This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Aquí comença Heroïnes quotidianes.
Un programa on les protagonistes són dones amb experiències a compartir
i que ens inspiren en l'art de la vida.
Us parla Bego Florie i avui ens acompanya Meritxell, Civil Martínez.
Molt bona tarda, Meritxell.
Quin nom més maco, eh, Meritxell?
Sí, la veritat que entre el nom i el cognom, diguem que no tinc gaire pèrdua.
Això et coneix de seguida.
Meritxell, Civil, que ets programadora de cinema actualment al Terror de Molins de Rei
i apassionada del món del cinema en general i del món de la cultura en general,
que és un món que, a més a més, està en plena transformació.
Aquest programa el podeu sentir quan vulgueu,
però avui que l'estem enregistrant en directe per Ràdio Molins de Rei,
just s'acaben de donar els Premis Gaudí
i just s'ha comentat algunes coses que tenen a veure amb el món del cinema.
Què és el que destaques d'aquests Premis Gaudí?
I tu així una mica en genèric, eh?
Què t'ha cridat més l'atenció?
Bé, per mi, jo penso que en el cinema actualment hi ha com una mena de visualització també
de les dones en diferents moments, diguem,
perquè hem tingut a la Demi Moore, que també va guanyar el Globus d'Or,
una mica amb la crítica aquesta de l'estètica,
de la pressió que tenim com pel cos.
Després tenim una Emma Vilarasau, que també ha guanyat,
que fa una mica dos ens ment a la seva edat,
amb les seves dificultats que li han suposat per dir,
bueno, segueixo activa, no?,
em podeu donar papers i que realment fa un paperàs
la pel·lícula La Casa amb Flames
i jo crec que estem en un moment en el que és bonic veure aquest tipus de discurs
i també paral·lelament em va agradar molt tot el tema de la història del 47,
que penso, doncs, que forma part d'una història de la ciutat, de Barcelona,
que reivindica també, doncs, un moviment obrer,
una gent, doncs, que també ha vingut a Barcelona,
que intenta trobar, doncs, el seu forat
i un cinema, diguem més, també social,
per tant, doncs, em quedaria amb aquests dos punts
que també van ser com els punts forts de la Gal·la dels Gavis.
Tu ets molt jove, tu ets molt jove, però jo no tant,
i a mi això de la Emma Vilarasau m'ha sobtat,
perquè parla d'això de, no?,
gràcies per donar-me un paper d'una dona de 60 anys
que no és tan malalta, que no té un problema, diguem-ne,
o sigui que és una dona normal, en un sentit, no?,
i amb una vida normal i que se la veu des d'una perspectiva normal
i que no té cap problema perquè pugui ser protagonista d'una pel·lícula.
Això em sembla molt agradat.
Sí, perquè a vegades com s'assigna, no?,
aquests estereotips de dir, vare, doncs,
si tenim una actriu, doncs, que ja té com un físic més gran,
doncs, li assignarem aquest tipus de papers, no?,
i que ella pugui ser protagonista
amb unes condicions, doncs,
de personal, de normalitat,
doncs, em sembla estupent, no?
És una mirada interessant.
Jo he començat quasi pel final,
però primer començarem a conèixer qui ets, no?,
la Meritxell Civil Martínez.
Tu ets de Molins de Rei,
vas estar fora uns anys, has tornat.
Explica'ns-ho una mica,
sobretot la gent de Molins de Rei que ens escolta, no?,
tu, de quin barri ets,
o vas estudiar, aquestes coses.
Doncs, com t'ho he deia,
sempre he estat a Molins de Rei,
vaig néixer, doncs, al barri de...
Bueno, vaig viure al barri Bonavista,
vaig començar, doncs, els meus inicis.
De fet, em feia molta il·lusió
fer aquesta entrevista aquí a la ràdio,
perquè una mica, doncs, els meus inicis a la ràdio
van ser com superjove,
no sé si tenia 16 anys, una cosa així,
recordo estar al batxillerat que anava al Virolai,
i allà, bueno, al meu pare li encantava el món del cinema
i que cap de setmana anàvem a veure una pel·lícula.
A més a més, recordo que sempre tenia com...
una cosa curiosa de dir, no vull llegir les sinopsis,
no vull saber de què va la pel·lícula,
nosaltres anem a veure aquesta pel·lícula,
doncs, potser li feia gràcia al director,
a algun actor, a alguna actriu,
o a algun tema en específic,
però no teníem context de què anàvem a veure, no?
I...
Difícil.
És difícil, eh?
Perquè, de fet, a vegades,
doncs, el típic de...
Vas a veure una cosa i després dius,
oi, potser si hagués llegit la sinopsi,
doncs, no hagués acabat veient aquesta pel·lícula, no?
Però sí que és veritat que aquesta rutina
com de cap de setmana va ser com...
Ai, que interessant,
després a casa em posava alguns clàssics,
i la veritat que, doncs,
em despertava una curiositat,
també com una porta a aquest món cultural,
també m'agradava com veure reflexat en el cinema
diferents històries, personatges,
i al final també comences a conèixer,
és una mica la porta d'entrada també
al que vindrà de la teva vida,
perquè comences a entendre, doncs,
diferents temàtiques, situacions,
en les que et pots trobar, disculpa,
i això em va generar com vui més, vui més, vui més,
i vaig tenir la gran sort que mentre estava fent...
De fet, recordo que era el meu professor de química
en aquell moment, que dius,
química amb cinema, doncs, com entra tot això,
però un dia allò que comentes,
ai, mira, el cap de setmana he anat a veure aquestes pel·lícules,
i a ell li ha agradat molt el cinema,
i va començar, doncs, comencem aquí a l'escola,
a fer un projecte de cineclub,
farem com unes ressenyes de pel·lícules,
després també començàvem una revista a l'escola,
a la que jo també m'hi vaig posar,
perquè sí que és veritat que soc una mica colinquiet
i m'agrada, doncs, intentar col·laborar
en tot tipus de coses,
i ell va ser el que em va animar
perquè no a un programa de ràdio, no?,
perquè, diguem que ell em va introduir una mica
al Festival de Cine de Terror,
perquè hi vam anar com conjuntament des de l'escola,
que, bueno, realment...
De quin any estem parlant?
Doncs estem...
Jo tenia 16 anys, el 2000...
O sigui, quan arrencava el cinema de terror
una altra vegada fort,
perquè va haver uns anys que va amb la nova etapa.
Exacte, amb la nova etapa.
I, de fet, que ara m'has fet pensar,
vam ser nosaltres qui vam demanar al Festival
que vinguessin a l'escola a parlar-nos una mica
de què era el Festival,
i recordo que va venir el Roger Sàbat,
doncs va fer una projecció de curtmetratges,
i, de fet, això va acabar arribant
a una sessió que tenim ara,
que és una sessió per escoles,
on els instituts i les escoles
venen a la peni a veure aquests curtmetratges, no?
