Aquí comença De Tu a Tu, entrevistes, anècdotes, projectes, records, nostàlgia i converses, De Tu a Tu, amb Pere Vergoñón-Reventós, Pierre.
Avui, després d'haver passat Sant Joan, Sant Pere, les rebel·les, aquests dies de molta, molta calor, això no ha passat del tot.
Les rebel·les sí, però la calor no. Avui ens visita el Joan Santamans.
El Joan Santamans ja fa temps que jo li deia que m'agradaria que un dia vingués al programa i avui, aquesta tarda, o avui,
millor dit, perquè hi ha qui ens escolta el diumenge al matí, ha arribat aquí. Molt benvingut, Joan.
Gràcies, molt bona tarda.
Escolta, Joan Santamans i Mèl·lic.
Sí.
Aquell camp Mèl·lic que hi havia per aquí a Sant Just era teu, allò, aquell restaurant?
Ojalà fos meu, perquè, mira, em aniria bé ara mateix. No té res a veure.
On neixes tu, Joan?
Jo vaig néixer a el que era la plaça dels Caiguts, el seu dia, que hi havia el tren que passava, el pas nivell i tal, jo vaig néixer allà.
Segons el meu pare, vaig néixer a les 3 de la tarda, perquè diu que quan vaig néixer jo, que vaig néixer a casa, passava el tren de les 3.
El que passa que jo no sé la puntualitat de llavors quina era, però més o menys vaig néixer a les 3.
Em podera més puntual que ara, eh?
Tampoc tenien que esmarar-se massa.
És avui que deien que els trencs anaven tan malament.
Escolta, encara hi és la casa on vas néixer o no?
Sí, sí. És la primera que hi ha quan passes a on t'hi ve el pont de les Monges, que comença la plaça, que ara és la plaça dels Països Catalans, em sembla, no?
Sí.
La plaça dels Caiguts Antics.
Bueno, que hi ha una paret contínua, després hi ha un graig i unes esqueletes, que hi ha un terrat de dalt.
Aquella era casa meva, on vaig néixer jo.
Allà, sí, hi havia la família Rodrigo.
El Rodrigo estava al costat.
Al costat. I també una altra família, Solsona, que entraven pel carrer 11 de Setembre i per allà també.
Després del Rodrigo.
I tu, abans encara?
Jo era la primera casa, entrant per les Monges i la primera casa.
I encara es conserva la casa, però llavors va ser uns anys allà i després veu canviar de... vas viure allà molts anys?
Jo vaig viure allà fins que em vaig casar.
Ah, bastants anys, doncs.
Sí, bastants. I llavors me'n vaig anar a viure allà al carrer de les Gracioses, al doctor Barraquet.
General Castanyos.
Ai, Castanyos, perdó.
El doctor Barraquet és el que vaig anar després.
Ah, sí? Encara hi és també la casa aquesta que vivies, al general Castanyos?
Sí, és el primer bloc de pisos que queda, que estava a sobre de la SEAT.
A l'entrada del taller hi havia una escaleta al costat i jo vivia a l'àtic.
Ai, anirem parlant de l'escola que vas anar i tal, però ara que, com que ha sortit el tema d'on vivies el general Castanyos,
jo sé que una vegada em vas explicar que des del terrat o des de l'àtic o...
que vas veure quan va passar allò del pont de Molins de Rei.
Sí, i va ser molt lamentable, perquè estàvem dormint, això va passar a la nit, jo crec que deurien ser...
Posa les dues de la matinada, però tampoc crec que hagi afinat molt, però bueno, jo crec que eren les dues de la matinada.
Estàvem dormint i vam sentir un soroll, vam pensar que s'havien estrellat uns cotxes o alguna cosa, perquè inclús com de vidres,
estrencats i tal, i jo vaig sortir a l'àtic, però clar, era negre a nit, i a més no hi havia ni llums, llavors.
Veia jo llums de cotxes, però que estaven parats al començament del pont i tal, vaig dir això, un accident.
Vaig continuar dormint i l'endemà al dematí, quan vaig sortir, el pont estava ensorrat.
I resulta que l'últim que va passar pel pont, que és el que té la pasteleria, el... com se diu?
La pasteleria al forn de Sant Jaume, Arenas.
Sí, sí, a l'Arenas.
Bueno, l'Arenas, que tenia una nòvia a Sant Andreu, venia de festejar a la nit i se'n anava cap aquí a Molins,
i ells no ho sabia, però va notar que el cotxe se li ensorrava de darrere,
i va fer un sotrac de cop al cotxe i va tornar a quedar a sobre la serra.
És a dir, que el cotxe hauria pogut caure col enrere, per dir-ho d'alguna manera?
Sí, si l'enganxa una dècima de segon abans, ja se'n va dintre el riu.
La roda devia estar remuntant en aquell moment i encara va poder...
Encara va poder pujar.
Pujar a l'esglaó, per dir-ho d'alguna manera.
I va ser l'últim que va passar per allà al pont.
I ell, quan va passar això, va mirar pel retrovisor i va veure unes llums del camión,
que realment és l'únic que va caure també,
d'un camión que les llums es giraven i s'ensorraven cap baix al riu,
que el camionero va morir.
Sí, que aquell vaig buscar per internet el nom del conductor que va morir.
Sí, sí, perquè vaig pensar, no sé, era un dies que feia anys,
i vaig pensar que què menys que el pont nou portés una placa
dient que aquest home va perdre la vida allà, va morir,
va ser una persona sola que va morir,
però era ell, el conductor aquest.
Bé, tornem a...
Bé, tornem a la...
On comences els estudis?
Jo vaig començar els estudis allà als padres,
que estava acostat, diguem, a l'altra banda de la plaça.
Però allà als padres no anava massa bé jo.
No t'agradava prou?
No m'agradava i, a més, tampoc em portava massa bé jo.
Era una mica entremaliat.
No volies anar a missa quan feien el rosari ni...
Jo, quan estudiava, em quedava bastant bé tot,
o sigui, feia d'això.
Però com que no anava a missa,
a part que em fumien amb la regla aquí...
El pare amb morató.
