Aquí comença De tu a tu. Entrevistes, anècdotes, projectes, records, nostàlgia i converses. De tu a tu. Amb Pere Vergoñón-Reventós. Pier.
Hola! Una vegada més som aquí, ens trobem aquí, tal com ens ha presentat el nostre company Roger, i avui tenim...
Una visita. Avui tenim un convidat, a vegades tenim convidada, a vegades convidada, i altres vegades estem sols i ens ho hem de fer entre vosaltres i jo. Però avui ens visita el Lluís Pasteller i Comelles. Hola, bona tarda, benvingut. Bona tarda, benvingut. Escolta, Pasteller deu ser de Castellbisbal, no? Seguríssim. Perquè n'hi ha molts de Pastellers. I tant.
Per cert, el 20 o 25 de cognoms, el primer o el segon, es diuen pastellers. Jo tinc nevots, em sembla que són quatre, que tots dos es diuen pasteller, pasteller. Però de primer i de segon. I que els pares, naturalment... Però per casualitat, esclar, no, família... No, és com rebentós, que aquí també n'hi ha bastants. Tothom suposo que deu sortir d'una casa de pagès
que no sé si s'habita, que en diuen Camp Pasteller. Sí. Que és a la carretera que va de Martorell a Terrassa. Sí. Deu una casa pagès. Suposo que el motiu d'aquest nom deu sortir d'aquesta casa de pagès. De Martorell a Terrassa, que passes per Ullestrell o un trencall, no? Bueno, i passes per la vora d'Ullestrell. A la vora d'Ullestrell. Ah, i tots deuen venir d'allà. Suposo. Sí.
Escolta, i tu també ets fill d'una casa de pagès d'allà o no? No, jo sóc fill d'una casa del poble. Però hem fet de pagès sempre. Vull dir que sempre s'havia fet de pagès. A on teníeu els camps? Per allà a les rodalies? Teníem aquí al Baix Llobregó, on passa l'autopista ara.
aquí a vora el riu, allà hi teníem un camp, que era el camp que tenies pareres i feies tomaqueres perquè podies regar. Per allà el molí, que li deien? El molí del no sé què? Saps on és aquella gasolinera que hi ha, que és des de Molins de Rei fins a Martorell, que hi ha una gasolinera, que hi ha un hotel també...
Sí. Allà a la vora teníem el camp. I com hi anàveu? Amb carro? Amb carro. I a casa teva podíeu tenir el carro allà i el cavall? Sí, sí, sí. Era una casa gran, doncs? No, no. Això teníem l'hort només, diguéssim, allà. Cada dia anava a dormir a casa, no hi anàvem, no. El cavall estava allà a l'hort? A la barraca o a la cor? No, no, no. Allà teníem un camp, però no teníem cap casa allà.
Allà hi anaves a l'estiu, hi anaves allà, collies els tomàquets, collies les peres, i cap al vespre llavors anaves cap dalt a Castellbisbal.
I el cavall i el carro era a Castellbisbal. A la casa vostra, al costat, hi havia un lloc davant. Teníem el posto del carro de cavall. Nosaltres vivim al carrer Sant Isidro. Escolta, però jo sé que tu t'havies dedicat al vi. Teníeu vinyes. Sí, sí, teníem vinyes. Nosaltres vam començar a vendre'ns el vi nosaltres, perquè abans el veníem amb el Cerdà, les bodegues Cerdà.
Ah, sí, de Castellbisbal, sí. Encara han aplegat o han fet suspensió de pagaments, no sé què ha passat. Feien cava, també, no? No ho sé si feien cava, jo. Jo sé que a Cuba havia vist... Mira com ho saps, què digues, digues. El problema de la suspensió de pagaments que han fet ha sigut per culpa de Cuba. Que a Cuba no els pagava, no? Què et sembla? Si ho dic jo, no s'ho creurien. No paguen a ningú.
sí que anem bé jo els primers anys d'anar allà veia a Bodega Sardà que els deia si són veïns, així és a veure casa meva no, no, doncs la suspensió de pagaments ha sigut per culpa de que els de em venien molt a cubo el Joan que és de la meva edat que ja és mort també han estat de pega aquesta gent perquè se'ls hi va matar un fill se'ls hi va penjar l'hereu de l'empresa Sardà
Jo coneixia la dona d'ell, que era andalusa, però no sé si són més germans. No, però això és d'un germà. Un germà. Un germà. O el ton, que es diu ton. Aquest és el germà petit. El que deies tu, doncs. Jo parlo del germà gran, que era de l'edat meva. Sí. Es va en casac, oi, inclús vaig anar a bodes, vull dir...
I que érem molt amics, inclús quan vam anar a la cornet de conduir vam anar junts i hem fet moltes coses junts. I llavors es va casar amb una de Can Amat, d'una casa de pagès també que en deien a Can Amat, que és entrar al poble de Castellbisbal. Abans d'entrar a Castellbisbal, que hi ha una pujada, una casa de pagès que hi ha a mà esquerra, allà era el que es deia Teresita, es deia ella.
