Aquí comença Heroïnes quotidianes.
Un programa on les protagonistes són dones amb experiències a compartir
que ens inspiren en l'art de la vida.
Us parla Vega Floría i avui ens acompanya Célia Giraldo Lozano,
directora de cinema, guanyadora del Premi Gaudí com a directora novell
de la pel·lícula El Nogar Común, amb molts més projectes que ara ens explicaràs.
I molt jove! Molt jove, Célia!
Ja m'alegro que diguis molt jove.
Home, no tens 30 anys?
No, però estic a punt de fer-los.
I què se sent?
No, com que sí que crec que és un moment com de...
que jo fins ara l'edat no suposava res a la meva vida, ni ho pensava com feia anys.
I és veritat que fer 30 és com ja suposar com...
Ah, fas 30! És un altre moment vital.
Sí? És veritat. I com ho afrontes?
Com ho afrontes?
No, o sigui, bueno, crisis.
Jo sóc molt...
Crec que quan els faci estaré superbé, perquè m'anticipo molt.
Llavors, jo crec que als 29 ja he tingut la crisi que havia de tenir.
Em faig gran, ja mai tornaré a tenir 20 anys.
Però no és una qüestió de...
Crec que és més com que em fa pena anar cremant etapes de la vida.
Saps? Com que...
Sí, però això forma part de la vida.
Sí, sí, és la meva petita lluita.
Però està bé, està genial.
Estic molt contenta de tenir 30 anys i està sana, està feliç.
O sigui, que...
I tenir una professió.
Em sento molt privilegiada també.
I tenir una professió.
Que a molta gent de la teva edat li costa encara treure el cap.
Sí, total.
No sé si tens cercles d'amics que els costi.
I més una professió, que ho comentàvem abans de venir a preparar el programa,
una professió molt variada, no?
O sigui, tu ets directora de cinema, has fet...
Bueno, dins de la teva vida has estudiat a l'ESCAC, ets de Cornellà.
Vas començar, no?, per explicar una mica Te busco en todo, si no ho recordo,
si no m'ho he apuntat malament, la filla d'algú, no?
Que aquest va ser un germretatge col·lectiu.
Després has fet també videoclips d'en Rigoberta Bandini,
que has fet ara dos del seu últim disc.
I jo em vaig quedar amb la Cí Bailava,
perquè això connecta amb una cançó de la meva època,
que eren aquelles cançons que cantàvem, que n'era, no?
Cí Bailava, sí, la gent que ens escolta.
I Un Lugar Común, que és el primer germretatge en solitari com a directora,
que és el que t'ha donat aquest Premi Gaudí,
va ser el febrer, no?, ara fa uns mesos.
Ah, el gener.
O el gener, el gener.
Què significa un premi en la teva...
Un premi, directora, novell.
Bé, que havies tingut un altre abans del Gaudí, no?
T'havien donat un premi a un...
O sigui, a la feia...
A Tudela, a la Festival d'Òpera Primà de Tudela.
Ah, amb la peli, sí, sí.
Amb la peli, no?
Sí.
O sigui, sincerament,
o sigui, potser m'agradaria tenir una història com més èpica,
però és tan desgastant tot el tema de...
Quan fas una pel·lícula, com que la pel·lícula es vegi,
com es col·loca...
O sigui, alguna cosa que has fet com des d'un lloc, com molt...
O en el meu cas, d'un lloc superlliure,
perquè ho vaig fer des d'un lloc superintuïtiu,
amb els meus amics, que era una pel·li que vam fer amb molt pocs diners...
O sigui, que tenia un esperit com molt genuí a entrar a la indústria
i que la pel·lícula trobi el seu lloc,
tot i que per mi estic molt contenta amb com ha anat.
Vaig tenir molts moments de molta inseguretat
i em vaig trobar amb una part de mi que tampoc m'agrada molt
o com que no havia conegut gaire,
que era com sentir-me super relegada
al que opinessin els altres de la pel·li, de mi...
Afrontar-te a la crítica.
Sí, però no tan afrontar...
O a la valoració.
Voler, clar, voler aquest reconeixement.
Perquè és veritat que si no tens un reconeixement que pot ser
que et seleccionin en un festival important, per exemple.
O sigui, com que ja vas baixant com de...
Per mi, durant un temps, va ser molt important
perquè era la manera que la pel·lícula veiés la llum.
Perquè quan és una pel·lícula tan petita
no tens els diners com per...
Com que et seleccionin o que algú et senyali
et dona visibilitat al projecte
i a la teva carrera com a directora.
Llavors em vaig sentir com super esclava d'això
quan jo m'agrada com que tinc un esperit molt lliure
i crec que ja venia com molt...
amb una mentalitat molt diferent
al voltant de tenir reconeixement, saps?
O sigui, com que per mi, realment,
el més guai de Guanyar el Gaudí va ser veure...
Perquè ja hi havia molts amics meus allà.
Entre que són gent que té altres pel·lícules
o que forma part de l'equip o d'equips d'altres pel·lícules...
O sigui, em vaig sentir super recolzada per la indústria
o molta gent, acadèmics, gent amb la qual he treballat
en algun moment, que em deien
ai, t'he votat, tal...
O sigui, veure la il·lusió que li feia a la gent
que jo hagués guanyat, per mi, va ser molt més important
que no haver guanyat.
Que no haver guanyat, perquè...
Tot el tema del reconeixement, d'estar a un lloc o estar a un altre,
amb el temps i amb l'experiència d'aquesta primera pel·li,
he vist que és tan relatiu
i que molts cops hi ha pel·lis increïbles
que no troben el seu lloc i que segurament
hi ha directors o directores increïbles aquest any
que han fet la seva primera pel·li
que, òbviament, es mereixen també guanyar el premi.
Saps? Vull dir que no és que jo em senti...
O sigui, no em va fer sentir...
Però això és una mica, sinó la impostora, també, o no?
No, perquè jo em sento que me'l mereixo.
O sigui, no és que no senti que no me'l mereixo,
simplement que sento que és...
que t'escollin a tu, que escollin a un altre.
Depèn de tantes coses
que, per mi, és una resposta molt llarga.
No, t'està entenent perfectament.
A més, això connecta amb una reflexió que anava a fer després.
Estàs entrant.
O sigui, tu fas una cosa molt creativa
des de la teva llibertat creativa,
però al final estàs treballant en una indústria
que és una indústria
també molt vinculada a això,
als reconeixements externs,
a les crítiques...
Com admiren.
Els egos.
A l'ego, total.
A les individualitats...
Sí, total.
És que per mi va ser una celebració
per la pel·lícula en general, saps?
Perquè és com...
Òbviament és un premi per mi,
Célia Giraldo,
però és que una pel·li no la pots fer sola, saps?
