
una mica
el pioner
de l'ordenador
aquest sistema
de perforacions
aplicada
a la indústria textil
que després
va passar
als ordenadors
totes les dones
i gent
que han treballat
el textil
aquí
a Monil de Rei
tot aquest
tecnicisme
segur que no els
desconeixen
que els desconeixen
vull dir
escolt
i aquest retrat
de la reina
Isabel II
això ho tens tu?
sí
tinc un llibre
amb la fotografia
del retrat
sí
és un regal
que va fer
la reina
Isabel II
sí
però fa una cara
molt sèria
jo si la tingués
al meu quart
em faria por
aquesta dona
el tema
és que
tots els tapissos
eren petits
i eren
quasi en blanc
i negre
diguéssim
podria haver-hi un ocre
podria haver-hi un groc
però clar
la possibilitat
d'aquests anys
d'aquesta època
els tapissos
no estaven
desarrollats
per fer coses grans
escolta
l'edifici
de Cal Samaran
que ara té aquest
que és un restaurant
i té aquest rellotge
que va haver un temps
que molta gent
pensava que era
el campanar
sempre va estar allà?
no
o van començar
en un altre lloc
abans
bueno
van començar
en un altre lloc
mentre es feia
la fàbrica
el 1933
es va marxar
de Malveu
al Benet Samaran
i
va fer
en un altre lloc
un petit taller
esperant que se fes
la fàbrica nova
al costat del Malveu
saps on situar-lo?
on era aquest?
no
al carrer de baix?
crec que estava
on està
el banc de Sabadell
que li deien
la fàbrica
de les cintes
després
sí
bueno
crec que era aquí
sí
i a l'edifici
del Samaran
era d'Agumar
o no?
bueno
jo tinc entès
que
on es va fer
la fàbrica
on es va fer
la fàbrica
els terrenys
seran del Malveu
i
i
el Samaran
el
Francesc Samaran
li va encarregar
a un arquitecte
molt conegut
que va fer
diverses coses
aquí en un is de rei
va fer
la fàbrica del Samaran
va fer el mercat
i va fer
va fer
la parròquia?
sí
sí
per això
aquesta torre alta
és l'identificatiu
del seu estil
l'altre dia
quan parlaves
a tu
i em deies
aquella taulada
serrada
serralada
pensant en un serrat
no sé com va venir el tema
i llavors
jo que hi nascut
al costat
no havia reparat mai
que feia aquesta forma
de serrall
de serra
l'arquitecte
l'arquitecte
es va inspirar
en les
fàbriques
neoyorquines
o d'Estats Units
aquelles fàbriques
que feien
les taulades de serra
per aprofitar la llum
és per aprofitar la llum?
sí
perquè hi havia vitralls
o hi havia vidres
bueno sí
vidres
vidres
o finestres
que poguessin entrar la llum
ah
finestres que poguessin
escolta'm
també
els serveis socials
i esportius
que es feien
a Calçamarán
jo hi havia vist allà
ocells exòtics
hi havia vist
esportiu
hi havia vist pel·lícules
vaig veure un nodo
amb la mort del Kennedy
allà
l'any 63
tot això es feia
aquest
era
un centre social
superimportant
perquè
el Samarán
i el Malvei
ho van voler
que tinguessin
aquest clus social
per als treballadors
no?