Allà es veuen cases molt maques per allà. Però tot allò no hi era de quan jo parlo, eh? No maques modernes, eh? Masies guapes. Bueno, n'hi ha aquesta de Can Amat, que en diuen, llavors, abans de bontiar les urbanitzacions que hi ha indústries, allà era a Camp Pedrerol, en deien. Sí...
Però allà aquell cantó no n'hi ha gaire, només hi ha... Quan pugis per la carretera trobes Camp Pedrerol, trobes Can Amat i no n'hi ha cap més de casa de pagès allà. Llavors, tirant més cap a Terrassa, sí que hi ha... I tu les vinyes les tenies, vosaltres les teníeu allà, a la vora d'allà. I anaves a vendre vi vostre. Sí. Però fins i tot amb un cadir reixat, em vas dir una vegada. Sí, amb carro.
Estàvem cinc hores. Per on passàveu? Mira, passàvem pel Canyet. Sí? Cap a Rubí. Cap a Rubí, sí. Llavors, abans d'arribar a Rubí, trencavem per Mirasol i la foresta i tot allò. I anàvem a sortir a l'estació del trenc de Sant Colgat.
Sí, de la floresta, ho sé, perquè ara des d'aquí el bus hi va, jo tampoc ho coneixia. Tots aquests toms, aquests giravols, i en el cas... Els giravols no passaven per aquí perquè feien més via. Ah, sí. Perquè si no havies d'anar a Rubí, llavors de Rubí cap a Sant Cugat, i en canvi per aquí feies més via i no estaves tanta estona. I un cop a Sant Cugat... Llavors anàvem cap a Cerdanyola.
lluny, eh? I Ripollet, i Boncada, i tant. 5 hores estàvem. Us havíem de comprar moltes garrafes. Perquè si no, no... No, ens estàvem tot el dia, vull dir, i sempre et guanyaves més la vida si te'l venies tu, que no pas si el venies amb un altre. Ah, no, esclar. I tornava... Digues, digues. I va ser l'any que hi va haver la Riuada. El 62, sí? Sí. Nosaltres vam començar l'estiu, i al setembre va passar la Riuada, que es van portar al pont del Canyet.
Ah, sí, la Riera de Rubí. La Riera de Rubí. Sí, sí. Llavors vam estar un temps que no podíem anar en carro, perquè havíem de fer un pont provisional per poder passar. I què fèieu? I llavors havíem de llogar un camión i anàvem a repartir. Llavors hi anàvem un cop a la setmana o un mes. I llavors els guants ja... Doncs clar, però a mi va ser un mes o dos. Llavors vam construir un pont d'aquests provisionals mentre es feia.
Esclar, això va anar malament, perquè si t'havies de casar aviat i amb aquests desdespès... Jo encara ho vaig trigar. Jo tenia 17 anys. Jo vaig néixer el 45, doncs els 62, 17 anys. 17 anys. El casament encara quedava lluny. I a més a més, anar cap allà, com que anaves carregat, segons com havies d'anar a peu si hi havia pujades.
Perquè la mula o el mulo... Exacte, vull dir, ja pogués i... No, no, i escolta, arribaves allà i treballava tot el dia i llavors... I que ho veníeu, a particulars? Sí, amb garrafes de 4, 8 litres... I tan lluny, més a la... A Rubí, per exemple, no? No.
Ja t'ho diré per què, perquè el meu germà va fer l'Emilia Ripollet, que és a Tocana Moncada. Sí, sí, coneix. I coneixia gent d'allà a Moncada, i mira, com que coneixia gent de Moncada i Ripollet, vam començar per allà. A Vendro, allà, esclar. Exacte. Teníeu la parròquia, els clients allà. Exacte. Encara que Papiol estigui més a la vora o molins de rei, aquí ho compraven amb un altre. Però a Papiol no hi podíem fer res, perquè també n'hi havia que anaven a repetir, hi havia de Papiol que anaven a fora.
Ah, per això. Vosaltres ja teniu la vostra clientela, que no us amoïnin. Escolta, continuarem parlant amb el Lluís Pasteller i després us explicarem la seva vinculació amb Molins de Rei. I ara escoltarem a Maria del Mar Bonet, Fora de Sembrat. Lluna, per què ens segueixes per la fora de la mar?
A les noces que jo vaig, a tu no t'he convidat. I una per que enlluernes el camí al camp.
No veus que el novi fa llum allà dalt el campanet? I una per què em segueixes per la vora de la mar? A les noces que jo vaig, a tu no t'he convidat.
I una perquè t'enfiles a la muntanya i baixes la vall. No veus que la novia es posa el vestit tan blanc. I una perquè em segueixes per la vora de la mar. A les noces que jo vaig
I una bosca està sola, l'olivera i el sol s'han casat. I a tu no t'hem convidat, lluna fora de sembrar.
Escolta, i aviat véns a Molins de Rei, doncs. Sí. Amb 17 anys no, però com va ser? Mira, jo teníem 23 anys jo, i tota una colla de jovent que allà, llavors ja teníem cotxe i començava a conduir. Mira, ens anem cap a Molins de Rei. Sí. I a Molins de Rei vaig conèixer l'Avelina El Foment.
