Aquí comença Heroïnes Quotidianes.
Un programa on les protagonistes són dones amb experiències a compartir
i que ens inspiren en l'art de la vida, avui en l'àmbit digital.
I avui ens acompanya Maria Visa Voladeres,
enginyera copropietària de l'empresa MTX Tech,
que és de l'àmbit de la robòtica mòbil col·laborativa,
que ara ens explicaràs una mica què és tot això,
i parlarem d'innovació, de tecnologia, d'emprenedoria i de futbol.
I de futbol, perquè tu vas ser jugadora de futbol.
Bé, vas ser... Ets... Vaig ser... Vaig ser, vaig ser.
Vaig ser, diguem-ne, federada.
Ara segueixes jugant o ja no?
No, ara ja no. He canviat d'esport.
Vas ser jugadora de futbol del Barça,
però encara no era com ara.
No, no, no, no.
Com era, en aquella època?
Encara enterranàvem a camps de terra,
la roba ens anava a tres o quatre talles grans
perquè aprofitàvem la roba dels homes.
Sí que nosaltres ja vam viure un procés de canvi
de quan vam començar, quan jo vaig marxar,
que d'això deu fer uns 10-12 anys,
però no vam viure el boom del futbol femení com coneixem fins ara.
Hem de jugar al Camp Nou Gran, diguem-ne, a més a més.
No, clar, nosaltres no vam arribar a trepitjar la gespa fresca, no?
O sigui, sí que ja entrenàvem a la ciutat esportiva
i jugàvem a la ciutat esportiva,
però encara entrenàvem a aquelles hores que ningú volia,
en els camps on també que s'obraven, no?,
per dir-ho d'alguna manera,
però, bueno, representa que vam fer camí, no?,
per poder arribar on hem arribat ara.
Això, després, evidentment no estàs aquí pel futbol,
però sí que m'agrada que treguis aquest tema
perquè penso que de les revolucions més grans
que hi ha hagut a nivell, sobretot mediàtic,
amb el futbol, amb l'esport femení,
però, com sempre, només amb el futbol majoritàriament,
que això també passa,
ha sigut aquests darrers cinc anys, sis, no?,
com a molt, molt poquet.
Bé, jo crec que va ser des que el Barça va apostar
de manera ferma pel futbol femení,
també va veure que podia ser a nivell de màrqueting
i comunicació com un reflex o una imatge dels seus valors
i que era encara com un sector
on podia ser el primer a posicionar-se
i això jo crec que va ser un tema estratègic,
però que alhora ha ajudat moltíssim.
I clar, en el moment que el Barça comença a apostar
i es comencen a guanyar en Lligues, Champions,
sobretot la primera Champions, no?, del Barça,
crec que marca un abans i un després,
però després també crec que la revolució important
és la que hi ha arran del Mundial, no?,
amb el... som campiones, però fins aquí, no?
Sí, sí, sí.
Bé, que no és sols arran del Mundial,
ja venia d'abans, el que passa que a nivell de comunicació
potser no se li havia donat tan bombo
i és en el Mundial on diuen ja n'hi ha prou
perquè a més es fa visible, no?
Sí, sí, sí.
Tot el que passava de portes cap endins
es fa visible de portes cap on fora.
És molt oportú que parlem d'això avui
perquè avui és, si ens escolteu en podcast,
és qualsevol dia de l'any,
però avui, el dia que ho estem fent en directe,
és 25 de novembre,
que és el Dia Mundial de les Eliminacions
de les Violències contra les Dones
i les violències no són només físiques,
que aquestes són les més greus, evidentment,
i a més a més les que causen l'amor.
Hi ha moltes microviolències que a vegades no es veuen
i en el món de l'esport precisament el futbol
han sigut...
Les dones del futbol han sigut un referent,
jo crec, no?
Bé, les del cinema i amb el Mitu també,
però a casa nostra, perquè ens entenguem,
sortit des d'aquí han sigut les dones del futbol,
amb la qual cosa avui, doncs mira,
un homenatge per a elles.
Sí, sí.
No, no, és que, a més, jo a vegades ho comentem
entre companyes i amigues,
o sigui, jo no conec cap de les meves col·legues
del món del futbol que no hagi patit
o vist violència de gènere, no?
O sigui, a dia d'avui, això seria denunciable
en moltíssims casos, no?
Sí.
Ho parlàvem amb l'anterior convidada a tu,
que és periodista,
que encara hi ha un...
i amb això acabem una mica el tema,
però volia parlar-ho també avui,
molta violència, també avui en dia,
amb les xarxes socials,
que a les dones és molt més forta que als homes.
En el cas del futbol, a les dones del futbol
molt més forta que als homes del futbol,
en el cas del periodisme, a les dones del periodisme
molt més forta.
Vull dir, amb llenguatge molt més gruixut, vull dir,
i molt més a lo personal,
i molt més a insults que van més a lo personal.
Bueno, perquè a mi em dóna la sensació
que quan la víctima denuncia
segueix sent víctima.
i això és el greu de la societat en la qual estem,
que a més, quan algú té la valentia per denunciar-ho,
és que encara és pitjor que si no ho denuncia.
I clar, si no resolem això,
seguirem tenint molta violència silenciada.
Sí, senyora.
Doncs des d'aquí deixem aquest missatge avui,
i ara hi entrarem una mica més a fons.
Hem començat pel futbol,
hem començat pel dia d'avui, que és 25 de novembre,
esperem que no s'hagi de celebrar alguna vegada a la vida,
perquè no hagin violències,
però això com que cada que de lluny ho seguirem fent.
I ara sí que comencem una mica a saber qui és la Maria Visa Voladeres,
que els dos cognoms són singulars,
però el de Visa et deuen fer bromes amb això de la tarja,
de pagar o no.
Bueno, jo de conya ja ho dic,
o sigui, jo quan dic Maria Visa, com la targeta.
I així ràpidament la gent sap escriure el cognom.
Ja ho escriu molt bé.
Maria, tu ets d'Esparreguera,
aquí estem a Ràdio Molins de Rei,
però tenim una vocació comarcal i internacional molt gran.
I a més a més, recentment,
has estat premi per al Centre d'Estudis del Baix de Bregat,
Premi Economia,
per l'empresa que has tirat endavant,
com a copropietària,
que és una empresa del món tecnològic,
del món de la robòtica.
Explica'ns una mica què feu.
Bueno, d'on ve el nom de MT7 Tech?
Sí.
I una mica què és el que feu
i quin és l'element diferencial d'aquesta empresa?
Val.
Doncs a veure, el nom,
et puc donar l'argument oficial,
que en teoria és Main Technical Solutions,
però el nom extraoficial,
diríem que va sorgir com una idea
en un bar prenent alguna cosa,
com que el meu soci es diu Toni,
és Maria i Toni Soluciones,
un poc com allò remiendo es pepito,
per dir-ho d'alguna manera.