I una mica, doncs, anar parlant amb gent,
perquè després del Festival de Cinema de Terror
vaig conèixer l'Albert Galera,
que estava ficat al Cine Club...
Ai, ai, sí, al Cine Club.
Aleshores vaig anar coneixent també
els membres del Cine Club,
vaig entrar per allà amb el Joan Domènech,
amb el Pere Vila,
que els hi tinc molta estima,
perquè van ser també com els meus orígens de...
Estàs parlant només de senyors, eh, però...
Sí que és... He de dir, mira,
he de dir que...
He de dir, he de dir,
que me'ls estimo molt a tots, eh?
No, no, no.
Però he de dir que, de fet,
també això va molt linkat
al gènere de terror,
que falten molta més presència de...
Primer, de dones en el gènere de terror,
que precisament, doncs,
en el festival també costa molt
que hi hagi companyes.
Sí que m'acompanya molt la Glòria Massana de la Biblioteca,
que forma part de la Junta.
Estat amb aquest programa, també.
Exacte.
I amb ella, doncs,
també donem aquesta visió més femenina.
Però sí que és veritat
que costa trobar,
per exemple,
perquè ho penso i dic,
en el cine club també,
bueno,
potser per interès
o perquè la gent ho troba...
No ho sé,
mira, ara m'has fet pensar
de quin pot ser el motiu, no?
Però sí que és veritat
que en tots els entorns
ha sigut sempre un entorn...
Molt masculinitzat.
Sí.
I tu com ho vivies, això?
Tenies 14 o 15 anys, m'has dit?
14 o 15 anys.
Per mi també va ser veure
com un altre tipus de realitat,
perquè també jo era molt jove
i em trobàvem uns entorns
amb gent de molt més edat, no?
Ells tindrien 33, 35 anys,
començaven a tenir fills
i jo recordo que en el seu moment
per mi era com...
Ui!
Com que no connectava com...
Generalitzant el ment.
Exacte.
Però sí que és veritat
que era com aquell interès
d'escoltar les seves històries
i recordo també que, jo què sé,
quan anàvem a les reunions del terror
després sempre hi havia el moment
de la postreunió que li dèiem, no?
I cadascú explicava una mica, doncs,
com estava o per la banda
a quin concert anàvem o tal.
I clar, també ho penso i dic...
Potser és que sempre m'agradat també
aquesta curiositat per les històries,
una mica del cinema,
que també m'agrada molt
el cinema social o el cinema europeu,
que és més d'explicar més realitats.
I potser era com aquella cosa de dir,
ai, doncs,
ells estan en aquest moment
de tenir un fill
que jo no tinc ni idea
ni sé de què funciona
o els seus dies dies,
les seves dinàmiques.
I t'interessava?
Sí, em cridava l'atenció
i, a part, doncs,
aquesta acollida,
primer de tot,
suposo,
per la diferència d'edat
de dir...
una mica protector,
que a vegades és bo
i a vegades és dolent, no?
Però de dir, bueno,
ara protegim una mica, no?
I he de dir que també amb ells, doncs,
vaig començar a créixer, no?
Perquè d'aquí després
ja sí que vaig saltar
festivals més professionals
com Sitges,
el Festival de Cinema d'Autor,
vaig enllaçar
amb festivals de música
com és el Primavera Sound,
però, clar,
per mi els orígens...
Eren aquí.
Sí.
Hem d'explicar
que tu treballar, diguem-ne,
guanyar-te la vida
ho fas amb una empresa
del món tecnològic
que no té res a veure
amb el cinema,
però, i que, per tant,
això connecta molt
amb el que és
el Festival del Terror
de Molins de Rei,
que és com una...
És a dir,
ja té ja una dimensió important,
però que molts poseu
horari, diguem-ne,
fora del...
O sigui,
la part de programació
que és la teva vocació
en aquest sentit
és, diguem-ne,
fora moral a l'art...
Totalment voluntari.
Per remor a l'art,
sí, sí, sí.
Absolutament.
Sí, de fet,
jo vaig començar
en aquest món audiovisual,
vaig anar evolucionant,
anava, doncs,
treballant
i em dedicava exclusivament a això,
però va arribar
a un punt
en el que, bueno,
vaig començar
una segona feina
perquè és un món
en el que és difícil
aconseguir una feina
fixa,
normalment és per etapes
de volum de feina,
no pots estar
començant el gener
i acabant el desembre
perquè normalment
hi ha pics i volums
però no estàs tot l'any
realitzant aquestes tasques,
no?
I per buscar-me una mica
que la vida anava fent altres coses
i aleshores sí que vaig acabar
veient que en el món tecnològic
hi havia com un altre tipus
de vida més estable,
no tan complicada,
per tant bé,
és una competitivitat
molt alta, no?,
en el món també cultural
perquè són poques posicions,
al final, doncs,
no sé,
aquesta programació
fins que no jubili
o canviï
o no hi ha un creixement.
De la part més professional,
estem parlant.
Sí, correcte.
Aleshores em vaig anar girant
més cap aquí,
també vaig marxar a Barcelona,
potser em vaig desvincular
més amb el festival,
venia com a usuària
però no estava tan lligada
al Festival de Terror de Molins
de Rei,
però després quan vaig tornar a Molins
era com una mica, bueno...
Reconecto.
Aquella cosa de dir,
reconecto i retorno també
tot el que el festival
i el cinema
que vaig tenir l'oportunitat
de Molins
doncs ho retorno
de forma voluntària
perquè tots som voluntaris
i...
Això ho volia explicar ara,
com funciona el Festival del Terror,
que és un festival
per la gent que ens escolta
i que no sap què és,
que va néixer l'any 73,
que ha tingut diferents
diferents etapes.
M'ha fet gràcia
buscant la història
que fins i tot
en aquells anys 80,
a veure si ho trobo,
van tenir fins i tot
un liu
perquè van fer un tema
amb...
Ai,
ho estic explicant fatal.
Amb serres.
Sí,
exacte.
I va venir la policia
perquè van fer
com una performance,
no?
Sí,
perquè diguem que
el que reclama més
del festival
és les 12 hores
i allà sempre
hi ha performance
i de fet
recordo que m'explicaven
bestialitats
com que
tiraven
crec
budells
per l'escenari
d'animals,
van posar també
coloms
un any,
clar,
tot allò era més
salvatge
i al final
era un grup d'amics
que els agradava el gènere
i...
Ja ho he trobat,
ja ho he trobat.
Això va ser l'any 79,
era la matança
de Texas
i van finalitzar la pel·lícula
amb dos encaputxats
amb serres mecàniques
per les sales
espantant el públic
i fins i tot
va venir la policia
i es van portar
un dels actors
a comissaria,
també els organitzadors
que van haver de clarir
que allò no era.