A veure, a la Belina com ens situem? La Belina viu al carrer Clavé, anant cap a Cap Malbé i al costat del que abans era la pista del Samaran. I ella també es dedicava a la pagesia. Sí, jo primer no ho sabia, jo vaig conèixer amb ella, llavors al cap d'un temps ho vam saber què.
Una amiga m'ho va dir, que si eren això o allò, però vam conèixer el Foment i, mira, vam començar a ballar, llavors era l'estiu i tot l'estiu hi havia el ball a la pista del Foment, recordes? Sí, sí, esclar. Allà vam anar enraonant i, mira, de la manera que la vaig conèixer.
Jo la vaig conèixer abans que tu, eh? Sí, bueno, perquè tu ets veí. Soc veïda de tota la vida. Me'n recordo que portava una cua llarga. Encara la té. Ai, no te l'ensenyava mai. Bueno, una trena, a veure. Aquest dia ho va ensenyar. No, no, són els cabells. Per això una trena, no una cua. Ja ho he dit. Te la va ensenyar que la guarda. Guarda la d'ella i d'una filla nostra.
Ah, sí? Sí. Van a la perruqueria, li van tallar, li devien lligar per dalt, i la guarda, i el cabell no es fa molt bé. No, i el cabell de la filla també. Una filla també encara ho guarda. Diu, mira, jo t'ho ensenyaré. Perquè teniu dues filles, no, la Belina i tu? Sí, tenim una que es diu Susana, que té 54 anys.
Tants anys ja? Sí que teniu fills grans. I la petita en té 49. Els dos tenen dos fills, noi i noia, tenen la parella cadascú. Sí, em sembla que aquesta edat la tindríeu vosaltres. Com que sou de la meva, em sembla que tothom és jove. La grana està separada, que és el plat del dia, i l'altre no. L'altre, vull dir, conviu... Una viu allà, a vora l'ambulatori,
al col·legi de la Sínia, uns pisos alts que hi ha, una viu allà, i l'altra viu a sota casa, al lloc d'aquí hi havia la sogra.
Quan la sogra es va morir, es va arreglar, i llavors ara hi viu la filla petita. És a dir, si jo me'n recordo que la veia sempre la Balina, que passava per davant de casa per travessar els camps que anava collant maduixes. Allà davant de casa teva teníem un camp. Però esclar, ella no podia passar al rec.
Havia d'anar a voltar per allà, als ponts de Can Baruta. Sí. O per allà, per les monges. Exacte. Vas passar per aquí, al pont de Can Baruta, giraves a l'esquerra per veure la Riera. Sí, i entraves per aquell caminet. Exacte. Però, esclar, jo, per exemple, a casa meva, que és allà, davant del nou cap d'ara, a l'ambulatori, veure-la de lluny,
Només alguna vegada que havia anat a algun camp. No podia passar jo a travessar el rec. No la veies perquè hi havia molts arbres. No, i el rec... Bueno, però hi havia molts arbres i t'ho topàvem, perquè si no haguessin hagut arbres, ho hagueres vist.
Però hauria d'haver anat a aquests camps. Jo aquests camps què hi havia d'anar a fer, m'entens? Alguna vegada que vaig anar a passar per aquell caminet i veia la meva casa de lluny. Hi havia molta gent que passejava per allà. Allà què hi tenia ell, a maduixes? Allà s'hi feia, allà hi havia moltes pareres. A pareres també. Presseguers, proneres...
Però maduixes no sé si se n'havien fet. Jo la recordo amb un cistell de maduixa. No sé, i et diré per què, perquè aquell camp en deien el campo de les piedres. Teníem homes a treballar, que eren castellans, i deien el campo de les piedres perquè hi havia molts rocs. I les maduixes necessiten terra molt fina, que sigui terra sorrenca, vull dir que no s'invasi molt l'any. Sí, que deu ser on ara hi ha la clínica.
a on teniu el camp, més o menys, no? O el col·legi de la Sínia? Tot això ara jo m'he perdut, eh? Més aviat, sí...
Més aviat... Bueno, estàvem tocant a la Riera nosaltres. Ah, sí. Sí, que hi havia un caminet. Exacte. Però més aviat, sí. Més aviat era el col·legi del Pati de la Cínia. El Pati de la Cínia, sí. Que queda tocant a la Riera. Clar, ara quan passes encara per allà a la Riera... Que hi ha un tros, que no hi ha res, que hi ha arbres. Hi ha una figuera.
Ara hi ha una figuera perduda per allà, sí. Potser sí, però vull dir, allà hi ha un tros que no està edificat que diu que hi han de fer ara la... Han de fer la residència d'avis. Això sí, que hi ha allò dels bubs, que hi ha els gossos... Ah, exacte, exacte, això mateix. Llavors, a quin any era, ja que vens tu aquí? 54 les filles, 56... Jo em vaig casar l'any 70. Mm-hm.
Jo vaig conèixer la Balina, aviat ens vam casar, vam festejar dos anys o més, no vam festejar gaire, no. I cap aquí. Sí. I dius que coneixies la meva mare, de veure-la passar per allà? I tant, i tant, que la coneixia. I això no ho sabia, el dia que m'ho vas dir em va fer gràcia. No, no, sí, que coneixia, i tant.
