Aquí comença Heroïnes quotidianes, un programa on les protagonistes són dones amb experiències a compartir i que ens inspiren a l'art de la vida.
Us parla Bego Floria i avui ens acompanya Cris Alonso López, psicòloga i educadora social, especialista en salut mental.
A veure si ho dic bé tot, eh? I que actualment, que això m'interessa molt perquè després en parlarem, estàs investigant la soledat no desitjada, investigant dins del teu doctorat, que estàs fent, un tema que em sembla superinteressant i que després parlarem,
que és la soledat no desitjada dels joves immigrants en situació de viure al carrer, de sensellarisme, que es diria sensellar, i com utilitzen l'espiritualitat entesa en un sentit ampli com a element de protecció.
Exacte.
Em sembla un tema molt innovador.
Doncs moltes gràcies. A mi també m'agrada molt el tema. La veritat és que per fer una tesi t'has d'enamorar una mica del tema, així que jo de moment sigo en mi fase d'amorio.
Estàs enamorada. Després en parlarem una mica, però anem a parlar de qui és la Cris. Primer, primer comentar-vos que la Cris és de Vallirana, molt a prop d'aquí de Ràdio Molins de Re, que és on fem aquest programa, i per tant de la comarca del Major Bregat.
Tu ets Vallinar... Què es diu? Com es diu?
Valliranenca.
Valliranenca, de sempre, de tota la vida.
Sí, sí. Nascuda a Vallirana, i bueno, els meus pares fa molts anys que estan a Vallirana, així que sí, sí.
Estàs allà estupenda. I a més a més, estàs fent, o sigui, estàs, que no ho he dit, com a professora i coordinadora de la Facultat d'Educació Social i Treball Social, Pere Terrés, a la Universitat Ramon Llull.
Correcte.
És que és una mica llarg, per això ho faig així.
Sí, sí, sí.
I estàs amb un grup de recerca que es diu Gies.
Correcte.
Què vol dir Gies?
És el grup d'investigació i de recerca d'Educació Social.
Educació Social.
Sí.
Recerca en Educació Social, d'això també en parlarem.
Sí.
Em sembla molt curiós, perquè no és una disciplina que diguis, no? Allò quan penses en recerca, potser penses més en temes, bueno, també de lletres, però potser més vinculats a temes o científics o històrics.
Sí.
Però amb Educació Social ja em diràs ara què és el que esteu investigant i cap a on aneu.
Però deia que tu eres de Vallirana, que havies passat allà la teva infantesa, que has estat una noia vinculada molt a l'excursionisme i a la muntanya.
Correcte.
Això, et ve de família?
Això, sí. Els meus pares, els encanta la muntanya, sempre des de petit he anat amb ells a la muntanya. El meu pare és supermuntanyista, ha fet moltíssims cims a nivell Catalunya i, bueno, doncs sí, m'han inclocat molt ells i després li vas agafar anar al costillo i he seguit jo una mica amb la tradició també familiar.
I d'on et ve la part d'educadora social o d'anar-te cap a psicologia i aquesta branca més social? Perquè psicologia, normalment la gent fa psicologia clínica.
Jo, no sé, a vegades dic que m'he equivocat, que em vaig equivocar buscant l'educació social sense conèixer l'educació social, no? Vaig començar fent psicologia, m'encanta, la psicologia m'ha ajudat molt i m'ha agradat moltíssim poder-la estudiar,
però sí que és veritat que jo era una persona anòmala al grau perquè tothom volia fer psicologia clínica i jo buscava alguna cosa més social.
Jo volia estar al costat de les persones vulnerables, no? I a partir de fer pràctiques, després d'acabar el màster, doncs vaig descobrir l'educació social i vaig dir
jo vull ser educadora social. I aquí, bueno, doncs vaig anar cap a aquí.
Vaig anar cap a aquí.
I has estat vinculada, ara per circumstàncies que estàs fent el doctorat i, per tant, estàs en una mica d'impàs laboral,
però tu estàs molt vinculada també a nivell laboral, no?, amb la Fundació Hèstia.
Sí, correcte.
Que fa acompanyament amb persones de diversitat funcional i salut mental.
Exacte, exacte.
Què vol dir això?
Què vol dir això?
Quina feina és?
Sí, doncs mira, nosaltres el que fem a la Fundació és acompanyar persones que es troben en una situació de vulnerabilitat
per la seva problemàtica de salut mental.