Sí, em fotien hòsties.
Sí, jo tenia...
Ben convergàve'ls bé, eh?
Sí.
Bé, doncs llavors, a la classe,
els que tenien més bones notes se sentaven endavant,
i els de darrere eren els burros, no?
Doncs llavors, si a mi em tocava davant o a la segona fila,
em fotien a darrere de tot perquè no havia anat a missa.
Ah, veient-me, que bé, eh?
Bé, i llavors vaig anar als col·legis nacionals aquí a l'Alfonsa Duce.
Que llavors es deien nacionals, encara?
Sí, sí.
Sí, llavors es deien nacionals.
Al Alfonso Duce, però es deien col·legis nacionals.
Val.
El Bedell era el Rebenga.
El Rebenga?
Era el Bedell de l'entrada.
Sí, sí, sí.
Hi havia un mestre, jo recordo, que hi havia anat a repàs,
hi havia el García, un mestre que es deia Guillermo García,
o sí, d'aquells anys.
És que sempre toquem a parlar.
Jo havia anat amb el Milla i amb el Milla i amb un altre.
Escolta, s'has pensat en una cosa que ens hi trobem ara tant tu com jo?
Què?
I que no havia passat mai?
No.
Que fossin més grans que el Sant Pare de Roma.
I, a veure, el Joan XXIII, el Pau Cisell, el tot, el Rus, l'últim Francisco,
tots eren més grans que jo, però ara no.
Aquest d'ara té 69 anys i nosaltres ja el guanyem.
És a dir, que ja en veurem pocs de conclar.
Jo ara estic, fa pocs dies, el dia 14, vaig fer el meu compleanys
i m'he posat que és la línia mitja de la meva vida.
O sigui, ara ja he passat la meitat de la meva vida.
Ah, em falta l'altra meitat.
Ja em falta l'altra meitat, que jo calculo que cap als 160.
Ah, encara veurem el Francisco II i el Juan XXIV.
I molts més.
Escolta'm, i aquí vas estar més content.
I la primera feina, em refereixo de les escoles nacionales,
ja vas estudiar més, fins als 14 anys?
No, molt abans, molt abans, perquè jo ja et dic que era una mica entremaliat.
I m'escapava del col·legi i me'n anava a banyar al riu,
que jo vaig aprendre a anar del riu.
Sí, amb el perillós que era, però...
Es van morir 4 o 5 amics allà al riu, no de cop, un dia un i un altre.
Sí, sí, que hi havia aquells...
Sí, hi havia els xocladors i tot, que fixa't nosaltres,
quines tonteries més grans, anàvem a la part de sobre del xoclador,
que llavors l'aig ens es fotia cap a dintre del xoclador,
agafàvem la respiració bé,
ens deixàvem que inclús ens féssim una volta al xoclador i tot,
i quan acabaves, per l'altra banda, ja et tocaves peus a terra i et havies salvat.
Però va haver una vegada que un s'hi va quedar,
el seu germà s'hi va tirar a treure'l, i s'hi van quedar tots dos.
Escolta, només fas borronar, eh?
Només que ho expliques, això.
Escolta, escoltarem ara una cançó
que parla de les noies que creuaven aquest pont del riu,
que venien de Sant Vicenç, de Pallejar,
per treballar a les fàbriques de Molins de Rei.
Venien a peu, venien amb bicicleta,
venien amb el Ballirana o amb el Martorell.
A les noies dels Talers.
El primer toc de sirena
que tot es farà aixecar
quan venien d'hora a la fàbrica a les teixidores del baix.
Te reull una mirada
a l'entrada al Nou Manyà
i corrent cap a les villes, als Talers, ho a repassar.
I corrent cap a les villes, als Talers, ho a repassar.
I venen amb bicicleta,
pedalen al pont del riu,
amb curta, mini, faldilla
i el crepat més exclusiu.
L'entrepà dins de la bossa i la camisa d'estiu,
Manu esbellut i seda i tovalloles de fil.
Olé, olé, posen en marxa el taler.
Olé, olé, la llançadora va i ve.
Olé, olé, el Manyà es fa pregar.
Olé, olé, i el Cardus les fa pencar.
Cal tenir la vista clara
que el soroll pot despistar.
Porta dos talers a l'hora i vigila l'escarbat.
Porta dos talers a l'hora i vigila l'escarbat.
Engrescats amb la xerrada
quan toquen esmorzar.
Parlar de qualsevol cosa i una mica festejar.
Parlar de qualsevol cosa i una mica festejar.
Olé, olé, posen en marxa el taler.
Olé, olé, la llançadora va i ve.
Olé, olé, el Manyà es fa pregar.
Olé, olé, i el Cardus les fa pencar.
I venen amb bicicleta,
pedalen al pont del riu,
amb curta mini faldilla
i el crepat més exclusiu.
L'entrepà dins de la bossa
i la camisa d'estiu.
Manu esbellut i seda
i tovalloles de fil.
Olé, olé, posen en marxa el taler.
Olé, olé, la llançadora va i ve.
Olé, olé, el Manyà es fa pregar.
Olé, olé, i el Cardus les fa pencar.
Sí, sí, sí, els xixant eren així.
Sí, sí, sí, els xixant eren així.
Acaba la cançó dient que els xixant eren així.
Als anys 60, per tu, vas començar
amb una tasca nova, per tu.
Què era?
Als anys 60 han sigut la tasca més bona
que hi he tingut jo
i que hi he fet més coses,
encara que algunes no se m'entenen
i unes altres sí, però s'hi he tingut
i ara últimament inclús
m'en surten
regalos que em fan
de plaques i coses
de l'halterofília,
que és el que jo vaig fer a Molins darrere.
A Molins darrere l'halterofília
no la coneixia ningú, ni sabien el que era.
I se li deia un altre nom, llavors, no?
Aixecament de pes?
Aixecament de pes és el bàsic.
Ah, el bàsic.
Però el nom és halterofília
i encara ara és halterofília.
Llavors, a mi se'm va ocórrer,
que ningú sap per què,
fer un gimnàs i fer halterofília.
I estem parlant de l'any 63?
