Aquí comença De tu a tu. Entrevistes, anècdotes, projectes, records, nostàlgia i converses. De tu a tu. Amb Pere Vergoñón-Reventós. Pier. Hola, us trobava a faltar. Sí, sí, a tu, que em vas dir que...
que m'escoltaves el diumenge i que de vegades, quan te'n recordaves, era una mica tard i ja havia començat i et sabia greu. Doncs sí, a tu et dic bon dia i bona tarda, que m'escoltareu ara en directe. Strangers in the night
Exchanging glances, wondering in the night What were the chances we'd be sharing love Before the night was through
Was so inviting, something in your smile Was so exciting, something in my heart Told me I must have you Strangers in the night Two lonely people we were strangers in the night
Up to the moment when we said our first hello Little did we know Love was just a glance away A warm embracing dance away And ever since that night We've been together, lovers at first sight
Fins demà!
Bona nit.
Acabo d'arribar aquí, a la misura, i no he pogut menys, ja sabeu que vinc caminant, que parar-me aquí a la plaça de la Llibertat a mirar...
i recrear-me veient els dos murals, per dir-ho d'alguna manera, perquè per mi és una obra artística més que uns murals, del recordat i admirat i estimat Josep Maria Puvill. Si el del pont de Molins de Rei, el de les 15 arcades, és espectacular, el de...
Santa Creu, Dolorda, si us hi atureu i aneu mirant els detalls i detallets, és per entretenir-s'hi. Sí, jo penso que més d'una vegada que passaré per aquí, ho faré d'aturar-me un moment. I si ho podeu fer vosaltres, que potser passeu i no hi penseu, també que val la pena.
Sí que m'agradaria, ja sé que ho he dit alguna altra vegada, que almenys per la Fira i per la Festa Major estiguin il·luminats bé molta gent, bé molta gent de fora, i no tenim... Bé, potser sí que tenim llocs i coses per visitar, clar que sí, però aquestes dues, aquests dos treballs, ho són molt i val la pena. A veure, continuem.
Bona nit.
Cuando el amor llega así de esta manera uno no tiene la culpa Quererse no tiene horarios ni fecha en el calendario cuando las ganas se juntan Caballo te dan sabana porque estás viejo y cansado pero no se dan ni cuenta que un corazón amarrado cuando le sueltan la rienda es caballo desbocado
Y si una potra la fama, caballo viejo se encuentra, el pecho se desgrada y no hace caso a pacienta, y no le obedece a un freno ni lo para un pasaje. Bambolero, ay, bamboleta, que mi vida yo la aprendo a vivir así. Bambolero, ay, bamboleta,
Porque mi vida yo la he aprendido a vivir así. Bambolero, bambolera, porque mi vida yo la he aprendido a vivir así. Bambolero, bambolera, porque mi vida yo la he aprendido a vivir así.
Caballote dan sabana porque estás de viejo y cansado pero no se dan ni cuenta que un corazón amarrado cuando le sueltan la rienda estaba yo
Que le sobra la edad Caballo viejo no puede perder la flor que le da Porque después de esta vida no hay otra oportunidad Va a volver, va a volver Porque mi vida yo la he aprendido a vivirás Va a volver, va a volver
Bona nit.
Va ser el... A veure, vaig pujar a Montaner als trencs, als ferrocarrils de la Generalitat i a Montaner... Jo vaig pujar a Montaner i anava fins a la floresta.
Anava ple, xixi ple, jo anava dret, jo anava d'en peus, i va entrar, que és per veure-ho, i vaig dir, ho explicaré un dia que estigui a la missora, no? Va entrar un home invident, un home que tindria poc més de 30 anys, amb el bastó, i...
I portava a darrere, penjat, sabeu, els que porten un teclat, que van com amb una mena de bossa i el porten a l'esquena com si fos una motxilla, però és aquest teclat. Doncs ell no sé el que portaria, però era gran, com us ho diré jo, com aquest teclat més del doble.
