Aquí comença De Tu a Tu, entrevistes, anècdotes, projectes, records, nostàlgia i converses, De Tu a Tu, amb Pere Vergoñón-Reventós, Pierre.
Hola, què tal va l'estiu? Com va la calor? Suposo que intentarem portar-la el més bé que puguem. Avui tenim aquí amb nosaltres el Jordi Nicolau i Coll, que el Jordi ha vingut més d'una vegada aquí al nostre programa a parlar de la seva família, de la seva feina, dels primers anys, de la seva trajectòria professional i una altra vegada també de frases fetes en català,
que per cert en parlarem una mica perquè ha portat un llibre. Molt benvingut, Jordi. Igualment. Avui de què parlarem? Del dia a dia. Del dia a dia. Bueno, això dona per molt, eh? Sí, el dia a dia que el Jordi, a Tu, com una persona que ja no ets gran, però l'Emili, si se la fes ara ja l'hauries passada fa dies, oi que sí? Servei militar, deixem-ho córrer.
No, no, es pot dir, es pot dir. El què? El any 1979. El vas fer? Sí. Devia ser dels últims? No, encara va durar uns anys. I què? No sé quin any va entrar el servei professional, això no ho sé jo. I què, vas córrer molt? No córrer, no, però guàrdies, sí. Guàrdies? Per un tubo. I t'adormies? No, mai. I si veies que entrava un lladre, què feies? Naves al lavabo?
Moltes guàrdies, Pere. A on les vas fer? A Saragossa. Un quartet al costat de l'Acadèmia General Militar. Fèiem les guàrdies del quartet nostre, les guàrdies de l'Acadèmia i les guàrdies de control Acadèmia. Però aquell amú, aquell amú, ja havia mort l'any 79, no? Sí. No va ser tan dur. Jo encara ho vaig fer amb un temps de...
que tenia, que es penjava, i allò contra l'Acadèmia ho fèiem amb allò. Parlant de l'edat, al complir l'edat de la jubilació, Jordi, un ha de buscar manera d'entretenir-se, no? Tot el teu dia, què fas? Quins recursos tens per dir no tinc ganes d'avorrir-me? Et lleves i el primer que penses fer? Esmorzar. Ah. Sí? Esmorzar i després rentar-me, esclar. Però a casa? No, no, no, no, es casa.
És que un dia menjo per niu i un dia cereals. Ah, sí? Perquè ho menjava tot el mateix dia i l'UNATS em va dir, no, has de menjar per separat, és massa cosa. I que ha caulat amb unes galatones? No, no, no, això, jo faig dues culleretes de cafè d'ecoa. Ah, d'ecoa, d'aquell que hi havia allà anant a passar amb Feliú? Sí, sí, sí, però ara se ho va quedar a la casa Nestlé. Ah, però continua dient-se ecoa, amb K. Sí, sí, amb K, sí. I posa que és Nestlé, amb una part de l'etiqueta. Però així t'han aixut i posar-hi uns pets de monja.
No, no, no, però a mi em va molt bé. És barreja de 3 o 4 cereals. Un dia vaig estar mirant l'etiqueta i posa 3 o 4 cereals barrejats, sí.
Això dels pets de monja els has provat? Sí, però ja fa anys. No et diuen res. Bueno, no està malament del tot.
Bueno, ja els haurem de dir aquestes monjes que em vagin fent. Sí. I els llonguets, te'n recordes?
Oh, sí, jo n'havia menjat a la meva infància. I un dia, passant per allà a Font Verdaguer, que estava al carrer Verdaguer 101,
mira, això dels números matemàtics no anava bé, però els números de saber els carrers, això m'encanta molt.
Allà hi havia el col·legi de les monjes, no? Sí, cap a l'allà d'estar a la llibreria Cent Vides, al carrer Brut.
Però què anaves a dir del número 101? Que estava a Font Verdaguer, i un dia em va venir de gust a comprar un llonguet petit per dinar, i estava boníssim.
A mi m'havien dit que t'agradaven més els panets de Viena. Home, jo me n'havia menjat molt de petit, d'infant, panets de Viena.
Ara no hi ha ni llonguets ni panets de Viena. Aquí al forn aquest tenen llonguets grossos i petits.
Bueno, menys que tu te les saps totes. No, totes no.
Bueno, ja has esmorzat. Llavors, el dia d'aquest, passeja una mica?
Sí, passejar al dematí, i com que jo m'enganxo molt amb la gent, en comptes de fer una hora, faig més de dues hores.
Enganxar, què vol dir?
Parlar.
Ah, explicar coses.
Sí, perquè la gent és molt amable a mi i jo sóc amable a ells.
Ah, sí?
Sí. M'agrada.
A mi, en dia, alguna persona em va semblar a mi que s'interessava per a mi, i li vaig dir, moneta, i em sembla que li faig una mica de gràcia, i em diu,
Pere, la gent és amable, perquè no et faig gaires il·lusions. Però bé, converses sí que en tenim.