L'any 63 ja teníem el gimnàs fet
i ja havíem anat a participar i tot.
Jo crec que va ser
62 o alguna cosa així.
Els 63 ja estàvem inclús federats
i tenia jo a la federació,
a darrere de la federació, allà a la pista,
un trosset de local que em van deixar
els del sindicat vertical de l'època,
a l'educació ni descanso.
Encara hi és?
A l'educació ni descanso no.
No, no, ni els que ho portaven tampoc.
Però el local...
Era el que té a veure el que ho portava llavors.
El local hi és o no?
El local del gimnàs
el van tirar a terra,
que és on hi ha ara uns lavabos allà a la pista.
Ah, ja, sí.
Van tirar el local i tot
i van fer aquells lavabos que hi ha allà a la pista
i un quartet de guardacoses, em sembla.
Però això no fa tant i encara es conservava aquest local.
Llavors tu ja tenies federat allà aquest gimnàs.
El gimnàs aquest.
I jo tenia els meus amics tots allà
ajudant-me a fer el gimnàs,
a pintar-lo i a fer coses
i vam començar a entrenar.
Jo per saber com s'entrenava
em vaig dedicar a anar per gimnassos de Barcelona
ja qualificats
i vaig trobar gent que em va ajudar molt,
que em va explicar tècniques d'aixecar,
tècniques d'entrenar i tot,
que jo ho vaig anar aplicant al gimnàs meu
que havia fet allà.
I ja vam anar al campionat d'Espanya
d'aixecament de pes,
que l'aixecament de pes,
igual que el boxeu i tal,
va per pesos de la persona,
perquè, clar, una persona que pesi 40 quilos
no té per què aixecar el mateix
que un que pesi 100.
I llavors vam anar al campionat aquest
i el que va destacar més pel seu pes
va ser a un xicot
que tu l'has de conèixer,
que el coneixen com el Mut,
que es diu Miquel Andreu.
Ah, sí, que vivien al carrer 11 de Setembre.
Exacte.
Eren dos germans.
Eren dos germans, sí.
El gran era mecànic,
que també era una cosa molt rara el gran,
i el petit era aquest amic meu,
que encara ho és ara,
i que encara serem amics de tota la vida
fins que ens moríem.
Esclar, perquè ell vivia a la pujada de la Federació,
per dir-ho de la meva manera,
sí, de la Federació,
i tu a l'antiga plaça dels Caiguts.
Sí.
Llavors us devia trobar la plaça de petits
i de conèixer tota la vida, no?
I jugar,
i quan ja ens vam fer més grans
vam anar a, jo què sé,
als balls que es feien per aquí a Bostant,
al Cine Junts,
i vam fer...
Als balls devies anar al ball de la Federació, no?
A la Federació i al Foment.
Ah, ah.
Al Foment,
però al Foment sempre el ball era una miqueta,
quan és fi d'any o la Festa Major o alguna cosa.
No es feia tan ball com a la Federació.
A la Federació cada diumenge em sembla que es feia ball.
Hi havia aquell passadís,
o uns dibuixos d'una gitana esballant.
Aquell passadís aniria, està.
Sí, aquell passadís amb unes pintures rupestres no eren,
però eren de dones sevillanes ballant,
i llavors arribaves i ja pagaves la bulleta per entrar, no?
Sí, l'entrada.
I després podies entrar,
i si t'assentaves a escoltar la música només i no ballaves,
ja havies pagat.
Però si volies ballar hi havia un anexo.
Ah, sí, me'n recordo.
Que venien dos tios que portaven unes floretes d'aquestes,
de plàstic o del que sigui,
i et posaven aquí la solapa de l'americana,
o la floreta.
No hi havia pensat més en això, sí.
I aquella floreta te la feien pagar,
i era el cànon aquest.
Això era la pista.
I a la federació, a dins de la sala també?
A dins de la sala feien cine,
però no sé, al cavall no vam fer mai.
Vam fer cine i feien també obres de teatre.
Ah, sí.
La pista era més la pista d'estiu.
Sí.
Sí, que ja hi havia vist jo alguns artistes reconeguts,
i si recordo,
tinc alguna postal que m'havien dedicat a algú,
que érem crios, llavors.
Sí.
Allà ballàvem i tal,
i ens peguen la floreta aquesta.
I aquest...
Aquest mut?
No, digui,
què això explica amb això de la flor?
No, i és que això de la flor és molt curiós,
perquè tots els que anàvem del grup meu,
i d'algun altre grup,
aquestes floretes ens les guardàvem.
I com que tampoc hi poden haver tants colors de floretes,
vigilàvem els tius aquests que posaven les floretes,
i miràvem el color de la floreta aquella,
i si la teníem, ja ens la posàvem.
Ah, perquè esclar, es repetien.
Clar.
Es repetien, sí, sí, sí, molt bé.
Em deies que va aixecar molt de pes aquest company teu.
Sí, per el que era,
que era molt primet,
ell va ser el que aixecava més,
i amb aquell primer campionat que vam anar,
després de inaugurar el gimnàs que vam fer nosaltres,
va quedar subcampió d'Espanya,
d'aixecament de pes.
Com es diu?
Miquel Andreu López.
Aquest noi que va quedar subcampió.
Sí, Miquel Andreu López,
que és germà d'aquell altre Andreu,
que era mut també,
que feia de mecànic les motos i els tractors i tota la història.
Parlant de motos,
tu amb el motociclisme també has tingut a veure, no?
Ja t'he vist fotografies.
Amb el motociclisme ha sigut la major part de la meva vida
i la que he fet més, en aquest cas.
Anaves amb monteses o amb multacos o...
Jo soc montesista encara ara,
fins a la Mèdol.
Això de les motos i de la marca és com el futbol,
que el que és del Barça no s'ho treu mai.
Havies anat molt lluny amb la moto?
Bueno, molt lluny, què vol dir?
A Galícia, per exemple?
No, amb la moto no.
Amb la moto no.
Amb la moto el que he fet més lluny
va ser una excursió,
una excursió que vam fer,
que érem 112 motos,
a Bèlgica,
que em va invitar...
Se't sembla poc?