Doncs diríem que una mica aquest és l'extraoficial
que ens fa gràcia
i després vam buscar un nom
una mica més tecnològic,
per dir-ho d'alguna manera,
però sí que l'origen era una mica del joc
entre els dos propietaris.
Tu ets enginyer industrial de disseny,
no?
Sí, correcte.
A veure si ho dic bé.
Engineria de disseny industrial,
que ho he dit al revés.
A l'Elisaba,
que és una escola on encara fas classes.
Correcte.
Ara ens ho explicaràs.
Però tu de petita ja volies anar cap aquí,
o com va anar això exactament?
Bé, jo crec que a vegades la vida són casualitats.
Jo de petita, potser perquè la majoria de dones de casa meva
s'han dedicat al món del magisteri,
a mi m'agradava o fer magisteri o fer medicina,
però per casualitats vaig conèixer un noi d'Esparreguera
que estava estudiant la carrera aquesta
d'Engineria en disseny industrial.
Em va semblar com superinteressant
i que tenia la part aquesta de component tècnic i creatiu
que a mi m'agradaven les dos vessants
i vaig dir per què no.
Llavors vaig estudiar,
l'Engineria en disseny industrial,
després també a l'UPC
vaig fer una enginyeria superior d'organització d'empreses,
però una mica els meus companys de universitat
sempre m'ho han dit, no?
No, és que tu classe ja deies que volies tenir la teva pròpia empresa.
No ho sabíem bé de què
i el que m'era una mica igual,
però sí que des de ben jove
tenia una mica aquest coquet
o aquest neguit
de voler ser empresària.
Des de petita, molt petita,
des de petita, adolescent,
perquè ho vas veure a casa,
perquè ja venies,
no ho sé,
feies aquelles coses de manualitats
i les venies a un euro
per treure't...
Bueno, sempre he tingut un punt molt comercial,
que això,
ma mare sempre ho m'ha dit,
vendria sorra al desert,
per dir-ho d'alguna manera.
Sempre he tingut aquest punt de comercial,
aquest punt del negoci,
més del mercadeig mediterrani,
per dir-ho d'alguna manera.
Jo crec que...
Però el neguit més això
de tenir una empresa,
de tenir un projecte meu propi,
crec que em ve més arran
de quan començo a estudiar la carrera
a la universitat.
Sí, sempre que he tingut
una actitud més
indirectament,
sense ser conscient,
emprenedora,
però sí que agafo consciència
quan ja començo a la universitat,
que també veus una mica
com són els teus companys,
quin perfil de gent
et trobaràs al llarg de la teva vida
i també en el món professional
i llavors també veus quines són
les teves oportunitats, no?
I quin dia vas dir
jo robòtica?
El tema de la robòtica
també és casualitats.
És a dir,
jo vinc de...
Abans de fundar la nostra pròpia empresa,
nosaltres treballem en robòtica,
però especialitzada en el que és
automatitzar la logística interna.
els moviments que passen
dins d'una indústria
o dins d'un hospital,
dins d'una residència
de gent gran,
també podria ser.
Allà on hi ha un moviment repetitiu,
que és moure palets
d'un punt a un altre,
moure carros,
moure caixes,
doncs això ho fem amb robots.
Llavors,
una de les parts també
molt xules
de la nostra empresa
o del nostre sector
és que al final
treballem en molts sectors diferents.
Jo no estic especialitzada
només en automoció
o només en alimentació,
sinó que al final
qualsevol sector
té moviments interns.
Per tant,
pot ser interessant
que treballem un projecte
amb indústries molt diferents.
Llavors,
jo abans havia començat
a treballar ja
en altres empreses
amb tot el que són
els magatzems intel·ligents
tipus Amazon,
tipus Mangos,
Desiguals,
etcètera,
més amb la part
de manteniment,
amb la part d'automatització
més convencional,
amb camins de rodets,
bandes transportadores,
etcètera,
i de cop,
quan decidim
muntar la meva pròpia empresa
m'adono
que pot ser interessant
buscar robots
que automatitzin
aquest moviment
sense tenir
barreres físiques
i hi havia una...
Sense carrils,
però que ens en tanquem.
Correcte, sense carrils.
Sense estar
correctament guiats.
Sí.
Perquè existien els AGUVs,
els AGUVs
són vehicles
guiats
que fa potser
30 o 40 anys
que existeixen
i de cop
vam topar
amb aquesta robòtica
que es diuen AMRs,
que, per exemple,
amb els equips
que nosaltres treballem
són dissenyats
i fabricats
a Dinamarca
i arran d'aquí
vaig dir
ostres,
doncs això és una oportunitat,
comencem
a investigar-ho,
com ho podem implementar
les necessitats
que tenien
clients
que teníem
en el mercat espanyol.
Perquè era una oportunitat
perquè no hi havia,
no existia
aquest tipus de mirada.
Perquè
ningú estava implementant
AMRs,
s'havien implementat
a AGUVs
però aquesta nova tecnologia
era una tecnologia
que entrava
i jo sempre dic
que el repte
de la tecnologia
és transformar-la
en alguna cosa real,
en una aplicació
que treballi
24 hores,
7 dies
en un entorn real,
en unes necessitats
reals de l'indústria.
Perquè a vegades
tenim tecnologia
superpotent
però dius
però hi ha ara això
perquè ho utilitzo.
Baixar-ho a terra
és una mica
també el que fem
a MTS,
al final nosaltres
no dissenyem el robot,
no desenvolvem robots,
això també seria
un altre tema
però a dia d'avui
dissenyar tecnologia
en aquest país
és molt difícil
perquè és molt difícil
que sigui competitiu
però el que fem
és aportar el servei
d'implementar
aquesta tecnologia
a les necessitats
que té el nostre client.