Sí, sí, sí.
Que no ens en faltin.
No, i saps que faig una cosa? Si una persona fa temps que no l'he vist i és una persona gran, Pere,
què?
Si jo tinc el seu número mòbil, la truco, per veure com està.
Ah.
Això ho faig perquè a la sud de mi ningú m'ho va dir.
No, ja ho sé, que tu tens molt bons sentiments i vas a veure persones també a les residències, i així explica'm una mica.
Ah, sí, doncs hi ha una senyora gran, que és argentina, té 100 anys i el dia 3 d'agost se'n farà 101,
i aquest dimecres de la setmana passada, demà farà una setmana, vam anar a la pastícia d'Hembrosa a encarregar el pastís,
que amb ells en l'argentí diuen la torta, i vam encarregar per 25 persones, quadriculat, perquè es porta ja més bé que quadrat.
Vas a veure'm amb ella i a més tots els coneixes de...
Sí, bueno, jo conec a la Maria.
Sí, amb els altres que hi ha allà, i parles una mica...
5 persones només, perquè...
Bueno, perquè no hi sona tot, ara potser un està fent la migdiada, un altre està...
No, el que passa és que amb una residència hi ha de tot.
Però tu hi vas, i a més a més truques també a la gent gran, perquè no se sentin sols.
Sí, els que conec, esclar, i tinc el seu número, perquè si els conec i no tinc el número no puc fer res.
Clar, sí, no, i sí.
En canvi hi ha una persona que quan la truco diu, ai, que estic content que em truquis,
i diu, estàs bé? Diu, sí, sí, doncs jo també estic content que siguis bé.
Una alternativa, quan som grans i estem sols, o vivim sols,
o ja no tenim una feina, o no massa obligacions,
llavors també va bé les amistats, no? Els conserves, moltes?
Sí, o les executantes en tinc un tou. No m'agrada dir el número, però en tinc un tou.
D'amistats que ja et conviden a dinar, de vegades?
No, bueno, els veiem quan ens veiem, però de dinar no hem fet res.
A de dinar no et conviden?
És que no hem arribat a parlar d'això.
Oh, i tu, que els convides també.
Ara, imagina't que haguessis de fer un dinar demà per uns quants d'aquí a la mesura.
Ui, no el sabria fer.
Però saps on tens? Els estovalles.
Sí, això sí.
Això sí, i els coberts.
També.
I la cassola grossa i la paella per fer l'arròs?
Sí, sí.
Bueno, però he perdut molt la pràctica de fer menjar.
Com voleu estar preparat, ja.
Llavors, convidar la gent per portar-li cosa embolicada en plàstic?
No, no, no.
No val la pena.
No, no, no.
És que un, quan queda sol, tenia pràctica fer cassoles i vaig perdre la pràctica.
Escolta, m'has dit que t'has llevat i esmorzar i rentar-te, però i al llit?
Què de per fer?
Bueno, el deixo desfet, però després, quan torno, el torno, el desfaig, si ho veig que està molt rebregat, i si no, ho estiro, i així s'aventiran bé.
Deixo la porta que dóna el sol obert, perquè s'hi culli l'aire i s'aventiri bé.
A veure, veus que et van ensenyar bé, eh?
Sí, vaig tenir uns bons pares.
De casa bona, sí, sí.
Casa obrera, però casa bona, vull dir.
Escolta, escoltarem una cançó ara que es diu Loves in the Hair.
Em sembla que vol dir Amor en l'aire. Escoltem.
Vale, vale.
Amor en l'aire.
Amor en l'aire.
Amor en l'aire.
Amor en l'aire.
Amor en l'aire.
Amor en l'aire.

Amor en l'aire.
Amor en l'aire.
Amor en l'aire.
Amor en l'aire.
Amor en l'aire.
Amor en l'aire.
Amor en l'aire.
Amor en l'aire.
Amor en l'aire.
Amor en l'aire.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Jordi, començo a estar espantat
parlant d'això
de l'edat que parlàvem
no m'hi havia trobat mai
tu segur que no
però jo sí
mai, mai
mira que fa anys que corro
em havia trobat que el sant pare
de Roma fos més jove que jo
què et sembla?
això no t'havies trobat mai?
mai, sempre més grans
sempre més grans
jo vaig començar
al Pius XII, és gran que jo
bastant, Joan XXIII
em feia dos, bueno quatre
com jo de l'edat vull dir
després el Pau VI
jo encara estava amb 20 anys a córrer
el Joan Pau I
aquell em va...
va durar poc, no sé què va passar
no se va saber mai
o alguna cosa que li va fer mal
ves a saber
i després ja va venir el Papa Bautiure
un grapat d'anys, 20 anys
va ser elegit
si la memòria no en faia
amb 58 anys
58 anys
que a mi em semblava grana llavors
perquè jo no ho era
després va venir el Benet, no?