Sí, no,
però que em va invitar a una fàbrica de cascos,
el Lácer,
i em van invitar
i em tenien la moto preparada allà a la fàbrica.
Jo vaig anar amb aviós a Brussel·les.
i el meu fill també va vindre.
I allà a la fàbrica teníem
dues motos de gran cilindrada preparades,
una per a mon fill i jo.
I aquella excursioneta
era de 4.700 quilòmetres que vam fer.
Vam estar uns quants dies
visitant tot Bèlgica,
tot el nord de França,
i va ser agotador i escalofriant,
t'ho juro.
I però la Pepita no la portaves a darrere?
No, no,
anava amb el meu fill,
amb la seva moto i amb la meva.
Tens un fill
i ara gran el teu fill,
doncs quan...
Sí, però, bueno, gran.
Que ell deuria tindre
20 o 19 anys.
Una edat bona.
Bé, aquesta anècdota,
si ja me n'has explicat,
i de la feina,
has treballat en motos sempre o...?
Sí,
això que dius de si tenia un fill
i la moto,
jo tinc la Mònica,
que la coneixes.
Sí, no, ja, la Mònica.
Sí.
Bé,
doncs jo tenia una casa de Talamanca
i de motos
en vaig tindre sempre.
Jo tenia una trialera,
però vaig comprar una trialera
per la Mònica
i una trialera pel Joan.
I sortíem a fer muntanya.
I a la Mònica també li agradava?
Bé,
era un animal, això.
Era molt arriesgada,
molt atrevida,
i, eh,
que no la podia seguir tan fàcilment.
Talamanca està allà al costat de Mura
i Rocafort,
com es diu?
Sant Llorenç de Munt?
Sant Llorenç de Murunx
és un poble que hi ha.
No, de Murunx no,
de Munt,
de Munt.
O com es diu?
Al Montcau.
Al Montcau, això sí.
Al Montcau,
i llavors ja el cruza cap a Mura
i si tires recte vas a Talamanca
i si continues recte
te'n vas a Sant D'Aixos,
a Manresa.
Manresa, sí.
Ja hi havia anat alguna vegada
i hi havia pèl·lecs,
que en castellà es diu empozas,
d'algun riu de per allà
i m'hi havia anat a banyar.
Però ara si hi hagués d'anar
no la sabria trobar
i mira que amb la calor que fa
m'agradaria.
Mare de Déu,
allà on està ple de gorgs.
N'hi ha molt?
De gorgs.
Ah, com es diu gorgs.
Jo li dic pèl·lecs,
jo no sé per què.
No, des de Talamanca
que quan s'hava vindre
hi ha més aigua
perquè de Talamanca
en amunt n'hi havia poca,
però de Talamanca
ja baixava més aigua.
Doncs hi ha hagut una pila de gorgs,
n'hi havia una allà sota de Talamanca
que hi havia el gorg rodó
i el gorg llarg
i ens hi banyàvem.
És el dia si vaig amb el cotxe cap allà,
encara que no sé,
ja en trobaré un o altre,
trobaré, no sé si vull.
Sí, el que passa
que si vas amb el cotxe
aquests que jo t'estic dient ara
si no tens un 4x4
no hi pots anar.
Ah, no.
Ara bé,
amb cotxe normal
uns altres gorgs que hi ha
entre Talamanca i Navarcles
n'hi ha uns quants
que hi va molta gent també
que allà pots aparcar el cotxe
a 30 metres dels gorgs.
Escolta,
la Mònica
jo la conec molt.
Sí.
El teu fill Joan
es diu com tu?
Sí, Joan, sí.
No?
Però també tens un net.
Sí.
I li van posar un nom...
El Guifré.
Com?
Guifré,
que és el nom
del primer rei de Catalunya.
Aquest no tindrà traducció
al castellà.
Que serà
Guifredo?
No ho sé.
No,
el teu net,
quin edat té el net?
Cinc anys i mig.
Ah, molt jovenet.
Sí, sí, sí.
Ja és més gran que jo.
Sí.
Ja li has ensenyat la moto?
Li has fet alguna foto
amb la Montesa?
No,
perquè ell encara no ha anat
amb moto,
però la Mònica
li va comprar un tractor,
un tractor d'aquests elèctrics.
Sí que la Mònica
n'està molt,
eh?
De ser una bot.
Sí,
doncs va comprar-li un tractor
d'aquests elèctrics
que funciona
i el tio va,
que la feina
el tens a seguir, eh?
Escolta,
i la Mònica
ara ja fa temps
que no l'he vist.
Segueix tan guapa
com sempre?
Jo suposo que més.
Sí, sí, sí.
Assuto tota la família,
tota la família
que feu presència.
Escolta,
tinc una cançó també
que, no sé,
parlant l'altre dia
que veient dies,
vaig dir que la posaria,
no sé,
és la lleva del biberó.
I no sé
per què va sortir el tema,
però l'escoltem primer
i després podem,
ens en recordarem.
No és un matí
com un altre
que haurà
que uns pares
veuran
de cares
de fam i sang
les gotes
al cert i gran
ferit
un lagos
de plom
i bombes.
Tempesta
d'odi
i pluga
de morter
que ni l'hagat perdona
resolt de matràia
fossa de futur
17 anys
tristocofega
nens portats a la foguera
trepitjant les il·lusions
la leva del biberó no torna
mai hauria d'haver marxat
i una carta mig a escriure
i un retrat esgrogeït
la leva del biberó no torna
mai hauria d'haver partit
la leva del biberó no torna
la leva del biberó no torna
a la leva del biberó no torna
que de llit fet té la carta
i aquell dibuix dedicat
a la leva del biberó no torna
a la leva del biberó no torna
a la leva del biberó no torna
la leva del biberó no torna
a la leva del biberó no torna
a la leva del biberó no torna
a la leva del biberó no torna
a la leva del biberó no torna
a la leva del biberó no torna
Fins demà!
No hauria d'haver marxat
I una carta mitja escriure
I un retenat esgruguit
La lleve del viberó no torna
Mai hauria d'haver partit
No!