Molt bé
i una de les coses
que vau fer
molt interessant
va ser
utilitzar aquest tipus
de tecnologia
a la pandèmia del Covid
perquè l'empresa
que no ho hem dit
com que sou una mica
oportuns
perquè ens en tinguem
vau dir
venga va
2019
falta un any
pel Covid
no ho sabíem
evidentment
estic fent broma
correcte
venga
ens liem la
2019
i al cap darrer
d'un any
és que és curiós
a més a més
el meu fill
neix
obrim l'empresa
el 2019
ens tanquen a casa
el 13 de març
del 2020
i el meu fill
el meu primer fill
neix el 10 de març
del 2020
Déu-n'hi-do
o sigui que sortim
de l'hospital
i anem directament
a casa tancat
amb una empresa
acabada de fer
amb un nen
acabat de néixer
tot acabat
de sortir del fort
per dir-ho d'alguna manera
un repte
llavors clar
arribar el Covid
ens tanquen a casa
i què fem
quan ens tanquen a casa
pensar de quina manera
podem sobreviure
o podem aportar valor
amb la situació
que estem vivint
llavors
ens adonem
que la llum ultraviolet
és super eficient
per poder desinfectar
tot el que
en aquell moment
era focalitzat
tot Covid
Covid
Covid
al final serveix
per desinfectar
virus
bactèries
o altre tipus
de microorganismes
però en aquell moment
ens vam focalitzar
amb el Covid
i vam dir
clar però
l'eficiència de la llum
ultravioleta
depèn de la distància
de treball
és a dir
si jo estic
a un metre
ho desinfectaré tot
però si jo estic
a tres metres
no desinfectaré res
per tant
si muntem
aquesta llum
sobre d'un robot
nostre
que té la capacitat
de tenir l'entorn
mapejat
i poder-se moure
per aquest entorn
i li programo
una ruta
perquè es mogui
a un metre
de tots els elements
podria desinfectar
el 100%
de l'espai
arran d'aquí
tancats a casa
dissenyem el prototip
el fabriquem
com podem
i amb aquest primer prototip
l'hospital clínic
ens diu
veniu que ens interessa
que és una de les coses bones
que també va tenir
el Covid
que processos
que en un àmbit
o en un entorn
normal
sense un entorn
de pandèmia
triguen anys
el Covid va fer
que trigessin setmanes
llavors primer vam anar
a l'hospital clínic
el vam testar
quan l'hospital clínic
va veure l'eficiència
i diu
és que això és una passada
llavors ho vam certificar
amb el laboratori
Cressa
que és un laboratori
de nivell 3
que t'has de dutxar
2-3 vegades
abans d'entrar
per sortir
jo crec que ho vam veure
viure una mica
com de pel·lícula
llavors vam desenvolupar
aquest robot
que va ajudar
la pandèmia
a poder desinfectar
aquests entorns
i també ens va ajudar
nosaltres com a empresa
a poder seguir
venint robots
i a donar-nos
la visibilitat
perquè arran d'això
perquè eren molt joves
l'empresa
no teníem ni un any
pràcticament d'empresa
i
a veure
Maria
i com fas
aquest Eureka
de dir
això
funcionaria
com ho fas
perquè tu
expert
d'aquestes
no sé si ets
o si
jo no sóc
expert en llum ultravioleta
però comencem
mirar articles científics
informes
busquem gent
que sigui especialista
en llum ultravioleta
els entrevistem
els preguntem
com funciona
me'n recordo
en aquella època
que mon pare
just s'havia jubilat
i mon pare
és enginyer químic
també el tenia
tancat a casa
a disposició
papa
llegeix-te això
mira això
i també ens ajudava
amb tota la part tècnica
del desenvolupament
de la llum ultravioleta
mentre paral·lelament
nosaltres desenvolupàvem
la part tècnica
del robot
jo vaig desenvolupar
més la part
del disseny mecànic
el meu soci
més la part
elèctrica
i de control
i al final
jo al final
sempre dic una cosa
s'ha de provar
què és el pitjor
que podia passar
que no funcionés
el pitjor era
quedar-se quiet
sempre el pitjor
és quedar-se quiet
per tant
s'havia de provar
i això va arribar
fins i tot
vau estar
a l'exposició
d'emergències
del Museu del disseny
de Barcelona
que es van seleccionar
50 solucions
de disseny industrial
que van ajudar
amb una pandèmia
que sembla
que la tinguem
una mica oblidada
però suposo
que són solucions
que encara deuen ser
vàlides
correcte
a més
encara hi ha
una rèplica
del prototipo original
que se la va quedar
al Museu del disseny
jo crec
que encara
no hem paït
tot el que ens va passar
durant l'època del Covid
o sigui
que no hem digerit
de dir
però bé hem fet
tot això
és que tenim
la màquina certificada
com a model
de desinfecció
del Covid
o sigui
sí que és cert
que és un producte
que en aquell moment
ens va ajudar molt
a sortir
de la pandèmia
però un cop
ha passat la pandèmia
i per exemple
segueix sent un producte
supereficient
pel virus d'hospital
i per poder combatre
tot el que són
les infeccions
d'hospital
lo típic
he anat a l'hospital
que m'han
si m'han operat
del braç
i m'hi he quedat 15 dies
perquè he agafat
una infecció
que no és
doncs una mica
el robot està focalitzat
en disminuir
el que és
el virus d'hospital
perquè a més
és un tema
sobresilenciat
i hi ha estudis
que informen
que el virus d'hospital
mata més gent
que els accidents
de trànsit
Déu-n'hi-do
però
és una cosa
que no se'n parla
llavors
clar
vivim en un país
on les barreres
d'entrada
de tot el que és
el sector públic
són complexes
i aquí una mica
és on encara
estem treballant
però
per mi
per exemple
vendre un projecte
a l'indústria
és ràpid
o sigui ràpid
els nostres projectes
potser de negociació
poden anar des de
sis mesos
a dos anys
però acabem
quan ja ho tens
correcte
en canvi
en el sector públic
és molt complex
són altres canals
de comunicació
altres canals
d'entrada
que nosaltres
venim més
de la part industrial
i no pas
de la part mèdica
Valtos Ara
llavors
és una empresa
que no ho hem explicat
que ara ho explicarem
esteu a la colònia
Sedó
que és una colònia
és un espai patrimonial
sí
correcte
i quin és el vostre àmbit
de feina
nosaltres diríem
que principalment
les nostres
principals zones
d'influència
i on tenim més clients
és tot el que toca
al mar
per dir-ho d'alguna manera
anem des de Galícia
País Basc
Navarra
la part d'Aragó
Catalunya
i Llevant
sí
també tenim projectes
en el que és
la zona de Madrid
però principalment
treballem aquest boomerang
que jo l'hi dic
les zones més
més tocant a costa
també hem muntat projectes
a Marroc i Mèxic
però el nostre principal àmbit
a dia d'avui
és l'estat
és nacional
en un sentit
de l'estat
i en aquest món teu
la igualtat
o sigui
el tema
de les dones
la presència de dones
en el món
de la robòtica
industrial
per exemple
a la universitat
quanta gent era?
