Aquí comença Heroïnes quotidianes. Un programa on les protagonistes són dones amb experiències a compartir i que ens inspiren en l'art de la vida.
Us parla Bego, Floria, i avui ens acompanya Aida Galcerán Quiles, il·lustradora, llicenciada en Belles Arts, fas altres coses també vinculades a la part artística, la teva feina és aquesta d'il·lustrar, que ara ens explicaràs què vol dir això de ser il·lustradora. Però, primer de tot, molt bona tarda. Bona tarda. Molt contenta que ens acompanyis. A vosaltres, gràcies. Aida fa uns projectes xulíssims, ara en parlarem al llarg de la conversa. Jo la vaig descobrir per un memòria feminista.
els dibuixos d'un memori feminista sobre dones, que el va fer un ajuntament del Baix de Bregat, que era Castellbisball. Ja sabeu que parlem des de Ràdio Molins de Rei, tot i que sempre dic que des de la ràdio local al món, i la Aida és de Molins de Rei, tot i que ara no la vius aquí, vius el Penedès, del barri de Sant Barri, no.
Com li diem? Poble, barri? No, Sant Bartomeu té com a identitat pròpia. Sant Bartomeu com a tal, sí, és com un poble a part, però bueno. Bueno, ho havia sigut antigament. Bueno, diuen, no? Fa molts anys, molts anys, molts anys. Tu ets molt jove, però... Sant Bartomeu és una de les pedanies més o menys de Molins de Rí, que està a la muntanya. A la muntanya. Sí, que tu vas créixer al costat de Collserola.
Literalment, casa meva és l'última, que se'n va la carretera de Vallvidrera i al costat literalment ja comença Collserola. Això és un privilegi, no?, aquí al mig de l'àrea metropolitana, néixer i créixer al costat d'un parc natural. Sí, realment crec que no ho he apreciat fins més adulta, la veritat, però sí, sí, un privilegi, la veritat. Això et va permetre poder jugar molt.
Molt, molt, molt. Volia dir jugar al bosc. Ah, sí, sí, tal qual. Sortir quan vols, no tenir... Sí que hi ha trànsit i tal, perquè és una carretera al final de pas, però sí, viure molt tranquil·let també. Això té a veure també amb una de les teves inspiracions, que són els arbres, igual que les dones. Després en parlarem. Primer començarem per la teva... Si la voleu buscar a Instagram, saber què fa...
Ella té un renom, li diríem, no?, que és el teu nom artístic, no?, que a veure si ho pronuncio bé, perquè el meu anglès és una mica macarrònic. Winsenhausen. Perfecte. Ho he dit bé? Winsenhausen amb W. Costa la primera de vegades. W-H, bueno, com que ens buscareu a Instagram, ho posarem allà ben posat, W-H-H-I... Això d'on ve, d'on ve? A veure, explica'm una mica.
Vé de fa molt de temps, la veritat. Vé del batxillerat, que teníem el grupet d'amics i érem molt amigues. I va passar, no sé si va ser quan va morir la Amy Winehouse, i jo realment no l'havia escoltat massa. La cantant. La cantant Amy Winehouse.
i fent la broma del nom i tal em va sortir com dir això del Winsenhausen i ens vam quedar com amb la broma, ens vam ficar en el típic moment de Facebook el nom de Facebook Winsenhausen i a partir d'aquí tot anàvem firmant jo i l'altra amiga
Amb el Winsenhausen. I així es va quedar. Tot i que us vau, diguem-ne, bifurcar. Sí, sí. Les vides van anant a cada una pel seu... I ella ja no es diu així. Crec que se n'han tingut amb el Winsen. Jo he vingut a fer tot sencer, però no sento que hagi sigut cap entrebanc en quant a això que et busqui. I et troben. Sí. I se'n recorden. Sí, sí, sí.
Sí, perquè això ho parlàvem, no? Si anava a dir, preparant l'entrevista ho parlàvem, no? Vull dir que com a marca artística, diguem-ne, és singular, com a mínim. Hi ha gent que m'ho diu, en ple, no, és una mica complicat aquest nom. Bueno, és complicat, però si realment t'agrada el que faig i et ve de gust buscar, doncs ho trobes, no? Com a mínim segur que és original, i per tant és difícil que n'hi hagin dues Winsenhausen, que la teva amiga l'utilitzes en un moment donat, no? Sí, sí. Facebook, que lluny ja. Queda lluny, queda molt lluny.
Tu que ets d'aquesta edat... És molt jove, la nostra convidada, i llavors ets allò que comences... No sé per on vas començar, si per Facebook o per on... Per Fotolog. Per Fotolog, imagina't. Sí, sí. Imagina't. Aquí no hi havia Vincent Housen encara.
és veritat, tu utilitzes les eines digitals per dibuixar? és a dir, ho fas amb un iPad o amb una tablet o ho fas a mà? tot a mà i sí que després sí que hi ha una mica Photoshop o l'Illustrator que ho va molt per poder adaptar-ho sí, perquè a vegades demanen sí o sí que està digitalitzat per poder fer algun cartell, algun conte o alguna cosa anem a començar una mica pel principi quan te recordes per primer cop dibuixant alguna cosa?
Doncs, per primer cop, jo sempre tinc una imatge molt al meu cap, que és a casa, a Sant Bartomeu, amb uns pares i uns germans, jo tinc dos germans. Tu és la petita, tu és la petita. Jo soc la petita, la petita de tres bèsties. I ells, bueno, era l'època de bola de drac i tal...
I això, ja estava amb els meus germans, ells dibuixant a pl'estiu, tots tres a terra, i dibuixant el Goku, i al final intentar copiar una mica què feien ells. Els seus germans grans? Sí. I ells van seguir? No, ells van avançar ràpid. I tu sí? Jo vaig seguir, sí, sí. Molt bé. I una mica vas seguir com? A les escolars de l'escola? A casa com a autodidacta? Com has crescut, en aquest cas, com a artista il·lustradora?
creus tu, així mirant una mica cap enrere
Doncs d'autodidacta bastant fortament. Vull dir, jo vaig començar a mirar molt d'anime, tot el que feia el Club Sobret 3 i el 3XL i tal, llavors anava copiant, anava comprant-me còmics, anava dibuixant, intentant com... I això, si una vegada vaig intentar anar a una escola per extraescolar per dibuixar, no va funcionar molt i vaig continuar jo a casa.
