Aquí comença De Tu a Tu, entrevistes, anècdotes, projectes, records, nostàlgia i converses, De Tu a Tu, amb Pere Vergoñón-Reventós, Pierre.
Hola, sense ser avui cap data assenyalada, cap diada especial, cap data a recordar, no celebrem res, especialment, si no el fet de retrobar-nos aquí un cop a la setmana,
hem preparat una selecció de cançons de les que us poden agradar una mica a tothom.
I començarem per Maciel amb el Lalalà, que recordem que va guanyar l'any 1968, era el 6 d'abril, sí, me'n recordo d'aquell dia.
Els diaris parlaven d'aquell que havia guanyat i parlaven també que havia desaparegut un nen francès per aquí a la part de Dos Rius, una cosa així de Girona, que no el van trobar.
Però bé, això és un altre tema, però perquè jo recordo el diari d'aquell, precisament d'aquella portada de diari, la tinc presenta i recordo aquests dos temes.
Però escoltem a Maciel amb l'Alalà, que ningú s'ho esperava, o pocs, i amb la cançó que li van fer a De la Calva i a Arcusa, a Duodinàmico, ella es va aixecar amb el triomf.
Música
Yo canto a la mañana que ve mi juventud
Música
Y al sol que día a día nos trae nueva inquietud
Todo en la vida es como una canción
Te cantan cuando naces y también en el adiós
Música
Me canto a mi madre que dio vida a mi ser
Me canto a la tierra que me ha visto crecer
Y canto al día en que sentí el amor
Andando por la vida aprendí esta canción
Música
Aquell any 68, per això tenia un malgrat,
fort competidor
precisament
a Londres, on es va celebrar
al festival, crec que sí,
era a Londres, Albert Hall, crec,
tenia
a l'anglès per excel·lència
Cliff Richard, el que recordàvem
llavors, i recordem ara
de la pel·lícula Los años jóvenes,
que ell, doncs,
era com, donava una tirada
com si volgués assemblar-se a l'Elvis Presley,
però amb
l'estiu personal d'ell
i que agradava molt,
jo recordo que va veure la pel·lícula
tot i que no tenia l'edat suficient
per entrar a la Federació,
al cine de la Federació,
recordo que vaig pujar, i recordeu
aquelles escaletes que dalt hi havia
algú que demanava
el tiquet que havies comprat
a la finestreta de baix, que em sembla
que encara hi és, a l'estiu
a fora i a dins, a sota l'escala,
no sé si es conserva,
aquesta finestreta,
però aquell senyor demanava
i jo no la tenia,
no sé com va ser, però jo vaig passar
i vaig veure la pel·lícula
i estava, si no,
a la primera filera de les butaques,
a la segona.
Aquí el Cliff Richard ja tenia
28 anys,
quan va presentar-se
a l'any 68,
és dir que és
nascut al 40,
a Eurovision,
i va quedar segon,
tot i que tothom li donava
per segur que guanyaria ella
amb
Congratulations.