Clar, a veure
dins del que cap
a l'Isaba
és com una mica
l'oasis
perquè al ser
una carrera
d'enginyeria
en disseny industrial
que té ja
un factor
de disseny
de creativitat
pràcticament
a l'Isaba
estem entre
un 50-50%
de dones
i homes
però sí que
clar
jo al final
vaig un món
molt tècnic
molt robotitzat
on aquí ve gent
de qualsevol altra
enginyeria
on el percentatge
és molt més baix
i on la majoria
de reunions
de clients meus
són homes
o sigui
és un sector
molt masculinitzat
costa trobar dones
en el camp
de la robòtica
i més en el camp
de la robòtica
industrial
a vegades
estan més
en la part
d'IMSD
d'innovació
més de recerca
en projectes
conjuntament
amb la universitat
però diríem
que a peu
de fàbrica
el percentatge
és bastant baix
quines són
les teves estratègies
per poder triomfar
en aquest context
on encara suposo
que els rols
no estan
normalitzats
en la igualtat
perquè ens entenguem
no sé si m'explico
és a dir
no sé si el fet
que siguis jove
siguis dona
permet que tinguis
la mateixa credibilitat
no et costa més
o has d'explicar més
a mi encara em passa
que quan vaig a una reunió
amb un col·lega meu
que sigui home
directament
només
sembla que l'interlocutor
només sigui l'home
i això ens passa
que no passa res
tampoc no criminalitzo
els meus clients
perquè ens passa
de forma
inconscient
hi ha un factor
inconscient
que directament
quan tu vas a fer
un projecte de robòtica
si en una sala
entren un home
i una dona
de per si
l'home en sabrà més
que la dona
de partida
sembla que el teu argument
o el que tu hagis
d'explicar
hagis de tenir
quatre vegades
més coneixement
que l'altre
per defensar
aquell projecte
quina és la meva estratègia
la meva estratègia
és que encara em passa
que el primer impacte
molts cops costa
però després
quan em coneixen
com que jo
m'he especialitzat molt
en un sector
al final
agafes un expertís
i sempre he intentat molt
el nostre
jo porto més
la part comercial
de l'empresa
el mosso
s'hi porta més
la part de la direcció tècnica
però al final
el disseny del projecte
surt des de l'inici
des de la part comercial
llavors sempre
m'hi he especialitzat molt
en entendre molt
quina és la necessitat
del client
jo sempre li dic
no em diguis què vols
digue'm quin problema tens
i jo et plantejaré
quines poden ser
les millors solucions
perquè no hi ha
una única solució
en robòtica
i poden haver-hi
diverses solucions
que després depenent
de si és més important
l'ergonomia
o el preu
o
ja acabarem ajustant
cap on anem
llavors crec que
els nostres clients
veuen que hi ha
un nivell de coneixement
que ens diferencia
dels altres
i és un sector
molt competitiu
o no?
bé clar
quan vam començar
fa sis anys
com que era una nova tecnologia
teníem una mica
com l'exclusivitat
del mercat
d'entrar a alguna cosa
i ara diríem
que ara cada cop
hi ha més competitivitat
més competència
perdó
quin és l'avantatge
que tenim
que portem sis anys
només fent això
llavors el coneixement
que tenim de fer això
respecte als noms competidors
que estan entrant
clar
és diferenciador
i sí que entra
producte asiàtic
una mica com està passant
amb els cotxes
no?
que és molt més barat
i molt més competitiu
però al final
el gran valor afegit
de la robòtica
és la implementació
és l'aplicació final
no és el servei
que et donen
no?
no és sols
el robot en si
en si mateix
amb el tema
del tipus d'empreses
amb les que treballeu
també t'he sentit
en alguna entrevista
que explicaves
que també
es contribueix
a que hi hagi
menys accidents laborals
no?
que en el tema
de la logística
com li dius
intra
intralogística
intralogística
que vol dir
el que passa dins
de la fàbrica
correcte
la logística interna
hi ha molts accidents laborals
que a vegades
tenen a veure
amb moure coses
sí
sí perquè nosaltres
amb el que ens hem especialitzat
molt és
fer la logística interna
de la zona de producció
allà on hi ha gent treballant
allà on circulen persones
allà on hem de cooperar amb persones
normalment és on apliquem
els nostres robots
perquè aquestes són zones
perilloses
per les persones
que estan treballant
de si tu vas
amb un toro
amb una traspaleta elèctrica
tot això són elements
perillosos
a nivell de seguretat
per a aquestes persones
per tant també
contribuïm
a millorar
aquesta seguretat
ets professora
a l'Isaba
què és el que dones
robòtica i mecatrònica
i aquí has connectat
amb la part de les mares
com es diu ta mare
que a mi m'agrada esmentar les mares
l'Urdes
l'Urdes
l'Urdes és així
aquí has connectat
amb la part de mestra
de l'herència familiar
sí
jo crec
jo crec que sí
és que també m'agrada molt
donar classes
o sigui és una part
que també m'apassiona
i a més
fent tota la part d'empresa
la part més tecnològica
que a vegades
et pots com desvincular
una mica
de què és el que està passant
amb les noves generacions
de què és el que està arribant
a la universitat
doncs m'agrada tenir
com aquest contrast
aquest contrapeu
perquè t'ajuda
i a vegades també
poder explicar
el que tu fas
d'una manera més pedagògica
perquè és el que
ja Maria
però és que si em dius
que és una GV
jo no en tinc ni idea
doncs també es tracta
d'intentar
baixar tot això a terra
i al final
jo quan anava a la universitat
m'apassionaven
aquells professors
que estaven treballant
i em venien a explicar coses
que els estava passant
en el seu món real
perquè és com que
t'obrien una finestra
a la realitat
i és una mica
el que intento
quan jo vaig
a donar classes
explicar-los una mica
què us trobareu allà fora
o què està passant
allà fora
i quin consell els hi dones
als que volen emprendre
a les dones
que són alumnes teves
que volen emprendre
t'ho ajusto una mica més
és que el tema de consells
és complicat
donar
donar consells
quines eines
els hi suggereixes
jo sempre
jo sempre dic que
les ganes
mouen fronteres
o sigui
l'actitud
és que
és que
a vegades sona molt al pic
però és que
amb l'actitud
la perseverança
la persistència
i a l'estar
i a l'estar
i a l'estar
és la diferència
no cal ser ni molt intel·ligent
ni haver estudiat
no
o sigui
cal ser-hi
cal donar resposta
i un tema molt important
és atrevir-se
i deixar-ho tot
per atrevir-se
que a vegades
hi ha molta gent
que diu
jo vull emprendre
però bueno
mentre estic aquí treballant
no
no
això no funciona
és a dir
has de tocar fons
perquè emprendre
a sortir bé
i què vol dir tocar fons
no tenir res
no tinc ingressos
o sigui
no?
o sigui
ara
ho deixo tot
paro tot
i em poso
a ser
a ser empresària
llavors
el primer mes
doncs bueno
és més fàcil
el segon
no?
però t'ha de pujar
la pressió arterial
per
per sobreviure
no?
per buscar aquelles estratègies
que necessites
per tirar la teva empresa
endavant
perquè mentre estiguis
a una zona de confort
és molt difícil
emprendre
de tirar endavant
i quins són els moments
més difícils
que has tingut tu
com a dona emprenedora?
bueno
encara els tinc
eh
crec que no
crec que no els he superat
crec que no els he superat
tots
hi ha un primer moment
quan comences
que és el
no poder passar el recado
a ningú
per mi aquest és el primer
moment més complicat
de dir
no és que els problemes
arriben a mi
i no tinc ningú més amunt
al qual
jo puc derivar el problema
no?