Sí, va ser arrel de la cançó que hem escoltat ara
d'una conversa que tindrem amb una convidada
que ha de venir la setmana que ve
però d'això ja ho parlarem la setmana vinent
L'aixecament de pes d'alterofili
em sembla que no ho hem acabat de parlar
Per acabar-ho, l'aixecament de pes
vam fer moltes coses
jo inclús vaig ensenyar amb aquest xicot
que és sortimut
anar a Barcelona amb un gimnàs que li vaig buscar
d'altoestànding
que anaven als campionats del món i tot
i el vaig fer anar cada dia
entrenar a Barcelona
però clar, no volia anar-hi a sol
o sigui, jo amb ell perquè era massa gasto
i llavors li vaig ensenyar
com treure el bitllet del tren
i ell sols anava a Barcelona
baixava a Sants
anava al gimnàs
i quan acabava el gimnàs
tornava allà
agafava el tren i tornava aquí
I li vas ensenyar per què?
Perquè amb la seva dificultat
de no poder parlar?
Sí, però li vaig ensenyar com fer-ho
i ho va fer sempre
no va tindre mai cap problema
i llavors jo ja vaig retirar-me
del tema de l'aixecament de pes
per anar a fer altres coses
i ho van agafar una sèrie de gent
que va moure's per diferents puestos
i van tindre diferents gimnassos
i llavors quan ja van estar
ben posats a puestos aquesta gent
que era el David Sòria
ell i el seu pare
i el David està fent una obra d'art
amb el tema de l'aixecament de pes
tenim, jo crec que el gimnàs
si no el més important
dels més importants d'Espanya
jo crec que és el més
sobretot em sembla que tenim
la inscripció de dones
més, vas allà
que jo hi vaig de tant en tant
i tot són dones aixecant pes
que no ho havia vist mai
perquè jo a la meva època
això ni s'esperava
i bueno, el David i ell i son pare
han fet una gran obra
ara si vols
continuarem cada una altra puesta
Dones, una dona de 40 anys
ai, de 40 quilos de pes
pot aixecar quant?
ara està aixecant
fins a 110 quilos
o sigui que doblen el pes
del que posen
tenim un xicot
que va vindre als 8 anys
amb la seva mare
que volia fer aixecament de pes
sa mare
es negava totalment
de què en fes
i el nano
deia que ell volia fer aixecament de pes
i sa mare no
que no creixerà
et farà molt bé l'esquena
i tot això
bueno, aquest nen de 8 anys
ara em sembla que en té 22
o alguna cosa així
fa dos metres
i aixeca 240 quilos
podria aixecar un pegassó
escolta'm, llavors
hem parlat de
de la teva família
però dels teus pares no
els teus pares molinens
o de cervelló
a veure
Cal Santamans
que hi havia allà a Cal Miano
la carretera
quan hi havia aquells camps
allò era una masia
que era un camp
que els mesobers
eren el meu pare
i la meva mare
i es deia
Cal Santamans
que inclús
a tots els mapes
i tot
surt Can Santamans
perquè a l'època
el nom de la masia
era dels mesoers
i era Can Santamans
encara que els ambos
no fossin Santamans
però el meu pare
va néixer a Can Vilagut
ah sí
anant cap a Santa Creu
Castell Siuró
a mig camí
o passat
passat
Passat Castell Siuró
aquella casa
que hi havia unes oques
que cridaven molt
allà va néixer el meu pare
que el meu pare
quan va ser
una miqueta més gran
va fer d'escolar
a dalt
la Santa Creu
a la masia
i a la
la mita aquesta
i es va estar
fent d'escolar
jo crec que se li fotia
el vi al capellà
però bueno
sí
més o menys
i allà
ens vam casar
amb la meva dona també
tu t'has casat
a Santa Creu
sí
i allà hi havia
enterrat
que encara hi deu ser
el meu avi
privilegi
el teu avi
per què?
perquè era de Can Vilagut
sí
d'allà a la zona
vull dir
es va enterrar allà
el meu pare
va ser escolar
i jo em vaig casar
llavors tu ets molinany
del tot eh
sí
jo vaig néixer
allà
al plaç de Escaiguts
el meu pare
era d'allà
Can Vilagut
ja t'hi dit
i la meva mare
era de Barcelona
però vivia a Molins
i ja sé que m'has dit
que Can Mèlic
d'allà
de Sant Jús
no és propietat teva
no tinc res a veure
però Mèlic
també és un cognom
molt conegut
a Molins de Rei
era part
de la teva mare
no?
era part
de la meva mare
sí
Molinenca també?
no
la meva mare
va néixer a Barcelona
ahà
sí
el que passa
que van vindre
a viure
a Molins de Rei
i bueno
és una mica
llarguet
i l'Emili
a veure si no parlarem
de l'Emili on la vas fer?
l'Emili
jo la vaig fer
com tots a l'època
per nassos
o sigui
perquè em va tocar
anar a fer l'Emili
no et venia de gust
jo no li venia de gust
ningú
però hi tenies
que anar per nassos
i llavors
vaig anar a Sant Climent
de Sacebes
a fer el campament
que en deien
que t'ensenyaven
a fer funcionar
les armes
i a desfilar
i aquestes històries
i quan vaig veure
la vida
que portaven els veterans
allà
que només
deien
i només
anaven
a putejar
els reclutes
ah
em pensava que veies
a putejar
com a l'Avalos
i aquesta cosa
no no
però els reclutes
a fer els il·les
mil i una
i tota la història
i no
estirats en un llit
el que més llegia
per allà
estirat en un llit
jo vaig dir
que venia de fer
aixecament de pes
venia de fer
el grup
d'aixecament de pes
vaig ser un dels cofundadors
del motoclub
que hi ha
ara actualment
encara
que funciona molt bé
vull dir
jo venia
de molt
moure'm
una molta
activitat
sí
i llavors
quan vaig veure
el que se m'esperava
em vaig apuntar
que venien allà
per fer-te voluntari
vaig apuntar-me
a esquiadors
escaladors
de Viella
a la
d'això
a la policia militar
a
els
paracaidistes
bueno
vaig apuntar-me
a tot el que venia
i perquè
m'agafessin
per marxar d'allà
i van vindre també
els de la COE
que es fundava llavors
la COE
que era la companyia
d'operacions especials
digasse
els boines verdes
americans
els guerrillers
però
i llavors
la COE
van ser els primers
que em van agafar
que els altres
encara no havien vingut
i me n'hi vaig anar
però
tu
de totes aquestes activitats
va ser durant l'any
que va ser l'Emili
perquè el campament
era Sant Climent
però després
a on et destinen?