el Benet XVI
sí, el Benet XVI, sí
o alemany
tampoc era un nano
no, no, no
no, era grandet
i després...
el Papa Francesc ja
ja ho va anar a escollir
no sé si tenia 76, 78 anys
76 anys
encara em guanyava
però no, i ara no
ara no, aquest no
ara m'he quedat
ara m'he fotut
aquest només té 69
sí, escolta, va llogat
va llogat
tu no
tu encara pots estar content
però jo
escolta, però bueno
nosaltres hem de mirar
d'anar endavant
d'anar endavant
i de fer bondat
ja em fas prou
sí
escolta
sí
tu creus que anirem al cel
tu i jo?
home, jo crec que sí
jo crec que sí
ah, sí?
jo crec que sí
feria gràcia
sí
home, tinc ja
molta gent
de família
ah, sí, sí
tinc els avis
tinc els pares
i dos germans
i dos tiets
jo vaig agafar el bitllet
sí
molt abans que tu
és a dir
que em tocarà a mi primer
no?
sí, sí
cap allà dalt
sí, sí
però escolta
sí
hem de fer bondat tots dos
sí, perquè si no
no
perquè si jo faig bondat
sí
i me'n vaig cap dalt
sí
o al revés
no em faig gaire
i em quedo a sota
i tu te'n vas dalt
no
ens hem de trobar
tots dos al mateix lloc
al mateix lloc
i viure
sense problemes
no, allà dalt no
allà dalt no en tindrem cap de problema
molta alegria
a sota poder sí
sí, sí
allà només val que no toquem aquest tema
sí, no
i es veu
i es veu que sí
es veu que no s'ha de dir
mira a l'estiu
me'n vaig a dalt
i
no
allà on et toca
t'ha tocat
ja està
esclar
i a mi em convé
doncs que jo fer molta bondat
i tu també
perquè quan jo sigui allà dalt
que em toca
marxar abans
i arribar abans
doncs poder-te dir
què feu per aquí
i que tu que m'expliquis
mira Pere bé
bé
va ser la festa major
i vam posar la teva cançó
ah coi
menys mal
que se'n recorden
i
oi per la fira també
em sembla
no s'ho entera
però la vaig sentir
i vaig anar
i llavors jo et diré
i la mare de Déu
ostres
la mare de Déu
que
i llavors tu em diràs
calla la mare de Déu
allà
la mare de Déu
que tu els hi vas deixar
que la vas donar
amb herència
a la parròquia
allà la tenen
jo diré
no i quan jo hi era
no em feien
em feien mig cas
només
i tu em diràs
ara no eh
la tenen allà dalt
i canten la cançó
tot al coro
cosa que no vam fer mai
em diràs
tot això
em faran unes ganes
de baixar cap aquí
no no no
tu queda't a dalt
que ja estaràs molt bé
què vols dir
que jo no podré venir a veure
si és veritat
ah no ho sé
no ho sé
ja ho veuràs
però si tu m'ho dius
només per fer-me content a mi
no no content no
perquè serà una cosa real
llavors
llavors podria no te'l guanyaràs
al cel eh
però sí
però sí sí sí
fem bondat tots dos
allà dalt
sí
que allà dalt
ara està en úgols
devem estar fresquet
parlant
de la mare de Déu
de la candelera
tu l'has vista
sí
molt a prop
ai vigila eh
quan jo no hi sigui
vigila
que no passi
com li ha passat
a la mare de Déu
de la mecanena
que li han canviat la cara
l'han canviat la cara
no ho saps
no
el dius de debò
que no ho saps
no
la mare de la mecanena
la van portar
a fer una restauració
sí
i es veu que allà
no hi ha aquest llistat
d'espera
que tenim aquí
sí
per operar
totes les gràndoles
de ser 14 anys
esperant
no
sí
llavors
li van arreglar la cara
i van voler anar
tant de pressa
i van voler fer-ho tan bé
que li han fet una cara nova
tan nova
que no la coneixen
i això tu no ho saps
no no ho sabia
no
que totes les conferències
s'han enfadat tant
i ara doncs
ho estan restaurant
i no t'estic dient cap broma
això ha passat
ha passat
doncs la nostra candelera
té una cara molt maca
sí sí
i el nen també està molt maco
molt guapos tots dos
tots dos
la mare i el fill
ja saps
ja saps
que aquesta mare de Déu
la van fer expressament
per aquí
sí sí
que el nen portés
aquesta túnica
i ella aquesta capa
i la corona així
i això
no però està molt maco
jo cada any
quan la veig allà
a la parròquia
a l'estona que està
és moquíssima
la gent va allà
ho mira
i fa comentaris
de dir que està molt bé
sí és una cosa
que estic content
sí que què he dit
però tindria que estar
en algun altar
quan tu no estiguis
no?
