Aquí comença De tu a tu. Entrevistes, anècdotes, projectes, records, nostàlgia i converses. De tu a tu. Amb Pere Vergoñón-Reventós. Pier. Hola, ens tornem a retrobar. Aquí, a la mateixa hora. I...
Amb un programa, que és el tercer ja de la temporada, el que intentem, almenys jo, per la meva part, faig tot el que puc, que sigui entretingut, que vingui algun convidat que ens expliqui, o convidada que ens expliqui alguna cosa, no? Res de l'altre món, però sí que ens ho faci passar una estona una mica bé. Perquè, actualment,
ja fa bastant temps, si llegim els diaris o escoltem les notícies, el programa és ben desagradable. Un país que va invadir un altre, més aviat es castiga el país que ha estat invadit, se'l ridiculitza...
en algun moment determinat d'aquest any passat, i la cosa sembla que no pinta massa bé després de tanta destrossa, de tantes desgràcies, de tants morts, i continuem. Fa poc, em sembla que ni una setmana, mentre a Londres la gent s'exclamaven, al centre de Londres, passejaven el president actual dels Estats Units amb carrossa dourada, al costat del rei i la reina,
per una altra part de Londres. Això costa d'entendre-ho i acceptar-ho. També sembla que sigui una broma macabra, sembla que sigui un acudit de moltíssim mal gust...
Però així surt a la televisió un ministre dient que estava sobre la taula la manera d'una ciutat d'un país que està destruïda, que hi ha morts, que la gent es mora de fam...
Escoltem tot això, ho veiem per televisió, ho llegim als diaris i sobre la taula somrient aquest ministre a les càmeres de televisió i mirant a la càmera dient que s'està mirant de com repartir-se aquell espai del que havia estat una ciutat per fer-hi una zona turística. Veure tot això es garrifen. Llavors el nostre programa no vol ser així, no vol tocar aquest tema
perquè ja és massa delicat, tot i que tampoc ho volia passar per alt avui. I és festa major. Tenim la festa major ja aquí. Tant si m'escolteu el dimarts com el diumenge, estem en major, la festa major de Sant Miquel, i hem de començar amb alegria, hem de començar amb festa i dediquem-li una cançó a la nostra festa major.
Avui és festa major que tothom surti al carrer per veure ballar els gegants, els diables i el camell.
al carrer música i bany per joves petits i grans. Surt quiet al balcó i podrà escoltar el pregó, veure desfilar les torges i la corda per Sant Miquel.
El rector també hi serà, a tothom li cau tan bé, a la plaça llibertat, que la greca no s'aturi.
al carrer música i ball per joves petits i grans. Sortiria del balcó i podrà escoltar el fregó, veure desfilar les torxes i la corda per Sant Miquel.
i la corda per Sant Miquel.
Heu escoltat els petards de l'últim moment. Parlem bé el català. Mirem de parlar-ho el millor que puguem, que no és fàcil. Sobretot els que tenim uns anys que no vam estudiar en català. És complicat, és més difícil, ja ho sabem, però parlem-lo bé. I el castellà també.
que millor que parlar les dues llengües. Sabreu ara perquè ho dic tan bé com puguem. Llavors, escoltem més d'una vegada la paraula que em pots deixar això, porfa. Pots passar-me el cepillo, porfa. El fin de, porfa, naturalment és...
Por favor, el fin de setmana. Vamos a ir al cumple. Anem al cumple el dissabte. El cumple vol dir l'aniversari. Imagineu, per un moment, féssim en català en comptes de dir, por favor, que diríem sisplau, diríem sisplau.
Deixa'm la cadira. En comptes de dir, el cap de setmana, al cap de, anirem a la platja. I l'aniversari, l'Ani.
Oi que no sona bé? Jo penso que en castellà tampoc. I si estem parlant en català i diem... Porfa, què vindreu d'hora avui? I tot el que he explicat abans... Penso que valdria la pena fer un petit esforç. Que de vegades ens hem acostumat a no parlar massa bé... I després costa, eh? Teniu la prova amb el bueno.