A casa anaves fent. I dóna't bé, això. Dóna'm bé. Això és neix, diguem-ne, tu creus? Tu ja vas néixer, no dic il·lustradora, però amb aquesta capacitat de dibuixar, diguem-ne, amb aquesta mirada. És una inquietud, suposo, que hi ha criatures que quan creixen van tenint la inquietud de crear, de dibuixar...
I això, llavors, des de molt petita ja vaig començar a provar coses i més endavant, de més adulta, vaig descobrir, o vaig enterar, que mon pare havia dibuixat de jove també, ma tia tàvia, ara més gran encara, també vaig enterar que...
Van sortir uns dibuixos de cop, de molt joaneta, eh? Però que també havia dibuixat, no? I ella havia fet moltes cosetes de pintura i tal. I és com, uau! La teva tia tàvia, Roser, no? Sí. La Roser Vilà. Doncs sí, sí, vaig descobrir que, bueno... Bueno, és que em va fer gràcia quan me vas parlar la teva tia tàvia. Sí. Perquè era una gran modista, no? Sí. Bueno, modista, sí, feia... Bueno, en una època que les dones no treballaven. Sí, sí.
Va treballar molt petit, de molt petit, de molt joveneta. Una època del segle passat, que les dones tampoc no... 13-14, jo crec, a cosir sostens, a cosir... Com a creadora, també. Sí, molt heavy. Que guai. Bueno, això és maco. Sí, vaig tenir la sort de poder descobrir que me'n parlés i parlar-ne amb ella...
els últims anys que vas estar amb nosaltres, i sí, sí, molt xulo descobrir coses de persones que, quan ets petit, la tietàvia, la tietàvia, però tenen vida. I una dona, que al final sempre... Amb aquest no passa res si parlem d'homes, amb el programa, però a mi m'agrada destacar les dones, de la família o les dones que...
que han estat referents a la vida de les convidades. Sí, sí. Una tia tàvia. A més a més, tenies més família, no?, que era, diguem-ne, del món del dibuix. O no? Sí, m'ho vas dir, no? No, la tia tàvia. Ah, no, perdona, perdona. M'havia liat, m'havia liat. Ah, no, m'haves parlat de les tres bessones, també, també.
que així ho vam connectar. Si això era preparant el programa. Perdó, perdó. Vam parlar de les tres bessones. Tu dibuixaves el Terra amb els teus germans grans. Eres bona estudiant? Bastant del món, no? Com si diguéssim, ni massa ni massa poc. I llavors, quan arriba un moment que has de triar cap a on tires, ja vas tirar cap a la part artística? Sí, sempre. Jo ja vaig començar l'ESO ja sabent que després de l'ESO volia fer batxillerat artístic i després del batxillerat billesarts.
I vas fer Belles Arts. Vaig fer-ho tal qual tot. I Belles Arts què? Et va agradar? No gaire? Diferent? Suposo que em passa que, després pensant-hi molt, sempre, com que jo ja tenia al cap que volia fer Belles Arts, que tenia tan clar, tan clar, tan clar, suposo que arriba un moment que també ho idealitzes, potser, o et crees tu unes expectatives, i, bueno...
va acabar sent no tant com jo pensava. Tu volies anar cap a il·lustració o volies provar una altra cosa, primer? Jo dibuixava, m'agradava molt dibuixar, i dibuixava prou bé. Llavors, a partir d'aquí, volia aprendre molt. I bé, allà sí que et donava com tot un ventall de possibilitats, però d'allò de mucho, pero poco. Perquè tens com moltes coses, però poquet temps per cada cosa.
Llavors sí que és veritat que Belles Arts una cosa que em va donar és descobrir el gravat, descobrir això, la tècnica del gravat que em va enamorar molt fort. Però sí, em va faltar una mica de cosa. I des de quan tu te reconeixes com a il·lustradora?
Així creiem-ho ja jo. Crec que no fa tant, potser fa un any escatx. I per què passa això, que només fa un any escatx que et reconeixes com a il·lustrada? Perquè fa més temps que fas coses. Fa més temps que faig coses, sí.
No ho sé, al final és una cosa també de tu creure't que el que fas té un impacte o un petit impacte i que val la pena i que és el que a tu et dona la vida i et fa viure, això et dona un plus també a la vida i que d'això pots intentar viure.
Perquè abans feies altres coses. Sí, feines. Vaig treballar a la llibreria Barba. D'aquí Morins de Rei. On et vas enamorar dels contes, entre altres coses? Sí. Això vull que m'ho expliquis. Per què creus que els contes són importants?
Són importants perquè crec que et fan veure coses que potser el teu dia a dia no veus o també sortir d'aquest dia a dia.
Per petits són importants, per mi, perquè t'ensenyen un munt de coses i hi ha il·lustradors que són una barbaritat de preciosos i això li donen vidilla als nens també i els enganxen també a la lectura i pels adults també crec que són molt importants perquè també hi ha molts missatges
que de vegades comprem els llibres pels nens, però que podries tu tranquil·lament com a adult quedar-te amb el missatge o fins i tot com trobar-li una altra volta, donar-li una altra volta.
I amb una altra mirada. Sí. I aquí vas veure, vas descobrir il·lustradors o il·lustradores diferents amb aquesta feina que vas tenir en aquesta llibreria. Sí. Que jo pels noms, de vegades... Normalment no, però depèn. No, no, tampoc et parlo de ningú amb un nom concret. Sí, sí. Va obrir una mica... Però sí, sí, sí. De...
d'il·lustradors d'ara que fan uns contes, hi ha uns quants que jo estic pendents de comprar-los també, que són superdivertits, que barregen misteri i broma, i són molt guais, la veritat. Imagina que algú no sap què vol dir la feina, o en què consisteix la feina d'il·lustradora. Com l'hi explicaries?