Havíeu parlat, també? Sí, que havíem parlat. També eren reunidors, no era estranya ta mare? No, no ho era, no. I a més a més, com que coneixia la sogra, coneixia el sogro i coneixia les filles, segur. Però nosaltres no havíem parlat mai, eh? Tu i jo. Sé que passaves per allà
Però no havíem parlat gaire. Entre que passes amb el cotxe o que... Sí. Jo passava per allà, però no... El peu no havia passat gaires vegades, perquè... Ara sí, hi ha cops que vaig a caminar. Bueno, ara no hi vaig tant, però anava molts cops a caminar i passava per allà als ponts de Can Barut i m'anava cap a Can Revella i tirava...
cap a Can Revellamunt, fins al salt de l'aigua. És maco passejar tot això, eh? I llavors anaves a sortir a la Rierada i t'anaves cap a Sant Bartomeu i baixaves per la carretera. I llavors també, la vegada que vam parlar tu i jo per primera vegada va ser que anàvem a buscar el diari quan el Covid
Llavors sí que anàvem a peu a buscar el diari i jo passejant el gos, que llavors no podia sortir. Sí, però amb el gos sí. Amb el gos sí, però tu anaves sense gos. Sí. No em deia ningú res, no et renyaven. No m'ha dit ningú res. I anàvem a Cal Amèlia a buscar el diari. Llavors amb el diari jo passava el matí, la tarda d'anar i... Jo també, mira, cada dia jo vaig a buscar el pa...
I el diari, i mentre esmorzo, miro el diari. És un acostum que ja t'hi has acostumat, i si no el fas, sembla que et faci falta. Sí, per molt que hi hagi televisió i els mòbils, que diguin el que vulgui. A mi m'agrada llegir el diari. Jo també. Escolta, em vas fer, donar classes, vas ser professor de classes de pagesia a l'escola de Castellxuró. Sí. Fa molt d'això, o com va ser? No fa gaire, fa... Bueno, hi vaig estar un parell d'anys.
I llavors quan em va passar això que vaig haver d'anar a fer, que em van diagnosticar el càncer. Ah, que vas tenir una malaltia que vas haver de tractar-te. Sí, llavors ho vaig deixar.
Però hi vaig anar dos o tres anys, vull dir que... Com que hi havia els nets que anaven allà, hi havia una noia que és mestra que viu allà, allà vora la granja, i em va dir, diu, escolta, no voldries pas venir? Dic, sí, home. I que eren pràctiques o només teòrica? No, no, pràctiques, vull dir... Hi havia terreny? Sí, un tros de terreny. Plantàvem ancians, plantàvem cols, plantàvem bròquils i...
I pèsols i tot havien fet. I tots eren nanos de què? De 12 anys o... N'hi havia de més petits i n'hi havia de més grans. Però esclar, els que feien la feina com a any havien que t'ajudaven. Mira, això planto amb una estaca, planta l'encià i esclar, els feia gràcia. Nens i nenes, també. Sí, nens i nenes, sí. Sí, sí.
Bueno, continuem amb música, ara escoltarem Il Mondo. Em sembla que la canta Jimmy Fontana. Jimmy Fontana, m'agrada. L'havies ballat, el Foment, amb la Balina. Estàs segur. I Ma Vida, el de l'Alent Barriere, potser també la posarem després. Ai, si ens escolta la Dalina, s'emocionarà si escolta aquestes cançons. Ho aperto l'octi per guardar entorno a me.
Intorno a me girava il mondo come sempre. Gira il mondo, gira nello spazio senza fine, con gli amori appena nati, con gli amori già finiti, con la gioia e col dolore della gente come me.
Soltanto adesso io ti guardo, nel tuo silenzio io mi perdo, ne sono niente accanto a te. Il mondo non si è fermato mai,
La notte insieme è sempre il giorno
Fins demà!
Un cop ets a Molins de Rei, ja a casa de la Belina, llavors encara vivint els pares de la Belina. T'afegeixes a la pagesia d'ells, també. Sí. Jo, llavors, també anava a repartir vi dos o tres dies...
Del vi de Castellbisbal? Sí. I llavors, els dies que no anava a repartir, ajudava amb el sogro i anava a portar la sogra al mercat els dematins i anava a buscar. Ah, ells sí que anaven al mercat de Barcelona. Sí, al mercat de la Llibertat. Travessera de Gràcia, viu Augusta.
No, i a la part bona de Barcelona, eh? De gràcia. Sí, sí. I tu hi anaves a acompanyar-los? Sí. Jo els dies que podia, que no tenia jo la feina que havia d'anar al reparto, llavors l'ajudava jo amb ell. Vull dir, jo hi anava dos o tres dies, em sembla que era. No sé si eren dos o tres dies.
Dos dies sencers i llavors el dissabte, quan anava a portar la sobra al mercat, feia Barcelona el dematí, portava bé el dematí. Perquè ella no conduïa, la portava al seu marit. Però al seu marit va morir. Sí, això l'any 88 o 89 era.