a la COE
que estàvem
aquí a la Diagonal
saps aquella espècie
de castell que hi ha?
sí
el Bruc
el quartel del Bruc
sí
doncs allà
un dels edificis
d'aquells del mig
estàvem allà
que quan estàvem allà
estàvem tot el rato
fent gimnàsia
i aquella muntanya
que hi ha en els radars
cada dia
després d'esmorzar
anàvem a dalt
a fer maniobres
llavors vas venir
d'allà
de Sant Climent
de Ses Cebes
que no hi havia
ni comunes
ni lavabos
amb aquells bars
i vas venir
aquí a la part bona
de Barcelona
però sempre
sempre estaven
fora
sempre estaves
fora d'allà
perquè allà a Barcelona
quan hi era
fèiem això
tot el dia gimnàsia
tot el dia coses
però sempre
teníem maniobres
un dia anàvem
d'això
a Haka
a fer unes maniobres
que vam fer
molt importantes
que era
anàvem a entrenar
els rangers americans
autèntics
eh
els boines verdes americans
els de les pel·lícules
i tu el que vulguis
van vindre
i van demanar
un grup
igual que ells
per entrenar amb nosaltres
i ens van portar
nosaltres
va ser molt curiós
perquè a més
la majoria d'aquests americans
érem sud-americans
i sabien parlar en castellà
i al principi
d'aquesta guerra
entre comilles
de broma
entre els americans
els rangers americans
i els rangers espanyols
que fèiem les guerrilles
i totes aquestes històries
ells
sempre sabien
el que anàvem a fer nosaltres
i llavors
van
el mando nostre
va dir
a veure una cosa
els ràdios
de les seccions
i tot
i jo era ràdio oficial
diguem
del que manava
i després hi havien
els altres
i va dir
són catalans tots
i vam dir sí
diu
doncs a partir d'ara
es parla en català
a l'època del Franco
ah
guita
diu a partir d'ara
es parla en català
i llavors vam fer-ho
i quan van acabar
aquestes maniobres
amb els rangers americans
que es va fer una mica
de festa
ens van preguntar
en quin collons
d'idioma parlàveu
perquè ens escoltaven
per això
ens deixo
i quan van començar
parlar en català
llavors els vam fotre bé
però aquí
al final
que és brutal
que ja
ens vam despedir tots
els americans
se'n van anar
cap a Vietnam
a lluitar
nosaltres cap
al J-25
i allà al J-25
al cap d'uns dies
una setmana o així
J-25 és per allà
a l'estació de França
no
aquí al Bruc
al Bruc
li diuen J-25
sí
val val
doncs
ens van
ens van fer formar
i ens van dir
us en recordeu
del Sargento Rico
i tal
dels americans
sí
són tots morts
i què
diu
sí sí
quan vam acabar
que es van marxar
van anar
al Vietnam
i allò
com la pel·lícula
del Pointer
sobre el rio
guai
estaven amb el tren
que anaven cap al front
i van volar al pont
amb ells dintre
i van matar-los a tots
tots els vostres companys
d'aquí
tots
noia
ja podries escriure
un llibre
amb tot el que ens estàs explicant
i molts més
escolta
m'has deixat mut
amb això
no m'ho esperava pas
no m'ho esperava
que m'esperissés
alguna anècdota
del
no no
hi van ben moltes
vas aconseguir
va ser cap
o caporal
em sembla que es diu en català
o sergent
o
a veure
nosaltres
érem un grup especial
que no
no fèiem res
ni cuines
ni guàrdies
ni res
sempre entrenàvem
a tiro
i a fer coses
i hi havia
els oficials
que eren els oficials
els soldats
tots érem
els mateixos
havia pensat
en una cançó
d'aquells temps
que tu anaves a ballar
amb aquells guateques
i festes
que es feien allà
llavors
que era
de Lenio San Justo
en el tren
de 500 milles
la podem escoltar?
si no te'n recordes
en el tren
que se alejó
va mi amor
que me dejó
això ho lligues
amb el tren
dels rangers americans
que de mi se ha separado
sin un adiós
en mi mente
siempre está
el recuerdo
de aquel tren
que alejó
500 milles
mi querer
aún recuerdo
aquel ayer
en que solo
me quedé
cuando vi
que te alejabas
en el tren
yo
podría
imaginar
que te fuiste
sin pensar
en lo solo
que quedaba
sin tu amor
siempre
siempre
oiré silbar
ese tren
que se llevó
a 500 milles
lejos
a mi amor
tu amor
tu amor
tu amor
tu amor
tu amor
tu amor
tu amor
tu amor
tu amor
tu amor
tu amor
escoltant aquesta cançó
recordo
que abans hem posat
la cançó
de les noves estal·lèries
perquè tu havies treballat
a Can i Borra
però tu explica'm
tota la teva trajectòria
de treball
jo vaig treballar
a Can i Borra
que hi treballava
el meu pare
i la meva mare
feia d'aprenent
de contramestre
vaig entrar al taller
per arreglar els talers
i aquestes coses
a mi m'agradava molt
aquesta feina
però al final
me'n vaig anar
a Calfolc
Calfolc
era un taller mecànic
que hi havia al carrer Major
que ara ja no existeix
hi havia treballat
un cosí meu
ja sé
molta gent
molta gent
i molts bons mecànics
van sortir d'allà
Calfolc
tenia molta fama
sí
sí
doncs jo vaig treballar allà
i bueno
vaig fer més mecànic
per dir-ho d'alguna manera
amb treballs
bastant fumuts
i bastant arriesgats
però bueno
vaig acabar bé
però
em vaig cansar
una miqueta d'això
i me'n vaig anar
a fer de representant
i vaig començar
de representant
a Sant Feliu
a una empresa
que es deia Fruit
que eren distribuïdors
de fruita
fruita, patates
i tot això
i jo tenia una feina
molt fàcil
que era
amb el meu cotxe
que ja tenia cotxe
uns 600
anava a les 4 de la tarda
a voltar per Barcelona
a la ruta que jo tenia
a tendre supermercats
i tal
i vendre'ls i producte
em compraven
un sac de patates
plàtanos
i tot això
i que tenies 20 anys
sí o menys
no ho sé
devies lligar molt
per Barcelona
llavors
no tenia
no tenia prou temps
amb la teva alçada
no tenia prou temps
i què digues
no, tenia que anar a fer
a les 4 de la tarda
me'n anava a fer xero
a les 8
me'n anava a les oficines
a deixar els pedidos
que jo havia fet
me'n anava a dormir
i a les 5 del matí
em tenia que anar
a Llafrid
a carregar el camión
del que jo havia vengut
però anava a carregar-lo jo
perquè jo sabia
la ruta que teníem
que fer amb el camión
pel reparto
llavors l'última
que teníem que entregar
la posàvem
a darrere de tot
i la més a la vora
que teníem
a darrere de tot
i així ens venia
tot junt
i quan arribàvem
a les 9
que ja havíem fet
el reparto
esmorzàvem
a l'estació
de Sant Feliu
del tren
i ja
me'n anava cap a casa
a dormir un rato
o sigui
una cosa fàcil
i anaves amb uns 600
tot això
amb uns 600
escolta
Can Rebella
hi has estat alguna vegada?