en algun altar
de la parròquia
jo mira ara que ho dic eh
sí
jo l'he deixada
amb herència
a la parròquia
de Molins de Ré
sí
ara a veure el que farà
perquè algun altar
l'ha tindran que posar
en un altar
en un lloc
en un lloc
que es vegi
no en un racó
per posar en un racó
està més bé casa meva
sí i tant
allà al balcó
que cada any
per la Fira Sud
però bé
parlem molt de la Mare de Déu
i dir-te
que ella no caldrà
que li facin cap restauració
perquè és jove
jove esclar
fa 16 anys
que la vam portar aquí
sí jove esclar
doncs
saps no
d'on
la vam fer
sí
les meves informacions
són certes
d'un dels tallers
d'Olot
el taller d'Olot
sí
n'hi ha diversos
n'hi ha diversos
però es diu
a veure
com es diu
com es diu
és molt conegut
sí
a l'art litúrgic
em sembla
l'art cristià
no estava en castellà
llavors
l'art cristià d'Olot
perquè ja té molta especialitat
en fer imatges
sí sí sí
i ho fa molt bé
i em va agradar
hi vaig anar
més d'una vegada
perquè l'anaven retocant
i una vegada
que se li va trencar un dit
de portar-la
sí
anàvem amb el paraigua
i embolicada
i se li va trencar un dit
vaig tornant allà
sí
i llavors
em van ensenyar
totes les dependències
i jo els vaig dir
que havia de ser
per molins de rei
i van ser molt amables
sí sí
és que va quedar
perfecta
jo cada any
que la veig
cada any
m'agrada més
i la cançó
doncs explica això
que des d'Olor
de la Santa Creu
al Llobregat
bueno
la cançó
ens ho explicarà
l'escoltem
l'escoltem
l'escoltem
l'escoltem
l'escoltem
l'escoltem
l'escoltem
l'escoltem
l'escoltem
medus
medus
medus
feu-li'n
la torre
més alta
avui és
festa
per tots
coneixem
la teva imatge
Candalera, ja ets aquí
amb la llum d'aquesta flama
desdolor de llobregar
ni les pelmes s'encendaran
ni que caiguin trons i llams
a dalt del cel brillaran
de la senyera les quatre barres
Candalera de padre
no marquis mai més de casa
que tothom surti al carrer
i que ningú es quedi a casa
Digueu-li al gegantó
i al petufet de la plaça
Aixequeu-la en Matusés
Feu-li la torre més alta
i agafant-nos de les mans
enlairem nostra sardana
Candalera, ja ets aquí
amb la llum d'aquesta flama
Trons i llams
Deix dolor de llobregar
mil espelves s'encenderan
ni que caiguin trons i llams
a dalt del cel brillarà
de Catalunya
la nostra
flama
candelera
de Padre
no marxis
mai més de casa
candelera
de febrer
avui
has tornat a casa
i Molins
de Rei et vol
guardar
I bé, aquí continuem.
De quina cançó estàs més content
de les que has composat, Pere?
Ah, ara sí que m'agafes.
A veure, la que acabem d'escoltar
a mi m'agrada molt.
Molt.
Quan diu que tothom surti al carrer,
que ningú es...
M'agrada molt.
A més la van gravar bé,
perquè d'algunes s'han gravat a Cuba,
nosaltres aquí...
No, m'agrada molt.
Més satisfet, naturalment,
la de la primera que vaig fer,
la de Molins de Rei.
La segona va ser la de la Fira,
uns anys després.
Després em vaig animar
i la del Camell.
També estic content
perquè és molt festiva
i la gent jove la canta,
les actuacions.
La de...
La dels Gegants,
que no se'n parla gaire,
que parla de la Federació.
El pare i la filla, un somni,
els va dir que vagin a la Federació.
I explico una mica la història.
I la de la Rosa,
i per tu una Rosa, Rosa.
Ah, aquesta és maquíssima.
L'he d'escoltar diverses vegades
i m'agrada, eh?
Aquesta està molt bé
i a més aquesta la puc cantar arreu,
perquè si vaig a llocs a actuar
i canto la Cançó de Molins de Rei,
sé que agrada a tothom.
Això, convençut.
Sí, sí.
La de la Fira, també,
però, per exemple,
el camell i això no sabrien
de què els hi parlo, no?
No, no.
Però quan és,
hi porto una Rosa, Rosa,
on la canti,
la demanen.
Perquè és romàntica.
Sí, sí.
Però sona molt bé, també, eh?
A mi m'ha agradat molt.
Aquesta l'he sentit de diverses vegades.
A mi,
parlant de la de Molins de Rei,
el que no n'he pogut sortir mai,
fins i tot vam encarregar un...
perquè les cobles,
quan vinguin a Molins de Rei,
la poguessin tocar.
Doncs,
com que és una cançó sardana,
jo tenia les partitures i tot
com per cantar-la jo,
o a un florista.
Sí, sí.
Però llavors ho vam fer arreglar
perquè la coble
ho pogués tocar.