El bueno no hi ha manera de treure'l, eh? I és fàcil dir bé, doncs si no podeu venir més d'hora bé, veniu una mica més tard però sempre se'ns escapa moltes vegades el bueno Continuem amb una mica d'alegria que és festa major amb la cançó Un bon cotxe d'un senyor que quan es va jubilar ell va creure ell va dir que com ell no hi havia ningú conduint per la carretera
Ai, Miquel, si el cotxe engega, ens mengem la carretera, som els amos de l'asfalta. Ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai. Si no ens passen al davant, ja poden anar cantant.
No corris, que vigilen, no t'engresquis, que és continua. No pateixis, serà molt. Ai, no, no, no vagis tan de pressa, que no veus que corres massa. No t'ho pensis, no.
Però no, no, que no sents com ens piten, no creguis que va de broma. Els que riren fan soroll, el meu cotxe és el millor.
Ai, Miquel, que te l'ajudes, no sents crits ni muntzinades, vas esquivant les trompades. Ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai. Aquí ve una sal volant, ningú em passa del davant.
Ai, ai, que em sembla que és prohibida, que no veus que tothom mira. Tot en qui ho serà per tot, el meu cotxe és el millor. I els que criden fan soroll, el meu cotxe és el millor, el millor, el millor.
Això va passar. Aquesta cançó d'humor que vaig fer deu fer ja 13 anys, més o menys, jo ho vaig viure una mica, jo coneixia, jo m'hi vaig trobar. No vaig haver d'inventar-me massa cosa, ja me la donaven feta. Aquesta cançó d'humor, tal com dic, a Cuba li dirien una guaratxa i a Càdiz podem ferien una xerigota. Però nosaltres hem fet una estona d'esbarjo.
Continuem i m'agradaria que escoltéssiu una cançó de Francisco, no de les que més escoltem o s'han escoltat, però sí una de les que a mi m'agrada. Tu no t'ho imagines.
Tú ni te imaginas las veces que en sueños caminamos juntos tomados de la mano. Tú ni te imaginas cuántas veces fuiste totalmente mía. Ni te lo imaginas. Tú ni te imaginas en mis sueños locos lo infiel que te vuelves en mi compañía.
Tú ni te imaginas las cosas que olvidas por sentirte mía, ni te lo imaginas. Ni te lo imaginas que mis manos pueden dibujar tu cuerpo sin haber pecado que tengo en mi boca, sabor de tu boca y no te he besado.
Fins demà!
Tú ni te imaginas dentro de mis sueños de qué forma tiemblas cuando yo te beso. Tú ni te imaginas lo feliz que eres dentro de mis sueños ni te lo imaginas. Tú ni te imaginas en mi pensamiento cómo desesperas por una caricia. Tú ni te imaginas
¿Cómo te liberas en mi pensamiento? Ni te lo imaginas. Ni te lo imaginas que mis manos pueden dibujar tu cuerpo sin haber pecado. Que tengo en mi boca sabor de tu boca y no te he besado.
Fins demà!
Entre els anys 1985 i 95, aquests deu anys, jo m'havia dedicat, a part de cantar i d'altres activitats, naturalment tenia, amb els anys que us ho estic anomenant, era molt més jove, i havia presentat algun concurs de, li dèiem playback, d'imitar cantants. Sí, recordo la discoteca Totem, de Sant Vicenç, que després es va dir línia 1,
el Gàter, al costat de l'estació de Sant Boi, l'estrada de Rubí, el Xiró i al costat de l'estació de Sant Feliu, són les que recordo ara...