Congratulations
and celebrations
when I tell everyone
that you're in love with me
Congratulations
and jubilations
I want the world to know
I'm happy as can be
Who would believe
that I could be happy
and contented
I used to think
that happiness
hadn't been invented
But that was
in the bad old days
before I met you
When I let you
walk into my heart
Congratulations
and celebrations
and celebrations
when I tell everyone
that you're in love with me
Congratulations
and jubilations
I want the world to know
I'm happy as can be
I was afraid
that maybe you thought
you were above me
That I was only fooling myself
to think you'd love me
But then tonight you said
you couldn't live without me
That round about me
you wanted to stay
Congratulations
and celebrations
when I tell everyone
that you're in love with me
Congratulations
and jubilations
I want the world to know
I'm happy as can be
Congratulations
and jubilations
I want the world to know
I'm happy as can be
I want the world to know
I'm happy as can be
Els que teniu la meva edat
o més o menys
i les que també la teniu
però no sou de la meva quinta
perquè no vau fer
el servei militar
recordareu que aquell any
es va parlar molt
que el Serrat
que era el que
estava seleccionat
per cantar la cançó
va exigir
no sé si demanar o exigir
que ell la volia cantar
en català
que llavors seria així
jo me'n recordo mare
quan em duies de la mà
ja me'n recordo encara
si era la llet en català
però això no va poder ser
i llavors
en pocs dies
crec que deu
la Maciel
va haver de
bueno
la van escollir
per presentar la cançó
amb aquella minifalda
que recordarem
i aquell trio
aquelles tres noies
que l'acompanyà
van fent veus
i ella va guanyar
i va
sí
aquí en vam parlar molt
perquè llavors nosaltres
que estàvem a la cua d'Europa
del tot
ara no és així
amb el franquisme
i guanyar Eurovisió
va ser com un primer pas
per modernitzar-nos
una mica
i ara
escoltarem
el senyor
Serrat
però no
amb la cançó
en català
que podria ser
la deixarem
per la setmana vinent
però ara
la repetiríem
però hi ha una altra cançó
que de
Joan Mel Serrat
que m'agrada molt
que és
Me'n vaig a peu
que l'oblida
la taulada
vermella
i la finestra
amb flors
l'escala fosca
i l'imatge
vella
que s'amagava
en un racó
i el llit
de fusta
negra
i foradada
i els teus
llençols
de neig
i la ribor
suau
d'una matinada
que et desperta
més bé
però no vull
que els teus
ulls
plorin
digue'm
adeu
el camí
fa pujada
i me'n vaig
a peu
que el dia
déu
a la porta
que es tanca
i no hem
volgut
tancar
que l'ompli
el pit
i cantar
una tonada
si el fred
de fora
et fa
tremolar
cal
escoltar
aquest gos
que l'aborda
lligat
en un palacet
i oblida
tot
donar
la teva
imatge
i aquest
petit
indret
però no vull
que els teus
ulls
plorin
digue'm
adeu
el camí
fa
pujada
i me'n vaig
a peu
cal carregar
la guitarra
a l'esquena
i tornar
a fer
el camí
que un vespre
gris
remuntant
la canena
em va
dur
fins aquí
les zones
han
d'esborrar
les
petjades
que deixo
en el teu
port
me'n vaig
a peu
el camí
fa pujada
i a les
fores
i a
flors
uns anys
després
tres anys
després
l'any 71
tenia
fent el servei
militar
com us deia
abans
a Mahó
recordo
fent una guàrdia
a la Mola
precisament
que hi havia
algú
algun dels soldats
que portava
un transistor
això que ara
aquests
fa uns dies
a veure un mes
ja
se'n va parlar molt
perquè ens vam quedar
moltes hores
sense llum
i aquests
ràdios portàtils
que
que a casa que
ningú sabia
ja
ni com eren
van
s'han
tornat
a ser necessaris
i s'han tornat
a vendre
anava perquè
un soldat
posava
i jo
escoltava
una cançó
que em va
caure bé
un bèche i
una flor
i era
un cantant
que llavors
començava
i va tenir
molt èxit
perquè va gravar
moltes cançons
però
només
va durar
dos anys
perquè
ja estic parlant
de l'any 71
i ell
va morir
el 73
a l'abril
del 73
i tot i amb això
només en dos anys
dos anys
de començar
a ser molt
més conegut
ell ja portaria
més temps
perquè va morir
en 28
les cançons
encara les escoltem ara
un bèche i una flor