Llavors, som persones, doncs, que no poden o tenen dificultats per autogovernar, doncs, les àrees de la seva vida
i, doncs, estem acompanyant-les, som persones que acompanyem, assistim aquestes persones, doncs, en les àrees de la vida,
doncs, que tenen més dificultats, com pugui ser, doncs, la salut, pugui ser el tema de la gestió econòmica,
la gestió de patrimoni, tot el que és vincular-los a temes d'oci, per exemple.
Sí, som com si diguéssim, sense ser-ho, no com un tutor, perquè no és un tutor, però sí una persona, no?
Com un suport.
Exacte, som una persona de suport, tu ho has dit.
Abans sí que eren els tutors, els tutelats, no?
Però va haver tota una reforma de la llei que, doncs, ara no tenim...
Que donen més autonomia.
Exacte, exacte. Llavors, doncs, aquesta feina que fem, doncs, és una feina supermaca,
perquè poder acompanyar persones i, no?, veure una mica el seu progrés i acompanyar-les, doncs, és una cosa superbonic.
Del que no em vull desprendre, no? Tu deies, estàs fent la tesi, estic a la universitat, també,
però aquesta part de connexió amb les persones amb salut mental, doncs, és una cosa que a mi m'enriqueix moltíssim
i que també enriqueix, doncs, la docència que faig amb els meus alumnes a la Facultat Pere Terres.
Perquè ells diuen, la meva profe no només ensenya, sinó que també practica.
Els hi explico, clar, els hi explico moltes experiències, no?
Al final, l'alumne ha de tenir una base teòrica, però sí que és veritat que quan els veig connectar
i posar els ulls com taronges és quan els dic, l'altre dia em va passar amb un usuari,
i llavors aquí connecten, i connecten molt, no? Jo crec que l'educació social és un grau
que busca molt aquesta presència, aquesta practicitat, no? Llavors, quan tu els hi poses casos pràctics
i, a més, casos reals, doncs, és quan ells realment connecten i quan ells realment acaben
entenent tota la teoria que hem anat fent durant el curs.
I que has anat.
Sí.
Perquè, sí, hem tingut altres convidades que venen del teu sector.
I jo he començat a explicar moltes coses que fas, perquè fas moltes coses, fas moltes coses.
M'he deixat una, per cert, i aquí faig aquest parèntesi, que és el llibre que ha sortit,
que va sortir l'any passat, però que, diguem-ne, que està recent,
que és Societats inclusives, revisions sobre la discapacitat,
coordinat per Òscar Martínez i Jordi Planella,
i és de l'editorial BOC, de la Universitat Oberta de Catalunya.
Sí.
I que aquí sou una sèrie de col·laboradors, no?
Que és un llibre que diu que aprendràs sobre inclusió, diversitat, discapacitat, exclusió i incorporació,
i que sou tant professionals com persones que serien usuàries, diguem-ne, del...
Sí. A veure, aquest llibre és un llibre molt especial,
perquè els coordinadors, la veritat, que han tingut molta cura i molt de carinyo
en seleccionar les persones que hem col·laborat en fer els capítols.
Som persones de diferents edats, tant un estudiant d'educació social,
fins a una persona que està jubilada, paritat entre homes i dones,
i també persones dedicades a l'acadèmia,
i persones que o estan a la pràctica professional,
o són elles les que tenen una situació de...
Bé, són diverses funcionalment, sí.
Ho entenem, això, a nivell social?
Sabem com diem les coses?
Que això, ara que ho has dit així...
Clar, bé, per això també el títol, no?
El títol ja és controvertido, no?
De per si, no?
Perquè és Revisiones Discapacitat, no?
Amb guions, perquè la gent ho entenc.
Sí, llavors, el tema de la discapacitat, doncs, bueno,
és un tema candent, no?
Perquè, al final, parlar de discapacitat o parlar de diversitat funcional
és canviada totalment de paradigma, no?
Quan tu parles de discapacitat, és quan la persona no té la capacitat suficient
com per arribar a fer una sèrie de coses, no?
La diversitat funcional es centra més en que les persones funcionem de maneres molt diverses,
i que, bueno, hi ha gent que es desplaça d'un lloc a un altre caminant,
hi ha persones que es desplacen amb una cadira de rodes,
hi ha persones que es desplacen amb una crossa, amb un bastó, no?
I que, al final, som diversos tots, no?
Tothom tenim diversitat, no?
I una mica també el que diu aquest paradigma és que, bueno,
el que discapacita realment és l'entorn en el que està la persona, no?