és a dir
jo ets a resoldre
aquest problema
no hi ha ningú més
no?
i això el primer
al principi
sí que genera
com un punt
d'estrès
de dir
què faig
què faig
no?
per això també jo
crec que tenir un soci
i no estar sol
jo també ho recomano
no?
o sigui
sempre compartir els problemes
ajuda no?
tenir algú
amb qui parlar
perquè molts cops
clar
jo porto més la gerència
i el Toni
porta més
la part de direcció tècnica
però a vegades
jo al Toni
el truco
li explico alguna cosa
i no estic esperant
ni que em doni resposta
però el fet
de jo explicar-ho
m'ajuda
a trobar la resposta
no?
allò de
que algú
que entén perfectament
què és el que fas
i li puguis explicar
també ajuda molt
el mateix
a l'inrevés
a vegades em truca
i dic
bueno
i si tu ja ho saps
però aquest suport moral
és important
després
el tema
de sobretot
quan comences
tenir molt clar
quina és la teva filosofia
d'empresa
i seguir la raca a taula
o sigui
podràs fer excepcions
quan econòmicament
puguis permetre't fer excepcions
però mentre
no tens un cert volum
i un cert nivell
has de passar pel tubo
o aquestes són
les nostres condicions
com a empresa
si vols
podem fer-ho
si no o no
però si des del principi
ja fas excepcions
és molt difícil
que puguis crear
una estructura sòlida
vols dir que
si per exemple
poses uns estàndards
de qualitat i de preu
doncs no fer rebaixes
perquè si fas un rebaix
és allò que dirien
en castellà
en català
fan per avui
no?
correcte
no pa per avui
fan per demà
seria
una mica
sí
sí
i després
jo ara crec
que estem encara
en un moment
molt complicat
que és
com organitzar
el creixement
perquè ara estem
en un punt
que som
unes
bueno
anem fluctuant
entre 12 i 15 persones
a l'equip
i cada cop
anem creixent més
cada cop
intentem
generar departaments
perquè clar
al final
si 15 persones
directament et pregunten
a tu és com
el dia a dia
és molt difícil
de gestionar
però
veure com organitzes
l'estructura
per poder créixer
de moment
és de les coses
més difícils
que estic trobant
i parles
amb amics
que tenen
empreses
parles amb gent
que té experiència
i
tothom et diu
és que no ho sé
no ho sé com ho vaig fer
ho vaig fer
però no
i
és allò
que t'has de buscar
el teu propi
el teu propi camí
i el talent de lideratge
per ser dona
per ser
creus que és
o sigui
no diferent
sinó creus que
tens un lideratge
diguem-ne
amb un rol molt copiat
dels rols masculins
referents
o tens un lideratge
diguem-ne
més propi
més
més
bueno
crec que
hauria de treballar més
o sigui
crec que tinc un lideratge
erinnat
però no el tinc treballat
per la qual cosa
això s'ha de treballar
no?
o sigui
que podríem millorar
moltes de les coses
que segurament
a dia d'avui
no estic fent
perquè en moltes coses
no tinc consciència
les faig per inèrcia
però sense una consciència
i crec que arriba un moment
que tu has de tenir
més consciència
de quin lideratge vols
no?
sí que és cert
que
que sempre ho dic
és que no tenim
no tenim referents femenins
de lideratge
llavors
el nostre lideratge
a vegades tenim
un lideratge masculinitzat
però és que
perquè no en coneixem
tampoc una altra
o perquè
no sabem fer-ho
d'una altra manera
o
o a vegades
dius
bueno
és que
prou contracorrent
vaig
no puc obrir
un altre
un altre foc
sí que
sí que jo crec
que tinc un lideratge
molt esportiu
o sigui
sempre
porto el meu lideratge
haver fet futbol
tants anys
jo m'adono
que molts cops
poso símils
del futbol
o penso
en mentalitat
de com és
un equip de futbol
no?
és una mica
el referent
que jo utilitzo
i un equip de futbol
femení
és diferent
d'un equip de futbol
masculí?
home
no conec
l'equip de futbol
masculí
no puc comparar-ho
no puc comparar-ho
directament
però
però jo em baso més
més en l'estratègia
més en un equip
dins del camp
independentment
si és masculí
o femení
jo crec que el femení
té més capacitat
de patiment
no crec que els homes
aguantin jugant
en un camp de terra
tirat
hi ha unes hores
que són
amb tot el carinyo
per tots els xics
que ens escolteu
eh?
ho dic
com ha dit abans
la Maria
però en un tema
ja de natural
sí
sí
sí
sí
amb això
també un vestuari
de d'hora
segurament és més complicat
que un vestuari
d'homes
sí
sí
sí
sí
no ho sé
sí
sí
potser sí
no ho sé
no ho sé
perquè no conec
el d'homes
el d'homes
i no ho podem parlar
correcte
no podem fer la comparativa
volia parlar una mica
d'una part que a mi
m'assembla
molt interessant
que és que
tu has decidit
bueno
ubicar l'empresa
en un espai
jo que sóc una gran
amant del patrimoni
en un espai
molt inspirador
que és la colònia
Sador
que per les persones
que ens escolten
i que no sapiguen
la seva història
va ser fundada
l'any 46
per Miquel Puig i Catatús
i és una fàbrica tèxtil
al costat d'un antic
molí fariner
que ja existia
aquí a Molins de Rei
també tenim
història de Molins
que per això
ens diem Molins
i era conegut
per Can
Can
Bruquetes
si no
si no ho he dit
va ser una colònia industrial
i al
segle XX
va ser una empresa
una de les més grans
importants
de la història econòmica
de Catalunya
quan ell va morir
el va associar
el fill
i bueno
això va anar tirant
fins que
ara és un
és un polígon industrial
on hi ha cabudes
diferents empreses
la teva una
i
i el Museu de la Colònia
Sador
que forma part
del Museu Nacional
de la Ciència
i de la Tècnica
de Catalunya
el moviment actual
ve
que l'any 80
es va tancar la fàbrica
i per tant
això es va reconduir
cap a un
bueno
un
hub empresarial
seria
o un
no?
