Aquí comença De tu a tu. Entrevistes, anècdotes, projectes, records, nostàlgia i converses. De tu a tu. Amb Pere Vergoñón-Reventós. Pier.
Avui aquí al nostre programa, bona tarda, benvinguts, benvingudes, avui dimarts, si m'escolteu diumenge, us repeteixo el de sempre, que tingueu bon dia, i avui molt bona tarda, boníssima, perquè ens visita una persona, algú molt jove, que no és gaire habitual. Hola, bona tarda. Hola, molt bona tarda. Pau. Què és, Pau? Batista, Pau Batista. I res més? Pau Batista Fernández. Si no, la teva mare dirà, escolta, i jo...
És al revés. Ah, és al revés? És al revés. Sí, tinc els cognoms canviats. Ah, està canviat. Ah, molt bé. Batista. Jo conec més d'un Batista, però, esclar, són de Barcelona, pot ser que siguin família o com no. Però ara no, farem...
Una trobada familiar aquí. Com va ser que tu t'interesses pel món de la ràdio, que sé que fa temps que ets aquí? Sí, bueno, ja portem quatre anys, crec. Tot va començar per un projecte que existeix a l'Ajuntament, des de la Regidoria de Joventut, que és el programa dels...
del Consell d'Adolescents, que es fa, bueno, es reuneixen els adolescents, crec que és un cop al mes, i fan com diverses trobades, sempre hi ha un objectiu comú. Ah, on ho fan? Quan jo ho feia, ho feien a la FEDE, però potser ho fan al molt jove, no ho sé, perquè era un camí. I aquí què va passar, que tu et vas...
interessat pel tema de la ràdio? Sí, perquè aquest projecte està molt present a l'institut i a l'escola, sempre volen voluntaris, i el projecte final d'aquell any, perquè sempre a canviar, crec que un any vam fer un videoclip, han fet tallers, justament aquell any era crear un podcast. Llavors vam estar durant totes les sessions preparant un podcast i el vam venir aquí a gravar a la ràdio.
Llavors va ser quan jo vaig conèixer també l'Oriol i li vaig dir, amb un company en aquell moment, li vam dir, ui, podíem provar fet també aquí un programa, i li vam enviar un e-mail a l'Oriol perquè hi va, i a soldat que sí, i vam començar a fer el programa, que en el seu moment era sense espòilers. I d'això fa...
Doncs farà 4 anys, sí. I vas començar a fer un programa? Sí. I tu ja tenies idees de fer aquest tipus de programa de sense espòiler o tenies uns altres que et ballaven pel cap i al final vas decidir per aquest?
Bueno, no, o sigui, va ser una mica perquè vam dir, ui, podríem fer un programa i quan vaig pensar en què podem fer el programa, doncs una idea era el cinema i justament amb la persona amb la que vam començar a fer-ho al principi també li interessava el cinema, per lo qual... Éreu dos. Érem dos. Qui era l'altre?
a un company que es diu Max i sense espòiler vol dir que tu ets aficionat al cinema sí, a mi m'agrada el cinema perquè en els últims anys m'he aficionat molt al cinema i a la música sobretot perquè m'he convertit en col·leccionista de pel·lícules i de disc de vinil per això m'ha fet estar molt lligat amb el cinema i la música
I on els col·lecciones? A l'ordinador? No, no, sí, en format físic, discs de vinil i pel·lícules. Ah, sí? Sí, sí. Amb els DVD? Sí, és com un DVD, però amb... Sí, un DVD. Sí, i tens moltes pel·lícules.
Jo diria ara mateix, tu podria mirar, però crec que tinc unes 28 o 29. I totes són de crims o d'assassinats? No, no, sí, són molt variades. Són, bueno, pel·lícules que m'agraden. Després explicarem per què he fet aquesta inclusió dels crims, eh? I guardes totes aquestes pel·lícules, i llavors, el sense espòiler, volia dir que l'espòiler és com el que abans nosaltres...
els teus pares, no ho sé, però els teus avis en dèiem tràiler. És això? No. El tràiler segueix existint. El tràiler és un avance... Normalment el tràiler és un anunci, el típic anunci que és un resum de la pel·lícula. Una promoció. Sí, un anunci. El típic anunci que són dos minutets de la pel·lícula perquè tu vulguis anar a veure el cinema. En canvi, un espòiler és quan jo
et dic, per exemple, en el sexto sentido, jo et dic, el nen està mort. T'estic fastidiant tota la pel·lícula, ja. Llavors estic fent un spoiler de la pel·lícula, del final.