de l'amor
Dejaré
mi tierra
por ti
Dejaré
mis campos
y me iré
lejos
de aquí
Bufararé
llorando
el jardín
y con tus recuerdos
partiré
lejos
de aquí
de aquí
de aquí
de aquí
de aquí
pensando en tus sonrisas
de noche
las estrellas
me acompañarán
serás como una luz
que alumbre mi camino
me voy
pero te juro
que mañana
volveré
al partir
un beso
y una flor
un te quiero
una caricia
y un adiós
es ligero
equipaje
para tan largo
viaje
las penas
pesan
en el corazón
más allá
del mar
habrá un lugar
donde el sol
cada mañana
brille más
portarán
mi destino
las piedras
del camino
lo que nos es querido
siempre
quedará
buscaré
un hogar
para ti
donde el cielo
se une
con el mar
lejos
de aquí
con mis manos
y con tu amor
lograré encontrar
otra ilusión
lejos
de aquí
de aquí
viviré
pensando
en tus sonrisas
de noche
que las estrellas
me acompañarán
serás como una luz
que alumbre
mi camino
me voy
pero te juro
que mañana
volveré
al partir
un beso
y una flor
un te quiero
una caricia
y un adiós
es ligero
equipaje
para tan largo
viaje
las penas
pesan
en el corazón
más allá
del mar
habrá un lugar
donde el sol
cada mañana
brille más
porjarán
mi destino
las piedras
del camino
lo que nos es querido
siempre
queda atrás
al partir
un beso
y una flor
un te quiero
una caricia
y un adiós
es ligero
equipaje
para tan largo
viaje
las penas
pesan
en el corazón
más allá
del mar
habrá un lugar
donde el sol
cada mañana
brille más
forjarán
mi destino
las piedras
del camino
lo que nos es querido
siempre
queda atrás
백al
Anys després, ara ja ens anem als 80,
recordo jo haver escoltat la cançó latino de Francisco,
que hi ha qui diu que imitava el Nino Bravo,
a mi m'agradava, i em segueix agradant, sí,
i aquesta cançó latino també.
La seva família eren cantants,
jo sé d'un germà que l'he escoltat alguna vegada
per internet o a algun lloc,
però una germana també cantant als anys 90,
ara ja sembla que vingui cap aquí,
ja estic parlant de fa 30 anys,
a Saragossa, en un lloc que actuava,
jo hi he estat temporades, que també he actuat
quan he pogut, o m'han contractat, o he tingut ocasió,
i actuava amb una germana del Francisco,
que era alta i ferma com ell,
i cantava cançó melòdica.
Només la vaig veure aquells dies d'actuació allà
i després ja no més.
Escoltem ara Francisco latino.
No es por casualidad que yo tenga el color del trigo en el verano,
no es por casualidad que tenga yo mi hogar junto al Mediterráneo,
que sienta el corazón como una bendición que guarda mis anhelos
para colmar de amor, de fuego y de ilusión a la mujer que quiero.
Latino, tengo el calor de una copa de vino,
mitad señor, mitad corre caminos,
como una estrella sigo mi destino.
Poetio, con la mirada de un loco risueño,
algo poeta y forjador de sueños,
un vagabundo solitario al sol.
No es por casualidad que yo sienta el amor
de forma diferente,
no es por casualidad que viva la pasión apasionadamente,
que no pueda guardar jamás su fidelidad
y de ello se deduce
que tras de una pasión no es oro en el amor
todo lo que reluce.
Latino, tengo el calor de una copa de vino,
mitad señor, mitad correr caminos,
como una estrella sigo mi destino.
Boemio, con la mirada de un loco risueño,
algo poeta y forjador de sueños,
un vagabundo solitario al sol.
Latino, tengo el calor de una copa de vino,
mitad señor, mitad correr caminos,
como una estrella sigo mi destino.
boemio, con la mirada de un loco risueño,
algo poeta y forjador de sueños,
un vagabundo solitario al sol.
Rocío Jurado.
Rocío Jurado ja fa temps que,
feia temps que ja era coneguda,
als anys 80 que jo us parlo ella,
els 60, jo la recordo ja a primers dels 60,
cantant un rojo clavel i fent una pel·lícula
que la vaig veure aquí dalt a la pena i a la joventut,
que es deia Los Guerrilleros,
amb el Manolo Escobar.
I no sé si també sortia la que sempre feia de còmica,
sí una còmica molt divertida,
que després va fer Sor Citroën,
però ara no em surt el nom,
abans d'acabar el programa millor me'n recordaré.