és un
clar
en el moment
de tancar la fàbrica
entenc que
llavors
es van vendre
diríem
les diferents propietats
a diferents persones
i cada una
d'aquestes persones
ha anat generant
el seu negoci
o llogant
aquests locals
en altres negocis
per desenvolupar
una
una activitat
de fet
a nivell
d'ara d'ocupació
a la colònia
estem al 90%
clar
sí que convivim
gent
que tenim allà
una activitat forta
hi ha alguns edificis
que estan en mal estat
hi ha algun edifici
com la casa
de l'AMU
que crec que
l'Ajuntament d'Esparreguera
el volia adquirir
hi ha la part del museu
que el museu
també és preciós
perquè hi ha la turbina
antiga
on hi havia el sal d'aigua
clar
és que la colònia
era
era un gran model
de projecte ecologista
no?
perquè era autosuficient
aprofitaven l'aigua
del Llobregat
amb el sal d'aigua
tenien una turbina
amb la qual generaven
l'electricitat
o sigui que era una passada
a nivell tecnològic
sí que és cert
que jo crec que
fins a dia d'avui
la colònia
s'ha mantingut
gràcies a l'indústria
gràcies a les empreses
que ara estem allà
però que també
l'administració
no hi ha fet res
però jo crec que
l'administració
també hi hauria
de tenir un paper
perquè sent un patrimoni
històric
jo crec que entre tots
hauríem de sumar
que seria fantàstic
el que tu dius
que fos un hub
tecnològic
on hi haguessin empreses
no sols tecnològiques
també hi poden
també empreses
que treballen
diríem
materials de tota la vida
no?
juntament
amb alguna universitat
o alguna formació
professional
perquè és que estem
en un lloc estratègic
o sigui
estem a 5 minuts
de la SEAT
estem a 20 minuts
de tota la zona
del Vallès
ara també
han obert
la B40
cap a tota la zona
de Terrassa
de Manresa
vull dir
aquí esteu a milions
de Molins de Reis
també
milions de Molins de Reis
però volia dir
que Esparraguera
ara al centre de Catalunya
seria entre Esparraguera
i Molins de Reis
i Molins de Reis
aquí no ens barallarem
no ens barallarem
perfecte
què va significar
per vosaltres
el premi
del centre d'estudis?
doncs
bé
és que
sempre que
per començar
va ser com
molt inesperat
no?
perquè
fan una candidatura
que tu no saps
ni que
ni que et proposen
després
ets finalista
i després resulta
que guanyes
no?
o sigui
que
que va ser
una sorpresa
super
super grata
i sempre
que hi ha reconeixement
jo crec que és molt bonic
per l'equip
no?
també
perquè tornant al cotxe
ho parlàvem
amb la gent
que havia vingut
de l'equip
i a vegades
l'equip
creu que
allò que fas
és normal
o és monòton
i quan dius
ostres
però si rebem premis
per allò que fem
potser no és tan normal
o no ho fa tanta gent
potser estem fent
alguna cosa diferent
i crec que això
que un premi
ens pugui donar
aquest valor
o aquesta reflexió
a l'equip
és importantíssim
però una part d'aquest premi
ja ho sé
i em consta
perquè sé qui va presentar
la teva candidatura
també és que
al capdavant
d'aquest projecte
hi ha una dona
jove
que a més a més
és un àmbit
que com dèiem
que no és gaire habitual
tot i que sí
que el disseny industrial
ja ho has explicat
que sí
però diguem-ne
que en aquesta emprenedoria
no és gaire habitual
no és gaire habitual
tu com a dona jove
aprenedora
en què volia ser referent
tu deies
ens falten referents
tu ara estàs al capdavant
en què vols
o sigui
aquestes xiques
que tens a classe
altres dones
que puguis compartir
espais de reflexió
o sigui
bueno
jo molts cops ho he dit
perquè a vegades
sense voler
ets referent
per altra gent
te n'adones
però jo
volia ser un referent
indirecte
un referent
pel meu dia a dia
no per les fites
que has aconseguit
sinó per
com vius
aquest dia a dia
no vull
ser un referent
perquè crees
una empresa
que pot tenir
més o menys èxit
i que pot tenir
més o menys visualització
vull ser un referent
perquè
allò que faig
aporta valor
a la societat
o porta petjada
o contribueixo
a millorar
la vida
de la gent
que treballa amb mi
o contribueixo
a ajudar
la gent
que estudialitzava
perquè vegi
que si volen ser emprenedores
ho poden ser
però un referent
molt a petita escala
saps què vull dir?
una mica
sí
no perquè
és molt perillós
perquè
quina responsabilitat
ser referent
que a vegades
també jo dic
deixeu-nos ser
mediocres
és a dir
que falten referents
mediocres
falten referents
de gent normal
que a vegades
no és que
jo sempre poso
un exemple
que
sembla que
quan una dona
governa
ha de ser excel·lent
per què?
si han passat
10.000 homes
que governen
i són mediocres
o sigui
és una conversa
que jo he tingut
milers de vegades
amb companys meus
per exemple
t'agradarà més
o menys
i jo
amb això
soc totalment neutre
però la persecució
que ha tingut
la de Culao
per ser dona
no l'ha tingut
cap política abans
i era per ser dona
llavors
aquesta és una mica
la queixa
i si no és tan bona
què passa?
sí
doncs
m'agradaria
que la feina meva
també servís
per dir
que les dones
no cal que
ser excel·lents
amb tot
que ens podem equivocar
que
no passa res
que també ho fan els homes
també ho fan els homes
i no
on et veus
d'aquí 10 anys?
Maria
és que em fas unes preguntes
on t'agradaria veure't?
on t'agradaria veure't?
clar
d'aquí 10 anys
m'agradaria veure
jo sempre havia dit
que volia una empresa
de 10 persones
no volia una gran empresa
però em sembla
que
em sembla que la cosa
té pinta
de que
de que pot anar
de que pot anar creixent
no?
jo em voldria veure
doncs
a nivell empresarial
seguint
poder disfrutar
de la meva empresa
seguir
podent prendre decisions
o sigui
jo m'agradaria
que
que la criança
no m'afectés
a d'aquí 10 anys
és a dir
m'agradaria
poder educar
i dedicar
el temps
que vulgui
els meus fills
ara que em necessiten
que en tinc dos
que en tinc dos
i d'aquí 10 anys
que això
no m'hagués penalitzat
això estàs tocant
un tema delicat
que és el de la conciliació
sí sí
però és que té relació
no?
perquè
jo penso que d'aquí 10 anys
segurament
jo tindré
amb molta més llibertat
de temps
de la que tinc ara
per tant
em podré dedicar
molt més
al meu negoci
però no vull
que les renúncies
saps?
no vull haver
de...
no vols tenir renúncies ara
correcte
correcte
i llavors això
també és aquell punt
que em deies
que és complicat
quan ets empresaria
doncs això també és un punt
complicat
que no
que estic aprenent
a gestionar-ho
perquè això no t'ho
ha ensenyat
allò
Déu-n'hi-do
ets
bueno valenta
ho deies
no?