Ostres, com l'explicaria? Doncs jo de vegades quan hi penso, en plan, vale, que si et pregunten què fas, com ara que m'has preguntat, doncs jo crec que el que fem els il·lustradors és captar coses, cosetes que poden enganxar i poden emocionar també. I no només emocionar, sinó...
Com representar petites cosetes, sí. No sé com dir-t'ho ara. Posar-me imatges, potser? Sí, amb imatges... La paraula escrita, o no? O altres... Sí, podríem dir-ho una mica així, també. Sí, donant-li com tocs que donen personalitat, també. Quan dones personalitat a cosetes, també és guai. Has fet temes amb poemes? O l'estàs fent? No he fet.
N'has fet, no? Si no recordo malament, no? La terra... Era aquest, el poemari? La terra és més fèrtil. La terra és més fèrtil quan la remous. De la Marta Torn. És un llibre il·lustrat per tu. És un poemari així petitó, il·lustrat, sí, sí. No sabia jo que s'il·lustrava un poemari.
Sí, sí, sí. Bueno, no estem acostumats, però n'hi ha molts, eh? Sí. I jo crec que es complementen molt la il·lustració i la poesia. Això és molt maco. Què més has fet així que diguis, ostres, d'això estic molt orgullosa?
Mira, per on hem començat, que eren els Memories, vaig tenir la sort de fer un parell de Memories per l'Ajuntament de Castellbisbal, fa bastant ja, i van ser dos projectes superbonics, la veritat, també eren pel mes de març.
El mes de la dona, el mes que es reivindica, el dia de la dona. Exacte. I després també he col·laborat en alguns contes, com era el del pont, que aquest va ser... El pont de les 15 arcades. Sí, quan vam celebrar 50 anys. Aquest també va ser... Bueno, per mi va ser tot un viatge, també, perquè jo sabia del pont, però...
però bé, el que t'ha explicat el teu pare o la teva mare, però no més. I va ser molt guai tot aquest viatge d'entendre per què és tan important. I per què és tan important el pont de les 15 arcades?
Bé, jo crec que, bé, per mi, ojalà, tant de bo s'hagués quedat, perquè crec que ara podria ser un espai com de... Podria ser un espai lúdic molt... Tant al pont com als voltants, podria ser un espai lúdic molt xulo d'anar a passejar, a jugar, a fer... Uai, que era un monument brutal, també.
Era gegant. Va caure en el franquisme. Va caure perquè el van descalçar, perquè ens entenguéssim. Va treure en època franquista. I van decidir coses bastant... No sé com dir-ho per no dir-ho molt malament, però bastant poc coherents. Poc coherents i sorprenents. Va caure... Això sí que és veritat que és un tema molt de Molins de Rei, però és un símbol que pot passar a molts altres pobles, que un element patrimonial, històric, de sobte, cau o desapareix...
O el fan desapareixer, com és el cas, no? I això genera una petita ferida col·lectiva a les societats, que a vegades és difícil. Però tu la vas recuperar una mica? Una mica, sí, sí. Per això també va ser un viatge molt xulo. I això, recuperar cosetes així, em sembla molt... I ara estàs fent un conte molt xulo, que és el conte del Nandú, no? Sí.
que l'està fent l'Eva Matamoros als textes. Sí. La Nomeno, perquè l'Eva també va estar en aquest programa, les Eurines Quotidines, podeu recuperar-lo si el busqueu a Ràdio Molins de Rei. Una dona com l'Eida, molt extraordinària i molt referent, i ara us heu ajuntat dues. Sí, va trobar ella. Sí, sí.
Que el presenteu aviat. El presentem el 28 de novembre a les... Ja el buscarem, no pateixis. 28 de novembre segur. Al vespre, a la tarda, deu ser. Em sembla que és a les set. Sí, és a les set. El Foment. Aquest és un llibre que parla del Nandú, que és una persona molt coneguda, Molins de Rei, però que també és una història universal, la seva. Explica-la una mica.
Bueno, explico així molt a la grans trets. O explica com tu has enfocat els dibuixos. Sí, doncs m'ha enfocat a... Bueno, doncs això, el llibre es diu El viatge del Nandú, i és literalment perquè el Nandú ve del Senegal, la Xilil va anar a buscar, el va anar a conèixer, que era molt petitó, tenia dos anys, un any i pico, dos, i també explica com aquest...
lo dificultós que és, com ell ha crescut aquí, com ha pogut viure dins de les seves dificultats i com s'ha fet fort. Perquè té una sèrie de limitacions físiques, no? Sí, i com s'ha fet fort. I tu mires i penses, ostres, jo em preocupo de coses que jolin. Com has enfocat? Com enfoques un projecte d'aquest tipus? Com enfoques la part creativa? Com ho fas?
Quin és el teu procés, perquè ens entenguem? Doncs intento investigar bastant. Llavors, quan et passa amb el text o amb l'Eva, que vam estar parlant de com volíem enfocar, què volíem posar més importància, no?
doncs això, llavors intento trobar tantes fotos com sigui possible també per intentar agafar el que dèiem abans de detalls, de cosetes que al final el meu dibuix és dintre del que és la il·lustració és un dibuix molt senzillet llavors hem de nutrir-nos molt de detallets, detalls de la persona de lo que és el seu voltant i llavors faig això una mica de recerca
Estudio, bueno, estudio dintre del que podem dir estudiar. Analitzes. Analitzo, exacte. I a partir d'aquí anem fent el masbós, el passo, la Eva em dóna el vistiplau. Bé, la Eva en aquest cas, no? O sigui, l'autora te dona el vistiplau, és com a procés general, no? Una mica, i vas avançant. Sí, i jo li proposo una idea, a veure què tal ho veiem, doncs p'alante i...