O sigui, com que...
I l'equip va ser supergenerós
fent aquesta pel·lícula, llavors.
Sí que em feia molta il·lusió
per poder celebrar amb tothom
i per sentir que tothom tenia com un trosset
d'aquest premi.
Però...
Però sí, no sé.
Òbviament, també...
És veritat que un cop em van nominar,
jo pensava...
Ara ens ha guanyat.
Saps com que sí que sentia?
Sí.
Perquè a vegades és tan senzill.
O sigui, com...
També m'he adonat molt de...
Com has comunicat les coses
i com li arriben a la gent, saps?
I és veritat que el fet de tenir un premi
et col·loca en el cap
de molta altra gent
que ni sabia qui ets
i que potser ni sap
ni es veurà mai la pel·li
però potser ja em cridaran
per fer alguna feina
perquè saben que tinc un premi.
Ojalà no fos així,
però és així.
Bé, al final, socialment és així
a molts altres,
per la teva tranquil·litat,
a molts altres àmbits també.
No, totalment.
El que passa que el teu és especialment...
Bé, de fet,
al final jo arribo a tu
a partir que algú m'explica
que hi ha una noia de Cornellà
que ha guanyat el Premi Gaudí.
A potser si no haguessis guanyat
el Premi Gaudí
ningú m'hagués donat el teu nom, això.
Tampoc ho sabem,
però ara estàs aquí
i ara volem saber
qui és Telia Giraldo
i això ens agrada molt
en aquest programa
Les Heroïnes Quotidianes.
Començar pel principi.
Pel principi que és,
ja ho hem dit,
que tu eres de Cornellà,
que ets molt jove,
tens 29 anys
i quan eres petita
eres bona estudiant,
molt lectora,
però no hi havia ningú
que fes cinema a casa teva
ni aquestes coses.
I com arribes al cinema?
A veure,
explica-m'ho això una mica.
No,
és que,
a veure,
clar,
quan era molt petita
no...
Vull dir que no...
O sigui,
m'agradaven les pel·lis
com crec que a qualsevol nen,
saps?
Que a sobre també
era un moment on
veia,
miràvem les pel·lis
amb UBHS,
veies la mateixa pel·li
50 milions de cops
fins que te l'aprenies
de memòria
i sí que sempre
havia com...
O sigui,
realment no hi ha
com un...
un referent clar
de ningú
al meu entorn
que fos artista.
De fet,
tu,
o sigui,
ma mare és metge,
el meu pare és enginyer,
però sí que
de petita
vaig anar oscil·lant
sempre cap a...
tot el que fos artístic.
Se'm donaven fatal
els esports,
a dia d'avui
se'm donen fatal,
no m'agradava com...
tampoc...
Tot i que era
bona estudiant,
no m'encantava com
les ciències,
els números,
tal...
Llavors,
bueno,
sí que a la lectura
vaig trobar com...
O sigui,
com que en el temps
m'ha adonat
que el que
sempre m'ha interessat més
i que és com
el més transversal
de tot el que m'ha agradat
és com
explicar històries
o com la comunicació.
I...
I sí que m'ha agradat...
Sempre has tingut allò que diuen
un món interior.
Sí, suposo que sí.
Sí, sí,
jo crec que sí.
M'encantava estar a casa també,
era supercassera,
vull dir que tampoc és que fos...
jo podria estar tranquil·lament
a casa llegint
o jugant
o mirant pel·lis
que...
que ja m'entretenia,
saps?
Ja,
avui sento que
això ho mantinc.
I un cop has començat aquest camí
trobes que sí que has encertat
la teva vocació?
Sí.
Tot i que jo t'he sentit
que voldria ser més coses.
O sigui,
jo sento que...
que potser...
m'equivoco, eh?
Però...
però que...
que és això
com podria haver sigut
una altra cosa.
O sigui,
que potser hi ha altres coses
que pot...
que si la vida m'hagués portat,
m'hagessin encantat
i se m'hagessin donat bé,
que poden estar relacionades
amb el cinema.
El que passa és que vaig acabar
fent això.
Però...
Vas a estudiar a l'SCAC,
a l'Escola de Cinema de Catalunya.
Sí, vaig a estudiar a l'SCAC,
però...
la meva primera opció
era la Pompeu.
Jo no anava a l'SCAC.
No vaig entrar
per...
tres dècimes.
O sigui,
va ser com el meu primer
gran fracàs vital.
Jo vaig viure així.
Però d'això s'aprèn, no?
Sí, total.
Però jo vaig viure molt així
perquè m'havia esforçat molt.
És que recordava
inclús que professors
m'havien pujat la mitja.
Saps com ja fent...
Mira, aquesta nena
que intenti entrar a la Pompeu.
Que jo volia fer...
Comunicació audiovisual.
Comunicació audiovisual.
Que hem d'explicar a les persones
que ens escolten
i que no ho saben
que dins de les notes de tall
que és per entrar a la universitat,
Comunicació audiovisual
de la Pompeu
sol ser una nota de tall
molt alta.
Sí.
Molt alta.
Sí, sí, era molt alta.
Però...
també es va donar
una sèrie de casualitats
que jo, per exemple,
a l'examen de Comunicació audiovisual,
que era una assignatura
que es deia
Comunicació audiovisual,
que tenia un 10 de mitja,
òbviament,
perquè era la que més m'agradava
i se'm donava millor,
vaig triar una opció
per fer l'examen
que era
Anàlisi Fotogràfic
i vaig treure un 5.
Si hagués tret
un 6,
que ja era raro
perquè jo
treia molt bones notes,
vull dir que
lògic hagués sigut
que com a mínim
treia un 7,5-8,
hagués entrat a la Pompeu
i vaig treure un 5
que va ser raríssim
perquè era la...
va ser la pitjor nota
que jo vaig treure
de tota la selectivitat
i era la assignatura
que millor se'm donava.
Vull dir que
hi ha una sèrie de casualitats
que em van portar
com acabar fent cinema
jo vaig entrar a l'ESCAC
i ni pensava
ni por eso
no ser directora.
O sigui,
és que a mi m'encantava
qualsevol tipus d'expressió artística.
També he fet teatre molts anys,
m'encantava com...
Després he entès
que el que m'agradava molt
era també com
dirigir teatre
o el que es generava
la creació
que se'ns permetia
fer a nosaltres
des del taller de teatre
que fèiem.
Llavors,
qualsevol cosa creativa.
Jo al batxillerat
vaig estudiar el batxillerat
a una escola
on hi havia batxillerat audiovisual
i jo vaig fer el batxillerat plàstic
perquè al principi
volia fer disseny.
O sigui que realment...
Ha sigut un món de casualitats.
Sí,
i que tenia...