Ah, és clar, sí. L'espòiler aquest pot fer anar malament, sí, que tu dius que et tira la pel·lícula per terra, em destrossa, perquè ja saps al final, ja saps que és amb la pel·lícula Psicòsis, ja saps que la mare no existeix, que era ell mateix. I si això t'ho diuen, quan comença la pel·lícula, perd molt la gràcia. Tot i que és una pel·lícula que agrada veure-la, jo l'hi viso quatre o cinc vegades.
Escolta, i la primera inclusió va ser amb aquest sense espòiler. Sí. Va, després parlarem... Podríem dir que la primera va ser amb el programa que vam fer a Cosset Adolescents, tot i que no es va arribar a emetre, crec. A veure, doncs explica'm això també. No, o sigui, va ser un programa que fèiem, i doncs cadascú tenia la seva línia i era sobre un ODS, principalment. Va, però llavors quan ja vas decidir seriosament tenir el vostre programa amb el Marc i tu... Max, Max. Max. Max. Max. M-A-X.
Max. M-A-X. I què vol dir? Max, la lletra X. Ah, Max, en castellà. Sí. De Maximilià, més o menys. És Max, ja està bé. Ho vau fer vosaltres i va durar molt temps? Va ser moltes temporades? Dues, una?
Van ser tres temporades, però vam començar jo i el Max i, per circumstàncies, vam canviar i al llarg d'aquestes tres temporades hem aconseguit diferents col·laboradors, que són els que estic ara mateix fent el programa nou, que són la Isa i la Victòria. T'he demanat que em posessis cançons de les que a tu t'agraden, que les posarem ara. Aquesta primera...
La primera que t'he posat és una cançó que es diu Casa Nova, que l'autor és del Nemo, que potser us sona, perquè és qui va guanyar el Festival d'Eurovisió fa uns anys amb la cançó The Code, i aquesta és una nova que he tret i em va agradar molt i va sortir al meu resum de l'any 2025, per la qual cosa he considerat que justament no. I Nemo, de quin país era? Era de Suïssa.
Quants anys fa? Jo, de vegades, no veig el festival sencer, però qui ho ha guanyat sí, que ho acostumo a saber. Crec que és fa dos anys. Dos anys, sí. Que és aquell que després no va voler sortir... Ha sigut qui ha tornat al trofeig. Aquest, és aquest, no? Explica'm una mica això, que ha tornat al trofeig.
Bé, perquè els eurofans estem molt descontents amb l'EVO, amb la Unió Europea de Radiodifusió, per les decisions que està prenent, i llavors va ser com un signe de protesta per part seva, de desvincular-se totalment del festival. Ell va protestar de les directrius del festival amb algunes absències,
que, per exemple, es programen i alguna cosa que ell no estava d'acord tornant al trofeig. Sí. I era aquest Nemo que ara escoltarem amb la cançó que va guanyar? No, és una cançó del seu nou àlbum. Escoltem, doncs. Escoltem, si voleu. You took off and caught up in the way that you moved.
Fins demà!
Fins demà!
I'm exhausted. I feel, you know what we should do. Steal. We should totally steal the ball. Let's steal the ball.
Fins demà!
Escolta, aquest Nemo, que ara me'n recordo, no fa tant, era un que anava vestit d'una manera una mica diferent, com si és una mica vestit com una noia, pot ser que és aquest? Bueno, és que el Nemo és una persona no binària, o sigui que no portava cap estil de noi o noia. Ah, bueno, explica'm això, que hi haurà públic...
que ens escolta, que no ho tenen molt clar, entenen bé què vol dir, i jo no et pensis que massa. Explica'm-ho tu. Les persones no binàries són persones que no s'identifiquen amb les característiques de gènere d'home o de dona. Llavors, no s'identifiquen amb aquestes dues etiquetes. Jo són persones no binàries. I no binàries què vol dir? Que fan molta bondat. Saps què vull dir? Molta bondat. Vol dir assexuades.
No és el mateix. No és el mateix? No, perquè és una identitat de... Bisexuals? No. És a dir, que no s'identifiquen amb els estereotips d'home o de dona. I són persones que no són ni uns ni zeros, que són al codi binari, normalment no binàries. Pots tenir relacions amb qui sigui. No és el mateix l'identitat sexual que el gènere.