I quan s'ha trigat a fer l'Il·lustrant Conte, per exemple? Per saber, eh? Sí, bueno, aquest ha sigut llarg, perquè també, bueno, al final ho està fent l'Eva, com una... és una crac. Ho està fent ella tota sola com pot, i per aquí i per allà. Llavors aquest hem trigat bastant, també.
Però un projecte normal, més o menys, o normal vull dir, que sigui un encàrrec així, diguem-ne, que no sigui tan autogestionat, perquè ens entenguem. Bueno, no hauria de trigar molt, la veritat. L'únic que també depèn de les hores que hi posis o no, però jo crec que aquest compte, o un compte...
Un parell de mesos, tres, quatre, va. Tu me vas explicar que tu ets la quotidianitat, no sé si ho vaig escriure bé, la quotidianitat en persona. Vull dir que t'agraden les coses del dia a dia, les petites coses. I que te poses atenció a les coses petites. Sí, sí. Veus que més que altra gent? I què vol dir aquesta mirada per tu?
he anat aprenent que jo fico molta importància a coses que realment no ho tenen de vegades llavors al mateix temps intento equilibrar-ho en intentar gaudir el que jo penso que l'estona del cafè el lleves al matí i fas un cafè molta gent és l'estona ràpida doncs jo intento que sigui com l'estoneta d'estar tranquil·la comences el dia, disfruta i gaudeix de fer-lo
gaudeix d'estar en portes de l'estudi, comences a obrir l'ordinador, la calma, sí. Sí? Sí, perquè, bueno, soc bastant nervi, llavors... Ah, doncs ja anava a dir per dibuixar, necessites ser calmada, o no? Sí, sí. Sí, bueno, jo sempre ho dic, a mi ma mare riu, perquè jo sempre dic, a mi el cafè em relaxa, que justament el cafè no et relaxa en general el que és el sistema nerviós. Sí, sí. A mi com d'estat, sí que em... La teva mare l'empar. L'empar, sí, sí.
La teva mare també és una heroïna per tu, de la teva vida? La meva mare és una bona heroïna, sí, sí. Què tens de la mare? M'agrada preguntar això. Sí, eh? Ni sols ets i uns que tenim filles i mares, al final, no pot ser tot perfecte.
Evident. Però... Però, bueno, quan de vegades hi paro pensar, després de potser t'enfades un dia per una tonteria, i, ostres, dius, hosti, que li estic... Jo m'estic ficant aquí xunga, si, ostres, aquesta dona t'ha donat la vida. S'ha preocupat, en els 32 anys de vida que porto, que estiguis bé. Encara se'm preocupa.
que de vegades massa i tot, que és com, bueno, preocupa't, o sigui, fica pesa en el teu. Però això ens passa a les mares, deia, t'ho dic ara, jo que soc mare de dos, això ens passa a les mares. L'Eli, la tècnica, la nostra tècnica, que també ens està fent així amb el cap, també ens passa. Doncs si no, de dir, ostres, tu, havia m'has cuidat molts anys, jo ara ja sé cuidar-me, pots cuidar-te tu, i a mi em toca també cuidar-te, no? Dintre, encara no, que encara li he de molts anys, eh, per la bellesa. Sí, però del pare tens la part més artística, i de la mare que tens.
De la mare... Mira... En què et reconeixes? La meva parella em diu que en el cap quadret una mica, eh? Des de l'Ubó, eh? Sí, des de l'Ubó. Cabuda però des de l'Ubó, diguem-ne, no? Això es necessita també per tenir aquesta paciència i acabar una feina de la teva, de la teva sector?
Sí, perquè de vegades vaig començar, per exemple, a dibuixar que sempre volia tenir fet el moment. I, per exemple, jo sempre deia que quan vaig acabar la carrera vaig començar a apreciar els esbossos. Els? Els esbossos. Els esbossos, perdó. I tu vols tenir-ho tot el moment ràpid i ja està, tot ha acabat. I, en canvi, el procés és bastant important. Llavors necessites com aquesta part de... Sí que està molt atent, molt...
Però anar preparant. Sí. I la gent mira igual, o sigui, cada mirada sobre la teva il·lustració és diferent, creus, de les persones, de comentaris que et fan? Sí. Això és el que més m'agrada, crec. Sí? Ara, des de fa un temps que sí que sento com que la gent... O sigui, a mi em sorprèn molt que de cop em vino un WhatsApp...
Ei, el dibuix que et vaig demanar, que li he regalat a no sé qui, es va posar a plorar. Com que es va posar a plorar per un dibuix? I cada cop he sigut molt esponja amb aquests comentaris i llavors encara li dono més pes i més atenció a cada cop que faig un dibuix. La part emocional. Sí, que la gent com aprecia molt també aquests dibuixos i aquests regals...
que no t'esperes, realment. Que no és una foto, que no és un... Fas il·lustració per regalar? Sí. Per encàrrec? Sí, això és el que... El que s'has fet més, una mica. Sí. És un dibuix... És un regal xulo, la veritat. Mira, a mi no se m'hagués acudit mai. No. Molta gent, fins que de cop veu un dibuix, diu, ai, qui m'ha fet això? Molta gent m'arriba així, ai, és que he vist el dibuix, no sé qui... De boca orella. I m'he d'ubicar, saps? També en blanc. També fas una cosa que és molt divertida,
que són les posteletes de Nadal, que vas començar el 2008. Sí. Amb els joves aquests devia ser, no sé... No sé quantos tenia el 2008, però... La gent ja no regala posteletes de Nadal. A casa meva és una tradició. Sí, sí. Hi ha més cases, no?, perquè si en fas... Ja en fas, i a més a més les distribueixes des del petit comerç local. Les llibreries del poble o d'altres entorns... Sí, sí. Això, aquest projecte, d'on va néixer?
Va néixer de... És un projecte familiari, jo diria. Va néixer amb uns pares. Fem una postal per regalar un dibuix. Primer no cal ni recordar-lo, quasi. Però sí, a partir de llavors, cada any, l'octubre o així, ja tinc els meus pares, la meva mare per allà i el meu pare. Com anem? La postal la tenim o no la tenim? Cada any faig una diferent. Cada any és una diferent. Sí, sí.