I es van fer unes partitures
per coble,
amb els instruments,
que va ser que la va tocar
la Montgrins,
quan Molins de Rei
va ser
Pobilla de la Sardana.
És gravada.
Sí, sí.
Doncs això ho tinc
i és aquí
al registre de Molins de Rei.
està guardada
per a tothom
que la vulgui.
I a mi m'agradaria,
doncs,
que quan ve una...
una coble
a tocar a Molins de Rei
que els hi donguessin
aquestes partitures
perquè la toquessin aquí
o on vulguessin.
I seria manera
de donar,
conèixer a Molins de Rei
a part de la cançó meva.
Jo no guanyaria un duro.
No, no,
però estaria satisfet
que es conegués.
Molt,
que no ho estic pas ara.
No.
Perquè ja fa 30 anys,
el 98,
vaig donar
tots els drets
que puguin donar
aquesta cançó
al poble,
no per a mi.
Llavors,
clar,
si les cobles
l'anessin
tocant,
això és una cosa
que ara la deixo aquí.
A lo millor un dia
quan jo sigui allà dalt
i tu encara no hagis pujat,
te'n diré,
espera,
ha vingut la coble,
la principal
de l'Avisbal
o la del Llobregat.
Una vegada
la va tocar,
la principal del Llobregat,
una o dues vegades.
La principal del Llobregat,
si no t'hi m'heu entès,
és de Cornellà del Llobregat.
Potser sí,
no i no ho sé.
Em sembla.
Però sé que la van tocar,
els de la grupa
van tenir l'interès
i es va fer.
A veure,
continuem.
Escolta,
ens cuidem tan bé?
Medicació,
també en prens
una mica,
poc o molt?
Sí,
la que toca.
després ens parlarem
perquè si hem d'explicar
les teves
i les meves
hem de fer una llista
tan llarga
més que la cançó
que acabem d'escoltar.
La setmana passada
vam dir que escoltaríem
a Romina i Albano
i era la setmana passada
hi va haver
unes certes
inclemències del temps
i llavors
ens va sortir
només la de l'Albano Sol,
per cert,
molt maca.
Ara l'escoltarem
a tots dos.
Felicidad.
Felicidad.
Es la playa en la noche
o la de espuma
que viene y que va.
Es tu piel bronceada
bajo la almohada
la felicidad.
Apagar tantas luces
y hacer las pases
la felicidad.
Felicidad.
Felicidad.
Es un trago de vino
por el camino
la felicidad.
Es vivir el cariño
como los niños
la felicidad.
Es sentarme en tu coche
y volar toda la noche
la felicidad.
Felicidad.
Felicidad.
Esta es nuestra canción
que lleva en el aire
que lleva en el aire
un mensaje de amor
que tiene sabor
tiene sabor de verdad
a felicidad.
Felicidad.
Esta es nuestra canción
es como el viento,
el mar y el sol
tiene calor de verdad
la felicidad.
Felicidad.
Felicidad.
Felicidad.
Felicidad.
Felicidad.
Felicidad.
Es un beso en la calle
y otro en el cine
la felicidad.
Aquesta cançó tan maca,
escolta, la coneixies?
Molt bé, és, ja fa anys
i jo la tinc en YouTube
i saps a quin any és?
No.
1982.
Ah.
Va guanyar el segon premi
de Sant Remo d'aquell any.
Ah.
i a l'orquestra hi ha
piano elèctric,
bateria, guitarra,
violins i violoncheus.
Si que ho saps,
estàs ben en...
No, perquè el YouTube
ho veig amb el mòbil.
Ah.
I saps el que sona
i hi ha un moment
o van que facis més fort,
més fort.
D'allò, escolta,
fa molts anys, eh?
Més encara
que van començar
les obres de l'estació.
Una altra cosa que...
Oh, això ja...
Una altra cosa que a veure si abans de...
Jo no tinc ganes d'anar-me cap allà.
Bé, d'anar-me a on sigui.
Tinc ganes d'anar a Barcelona
i poder anar al tren
i no haver de donar tantes voltes
quan baixes per la part de darrere
que has de passar per sota.
I bé, tot això,
suposo que aviat
les residències són assignatures pendents
que s'han de mirar d'anar treballant.
Però tu i jo aquí,
per molt que parlem,
poca cosa farem.
Sí, però s'ha de parlar.
Però en sentit de l'humor.
Sí.
Per tenir l'edat
que ara ja ens toca a nosaltres,
anar cap a l'aire.
Sí.
Ara no vull dir
estaré tot el dia parlant del mateix, no.
No, no, no.
Que ens n'ha d'anar fent anys.
Sí, sí.
Anar-ho agafant amb sentit de l'humor.
Un humor, sí, sí.
Jo t'haig de dir
que m'he aixecat de fer la mig diada,
més que mig ha sigut un quart.
Sí.
I a l'arribar aquí,
parlar amb tu,
m'he despatllat.