Ai, David, David, hauré d'anar a fer un curs jo per entrevistar amb aquesta gent tan jove, perquè aquestes coses... Molt bé, ja m'has fet un aclariment. Continuem. El teu programa actual, no de vida, sinó el que tens aquí a la ràdio. Actualment tenim el Rebombori, que és un programa que fem mensualment i que la gent que ens escolta sap que hem reduït bastant la freqüència, perquè abans fèiem cada dues setmanes i ara ho hem reduït una vegada al mes.
A fer el programa una vegada al mes. Sí. I de quant, quina durada? El que fem, normalment, sempre que podem, perquè és una tasca complicada, és fer un programa d'una hora per la ràdio, o no, els 52 minuts, però després sempre feim una versió com més llarga a la web i a Spotify, que pot arribar a durar des d'una hora i quart, fins a un que hem fet que crec que dura dues hores i mitja.
O sigui, on afegim... Perquè la idea del rebombori és cada mes fer un resum de cada mes. Normalment 52 minuts de notícies, que les comentem, fem debats a vegades, i després fem una cobertura d'un esdeveniment.
Llavors, el primer mes va ser a setembre, vam anar a una fira de parcs d'atraccions que es feia aquí a Barcelona. Hi havia, per exemple, Portaventura, Tibidabo, fabricants de muntanyes russes, empreses que es dediquen a gestionar...
tot el recinte de cues, llavors vam anar allà, vam fer una quarta hora de l'esdeveniment, vam explicar què és el que hi havia, què és tot el que podia trobar la gent, i després vam fer una entrevista al subdirector d'aquesta fira, que és on es fan diverses, es fan Europa, es fan Àsia, fan...
als Estats Units, sobretot, i llavors sempre fem això. Notícies, una entrevista i cobertura d'un esdeveniment. Hem fet també el Terror Molins i el Festival Serializados, que també són dos festivals molt potents, de cinema i sèries, i el Saló del Manga, també vam fer aquest desembre. Escolta, i quin dia ho feu? Un dia assenyalat, una hora determinada?
Sí, fem l'últim divendres de cada mes normalment a les 10. Vull dir normalment perquè, per exemple, ara està mirant de potser no fer aquest mes de gener i fer-lo a la Candelera. És a dir, en comptes de fer-ho l'últim divendres de gener i fer-ho directament en directe a la Fira de la Candelera.
A les 10 del matí? 10 de la nit, 10 de la nit. Late night. Jo no us escoltaré, però ja aquesta hòria... Bueno, sí, fareu l'esforç. Si no està a la web o si no a ràdio, o al nostre Spotify, o a la web sempre està la versió més llarga. La feina serà meva per poder-ho escoltar per aquest sistema, però... A la web està, la web està. A la web. Escolta'm, espera. Tu m'estàs dient que ara feu el vostre programa...
dura una hora o una hora i mitja. Sí, de ben molt. Però llavors, quan ho passeu per Instagram o per la web o per internet, llavors us allargueu més perquè el vostre públic, si té més interès de saber més coses o que li agradaria que el programa fos més llarg, pot escoltar
No una repetició, sinó una continuació. El que fem, perquè hi ha limitacions de temps a la ràdio, hi ha vegades que anem a l'octubre, vam fer els 52 minuts i no vam fer res més. Però quan vam fer el novembre, que se'ns va acumular tot el de l'octubre, vam fer els 52 minuts de ràdio, vam fer tota la cobertura del Festival Serializados i la seva correspondente entrevista a uns guionistes, directors i projectors d'una sèrie molt interessant...
I després vam fer tot el Terror Molins, que vam fer l'any que més entrevistes havíem fet, vam fer 8 entrevistes, que era cobertura de tots els dies de festival, llavors teníem tot i acumulat, i l'episodi va durar dues hores i mitja, que és el més llarg que hem fet. I per què es va allargar? Perquè l'octubre no ho vau fer? Aquí m'he perdut. Sí, perquè l'octubre teníem pensat, jo tenia pensat...
que el festival aquests serializados era l'octubre. Llavors, jo vaig demanar, ens acrediteu que els fesos serializados? Ens van dir sí. I jo pensava que era l'octubre, però no era l'octubre, era la primera de novembre. Llavors, doncs, vam tenir dos festivals i dos ensenyaments el mateix mes. I ho vau poder fer tot...