I hi ha anys que he anat molt apurada, hi ha anys que no tant, i aquest, bueno, aquest ja tenim la idea. Aquest ja tenim la idea i només cal executar-ho ràpid. Això ho distraueixes amb comerç local de proximitat, que això et connecta també amb una altra pregunta que anava a fer. Tu estàs generant una mica de xarxa també amb dones artesanes...
de quilòmetre zero, que li dic jo, no? Em sembla que et vaig veure algun projecte amb una noia ceramista, si no el recordo malament. Sí, tenim un petit projecte. No me'n recordo com es diu, ara, si no la buscaré. Potser també et poso en un compromís. No, es diu Mireia i el seu nom artístic és Tou Ceràmica i és una col·lega de la uni
que ens vam fer molt amigues, i ella ha tirat molt per la ceràmica, fa de tot, i vam dir, ai, sempre dèiem de fer alguna cosa, de fer alguna cosa, i vam trobar el format, més o menys. Què feu, què, exactament? Estem provant cosetes, però la primera tongada de cosetes va ser plats d'aquests així, decoratius, sobretot, algun bol, gots, o sigui, gottassa. I la teva part quina és? La meva part és la d'esgrafiar, que és com dibuixar el fang.
però dibuixar traient, com diguéssim, com una mica de fang, i queda com buit el que és el dibuix. Com es feia antigament a les façanes de les cases en època modernista. Sí. Els grafiats de la façana, diguem-ne. Sí, exacte, que quedava així com aquest relleu cap a dins. I aquestes, què significa? Quin és el valor d'aquesta xarxa de dones artesanes? Ja sé que és petita que sou dues, però vull dir, aquestes aliances...
Bé, intentar que arribi a més gent el que fem, el que fem, i intentar també enfortir-nos entre nosaltres també, parlem molt...
Perquè al final tenim dues situacions molt... Bé, jo i també amb una altra noia, l'Helena Pret, també hem intentat fer cosetes de Quim Molins és. De contes i tal. És il·lustradora també. I això també serveix molt com d'intentar entendre'ns o algú que a mi m'està sortint malament...
poder-ho compartir i això, doncs, ostres, mira, i si t'apuntes a aquesta fira i jo he estat aquesta, llavors com m'intercanvia molt. Què és el més dur de tirar sola com a il·lustradora? No ho posarem negatiu, ho posarem positiu. Quin és el repte més interessant? M'agrada, m'agrada. Quin és el repte més interessant? El repte més interessant i més dur. De ser dona, artista, jove, il·lustradora.
És... A mi em passa... És manar-te a tu mateix. Manar-te a tu mateix és un drama. És un matibull, perquè no tens ningú darrere que tu, si estàs a una feina que et paguen, al final... S'ha de fer això, això i això. Doncs ho faig. Però quan ets tu que has de fer-te els teus horaris, has d'administrar-te els temps, has de...
organitzar-te... Ostres, m'han arribat 8 encàrrecs aquest mes. Treballes a casa... Bé, jo treballo a casa, tinc l'estudi a casa, es fa complicat. Llavors, el més difícil és com autogestionar-te i jo diria ser forta en... No, he de crear aquesta rutina, he d'intentar com... Una trelicanya. Sí, sí.
I també la llibertat entenc que tens, no? Sí, això sí. Això és bastant guai. Sí, la veritat és que sí, perquè intentes també... Si tens marge de... Ostres, aquesta setmana tinc una setmana fatal, però potser anímicament, o potser no estan sortint les coses bé, intentes donar-te com... Tu ets qui pot donar la llibertat de dir... Mira, avui aquest matí no puc estar fent feina, me'n vaig a fer una passejada...
jo ara que tinc el camp ben a prop, i torno i a veure si la tarda, i si no demà. I si no demà. Dèiem al principi que dos dels elements teus d'inspiració són els arbres i les dones, diguem-ne des del punt de vista figuratiu. Sí, sí, sí. Explica'm això una mica.
Bueno, sí, és una cosa que a poc a poc, sense adonar-me, n'ha anat passant, el d'anar com connectant arbre i dona, perquè jo era una mica, a mi m'agrada molt el cos de la dona, o sigui, les formes, pot jugar molt.
quan dibuixes i tot. Llavors, els arbres és una cosa que les connecto molt per les formes sinuoses, també per aquesta idea de mar a terra, una mica. Llavors, neixo una mica sol. Jo crec que no vaig parar a pensar que podia ser una dona fins que algú em va dir...
I això on t'entra dins de la teva feina creativa? On ho encaixes? A la il·lustració? Fas altres elements artístics dins de la teva vida, com gravat o altres coses?
Bé, és un altre vessant, diguem-ho així, que de la il·lustració meva, jo sempre dic que hi ha com els dibuixets simpàtics, i llavors hi ha la part poètica, diguem-li així, que serien aquests arbres dones, que n'he fet amb gravat, que queden molt, són molt interessants realment,
però ara per coses tampoc no puc fer massa gravat, però llavors això com obres més grans, més petites, làmines... És la teva part més creativa i personal, diguem-ne, no? Sí. La que t'agradaria veure'm una expo alguna vegada.
O no? Bueno, depèn, depèn quina expo, depèn, sí. El tema de les expos també és molt gran. Expos petites, poder, algú petitó, algú com de casa, sí, sí.
Sí, això em connecta amb la poesia i amb tu, que no n'hem parlat, no? Tu quan vas estudiar, tampoc hem parlat del memori, ara en parlarem, del tema que vas agafar com a final, vas connectar amb la poesia.
I sobretot, si no recordo malament, amb la Maria Mercè Marçal. Sí. I és on vas entrar també en aquesta mirada... Bueno, una mirada feminista que sempre has tingut, no? Una mica? Sí, jo sempre dic que és una mica de sentit comú tenir mirada feminista, ser feminista, diguem-li com vulguem, però és com molt de sentit comú. Llavors, no sé si un dia vaig caure a terra i vaig dir, ai, mira, avui...