Can Rebella
no em refereixo
a dinar
a l'estaurant
abans
però abans
anàvem
molts nanos
hi havia una bassa
que encara hi és
que ens hi banyàvem
que ens hi banyàvem
i jo
com tots els nanos aquests
ens hi banyàvem
i a més
hi havíem tirat uns taulons
que de vegades
ens tiràvem
a dintre l'aigua
i fèiem
pam
que ens agafàvem els taulons
si no sabies gaire
de nedar
i un nano
que jo
no me'n recordava
pas gens
que me'n va fent
recordar el tema
perquè jo estava al foment
em sembla que era un dia
que cantaves tu
i un noi
em va vindre
santa mans
i tal
i jo
no el coneixia
què
diu
si tu em vas salvar la vida
doncs aquell nano
es va tirar
i va
anar cap avall
i s'ofegava
es moria
perquè no sabia nedar
o es va enganxar
amb el fang
no
volia agafar el taulor
i se li va escapar
el taulor
i llavors
em va anar avall
i no sabia nedar
i jo em vaig tirar
i el vaig agafar
i el vaig treure
perquè devia saber
nedar bastant
però jo feliç
d'haver fet això
el que passa
que no me'n recordava gens
i m'ha fet tanta gràcia
i tanta il·lusió
home
no m'estranya
que aquell nano
se'n recordés
home
tu diràs
tu d'aquell moment
vas veure aquell
que no sortia
que no sabia nedar prou
amb un empent
el vas treure
i ja està
però ell
que es devia veure allà
que es pensava
que ja no veuria més el sol
afortunadament
el vaig treure
i afortunadament
se'n recorda
i era de Molins de Rei
aquest noi
i no l'havies vist
en aquest temps
i ara no l'he tornat a veure
però estic segur
que si el veig
no el coneixo
ell sí que em coneixerà
veig
bé
una cançó
que a tu
t'agradés
ah no
escolta
tu has estat
a Xina
a Taiwan
a molts
a Sud-amèrica
això per la feina
perquè jo
vaig arribar
a agafar
i vaig trobar
la feina
de la meva vida
que és que jo
molt aficionat
a les motos
vaig trobar
una feina
de vendre
cascos de motos
jaquetes
i guants
i hòsties
de tot
el tema
de vestimenta
de pilots
vaig trobar
una empresa
que era
molt important
en aquella època
que jo
em vaig comportar
molt bé
i que
ho vaig fer
molt bé
segons em diuen
no perquè m'ho
digui jo mateix
i em van fer
doncs
que fer
de diverses coses
entre elles
dos pilots
perquè vestíem
a pilots
que els hi pagàvem
vam lograr
tindre
del campionat
tu has seguit
mai el MotoGP
no
el que es fan ara
el Marc Marquez
i aquestes coses
el llegeixo per sobre
bueno
és igual
ja
corrient MotoGP
però
ho havia guanyat
els campionats
del món
de MotoGP
americans
australians
i sempre
tots els mundials
anaven a Austràlia
o a Amèrica
i el primer
trofeu
que hi va haver
que va arribar
del MotoGP
a Europa
va ser un italià
que era un Marco
Luquinelli
que era un pilot
que teníem nosaltres
que corria amb el T
amb oliofiet
nava
i jo venia
al casco nava
i venia
ell nava
amb el mono nostre
de mototècnica
vull dir
va ser un èxit
i a partir d'aquí
a nivell d'Espanya
de campionat d'Europa
i de tota la història
vam vestir
els millors pilots
que hi ha hagut
i això ho portava jo
i això que m'has dit
d'estar a Taiwan
i a Xina
i per tot el món
diguem
entre comilles
ho feia
per anar a visitar
fabricants
de cascos
i tot això
que anava allà
i jo
me'ls mirava
me'ls provava
negociava el meu preu
i feien pedidos
i ens els emportaven
cap aquí
i els veníem
amb motociclisme
i amb l'alterofília
tu tens una trajectòria
i amb la feina
que m'expliques
que a Ràdio Molins de Rei
que fan aquest premi
una vegada l'any
del premi trajectòri
t'haurien de comptar
amb tu també
escolta'm
però una cosa
que tu no en parles
però jo recordo
i em ve de gust dir-ho
que amb aquestes
que jo sempre que et veig
t'ho recordo
aquests guatèques
les festes particulars
que es feien
recordo Monterrat
del carrer Major
que vam coincidir
i aquest any i mig
de diferència
que ens portem
que ara no es nota
però quan teníem
17-18 anys
sí
llavors recordo
que éreu dos
tu
els santamans
i l'altre
em sembla que era
i l'altre
em sembla que era
i l'altre
que era
els dos
que si ja
nosaltres
jo en tenia 16
vosaltres
en teníeu 18
i tots dos
alts
i ros
un i l'altre
moreno
allà que tothom
us teníem
tots
us teníem
enveja
quina sort
els que ballàveu
un mes
els que ja bevíeu
cubalibres
quan nosaltres
encara estàvem
amb la coca-cola
i gràcies
ja teníeu més món
ja veus
dos anys
que llavors
era molt
no te'n recordes
tu d'això?