o una part la veu deixar per després per internet. Sí, normalment el que fem són els 52 minuts que s'emeten a la ràdio en diferit. Els 52 minuts com nosaltres farem avui aquí, no? Sí, doncs això ho fem i sempre s'emet l'últim divendres de cada mes. I després, l'últim dia de cada mes, pengem la versió sencera, que són no només les notícies, sinó tot l'esdeveniment que hem anat a cobrir i tota l'entrevista, en cas que l'haguem hagut de tallar perquè era molt llarga.
recorda'm el nom del teu espai? És El Rebombori. I aquesta vegada ets tu sol o...? No, segueixo amb les dues col·laboradores amb les que vam acabar sense spoiler, que són la Isa i la Victòria. Molt bé, doncs, saludem des d'aquí i pregunta'm ara... No, pregunta'm, no, et pregunto jo quina cançó has decidit.
Mira, ara he decidit una cançó que potser ja m'han dit que l'han posat molt a la ràdio i que ja la tenen descarregada, que és Vergane de Rosalia, que és del seu nou àlbum Lux, que ja vam comentar a les campanades, i que he triat perquè representa molt bé l'inici del 2026, perquè ha estat, diguem-ne, una de les meves guerres, perquè he aconseguit entrades pel concert, cosa que no esperava, i llavors, en honor a això, he posat Vergane de Rosalia al seu nou àlbum Lux. Ok.
Fins demà!
Sé muy bien lo que soy, ternura pa'l café. Solo soy un terrón de azúcar. Sé que me funde el calor, sé desaparecer.
Bona nit!
Fins demà!
I fuck you till you love me. I fuck you till you love me. I fuck you till you love me. Till you love me. Till you love me. Till you love me. Till you love me. Till you love me. Love me. Till you love me. I fuck you till you love me. Love me.
Ah, com vas passar el cap... No, espera't, ja ho parlarem-ho del cap d'any, que vas sortir d'aquí i te'n vas anar molt content. Escolta, t'agradaria anar al concert de Rosalia? Sí, és el que et comentava ara, que... Bueno, és que no sé com... Si vols, parlem d'això, perquè no sé com era la teva època, però és que ara mateix, aconseguintes per concerts, és una guerra, literalment. La meva època? Fa tant temps que no me'n recordo com es feia, eh?
Però difícil també ho era. Sí, esclar. És que ara és... Bé, jo per aquestes entrades vaig haver-me de connectar mitja hora abans a una fila virtual on hi havia potser 200.000 persones fent cua pel Palau Sant Jordi, que crec que són... Que serà on? Al Palau Sant Jordi. I tu ja ho tens? En quina data?
Bé, no ho direm, una de les quatre, tampoc vull donar massa informació, però una de les quatre dates. Ah, ja, però tu ja, no, data, bé que hi aniries tu, però no, hi ha altres dades que... Hi ha quatre dates i vaig aconseguir per una d'elles, però va ser un miracle, ho he aconseguit per tres concerts i això és pràcticament un esport olímpic, que és d'avui ja. Sí, sí, has d'entrenar moltíssim.
Tornem al cap d'any. Al cap d'any aquí t'haig d'agrair que vas voler que ho féssim tots dos. Això també em va semblar molt bé. I quan va acabar jo em vaig anar cap a casa. Però tu et vaig pensar que no, perquè ja t'esperaven a la porta. I només eren que havien passat 15 minuts de l'any 2026.
Doncs mira, jo no vaig anar de festa, vaig anar a veure Stranger Things, com et deia. Stranger Things, saps el que és, Stranger Things? No. No, és una sèrie que és molt popular ara mateix, i que s'estan a veure justament l'episodi final, perquè em portaven deu anys amb aquesta sèrie, i l'episodi final estava justament el dia de cap d'any a les dues del matí. Llavors vaig anar a veure l'episodi final de Stranger Things. A Netflix. A Netflix.
Ah, en èpics, a casa teva? Sí, a casa teva. És a dir, vas fer el mateix que jo? Sí, però hi vaig veure Sonys Ratings. No vaig anar a la festa ni res. Ah, no, així no estic tan endarrerit jo, no tinc completges, jo també vaig anar cap a casa. Sí, sí, sí, vaig anar cap a casa i vaig estar veient, però no el programa aquest que dius tu que desconec, una pel·lícula que estava... que la tenia moltes ganes d'acabar, la em faltava tres quarts d'hora.
Bé, llavors, projectes laborals, a part de la teva dedicació a la ràdio i als mitjans audiovisuals, en tens algun projecte de seguir alguna feina que t'agradi o... Explica-m'ho.