Em vas dir que va morir nana, nana, al mercat. Sí, sí, sí. Estava a la furgoneta i quan va arribar a la plaça Cal Busotelo, que abans es deia Cal Busotelo... Sí, Cal Busotelo, jo de vegades encara ho dic. Doncs allà, coi, el sogre li diu, coi, escolta, per què no pares perquè el semàforo és vermell? Ja va veure alguna cosa que no funcionava bé.
Però bueno, van anar tirant fins al mercat, que d'allà a la plaça Francesc Macià fins al mercat, agafes la travessera de Gràcia i de seguida hi ets. I d'agafar la travessera de Gràcia per agafar el carrer per anar cap dalt al mercat, allà va quedar mort. Va morir d'una taca? Sí, va morir d'un derrame cerebral.
I tu hi anaves? No, jo no. Com es deien els pares de la Develina? Ara es deia Quintí i la sogra es deia Marcelina. Sí, hi anava la Marcelina i ell. I la Marcelina llavors es devia trobar
No ho sé, no ho era, però esclar, era ambulància i el van portar cap al clínic i ja no hi va haver res a fer. Escolta, i arrel d'això la Marcelina va continuar anant amb aquest mercat de la llibertat, es diu. Sí, perquè llavors vaig agafar i el vaig agafar.
la feina que feia el sogro, llavors ho vaig fer jo. Tot i així, encara va durar un parell d'anys que feia les dues coses, anava a repartir el vi i feia allò de pagès. Cada dia anava a portar la sogra i llavors l'anava a buscar. Però llavors ja va passar un parell d'anys
que no podia ser fer totes les coses. Anar a repartir vi dos o tres dies i fer-lo de pagès no podia fer-ho. Bé, era molt corregós. Home, repartir vi, fer de pagès i, a més a més, anar al mercat. Bé, anar al mercat a portar-la, fer la parada i tornar a marxar.
I anar-la a buscar després? I anar-la a buscar després. Doncs escolta, ho vaig aguantar dos o tres anys, dos anys em sembla que era. I llavors va ser quan ho vaig deixar, em vaig vendre la clientela amb un home de gelida, i llavors jo vaig fer de pagès sol. De pagès sol aquí, i fins a la jubilació. I parles de Castellbisbal, que al començament...
venies al vi vostre, encara tens família a Castellbisbal.
Mira... Germans? No tinc, sóc l'últim, n'érem cinc. Els pares i tres germans. Tots són morts. La meva germana es va morir ara el desembre abans de Nadal, farà un any. L'última germana que tenia. Ara tinc nebots, però dels familiars de la família meva ja només quedo jo. Bé, a dret a llei, com que era el petit, també... Ja toca. Perquè la meva mare es va morir molt jove, que va agafar un càncer...
i llavors et parlo de 50, més de 50 anys enrere, no hi havia gaire que fer. La van operar, va passar uns anys molt bé, però llavors al cap d'un any, per Setmana Santa, una Setmana Santa es va morir. Sí...
Llavors, tu saps ser petit, doncs encara estàs aquí donant guerra, perquè et va jubilar fa 15 anys, no? No, fa 4, 5 o 6 anys fa. Ah, no? Bé, jo estàs agafant aquesta que s'agafa abans d'hora, no? No, no.
Jo estava jubilat. Sí. Incluso jo als 65 anys em vaig jubilar. Perquè el ram nostre de pagesia... T'ho permet. T'ho permet. I vaig estar gairebé fins als 75 anys al mercat. Escolta, i vas tiar, no? No. Gallines, sí. No. Tampoc. Abans, jo quan em vaig casar, els oros encara en tenien, de gallines i conills. Sí, sí. Gallines i conills tenien.
Escolta, una cosa que em quedava... Et quedava el tinter. De? Et quedava el tinter. Sí, et quedava el tinter d'això de la família que tens a Castellbisbal, treballar aquí a la pagesia, quan et jubiles i continues fent i t'entretenies amb alguna altra cosa. No.
Oh, no, no era això el que et volia preguntar, no. Et volia preguntar això, que al compaginar la feina de Castellbisbal amb la d'aquí, res. Llavors et vas quedar, i al mercat fins quan? Mira, fins l'any, el 70... Perquè quan falta la Marcelina, llavors t'hi quedes tu sol al mercat. Sí, sí, sí.
I això fa molts anys que ja no hi ha mercat, doncs? Jo deu fer 5 o 6 anys, et sembla que és clar que no. Ah, no tant, doncs. No tant. Jo em vaig jubilar, gairebé tenia 75 anys. Llavors deus tenir com un enyorament del mercat i per això vas tan sovint al mercat de Molins de Rei, que et coneix tothom. El que m'ho han dit que sí, que hi aneu. Bueno, sí, acompanyo la bolina.
et coneix la meva cosina, la Carme, et coneix... La Carme és cosina teva. Sí. Hi ha cops que li he portat... Aquest any no tant, però li vaig portar peres i préssecs. Ah, sí, ella va dir que coneixia el Lluís. Sí, sí. I després els de davant, el Javi i el Jordi. Sí, aquells també em coneixen. Sí. I llavors amb el...