havia
qualsevol persona
que
pogués
que feia
que tenia
uns coneixements
en alguna activitat
sigui
escaig
sigui fotografia
sigui filatèlia
excursions
i també
un aspecte
deportiu
perquè
a Juan Antoni
l'agradava molt
era un jugador
de hockey
i l'agradava molt
l'esport
i van muntar
dintre la fàbrica
una pista
de bàsquet
que servia
per
que servia
per al
per al
hockey
servia
per
patinar
servia
per tot
i aquesta pista
de
tot aquest complex
està ara
on està
la
de pàdel
totes les pistes
de pàdel
tot allò
era aquest complex
escolta'm
no es tracta
de pàdel
ni de patinatge
artístic
però
Cobala
bueno
el Juan Antonio
la fàbrica
estava poc
eh
el Juan Antonio
tu el vas conèixer
no no no
o els seus fills
no no no
els fills
els fills
com va ser
bueno
perquè estudiaven junts
a Sarrià
i Cobala
vivia
per allà
davant del
del col·legi
que jo estava
i
i els nanos
anaven allà
els dos fills
de Cobala
anaven allà
i vivia
a Maestro Falla
em sembla
a Maestro Falla
sí sí
vivia per allà
sí
sí sí
a veure
això t'ho vaig dir
l'altre dia
però
jo vaig treballar
mig any
a Maestro Falla
allà a Sarrià
i pentinava
a la dona
la senyora
de Cobala
el primer dia
que la pentina
em diuen
saben aquelles peinades
de Cobala
dic
sí
jo no soy
futbolero
però sé qui és
naturalment
i quan va tornar
la setmana que ve
dic
a veure si dirà
que no vol
que la pentini
jo
però no
no
va dir
la vaig tornar
a pentinar
unes quantes setmanes
sí
el Juan Antonio
va tindre
bueno
ell va veure
una
li va agradar
tot el tema
d'esportiu
de Can Samarant
i
de mica en mica
va anar
pujant
dintre
de federació
i organització
d'eventos
i organització
de
de
federacions
primer la de hockey
després la de bàsquet
perquè
a Samarant
havia un equip
de bàsquet
havia un equip
de bàsquet
que
inclús va jugar
amb el Joventut
i amb el Madrid
i va ser
per raons
d'una celebració
de la fàbrica
eh
i sí
sí
els treballadors
quan
no quan acabaven
quan volien entrenar
es juntaven
per jugar
a bàsquet
i els donaven
permís
corresponent
una anècdota
que ara t'ho pensis
bueno
això estàs parlant
del Kubala
no
no
del Kubala
no
del que vulguis
alguna anècdota
que recordis
sí
el Kubala
és que
el Juan Antonio
va ser una
de les peces
molt
molt
importants
perquè el Kubala
vingués a Barcelona
perquè clar
el Kubala
estava
el Kubala
el Juan Antonio
estava molt
posat
dintre
del règim
perquè
i estava
en molts
estaments
no només polítics
sinó
socials
i culturals
i les seves
els seus
inicis
van ser
formar
formar
federacions
i també
estava molt
lligat
al Barça
molt
perquè
estava
tota la burguesia
catalana
estava lligat
del Barça
tenia un
víncul
molt
estret
amb
el Barça
i
va ser
un dels
artífics
diuen
que
va ser
ell
quasi
que va
pagar
l'arribada
i bueno
això és una anècdota
que m'han explicat
un altre que em vas dir
tu que la burguesia
catalana
volia tenir un patrimoni
de
de taxis
bueno
clar
el que feien
el que feien
tots els de la burguesia
volien que els seus fills
o filles
es casessin
amb gent del seu estil
del seu estatus
per fusionar
fusionar
patrimoni
eh
patrimoni
i que
el textil
continués
més potent
no?
Llavors ho era molt
esclar
sí, sí
altres coses
que es feixin
amb aquestes
empreses
bànues
de bellut
de seda
no
es treballava molt
al principi
els anys
1850
60
70
l'únic
que
tots els tapissos
que jo hi vi
sí que tinc
referenciats
es treballava
en seda
perquè eren
les empreses
de cederia
i de cotons
són els que
bellugaven
tot el tema
de la indústria
textil
molta gent
que el dir
que tu eres
de Molins Arrel
li passarà com a mi
que no recordem
quan vas viure
molts anys
a Molins Arrel
per quina zona?