Bé, jo diria que el projecte laboral és una mica el tema de la ràdio, perquè jo estic fent batxillerat ara mateix, que el batxillerat és per fer una carrera i la seva activitat, i la carrera que vull fer és periodisme, o sigui que jo crec que està també molt relacionat amb el món actual de la ràdio. Llavors és això, perquè quina edat tens ara?
Jo ara tinc 16 i faré 17 aquest 2026. Ja en podries tenir 17, que ja faltaria poc per 18, perquè estic mig espantat jo, perquè ets menor d'edat i aquí hem estat tocant el tema binari i que si has sexuat, que si... Però tu amb el teu programa també ho toques.
Fem debats de tot al rebombor, intentem fer el màxim. Els que m'estau escoltant ja m'enteneu. Ell no és molt jove i quan m'ha parlat de binari jo més o menys sabia el que era, però ell ha agradat que ens ho expliqués una mica més. I dic, a veure si m'he posat de peus a la gallera, però em sembla que no. Em sembla que si m'ho va explicar ell a mi no s'espantarà del que jo li pregunti què va.
El teu dia a dia, els dies laborables, és estudiar. Sí, és estudiar. És estudiar. De vuit a dos i mig és estudiar. Aquí mateix, amb un Instagram. Sí. A on? El Bernat Alferrer.
I fas un horari molt complet o tens alguna hora lliure? Tenim la mitja hora de descans, sempre. Amb tot el dia? Mitja hora? Ja té 24 hores al dia? No, fem de vuit a dues i mitja i tenim mitja hora. A veure, de vuit a... Dues i mitja. A dues quarts de tres? Fa dues hores que he sortit. A dues quarts de tres ha sortit. Ui! Sí. Mira, veus, ja truquen. O els hi hem de dir que no, que ara no pot ser. No, ja els hi diré.
Escolta, sí, sí. I a la tarda hi tornes? No, a la tarda no. És horari. Em deies que només tenies mitja hora, com quan jo treballava a la Pinter... No, de vuit a dues i mitja i mitja hora per descansar. Com? De vuit a dues i mitja i d'aquestes sis hores i mitja, mitja hora de descansar. I tota la tarda per tu?
Sí, per estudiar i per venir al programa del PIB. Escolta, i els dies, els diumenges i dies festius, el teu dia a dia, és estudiar, repassar per l'endemà, o sortir una mica? Sí, aprofito per descansar els caps de setmana, però a vegades, sobretot quan estem en setmanes d'exàmens o trimestres, o sigui, toca estudiar els caps de setmana.
Espero que tinguem una altra cançó per escoltar, o no n'has triat cap més. Sí, t'he triat una cançó que és també del nou álbum de Sabrina Carpenter, que és House Tour, que, bueno, em va agradar molt quan va sortir, va sortir aquest agost 2025, també la vam comentar a les campanades, i per això crec que està molt bé, i que així també, bueno, estem escoltant tu i cançons molt diferents, no? Potser el que s'escolta aquest programa...
Molt bé. Doncs escoltem-la ara. Per mi serà la primera vegada que l'escoltaré, aquesta cançó.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ui, ja se'ns ha acabat aquesta música i tornem a estar aquí amb el Pau Batista i Fernández, no? Ho he dit bé? Sense la I. Ah, la I, no? Sí, sense la I, sense la I. Ai, però no...
No, em demanaran per això, no. Esperem que no, esperem que no. Ah, no. És a dir... Pau? Sí. Llavors, Pau, el teu sant és el mateix dia que el meu, no? O no el celebres? Ara em dirà que no ho celebra. No, no el celebro. L'únic sant que celebro és un miqueta, perquè és festa major i és festiu. I el teu aniversari, no? Sí. Quan tinguis la meva edat no tindràs tantes ganes de celebrar l'aniversari. T'estimaràs més celebrar el sant.
Escolta, ha trucat la Glòria. Aquella trucada d'aquí, que no sé com estava el mòbil aquí, això ha sigut un accident, però era per felicitar-te
del teu programa anterior, que ella, tot i que no és tan gran com jo, però una persona de mitja edat, us escoltava perquè tenia molta afició al cine i que li agradava molt. Bé, anava a dir que t'ha felicitat, has parlat tu amb ella també. Estàs content?