Amb els de la palma, els palmarines. Les palmarines, quan jo fèiem de pagès i això, quan era el temps de les cireres, que jo ja no en tenia de cireres, abans en havíem collit moltes, havíem estat dos mesos només collint cireres a les verderes.
I llavors, amb els de les palmarines, fèiem un truquer. Ells tenien moltes cireres, jo els hi portava a préssecs, i ells, a canvi, em donaven cireres. Això està bé. Home, clar, si no es faria, es fa malbé. No, no, i tant. Amb els ravellons se pogués fer això. Ara no n'hi ha cap, no? Què se'n feien per allà, Castellbisbal? Sí, que se'n feien, però molts anys enrere. Ara què ha passat? Aquí tampoc. Bueno, perquè no plou. Aquest any ha plogut.
Però aquests anys ens hem passat... Sí, però encara que plogui, jo vaig a Can Revellà no en trobo, eh? I a més a més, la gent es passeja molt pels boscos i... I això tampoc no... A llavors d'aquests vivants, deus saber topants, tu? No, hostia, els topants que hi havia ja... Agafem el cister. Escoltem a l'En Barriera amb a vi, que també li agradarà a la veïna.
M'en dit que ça revient l'heure.
J'en ai ri.
M'avis. Ja l'avis.
Boudicà.
Qu'il est long le chemin.
Tants anys veïns, i jo no sabia que els pares de la Belina, com la Belina sí que sabia el seu nom, es deien... Quintí i Marcelina. Marcelina és... Val, en conec d'altres. Però el nom de Quintí em crida l'atenció. Esclar, però com que ve del cantó de Sant Quintí de Mediona...
Ah, ells van venir aquí tots dos. No, no, els seus orígens del Quintí són de Sant Quintí de Mediana. I de la Marcelina de Molins de Rei. La Marcelina de Molins de Rei. Bé, el seu pare, la Marcelina, era de Vallirana.
Ah, sí. Però llavors ells van venir molins de rei, i després el quintí de Mediona, després t'ho vas venir de Casavià, però tots a la mateixa casa, Pairal, que encara hi sou ara. Al arribar aquí vas fer coneixences, amistats aviat? Sí.
Sí, sí. De la feina, de la pagesia. De la feina i dels veïns i de la pagesia. I les amistats joves de llavors, de la galina i de quan anàveu a ballar. I ara en conserves, d'aquestes amistats? Sí, sí, sí. Us veieu al teu dia a dia? No, no ens veiem al botell. Si anem d'excursions o anem a fer algun dinar...
o coses així, perquè normalment la colla del 49, que és de la Bellina... Sí, la colla del 49, la Bellina... És de la colla del 49, gairebé... Abans es feien més excursions, però de quan en quan es fan excursions. Ah, jo, per exemple, anar avui a veure les Illes Medes i un dia... Exacte, vull dir, hi sorties, hi havia hagut... Vam anar a França, a la Camarga, fa uns anys...
Llavors cada any fèiem una sortida d'un parell de 13 dies i ens trobàvem així normalment cada any, tots els de la colla de la balina. I escolta, els gegants de Castellbisbal com es diuen? No ho sé. Ai, m'ho he pensat. Jo quan hi era no n'hi havia de gegants. No n'hi havia? No.
Són nous, doncs? Sí, sí. Però et parlo de 55 anys, eh? Sí, però aquí fa 100 anys ja n'hi havien, em sembla. Aquí sí, però allà no. Allà no. I ara hi ha uns gegants. Haurem de preguntar-ho. Ara perquè estem en directe. Però si no, podríem mirar-ho i el mòbil millor ens ho diu, eh? Ho diria, de segur. Però jo no ho sé. Ja et dic, ni sé si hi ha gegants tampoc.
I a Papiol tampoc ho sabem, eh? Jo no ho sé, tampoc, ara que ho dius. Val més que fugim d'estudiar parlant d'una altra cosa. Alguna afició que tens? Alguna cosa que et faci gràcia? Em havia jugat molt a futbol, jo. Ah, sí? Sí.
Sí, sí. Allà dalt, a Casdébis va? Sí. De porter o de...? No, jugava de mig volant, d'interior i... I ho vas continuar fent? Sí, sí. I ara encara no? No, ara ja no. Bueno, vull dir, però tens afició per saber si juguen aquí a Molins de Rei, un dia els vas a veure... Però no hi vaig gaire veure partits de futbol, no. T'estimes més escoltar com criden els del pàdel? Sí.
Què? Fan soroll? Bueno, nosaltres a davant no els sentim, eh? Quan estàs darrere, sí. Se sent, però a davant els crits no se senten. Que van pom, pom! Lo fotut és quan és a l'estiu que tens les finestres obertes,
i... pim-pam i... I alguna per Renec, alguna per Bolota. Sí! Més d'una. No les dic, però... I hi ha Bart, també. Hi ha Santana. Sí, que per mi el que els aguanta és el Bart, eh?
Perquè del pàdel els ha baixat molt els primers anys, hi havia molta concorrència, però ara no hi ha gaire concorrència. Ah, veus, jo no hi he entrat mai. Jo tampoc. Bé, hi he entrat algun cop per fotels i bronca, això sí. Ah, sí? Sí. Per què? Que t'havien tirat alguna pilota i t'havien tirat un vidre. No, que han de plegar a les 11.