Estic més bé.
Home.
Tu em dones ànims,
em fas gràcia.
Home, jo estar amb tu,
amb les vegades que he estat amb tu,
m'ho he passat sempre bé.
Et puc dir alguna broma,
encara que sigui de la parròquia?
No passa res,
que sóc el rector, no?
Ah, sí,
això ho dic de vegades.
A vegades m'ho has dit.
Mira,
el rector de Molins.
I et presento,
quan s'ha de gent de fora, no?
I es queden parats,
que no saben quina hora fer.
Hi havia una dona
que es tapava així una mica l'escot i tot,
quan et vaig presentar,
vaig dir
és el rector del poble
i que llavors es tapava així.
Però no, no.
No,
aquestes bromes
són d'aquelles bromes,
Pere,
que no fan mal.
i que no fan mal.
Quan hi havia un,
hi havia un que es deia Miquel
i jo li vaig dir Miquel-ho
i no li agradava.
Jo dic,
bueno,
Kelo.
Diu,
tampoc.
Jo dic,
home,
els Francesc,
que és Francesc,
i els hi diuen Francisco i Sisko.
Doncs Miquel-ho i Kelo.
No li va fer cap gràcia
i ho vam deixar estar.
No sé per què t'ho dic ara això,
perquè vaig veure un
amb un programa de televisió
que es deia Hermene Gildo.
Sí,
però això era la televisió,
no la televisió.
Era Hermene Gildo d'un poble
que havia hagut un incendi,
no sé què.
Jo vaig dir,
mira,
que si li diuen Gildo,
també m'ha fet explicar-te això.
Bueno,
escolta,
i a l'hora de sopar,
què t'acostumes a fer?
Bueno,
cosa senzilla,
mira,
un pot de vidre,
de verdura preparada,
quan el faig la primera part,
me la poso directament al plat.
I si l'altre l'haig de posar a la nevera,
perquè s'ha començat,
me'l serveix per a un altre sopar
i me l'escalfo una miqueta.
I un bon rach d'oli,
verge extra,
que és el més bo.
Jo tenia un tiet,
un oncle,
abans es deia oncle,
que la meva tia,
germana de la meva mare,
sempre explicava
que li agradaven
les sopes escaldades.
Volien les sopes de pa,
però escaldades.
S'enfadava,
ell no volia sopes de pa bullit,
que ja és per les gallines.
I ell es veu que només volien,
que ara no sé com fan això.
I que era posar la llesca de pa
i treure l'aviat,
que cada més escaldat,
jo ho he intentat a fer.
I a mi sempre em queden toves.
Es veu que no en sé gaire.
Jo, de petit,
menjava molt el pa estovat
amb tripa de be.
Ai.
Ah, sí?
No estava malament del tot, eh?
Ah, sí?
Sí, sí.
A mi el que de petit no m'agradava,
saps què era?
O feixa tant de porc com de badèria.
No m'agradava mai.
Això no.
El gust que tenia
podia ser molt bo.
Escolta,
i el Giraldo,
aquell noi de Cuba,
tu el coneixies, no?
Sí.
I allà a Cuba o aquí,
quan jo,
per fer broma,
a les cutxes de pollastre
li deia patas de pollo.
Per no dir murros,
dient, va,
què queres una patica de pollo
per a comer, Giraldo?
Bueno,
mejor si són dos,
que a Cuba no les veiem gaire.
Diu, va,
i llavors ell un dia
se'n va anar
al condis
i allà demanava,
els cubans parlen fort,
i li parlava
a la dependenta,
d'on estan les pates de pollo?
I aquella dona
la va fer anar
cap a un lloc
i es veu que sí que n'hi havien,
d'aquelles potes
amb les ungles i tot.
Sí.
I llavors ell deia que no,
que ell el que volia
eren els cutxes de pollastre.
Sí.
Ara el diem això a tu,
que abans es menjava la tripa també,
te'n recordes?
Sí,
però jo...
La tripa del pollastre
i les potes.
Això no ho vaig menjar mai jo.
El pollastre,
saps,
perquè ho vaig avorrir
i el conill perquè
en teníem a casa
quan érem infants
els germans.
Jo els veia matar
per la meva mare
i el vaig avorrir.
I abans les dones
ho feien totes, eh?
Sí, sí.
O els homes,
no ho sé.
Però vull dir,
ara ningú ens volviem amb cor, eh?
Amb ells els hi devia costar,
però no...
És que veure matar
els conills i els pollastres
o les gallines
em feia coses.
És espantós.
És molt desagradable.
Jo me'l vaig avorrir
i d'això no em menjo.
Sí, jo tenia una mica que deia
la manera que jo fos vegetarià
és que els hagués de matar jo,
els animals.
I jo em sembla
que jo faria el mateix
perquè, mira,
a mi,
l'esquerreixó afabullida,
el broc i la patata
amb pell,
les truites,
tot això a mi ja em va bé.