Podria haver trobat
una altra vocació,
segur,
jo crec,
però s'ha donat així
i m'alegro molt
perquè sento
que m'encanta
i se'm dona bé
i que reuneix...
Al final,
el cinema reuneix
moltíssimes
expressions artístiques.
Què és el que se't dona millor?
Per què creus
que tens aquestes competències,
que et fan ser
una bona directora?
O sigui,
crec que
el que sí que se'm dona bé
de manera
com...
intuïtiva
és la comunicació
i per mi això
és superimportant
a l'hora de fer cinema.
Tant en comunicar
com el...
Això que tu deies,
el teu món interior
i el que...
la història
que vols explicar,
comunicar-la en imatges,
comunicar aquest text
que has escrit
i saber-ho traslladar
a un pla com visual
però a l'hora emocional,
comunicar-me amb els actors,
saber explicar-los com...
Com ho vols.
Sí,
i amb l'equip
que és...
al final és la clau
perquè
un bon director
en realitat
que necessita
esgrodejar-se
de gent
que sàpiga
fer les coses
millor que ell,
saps?
O sigui,
jo mai sabria
fer les coses
que fa el meu equip tècnic
però
junto amb gent
molt bona
que
que m'aporta
el meu projecte
que jo he creat
la seva visió
i saber comunicar
traslladar
el que jo vull
cap al seu propi món
i que es m'ho tornin
és una excessiva
de comunicació
molt gran.
I quins són els temes
que et ressonen?
Perquè, per exemple,
aquesta pel·lícula
El lugar común
parles des de la mirada
d'una dona
de 60 anys
i no és la primera vegada
que poses aquesta mirada
o poses aquesta mirada
a vegades
jo et deia preparant
també l'entrevista
molt feminista
trobo
del paper de la dona
el paper de la dona
cuidadora
del perquè
del com això
trenca vegades
O sigui, jo
sincerament
que ets molt jove
vull dir
per parlar d'aquestes coses
no et dic que no
He hagut de posar-li
paraules
ara
com aquest últim any
que he estat
fent la promoció
de la pel·lícula
i les entrevistes
i ara que estic escrivint
la meva segona pel·li
m'adono
del poc cap
que li vaig posar jo
a les coses
que feia abans
que em sembla perfecte
vull dir que
jo no era que pensés
ai vull parlar
d'una dona
perquè a mi
les dones d'aquesta edat
em generen
zero
o sigui
jo em deixava portar
per la intuïció
i
ja però jo en paper en blanc
un dia
i a partir d'aquí
comences a escriure
bueno
en aquest cas concret
però és que depèn
perquè
o sigui
sempre s'ha acabat
centrant en dones
d'aquesta edat
però en el cas concret
de la pel·lícula
al principi era la família
el que m'interessava
la família
com un espai
on
on acostumem a estar
com
sobretot sent filla
no?
com del plan
bueno
és la família
que t'ha tocat
no?
i que és un espai
de total intimitat
perquè és la gent
que aparentment
més et coneix
del món
però
com dins d'aquesta
unitat familiar
tots tenim
com vides
paral·leles
i
i com
com s'interrelacionen
com s'interrelacionen
i llavors
poc a poc
desenvolupant
cadascun dels personatges
que al principi
era una pel·lícula coral
o sigui
com tots eren protagonistes
ens vam adonar
amb la Bianca
que era la co-guionista
que el personatge
de la mare
per alguna raó
cap a on estàvem tirant
era la que
menys vida
fora es permetia tenir
o durant una temporada
havia sigut
la que havia sigut
el
el pegamento
de tota aquesta gent
no?
i
òbviament
ara en perspectiva
per mi és superfàcil
de veure com
els temes que em poden interessar
eh?
perquè
i quins són els que t'interessen ara?
o sigui
sembla potser com
un gran dil·loqüent
però
però sí que
jo crec que em moc
molt per les pors
que tinc
i les angoixes
com de futur
això m'ha sobtat
perquè
escoltant
entrevistes anteriors
m'ha semblat una dona
molt segura
tot i la teva juventut
i a la vegada
també expresses
sovint
que tens aquestes pors
sí
sí
que són com el teu motor
a l'hora
no?
és com un contradictori
sí
a veure
suposo que hi ha pors
que no tinc
com jo què sé
està parlant amb tu aquí ara
no em fa gens de pors
saps?
però hi ha pors
amb les que convisc
dia a dia
i són petites lluites
que jo tinc
que sé que per exemple
altra gent no té
alguna que puguis explicar?
bueno
jo no sé
sóc molt hipocondríaca
jo per exemple
molt hipocondríaca
molt
llavors bueno
és una cosa que
intento mantenir a ratlla
però
però bueno
que al meu cap
com se'm va a llocs
em fa molta por
la mort
morir jove
que la gent
del meu voltant
es posi malalta
i tot això
és el que ara
t'està motivant?
sí
bueno
o sigui
sí que hi ha
hi ha algo
de
aquesta
projecció
de futur
no?
com que
doncs mira
per exemple
a mi de
tenir 30 anys
el que em fa por
és com
ostres
vale
en aquests 10 anys
propers
hauré de decidir
si vull ser mare o no
sí
o no
bueno
decidir si sí
o si no
sí sí
perquè al final
serà una decisió
que estarà sobre la taula
o la vida decidirà per mi
però
conociéndome
jo crec que m'estaré
matxacant
fins que
decideixi
no?
sí
i això ja porta
com moltes conseqüències
saps?
vale
i quan tingui 50
o quan els meus pares
siguin grans
o els meus pares
es morin
jo tindré una família
darrere
o seré l'última
de la meva família
saps?
com
són preguntes
que jo faig
cada dia
de la meva vida
o sigui
jo el meu cap
ja funciona així
i jo crec que per això
molts cops
m'interessa representar
el personatge
de
primer una dona
perquè és el que
amb el que jo
em veig reflexat
no és que jo
darrere pensi
ai
vull fer una pel·li feminista
perquè
per mi
no
mai ha estat
com aquest
jo entenc
més a les dones
que als homes
saps?
és així
llavors
de fet
sempre
és una cosa
que m'agradaria
treballar més
com personatges masculins
més profuns
perquè sento
que sempre els deixo
en una cosa
una mica superficial
perquè no els entenc
molts cops
llavors
em sembla
més fàcil
tampoc
em sembla
no ho sé
vull dir
que a mi
em sembla bé
que treballis
que es treballin
i que a mi
les dones
som honestes
ens comuniquem
jo he après moltíssim
de la meva mare
o de
no sé
de les meves amigues
la teva mare Alicia
clar
perquè parlem
m'agrada dir
els noms de les mares
parlem des de la honestedat
sempre
a nivell emocional
i els homes no
que és una putada
per ells
però
llavors clar
jo no tinc
aquesta info
que em donaria
però tornem
a el que em preguntava
al principi
ara quins temes
et ressonen
en els que estàs escrivint
a partir de les teves pors
i de les teves aprenentatges
i el teu moment vital
la
doncs justament
el que et deia
la por a la mort
la por a no tenir
família
o haver de reconfigurar
com el
el teu
el teu entorn
la por a haver pres decisions
en un moment de la teva vida
que ja no et representen
que és una mica
el que li passa
a la prota
d'un lloc comú
no?