Sí, sí, o sigui, jo... A veure si l'espoi ha evolucionat molt, o sigui, vam començar a fer una cosa, per circumstàncies, vam haver de canviar, i vam acabar... vam acabar amb pràcticament el que venia a ser el rebombori, que era que treiem dues o tres pel·lícules i estàvem xerrant allà i fent comentaris tota l'estona. Llavors, tampoc sé quina de les èpoques és la que més li va agradar, però, o sigui, ha passat l'exposada pel nostre programa, que era una cosa que a mi em fa moltíssima il·lusió, que és el...
Per mi és l'actor de doblatge més famós de tota Espanya. I ha passat pel nostre programa, perquè és d'aquí de Molins. M'has dit qui era? Lluís Posada. Ah, sí? És més de tota Espanya? Per mi sí. Jo sé que és molt reconegut. Per mi, jo considero que sí. Ha fet grans feines i jo crec que qui vingués aquí va ser tot un honor. El felicitem tots dos des d'aquí, no? Evidentment. Ai, també va venir el nostre programa, eh?
també. El d'aquest, que estem ara, sí, també va venir. I vam parlar del Jordi Royo, que és company d'ell, i jo el conec de fa molts anys enrere, i molts anys també que no l'he vist. Escolta, companys aquí a la ràdio, on has fet? Has fet amistats aquí a l'emissora?
A part del nostre programa, jo diria que hi ha molt bona relació, sobretot amb dos programes, amb el que abans era el Ready to Play, que ara ja no existeix, i el que ara és joc per randa, més o menys. Amb certes persones d'aquests dos programes, diguem...
n'hi ha hagut molt bé en la relació, i també, sobretot, amb l'altre pau de Parlem de Còmics, que sempre és el meu aliat i la persona que sempre ens sentem al sopar de final de temporada a la ràdio. Jo diria que aquestes són... L'altre pau? Sí, el pau de Parlem de Còmics, el programa Parlem de Còmics. També és de la teva edat? No, no. És més gran? Sí, sí, sí. Bé, i ara...
Ah, sí, Pau Moratalla? Sí, sí. No diem l'edat que té, eh? No ho sé, però més de 16 té. Més de 16? Més de 16, sí. Molt bé, doncs, continuem nosaltres. Algun projecte de futur? Bé, ja m'ho has dit, però un altre programa aquí, a aquesta emissora, que et digueu Pensament de Fer?
Jo sempre faig a l'estiu, que ja ho sap l'Eli molt bé, sempre l'intento fer cada any una cosa més complicada per l'estiu. Primerament vam fer el programa que es diu Destinació Pop, que era cada episodi a l'estiu, durant la programació d'estiu, un país diferent.
que fem quina és la música d'aquell país, les cançons que més populats són en aquell país, i formació també una mica del país fèiem. Fa dos anys vam fer el que era Swiftologia, que era tot a l'estiu, episodis i música sobre l'estiu, i una biografia sonora de la Taylor Swift, que de fet és la propera cançó que posarem de...
després de la que m'has posat, i crec que és molt interessant. No l'havia sentit, però sí que... Ah, una cançó. Esclar, ara hem posat moltes cançons, de les que t'agraden molt, i jo dic, però el nostre públic estan acostumats a escoltar coses més clàssiques, músiques, cançons més clàssiques, i aquesta te l'he deixat perquè la presentis tu.
Sí, és Mañanas de Terciopelo, que jo no l'he sentit, o sigui, serà el primer que la senti, però... Mai? Em sona, però no l'he escoltat la cançó. Saps que la canta?
Demis Russos. Ah. No et sona, tampoc? No. Pobre. No, però, bueno, la sentim-hi. Pobre. Et puc dir que m'ha semblat, si vols. Menys mal que no ens sent, no. El Demis Russos, encantant, molt famós als anys 70, amb una veu preciosa, pel meu gust, a...
que podria semblar allò que parlàvem abans, que una veu que era tan fina que podria ser donal com una dona. Però, bueno, fantàstic. I grec, ja ho he dit, i sempre anava vestit amb una túnica i molta barba. Això ha podret sonar. Una barba que semblava un ritme mag, i la túnica, i cantava cançons guapíssimes, com aquesta que has presentat tu. Que has dit que es deia? Mañana es de terciopelo. En castellà? Sí, està en castellà.
Tres, tres, tres, tres. Tres, tres, tres.
Mui ser i cabells de pie.
Fins demà!