Ara no, ara pleguen a les 10, ja normalment. Però abans plegaven a les 11 i passaven de les 11... I de les 12 i tot. A les 12 no, però havies d'anar a fotre bronca. I al bar dius que funciona? Sí, i fan menjars i tot. No em diguis. Pots anar a dinar allà un dia? Sí, et sembla que si vas tu dir que vols anar a dinar te'l faran, perquè hi veig gent que menja. Ai, jo que ho tinc tant a la vora. Tant a la vora que ho tens.
Sí, tens raó, eh? I no vaig enlloc. No, al final em quedaré allà, allà que hi ha casa. Tu et fas el menjar a tu mateix, vull dir... Sí. Sí, i per dir-ho que com que no m'ho havia fet mai gaire, fins i tot m'agrada. I m'agrada acabar de fer, m'agrada el meu gust, no m'agrada postre...
I vaig a un restaurant sempre, al postre... Jo et vaig dir la veritat. Jo cada cop m'agrada menys anar a un restaurant. A mi no gaire. Abans hi anàvem més. Quan érem més joves hi anàvem més. Abans l'arròs a la paella anaves a un restaurant i, escolta, et fotis un arròs que t'hi llevaves als dits. I ara, escolta, no hi ha res que és cru i sec...
Mira, jo, com a casa que me'l fa l'Avelina, no el trobo enlloc. Ai, Avelina, escolta, voldria anar-te a portar un tàper aquí a la ràdio. Sí, jo també m'ho faig jo. I si no, amb un bistec i poca cosa, poca cosa, ja en tinc prou. Jo també. I si vaig a un restaurant és perquè vaig amb algú per tenir una mica de conversa.
Ara, per curiositat, hi ha aquí el pàdel. Em deia que dic, vinc a dinar. Sí, ja veuràs com t'endonaran. Ah, sí? Jo veig i sopars i tot, hi ha cop que fan. És que de fora no veig res. No, es queda una mica amagat. Bueno, potser fins i tot està bé. No ho sé, eh, jo no. Una mica tots hi ha anat, els d'allà davant. Alguna vegada tots els restaurants, un dia o altre, amb algú hi ha anat. Hi ha anat.
Però amb aquest no, no ho sabia. És que ni entrar a un cafè amb llet, ni res. Els diumenges no ho sé si el fan, perquè els diumenges és el dia que tenen menys gent, vull dir que... Però els altres dies sí, el vaig veig allà qui menja. Mentre busquem a veure els gegants d'aquesta lliure, com es diuen, escoltem la cançó dedicada als gegants de Molins de Rei, el vals del retorn. Som-hi.
El pare i la filla un somni els ha dit, escapeu-vos una hora que el poble us espera al mig de la sala de la federació. A l'entrar en silenci s'encenen els llums, s'obren l'escenari i comença el ball.
I els gegants ballen i ballen i ballen, somrients canten, mig ploren i riuen, el so de l'orquestra que avui per ells toca el vals del rató.
Al fi de la festa se'n tornen de nit, a Lluís els dona les claus i una rosa romàntica escala que baixa el cafè. On troben els fills dels que la fundaren i amb gran sacrifici la van aixecar, com si fos un somni s'ha obert per una hora al ball de la sala de la federació.
I els gegants ballen i ballen i ballen, les dones canten, els homes somriuen, la gent que treballa enllaçant els braços avui surt al balcó.
I els gegants ballen i ballen i ballen, somrients canten, mig ploren i riuen el so de l'orquestra que avui per ells toca el vals del retorn.
Tants anys de silenci no ofeguen les veus ni apaguen la flama d'aquells lluitadors. Com si fos un somni s'ha obert per una hora i hem pogut trobar-nos a la federació. Tornar a obrir les orques de la federació. Els gegants ballen a la federació.
Ja ho tenim, els gegants de Castellvisbal són el Manel i la Vicenta. I tu creus, saps per què? No ho sabies? No ho sé, però la Vicenta és perquè el patró de Castellvisbal és Sant Vicenç, que és el 22 de gener.
Sí. I els hauràs d'anar a veure el dia que sortin, eh? Home, m'ho han de dir, perquè si no ho diuen... O per la festa major deuen sortir. Quan és la festa major de Castellbisbal? El 20 i 21... 20, 21 i 22 d'agost. I llavors a l'hivern és per Sant Vicenç. El ple fred i calor. Gener i agost. És a dir, preparat abric, bufanda i màniga curta. Ens ha trucat la malina.
Jo em pensava que ens volia dir el nom dels gegants, però no. Saps què ens ha dit? Que no fan menjars. Que no fan menjars, des de fa una temporada vam deixar de fer menjars allà al costat. No sé com ho sap ella. Sí, mira, li deu haver dit algú. Jo que ja em feia la idea d'anar-hi un dia allà a treure el nas, ja se'm... Jo encara alguna vegada veig que mengen per allà ara el que mengen, però feien dinars...