Però és que m'ha fet gràcia
quan hi hagi
que ho vaig explicar.
Ara ja hem...
Ara és diferent.
Ara és diferent.
Bueno,
tu no havies nascut aquí,
clar.
Exacte.
També,
bueno,
la dinàmica és diferent
i intentem també
impactar igual
el públic,
però de fet
he de dir
que l'any passat
em vaig empassar
una de les performances.
Clar,
jo estava per fora,
també controlava
com la gent...
Bueno,
també gestiono...
Asseguros.
No,
gestiono com l'equip
de voluntaris
i estava fora
veient com estava
en Itàlia
i en un moment
vaig entrar a la sala
perquè, no sé,
necessitava revisar
alguna cosa així
i vaig veure
com que algú
començava a ajudar,
ajuda,
que m'estava fent
com un atac d'ansietat
o no sé què tal
i clar,
jo,
dient per algú,
però algú pot ajudar
i veia que la gent
no reaccionava
i dic,
però què està passant?
I clar,
em van acabar dient,
tu acabes de menjar,
sencer.
Però és en aquell moment
en què descontextualitzes,
no entres i dius,
ara m'estic trobent.
Ara que ha passat aquí.
El que volia connectar amb això
és que és un festival
que té molt d'èxit
i que, a més a més,
és un dels referents
en el festival.
I, a més a més,
està creixent moltíssim
perquè crec que té la virtut
de...
S'està especialitzant
en el gènere de terror,
cosa que té,
diguem,
el festival més proper
seria el festival de Sitges,
però no deixa de ser fantàstic
i crec que un dels grans punts
aquí és aquesta mena
d'especialització
en el gènere de terror
i que fa, doncs,
que realment els adeptes
i els fans del terror
puguin tenir una programació
molt variada
de diferent també tipologia,
de més sang
o més terror psicològic
o més terror,
diguem, estàndard,
però crec que és el punt fort
i també,
últimament,
els últims anys
donen una mica més de visibilitat
en el cinema local,
aquest cinema català,
quan vam tenir
la mesita del comedor,
amb el...
O sigui,
aquesta és una pel·lícula
que no va triomfar
a Sitges,
no la van voler
i després Stephen King
va dir que aquesta pel·lícula
era molt bona
i va triomfar
les plataformes moltíssim.
No,
i a vegades també ho penses
i dius,
bueno,
tens Sitges aquí al costat,
també és un gegant,
segurament hi ha coses
que es queden com fora
i almenys nosaltres també
podem donar una oportunitat
allò que considerem
que sí que té un nivell
i que el públic mereix
tenir l'oportunitat,
perquè també hem de dir,
una mica per explicar també
el tema del festival de cinema,
les pel·lícules que es projecten
no han arribat a sala
i tampoc sabem
quines acabaran arribant a sala
i quines no,
perquè al final
els festivals
és el lloc de visualització
i de projecció
perquè també la gent
pugui estar interessada,
diguem,
a nivell professional,
d'aquí existeixen
els grans mercats
per dir,
ai mira,
doncs compro aquesta pel·lícula
i la distribuirem a Espanya
o la farem per plataformes
o no,
però al final
la idea dels festivals
és que tu vas a veure
un contingut
que no saps
si arribarà a sales o no.
moltes vegades
sí que acaba arribant
però nosaltres
quan les estem visualitzant
i les estem tancant
a vegades
has de parlar
amb la productora
per aconseguir
la pel·lícula
pel festival,
a vegades et diuen
mira,
la que vam de vendre
i has de parlar
i amb la distribuïdora
i al final
és com una plataforma,
per això també
animo a la gent
que li agrada el cinema
a anar als festivals
perquè al final
és una mica
segurament veure's pel·lícules
que potser
no les veurà
ningú més a Espanya
si no arriben
per a algun mitjà
ja sigui plataforma digital
o cinema.
Anem a entrar una mica
en el que és la teva feina
estrictament
amb el que és la de programació
explica una mica
què significa exactament
ser programadora de cinema.
Doncs
en el nostre cas
el que fem
és intentar veure
el màxim contingut
de gènere
possible
que no hagi estat
distribuït
ni a plataformes digitals
ni a sales de cinema
i
un dels nostres
punts fos
diguem
és quan normalment
viatgem a can
que viatgem com
els programadors
del festival
aleshores allà
al final
és un mercat
conviuen
la part de festival
que diguem
que seria com
les projeccions
la que es veu més
des del gran públic
correcte
i després hi ha
la part de mercat
que al final
és una quantitat
de sales
innumeroses
que estan projectant
pel·lícules
cada
dues hores
que té
llargada
cada pel·lícula
diguem
i llavors
tu agafes un programa
i comences a veure
totes aquelles pel·lícules
i allà
sortiran
diguem que és
on es tanquen
quasi tots els acords
perquè pràcticament
està juntant
el món de la indústria
que són
els compradors
grans empreses
com pot ser
Warner
com pot ser
Godfellas
com grans
empreses distribuïdores
també
hi ha representació
de Movistar
d'Amazon
d'Apple TV
bé
com tens
tot el panorama
cinematogràfic
tant
professionals
d'artistes
productors
distribuïdors
i és un dels grans mercats
en els que tot el
producte
que visualitzes
allà
doncs
s'acabarà
distribuint
en festivals
en cinemes
en plataformes
i al final
és allà
és on veiem
la gran part
i on també
podem fer contacte
amb aquestes empreses
per després intentar
veure si poden venir
al festival
perquè no és allà
de dir
vull aquesta pel·lícula
i me la deixen
perquè a vegades
et diuen
doncs té exclusives
sitges
o no la volem passar
o el nostre objectiu
és que després
es vegi
no sé
una plataforma digital
de les que tenim
a la tele
i no volem que vagi
a festivals
i a vegades
també clar
nosaltres som
els petitons
però mica en mica
hem vist
com cada cop
la gent també
ens fa més cas
i també
volen
posar la pel·lícula
en el nostre festival
perquè sí que és veritat
que és una referència
en el món del terror
parlem una mica
de per què el terror
és un gènere en si mateix
i per què agrada
des del teu punt de vista
jo crec que
té aquella cosa
de dir
és completament
particular
és a dir
no és com
posar l'etiqueta
de per exemple
cinema europeu
o cinema social
que pots tenir
com molta varietat
de tipologia
de cinema
sinó que
és un gènere
com molt concret
de dir
ja saps més o menys
què t'hi pots trobar
però
a veure com et sorprèn
també és veritat
que jo crec
que té aquest punt
d'enganxe
de dir
ostres
hi ha molta gent
que és com
no m'agrada