és com
m'he casat
m'he casat
en un rol
i ara m'haig de reinventar
com aquesta por
a reinventar-se
que s'acabin les etapes
i que comenci
sinó les altres noves
a mi em representa molt
o sigui
soc bastant conservadora
amb el
amb el plano emocional
ai
volia buscar una frase
que vas dir
conservadora emocional
exacte
sí
és que trobo així
no ho havia sentit mai
bueno
és que a mi no m'agrada
el canvi
o sigui
òbviament m'agrada
el canvi social
evidentment
però
però el canvi
canviar la meva mira
em fa molta pena
o sigui
però també
perquè he sigut una privilegiada
i he tingut una vida
super feliç
llavors cada etapa de la meva vida
la tinc com un tresor
però estàs parlant en passat
home
no has de parlar
tens una vida super feliç
sí
però també l'he tingut
i llavors
quan en els moments de canviar
jo recordo el meu primer gran drama
va ser
acabar la primària
i anar a l'ESO
ja mai estarem en aquest col·le
ja mai estarem
tots nosaltres
o sigui
com anar deixant enrere
les etapes
em fa molta por
després ets feliç
i no passa res
i fas pel·lícules
i ho expliques
i ho treus
però també soc capaç
com de projectar-ho
jo de 50-60 anys
i com funciona
el teu procés creatiu
quan t'aixeques al matí
al vespre
vas amb una llibreta al bolso
tens un despatxet
i t'asseus
no?
és caòtic
com ho fas?
jo crec que hi ha moltes fases
o sigui quan estic en fase més d'inicial
necessito com
primer com ja tenir una mirada cap al món
com activa
i sempre
bueno tinc una app
m'apunto coses
com si fos notes
que es diu Google Keep
i em vaig posant allà notes
fotos
com coses que m'inspiren
o si estic hi hagi un monolibre
i hi ha una frase
o un pàrraf
que m'inspira
faig una foto
el copio
saps?
com que vaig fent una mica
com recopilant
tot el que poden ser possibles
llavors
o sigui com
cent milles
literal
pel futur
perquè
normalment quan comences un projecte
no saps de què anirà
en el meu cas
potser hi ha gent que diu
com vull parlar
d'una família
tal
que diuen
no
o sigui jo sempre és com
quines coses m'inspiren
o quines coses m'emocionen
inclús
o sigui
i a vegades
com que ja
com que la vida et va donant inputs
que no saps per què
i t'emociones
per alguna cosa
o et ressona alguna cosa
i és com
vale
bueno
això m'ho apuntaré
i segur que en algun moment
tindrà sentit
i t'ho revises
o s'ha quedat la nota allà
no
jo
et vaig apuntant tot
i
i potser arriba un moment
on
és que a veure
normalment em ve
em ve una idea
que és com
d'alguna manera
encaixa tot
em ve com una mini sinopsis
o una
sí sí
caminant
a la dutxa
mirar una pel·li al cine
mirar les pel·lis al cine
o les plataformes
no
al cine sempre
sí
a veure
això és una militància
ho saps no
sí
i també
que jo
tot i que no vulgui
sóc
filla d'internet
llavors
em costa molt més
veure la meva pel·li a casa
m'encanta anar al cine
i amb els meus amics
anem molt al cine
clar
tots ens dediquem
al
el món del cine
llavors estem molt al dia
de les pel·lis
que es fan
visc just davant d'un cinema
que això m'ho posa molt fàcil
saps
soc sòcia
i és
és un món petit
el món del cine
a Catalunya
perquè
per el que tu m'expliques
tu treballes
com a directora
vens de l'escac
has fet la primera teva gran pel·li
i treballes moltes vegades
amb amics o companys
de l'escac
o del món del cinema
la teva vida
és el cinema
bàsicament
això fa que el món
sigui una mica més petit
o no?
pregunta així
una mica provocadora
no ho sé
perquè
sincerament
jo crec que
em penso que és més petit
del que és
com tota la vida
o sigui que
sempre m'acabo com
pensant
hòstia mira
tu et pensaves que coneixies tot
i ara
o sigui
em passa molt
quan conec
algú nou
d'un entorn
tal que dic
on estaven aquestes persones
abans que jo les conegui
perquè ara me les trobo
a tots llocs
saps?
o sigui que segurament
jo tinc una percepció
una mica distorsionada
perquè coincideixo
un muntó
amb la gent
amb la que coincideixo
coincideixo molt
i és veritat que conec
que conforme vas treballant
a projectes
com treballem tanta gent
en un projecte
acabes fent
com molta xarxa
quanta gent treballa
en una pel·lícula?
com a mitjana
mitjana
jo crec que cent
cent
cent vint persones
depèn
de la magnitud
del rodatge
però
però sí
i com l'aixeques
que es diu
no?
quasi com un castell
jo que soc de Tarragona
com aixeques una pel·lícula
perquè puguis
diguem-ne
fer-la
no?
és a dir
la teva idea
tu ara estàs escrivint un guió
fins que allò
no?
per exemple
en lugar común
has explicat
que vas trigar
com tres anys
em sembla
no?