No crec que passis això, simplement que a poc a poc ha anat sortint perquè sento que és una cosa que, doncs, ho diem, sentit comú. I explica'm el projecte de la Maria Massa Marçal, com va centrar en el món de la poesia.
Vaig entrar a la poesia, curiosament, a través d'una il·lustradora que va fer les il·lustracions d'un poemari d'Estel Soler, d'aquí Molins. Jo era una època que seguia molt a Paula Bonet, que és una tia molt person que ha fet de tot i també fa gravat. Fa moltes coses, aquesta noia. I vaig entrar a una època que m'encantava. Ara també, però no tant.
Llavors vam fer un poema, un poemari, i a partir d'aquí vaig començar amb la poesia, que si d'aquí i d'allà, i de cop vaig arribar a Mari Marce Marcel, i em vaig enamorar molt. A partir d'aquí vaig intentar també connectar-ho a la carrera, els projectes que anava fent, i em va dir que al final...
reinterpretar una mica més que altra cosa, anar reinterpretant o agafar-los per mi, els poemes.
I donar-los a conèixer una mica, no? Sí. Perquè hi havia... Bueno, comentàvem el tema del feminisme, ho he connectat amb la poesia de la Maria Mercè Malsal, perquè tu també sempre expliques una mica, o m'està comentant, aquesta vegada es falta de visibilitat de dones creadores en certs espais, no? Que això també és una mirada que tu sempre has reivindicat que s'han de donar visibilitat.
Sí, perquè al final és això, he fet un batxillerat, he fet una carrera i tot el que he rebut de referents o coses ha sigut un 0,01% poder o menys. Llavors, clar, acabes la carrera o estàs a meitat de carrera pensant, ostres, tu, o he fet el TFE, el TR, perdó, del batxillerat, no? Sí, el treball de recerca del batxillerat.
sobre el modernisme i les dones en el modernisme i el noucentisme i allà vaig descobrir que hi havia dones en aquella època pintant però ningú me n'ha parlat després de la carrera doncs també on estan les dones sempre m'expliqueu Picasso sempre els mateixos
Ja, ja me'l sé, està molt bé, però dóna'm novetat i dóna'm coses que hi eren. I me les, no sé per què, me les invisibilitzeu. Això connecta amb el memory.
vas fer aquest memory vas fer parelles no es ven perquè va ser un projecte municipal però va ser un projecte que sí que et va obligar a pensar una mica en aquestes dones una mica molt explica una mica com va anar aquest procés mentre sobretot la part aquesta d'anar descobrint dones va ser el segon memory et va ser fàcil o difícil? primera pregunta
pensava que fàcil seria més menys fàcil i va ser molt complicat però es va complicar més quan vam veure que hi havia moltes dones perquè això vam intentar fer una llista amb els que portaven el projecte i tal i vam dir vinga
tireu, fem un Excel i apunteu tot de dones, cadascú, les que, no? Jo, que tenia 27 anys, l'Antoni ja en tenia la seva edat, no? Que això també... Enriqueix. Enriqueix. I vam veure que de cop van sortir una barbaritat de dones que jo m'ho llegia i pensava, no sé qui és aquesta, no sé qui és aquesta, no tenia ni idea de moltes. I va ser molt divertit
el procés de fer el memori per fer-les com millor possible buscar informació van sortir un munt de documental d'una dona que era escaladora i hi havia documentals i me'ls vaig mirar una altra noia que era brasilera que la van matar per activista era sociòloga i activista LGTBQ+.
I llavors vas descobrint que d'arreu del món hi ha molta gent que no són les quatre dones típiques que ens han ficat en vena, que també són molt interessants i que han fet una feinada inhumana també. Com vas fer la tria?
Vam fer entre tots una mica i vam intentar que no hi hagués les deu típiques, sí o sí, sí que hi va sortir alguna típica perquè això enganxa al final, i llavors vam intentar trobar de tots els camps possibles, una cantant, una periodista, periodista russa...
Com trobar diferents lligams. És xiu aquest projecte. Jo t'he de dir que quan us demano noms per parlar, tu ets la número 790 dins d'aquest programa que ja fa uns quants anys que fem, oi Eli? I sempre us demano el nom d'una dona referent. I t'he de dir que a vegades...
Clar, porto 190. Sí, sí. Moltes vegades em trobo allò de... Ai, la que jo volia ja ha sortit. Ha passat. Bueno, t'ha passat, però no només a tu. No, no. No només a tu. Qui volies? Que ara no me'n recordo primer inicialment. Jo la meva primera sempre és Maria Barsal. Ah, això. Sí, ja ha sortit, sí, ja ha sortit. Sí. Sí, però suposo que és perquè es propera, no? Llavors sí, igual que... Sí, sí, perquè es propera.
Però és veritat que hi ha moltes dones al món que han fet coses molt interessants i que costa a vegades de fer visibles. Sí. A tu et costa més fer dibuixos d'homes o de dones? D'homes. A mi m'agrada molt dibuixar dones. I en aquest sentit, més de nens, o sigui, d'infants o d'adults? Què és més difícil dibuixar? Una persona gran, un adult, un nen? Un adult.
Una persona gran, diguem-li, bueno, passats als 70... Sí. Bueno, sí, com molt adulta. Amb experiència. Això. A la bellesa. Són molt divertits, a mi m'encanten. Són molt, molt divertits. I, a més, perquè tenen aquesta cosa vulnerable i aquesta cosa... Com que tu veus el dibuix i et dona una sensibilitat.
I els nens són molt divertits. L'adult, que és aquella cosa com mig divertida, però també com avorrit, o no, però... Jo crec que els adults sí que em costen més. I la teva carrera cap a on l'enfoques més? Cap als contes? Ara mateix... T'es igual o vas una mica en càrrec?