a veure si et recordo
jo vivia
jo vivia
al carrer Puigcerdà
per la part de dalt
per la part de dalt
a la torre del Cruelles
més o menys
davant dels Madurell
ah
sí
davant dels Madurell
ah
i vas viure allà
veieu que ens has explicat abans
i vas anar als padres
als padres
i dels padres a Barcelona
perquè es veu que era molt dolent
i em van fotre a Barcelona
ah
sí
sí
els padres
em sembla que hi vam anar tots
sí
el Joan Dionís
que és un noi
que té molt de futur
amb la veu que té
fantàstica
ha fet una
a veure no
ha fet un
no un muntatge
no
ha parlat
d'un escrit teu
que ens vas portar
i l'escoltarem
abans d'acabar
però ara
m'agradaria
que escoltessis ja
aquest de Molins de Rei
avui he tornat
que és la meva cançó
que dedico a Molins de Rei
i no sé si la coneixes
si no la podem acabar tota
perquè no tenim temps
però tu ja sabràs
que existeix
molt bé
gràcies
i aviat
aviat
tindrem aquí
el Joan Dionís
que ell no ho farà en directe
perquè ja ho vam fer l'altre dia
i et quedaràs meravellat
de la veu que té aquest noi
quan parla
d'aquest escrit
que
que és de
l'autora
d'aquest escrit
ara no ho tinc aquí
però
Montserrat Bargalló
la Montserrat Bargalló
i li vaig encarregar
un petit estudi
un petit estudi
de
de
de
de Malvell i Samaran
doncs després de la cançó
escoltarem aquest estudi
en la veu
de Joan Dionís
avui he tornat al lloc
on vaig néixer
m'han reconegut
els amics
de sempre
he pogut parlar
de quan anàvem
els padres
les hores de joc
la pen i l'alambra
i és que jo he tornat
a caminar
per dins la plaça
he vist
els carrers
l'alcampanar
a font
de l'església
des on he escoltat
el toc
de l'enrique
fa quasi
trenta anys
que la batejàrem
el cor
ha fet un nus
l'esperit
a l'aire
i és que jo he tornat
al camí
de casa
i la de molins
de rei
la del pont
de quinze arcades
són dotze
molins
reies
que t'han fet
anomenada
plovia
de terra
en dins
a la vell
mig
de les muntanyes
al passar
pel teu
costat
et somriu
el llum
negat
a la vell
de la vell
de la vell
de la vell
encara he trobat
el padrís
de casa
on seia
parlar
cada vespre
amb mon pare
i la vorera
estreta
per on passava
ma cosina
Mercè
que tan estimava
també m'he aturat
a recordar
el vell teatre
on el meu germà
un Sant Miquel
canta granada
avui ja no hi són
ni el pont
ni el meu pare
el corre del temps
m'ha tornat
a casa
de tot he parlat
al trobar
la mare
que m'ha obert
el portal
com la vila
aïmada
vila de Molins de Rei
la del pont
de Quincercada
bé, ara escoltem
en la veu
de Joan Dionís
l'escrit
de Montserrat
Bargalló
el tèxtil
de Molins de Rei
el tèxtil
ha estat un sector
de gran importància
a Molins de Rei
durant els dos
darrers segles
la primera fàbrica
de la qual en tenim notícia
la va fundar Martí Galtés
el 1830
però no és fins a finals
del segle XIX
i principis del XX
que la gran majoria
de factories
s'instal·len al municipi
Ferrer i Mora
coneguda com el Molí
Can Coi
Can Malvei
Can Iborra
la fàbrica de Cintes Balanzó
i Torre Valari
i sobretot
Can Samarang
protagonitzen la història industrial
de la vila
Tèxtil Samarang
Societat Anònima
ha estat una de les empreses
més importants
de Molins de Rei
tant per les seves dimensions
com per la seva incidència
en la vida local
i cultural
des de l'any 1932
Els orígens del tèxtil
Samarang
Societat Anònima
Tèxtil Samarang
té els seus orígens
a Camp Malvei
una empresa fundada
per Benet Malvei
i Piqué
considerat per l'escriptor
i tècnic d'estil
Pau Rodon
com fabricant no igualat
i el més gran artista
teixidor