Ara li estava dient al Pau que jo llavors li he dit que li he preguntat allò del binari i tot això jo dic, escolta, no he tocat massa fora amb aquestes preguntes. I jo, que innocent, ell en té 17 a la vora, i jo en tenia 14, li estava dient...
treballava la printer, i si sabessis, Pau, com et deia abans, les coses que jo ja escoltava dels homes de 25, de 20, de 30, de 40 i tot, jo amb 14 escoltava uns acudits vers, coses...
A veure, escolta, Crims. Crims. Crims. Bé, jo vam fer un programa, la gent potser ho recorda, que vam fer un programa parlant de Crims. De Crims? Però explica'm, tu també el seguies? Sí, a veure, jo, Crims, veig el programa, però simplement que ara no fan nous episodis, fa molt de temps.
Però vaig veure un nou crim que va treure Carles Porta en castellà, això sí, que va fer en castellà. I no l'havien passat per la 3 en català? És que no és de TV3, és un programa que han fet en Movistar Plus, només està en Movistar Plus i és en castellà, i es diu Missing in Murcia.
Buscando alguien en Murcia o búsqueda... Bueno, es diu així perquè són... Bueno, és una història que passa a Murcia, que són... Us faig aquí el d'esto. Són una parella de... Una voleibolista molt famosa que venia, si m'equivoco, dels Països Baixos, que la van portar aquí a un club de voleibol de Murcia perquè està finançat de maneres estranyes, i un dia d'aquells desapareixen tant la voleibolista com la seva parella.
Era un noi o una noia? Era una voleibolista i la seva parella, un noi. Com que hem tocat el tema d'abans, ja no sé amb què em sortiràs ara. I van desaparèixer. I per això es diu Missing in Murcia, perquè la família d'aquestes persones van fer un cartell que es deia Missing in Murcia i era molt popular perquè era molt famosa.
I no s'han trobat mai? El crim explica si estan desapareguts... Són dos episodis d'una hora i expliquen si estan desapareguts, si no estan desapareguts, si estan morts, si no estan morts i qui ho va fer. I tot això. Se sap al final. Se sap al final, però no farem un spoiler. Aquest programa el puc veure jo? Està només en Movistar Plus. Per tant, o ha de tenir una cosa d'internet en Movistar, o ara ho han tret que pots pagar com a Netflix cada mes...
i pots veure les coses... Sembla que la millor ho tinc, però ho haig de mirar. El cabell. El cabell. No has pensat mai... La idea de deixar-te'l tan llarg ha sigut teva o...?
Bé, perquè sí, perquè l'hauria de tenir llarg, i el moment en què em cansi, doncs ja... Però et sents bé, no? Sí. T'ha de secar... Costa, costa. És un gran poder quan hi ha bona responsabilitat. Com fa? Quant t'ha costat tenir aquesta melena tan llarga? Doncs... 5 anys? No, no tant. Sí, sí, sí. 5 anys, diríem. 5-6 anys. Són anys, eh? Són anys, són anys.
Abans t'he preguntat de projectes futurs, i hem parlat del sense espòilers, el rebombori, però explica'm aquest futur. A veure, projectes futurs, jo aquest any tinc idees pensades per dir-li a l'Eli. Són, com sempre, m'hi tètic mentir alguna cosa...
Aquest any l'Eli està en blanc, ja està a l'altra sala i està passant-ho malament. Doncs jo tenia idees de programes pensats. Un d'ells seria, igual que vam fer amb destinació pop de cada episodi,
Un país havia pensat en cada episodi un esdeveniment històric important, que fos l'estiu que va canviar-ho tot. Llavors seria, per exemple, l'estiu de la lluna. Llavors és tota la història de com va ser la primera vegada que va anar a la lluna i és com un episodi... Era l'estiu de l'any 69. Exacte. I com va ser aquell estiu i també com va ser el moment que va ser... Són moments importants de la història. Sí, era el juliol, sí, era l'estiu. Per això, doncs són... Digue'm en una altra de data. Recordes algun estiu...
O ja fem... És com fer un spoiler del programa que tu faràs. No, no en parlem. Et puc dir un altre mes? L'estiu de les parts d'atraccions, quan va obrir Port Aventura en 95, que també crec que seria molt interessant perquè està aquí a prop, a Tarragona.