I es feien aquests concursos que, si teniu una edat que balla una mica voltant la meva, algú podeu recordar aquesta discoteca, si no exactament aquests espais i aquests concursos que presentàvem per les tardes de... Recordo que els dissabtes era...
a Sant Vicenç, els dimecres a Sant Boi o al Xiroi de Sant Boi, no ho sé, però eren dies de cada dia. I tothom, o la gran majoria, hi havia una devoció per cantar, per imitar, i molts
ho feien molt bé, a Camilo VI. Que Camilo VI el vam començar a conèixer a primers dels 70. Llavors, portava 10 anys que trepitjava fort el Camilo VI i aquells anys 80 i tant fins als 90 s'escoltava a tot arreu. Nosaltres ho farem ara. Algo de mi. Un avió sin res
Fins demà!
Acostumbré a tus besos y a tu piel color de miel, a la espiga de tu cuerpo, a tu risa y a tu ser. Mi voz se quiebra cuando te llamo y tu nombre se vuelve hiedra, que me abraza y entre sus ramas ella esconde mi cristal.
Algo de mí, algo de mí, algo de mí se va muriendo. Quiero vivir, quiero vivir, saber por qué.
Pero te quedas porque formas parte de mí en mi casa y en mi alma hay un sitio para ti. Sé que mañana al despertarme no hallaré a quien hallaba y en su sitio habrá un vacío grande y mudo.
Algo de mí Algo de mí Se va muriendo Quiero vivir Quiero vivir
Fins demà!
Algo de mí, algo de mí, algo de mí, se va muriendo, quiero vivir.
Us heu fixat en l'aire condicionat dels autobusos que de vegades, quasi més sempre,
Està molt fred, està molt alt. Jo haig de portar sempre a un lloc o altre una petita... alguna cosa que m'abrigui els braços i tal, perquè m'engustipo amb una facilitat i sé que no soc sol, i no parlo només dels nostres d'aquí, sinó del tren. Quan he anat a Calafell em vaig a caterrar del tot amb un anar i tornar a Calafell. Trobo que...
Que no sé, jo potser soc fredúlic, segur, però podíem baixar una mica aquesta fredú. Ah, una altra cosa és que abans sempre veia, no està permès parlar amb el conductor. Jo no sé si és ara aquest escrit, no, no m'entreting, no me'n recordo, no ho miro, però sí que veig, o he vist, fins i tot tres persones parlant amb el conductor, i precisament en uns llocs, només ho he vist una vegada, això sí, que...
Érem amb una part alta de l'estació que, per cert, no és molt pla. I parlar ja amb totes aquelles voltes i revoltes i dificultats...
trobo que era una mica una mica perillós, si no perillós una mica de risc i també s'impedia el pas perquè el conductor està posat per on acostuma entrar al públic, només va ser una vegada però si me'n vaig adonar tornem amb l'alegria de la festa major perquè sortiran els gegants, no tinc el programa aquí però sé que quan hi ha la trobada de gegants no ens l'hem de perdre
El vals del retorn. El pare i la filla un somni els ha dit escapeu-vos una hora que el poble us espera al mig de la sala de la federació.
A l'entrar amb silenci s'encenen els llums, s'obren l'escenari i comença el ball. I els gegants ballen i ballen i ballen, somrients canten i ploren i riuen. El so de l'orquestra que avui per ells toca el vals del rató.
Al fi de la festa se'n tornen de nit, a Lluís els dona les claus i una rosa romàntica escala que baixa el cafè. On troben els fills dels que la fundaren i amb gran sacrifici la van aixecar, com si fos un somni s'ha obert per una hora al baix de la sala de la federació.
I els gegants ballen i ballen i ballen, les dones canten, els homes somriuen, la gent que treballa enllaçant els braços avui surt al balcó.
I els gegants ballen i ballen i ballen, somrients canten, mig ploren i riuen el so de l'orquestra que avui per ells toca el vals del retorn.
Tants anys de silenci no ofeguen les veus ni apaguen la flama d'aquells lluitadors. Com si fos un somni s'ha obert per una hora i hem pogut trobar-nos a la federació. Tornar a obrir les portes de la federació. Els gegants ballen a la federació.