de la seva època
Benet Malvei
va néixer a Igualada
el 1837
als 15 anys
va començar
d'aprenent
a la fàbrica
de Joan Escudé
la més important empresa
de cederies de Catalunya
després entrava
a Bonaventura Solà
i certs germans
El 1862
va decidir
establir-se
pel seu compte
en una fàbrica
al carrer
més alt de Sant Pere
de Barcelona
El 1863
es va donar a conèixer
amb un retrat de seda
de la reina Isabel II
que es va considerar
l'obra per excel·lència
més important
en aquesta mena
de treballs
produïda al nostre país
El Col·legi de l'Art Major
de la Seda
nomenant mestre
i més tard
en va esdevenir
el president
La producció
de la seva fàbrica
s'orienta
cap a la passemaneria
i els teixits
per a decoració
En Benet Malvei
va morir
l'any 1892
i l'empresa
passar a mans
del seu fill
en Josep Malvei
Ifon
Aleshores
l'empresa
José Malvei
Isia
es traslletà
a Molins de Rei
i començar a funcionar
al costat
de l'actual
plaça Pompeu Fabra
fins que ens construirà
el gran edifici
de la carretera Caldes
que encara és
d'en Peus
En tot aquest procés
tingui un gran protagonisme
el director
de la fabricació
d'Avanovas
i tapisseria
de vellut
Francesc Madurei
Madurei
començà a col·laborar
i de molt jovenet
quan el 1912
posa en marxa
en Molins de Rei
una indústria tèxtil
continuadora
de la del seu pare
Pere Madurei
Galtès
que va fer jocs de taula
adomassats
des de 1880
en un local
de la carretera
el nom de l'empresa
Malvei
va canviar dues vegades
es convertia
en societat anònima
i va esdevenir
Textiles Malvei
i Samarang
Sociedat Anònima
sota la presidència
d'Agust Malvei
net del fundador
de Francesc Samarang Castro
primer representant
i després
copropietari
posteriorment
quan Samarang
va abandonar l'empresa
es denomina
Textiles Malvei
Sociedat Anònima
fins que va tancar
les portes
a la dècada dels 80
del segle XX
La creació de tèxtils
Samarang
Sociedat Anònima
Francesc Samarang Castro
va començar a treballar
com a prenent
de dibuixant de teixits
a l'empresa
de Benet Malvei
a l'edat de 10 anys
però tot i que ja
va créixer i prosperar
l'any 1930
va decidir
establir-se
pel seu compte
i amb alguns treballadors
de Camp Malvei
va començar
una nova empresa
com a director
hi posar
Enric Madurei
i Clermunt
germà de Francesc Madurei
el director
de Camp Malvei
començaran
en un edifici provisional
que es vestia
en un mes
i en el qual
hi havia tot el necessari
per poder teixir
mentre es construïa
una fàbrica
més gran
que en Francesc Samarang
va encarregar
l'arquitecte
Joan Gomà Cuevas
qui és autor
a més de la fàbrica
de Samarang
el del Mercat Municipal
el 1935
i de l'Església
de Sant Miquel
el 1945
el projecte
del complex Fabril
constava
de naus
cobertes
amb dentat
de serra
la torre
del rellotge
i dues cases
la façana
va acabar
de construir-se
l'any 1933
l'estil
s'acosta
a les formes
d'ecor
dels edificis
industrials
nord-americans
dels anys 20
i durant molt temps
juntament amb
el campanar
de l'Església
la torre del rellotge
va marcar
l'horitzó visual
de Molins de Rei
entre els anys
1931
i 1933
l'empresa Samarang
va comprar
84 talers
el fabricant
de talers mecànics
de Sabadell
Francesc Durant
i Canyameres
i després de la guerra
entre 1949
i 1952
en va comprar
34
durant la guerra civil
el 20 de gener
1939
la fàbrica
va patir
un bombardeig
en l'avançada
franquista
que destruiria
bona part
del recinte
i la paralitzaria
durant un temps
però aquesta circumstància
no va aturar
el seu creixement
a les instal·lacions