Perquè, si tu vas agafar el metro, si tu construeixes un metro, no?
Que puguin arribar totes les persones, ja no parlo d'una cadira de rodes, no?
Però podem pensar, doncs, en una senyora que està embarassada,
d'un senyor que va amb un bastó, no?
Si tu adaptes o fas les societats pensades per tothom, per la diversitat,
potser no hi hauria persones amb discapacitat,
sinó simplement persones diverses.
Creus que arribarem amb aquest paradigma?
Bé, doncs, un dels motius pels quals he estudiat educació social
i formo els meus estudiants una mica és per fer aquest canvi de paradigma.
Sí, sí, i hi ha persones, doncs, que, per exemple, a la meva facultat,
el professor Òscar Martínez, la seva assignatura és diversitat funcional.
Ja no li estem dient treballar amb persones amb discapacitat, no?
Sinó que li diem diversitat funcional.
Tu en aquest llibre parles de salut mental, que tornem a l'inici de la teva presentació,
que seria la teva especialitat, no?
De què estem parlant quan parlem de salut mental?
Perquè és molt ampli, salut mental.
Salut mental, sí. És un tema molt ampli i també és un tema molt desconegut, no?
I molt tabú. Encara vols dir que és tabú, sí?
I, bueno, cada cop se'n va parlant més, però sí que és veritat que hi ha molt desconeixement.
Quan pensava una mica, no?, si em preguntaves sobre el tema de la salut mental, no?,
jo he recorrido a una fuente fiable, no?, i me'n vaig a l'OMS, no?,
i et portava una mica la definició, també, perquè la reviséssim, no?
Les paraules són importants, la senyora.
Totalment, totalment. Per mi són superimportants, no?
I diu que la salut mental és un estat de benestar, fins aquí, bien, no?,
on l'individu és conscient de les seves pròpies capacitats
per afrontar les tensions normals de la vida.
I aquí ve el tema.
Treballar de forma productiva i fructífera
i és capaç de construir, contribuir, perdona, a la seva comunitat, no?
Això vol dir tenir salut mental.
Això vol dir, per l'OMS, tenir salut mental.
La necessitat mundial de la salut, però si algú no se'n recorda del que és, estem parlant d'això.
Exacte. Llavors, clar, ostres, treballar de forma productiva, no?
Llavors penses, ostres, quina definició més neoliberalista, no?, de dir.
Sí, sí, sí.
Tens salut mental si treballes i produeixes, i contribueixes a la societat.
Llavors, bueno, una mica la reflexió de la salut mental és que, al final,
tothom som persones que podem patir una situació, una problemàtica de salut mental.
De fet, l'OMS diu que una de cada quatre persones ha patit, pateix o patirà
alguna problemàtica de salut mental a la seva vida.
Déu mira.
I que el 2030 la salut mental serà la primera causa de discapacitat en el món, no?
Llavors, tothom som, bueno, persones vulnerables davant de la salut mental,
perquè la salut mental no vol dir tenir un diagnòstic d'esquizofrènia,
un trastorn de conducta alimentària, sinó que un tema de depressió,
un tema de desànim, un tema de, no sé, de qualsevol cosa, no?,
que pugui trastocar una mica els pilars de la nostra vida.
I en la societat en la que vivim veig tot el que és, no sé, problemàtiques
amb el tema de la vivenda, no?
Persones que no poden pagar el lloguer, la precarietat laboral, no?
Tot això que està al dia de nosaltres, clar, qualsevol moment es podem col·locar
en aquesta situació, no?, de tenir la salut mental perjudicada, no?
Per tant, bueno, no t'he donat exactament una definició, però sí una advertència
de cap a on, de què és el que passa.
De què és el que està passant, no?
De què és el que passa.
I a més la gent ho explica poc, això, quan algú es troba, diguem-ne.
La gent ho explica poc, moltes vegades per estigma, d'acord?
Hi ha molt estigma amb el tema de la salut mental, hi ha molta vergonya,
dir, doncs mira, tinc un trastorn de conducta alimentària,
m'han diagnosticat depressió.
També, també hi ha molta, no sé com dir-te, eh?,
molta facilitat per treballar aquestes coses, no?
De seguida, doncs tens depressió i tens l'amic que et diu,
bueno, te tienes que animar, tu, ben t'arriba, no?
Bueno, doncs no és això exactament la depressió, no?
O mira, l'altre dia veia una pel·li que et recomano així molt...