Jo us diria ara que no queda massa... Bé, molt gran, el doble, i d'amplada poder tenir...
un pam i mig dels meus, o dos, dels meus que tinc la meva petita, dos pams. És dir que voltava molt. I aquell home, jo vaig pensar, de la manera que va al tren ple, aquest home sense veure-s'hi, i amb això darrere, com entrarà si ja és difícil acomodar-se, només que portis una petita bossa o motxilla o alguna cosa.
Bueno, van entrant, llavors ell va anar tirant, suposo que esclar que ja coneixia una mica el tema, no? Va anar tirant com buscant el passadís, però el passadís estava ple i la gent, com podien, mig s'apartaven perquè ell pogués passar, fins que va arribar a un punt que una noia es va aixecar, però també la feina va ser seva d'aquella noia per poder aixecar-se i sortir i passar al passadís, cedir-li el lloc amb ell...
i que ell passés perquè eren tots dos i no hi havia lloc, quasi que es refregaven. Va costar, però ho va aconseguir. Llavors, ell arriba allà al seient... Però, esclar, tenia el seient de cara amb ell. Jo anava pensant, què farà aquest home? Jo no em podia moure, jo estava allà encaixonat. I ell es va donar la volta fins que va arrepenjar tot aquell volt tan gran...
a la cadira, i ell va quedar de cara. Llavors...
Ell, a veure si va ser, llavors ell va aixecar el braç i va mirar dalt, avui hi ha el porta equipatges, i amb la mà va anar buscant, i es veu que va veure que allà no hi havia res, llavors va agafar el bulto i el va anar aixecant, i la gent sí, llavors la gent que ningú sabia què fer, alguns ens miràvem, nosaltres, el van ajudar a acabar-lo de posar allà,
I llavors ell es va assentar. Allò mereixia un aplaudiment, però ningú ho va fer, no? I jo vaig pensar, tot això, aquesta dificultat, quan ja ho és només quan vas amb una maleta a l'avió i tal, el que ha fet aquest home aquí és increïble. Però llavors vaig pensar, jo baixava a la floresta, que a total em quedaven 10 minuts, però aquest tren que anava, no sé si a Sabadell o Terrassa, llavors aquest home almenys va poder anar assentat.
Molt bé, un detall... Un detall que he volgut explicar-vos-ho. Hoy para mí es un día especial Hoy saldré por la noche
Podré vivir lo que el mundo no está cuando el sol ya se esconde Podré cantar una dulce canción a la luz de la luna Y acariciar y besar a mi amor como no lo hice nunca ¿Qué pasará? ¿Qué misterios habrá? Puede ser mi gran noche
Y al despertar ya mi vida sabrá algo que no conoce. Caminaré abrazado a mi amor por las calles sin rumbo.
Fins demà!
Que se abrirá como mi corazón cuando ella se acerca. ¿Qué pasará? ¿Qué misterio habrá? Puede ser mi gran noche. Y al despertar ya mi vida sabrá algo que no conoce.
Bona nit.
Y escucharé los violines cantar en la noche sin rumbo. ¿Qué pasará? ¿Qué misterio habrá? Puede ser mi gran noche. Y al despertar ya mi vida sabrá algo que no conoce. ¿Qué pasará? ¿Qué misterio habrá? Puede ser mi gran noche.
No sé si era aquest mateix dia, però a l'estació de la Floresta hi ha un bar, un restaurant, però també és com un lloc artístic, d'actuacions. Vaig anar un dia i actuaven...
Casualment, un músic cubà, músic no, un cantant cubà, que cantava la cosa molt folclòrica cubana, el que es canta molt al turisme. En fi, coses molt, molt, molt d'allà. I una noia que tocava la piano meravellosament. Per cert, sé que es deia Marta perquè vam parlar una mica.
I jo els vaig dir que si un dia volien venir aquí a la ràdio, que farien programa i que parlarien de la música grega que fan, quins dies ho fan, perquè hi ha un horari i uns dies assenyalats, i tenien molt de públic aquell dia.