ets la petita de 3
això t'ha marcat una mica?
home sí
sí
a més que em porto
9 i 7 anys
amb els meus germans
o sigui que a mi
em torturaven una mica
a casa
saps què vull dir
i em putejaven bastant
llavors
això em va fer
amb un caràcter
més resilient
i tenies legos
i tenies legos
o tenies nines?
no
tenia
actionmans
crec que es deien
que era com
tenia
tenia legos
també
playmobils
també
però no
les barbies
i tot això
no
no m'agradaven gaire
i dius que l'has canviat
el futbol
sí
sí
bueno
a veure
vaig jugar a futbol
quan vaig plegar
del Barça
perquè vaig haver de decidir
si feia la meva
o sigui
si posava per davant
els meus estudis
o el futbol
i en aquell moment
la resposta era clara
havien de fer els estudis
vaig decidir
anar d'Erasmus
a Noruega
i llavors va ser
quan vaig plegar
de jugar al Barça
i al tornar
vaig decidir
per un tema
que ja començava
a treballar
i de
per poder tenir
diríem
més conciliació
vaig jugar a futbol
a Esparreguera
de fet
vam
juntament
amb la meva parella
vam entrar a l'Esparreguera
de futbol sala
i vam agafar
l'equip
que estava a l'última
categoria
i la vam pujar
fins a Plata
o sigui que llavors
ens va tornar
a tocar
viatjar
per tot Espanya
Déu-n'hi-do
no teníeu nens
encara
no
no
no
no
i
i clar
també va ser
una experiència
brutal
de dir
jo vaig estar
durant molts anys
jugant fora
em van formar
al Barça
però vaig poder
retornar
tot això
que havíem après
al teu poble
que guai
i de
de fet encara
dia d'avui
és l'equip
que ha estat
a categoria
més alta
d'Esparreguera
a nivell
de qualsevol
equip
i jo crec
que això
també va ser
maco
però clar
arriba un moment
que quan tu has
competit
molt al nivell
jo no sé
anar a jugar
a futbol
per fer una
patxanga
i això
ho porto
molt malament
llavors
vaig dir
bueno
doncs
canvio
d'esport
i ara
re
ara faig una mica
de tenis
perquè més
més fàcil
quadrar-ho
i com que
el tenis
ja he sigut
dolenta
sempre
però si ara
sóc dolenta
no passa res
que amb el futbol
m'ho noto més
saps què vull dir
però mires
el futbol
de les noies
sí
els nois
bueno
de fet
és que he fixat
els arrolls
que cometem
l'altre dia
el meu
el meu fill
de 4 anys
ens va dir
per què sempre
mireu el futbol
dels nois
i gairebé
no mireu el futbol
de les noies
clar
per elles
per què
i és cert
hi ha percentatge
jo que he jugat
a futbol femení
tota la vida
però em miro molt més futbol masculí que femení
i ell des d'una perspectiva neutra em deia
però
no ho entenc
no ho entenc
molt bé
doncs ara anem a entrar en la secció
que si no ens dona temps
a parlar d'una dona
que sí que ha sigut referent
i que ara m'ha explicat
per què
la secció
que
com que estem
a les heroïnes digitals
és les dones
amb TIC-història
de tecnologia
de TIC-història
és l'Anna Navarro d'Escals
que és
bueno
ja va néixer a Olot
el 21 de febrer del 68
és coneguda professionalment
com Anna
N.
Xengle
si no ho dic malament
perquè la meva pronúncia
és una mica
i ella és una executiva espanyola
especialista en tecnologia
i en la internacionalització d'empreses
bueno
de treballar en la internacionalització d'empreses
ara
ha tornat a Catalunya
com a diputada
per Junts
des del juny
d'aquest any
del 24
però és una
bueno
és un perfil
que
ha sigut directora
d'equips d'enginyeria
de producte
transformació digital
d'infraestructura
i a mi m'ha semblat
molt curiós
a veure si ho trobo
que
així
va ser reconeguda
com una de les 100 dones
més influents
del món
per Silicon Valley
Business Journal
o sigui
per un dels diaris
importants
de Silicon Valley
perquè ella vivia
a San Francisco
a San Francisco
també premi
a la persona
de l'any
de la indústria lingüística
per Tinc Global
nomenada dona
més influent
del món
de la tecnologia
per la revista
Analytics Insight
això l'any 2020
bueno i a banda
Garrotxina
de l'any del 21
perquè suposo que la Terra
també
dirà
per què has triat
l'Anna
Navarro
Descals
bueno
primer de tot
perquè és que
considero una dona
que si fos un home
tothom en aquest país
la coneixeria
ha estat considerada
la dona
més influent
a nivell tecnològic
del món
sí
és que és molt fort
o sigui
si tu vas
per aquí a Catalunya
jo crec que la majoria
de gent coneixerà
Salai Martí
sí
doncs és que
a Anna Navarro
potser li dóna 20 voltes
bueno
potser no m'atreviria tant
jo ho dic jo
potser no m'atreviria tant
però clar
és que
estem parlant
d'un perfil
molt top
i he escoltat
diverses entrevistes
seves
i per mi
és una persona
molt inspiradora
perquè ella
havia sigut també
jugadora professional
de vòlei
inclús crec que va jugar
a les olimpiades
de Barcelona
el 92
potser
això no t'ho he sabut
però
o sigui
a nivell d'esport
havia sigut
també
una esportista
de jove
i també explica
com la seva
vessant esportiva
li ha marcat
a nivell empresarial
i a nivell de negocis
i després també
és una persona
que té com
diverses coses
que a mi
m'inspiran molt
perquè em recorda
una mica també
com els meus valors
també molt arrelada
a la terra
sempre parla
d'Olot
els referents que té
a nivell de la Garrotxa
a nivell familiar
i jo sempre
que l'escolto
em resulta
molt molt inspiradora
també una mica
molts cops explica
que la seva carrera
també és com per casualitat
que ella volia ser filòsofa
va acabar sent filòloga
però llavors
de la filologia
es va especialitzar
en el món tecnològic
perquè se'n va adonar
que el llenguatge
a tots els països
era diferent
i clar
com ho farien
per digitalitzar el món
no?
Si no unifiquem
aquest llenguatge
no?