I ella ja cantava,
però després va tenir molt èxit en cançó folclòrica
i després ja va amb Coma una Ola
i Coma jo te amo ja molt més,
i ara que ja també fa,
no sé si fa 20 anys que no hi és,
avui l'escoltarem amb una de les seves primeres cançons,
Un clavel, un rojo, rojo, clavel.
Lo mismo que el viento que mueve el olivo y rizca el amor,
tenderme a la sombra de mi pensamiento
y luego de noche ponerme a cantar.
Un clavel, un rojo, rojo clavel,
Un clavel a la orilla de mi boca
Cuidé yo como una loca
Poniendo mi vida en él
Y reclavé al verte cariño fío
Se ha puesto un tan encendido
Que está quemando mi piel
Se ha puesto un tan encendido
Que está quemando mi piel
Que está quemando
Que está quemando mi piel
Negros pelo
Negro pelo, negro pelo
Que trasmina menta y limón
Negros ojos, negros celos
Timo hermano de mi corazón
Me importa tres pitos de ti en la gente
Que voy y que vengo por el arena
Y tengo gastadas las lojas a ver puente
De tanto cruzando por la madrugada
Un clavel, un rojo, rojo clavel, un clavel
A la orilla de mi boca
Cuidé yo como una loca
Poniendo mi vida en él
Y reclavé al verte cariño fío
Se ha puesto un tan encendido
Que está quemando mi piel
Se ha puesto un tan encendido
Que está quemando mi piel
Que está quemando
Que está quemando mi piel
Se ha puesto un tan encendido
Que está quemando mi piel
Se ha puesto un tan encendido
Que está quemando mi piel
Que está quemando mi piel
Se ha puesto un tan encendido
Que está quemando mi piel
Que está quemando
Que está quemando mi piel
Escolta'm David
No te'n recordaràs
Tu ets molt jove
Però tu et recordaràs
De qui era la còmica
Que actuava aquesta pel·lícula?
Sí senyor
Gracita Morales
Molt bé
Felicitats David
Avui dia no ets tan jove
Com jo em pensava
Escoltem
No, escoltem no
Hem escoltat ja la cançó
I ara escoltarem l'altra
Rocío Durucal
Amb una cançó
No de les més conegudes d'ella
No les famoses ranxeres
Tampoc les de quan va començar
Amb la pel·lícula
Canción de juventud
La chica del trébol
I una que va fer
Amb l'Enrique Guzmán
Un cantant mexicà
Crec que era
No
Entendem
Després amb el Juan Gabriel
Les ranxeres
Fue tan poco tu cariño para mi
No
Escoltarem una cançó
No tan coneguda
Però que a mi m'agrada molt
Però que podent no
Escoltem la massa
No ens fixem massa
En el que diu
Que ens posarem
Una mica melancòlics
Como han pasado los años
¿Cómo cambiaron las fosas?
Y aquí estamos
Lado a lado
Como dos enamorados
Como la primera vez
¿Cómo han pasado los años?
¿Qué mundo tan diferente?
¿Cómo han pasado los años?
¿Qué mundo tan diferente?
¿Qué mundo tan diferente?
¿Qué mundo tan diferente?
Y aquí estamos frente a frente
Como dos adolescentes
Que se miran sin hablar
Que se miran sin hablar
¿Qué mundo tan diferente?
¿Qué mundo tan diferente?
Si parece que fue anoche
¿Qué mundo tan diferente?
¿Qué mundo tan diferente?
¿Qué mundo tan diferente?
¿Qué mundo tan diferente?
Y juramos un te quiero
Que nos dimos por entero
Y en secreto murmuramos
Nada nos va a separar
¿Cómo han pasado los años, las vueltas que dio la vida?
Nuestro amor siguió creciendo y con él nos fue envolviendo.
No habrán pasado los años, pero el tiempo no ha podido hacer que pase lo nuestro.
Si parece que fue anoche, que bailamos abrazados, y juramos un te quiero.
Que nos dividimos por entero, y en secreto murmuramos, nada nos va a separar.