Quin any va ser? El 95. Va ser el maig, per això. I vas anar a la inauguració? No, estava viu jo el 95. Fa 30 anys, no? Ara fa 31 i l'any 72 estàvem a la celebració del 30 aniversari. I un altre programa d'estiu que et podria dir que tenia pensat és...
el mateix estil de l'estiu, doncs que siguin músics importants, que siguin, van fer un de la Taylor Swift, doncs poder, en comptes de fer tot un episodi d'un altre artista, tota una sèrie per un artista, sinó un episodi de cada artista. I altres projectes s'estan barallant també, bueno, barajant altres projectes,
Però, com estem a principis d'any, encara se'n queden molt per tancar. Aquest d'any 25 vam fer el Molins Poli, que és un joc de taula gegant a l'estil Monopoli amb carrers de Molins de Rei, i vam fer també un Escape Room de la Fàbrica Ferrer i Mora. O sigui, aquest any potser surten nous projectes, que jo espero que surtin. Hi ha alguns que s'estan barallant, però jo sí que no et puc dir res. Intercalareu música, també? Sí.
Com? Amb aquest programa que faràs. Aquest que fareu de les esdeveniments de diferents estius. Posareu, per exemple, una cançó que sonava molt aquell estiu. També és una mica la idea, però encara s'ha d'acabar de tancar.
Has parlat de Taylor Smith, l'escoltem? Sí, de la pobra, que agradarà més que la presentis tu que jo. Com et deia abans, un dels projectes que ja vam fer un estiu va ser Sustologia, que es pot escoltar a la web si algú li interessa, i vol aprendre més sobre aquesta artista, fem un repàs des del 2006 que va néixer, però principalment des del 2006 que va treure el seu primer àlbum fins a l'actualitat. Quina edat té? Quan any va néixer? Va néixer el 89.
Podeu fer els càlculs. Només té 36. Sí, ara farà 36. Res. Molt jove. Aquesta és The Fate of Ophelia, que és del seu nou àlbum, i que si voleu saber més sobre aquesta cançó, podeu escoltar el programa de Swiftulus, ja què fem d'aquest nou àlbum. Ok.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Pau, aprofito per dir-te a tu i a tothom que ens està escoltant que la setmana vinent, en aquest programa, vindrà un noi, Dani Ávila, que cantarà en directe i, per cert, molt bé.
i mirarem que hi tinguem públic aquí. Per això ho estem estudiant. I ara tu m'has parlat del bingo musical. Jo pensava que el bingo musical era una cosa passada, però tu dius que no ho explica amb això. Mira, jo, com per als projectes futur, jo he pensat d'una cosa, i és fer un bingo musical. Un bingo musical no deixa de ser un bingo, en el qual la gent té els seus cartrons, però en comptes de sortir un número, surt una cançó.
Llavors, no sé, jo crec que podries fer un bingo musical, tu també, amb la qual interpreteixis tu les cançons i la gent hagués de marcar-les totes, si les té. Tu les cançons, qui és? Tu, que tu cantessis les cançons i la gent hagués de marcar-les. Crec que és un molt bon projecte a futur.
Ah, però què em deies, que ho fes jo? Sí. A veure, torna'm a dir, que jo cantés... Tu cantes les cançons i la gent, si les té, doncs la marca el seu control. Ah, bueno, la canto com ara, per exemple... Esta tarde vi llover, vi gente correr, i no estaves tu... Això? Bueno, si les interpretes... Una mica, un trosset... Ah, no, si dic això, ja saben quina cançó és, no? Per això, però la cràcia és que és com un bingo, no tothom té les mateixes, sinó que et poden tocar o no poden tocar.
Això m'ho has d'explicar després, però... Sí, perquè ja acaba el programa, no? Sí, doncs torno a dir detallat, no per mi, sinó pel públic. Per la gent.
Explica-ho, això com seria? Llavors, la gent té un cartró. A casa seva? No, no, no. Aquí? És com un bingo, que tens el teu número. Quan has de tenir números, tens una cançó. Llavors, tu, el Pierre, interpreta la cançó, per exemple, avui he tornat, i si jo tinc avui he tornat al meu cartró, jo la tatxo. Ah, i si no la tens... És com un bingo, t'has d'esperar. I has de fer línia o bingo.
Llavors, si jo poso, per exemple, com una hola, la canto per sobre així, i tu la tens taches. Però si no la tens, no. I quan has fet línia o has fet bingo, t'emportes la panera? Sí. Més o menys, no? Molt bé, gràcies. Moltes gràcies a tu per convidar-me. Gràcies, Pau Batista Fernández. Sin la IP intermèdia. Val, que vagi bé. Que vagi molt bé, adeu.
Notícies en xarxa. Bona tarda.