s'hi van fer
diverses ampliacions
als anys
1944
i 1952
i va arribar
a allotjar
550 treballadors
cosa que la feia
una de les empreses
més grans
de Molins de Rei
l'edifici
com en el cas
de Camp Malvei
estava destinada
a la fabricació
de bànoves
tapisseries
i tapissos mecànics
i estava format
per diverses naus
una nau de preparació
on ordina els plegadors
emplenaven bitlles
per les trames
i també on es picaven
els cartons
per teixir amb el sistema
jacard
al pis de sobre
d'aquesta nau
hi havia els despatxos
en una altra nau
estava ubicada
la sala de talers
i en una de més petita
es repassava la roba
es posaven
els serreis
de les bànoves
es plegaven
s'empaquetaven
i es distribuïen
arreu del món
d'això s'encarregava
la central de Barcelona
ubicada al carrer Casp
val a dir que
Can Samarang
a banda de la producció
destinada a la decoració
de la llar
també s'hi produïa
el 90% de teles
per a vestits
tradicionals valencians
uns teixits llaborats
que reben el nom
de valencianes
l'empresa
també es va instal·lar
Vilassar
Sant Feliu de Llobregat
Lisboa
i Buenos Aires
finalment
va tancar l'any 1976
l'acció social
de l'empresa
Samarang
va significar
un nou concepte
d'empresa
a la localitat
amb una voluntat
de crear un espai
amb serveis
que feien que treballar
a Can Samarang
fos considerat un luxe
dins el moviment
obre local
el 1932
s'inaugurà
una sala biblioteca
hi havia menjadors
on l'empleat
es podia escalfar
la carmenyola
hi havia sala
d'espectacles
i teatre
cinema
una agrupació
de filatèlia
seccions de potxes
billar
bitlles
tenis taula
patinatge
bàsquet
excursionisme
i fotografia
amb laboratori
també hi havia
un petit bar
a més
l'empresa
oferia serveis
per a les treballadores
amb fills
cobria les despeses
d'infantament
i d'estar
de la maternitat
de Barcelona
i hi havia
la Casa Cuna
que es va inaugurar
l'any 1944
l'espai
era una caseta
amb jardí
on les dones
podien deixar
els seus fills
fins que tinguessin
dos anys
mentre elles
complien amb la seva
jornada laboral
ahir els nens
tenien tot el que els calia
llits
roba blanca
lavabos petits
la supervisió de la guarderia
estava a càrrec
de Joan Atorrelló
i Malvei
l'esposa de Francesc Samarang
l'empresa
l'empresa
també disposava
d'un economat
i fou de les primeres
a donar el lot
per Nadal
i a més
cada 6 de gener
feia reis
als fills dels treballadors
i treballadores
la fàbrica de Can Samarang
va anar formant
un club social
que entre els seus treballadors
i en general
a tota la vila
ha deixat un bon record
el club Samarang
que constava
de les seccions
que hem esmentat abans
s'inaugurà
l'any 1945
amb la missió
de fomentar
la cohesió social
dels treballadors
aquesta política social
va fer que la fàbrica
revés el títol
d'empresa model
o exemplar d'Espanya
el 1949
possiblement
la secció de bàsquet
va ser una de les més exitoses
del club
la pista de bàsquet
construïda el 1947
seria l'escenari
de nombrosos
esdeveniments socials
la bona posició
en el món
de l'esport
del fill
de l'AMO
Juan Antonio Samarang
va fer que les instal·lacions
de l'equip
fossin de les més modernes
d'Espanya
l'equip de bàsquet
entrenava cada dimecres
i divendres
i l'empresa
donava facilitats
deixant plegar
unes hores abans
a qui tenia
torts de feina
que s'encavalcaven
amb els horaris
d'entrenament
els caps de setmana
jugaven als partits
quan jugaven
fora de Can Samarang
es desplaçaven
en un autocar
que apagava l'empresa
la temporada 1961
1962
arribaran a la segona
categoria