Bé, hem escoltat. Us haig de dir que estem preparant, amb l'ajuda dels companys i companyes d'aquí, de la nostra emissora, de la ràdio, un recull de cançons... No, les cançons ja hi són.
una explicació, una memòria, una memòria d'algunes cançons, per exemple aquesta, on s'explica com va ser la idea de dedicar aquesta cançó als detalls de la cançó, quan parla de la Rosa a l'entrar a la fredació, del ball, dels gegants... Perquè, si algú ho llegeix d'aquí uns anys, aquestes memòries que estaran a l'arxiu municipal...
nostre, d'aquí de Molins de Rei, i també ho passarem, té àudio, ho passarem per aquí, explica exactament a gent que ho llegeixi tal com us deia. Després sabran que aquests temps, ara, o quan es va fer la cançó, els gegants dormien, per dir-ho d'alguna manera, a Can Amaller...
la rosa de la columna exactament què és, i tota una explicació d'algunes cançons les més conegudes. I ara continuem. Mari Tirini...
A mi ja sempre m'ha agradat molt. I ara continuia, feia temps que no l'escoltava, i d'aquests dies se n'ha parlat, i sí, tenen raó quan diuen que era una dona al seu temps que ja reivindicativa amb aquesta cançó i amb moltes altres. Però escoltem, jo no soy essa.
Yo no soy esa que tú te imaginas, una señorita tranquila y sencilla que un día abandonas y siempre perdona a esa niña, si no, esa no soy yo.
Yo no soy esa que tú te creías la paloma blanca que te baila el agua que ríe por nada diciéndose a todo esa niña si no esa no soy yo No podrás presumir jamás de haber jugado
Si en verdad me quieres, yo ya no soy esa, que sea cobarda, frente a una borrasca, luchando entre otras, encuentra la playa esa niña, si no, esa no soy yo.
Pero si buscas tan solo aventuras, amigo pon guardia a toda tu casa, yo no soy esa que pierde esperanzas, piénsalo ya, no. Yo no soy esa que tú te imaginas, una señorita tranquila y sencilla que un día abandonas y siempre perdona a esa niña, sí, no.
Esa no soy yo Esa niña sí no Esa no soy yo Esa niña sí no Esa no soy yo Esa niña sí no
Moltes gràcies, m'acaben de fer arribar el programa de Festa Major, però ara així en directe, buscar aquí hores d'alguns temes, la veritat em costaria. Però si us vull parlar del meu, de la meva actuació, serà el proper dissabte, dia 27, a les 6 de la tarda, a la Plaça de la Llibertat, a l'escenari de la Festa Major.
ho veieu, ha anunciat aquí que posa en Pierre, bolero i cançó, i després ball no, això del ball no, es va posar però no hi ha temps, és de sis a set, durarà l'actuació, hi haurà alguna cançó que es podrà ballar,
però més aviat serà, escoltarem, a part de la cançó d'Avui he tornat amb un nens de rei, i per tu una rosa rosa, t'abraço per la cintura, que és la versió en català de Mis manos en tu cintura, escoltarem Adoro, Boleros...
D'on estarà mi primavera? Bé, els que m'heu vist en actuacions ja sabeu. Bolero i cançó de 6 a 7. A les 6 de la tarda a la plaça de la Llibertat. I a les 7 comencen els valls regionals d'Andalusia. És a dir, que tenim aquesta hora. No en falleu, sisplau. Us espero. Jo conto amb vosaltres. Us ho dic ara. Gràcies.
I continuem amb música. I ara escoltarem una de les cançons que sonaran amb aquesta actuació que dic que farem, que estarem junts el dia 27 a les 6 de la tarda. El camell.
El camell només s'espera si li falta la trampera. I amb la força del ninot la teia s'encén de cop. Espantem aquest camell que el mirar ensenya les dents. Corre cuita, salta espurnes, tapa lligres i endavant. La fera empaita, expulsant foc pels queixals.