ho vas fer amb mitjans propis
de l'escola de cinema
amb la qual
diguem-ne
és el teu primer germetatge
però ara no
ara estàs
diguem-ne
ja a la indústria
com s'aixeca una pel·lícula
per la gent
que no som del món
que necessites
si la vols fer
de manera com industrial
que això vol dir
que com a mínim
o de mitja
el pressupost
serà
un milió
i mig
d'euros
Déu-n'hi-do
és que és una empresa
sí, sí
és un any de feina
on tu has de pagar
tots els empleats
o sigui
com que si ho penses així
de gran
són molts mesos
de feina
de molta gent
apartament
i molts recursos
i molts recursos
clar
o sigui
el que necessites
és una productora
empresa
productora
llavors un cop
ja tens
com un vincle
amb una productora
un contracte
el que sigui
depèn de
s'acostuma a fer
ja quan tens el projecte
ja amb un guió escrit
perquè dins de les fases
de l'escriptura
hi ha diversos processos
o sigui
potser primer
comences amb un tractament
que és una espècie de baixada
de 10 pàgines
del que seria la història
com una sinopsis
diguem
sí
però en detall
com de 10 pàgines
de principi a final
després ja quan tens el guió
que això pot allargar-se
3, 4, 5
jo tinc amigues
que porten
més anys
escrivint
o sigui
que també són processos
superllargs
quan ja tens aquest guió
com per finançar
l'empresa productora
s'encarrega
de fer un pla de finançament
que això passa per
que entrin
bueno
fer una mica de tetris
dels diners
que necessites
tu has fet un
un pressupost
i llavors és com
qui pot posar
tants diners
llavors hi ha entitats públiques
que són les subvencions
i entitats privades
que són les televisions
o sigui
en general
és així
com aquestes dos
llavors cada
cada
com es diu
cada part
o sigui
no
com cada
cada àrea
o sigui
com Espanya
té l'ICA
Catalunya té l'ICEC
tant vas a Extremadura
i és una altra
saps com que
hi ha les entitats
exacte
les entitats
depèn d'en qui
t'associis
tipus
si vols
ajudes
al País Basc
t'has d'associar
amb una productora basca
a més a més
i llavors fer coproducció
tot aquest tetris
tot això t'ho ensenyen
a la universitat
i de fet
i de fet
a un director
jo no ho faig
jo no faig res
d'això
només
haig de fer els documents
que em demanin
per cada convocatòria
tipus
vale
doncs
volem presentar-la
a Televisió Espanyola
o a TV3
necessitem que facis
un document de direcció
doncs tu el fas
però
de tot el tema
més business
s'encarrega
la productora
llavors quan ja
han estat
tots els diners
em sembla que tens un any
i pots demanar
una pròrroga
de mig any
o alguna cosa així
com per
sobretot per les subvencions
per rodar-la
i per anar cap aquí
avui
per venir al programa
hem vingut caminant
per Molins de Rei
i anàvem comentant
i l'Ina va dient
mira això pot ser una localització
perquè dic
a veure si la Célia Giraldo
ve a gravar alguna cosa
és broma
és broma
el teu cap
tot el dia
està pensant una mica
quan estàs en un projecte
estàs com a molt
o no
intento que sí
o el teu cap
treballa compartimentat
no perquè
per mi
no seria
no seria
del tot
productiu
o sigui
al final
com el creatiu
molts cops
quan ho forces
o a mi em passa
que em forço a escriure
tot i que és superimportant
tenir disciplina
i això
forma part de la feina
i l'has de tenir
a vegades
les millors idees
em surten
amb mètodes
com menys ortodoxes
saps
o sigui
a vegades
és com
necessito sortir
caminar
caminar
caminar
caminar
i si em veu una idea
me l'apuntaré
però que
que és molt
bueno
que és un múscul
com una mica delicat
saps
el plan
el creatiu
llavors has de trobar
les maneres
i llavors molts cops
sí no sé
inclús
jo no condueixo
i el meu nòvio
sí llavors sempre
sempre que anem a un cotxe
i condueix
i jo molts cops
vaig mirant com tal
subteveig
hòstria aquest pont
m'encanta
me l'apunto
jo tinc al google maps
tinc una mona carpeta
de localitzacions
m'ho pinejo
i m'ho guardo allà
i a vegades
és com
ostres
aquesta localització
de repente
et desperta
alguna cosa
que pot ser
una escena
o pot ser
no sé
i la visualitzes
sí
més o menys
amb el tal
sempre tu dius
també que
mai t'has avorrit
perquè sempre has tingut
molta curiositat
per les coses
sí
en general
això és essencial
per poder ser
un bon director
de cinema
per mi sí
per mi
és que la curiositat
és el motor
per mi
en general
llavors
i en els darrers cinc anys
les dones
directores
estan com a més
de moda
entre cometes
i dic moda
en un sentit
reivindicatiu
perquè penso que
durant masses anys
no ho han estat
i llavors
quan dic de moda
entre cometes
vull dir
que
els estaments
es preocupen
que hi hagi dones
cosa que ja tocava
però no fa molt de temps
d'això
fa com cinc anys
o així
en tot cas
creus que tu has arribat
en un moment
que això et permet
poder treballar millor
creus que
aquesta mirada social
molt més igualitària
per fi
des del meu punt de vista
ajudar que les dones
directores
tinguin com a més
sortida
sí
segur
sí
al final
és que jo no hagués
jo no hagués pensat
en què podia ser directora
si no hagués vist
que hi havia directores
referents
després parlarem d'una
però volia
que em diguessis
una mica
qui han sigut
les teves referents
de
a nivell cinematogràfic
com
no i vital
també
bueno
és que
és una cosa
que
crec que passa molt
com que
els professors
i les professores
com que
van guiar molt
la vida
com d'un nen
d'un adolescent
o sigui
com que
ja
jo ja era
més gran
o sigui
tenia 18 anys
quan vaig estudiar
la carrera
però la Marcoy
que
és amiga meva
ara
en fer una sèrie
juntes
ha estat la seva pel·li
o sigui
com que
és una persona
com de molta confiança
però que en el seu moment
va ser com la primera
professora
directora
que jo tenia
o sigui
tot l'anterior
havien sigut
homes
i
i la sensibilitat
que ella tenia
la mirada
cap a la vida
els atits
de l'humor
o sigui com
era super afilada
i super intel·ligent
i a mi
em va
em va inspirar molt
ella
com que
per mi
va sentar
com les bases
del que jo
després
consideraria
com
plan
vale
vull fer cinema així
tot i que
són molt diferents
però
però que ja
jo sento
que m'ho va ensenyar
i que
una cosa
que és fort
perquè jo me'n recordo
tot i que
jo als 12 anys
ni plantejava
ser directora de cine
jo recordo
estar com de viatge
a París
amb els meus pares
com
això
recordo que
Michael Jackson
s'havia mort la nit abans
o sigui com que va ser
aquell any
el 2009
crec que era
no en recordo ja
sí com que
recordo que va ser
aquella època
fa molts anys
i que estàvem
a l'habitació
de l'hotel
mirant
televisió espanyola
internacional
i va sortir un reportatge
de la peli de la mar
i recordo que
em vaig quedar com
hòstia
perquè ja tenia 27
quan va estrenar la seva peli
com
uau
una noia jove
fent una pel·lícula
que
no és que se'm quedés
i ja pensés
ai vull ser com ella
ni de conya
perquè és que no
però
et va quedar allà
em va quedar
i és un record que jo tinc
o sigui que
segur que algun tipus d'impacte
va generar
i si tu haguessis de parlar
ara amb algú jove
d'aquesta edat
de quan tu tenies
que volgués ser
directora de cinema
què li diries?
quin consell li donaries?