però acabo consumint
perquè hi ha algú
que ho passo malament
però no sé
em genera
com
com addicció
i també
una de les coses
que també
és important
és
potser a les dones
ens costa més
entrar dins
del gènere de terror
això sí que ho veiem
tant a nivell
a vegades de públic
com a nivell
de directores
és molt difícil
a vegades rebre
bueno
hi ha anys
de diguem
de collita
de tot
però a vegades
hi ha anys
que dius
ostres
que no hi ha tant
de volum
de directores
jo crec que
no sé
si és per nosaltres
que potser
no acabem
de connectar
tant
clar
jo
no ho sé
del tot
perquè a mi sí
que és un gènere
que m'agrada
i que connecto
però potser
no sé
el patiment
o allò de dir
d'estar en tensió
no és una cosa
doncs
que ens crida
no sé
a tu si t'agrada
a mi no m'agrada gens
he de dir-te
de fet
crec que em va marcar
Los xicos del maït
que va ser una pel·lícula
de la meva joventut
bastant mítica
i la matança de Texas
ja ho hem parlat ara
i jo crec que des d'aleshores
clar
el terror també ha canviat molt
suposo
també potser
és una mica
de l'estigma
del terror
és com
més de gent
potser el tenim
infravalorat
de dir
és un tipus de públic
com una mica friqui
que li deu agradar
aquest tipus de coses
com molt d'homes
no ho sé
jo no tant per un tema
de masculinització
no
si em preguntes
sinó per un tema
de patiment
segurament
sí
no sé
no em ve de gust
patir
i per tant
no em ve de gust
una pel·lícula de terror
em costa molt
com a molt
arriba el suspense
perquè ens entenguem
tipus psicosis
però
poca cosa més
però sí sí
no sé per què
però també t'ho dic
també és veritat
que no conenc gaires dones
del meu entorn
que els agrada el cinema
que els agrada el terror
però això ja m'ho dius tu
en el públic que teniu
però en canvi
sí que ve molta gent jove
sí que ve gent jove
bueno de fet
des dels últims anys
estem intentant
com
fer
petites accions
per
per també
apropar-nos
i també a nivell local
no
perquè a nivell
de molins
doncs a vegades
és com més difícil
seguir com tota la cadena
de dir
val i hem tingut
el públic
diguem
d'una edat determinada
però volem seguir agafant
com a la gent que puja
i hem estat fent
moltes col·laboracions
amb els instituts
generant-los
doncs aquestes sessions
tenim una sessió
de sessió jove
que tenim un grup
de programadors
que tenen una edat
crec que
estan estudiant
el batxillerat
i els hi posem
com 4 o 5 pel·lícules
i hem d'escollir
una pel·lícula
que programen
al festival
i aleshores
és també per una audiència
és a dir
és l'han ser nois també?
hem tingut
mig i mig
en l'edició passada
i esperança
però sí que és veritat
que costa més
i potser doncs
hem de posar una miqueta més
de força
per animar
i també si no hi ha directores
no hi ha referents
és el que anava a dir
explico
les dones referents
són importants
perquè tu m'has parlat
de referents
que eren tot homes
sí, sí, sí
que et van acompanyar
per aquest camí
però al final
eren tot homes
i tens bon olfacte?
perquè això suposo
que has de tenir
una mica de mirada
o com ha evolucionat?
te refaig la pregunta
com t'ha evolucionat
l'olfacte
des que vas començar?
perquè vas a Anna Canes
quan eres molt joveneta
per una primera vegada
sí, per una primera vegada
que també és divertit
explicar-ho
sempre vaig anar
amb el meu company
el Víctor Torres
que sempre ens enriem
quan...
ara que ja anem
jo tenia 18
penso
clar, Anna Can
que per nosaltres també
clar, com és voluntari
també ens
pagàvem de la nostra butxaca
el viatge
l'allotjament
clar, l'entrada al mercat
és ronda com uns 500 euros
o una cosa així
perquè és
alguna cosa realment
per professionals
no és per gent
que vulgui visualitzar
i vulgui anar a veure cinema
i clar, vam dir
bueno, doncs no paguem
com aquesta entrada
per anar al mercat
anirem només
com a la part del festival
per anar a veure pel·lícules
clar, ens plantem ell i jo
de fet havíem llegit
com per internet
dirà
porta roba de gala
perquè si vas a alguna
de les sessions gala
has d'anar doncs
amb un dress code
exacte, específic
i clar, ens vam veure
de dir
què estem fent aquí
perquè
amb l'acreditació
que teníem
que només
que a més a més
ens vam acreditar
amb el festival
i pensàvem
si és que tampoc
no hem sortit
més a fora de Molins
en aquell moment
ningú ens coneixerà
no sé ni com
ens van dir que sí
però clar, després
ens vam adonar que
amb aquella targeteta
no anàvem enlloc
perquè havies d'aconseguir
com uns punts
que vas canviar
per entrades
però allò de dir
estarem al Brad Pitt
veient la pel·lícula
no, ni de conya
perquè al final
doncs
has de tenir
l'acreditació
de mercat
has de tenir també
depèn del teu estatus
doncs
tens unes opcions
tens unes unes altres
estem parlant en castellà
tota la indústria
cinematogràfica
no?
i al final
vam poder veure
molt poquet
i com una mica
rascant d'aquí d'allà
però clar, és que
ens recordem d'aquells moments
i de dir
ostres, com érem
i com som ara
i com som ara
com sou ara
seguim sent una mica
la mateixa filosofia
perquè al final
el ser voluntari
jo crec que
ens permet
mantindre sempre
els peus a terra
i de no voler
com a vegades
també
com vas creixent
i tens més recursos
tens més públic
potser pots tenir
més aspiracions
però al final
tenim els peus a terra
de dir
és que si el nostre
temps voluntari
no dona part més
tampoc
podem créixer
excessivament
i a part
jo crec que
la forma
en què tenim
l'estructura
que tots els membres
del festival
també tenim
la nostra feina
ens fa com una mica
que sigui
com el nostre fillet
el que hem de cuidar
i el que
hem de seguir alimentant
però com
hi posem tant
de nosaltres
no és res que diguis
anem creixent
i també ens estem tornant
més elitistes
o no sé
estem somiant
massa en grans
sinó que penso
que sempre tenim
els peus a terra
i això és una cosa
també que m'agrada
i amb el que segurament
segueixo menys
perquè em sento
més còmoda
i més a fi
com els meus valors
de dir
és una cosa
que fem entre tots
que som companys
i on no arribes tu
algú ha d'arribar
perquè al final
és totalment voluntari
i avançeu
diversos programadors?
sí
o tu t'encarregues
d'alguna cosa
més concreta?
som quatre
i tu ets l'única dona?