Quan la bèstia se'ns esvera, calavera, calavera, calavera de cavall. Si el cap aixeca, se li aixeca, se li aixeca, fins a la sala de plenys.
amb els diables al voltant, planta i cara, i amb la gralla per davant, fem-li pinya, dins la panxa del camell fem veure l'Ajuntament. Corre, gruita, salta, espurnes, tapa, mires i endavant, la fera empaita, expulsant foc pels queixals.
Quan la bèstia se'ns esvera, calavera, calavera, calavera de cavall. Si el cap aixeca, se li aixeca, se li aixeca, fins a la sala de plens. Amb els diables al voltant, lenta i cara, i amb la gralla per davant, fem-li pinya. Dins la panxa del camell fem veure l'Ajuntament.
Furgant la nostra arrel, vam fer resurgir el cabell.
Amb aquesta memòria de cançons que veia abans que estem preparant, ara també parla d'aquesta cançó del camell, quan l'any 81 el jovent de llavors va voler fer es rasurgir el camell i que hi ha una placa que ho recorda el carrer aquest que puja de la plaça de la vila fins a l'església. Ara us hem parlat també, no, us hem parlat jo, de la cançó del Vals de Retorn, que la geganta es desperta i té un somni...
I aquest somni és que ha trobat la porta oberta de Can Amballer. I desperta el seu pare, el Miquel, i li diu «Tallà la porta oberta, anem fins a la Federació». I llavors el seu somni és que arriben a la Federació i quan pugen al primer pis s'encenen totes les llums i l'orquestra comença a tocar el seu vals, el vals del retorn. Això ho explicarem.
Però ara us dic que en aquesta sala del primer pis de la Federació, i jo hi vaig... Bueno, jo no, i el jovent de llavors vam poder veure la pel·lícula Los años jóvenes, que llavors es entusiasmava i ens van deixar entrar, tot i que no teníem poder l'edat suficient que es demanava. Cliff Richard, Los años jóvenes.
Fins demà!
Bona nit
Bona nit.
Once in every lifetime comes a love like this. Oh, I need you, you need me. Oh, my darling, can't you see? Your dreams should be dreams together.
Bona nit.
Ens trobem amb dies festius i podem somiar una mica. No és un somni, és pensar en positiu. Us heu fixat? Segur que sí. En el passadís o passatge, que crec que no té nom. Crec que no. Vindrà el nom del carrer... La veritat, no ho sé, però inclús podria tenir un nom. Que fa...
molt servei, que s'utilitza molt, que va des de la plaça de la Vila fins a la de l'1 d'octubre i arriba el terra ple, a plaça Llibertat, on estem al centre de tot. És a dir, que és un passadís important. Ah, però podria ser més maco, aquelles columnes que són fosques, una mica rovellades de baix, sí, ja sabem que els gossos que s'han de vigilar, això ja ho tenim en compte, però poder pintar des de nou amb un color més viu,
una mica d'ornamentació, una mica de decoració, no gran cosa, però una mica més de color i de llum, i aquest passadís, passatge, tan cèntric, al costat mateix de l'Ajuntament i de la plaça de la Vila,
Seria molt maco. Tampoc sé si és qüestió del consistori, si és qüestió de les comunitats de Minsk, no ho sé. Però seria molt maco. I perquè després d'escoltar Cliff Richard, Tom Jones, no se'ns posi celós, l'escoltarem amb Delilah.
I saw the light on the night that I passed by her window I saw the flickering shadows of love on her blind She was my woman As she deceived me I watched and went out of my mind
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I felt a knife in my hand and she left no more. My, my, my, Delilah. Why, why, why?
Fins demà!
Escoltant aquestes cançons tan maques, a mi em saprà greu marxar d'aquí avui. Escoltem, un petit encís dins de tota la festa. S'està dient molt que l'ultadreta puja molt per tot arreu, no només aquí, sinó...