Jo vaig marxar perquè aquell dia vaig agafar el bus, no havia portat cotxe, vaig agafar el bus per baixar cap aquí, tenia por que se m'escapés l'últim. Però, si un dia vénen aquí, ja sabreu, ja us hauria presentat una mica.
Mi tierra tiene palmeras como la tierra caliente Mi tierra Mi tierra tiene montañas mitad fuego mitad nieve
Mi tierra, mi tierra.
Más que el polvo del
Mi tierra tiene naranjos y tres mares que la besan. Mi tierra. Mi tierra tiene una flor como cualquier tierra tiene.
Mi tierra.
Sí, abans us he parlat d'aquest bar que n'hi ha més d'un, allà a la floresta, al costat de l'estació de la floresta, que va cap a Sabadell, cap a Terrassa i també cap a Barcelona. No va ser el mateix dia que us he explicat abans que hi havia uns músics i hi havia una de les activitats musicals que fan no. Era un altre dia. Em sembla que era el primer que hi anava.
Jo, per assegurar-me, que no havia anat mai, és veritat, hi havia un noi i jo li demano un cafè amb llet. I em diu, leche de vaca? I a mi, com que això no ho han dit mai, jo dic, què, de vaca? Em vaig quedar parat i jo dic, què tenies de cabra, també? I ell se'm va quedar mirant amb una cara estranyada, estranyat, i jo llavors també vaig riure,
i no sé què li vaig dir, no? Però, esclar, després vaig pensar que ell volia dir si la volia amb gluten, sense gluten, amb totes... desbottada, tota aquesta quantitat de coses que ara podríem escriure un llibre, no? I no, però jo estic acostumat a dir un cafè i vol llet normal, no m'ho diuen mai, això de vaca. Em va fer gràcia.
Música Música Música
I turn away from the wall I stumble and fall But I give you it all I am a woman in love And I'd do anything To get you into my world And hold you within
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Recordo un company que ara ja no el tenim, però molt conegut, era Molins de Rei, una bellíssima persona, i recordo que un dia deia que s'han de pagar impostos, els hem de pagar impostos, i no sé amb qui ho deia, no m'ho deia a mi. Jo estava escoltant, dient, un home que està fent propaganda que s'han de pagar impostos.
Però després amb el temps, esclar, ho entenc, s'han de pagar impostos per poder mantenir aquest estat de benestar que tenim. Que tot i que hi hagi aquests llistats d'espera, tot i que hi hagi dificultats en moltes coses, però nosaltres sabem que tenim una operació per la Seguretat Social i el dia que fan sabem que...
que hi ha països o llocs que no la poden fer o s'arruïnen per aquesta operació tenim un servei d'assistència per la gent gran tenim serveis per la gent gran que tot és millorable, sí però aquest estat de benestar l'hem de mantenir i és amb els impostos uns impostos que es portin bé que es generin bé imagineu
que no s'escapa a ningú de partits, de monarquies, d'ONGs, de la quantitat de frau que hi ha hagut i malversació de fons. T'imagineu que això no fos així o que fos mínim i no amb la quantitat que hi ha ara?
Llavors, aquest estat de benestar poder ho seria encara molt més. Els que hem estat en altres llocs, i que són molts, jo ara parlo de Cuba, però Cuba, aquests moments, allò està molt malament. Allà no hi ha medicaments suficients, ni molt menys, talls de corrent contínuament, als hospitals no hi ha res, una brutícia per tot arreu que no us podeu imaginar si no hi heu estat.
que és increïble la quantitat d'escombraries pels carrers que són muntanyes i que van d'una punta de carrer a l'altra, amb una muntanya, però no són papers ni cartrons, no, són de xalles de tot, de les que fan pudor, que es podreixen.
Allà és una exageració, no vull comparar allò ara amb aquí. Però aquí tenim aquestes tendes, aquests llocs que pots anar si tens una necessitat al lavabo, amb aquests espais comercials, no, exceptuant res, fent res a fer, jo sabem que això no funciona. Però bé, us volia dir això perquè els impostos ben portats i ben d'on et són necessaris.