¿Cómo han pasado los años, las vueltas que dio la vida?
Nuestro amor siguió creciendo y con él nos fue envolviendo.
No habrán pasado los años, pero el tiempo no ha podido hacer que pase lo nuestro.
Ara, un alicantí internacional, famosíssim, Camilo Sesto,
que quan va començar la gent el relacionava físicament,
deien que s'assemblava amb Junior, de Joani Junior,
que després es va casar amb Rocío Durcal.
I ell va començar, no sé si hi ha, suposo que sí, amb cançons d'ell.
Avui escoltarem algo más, però ell va tenir molt èxit,
molt, després amb alguna malaltia o alguna addicció,
doncs va perdre, però ara s'escolten les seves cançons,
continua sent èxit a tot arreu escoltar la seva música.
Té un fill que va cantar també, va començar,
i ho feia, jo diria que bé, era com molt semblant a la veu d'ell,
i bé, però després ell sí que va tenir problemes seriosos de ben jove
i ara actualment té un nom ambigua, entre home i dona, el que sigui,
però això no seria problema si tingués un èxit, sortida,
però crec que no, que les coses no li van prou bé en cap aspecte,
pudor o en algun aspecte important.
Algo más, Camilo Sesto.
Quisiera retener el sabor de tu amor
y guardar en mí a la mal frescor
acostumbrarme a no verte, a ser frío como tú
dejando al lado a la gente, si te hubieras conocido
ayer, en un verde, hoy, lo mejor, unos años atrás,
tu mundo sería mi mundo y no te habría
dejado marchar, dejado marchar, algo más, que una aventura yo contigo busqué,
algo más, que no acabase, cuando la vida se va, algo más, algo más.
De mi nube baje
y mi tiempo corre, en un vacío siento entre pecho y espalda
caló, calor y frío en la mente, caló y frío en la mente,
caló y frío en la mente, y de vez en cuando...
no siento nada, algo más, que una aventura yo contigo busqué,
ayer, algo más, algo más, que una aventura yo contigo busqué,
cuando la vida se va, algo más, algo más, a veces,
O moment...
Una veu dolça.
una veu que es para enamorar
Mañanas de Terciopelo
Demis Rusos
Las mañanas son de Terciopelo
Si tus manos me hacen despertar
Me acarician y en el azul del cielo
Juntamos nuestro vuelo
Y unimos nuestro amor
¡Suscríbete!
¡Suscríbete!
Las mañanas son de Terciopelo
Las mañanas son de Terciopelo
¡Suscríbete!
¡Suscríbete!
¡Suscríbete!
¡Suscríbete!
¡Suscríbete!
¡Suscríbete!
¡Suscríbete!
¡Suscríbete!
¡Suscríbete!
¡Suscríbete!
¡Suscríbete!
¡Suscríbete!
¡Suscríbete!
¡Suscríbete!
¡Suscríbete!
¡Suscríbete!
¡Suscríbete!
¡Suscríbete!
¡Suscríbete!
¡Suscríbete!
¡Suscríbete!
¡Suscríbete!
¡Suscríbete!
Parlant de romanticisme, romàntic privilegiat,
és Engelbert Hamperding, realisme, em sembla que se pronuncia així.
Aquesta sí que és ja per assentar-nos i recordar
quan ara vam a ballar el Foment o a la Federació.
Foment o a la Federació.
Foment o a la Federació.
Foment o a la Federació.
Foment o a la Federació.
Foment o a la Federació.
Foment o a la Federació.
Foment o a la Federació.
Foment o a la Federació.
Foment o a la Federació.
Foment o a la Federació.
Foment o a la Federació.
Foment o a la Federació.
Foment o a la Federació.
Foment o a la Federació.
Foment o a la Federació.
Foment o a la Federació.
Foment o a la Federació.
Foment o a la Federació.
Foment o a la Federació.
Foment o a la Federació.
Foment o a la Federació.
Foment o a la Federació.
Foment o a la Federació.
Foment o a la Federació.