Per molts llocs. Alguna cosa farem malament. Què estem fent malament perquè hi hagi aquesta pujada? Alguna cosa falla. Jo penso, em puc dir, no sé, una persona entesa amb el tema, però sí que puc dir, per exemple, que si t'entren a casa teva...
on tu tens fins i tot l'escriptura del teu pis o una còpia del teu testament o els drets, com es diuen, les últimes voluntats, i t'entra algú a casa teva i al cap de 24 hores tu ja no pots entrar i són més amos que tu? I l'escriptura la tenen ells perquè és a dins de casa teva i són ells? Si llogues un pis i poden passar anys...
jo he viscut amb dos fins que puguis recuperar el teu pis, alguna cosa no es fa bé. Llavors, mirem d'arreglar aquest tipus de coses i tornem amb la festa. Una cançó romàntica que segur que l'heu escoltat al Festival d'Eurovisió de l'any 67 per la Giglio de la Cinqueti, però jo no la coneixia per a Domènec Moduño, que ho escoltarem ara.
Domenico Modugno, Dio come ti amo. Nel cielo passano le nuvole che vanno verso il mare Sembrano fazzoletti bianchi che salutano il nostro amore
Dio com et amo. Non è possibile avere fra le braccia tanta felicità. Bacciare le tue labbra
Noi due innamorati come nessuna al món. Dio come ti amo, mi vien da piangere. In tutta la mia vita non ho provato mai
Un bene così caro, un bene così vero. Chi può fermare il fiume che corre verso il mare? Le rondini del cielo che vanno verso il sole.
L'amore mio per te. Dio come ti amo.
Fins demà!
Sí, sí, David, és una cançó romàntica, molt maca. T'ho has fet bé, de baixar-la així, perquè jo m'estic posant molt romàntic i a casa no m'espera ningú, eh? Vull dir que val més que toquem una altra cosa. Sí, sabeu, la música que escoltem sempre de sintonia és la música d'una cançó, una guaratxa cubana,
que es diu Que Rico Mami, és de la meva autoria, sí, però allà em van dir, Pierre, lo que tu... Esta canción es una guaracha. Aquesta cançó només l'escoltem al principi, avui l'escoltarem tota. I us recordo, us recordo, que aquest dissabte, a les 6 de la tarda, seré bolero i cançó
a la Plaça de la Llibertat. Ens farem companyia. Intentaré animar-vos i vosaltres m'anivereu a mi, que aquest any no ha sigut pas fàcil. I us ho agrairé molt, si us veig allà. Moltes gràcies.
de tu sonrisa, de tu cabello y son tus labios mi perdición. De noche cuando me acuesto me duermo con la emoción, de tu sonrisa, de tu cabello y son tus labios mi perdición. Qué gozadera la que me espera cuando me sirvo un trago de ron, qué gozadera la que me llega cuando contigo
Bailó el rumbón Que gozadera la que me espera Cuando me sirvo un trago de ron Que gozadera la que me llega Cuando contigo bailó el rumbón Música
La emoción de tu sonrisa, de tu cabello y son tus labios mi perdición. De noche cuando me acuesto me duermo con la emoción de tu sonrisa, de tu cabello y son tus labios mi perdición. Qué gozadera la que me espera cuando me sirvo un trago de ron. Qué gozadera la que me llega cuando contigo bailo el rumbón.
Que gozadera la que me espera cuando me sirvo un trago de ron. Que gozadera la que me llega cuando contigo bailo el rumbón.
Cuando sales a bailar se me sube el vacilón con tu ritmo sabroso que me llega al corazón. Cuando sales a bailar este ritmo sabroso.
Fins demà!
Fins demà!
Notícies en xarxa. Bona tarda, són les 5, us parla Mercè Roura al Congrés dels Diputats de Bat a hores d'ara i previsiblement tombarà aquesta tarda la delegació de competències en immigració pactada entre Junts i COE amb el vot en contra de Podem, PP i Vox.