Si hagués de passar,
doncs sense menjar
també passaria
si hagués de fer això que diem.
Bé,
continuem amb la música.
La setmana passada
havíem de posar una cançó
que es deia La Bohèmia
i jo tan estarrufat
que la cantava jo
i volia explicar
que aquesta cançó
La Bohèmia
de Charles Aznavour
parla de París,
que ell senyora
de quan torna a París
i ho troba tan diferent,
jo ho feia com Barcelona.
La mateixa situació
d'un que torna a Barcelona.
I que t'han presumit
que jo havia fet
l'adaptació al català
no lletra per lletra,
sinó adaptant-lo
que lligués
i no la van trobar,
però avui la tenim aquí.
Boèmia de París,
alegre, boja i gris
d'un temps que va passar-nos
on davant d'un mirall
en vestit de cancant
posaves tu per mi
quan jo boig d'emoció
pintava amb passió
el teu cos fatigat
fins que arribés el sol
potser sense menjar
i sempre sense dormir.
La Bohèmia,
la Bohèmia
era l'amor,
felicitat.
La Bohèmia,
la Bohèmia
una flor
de la nostra
d'ac.
Junts al bar
del costat,
al voltant d'un cafè,
a la taula
ens reuníem,
parlàvem
sense parar,
somiant arribar,
la glòria
aconseguir
i quan algun pintor
trobava un comprador
i un quadre
li venia,
sortíem al carrer
a córrer i caminar
alegres per París.
La Bohèmia,
la Bohèmia
era jurat
a l'amor etern.
La Bohèmia,
la Bohèmia
jo al teu costat
triomfa podré.
Tenia joventut,
alegria i salut
i res a la butxaca.
Quan en fret o calor
el mateix bon humor
brillava dintre meu,
la lluita sempre igual,
patint fins al final,
tots ens fèiem castells,
però l'ància d'arribar
va fer-nos resistir
i no hem tristit-nos mai.
la Bohèmia,
la Bohèmia
era mirant,
surtia el sol.
La Bohèmia,
la Bohèmia
tenint vintans
i somia.
Avui torno a París
enmig de boira gris
i ho trobo canviat,
tot,
passejo pel carrer,
no conec a ningú
les tendes del costat,
ja totes han plegat.
Vaig passar pel taller,
però a terra l'han tirat
i en el seu lloc posat
abaixo un cafè-bar
i a dalt una pensió.
La Bohèmia,
la Bohèmia,
la llum del 67.
La Bohèmia,
la Bohèmia,
va ser un temps
que ja morís.
Aquesta edat també és fomut
les pèrdues que es tenen
de familiars,
d'amistats,
que tots ens hi hem trobat.
molts,
una edat,
i la meva,
més que la teva.
Dolenta per això, eh?
Uns hi han estat malalts,
no poden sortir,
els altres no hi són.
I tu?
Pala joves,
germans joves.
Els has perdut joves?
La mala,
en el 63,
l'any 88,
el dia de la santa,
la senyora del Carme.
Ara n'ha fet 37.
O pala,
el 13 de desembre de 2003,
el Tavartet,
un infart.
I vulgui haver-la un...
Quina edat?
79.
I volia veure
un retirat allà,
que era filòsof teòleg
de fama mundial,
que és el Regiment Pànic,
de mala catalana
i pala indi,
i allà es va quedar.
Escolta,
hi ha una cosa,
perquè ja que parlem avui
del tema de la gent gran,
que jo no coneixia,
ja que es fa notari
les ajudes mútues.
Tu saps el que és?
No.
Per exemple,
jo ara tinc una defunció,
la meva.
Sí.
És la que em toca més de la vora,
el dia que em mori jo.
i faig un testament,
i aquest testament,
deixant a part
de la parròquia
de la Mare Déu,
amb unes persones.
Si són el meu germà,
un familiar molt proper
o nebots,
hi ha un preu,
sempre és altíssim,
però si jo aquesta donació
la faig amb una amistat,
com que t'ho vulguis fer tu,
que em caus tan bé.
llavors és tant
el que haig de pagar
i normalment
si ho fas amb una persona
de pocs recursos
per ajudar-la,
el poder no hi pot fer front.
Llavors,
hi ha un document,
que per cert,
jo n'he fet un,
i per això ho sé,
i minat a informar,
per segona vegada,
a veure si això realment
funciona així,
d'ajudo a mútua,
és a dir,
una persona gran
que té dificultats,
que viu sol,
que té por,
que es pot entrebancar,
que està malalt,
o que té bastants anys.
Llavors,
fa un contracte
amb una persona jove,
que es trobi bé,
però que tingui dificultats
d'altre tipus,
econòmiques,
de feina,
familiars,
de papers,
i llavors,
en cas que es testi
a favor d'aquesta persona,
li toca pagar,
ha d'abonar els drets,
com si fos un familiar
més proper.
Ah, no ho sabia això,
ves?