La meva idea és això dels contes, intentar tirar cap a contes, perquè quan ho he fet m'ho he passat molt bé i crec que és una eina brutal. Abans hem dit el repte personal de ser autònoma, en aquest cas, perquè és ser autònoma. Llavors, el repte professional d'obrir-te el camí, quin és? Com es sobra un camí sent jove, artista...
que no vol anar a grans exposicions és una broma és una broma t'atraves a tu mateixa doncs tenint aprenent a tenir una mica de morro jo crec que bueno que n'estic aprenent no anem per bon cap i però ho farem però sí crec que valorant-te molt que això ja és un pas que a poc a poc vaig fent i valorar-te i creure a tu i llavors
tenir el morro, i no tant com a morro, però de dir la valentia de, vinga, aposto per totes aquestes editorials, jo ho envio, envio el portfoli o el que sigui, o pico portes. Llavors això també és un camí que has d'anar fent. Per què ens costa tant a les dones, a vegades, autodefinir-nos tan clarament amb el que volem? Això t'ha passat una mica, això ho vam comentar, ho has comentat avui una mica. Per què creus que ens costa anar i dir que en genèric, no a tu en particular, des de la teva mirada?
Costa sortir una mica de vegades dels paràmetres on ens tenen de moments com posades i llavors com que costa també com creure't les coses que tu pots tant o més que un home o que una altra dona o que no més de trepitjar sinó més de ser i de... Soc capaç, no? El soc capaç, crec.
Costa molt d'interioritzar. El soc capaç. Potser des de petites hauríem de ficar molt de pes en el...
Ets capaç de fer això i tot el que et proposis, no des de l'ambició, no des de l'ambició en mal entesa. De l'idealista, també, de dir, no, pots fer-ho tot. Bé, tot tampoc, però ni com a dona, ni com a mama, ni com a res. Però pots fer el que pots intentar, ho intentar ja és molt. Si no ho intentes, segur que no podràs. És molt interessant. Anem a parlar de la dona amb història que ens has portat.
perquè si no se'ns penjarà el temps i no ens dona temps que és la Silvana Estrada és una de les veus més singulars i sensibles a la nova cançó llatinoamericana és molt jove té 20 llargs va néixer el 97 28 sí
a Cruz Mèxic el 15 d'abril i és una dona que dins de la seva curta carrera, en Montsenyide que és jove, doncs ja ha tingut un impacte molt important arreu i ha estat reconeguda amb el Latin Grammy, la millor nova artista l'any 2022, el Premi Musa el 2023 com a trajectòria emergent, el Premi GQ Espanya a la dona de l'any en música i és una figura ja clau
diguem-ne, de la música i ha col·laborat amb gent com George Drexler, Natàlia Laforquet, Mont Lafert, si ho he dit bé, i és molt intensa i, a més, ella entén la música des de com una forma de resistència poètica, diu ella, no? Per què has triat a la Silvana Estrada?
Doncs mira, perquè ara just ha tret, acaba de treure un nou àlbum i jo ara portava un temps que no sabia... La música, o sigui, a mi m'encanta escoltar música entre dibuixo i la Silvana, ha sonat molt al meu estudi. I ara feia un temps que estava com... No tinc música, tinc tota gastada, no sé què fer. I justament ara ha tret un àlbum i ha sigut com... M'ha tornat la vida, com si diguéssim...
I no puc parar d'escoltar-lo. I llavors, el que deies, no?, que té una... M'encanta aquesta dona perquè, bueno, dona, una jovenalla. Sí, és que és jove, jove. Per el que transmet, per com, per les lletres són... Molt reivindicatives. Sí, i...
Però són reivindicatives molt sensibles, molt espectacular. No ho sé, a mi m'encanta aquesta dona. T'agrada molt. Ella diu coses molt interessants, com que, bueno, cantar és la meva manera d'escenar. Quan cantes, el que et fa mal, el dolor deixa de ser silenci. O sigui, dona, el món de la música és també resistir amb bellesa. També deu ser un món, bueno, com tots els mons, eh?
Però el món de la música també ha de ser difícil, difícil i durilló. La seva mare és clarinetista, el seu pare és contrabeixista i allà ve, per tant, d'un món poètic. I em fa gràcia perquè un dels meus mites de jove
perquè també m'agrada molt, el Sabina és la Xabella Vargas, que em connecta. Llavors, ella, com a mexicana, ha sigut, ja comparada amb la Xabella, que em sembla, una cosa bastant estratosfèrica. No, no, mira, ara no hi porto apuntat quin és el seu últim àlbum. Això no ho he trobat. Això fa una semana. Anava a dir-te. Jo sí que sé que el primer, que va ser com un gran boom, va ser Marchita.
que va ser un àlbum que va sonar molt jo no la coneixia amb aquesta veu que també barreja jazz amb músiques de la seva terra com el son Jarocho fa com una barreja unes bones barreges que donen un mestissatge així interessant doncs amb això entrem en la recta final que seria el toc final
que aquí ja et faré, per anar acabant, perquè hi ha coses que no n'hem parlat, com per exemple, si tu et perds perquè dius avui me perdo, me perdo, perquè tinc ganes de desconnectar, perquè necessito inspirar-me, on te trobem? Jo diria que m'agradaria fer-ho més a Sant Bartomeu, jo crec. A Sant Bartomeu. Tens una rel forta amb els teus paisatges d'infantesa.
M'agrada molt estar a casa. O sigui, estar a casa i estar a casa de Sant Marto. Llavors, Marto, com que et dona aquest... Això, no? Pots sortir a fer una volta al bosc, pots estar fora al que és el pati, pots estar dintre, que dintre també s'està molt bé. Sí. I els teus hobbies quins són, més enllà de dibuixar? Els meus hobbies... Últimament cuinar. M'agrada bastant. Fer cafè. Ah, sí? M'encanta el cafè. I quin cafè fas? Americà, italià...
Tinc diverses cafeteres i ara, per exemple, estic molt ficada amb l'aeropress, que és una maquineta que funciona com una xeringa. Com les que eren d'un cafè infusionat, no? Sí, són així de filtre, que se'ls diu. Un cafè infusionat.