Fuoco nel fuoco, sono gli occhi tuoi dentro i miei, ne basta poco. Ed ho già capito chi sei, che cosa cerchi tu da me, che cosa vuoi di più da me. Tu vuoi quel graffi al cuore che anch'io fortemente vorrei.
Fins demà! Fins demà!
E' un incontro d'anime, la notte sembra perfetta per consumare la vita. Io e te c'ho un bisogno d'amore, sai, tu non aspetta. E' un'emozione diretta se vuoi, ma non sarà infinita perché siamo a fuoco nel fuoco.
La notte sembra perfetta
Per consumare la vita, io e te, c'ho un bisogno d'amore. Sai, chi non aspetta, è un'emozione diretta, se vuoi. Ma non sarà infinita, perché siamo il fuoco nel fuoco. Magari, facciamo l'infetta.
Fins demà!
Fins demà!
Si veus a algú que li estàs explicant alguna cosa, com ara totes aquestes que us explico jo, que te les explico tu, que ja sé que m'escoltes el diumenge, sí que m'ho vas dir la setmana passada. Totes aquestes coses ho explico, però jo no sé ara si m'esteu escoltant o esteu pensant en una altra cosa. Però estàs parlant amb algú i tu veus que ja té la mirada una mica extraviada malament.
ja està pensant en una altra cosa. Llavors, no tallis en sec, però mira ja, d'acabar la conversa aviat, perquè no t'estan escoltant. Què cosa sé? Què cosa sé? Què cosa sé?
Cosa sei? Ma tu sei la frase d'amore cominciata e mai finita. Non cambi mai, non cambi mai, non cambi mai. Tu sei il mio ieri, il mio oggi. Proprio mai. Il mio sempre, inquietudine. Adesso ormai ci puoi provare. Chiamami tormento dai, già che ci sei.
Caramelle, non ne voglio più Certe volte non ti capisco Le rose e i violini Questa sera raccontami un'altra Violini e rose li posso sentire Quando la cosa mi va, se mi va Quando è il momento e dopo si va
Ascoltami. Parole, parole, parole. Ti prego. Parole, parole, parole. Io ti giuro. Parole, parole, parole, parole, parole. Soltanto parole, parole tra noi. Ecco il mio destino. Parlarti. Parlarti come la prima volta.
Che cosa sei? Che cosa sei? Che cosa sei? No, non dire nulla. C'è la notte che parla. Cosa sei? La romantica notte. Non cambi mai, non cambi mai, non cambi mai. Tu sei il mio sogno proibito. Proprio mai. È vero, Speranza. Nessuno più
Mami, passione, dai, hai visto mai Si spegne nei tuoi occhi la luna E si accendono i grilli Caramelle, non ne voglio più Se tu non ci fossi, bisognerebbe inventarti La luna è di grilli Normalmente mi tengo una sveglia Mentre io voglio dormire e sognare
L'uomo che a volte senti quando c'è, che parla meno ma può piacere a me. Una parola ancora. Parole, parole, parole. Ascoltami. Parole, parole, parole. Ti prego. Parole, parole, parole. Io ti giuro. Parole, parole, parole, parole, parole. Sono tanto parole, parole.
Parole, parole, parole, parole.
Abans us parlava d'aquell noi invident. Bé, no sé si abans o algun dia, jo sé que us ho havia dit, que pujava a Montaner als ferrocarrils catalans de la Generalitat i anava bé. I aquest noi invident va tenir molta feina per poder-se instal·lar allà. Però jo que he anat amb els ferrocarrils, amb el carrilet, i també amb els que us acabo de dir de Sarrià, per dir-ho d'alguna manera, se'ls diu ferrocarrils de Sarrià.