A l'escoltar la cançó dels gegants de Molins de Rei ja la coneixies. Però tu m'has dit que t'agradava l'altra, la cançó de Molins de Rei. I llavors, al dir-me això, que jo t'ho agraeixo, també m'has dit que abans la gent al camp... Explica-m'ho. Cantaven.
Què vols dir? La gent collint peres i anaven cantant? Exacte, treballant-ho, esporgant, inclús abans que s'esporgaven els ceps, la gent, venien moltes dones, també es cantaven. Ay, campanera, porque... Sí, cantaven. En un desierto de arena... Parlo de quan jo tenia 10 anys, eh? I els homes també cantaven. Sí, sí, n'hi vien. Granada, tierra, soña... Sí, sí.
I tu també havies fet algun pinyol? No, jo a cantar no. Però la gent... I aquest acostum s'ha perdut del tot. Del tot? Sí. Sí, la gent inclús a casa poder fer el jardí... Allà a Castellbisbal, amb la meva infantesa, el 95% de la gent eren pagesos.
Sí. Tots tenien vinya i tenien hort i es vivien d'això. No ho conec gaire, jo, Castellbisbal. Abans, quan jo et parlo, hi havia 1.500 habitants. I ara potser n'hi ha 12.000 o 13.000, eh? Però jo no ho conec gaire, eh? No he entrat mai a l'església. Això que conec les esglésies d'arreu, quasi. No he entrat mai a l'església. Hi ha anat molt poc. Poder, per la combinació, hi ha el bus aquest de Castellbisbal, ara sí, que passa sovint.
Perquè a Castellvisbal, des que jo vaig marxar, llavors hi preveien 2.000 o 2.500 habitants, com que el terme municipal de Castellvisbal és dels més grans de Catalunya.
El terme municipal? Sí. Com Sant Cugat, que també és molt gran, però diguem, és gran aquest de Castellbisbal. És gran i tot el que abans eren vinyes i això, ara ja han fet indústries. I com que hi ha tantes indústries, l'Ajuntament té molts diners. Ah, no? Sí, sí. Ho hauríem d'anar a algun quart allà a l'Ajuntament. Ha fet moltes coses, ha fet un poliesportiu...
ha fet un teatre allà també molt maco i tot ho ha pagat l'Ajuntament i del tenir tant de terreny ha anat bé mentre hi havia la pagesia no però ara com que hi ha tantes indústries a més el terme de Castellbisbal arriba tocant Rubí de Rubí se'n va fins dalt cap a Austrell llavors pel cantó
de Martorell, arriba fins a la riera de Morral, que és gairebé tocant a Olesa. La riera aquella que va cap a Olesa, que ve de l'Ostrell. Becarisses, Ullestrell, sí. Escolta'm... I llavors aquí el riu, travessa el riu i arriba fins a Sant Andreu de la Barca.
Ah, sí? La major part de fàbriques d'aquí al recte són termo de Castellvisual. Més quartos per l'Ajuntament, noi. Sí, sí, noi. Sí que ja us tractaran bé, que ara tu vius aquí. Jo ara ja no ho soc. Escolta, aquí he posat fotos dels teus nets al Facebook per anunciar-vos i no n'hem parlat. Com es diuen els nets?
N'hi ha un, el gran es diu Gerard. Aquest és com jo, li agrada molt el futbol i la toca molt bé. I l'ha fitxat al Sabadell. Ah, molt bé. I juvenil. Llavors, la germana del Gerard es diu Ibet. En teniu dos, doncs. Aquest son pare és alemant.
que es van separar amb la meva filla. Llavors la petita, que es diu Marta, té un que es diu... Ara no et surt el nom del net? Sí, home, sí. La Laia...
I el Max. Ja són dos, així que en teniu quatre. Escolta'm, també abans que acabi, Castell Bisbal sempre ha estat molt lligat amb Molins de Rei, però amb Rubí, que està a la vora, no tant, oi? No tant. Per què? Per la combinació? Per la combinació. Perquè el bus no t'hi porta.
Ara sí, però abans no. Abans no? Jo me'n recordo que havia anat de jove a Festa Major a Rubí, que era per Sant Pere. Sí, sí, és per Sant Pere. I havien vingut de Rubí a Castellvisual a peu. Sí, sí. Perquè no hi havia combinació.
Sí, i Molins de Rei tampoc en té de combinació amb Rubí. Ara una mica més, perquè ara sí, amb l'S67 o no sé com es diu, però jo abans que hi tenia una escola de perruqueria allà, perquè anava amb el cotxe, però el dia que no podia...
Se'ns ha acabat el temps. Bueno, se'ns ha fet curt, encara. A tothom m'ho diu quan acaba, i això és una satisfacció. Sí, no passes l'estona distreta, eh? Sí. Moltes gràcies, i ara ja ens posem aquella cançó última, Jo que no vivo sentir, també per recordar el Ball del Foment. Gràcies, Lluís. Saludem a la Balina. Vinga.
Sí.
Que yo estoy cambiando y quieres terminar más Yo ni un momento puedo estar lejos de ti
¿Cómo iba a estar la vida entera ya sin ti? Te quiero, te quiero y sabes muy bien que olvidarte nunca. Bona tarda, són les 5, us parla Mercè Roura, el govern invertit.