Sí, fer-lo és com aquest moment que dèiem abans. La música, ens estaves dient ara. La música m'agrada molt. T'agrada més la nit o el dia? O sigui, per exemple, quan tens més energia és més de cara a la nit o és més al matí quan t'aixeques? Al dia, matí, matí. Sí? Sí. I a quin lloc del món has viatjat que t'agradaria tornar i a quin encara no hi has anat que t'agradaria anar?
Tornar-hi m'agradaria molt a Mèxic. Això et connecta amb la Valeria. Amb la Silvana, la Forcade, sí, sí. També he tingut un amor molt fort amb Mèxic. I on m'agradaria anar? A Xile. Ah, sí? Sí, sí. T'agraden espais naturals grans? Perquè, bueno, no sé si a Mèxic vas anar amb algun dels grans. Bueno, sí, podria haver anat a més, però no vaig tenir temps de tot, però...
Sí, no ho sé, les cultures aquelles, sí, m'agrada com poder entendre una mica també. Viatges sovint o és un hobby? Bé, he viatjat bastant. Ara fa un temps que no. I quan viatges portes una llibreta al bolso? I un llapis? Cada dia viatjo amb una llibreta a la motxilla. Sí, sí. I de sobte ara si comences a dibuixar o no? Abans més. Ara potser vaig a fer un cafè, llavors allà potser o dibuixo o escric alguna cosa. Sí, sí.
Aquestes coses. També, no ho hem explicat, de jove vas participar d'una manera també perquè familiarment teníeu un llegat molt fort amb el cau. Sí, sí, des de ben petita. I si hagués pogut ser abans, millor. Però sí, sí, tota la vida. Què ha estat el cau per tu?
El cau, un aprenentatge molt gran i un creixement. Jo he crescut amb el cau. Tot el que sé que no he de fer ho he pres al cau i tot el que sé que he de fer ho he viscut amb el cau. Sí, sí. Eres monitora? No.
Vaig ser nena i vaig ser cap. I vaig ser cap. Entendre què, l'atura, per exemple? Entendre treball d'equip, entendre... Sí, sobretot treball d'equip, conviure amb altres...
Sí, saber-te entendre en un grup, perquè al final vivim molt en la individualitat i el que et permet això, com viure molt en grup, compartir moltes experiències com un got, com una forquilla, i viure molts moments que ara que no estic al cau ni m'imagino tornar-los a viure mai.
Preparar el programa deies a més que els amics són molt importants. Sí. Per què? Un rang molt alt estan els amics. Bé, perquè són la xarxa que et sosté molts cops, moltes vegades, i saps que amb una trucada estan allà i tu estaràs allà amb ells quan ells ho necessitin. I molens de re per tu és? El poble on vaig créixer. Sí, sí. T'ha costat marxar?
ho necessitava una mica poder però sí que està bé ara anar tornant tampoc t'has anat molt lluny no m'han anat gens lluny la veritat 20 minuts entrant si la refe va bé si la refe va bé no t'has anat molt lluny i en 10 anys jo no et veus
O no ho saps? Deu anys, uf. Mira de futur, no? Projectes o no projectes? Projecto una miqueta, però m'imagino com vivint una mica al camp, com ara, i tenint projectes guais i interessants, que puguin tenir pes dintre del...
del que podem dir de lo que és la vida doncs escolta m'ha estat un plaer compartir amb tu aquestes estones la veritat és que el món de la il·lustració és un món molt interessant i jo no sé si és prou conegut és més d'homes o de dones? hi ha més il·lustradors o il·lustradores? això no ho saps?
Ostres! Ara estava pensant, és que ara mentre anàvem a acomiadar el programa m'he pensat. És que em passa una mica que tant de reivindicar dones en tots els àmbits, em fico molt a seguir moltes dones. Llavors és com que queda com aparcada la part. Per exemple, és una professió on hi ha molt de talent aquí o has d'anar a buscar mirar... O sigui, on s'innova en l'il·lustració? On...
Aquí a Catalunya hi ha una escola forta, has de mirar a nivell europeu, és molt diferent la il·lustració europea de l'americana, de l'africana, o no existeix? De l'americana segur. Crec que aquí hi ha alguna escola bastant potent...
I sí, és que hi ha molt de dibuixant, amb molt de catxer, realment. Sí. Que fa comptes, que fa cartes, és igual, saps? Sí, hi ha molta... I tu quan t'has de vendre, quins són els teus valors? Que això no t'ho he preguntat abans. Els meus valors... Com a dibuixant, no? Com a dibuixant... Vinga, va, jo t'he de contractar. Per què et contracto?
Mira, doncs perquè el que intento ficar en el que és el dibuix és sentiment, és intentar la connexió també, tant amb l'espectador com amb qui ho demana, amb qui ho rep, i això una mica, i una mica de diversió també. Sí? Tens sentit de l'humor, Aida?
Els meus dibuixos, potser més que jo. Sí? No, jo també, també. A vegades no me n'adono, però... Tu te reconeixes rient moltes vegades al dia? Sí. Sí, ho riu ric bastant. Això és important. Sí, sí. Doncs amb aquest supersomriure estem acomiadant el programa. Doncs vinga. Que la veritat ha estat un plaer. A vosaltres. Moltíssimes gràcies. Gràcies.
Gràcies, Elia Arjona, també. I a més, convidem a tothom, ja ho posarem a l'Instagram, que aneu a les presentacions diverses, i si no podeu anar personalment perquè escolteu el podcast en un altre moment, doncs que recupereu aquestes il·lustracions de la nostra convidada, Aida, amb dièresi, Galceran Quilés, i que aquí seguirem, seguim fent xarxa, ja ho sabeu, hi ha moltes dones, estem al segle de les dones, que sempre ho dic, però queda molta feina a fer. O sigui que aquí seguirem fent xarxa.
Bona tarda, són les 7, us parla Mercè Raura. Líder de Vox, Santiago Abascal, no garanteix el suport de la seva formació per investir un substitut del president.