de la divisió nacional
com a homenatge
convidaran el Joventut
de Badolona
i el Real Madrid
tots dos
del primer grup
de la divisió nacional
els partits
es van jugar a Can Samarang
per recompensar
els treballadors
l'empresa
els va organitzar
una gira esportiva
i cultural
per a Espanya
entre els anys
1958
i 1967
les activitats culturals
i esportives
de la fàbrica
van trobar
una eina de difusió
amb la publicació
d'uns botlletins mensuals
titulats
Ecos de Samarang
Can Samarang
l'embrio del Museu Municipal
de Molins de Rei
no és estrany
que el Museu
de Molins de Rei
tingui el seu origen
a Can Samarang
a més de ser un home
emprenedor
Francesc Samarang
també era una amant
de la bibliofília
la filatèlia
i macena d'artistes
va ser un gran col·leccionista
de fet
les primeres peces
del museu
foren una donació
de Francesc Samarang
uns fragments
de teixits coptes
que van provocar
que Enric Madurell
proposés el Club Samarang
crear un petit museu tèxtil
que es va fundar l'any 1953
a la fàbrica de Can Samarang
on estigués situat
per l'espai
de 15 anys
paulatinament
el museu
va anar incorporant
peces d'indola diversa
per això es va creure convenient
que es convertís
en el museu municipal
de la vila
l'any 1956
es construïa
el patronat del museu
i s'ubica
al carrer Pintó Fortuny
a mitjans
de la dècada de 60
el 1970
queda configurada
l'associació
Amics del Museu
actualment
a les naus de Can Samarang
se desenvolupen activitats
d'indola diversa
i l'edifici emblemàtic
amb el seu rellotge
allotja un restaurant
Francesc Samarang Castro
rebeu homenatges
com la medalla
del mèrit del treball
i el títol
de fill adoptiu
de la vila
el 1945
va morir l'any 1957
però la seva empresa
va continuar en actiu
durant molts anys més
produint teixits
de gran qualitat
i interès
el text que heu escoltat
és de l'autora
Montserrat
Bargalló Sánchez
i la veu
del Joan
Dionís
que està aquí
el saludem
hola Joan
bé
estàs content
d'aquesta gravació
senyor Joan Daniel
molt content
molt content
està feta
per un
bon professional
eh
sí
estic content
tenia ganes
de fer-ho això
perquè
la meva idea
també és
és
amb una televisió
posar imatges
dels tapissos
i compaginar-los
juntament
amb veu
explicant
el que
caldeu d'escoltar
fotografies del Samarán
de les teixidores
això mateix
i
dels tapissos
i dels tapissos
clar
i compaginat
també
amb aquest escrit
que a vegades
és més fàcil
escoltar
que elegir
eh
i tenia
i algunes
exposicions
m'ho han demanat
algunes puestos
que estic
previst
a fer
l'exposició
m'han demanat
si tenia
temes audiovisuals
per fer
i bueno
i m'ha fet molta il·lusió
que ho hagi fet
un bon professional
i tan jove
eh
si
jo no el coneixia
ha sigut arrel
d'haver de fer
aquest treball
i bé
satisfet
preparant
activitats
molt content
alguna pastilleta
per dormir
aquesta nit
però ja no
ja no
ara ja no
ara ja no
ara pensar
amb més tapissos
pensar en més tapissos
més tapissos
això mateix
tens algun projecte
que n'hagis d'anar a adquirir
algun
amb algun
encans
o algú que t'hagi dit
aquí monís de rei
no
tots els tapissos
els trobo aquí monís de rei
i què
i la gent
i el 90% dels tapissos
els trobo aquí
m'he trobat també
una persona
que va vindre a Itàlia
que era també aficionat
als tapissos
i tenia de Can Samaran
i italians també
italians
que mira
que
jo li vaig dir
bueno
me'n quedo
el Samaran
no no
els dos
tens de quedar-te els dos
a mi m'agradaria trobar
una pintura
que la vaig tenir
a les mans fa temps
que és d'un
un pintor local