Foment o a la Federació.
No?
65.
Perquè no hi treballava.
S'haurien de 64.
Sí.
Deixem el 64.
Que estan repassant els llibres.
Que sempre miràvem.
Al final.
doncs que les capsades, el que es posa al llom del llibre, les tapes, que no hi hagués alguna pàgina que s'hagués tallat malament.
Bé, el repassador dels llibres.
hi havia un noi, més gran que jo llavors, molt més jove que ara, ara continua sent més gran.
I ella també.
Ella encara la veig perquè veia molins de rei.
I estàvem parlant d'aquest noi que cantava tan bé, que quina veu, que hi parlaven d'ell.
I llavors jo vaig ser la primera vegada que vaig sentir parlar de Rafael,
que llavors li deien que festejava, li devia ser una cosa publicitària amb Soledad Miranda, crec que era.
Una actriu que començava que, per cert, a l'any 70 va morir d'accident.
Escoltem Jo soy aquel, la primera cançó que va cantar a Eurovisió.
Jo soy aquel que cada noche te persigue, jo soy aquel que por quererte ya no vive.
El que te espera, el que te sueña, el que quisiera ser dueño de tu amor, de tu amor.
Yo soy aquel que por tenerte da la vida, yo soy aquel que estando lejos no te olvida.
El que te espera, el que te sueña, aquel que reza cada noche por tu amor.
Y estoy aquí, aquí, para quererte, estoy aquí, aquí, para adorarte.
Yo estoy aquí, aquí, para decirte que como yo, nadie te amó.
Yo soy aquel que por tenerte da la vida, yo soy aquel que estando lejos no te olvida.
El que te espera, el que te espera, el que te sueña, aquel que reza cada noche por tu amor.
Y estoy aquí, aquí, aquí, para quererte, estoy aquí, aquí, para adorarte.
Yo estoy aquí, aquí, aquí, para decirte amor, amor, amor, amor, amor.
Salomé, a mi sempre m'ha agradat molt cantant els boleros d'Armando Manzanero,
però penso que se l'ha valorat poc.
Però a mi m'ha agradat cantant Todavia,
aquesta tarda millor, m'adoro, contigo aprendí.
Però avui l'escoltarem amb la que va cantar,
la cançó que va cantar en català l'any 63,
crec que era, al Festival del Mediterràneo,
que es va celebrar ben i dorm, crec.
Se'n va anar.
Tant de temps que ha passat
dintre meu
t'han tenit
dalt del cel
la ciutat
on potser
ell
ha fugit.
Se'n va anar
en un dia molt clar
a la ciutat
jo no sé
si a una terra llunyana
se'n va anar
cap allà
no sé pas
si tornarà
se'n va anar
va donar-me la mà
que un adéu
no li cal a cap paraula
se'n va anar
se'n va anar
i un mirat
m'ha quedat
per recordar
digue'm amor
si és ben cert
que més enllà
fa bon dia
digue'm si mai
si mai
que un espert
és que trobar
l'alegria
se'n va anar
va donar-me la mà
jo no sé
quina cosa
em diria
se'n va anar
cel allà
i mai més
no tornarà
i fins aquí hem arribat avui amb la nostra selecció de cançons que espero que us hagin agradat
fins molt aviat
la setmana vinent
91.2
vam riure junts
també plorar
creuen tots dos de nit
aquell desert
vas marxar
no vas poder aguantar
i ara tot sol
hauré de fer el camí
sense tu
sense tu
desitjo
que les flors sentin la pluja
jo desitjo
començar
començar
de nou saps prou
que et necessito
primavera
estil tardor
serà millor
si és
si és amb tu
si és amb tu
no puc

sense tu
sense tu
desitjo
que les flors
sentin la pluja
jo desitjo
començar
començar
de nou saps prou
començar
de nou saps prou
que et necessito
desitjo
desitjo
desitjo
desitjo
Mills
convençar
desitjo
desitjo
desitjo
la ràdio nostra
La ràdio nostra
Notícies en xarxa.