sí
jo sóc l'única dona
em fa gràcia
perquè sí que és cert
el tema
que moltes vegades
tu tens una mirada
que segurament
és diferent
però crec que és un grup
com bastant
divers
perquè també tenim
un noi
que és força jove
una mica
diguem
d'aquesta nova generació
més zeta
o més
diguem
connectada també
al món de xarxes socials
i ens fa veure també
una altra mirada
més connectada
doncs al dia a dia
potser la meva mirada
doncs més femenina
o amb uns aspectes
també més socials
en els que m'agrada
doncs
d'una visibilitat
i després
amb les altres dues persones
que tenim
doncs una d'elles
li agrada també
un altre tipus de terror
diferent com el nostre
i és divertit
tenir com aquesta
diversitat
perquè
a l'hora de decidir
les pel·lícules
llegi una mica més
també de
de varietat
i decidiu
molt col·legiadament
sí
normalment
no és allò
de dir
però jo crec
que tenim
bastant bon
bon criteri
entre nosaltres
i no hi ha
ningú que digui
és que
és totalment oposat
sí que ja és
més temes
de dir
entre aquesta
aquesta
els meus
pros
els meus contres
i al final
és aquesta per tu
però aquesta
per mi
i al final
també penso
que ja no és
tant per nosaltres
si no sempre pensem
què és el millor
pel públic
o què els agradarà
més
perquè al final
també
al ser una cosa
voluntària
nosaltres volem
que el públic
gaudeixi
segueixi venint
i segueixi
donant-nos
doncs
molts anys
de continuïtat
que aquest any
farem 44 edicions
ja
Déu-n'hi-do
i tu quants anys
portes en aquesta nova etapa
o sigui tu vas venir
vas estar
vas marxar
vas tornar
en aquesta nova etapa 3
crec que aquest any
serà el quart
i comparant amb altres llocs
on has estat
com el festival de Sitge
és el primer
que no és cinema
però tal
la part aquesta de producció
notes molta diferència
sí
primer clar
hi ha un tema
de recursos
de dir
aquí és que
ho fas absolutament
tot
i a més
també és bonic
com veure tothom
perquè jo crec que
és la màgia
perquè molta gent
ens diu
però com podeu fer això
quan és voluntari
com pot sortir
quan potser
a un altre festival
li posen més recursos
i no acaba d'encaixar
però és que al final
crec que hi dediquem tanta energia
tanta força
per fer que surti
que això el fa com màgic
no?
i per...
acaba
no no digues
digues
no no t'anava a preguntar
quin ha estat el repte
més important
que t'has trobat
en aquest temps
com a programadora
o com a...
per mi
el repte més gran
potser és
com a programadora
també tens com una miqueta
aquesta obligació
de dir
que representis
una mica
tot l'aspecte cultural
i d'actualitat
i el que passa al món
i totes les...
minoria
bé, com intentes ser
el més just
possible també
per intentar representar
o donar oportunitats
potser
perquè és un director
i és la seva primera pel·lícula
per mi això
és el repte més gran
de vegades
de dir
aquesta pel·lícula
sí pel públic
però
aquesta pel·lícula
que no seria
tant pel públic
però crec que toca
un tema
que per mi
és important
potser també
a vegades
és com més
el repte personal
de dir
bé, hi ha vegades
que també
has de donar oportunitats
potser una pel·lícula
catalana
perquè tingui
com l'oportunitat
de visibilitzar-se
no?
I per què creus
que el sector
us valora
ara mateix?
Jo crec que ens valora
perquè veu
que estem fent
una bona feina
en el sentit de
la programació
que tenim
és molt bona
hem picat
molta pedra
per aconseguir
les pel·lícules
hi ha un esforç
darrere
increïble
i a més a més
és que l'èxit
del festival
no tan sols
és en la programació
és en l'equip
de logística
és en l'equip
de premsa
quan s'ús
telenotícies
i veus
que hi ha
la informació
del festival
allà
que dius
ostres
com hem arribat
aquí
amb els recursos
que tenim
no?
I al final
jo crec que
també és
l'ambient
i el caliu
que donem
el públic
mateix
ho diu
que quan ve
el festival
se sent
com a casa
o que se sent
seu
i a mi
em fa molta
gràcia
també a vegades
comentar
que a les 12 hores
és que ens posem
a donar
dònuts
quan hi ha dònuts
aquest any
hem donat ensaïmades
perquè no hi havia dònuts
però els donem cafè
i tot això és gratuït
i és perquè
home, ja que fer
la marató
doncs
volem cuidar-vos
i la gent
clar, flipa
en dir
ostres, és que a cap lloc
ens tracten
i ens cuiden
i perquè tenim
un tracte
com molt
molt proper
de dir
la gent repeteix?
la gent repeteix
la gent repeteix
i jo crec que
cada cop
hi ha gent
que ja és com
la seva cita
perquè això ho veiem
molt amb la marató
de dir
quan posem les entrades
a la venda
és que van molt ràpid
i jo crec que ja
la marató també
és com una mena
d'activitat
i d'experiència
i per mi també
és com reivindicar molt
el tema
que la gent vagi al cinema
que és una experiència
és el compartir
que estem tots
com molt addictes
a les plataformes
de veure-ho a casa
en solitari
i per mi el cinema
és molt més enllà
que veure una pel·lícula
tu sol
per mi és el fet
d'anar a un cinema
i que potser surts
i escoltes algú
comentant alguna cosa
de la pel·lícula
o anant amb algú
és una cosa més social
encara que sigui
en aquell moment
de fer silenci
i més individual
a tu t'agrada anar al cinema
i m'agrada molt
anar al cinema
de fet consumeixo
molt poc
de plataformes
però això és un canvi
de tendència
importantíssim
això és un canvi
de tendència
el que passa
que també crec
que costa
perquè la gent
cada cop
té menys temps
la gent també
li costa
crec que també és un tema
generalitzat
amb la cultura
de dir
gastar els diners
en el teatre
o gastar els diners
en una sala de cinema
com
és més fàcil
doncs tenir una subscripció
potser
i estar a casa
i anar agafant
perquè també
si vas
a una obra de teatre
i potser
l'entrada són 25 euros
i no t'agrada
diràs
ostres
però no sé si
repetiria o no
i també
quan no t'hi dediques
o no tens una passió
que és més com
vull consumir cultura
tu treballes
amb una tecnològica
però no tens xarxes socials
això m'ha fet molta gràcia