normalment. Bé, i ho comparo amb Renfe, vull dir, i Renfe que és la que més utilitzo i la que més ben va, però us ho haig de dir, no he vist ningú, sobretot amb els de la part de dalt. Els de la part del carrilet hi ha anat menys i com que van bastant plens, no he pogut comprovar-ho. Però els d'aquí dalt mai he vist ningú amb els peus sobre del seient de davant. Cosa...
que aquí, a la Renfe, és difícil si hi ha deu persones que no hi hagi sis amb els peus allà al davant. I alguna vegada veig, per exemple, recordo fa poc, una senyora amb el seient de davant, contrari al del noi que estava a la finestreta, que podia haver sigut una noia, o podia ser un home gran, o una dona, amb els peus allà al costat d'aquella senyora. Tota una falta de respecte i de...
No, no, és lleig. Haig de dir també que els ferrocarrils de la Generalitat els utilitzo poc, però aquí als quatre camins hi ha un aparcament molt gran i de vegades sí que l'hi he deixat. L'última vegada per anar a Montserrat. I vaig tenir una necessitat de la lavabo. I aquí, en aquell lloc que no hi ha ningú que et pugui tendre, ni bar ni res, hi havia un lavabo que estava net i que es va poder utilitzar. També vaig tenir una dificultat per saber
a quina estació havia de baixar per anar al Cremallera, perquè sé que n'hi havia dues i m'esperava una gent, i hi ha dos o tres, una a les andanes i abaix el vestíbul,
per a ells, per dir-ho d'alguna manera, on tu pulses hi ha l'SOS, per si tens un problema seriós, i una altra d'informació. I jo vaig pulsar pensant que no em contestaria ningú, era un diumenge. I al moment em van contestar, va dir-me vostè passarà
Monistrol Vila, però ha de deixar passar i baixar la següenta, que és Monistrol Cremallera, que és on vostè podrà, si diu que l'estan esperant per agafar el Cremallera. I va dir-me també, perquè jo li dic és que aquí davant hi ha un tren aturat i com que dieu que n'hi ha un que va directe al Cremallera, diu no, no, no, aquest tren està aquí, no té res a veure. Vostè ha d'estar a l'andana número 3,
passarà a les 10 i 5 minuts i es diu R5 i no sé quin nom em va dir més del tren. No puc dir el mateix referent al lavabo ni al lloc per seure d'aquí a l'estació. Espero que ara ho estan arreglant i ho arreglaran molt aviat.
Tu stai soffrendo. Cosa posso fare per te? Mi sono innamorata. E per te pace no, no, non c'è. Ah, ah, ah, al mondo. Se rido, se piango.
Fins demà!
Fins demà!
Fa poc, no sé, ara hi ha, a veure, fa bastant, però no tant, que va haver al robatori, al Louvre de Barcelona, ai, de Barcelona, perdó, de París, al Museu del Louvre, el més famós, i tothom ha parlat tant que si els sistemes de seguretat, que si no hi havia les càmeres, que si les joies de la... joies de Napoleón i la seva dona, que em sembla que una era l'Eugenia de Montijo, que era de per aquí, bueno, de per aquí no, però era espanyola...
Escolta, jo penso, sí, aquella grua, pujar allà dalt, era fàcil, però trobo que ningú diu... A veure si algú em pot dir amb què jo... El que haig de dir ara és una cosa que es veu tan clara que m'estrany que no hagi llegit enlloc, que no hi havia càmeres, que es van espatllar, d'acord, però és que no hi havia una reixa. Era una finestra gran...
amb uns vidres que serien potents, no ho serien tant quan els van trencar, i no hi havia cap reixa. Només que ja hi hagués hagut una reixa ja no haguéssim pogut fer-ho. I molt menys tan ràpid. Fixeu-vos en les fotografies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I el nostre programa, de tu a tu, que s'emet tots els dimarts i es repeteix el diumenge, ha acabat ja. Avui ens hem de dir adeu, fins la setmana vinent.
Fins demà!
Fins demà!
Notícies en xarxa. Bona tarda, són les 5, us parla Mercè Roura. Els vots de Junts Units, els del PP i Vox, han tombat el decret que...