I tant, i tant ens agrada molt que les convidades facin recomanacions,
i recomana el que vulguis.
Sí? Doncs porto unes quantes coses, eh?, per recomanar-te aquesta tarda,
però veia una pel·li així molt senzilleta, eh?,
i que es diu Votar.
I parlava d'una comunitat de veïns
que es reuneixen per votar si posen un ascensor o no a casa seva
i descobreixen que una persona vindrà a viure al seu pis
i té un diagnòstic de salut mental.
I acaben votant la comunitat
si permeten que aquesta persona visqui o no visqui a la comunitat, no?
Per aquest estigma, no?
Per aquesta, quan dius tinc salut mental,
doncs a vegades poses en situacions de pel·lícules
que va salir i me va secuestrar.
No, no, això no és la salut mental, no?
Jo treballo amb persones amb trastorns mentals greus
i per a nada, és res de tot això, no?
Però sí que pateixen i arrosseguen molt l'estigma
que tenir un diagnòstic d'esquizofrènia,
doncs molta gent els diu si estan bojos,
si no són capaços, si són perillosos, no?
Per a res de tot això.
Bueno, són persones que tenen un don
o funcionen d'una altra manera, no?
Diferent.
Sí.
Però això és molt difícil de trasporar-ho
en una societat tan estigmatitzada,
amb moltes coses, no?
Amb moltes coses.
Però al final també...
O sigui, tu treballes amb els teus alumnes,
però una mica...
Si parles així, diguem-ne...
Imagina't, no?
Aquest és un programa que escolta molta gent
de molt diversa procedència
i de molt diversa sensibilitat, no?
Quin consell donaries
per enfocar una situació propera
a algú que té un problema de salut mental
o un trastorn, no sé com dir-ho?
Com superar aquestes pors?
Que suposo que és el motor d'aquesta desconfiança,
la por.
Al final la por és el por del desconegut.
Sí.
Primer no arrossegar-se per l'estigma, no?
I informar-se.
I no és tant el que li passa,
sinó com pots ajudar-lo,
com el pots acompanyar, no?
No aïllar-lo,
no deixar que aquesta persona estigui aïllada.
Amb aquesta ciutat tan individualista,
a vegades ens hem oblidat
que al costat tenim persones
que tinguin o no
poden patir situacions de vulnerabilitat, no?
Llavors, apropar-se a la persona...
Hi ha un professor que deia que...
Héctor Colunga deia que
les persones som el cinturó de seguretat dels altres, no?
Una mica, doncs,
poder-nos apropar a aquestes persones,
trencar malestigma,
que no passin desapercebudes, no?
Sí, sí, sí.
Bé, és un consell que deixem aquí.
Tot i que ja hem dit
que la salut mental afronta moltes coses,
una d'elles...
Tu parles del llibre als joves.
Sí.
Explica com enfoques aquest capítol
d'aquestes societats inclusives.
com les he enfocat, aquest capítol?
El tema dels...
A veure, en el meu capítol
parlo dels joves,
perquè jo com a professora
hi comença aquí...
No és dir noies, no?
Perquè aquí no hi ha
diferències de sexe
en quant a la salut mental, o sí?
Sí que n'hi ha.
Sí?
Totalment.
Les dones som molt més vulnerables
a les situacions de...
de problemàtiques de salut mental.
Som molt més vulnerables, i tant.
perquè, bueno, a veure,
violència masclista,
estereotips de gènere,
discriminació laboral,
pobresa, migració,
totes aquestes...
aquestes fletxes
ens van atrevessant a les dones, no?
I ens posicionen
en una situació d'encara més vulnerabilitat
a la salut mental, no?
Llavors, òbviament,
les dones sí...
Tenim com a situació més de risc, diguem-ne.
Sí, som molt més...
Esclar.
Més vulnerables.
Sí, estem més exposades.
Estem més exposades.
En tot cas, et preguntava
pel capítol del llibre,
com s'ha enfocat.
Sí, sí.
Amb el tema del llibre,
jo hi ha una part
que jo vaig gaudir especialment, no?
Que és parlar dels joves, no?
Perquè, bueno,
se'ls ha tillat com la generació de vidre, no?
Això vull que m'ho expliquis.
Sí, sí.
Ho vam preparar al programa
i em vas dir la generació de vidre.
Ho has sentit a parlar?
I jo vaig dir, doncs no.
Sí.
No sé què vol dir la generació de vidre.