Sí, sí, sí
que també és molt curiós
sí que té un tren molt diferenciador
és que ella
ha viscut molts anys
molts anys fora
i crec que va estar
30 anys vivint als Estats Units
també va passar per Berlín
per Alemanya
però ara també ha tornat
com per
jo no ho sabia
de fet
quan vam estar comentant
i vaig mirar
vaig veure
que ara el 2024
ha tornat
i també té un punt aquest
de retornar
tot el que he fet
d'on vaig sortir
Ella
és
bueno
és una dona molt compromesa
també
en promoure la igualtat
de les dones
en la tecnologia
Correctes
Alvin va ser
cap executiu
de l'ONG
Women in Technology
i forma part
de 5 directives més
també està
a l'organització
Women in Localization
el meu anglès
és tan macarrònic
és que sóc d'una generació
que el vam aprendre
tan malament
no la teva
però jo sé que tu parles
perfecte a l'anglès
si no no podries estar
suposo on estàs
No, no, clar
però tampoc no el parlo perfecte
el parlo amb morro
que és el més important
Això també és veritat
Això també és veritat
Això també és veritat
i també
bueno
va estar
a la Young Women in Tech
que també és una altra entitat
de lideratge
en el món tecnològic
això tu també t'anava a comentar
hi ha moltes entitats
de lideratge
en el món tecnològic
perquè suposo que esteu
en un món
que encara que en el teu
concretament
potser no tant
però que fa falta
aquesta mirada
d'aquestes referents
o aquestes entitats
que hi treballin
Bueno, és que
clar, és que
per exemple
amb la gent de Women in Tech
i així
que també
hi coincidit
diverses vegades
la nostra
una mica
l'obsessió
que tenim és
clar, jo vull tenir
paritat a la meva empresa
però no m'és possible
perquè no hi ha nenes
motivades
per estudiar
una enginyeria
de robòtica
és a dir
llavors
s'ha de fer una feina
molt gran
de pedagogia
prèvia
però prèvia és
als 3, 4 anys
5 anys
o sigui
i no sols a les nenes
també als pares
perquè
jo ara que soc mare
i porto nens petits
a l'escola
me n'adono
tics que tenim
que
que són del patriarcat
i que amb aquests tics
que a vegades fem involuntàriament
estem evitant
no
que
que
que el talent
doncs no arribi
en l'àmbit
tecnològic
no arribi en l'àmbit
de robòtica
i que crec que
és que és importantíssim
perquè
hi ha una característica
que és l'empatia
que la necessitem
la necessitem
en el primer
en tot el que ens està venint
a nivell d'intel·ligència artificial
de robòtica
de dades
necessitem l'empatia
que és una característica
principal de les dones
els robots tenen sexe
com la intel·ligència artificial
que jo crec que té sexe
perquè l'estan fent homes
i per tant tenen molts tics
en algunes coses
que són
ho dic
té sexe
en un sentit metafòric
sí sí sí sí
correcte
clar és que
bueno
igual que la intel·ligència artificial
la robòtica
no té sexe
però depèn
qui la programi
serà d'una manera
o serà d'una altra
per això dèiem
això em preferia
llavors sí
passarà el mateix
hem de treballar-ho això
bueno de fet aquest programa
el fem juntament amb dones
amb xarxa
que aprofito per dir-ho
que no ho he dit al principi
perquè també és una entitat
d'aquí a Catalunya
que treballa
molt
tot el tema
de la igualtat
en l'àmbit tecnològic
per això dic
que hi ha moltes mirades
per sort
suposo que totes
anem remant
cap a un mateix objectiu
doncs molt bé
amb això entrem
amb la darrera de les seccions
que és la secció
un toc final
en el que et preguntaria
algunes coses així
jo què sé
doncs per exemple
alguna sèrie
que estiguis mirant ara mateix
o no em dires
no miro sèries
no no
sí que miro sèries
quan puc
l'última
que vaig mirar
és a
This Is Us
ah
mira a mi també em va agradar
aquesta ambra
molt llarga
quin és el teu ritual
per començar el dia
quan puc
quan puc
de fet
porto una
tinc una llibreta
que és un
un planner diari
diari no
un planner setmanal
on m'apunto les tasques
o m'organitzo
a principi de setmana
les tasques de cada dia
llavors el meu ritual
és obrir el planner
i veure aquell dia
quines tasques tinc
és un planner en paper?
sí
en sèrio?
en sèrio
i això?
perquè necessito paper
o sigui
tinc també l'iPad
per prendre notes
a nivell digital
però necessito
quan tacho una cosa
ha de ser en boli
paper
si no és com
que no l'has acabat igual
sí?
Déu-n'hi-do
quina gràcia
un lloc ideal
per anar
a passar les vacances
Menorca
però hi vas
o t'agradaria?
hi vaig
i tu quan t'inspires més
o
jo sé
perquè m'ha dit
una col·laboradora teva
que el teu cap
no para mai
i el cap de la Maria
avisa
no para mai
però quan estàs més actiu
de dia?
o sigui
quan ets més creativa
de dia o de dia?
jo sóc persona diurna
de sempre?
del col·le també?
de sempre
perquè jo crec que
vaig baixar a estudiar
el batxillerat a Barcelona
des d'Esparreguera
llavors clar
m'aixecava molt d'hora
perquè a Esparreguera
no tenim tren
i anem amb l'Hispana
igual a dina
llavors ja des de ben jove
amb 16 anys
m'aixecava cada dia
a les 6
menys quart
6 del matí
clar
llavors jo crec que
el meu ritme diurn
és molt millor
que el nocturn
i ets la primera
que obres l'oficina
sí
bueno
ara amb l'amor
una vegada
allà tenim
clar
amb els nens
com que viatxo molt
els dies que estic aquí
intento preparar els nens
abans de marxar
llavors entro
però si no
però clar
hi ha molts dies
que a les 6 del matí
també estic a l'oficina
i escoltes podcasts
tecnològics
o d'algun tipus
o no?
sí
sí
i bueno
també escolto podcasts
a nivell
per exemple
un programa
que m'agrada molt
de Catalunya Ràdio
els solidaris
de la Marci Folk
i quan viatxo
perquè viatxo molt amb cotxe
o a Bilbao
o cap a València
o quan vaig amunt y avall
em poso molts
molts programes
de podcast
molt bé
a partir d'ara
espero que seguissis
les edines digitals
per suposar
doncs jo crec
que aquí estem acabant
ja
moltes gràcies
Maria Visa Voladeres
m'ha agradat molt
que ens hagis acompanyat
en aquesta tarda
de tardor
i en un dia
tan
ensenyalat
com és el 25 de novembre
que sempre és especial
gràcies
Eli Arjona
per la teva
per donar suport
a la part tècnica
i gràcies a Dones amb Xarxa
que ens dona suport
en aquest programa especial digital
que fem un cop al mes
des del podcast
Heroïnes Cotidianes
sempre ho dic
que estem al segle de les dones
però queda molta feina a fer
i aquí seguirem
descobrint també dones referents
com avui
amb la Maria
moltes gràcies
moltíssimes gràcies
i que vagi molt bé
i molta sort
gràcies
notícies en xarxa
Bona tarda
són les 7
us parla Mercè Roura
comencen aquesta hora
manifestacions arreu
gràcies
gràcies
gràcies