perquè tu vas estudiar audiovisual
vas tenir xarxes socials
el primer any
i després te les vas treure
això m'ho has d'explicar
de fet jo sempre explico
que
vaig tenir
Instagram
vaig tenir Twitter
sempre
del meu grup
em considero
com la persona
que sempre ha començat
a indagar una mica
tot l'honor que sortia
perquè venia
de mitjans audiovisuals
i al final
doncs has d'estar al dia
i a l'inici
m'agradava molt
perquè era una forma
d'expressar
les teves opinions
de compartir
coses
que per mi
eren rellevants
i en el moment
en què vaig veure
que hi havia
com un clic
i una tendència
més en
bueno
compartir
més
qui soc
les coses que faig
i que em generaven
també a mi
consumir
un tipus de contingut
de dir
quantes hores
estic davant
del telèfon
i no m'està generant
cap tipus d'interès
o què estic fent
i després també
el tema aquest de
és que m'està arribant tot
i no soc capaç
d'anar a buscar jo
el que vull
aquesta mena de
pujipull
de dir
al final
clar
Twitter
estic seguint fils
o sigui
m'arriba la informació
del que jo segueixo
no sé si m'estic fent
com també una mica
de bombolla
de dir
mentre
per el que jo estic filtrant
i el que potser
m'estan
clar
en aquell inici
no m'infiltraven
tantes coses
però crec que ara
ara crec que sí
no
l'algoritme
els algoritmes
aleshores
és una cosa
que vaig dir
prou
no vull dedicar
o si és que
em notava amb el mòbil
constantment
a la mà
per veure coses
o
aquesta mena d'addicció
de l'escola infinit
de dir
doncs no vull
vull
intentar jo
de fet
també va ser el moment
de Facebook
que recordo
dels eventos
de les quedades
de tot
i jo sempre els deia
mira
si no m'entero
si no m'entero
és el que hi ha
i qui vulgui realment
que hi sigui
que m'enviï un missatge
i no ho feia tampoc
per un tema de
de
de
egocentrisme
que pots dir
mira
que t'han de venir a tu
a dir específicament
que hi ha un esdeveniment
a la vegada sí que tens
WhatsApp
això sí
sí ho haig de sí
és més direccional
diguem-ne
sí
però també
no soc una persona
de
és a dir
quan estic amb algú
m'agrada estar present
o quan estic fent una cosa
m'agrada estar present
que és una de les coses
que trobo molt a falta
de la societat
d'avui en dia
de dir
no sé
prens el cafè amb algú
i quantes vegades
algú mira
que hi ha moments
que són
per tema de família
o per tema de feina
o tal
però dius
quantes petites interrupcions
hi ha per un mòbil
o algú que vol
mira alguna cosa
o fins i tot aquella cosa
de dir
ja és la tendència
que tenim
no?
tu ets conscient
que avui en dia
ets un bitxo raro
sí
sí
sí
sóc conscient
i a vegades
no sé si m'agrada compartir-ho més
com perquè la gent
també sigui conscient
del temps que dedica
amb el telèfon
i del poc
del poc temps
que dediquem
no?
a gaudir
de les petites interaccions
a vegades
sóc una mica
old school
penso
m'agrada
no sé
el comerç local
m'agrada anar
i preguntar
i que em diguin
què em recomanen
o què no
o si agafo verdures
saber d'on venen
i ho penso
i dic
mira que a vegades
em falta el temps
però
és aquella cosa
de dir
no sé
que al final
el dia a dia
es converteix
simplement
en un mòbil
tot digital
no sé si és que també
treballo per una tecnològica
és que al final
jo crec que això
i també perquè
jo crec que han canviat
els hàbits
també amb el cinema
jo et tornava a preguntar
que abans m'ha oblidat
tot el tema
de l'intel·ligència artificial
amb el cinema
que tu ara
aquests impactes
de canvis
d'hàbits
i de canvis
de creació
és que jo crec que
a mi em superen
clar
no em dona temps
sí
per mi la intel·ligència artificial
arriba també
com una mica
de revolució
de dir
també vam passar
a l'era digital
en el seu moment
que tothom
la wikipèdia
un lloc
on hi ha informació
i tothom pot editar
i tens molt contingut
i la gent es perdra
i tal
i bueno
ens van reeducar
per intentar
defensar-nos
penso que amb la intel·ligència artificial
hi ha d'haver
un canvi de xip
perquè estigui
del nostre costat
i no vagi
en contra nostre
a part que també
s'ha de treballar
perquè hi hagi
uns mínims ètics
per mi és la clau
de l'inici
de dir
hi ha d'haver
un mínim d'ètica
a l'hora de generar
aquests models
d'intel·ligència artificial
perquè clar
pot ser una arma
de doble fil
i com influirà
en el cinema
creus?
jo crec que
pot influir
de moltes maneres
perquè la intel·ligència artificial
moltes vegades
com ho parlo
i dic
tampoc
que la intel·ligència artificial
com a tal
no és
que tinguem aquí
un ésser virtual
que està fent
no sé què
o una persona
que estem generant
intel·ligència artificial
pot ajudar
inclús
en la producció
de una pel·lícula
perquè tenim eines
per ser més eficients
per que el guió
ens el planifiqui
més estratègicament
per anar més
per feina
o que ens busqui
localitzacions
més fàcils
que a vegades parlem
d'intel·ligència artificial
i esperem també
com coses molt màgiques
però també
en el nostre dia a dia
tenim molta
intel·ligència artificial
en el nostre telèfon
i no ens n'adonem
del simple fet
de fer una reserva
i que et generi
un missatge
que et digui
tu vols afegir
hem vist en el teu correu
que tens una reserva
i vols afegir-t'ho
al calendari
i dius
hi ha algú
que t'està llegint
els correus
i que t'està fent
com la feina
de per si t'has oblidat
ja ho fas tu
i crec que en el cinema
doncs
s'ha de veure
però
si s'utilitza
diguem
com una eina positiva
també amb el festival
vam tenir com
molt de ressò
amb el tema del cartell
que s'havia generat
amb intel·ligència artificial
que el va fer
el Paco Ruiz
que és una persona
doncs que sempre
està molt vinculada
al festival
ha fet grans
grans coses
pel festival
i és un gran
professional
de la indústria
cinematogràfica
i va haver
molta crítica
no?
i dius
bueno
però és que al final
és com utilitzar
photoshop
també
vull dir
al final
ella
ha generat
unes coses
però també
és el seu criteri
artístic
que també ha acabat
de formar
el cartell
no?