sí clar
que me'n recordo
però llavors
se'n feien moltes
de festes
i anàvem a totes
ja ho saps
a totes
sí
i totes
anaven al darrere
o ja no
o no tant
no ho sé
jo he sigut una mica
tonto
tota la vida
també t'ho he de dir
ah sí
bueno escolta
una cançó que t'agradi
i hi ha una cosa
hi ha una cosa
que clar
no ens la deixem
hi ha moltes coses
que podria dir
però ara
diguem
a l'actualitat
estic al SEM
al centro excursionista
de Molins de Rei
i em dedico
a fer
mitja muntanya
alta muntanya
neu
i excursions
i la veritat
és que estic molt content
d'aquestes coses
de que jo
havia treballat molt
havia viatjat molt
però no havia pujat mai
i com aquell que diu
n'hi és Santa Creu
o sigui
havia pujat però amb moto
ah sí però
i ara doncs porto
jo què sé
muntanyes com el Canigó
el Puigmal
el Matagalls
tot el Montseny
pics de França
i tot això
tot això
fas ara
sí
i quan
o sigui
les excursions aquestes
quan hi ha els bolets
anem a buscar bolets
sí
quan hi ha la neu
anem a la neu
quan no hi ha la neu
pugem aquests pics alts
ara últimament
vam anar aquí
a la Neto
i que hi ha el maledet
a la Neto
i tal
a fer una excursió
per allà
desafortunadament
em vaig fotre una hòstia
que em vaig fer mal
que això
ara s'acaba d'entrar
la meva filla
i em fotrà una bronca
perquè
té la cara
clar
i vam tindre
que no pujar
a les muntanyes altes
perquè
era perillós
escolta
el de la neu
no ho envejo
però anar a buscar rovellons
sí
em trobeu molts
ara ja comença la temporada
quan vulguis
i anem
sí
i m'apuntaré els topans
m'apuntaré els racons
però tu saps que es fan per terra
sí
sí
ja també em trobo
també em trobo
no
et portaré de topans
sí
sí
m'agrada molt
sí
m'ho passo molt bé
bé
ens queda
alguna cosa més
que ens hàgim deixat
el tinter
i una cançó
que t'agradi
hem posat
Elenio San Justo
llavors hi havia els Mustangs
hi havia
ah sí
una cosa
jo quan vaig començar
a fer de representant
vaig treballar
a la corseteria
al principi
la Velcor
de sostens
i faixes
i aquestes coses
de provador
bueno
eh
que allò era un escàndol
eh
perquè quan fèiem
d'aixòs
reunions d'aquestes
que ens ensenyaven
nous models i tal
tots ho deïm
escolta no cal que us ho poseu
perquè
n'hi havien de brossos
o tots eren petits
llavors
no no
tot hi havia de tot
bueno
doncs jo
tu saps que aquí
hi ha
a Puigcerdà
a Puigcerdà
hi ha una
una petita vila
que està dintre França
sí
sí
sé on té
sí
i ara no me'n recordo
el nom d'aquesta petita vila
però tu
passes per allà
a Puigcerdà
i entraves
a una duana
que hi havia
un garito
sí
llibia
llibia
que té una farmàcia
molt famosa
però diguem
i què feies allà
hi havia una garita
que hi havia un guàrdia civil
i jo me'n anava
amb el meu cotxe
amb les mostres
amb unes
amb unes maletes
plenes de mostres
de sostens
i faixes
i coses d'aquestes
plena època
de Franco
eh
doncs la guàrdia civil
sortia
quan anava
veia el cotxe
i venia
i dir
bueno
a d'on d'aquestes
a llibia
i què va a fer
a llibia
que soc representant
i vull a vendre
i em diu
el guàrdia civil
i què representas
i jo vaig quedar així
i dic
vull contra el moviment
i el tio
es va quedar tot serio
i diu
¿cómo?
a la plena època
el Franco
diu
llevo fajas
i sostenes
i llavors
es va fotre a riure
el moviment
de los pits
no?
es va fotre a riure
i em va dir
passa, passa
i quan vaig acabar
de treballar
amb el client
de Llibia
al tornar
allà a la garita
va sortir una altra vegada
al mateix guàrdia civil
i em va veure
i es va posar a riure
i diu
passa, passa
bé doncs
fins aquí hem arribat
amb l'entrevista
hi ha una altra cançó
no tan intens
però t'hauria agradat
escoltar-ne alguna
m'ho farem
la setmana que ve
que ve la Pepita Forés
la Pepita Forés Massana
que és la teva dona
des de fa molts anys
no?
doncs 53 i pico
on us veu casar?
allà a Santa Creu
o sigui que ho has dit abans
sí
devia estar contenta
no la Pepita?
contenta?
sí
de casar-se allà
de casar-se
si ara no
ara sempre rondina
ara rondina de què?
de tot
de tot
la setmana que ve
aquí no
i moltes gràcies
per haver estat aquí
avui amb nosaltres
i a tu
i molt
molt
gris
fins aviat
gris
gris
que rica
mami
que sabrosura
que rica
mami
que sabrosura
que rica
mami
que sabrosura
¡Qué rico mami! ¡Qué sabrosura!
Bona tarda, són les 5, us parla Marce Roura.
El Partit Popular ha iniciat els contactes amb els grups parlamentaris
per saber si els socis del PSOE encara li donen suport.
L'entrada a la presó de Santos-Cerdana
ha multiplicat la pressió del PP, el seu líder...