algun adolescent
que digués
mira
mira
jo també he fet classes
a la uni
o sigui
he sigut profe de l'escac
ara ja fa
3 anys
crec que no
que no faig classes
vaig fer durant 4 cursos
i a mi una de les coses
que sé que hi ha
molts xavals
que ho continuen
mantenint
però
moltes noies
però
però crec que
s'ha de ser molt pacient
i és un valor
una virtut
que a mi em fa una mica
de por que s'estigui perdent
en la gent jove
o sigui
veia gent jove
amb molt potencial
i molt talent
que s'ofegaven un got d'aigua
i fer cine
és super dedicat
vull dir
o sigui
per fer algo
que estigui
mínimament bé
has de fer
molta merda
i benvinguda sigui
o sigui
és la gràcia
però
però sí que sentia
que
que a vegades
com
la insatisfacció
arribava molt ràpid
o sigui
com
vale
hem fet un curt
no ha sortit bé
m'he hondo
i sí que crec que
si són capaços
de mantenir
com
la
la il·lusió
això
la curiositat
relativitzar
a ningú
està salvant vides
a ningú
prendre-s'ho
com un privilegi
el fet d'estar
podent anar a rodar
i
i expressar
o no sé
tenir un equip
de gent
amb la que fer coses
saps
això em sembla
com
el més
o sigui
en un moment
on
estem tots
bastant alienats
amb el mòbil
saps
com que és super difícil
com connectar
amb la gent
de manera genuïna
sento que
fer cinema
o almenys
de la manera
com ho fem nosaltres
com l'equip de gent
amb la qual jo treballo
és que és
un acte
com de
compartir
i de comunitat
super
super especial
i si ho fas amb gent
que t'estimes
amb amics
és que no em sembla
com
o sigui
em sembla
increïble
i una manera
de créixer
super estimulant
i de viure
sí
i de viure
tot i que
creus que el cinema
està en un bon moment
ara?
o sigui
a nivell
genèric
tu t'envoltes
i vas al cinema
amb els teus amics
que són del món
del cinema
no
estan en el pitjor moment
o sigui
de fet
avui m'ha enviat
la Carmen
una amiga meva
que és productora
cine espanyol
hace la peor taquilla
des de no sé què
no no
està fatal
o sigui
òbviament
i ara
amb tot el tema
de Trump
els arancels
i tal
això serà una liada
però bueno
ja
mira no havia
posat el focus
aquí
a Espanya
amb el tema
dels
incentius fiscals
s'ha beneficiat
molt d'això
amb els rodatges
internacionals
a Bilbao
s'està rodant
moltíssim
això va passar
també a Canàries
llavors hi ha molts tècnics
que
que roden
constantment
molts servis
que es diu
que és com
productores espanyoles
que agafen com
jo què sé
per exemple
l'exemple clàssic
Juego de Tronos
ja
es venen
i roden aquí
perquè
poden tenir
no sé quantes localitzacions
per un preu
com més
tal
tu has rodat
algunes
això no és Suècia
que va ser una sèrie
que va guanyar
el Premi Plix d'Europa
entre gravar una pel·li
i gravar una sèrie
hi ha molta diferència
sí
i què t'agrada més
m'agraden les dues
o sigui
crec que
el bonic
de fer la sèrie
o sigui
jo em vaig sentir
molt més sola
a fer la pel·li
que a fer la sèrie
perquè a la sèrie
érem quatre directores
jo no era
la directora principal
o sigui
com la Marc
Coi justament
era com la
la jefa de direcció
i l'Aina Clotet
era creadora
la prota
havia escrit els guions
i llavors
sentia com una sensació
de comunitat
vaig codirigir
amb la Sara Fantoba
els meus tres capítols
o sigui que
que la pressió
la pressió
la sentia
d'una manera molt diferent
jo crec que és l'equivalent
a jugar un esport
com en grup
tipus ser d'un equip
de futbol
o jugar a tenis
tu sol
i ser el número uno
del món
però les sèries
sempre es fan
col·lejadament
no
no
hi ha cops
que ho dirigeix
només una persona
però és una embargadura
de feina
bestial
o sigui
jo ja vaig estar
involucrada
en el projecte
quasi un any
fer-ho tu sol
és que no
no dones abast
també crec que són
oportunitats
per directors
i creadors
de treballar
amb altres mirades
o sigui
nosaltres ens enriquiem
moltíssim
de les mirades
mútues
de cadascú
sí
perquè hi ha vegades
que ets més autocompliant
o a mi em passa
saps que tinc una idea
i penso
aquesta idea és bona
la faig
i tenir una persona
al costat
que està pensant
però i si fem això altre
i tu dius
no
saps com que hi ha
alguna cosa
de haver-te
de revisar
les teves idees
que a mi m'encanta
o sigui
a mi m'encanta
com aquest debat
i sentir
que tinc una idea
però l'altra persona
la millora
i és com
ah vale sí
o sigui
com que em sento
com no sé
crec que és un procés
més afervescent
que potser estar tu sola
ja com
tenint el control
i decidint tota l'estona
que també m'agrada molt
però
tens l'oportunitat
de fer les dues coses
jo una cosa
que no em volia deixar
de comentar amb tu
tot i que
entrarem també
amb les dones
amb història
i parlarem d'una altra
directora
que la relacionarem
quan preparàvem el programa
jo et deia
tens un pare enginyer
i una mare metgessa
quan tu vas dir
vull ser
vull fer cinema
què et van dir
i em vas dir
bueno
veníem de la crisi del 2008
que això de carreres amb sortida
com que ja es va relativitzar molt
i va ser una reflexió
que jo no me l'havia plantejada
home és que el meu pare
el meu pare em deia
per què no fas filologia anglesa
i jo pensava
per què?
o sigui
quina sortida millor
tindrà en filologia anglesa
que no en cinema
saps?
solitat que els meus pares
han confiat sempre molt en mi
i m'han donat molt
o sigui
m'han emputjat molt
i sí que
jo recordo molt
el meu pare
de plan
vale
ho fas
però ho fas
a tope
a mi això
ha sigut gasolina
que m'ha anat molt bé
perquè jo soc molt ambiciosa
potser a un altre xaval
si li diuen això
li entra una pressió
que te cagues
però a mi
jo ho sento
és un motor
em semblava superestimulant
poder-ho fer
i sí
sí sí
la veritat és que
o sigui
òbviament gràcies a ells
puc
soc directora
saps
o sigui
m'han donat tota la confiança
i tots els diners
és que al final
és sacrifici
sí sí
jo sempre dic
que el millor
que pots deixar els fills
és l'educació
i la formació
i la
i ajudar-los
a sortir amb els seus somnis
si pots
sense oblidar
que s'ha de treballar
per saber superar les frustracions
però com que veig
que vas superar
la de no entrar
a la Pompeu
no
jo ho vaig oblidar ràpid
vaig dir
m'han agafat l'esca
a tope
o sigui
no hi havia una altra opció
i de les dones
de la teva família
o del teu entorn
més enllà de les de la feina
què tens
què tens de ta mare
què tens de les teves àvies
què tens de la teva germana
tu ets la gran
no?