no és allò de dir
per mi
és una eina més
que l'ha ajudat
a generar
un cartell
pel nostre festival
però no és
robar drets
o clar
evidentment aquí
sí que hi ha
el tema de
hi ha d'haver
unes ètiques
o unes coses
en les que
no acabi
agafant
feines d'altres
però això
ha passat sempre
exacte
això estem d'acord
però ho penses
i dius
bueno però no
deixa de ser
una
superadores de telèfon
ja no és una professió
i abans
i en els anys 20
ho era
al final
jo crec que estem
al final
en un moment
en què evidentment
hi haurà
rols que vagin
desapareixent
el de programador
desapareixerà
programarà
la intel·ligència artificial
és una bona pregunta
eh
penso
jo vull pensar
que no
perquè també
ja estàs posant
un component
força crític
evidentment
la intel·ligència artificial
et pot donar
tots els criteris
que tu vulguis
o sigui
si jo li dic
de terror
local
que faci això
però no faci
l'altre
que és una mica
el que fem
amb el chat GPT
de marcar-li
com proms
per afinar
com els resultats
i quan més bo ets
amb això
millors resultats
però al final
crec que hi ha
un component humà
que no pot perdre
el món cultural
i que aquí està
exacte
bé
escolta'm
hem parlat
d'una altra faceta
que m'agrada molt
de la teva personalitat
perquè hem parlat
molt de la teva passió
que és la programació
que és aquesta mirada
una mica sí
aquesta mirada
com intergeneracional
que això em connecta
ja saps que a mi m'agrada
parlar de les mares
de la teva mare
que ja no hi és
de la Maria Jesús
que tu al barri de Bonavista
l'acompanyaves a cosir
sí
és que aquesta història
em m'agrada molt
però em vas explicar
una mica els teus orígens
al final
i amb aquesta mirada
de no?
però això de cosir
és molt
o sigui tu que
treballes en un món tecnològic
que programes en un món
no?
això de cosir
és com a molt mecànic
de fet
m'encanta tot
dedico molt de temps
a la setmana
a fer coses mecàniques
inclús
el grup de lectura
que la Marta
a la llibreria Cent Vides
també ha estat engegada
de dir
vull el llibre en paper
i tenir una comunitat
per després comentar
el llibre
el tema
de la meva mare
quan anàvem
a l'ho de cosir
era de dir
ostres
és que estàs com creant
i generant
alguna cosa
com pels preus
amb les pedes
pròpies mans
que també és útil
del teu dia a dia
i que també
et genera
no estar fent
doncs
això de
com brullenço
sinó també
puc reutilitzar
puc crear
puc regenerar
i amb això
sí que penso
que la meva mare
m'ha donat
molt
tota l'esperit
aquest més
de proximitat
de local
perquè al final
vaig tenir la gran sort
doncs
que passava molt de temps
amb ella
i el fet aquest
d'anar a l'associació
també veure
doncs
altres tipus de persones
que eren encara
molt més
perquè de fet
la meva mare
era la més jove
de l'associació
però a ella
li encantava cosir
de fet
també venia
de la meva àvia
i ella era com
mira
em ve molt de gust
doncs
estar en un grup
de la dona
a Marie Cruz
Marie Cruz
sí
i al final
era allò de dir
ostres
de fet
ara fa poc
vaig començar
a tornar a brodar
i amb una companya
a la feina
de fet jo crec
que la gent
del món tecnològic
ja ens va bé
buscar-nos
aquest tipus de coses
estem fent com
brodats
de dissenys
que mirem
per internet
i a vegades
acabem de dinar
i ens posem allà
uns sofers
que tenim
i ens posem
amb els nostres kits
a fer coses
i compartim
i també
no sé
és com
ara es parla
també molt
del mindfulness
de la meditació
i això també forma part
una mica
com de trencar
de les rutines
i de veure
que pots fer coses
també manuals
i de ubicar-te
aquí
molt bé
doncs escolta'm
és que ha passat molt el temps
i jo vull parlar
de la persona
que ens portes
que és tota una referent
i també anirem
intercalant coses
que potser m'he quedat
una mica al tinter
i així les intercalem
i passem llavors
a la secció
de dones amb història
Dones amb història
que clar
no podia ser
d'una altra manera
que ens portes
una directora
la Carla
Simón Pipó
una cineasta catalana
que va néixer a Barcelona
l'any 86
és molt jove
ella ha sigut
és Premi Nacional
de Cultura
tot i ser tan jove
Premi Nacional
de Cinematografia
i sobretot
el que
el que va ser
increïble
no?
doncs va ser
Guanyacans
amb el Carràs
que
pel tipus de pel·lícula
que és
i pel fet
de ser una dona
i tan jove
i un festival
tan important
de fet
va guanyar
l'ús d'Ora Berlín
i clar
va causar
i dit
que ens hi era Berlín
m'he equivocat
m'he equivocat
perdó
perdó
no no
sí que passa
sí que passa
sí que passa
però bueno
no passa res
va ser un moment
molt important
a la seva carrera
perquè al final
era la primera dona espanyola
que guanyava aquest premi
i una persona
tan jove
com ella
i per mi
la volia destacar
perquè sí que és veritat
que dones
amb història
doncs
podia
bueno
em va agafar
com aquest
pensament de dir
ostres
és suficient
però és que penso
és que
sí que és suficient
no?
perquè tot el que ha fet
l'impacte
totalment
però el fet
de ser tan jove
no?
que et planteges
aquella cosa de dir
però és que té
una trajectòria
espectacular
jo també
la vull destacar
perquè
té uns valors
té una empatia
té una manera
una mirada cinematogràfica
superbonica
al final
ella està fent
com una mena
de trilogia
amb les seves pel·lícules
a Estiu 1993
el Carras
i ara està
fent
romeria
que al final
és una mica
la història
de la seva vida
i em sembla
com molt bonic
perquè els seus pares
es van morir
de sida
molt joves
i ella
ja tenia 6 anys
que és una mica
la història
d'Estiu 1993
i al final
ella
el que està fent
amb aquestes pel·lícules
també és com
buscar els seus orígens
i donar la visibilitat
també
d'un moment
tan important
a Espanya
amb el que va ser
tot el tema
de les drogues
tot el tema
del sida
i ella mateixa
ho deia
com sempre s'ha recuperat
com la història
d'Espanya
les guerres
tots els moments
així més històrics
però també va ser
un moment molt important
tot el tema
de les drogues
d'Espanya
dels anys 80
exacte
dels anys 80
i aquesta pel·lícula
que està fent ara
que segurament
la veurem aquest any
doncs
és aquesta mescla
dels anys 80
tot el que va passar
més una mica
tota la història
dels seus pares
i bueno
penso que té
una mirada
superbonica
que també ha sigut
capaç
de trencar
el tema
dels actors professionals
que també hi ha molt
debat últimament
de fet
si no recordo
molt la ment
l'Eduard Fernández
fia una mica
de reivindicació
dels estudis
que ella ha fet
de la seva carrera
professional
versus
la gent
la gent que s'agafa
com un actor
diguem-ne amateur
però que el poses
en una pel·lícula
professional
però per mi també
forma part
com de l'exploració
de la cultura
perquè també
hem tingut pintors
que han fet coses
que dius
això és art
no és art
i han fet tècniques
diferents
i per mi també
em sembla innovar
i fer un producte
nou
utilitzant
persones
que no són actors
i que estàs fent
com la teva pel·lícula
i el teu projecte
i penso que
la Carla Simón
amb la trajectòria
que té
i sobretot
insisteixo
aquesta mirada
tan empàtica
de la vida
tan bonica
senzilla
és una persona
superhumil
vaig tenir l'oportunitat
de coincidir amb ella
quan just estava començant
i en un dinar
i és que era una persona
propera
no sé
que tenies ganes
de seguir
escoltant-la
i que sempre
doncs
no sé
que no és aquest afant
de protagonisme
amb tot el que porta
ja aconseguit
Ella diu
entre altres coses
que la memòria familiar
hauria de ser
indestructible
és el que som
i d'on venim
i és una cosa
que no pot deixar-se
raconada
entre àlbums
de fotos antigues
que romanen
enquistats
a les estanteries
i això connecta
amb aquest interès seu
a través de les seves pel·lícules
explicar una mica
tot el seu entorn
i després ella també diu
que el cinema
té el poder de reparar
Sí, al final
és com una mica
també
eina terapèutica
l'ànima
tot el tema
de la cultura
sempre m'ha agradat molt
que al final
una obra de teatre
un llibre
una pel·lícula
té aquest poder
de connectar
i de reparar
i d'anar
bueno doncs
va ser
a l'Ost de Berlín
que és que
jo també
soc així
també va anar
va optar
als premis
els premis
ioga
també té un curt
molt interessant
que és
carta a mi madre
para mi hijo
que ella
comença
estimada mama
vull explicar-te
què seré mare
clar
sa mare va morir
quan ella tenia 6 anys
i que
m'ha semblat
molt interessant
i sí, sí
molt jove
i molt
ella
ho hem dit una mica
però acaba d'ubicar-la
va néixer a Barcelona
però va créixer
a les plenes
d'Òstoles de la Garrotxa
per això també connecta molt
amb el món rural
amb el món rural
que també és un món
que ara s'està reivindicant
tu ets més de muntanya
o de mar?