molt reconegut
el Josep Maria Puvill
i jo la vaig veure
i m'hauria agradat tenir-la
però llavors
era un que me'n anava a Cuba
i al tornar
no hi vaig pensar
i
no l'he perduda de vista
era
la catedral de Sant Marcos
de Venècia
però
preciós
preciós
jo
el voldria adquirir
el voldria comprar
el voldria
però no sé on té
ni qui el té
ara que dius això
molts tapissos
es feien reproduccions
de quadros
de quadros famosos
eh
jo tinc un
un que
és una reproducció
feta amb jacar
mecànic
que és de
l'últim sopar
que és
una pintura
que va fer
Leonardo da Vinci
que és molt famós
i
aquests quadros
es va fer
amb tapís
perquè
va haver èpoques
que
hi havia gent
que dibuixava
però també
era més fàcil
o més
fàcil
de vendre
una
una
reproducció
d'un
d'un tapís
que representés
una
una tela
una tela
també
eh
amb el
amb els
mil
noucents
eh
es feien moltes
reproduccions
de
de gent
coneguda
famosa
eh
semblava
en fotografies
es partia
de fotografies
no
es feien
retrats
de reis
princesa
músics
polítics
papes
escriptors
tinc
tingut
un
Ângel Guimarà
era un d'ells
i tot es feia
amb una
amb una
empresa
que estava
a Sant Etienne
d'uns germans
que es deien
Neiret
hermanos Neiret
que van
el 1903
ja van començar
a fer
a fer coses
però
molt justetes
de color
eh
ja ho hem dit
abans
però sí que
he trobat
un espanyol
que es deia
Mariano Alonso López
que pintava
i aquesta gent
de Sant Etienne
que té una
producció
artística
gran
i està
en museus
està en museu
de Terrassa
té molta
producció
d'aquesta gent
uns
els tenen
i un altre
cedits
eh
van
van fer
una gran exposició
i van
demanar
per aquesta exposició
a aquests germans
Freders
que ells deixessin
de pisos
i
i vaig trobar
un espanyol
Mariano Alonso Pérez
que era un pintor
que a aquests
de Sant Etienne
li agradava molt
i li van fer
4 o 5 tapissos
no molt grans
perquè eren
tot
era
en aquesta època
eren petits
i
em va cridar l'atenció
reproduccions d'art
de quadros
després
van fer
tapissos
commemoratius
quan havia una festa
o una exposició
universal
de
tapissos
commemoratius
i publicitaris
i publicitaris
després també
van fer
moltes reproduccions
de quadros
religiosos
moltes reproduccions
de quadros
religiosos
i moltes reproduccions
de tapissos
de la vida
quotidiana
de la vida
quotidiana
eh
del segle
del segle
del segle
XIX
del 1900
i això és una mica
tot el que
he pogut
esbrinar
de la història
dels tapissos
antics
jo els que tinc
són a partir
tots
ha estat
molt bé
i a mi em fa ganes
de tenir un tapís
però el nom de la rena Isabel
aquesta
que em mira amb molt mala cara
escolta
m'han fet
fa poc
un homenatge
a Nino Bravo
a València
i no han convidat
a Francisco
i a mi em sembla
que això
no m'agrada prou
ara ens acomiadarem
del programa
amb una cançó
de Francisco
i tu
pots tornar a venir
un altre dia
perquè aquest llibre
hi ha tema
moltes gràcies
gràcies a tu
per la vostra atenció
i per donar difusió
a aquest art
que està
amagat
i jo penso
que ha de ressorgir
i una exposició
aviat a Moniz de Rei
molt bé
molt bé
que tenga yo mi hogar
junto al Mediterráneo
que sienta el corazón
como una bendición
que guarda mis anhelos
para colmar de amor
de fuego y de ilusión
a la mujer que quiero
latino
tengo el calor
de una copa
de vino
mitad señor
mitad corre caminos
como una estrella
sigo mi destino
global
de la MCU
me queda
time
en la mina
queакс
Algo poeta y forjador de sueños,
un vagabundo solitario al sol.
No es por casualidad que yo siente el amor
de forma diferente.
Notícies en xarxa.