sí
sóc la gran
una noia i un noi
justament parlava ahir
amb ma mare
d'això
perquè ens fotem moltes xapes
que de fet
crec que és una de les coses
que diré
que és la comunicació
que et deia
com aquesta capacitat
d'expressar-se
de manera super directa
jo no soc
jo no soc consciente
o sigui
no penso tant
que parli
de manera com tan directa
però és veritat
que el meu entorn
m'ho diu
saps
com a vegades
i això m'agrada molt
ho he après d'ella
ella és super
lúcida també
amb el que li està passant
pel cap
tot i que sigui contradictori
saps?
o sigui
és capaç com de
el que pensa
tal com raja
i això
això crec que ho tinc d'ell
a la veritat
és molt expressiva també
com irònica
divertida
sí
l'humor és important
a la teva vida
sí
sí
és essencial
jo crec
i li poses humor
a les pel·lis
bueno jo encara no he acabat
he de dir-ho
la d'un lugar común
que l'acabaré
està en plataformes
on l'he vist al cinema
tot i que en Molins de Rei
l'abandonar
la recomano
les persones que ens escolten
sobretot també
però poses humor
és una comèdia al final
és més difícil
fer comèdia
o fer drama
és la típica pregunta
però m'agrada fer-la
sí
no és típica pregunta
sinó és més típica reflexió
que molts cops em diuen
és que és tan difícil
fer comèdia
i penso
jo crec que és difícil
fer alguna cosa
que no et surt natural
potser per mi
seria molt més difícil
fer una pel·lícula
super dramàtica
melodrama
saps que al final
cadascú
jo veig molt
el tenir amigues
i amigues
directors
i directores
com veig la seva manera
de comunicar-se
i d'entendre la vida
amb les seves pel·lis
i per mi
com
tenir una mirada
com una mica
irònica
o
qüestionar
segons quines coses
és el que a mi
defineix
també
relativitzar
trobar-li com
la gràcia
situacions que potser
poden ser com
molt dramàtiques
sí
llavors
inevitablement
ho comunico
igual que em comunico
potser explicant
una anècdota
que em va passar
aquest cap de setmana
em comunico
fent una pel·lícula
tu ets el que fas riure
en el teu grup d'amics?
no sé
el meu nòvio segur
perquè riu molt
el meu grup d'amics també
és veritat que jo
ric menys
que faig riure
o sigui com que
sí que sento que
el teu és un humor
més anglès
que diríem
sí
com que jo no em ric
és veritat que no soc
super riallera
però
però bueno
sí que tinc molt sentit
d'humor crec
m'has dit que t'anticipes molt
i que et projectes
cosa que jo sempre aconsello
que una de la vida
no s'ha de projectar
perquè mai passa
el que penses
que passarà
però en tot cas
on et projectes
com a professional
què t'agradaria?
guanyar un Òscar?
guanyar un Goya?
no
què?
no, no, no, no
anar al Festival de Cants
o sigui
a veure
òbviament m'encantaria
anar al Festival de Cants
però perquè sé que
dins meu
hi ha un punt com
egocèntric
i com
no sé
de brilli-brilli
saps?
però tinc moltíssima
contradicció amb això
o sigui com
sé que també ho passaria fatal
al Festival de Cants
o sigui
em conec
i sé que estaria com
incòmoda
no ho gaudiria
100%
però bueno
que ojalà
no
mira
per mi el més important
el més important
és
poder fer la meva feina
amb llibertat
i sentir que
en cada projecte
m'estic com
posant un repte a mi mateixa
i sentir
o sigui com
poder mirar enrere
i veure que
que ha evolucionat
i que
i que no he tingut por
a
a
a fer el que
m'ha donat la gana
que crec que és
una cosa bastant difícil
en realitat
o sigui com que
ser super honest
i ser valent
i
sentir-te lliure
i arriscar
tot i que sàpigues
que potser
no et surt el tiro
com
perfecte
també hi ha molta
convenció
saps
en tot
però en el món del cinema
també
o sigui sabem
quines són les pel·lis
que funcionen més a festivals
quines són les pel·lis
que potser
funcionen més a taquilla
tot i que sigui una loteria
i després
de sobte
apareix no sé què
però
però no m'agradaria
caure en aquest camí
m'agradaria
com intentar sempre
com
posar-me reptes
a mi mateixa
i no acomodar-me
bé
doncs espero que això
vagi cap aquí
i ja t'anirem seguint
Celia
i ara anem a parlar
de les dones amb història
que ens portes una dona
que és la Miranda Juli
que és una referent
he dit bé el cognom
Julai
Julai
sempre em passa igual
amb l'anglès
jo sempre ho dic
la meva generació
no vam aprendre anglès
clar
era allò no
ahir reia
amb un monòleg
que vaig veure l'altre dia
i dèiem
Sigourne i vull ver
o no sé com ho dèiem
quan veiem Alien
i llavors dèiem
aquesta esmana
la Miranda Julai
que és
Miranda Jennifer Grossinger
de fet
que va néixer a Vermont
a Barre Vermont
als Estats Units
i és una
bueno
és artista multidisciplina
o sigui
és directora de cinema
però fa moltes més coses
no?
és guionista
actriu
escriptora
artista visual
performance
parla molt
al voltant
de les emocions humanes
intimitat
la fragilitat
les relacions quotidianes
filla de dos
escriptors alternatius
no?
ella sí que ve
d'un monartístic
a diferència
del teu cas
vull dir
familiar
va créixer
en un entorn
molt creatiu
llibertari
i experimental
que li va marcar
molt des de jove
i que li va fer
tenir aquesta mirada
tan transversal
per què has triat
la Miranda Julai?