jo soc més de muntanya
mira, entrem
amb el toc final
és que són
les preguntes finals
així per acabar
de conèixer-te una mica
ets més de muntanya
i de muntanya
muntanya
o de munt rural?
m'agrada més
muntanya
muntanya
de fet
últimament
estic molt
enganxada
a fer rutes
de muntanya
pics
i també és una
part de desconnexió
i de connexió
a mi mateixa
que m'agrada força
i ets més de matí
o de nit?
sóc més de nit
sí
em costa molt
no sé
per la nit
puc estar activa
i fer qualsevol
i de fet
és quan penso
que estic més creativa
o que tinc millors idees
al matí
em costa més
i
fer-te i art
entre un llibre
i una pel·lícula
deu ser difícil
sí
però he de dir
que pel·lícula
sí?
sí
tot i que també llegeixes molt
sí
llegeixo força
però la pel·lícula
crec que
és el que em defineixo
i la que més t'ha marcat
de la vida?
si haguessis de dir una
ostres
és difícil eh
però
potser podria dir que
algú
no podria dir una
però Hitchcock
en el seu moment
que és el que més
m'arregla amb el meu part
segurament
és el que més em va marcar
seria molt difícil
dir un títol
però vam tenir
un moment
que anàvem repassant
com totes les seves pel·lícules
i crec que va ser
el meu clic
de dir
ostres
que interessant és el cinema
sí
bueno la veritat és que
Hitchcock
jo l'altre dia revisava
Marni la Ladrona
que és una de les que més
em va marcar a mi
ja ho has dit
que a xarxa social
lo cara a cara no?
no
i tu cara a cara
ja has reivindicat
i què t'agrada més
a l'estiu o a l'hivern?
a l'hivern
sóc una persona de muntanya
hivern
zero sol
i treballar sola o en equip?
en equip
sí
m'agrada molt
en el festival treballem molt
en equip
i de fet penso que
és molt millor
treballar sempre en equip
perquè també és com
el dia a dia
més a més
quan treballes
quan crees
allò és amb silenci
silenci
o necessites una mica
de soroll de fons?
una mica de soroll
el silenci m'incomoda
sí?
sí
i si haguessis de recomanar
amb algú que no li agrada el terror
i li haguessis de dir
mira
has de conèixer una mica més
aquest gènere
com el convenceries?
o què
com
o quina pel·lícula
li diries
has de veure aquesta?
mira pues
ara una mica relacionada
diria que la gent
s'anima més a veure
la substància
que és una pel·lícula
que no és de
que és una pel·lícula
que
és de gènere de terror
perquè hi ha un body horror
diguem
molt concret
però la gent
que li fa por
i que ho passa malament
i tal
penso que es poden iniciar
amb aquesta pel·lícula
de fet
una de les meves millors amigues
la Marta
la vaig encoratjar
i a ella
no li agrada gens el terror
i em va dir
mira
gràcies
perquè realment
hi ha coses així
puntuals i tal
però
m'ha fet com
reconectar-me una mica més
de dir
potser m'estic limitant
jo molt del gènere
i potser és com una porta
bonica
per poder entrar
per entrar cap aquí
i a més a més
que amb aquesta pel·lícula
que això connectem
amb com hem començat
la conversa
també la Demi Moore
ella s'ha recuperat
després d'haver estat fora
i que ha fet
és una pel·lícula
més de baix pressupost
i a més a més
que ho penses
i dius
la Demi Moore
que tothom la recorda
per totes les seves pel·lícules
de fa temps
i que mai havia guanyat
cap cap de premi
i de fet
tothom
i d'agost
i tot
i al final
també ella deia
que a l'inici
li van posar l'etiqueta
de la xica
de l'actri de Palomites
diguem
però que no guanyaria res
i això també és algú
que aconsegueu que t'ha marcat
fem un munt d'etiquetes
molt
quina és la que et fa més ràbia a tu?
és difícil
a vegades
em costa
quan em fan preguntes
així tan directes
però
no ho sé
ho sabria dir
ho deixem amb el dubte
que també és una meravella
moltes gràcies
m'ha dit Xell, Civil
Martínez
Civil amb C
però amb català Civil
ho he dit bé
m'he tingut una mica
de despista
amb el tema
de Cans i Berlín Ale
però ja ho hem acabat
d'explicar molt bé
gràcies per venir aquesta tarda
encoratgem tothom
que s'apunti de seguida
al Festival de Terror
que ja teniu programació
de moment no
ara estem començant
a treballar
de cada que t'aim
doncs ara
la seguirem amb ganes
i gràcies a qui ens escolteu
i ens ajudeu
a conèixer heroïnes quotidianes
allà on no les aniríem
a buscar mai
ja ho sabeu
aquí seguirem
la setmana vinent
i amb les xarxes socials
i en podcast
també ens podeu recuperar
notícies en xarxa
bona tarda