Hi ha molta gent
que no ho sap,
i està bé
que ho hàgim dit aquí.
I com que se'ns acaba
el programa,
i la temporada,
de temporada,
i que començarem
el dia 8 de setembre,
festivitat
de la Mare de Déu de,
el 8 de setembre,
de les Mare de Déu's
trobades.
La de Núria ho és,
no?
Sí, sí, sí.
Doncs,
sí,
començarem el programa.
Ja tinc
algun convidat
que ha de venir.
Oh, que bé.
Sí,
aquesta propera temporada,
miro que vingui gent,
com sempre,
persones conegudes,
i miro de trobar
també una mica
de gent jove,
que no em carreguin
sempre que jo
sóc de la gent gran.
Sempre em diuen
que jo sóc el que canto
per la gent gran.
Dic, home,
gran ho sóc jo?
Dic, sí,
però quan fan coses
per la gent gran,
doncs,
ja que sóc tant dels grans,
recordeu-vos-en de mi.
Sí.
Escolta'm,
doncs començarem
aquest programa,
aquesta nova temporada,
però avui,
amb una mica de
coses divertides.
Tu veus Netflix?
No,
no el tinc.
Tu saps qui era la ta mare?
Sí,
una cantant.
Una cantant.
Saps que han fet
una sèrie ara?
No ho sabia.
i aquesta cantant
anava amb la mare
sent per darrere
i es veu que portava
un bolso
que deia abans,
una bossa
i diuen que hi duia
una rajola dintre.
No sé si era un maó
o una d'aquestes hidràuliques
tan maques
de ceràmica.
I si algú
es posava amb la seva filla
cop de bolso...
Això és real?
Això,
bé,
si és real o no,
però es deia.
Es deia
que portava un ladrillo.
i ella cantava
una cançó
que es deia
no canvia,
no canvia...
I jo...
Això era l'any 2000.
Ostres,
ja fa 25 anys.
O sigui,
jo me'n recordo
una cantanta
que no ha sigut
tant de nom,
però havia cantat
amb ella
el drac
de Terrassa.
I aquesta
sempre anava
amb la mare
i la mare,
un sergent
i un guàrdia civil,
eh?
Tota la vegada.
Eren a les dues
de la nit.
Sí.
A les dues de la nit
que havíem d'actuar allà
que jo moria de son
i ella amb la filla allà,
una filla tota exubera,
que encara canta,
la mare,
parlo de fa
més de 30 anys,
i la mare,
una dona gran allà,
assentada,
sèria,
que semblava
que estés al poble
allà fent coixinet,
però no allà vigilant
que la filla...
Què?
Què li dices a mi,
hija?
Què qui eres?
Un cubalibre,
no sé què...
Bueno,
deixem d'allò
i escoltem
aquesta cançó
de la Tamarola.
Tenim a punt?
Tu la coneixes?
Ara li pregunto
de què la coneixes?
Per l'edat no,
eh?
Ah, sí?
Ah, no,
esclar, esclar.
Continuem,
escoltem,
no canvié.
care.
Música
Bona nit
Bona nit
No cambié, no cambié, no cambié
Sigo siendo la misma pero ya no sufro por tu querer
No cambié, no cambié, no cambié
No cambié, no cambié, no cambié
Encontré un amor nuevo y con sus besos te olvidé
No cambié, no cambié
No cambié, no cambié, no cambié
No cambié, no cambié
Él comparte su alegría y sus penas
Él me amó con el corazón
Tú tan solo divertirte buscabas
Y la hacías llorar de dolor
Estoy feliz, a su lado se siente
Con sus besos el dolor se acabó
No cambié, no cambié, no cambié
No cambié, no cambié, no cambié
Sigo siendo la misma pero ya no sufro por tu querer
No cambié, no cambié, no cambié
No cambié, no cambié, no cambié
Encontré un amor nuevo y con sus besos te olvidé
No cambié, no cambié, no cambié
No cambié, yo cambié, yo cambié
Que ens sortiries, a veure, cantem una mica tots dos, va
Yo cambié, yo cambié, yo cambié
Però cal que canviem gaire
Aquest cap de setmana què penses fer?
Vaig a un pati a escoltar-te que me'l passo molt bé
Ah, bueno, gràcies
I el diumenge?
A comprar un pastís que ho digui un céss el meu aniversari
Ah!
No dir l'edat, eh?
Ah, no, però ja fas anys
Oi, em pensava que ja els havies fet l'any passat
Bueno, l'any passat, aquest
Bueno, gràcies
Escoltem música de la sintonia
Que és la sintonia de la cançó Que Rico Mami
Que l'hem de posar algun dia la temporada vinent
Endavant, gràcies, fins aviat
Música
Que rico Mami
Que sabrosura
¡Qué rico, mami! ¡Qué sabrosura!
Bona tarda, són les 5. Us parla Mercè Roura. Junts per Catalunya ha reclamat...