és una dona
que a mi m'agrada molt
com tot el que fa
m'encanta
per la seva mirada
que té un univers
propi brutal
i propi
o sigui
que no s'assembla
a res
que hagis vist
i m'encanta
que ho pot traslladar
com a moltes disciplines
o sigui
una mica amb la línia
del que parlàvem
que jo
que és el que et dic
jo no soc multidisciplinar
o sigui
estic fent cinema
ja estic fent cinema
no és que jo
ara em vulgui posar
no només llegeixes
sí però que
que és el món del cinema
no és que jo ara
vulgui escriure una novel·la
o
però
sí que tinc
em sento com molt oberta
o sigui
en la cosa que està
dels reptes
com que
m'inspira molt
com la gent
que
que és capaç
com d'explorar
i expressar-se
en diferents mitjans
depèn del que
el projecte necessiti
i ella és una tia
que
ha tingut èxit
amb les seves pel·lícules
però també
amb la literatura
que fa
o amb la performance
o amb projectes
més híbrids
i
em sembla una tia
que es permet
molt com jugar
des de la
dona adulta
saps
o sigui
que
que crec que a les dones
ens costa molt més
vaig llegir
un llibre
un fragment
bueno
el llibre de la fèria
de l'Anna Iris Simón
no sé si
no ho conec
però hi havia un tros
que
que em semblava
com
molt interessant
perquè deia que
a ella
li agradaven els homes
perquè
des de petita
havia vist com
les noies
deixen de jugar
molt d'hora
o sigui
com que a la mínima
el pati del coli
ja ens posem a parlar
i quedem per parlar
amb les amigues
i quedem
d'adolescents
quedem i fem un cafè
i
i els nois
juguen a futbol
però després juguen
a la play
i després són viejos
i juguen al dominó
saps
i hi ha algú del joc
que
que crec que les dones
ens ho permetem menys
jo inclosa
i m'agrada
perquè ella
ella juga molt
i és molt divertida
ostres
mira
és una reflexió
que no m'havia plantejat mai
però mira
i a mi no m'agrada jugar
i tinc una filla
que dissenya jocs de taula
però a mi
sempre li dic
a mi no entrenis
perquè no farem res
però
és veritat que no m'agrada
doncs la mirada de Juli
Julai
perdó
bueno
comparteix amb tu
temes comuns
com aquesta mirada
amb les dones
i aquests tocs d'humor
que també
que també posa
t'inspires en alguna cosa
amb ella
amb la teva obra o no?
sí
o tu ets molt teva també
a veure
òbviament a mi m'encantaria
pensar que soc molt meva
però tots som resultat
de tota la
les influències
jo no m'he inventat res
de les influències
i el que
el que a mi
sí que em va inspirar molt
justament per un lugar comú
va ser la música
que fa servir la Miranda Julai
perquè
és veritat que la comèdia
com
com integris la música
li acaba de donar el to
a la pel·lícula
és superimportant pel to
i
i la comèdia
a l'uso
no?
té uns codis
com que tots tenim
una mica com ja
ficats al cap
no?
com més de
tintintintint
saps?
com una cosa més sitcom
i tenia clar
que volia fugir d'això
i llavors
a la seva pel·li
ella crec que fa una cosa
molt interessant
a la seva primera pel·li
que és
tu i jo i tots els demà
sí
tu i jo i tots els demà
s'ha de dir-te
que
que va guanyar el premi
a la crítica de Kant
sí
que ella fa com
o sigui
va posar una música
electrònica
super especial
i bonica
i onírica
que
que li acaba
donant una pàtina
a tota la pel·lícula
que per mi
va ser super
inspiració
i amb el músic
el Jonah Hammond
que és el músic
de l'Hoguer Común
vam
vam inspirar-nos molt
amb ella
i els teus
focus d'inspiració
busques de nous
o més o menys
de la gent que va fent
o sigui
ja estàs com molt al dia
de tot el que s'està fent
en cinema
busco de nous
o sigui
és que de fet
jo soc super inculta
i fora d'Europa
o només per aquí
no
fora
o sigui
on sigui
també
soc super inculta
no ho diguis
no però és veritat
o sigui no passa res
no has tingut temps
també t'ho dic
que ets molt jove
però també
he tingut
mira per exemple
a la uni
ens posava unes llestes
de filmografia obligatòria
que hi havia gent
que se les veia totes
jo em veia
tres
les que em venien de gust
després tot l'altre
em llegia
les sinopsis
de Film Affinity
i jo
com tota la seguretat
anava a l'examen
que penso
uau
i aprovaves
i aprovaves
per això ho continuava fent
perquè pensava
mira tu
si aprovo
doncs no
però hi ha moltes pel·lis
que estic començant
a veure ara
d'aquella època
que de sobte
l'altre dia
vaig veure
Paris-Texas
que no l'havia vist
i l'estaven tornant
a fer al cines
pel 40 aniversari
de la pel·lícula
està remasteritzada
i em va flipar
i em va flipar
i m'encanta
i vaig dir
hòstia
tinc un món
per descobrir
del cinema
dels anys 70
als Estats Units
com
que sí
quantes vegades
vas al cinema
la setmana
mira entrem
amb el toc final
perquè ens queden dos minuts
que és
les últimes preguntetes
per saber
quantes vegades
vas al cinema
depèn
o sigui
hi ha setmanes
que puc anar
tres cops
i hi ha setmanes
que no vaig
gens
és caro
ir al cine
però també
és caro
ir al futbol
sempre dic
el mateix
mira
jo pago
5 euros
que és el que em costa
una cervesa
i una bossa
de patates
vull dir
que
5 euros
em sembla
i tu ets més
de menjar saludable
o de
pecar dolç
sense remordiments
a veure
no
menjo bastant saludable
és que
no m'agrada
el dolç
no t'agrada
i
ni tatuatge discret
o ni parlar dels tatuatges
de la teva generació
sempre et penso
tinc un tatuatge
que me'l vaig fer
perquè la meva amiga
va començar a tatuar
i li feia il·lusió
però mai
no m'agraden molt
els tatuatges
i amb quines cançons
et motives?
o sigui
a veure
cançons
aquestes mítiques
que sempre
són com
motivacionals
no sé
Franco Batiato
és bastant
èpic
crec
saps què?
jo avui
he llegit el Franco Batiato
abans de venir
a veure't
a casa meva
no és la del
no sé què
permanente
ara no la cantaré
perquè quedaré fatal
però
vaja connexió
se'ns ha acabat el temps
Célia
m'ha agradat molt
que vinguessis
des del teu
Cornellà natal
a Morins de Reí
i esperem veure't
amb molts èxits
i que triofis molt
com a directora
amb la teva carrera
ja
carrera sèrie
i amb aquest
llogar comun
que acabi de donar
els últims èxits
fins al proper projecte
i gràcies a les heroïnes
que ens acompanyen
i a l'heroïna
i a la Eli Arjona
que ens ha acompanyat
oi Eli
avui tinc una sabata a la boca
a la Eli Arjona
que ens ha acompanyat
des de la part tècnica
com sempre
aquí seguirem
fem feina
perquè com sempre dic
estem al segle de les dones
però queda molta feina a fer
Notícies en xarxa
Bona tarda
Sola 7
us parla
Marce Rura
la Generalitat
destinarà
mil milions
els pròxims 5 anys
a impulsar
el pla de barris
uns diners
que complementaran
els ajuntaments
amb 600 milions
i
누�
el
o
el
un
c
el
el
un
el
un
un
i
es