Parlem, parlem, no?
Explica-ho una mica.
Però el tema dels joves,
bueno,
jo me n'adonava a classe
que molts dies
em venia una alumna
i em deia
Cris, tinc psiquiatra.
Cris, avui has de sortir abans
perquè vaig al psicòleg.
Cris, avui no vindré
perquè he tingut un atac de pànic
i m'ha passat no sé què.
Bueno, no?
Diferentes casuístiques, no?
I pensava, ostres,
que xungos,
que malament estan els nostres joves, no?
I una mica el que et deia, no?
Se'ls ha tallat com la generació de vidre.
La generació de vidre
és com...
És una alegoria
a generació que es trenca fàcilment, no?
Que això també genera pressió
i genera vulnerabilitat amb ells, no?
Perquè, clar,
pensar que són una generació
que es pot trencar de qualsevol moment...
Ei, parem un moment, no?
Aquests joves
són joves que han passat per una pandèmia,
que són fills de crisi econòmiques,
són joves que en el moment, no?,
on havien de sortir,
on havien de relacionar-se,
han trobat les xarxes
i no han sabut molt bé com gestionar-ho.
Una sèrie de situacions
que al final
es converteixen en persones, doncs,
molt vulnerables, no?
Una societat individualista,
com et deia, no?
Que cada cop es genera més soledat,
doncs...
La soledat és terrible.
La soledat és terrible.
I és terrible que siguin els joves,
avui en dia,
els que pateixen més soledat
respecte a altres generacions, no?
Abans, la gent gran
no eren les persones més vulnerables
a patir soledat no desitjada.
Ara mateix,
els números situen
que són els joves
els que pateixen soledat no desitjada.
I dius,
com pot ser una societat tan hiperconectada, no?
Tenim a un clic o a dos clics
el poder parlar per WhatsApp,
el poder publicar a l'Instagram, no?
I es senten tan sols.
Doncs sí,
són els joves els que es senten molt sols, no?
I a vegades molt incompresos
per uns adults
que a vegades sembla que no ens en recordem,
que tots hem sigut joves, no?
Hi ha una diferència generacional
entre els pares i els joves d'avui en dia
que hi ha una incomprensió
entre les dues bandes
que genera molta soledat, no?
I per això tots aquests riscos
i exposicions a la salut mental, no?
I apuntes alguna solució d'alguna manera
en el capítol
o simplement fas una descripció?
Bé, una mica el que et deia abans, no?
Molta visibilització
en la problemàtica de salut mental
no minimitzar
quan una persona,
doncs no sé,
deixa de menjar,
deixa de tenir ganes de sortir de casa,
no minimitzem,
això no soluciona un
vinga, niña, come un poco más
o no,
quan una persona està trista,
pues lo que tienes que hacer es animarte, no?
Bueno,
doncs no minimitzar
doncs aquestes situacions,
evidentment
destinar recursos econòmics
doncs a l'atenció
de totes aquestes problemàtiques, no?
perquè hi ha unes llistes d'espera
ara fa un temps que estic desconnectada
de la xarxa de salut mental
perquè estic amb el tema de la tesi
com deies abans
però abans em trobava
amb dos mesos
d'espera
per una visita
al centre de salut mental
infantojuvenil
és una passada
no pot ser, no?
I els pares i les mares
creus,
o les famílies
creu que avui
són pares, mares
i altres famílies diverses
creus que estem preparats
o estan preparats
jo tinc l'edat de ser àvia
però diguem
estan preparats
per afrontar
aquestes nous reptes
és que jo crec
jo crec que ningú està preparat
per això
és molt difícil
és molt difícil
hem de fer un treball
molt de conscienciació
molt pedagògic
també com et deia, no?
molta inversió econòmica
però sobretot
jo crec que
hi ha un factor
molt important
que és el tema
de la comunitat
de les xarxes
de fer xarxa comunitària
de poder estar a prop
de les persones
que estan patint
de poder fer
no sé
grups de trobada
entre mares
que estan passant
per una situació
on els està passant
el mateix
amb els seus fills
jo crec que
aquesta frase
de
el pueblo salva al pueblo
amb aquestes situacions
és una mica real
de dir
si ens apropem
si creem xarxes
si creem comunitat
doncs jo crec que
és una mica
la manera
de poder
almenys calmar
doncs aquests
patiments
que els pares
pateixen molt
jo
que amb la meva feina
he estat amb adults
i
que porten
famílies
arrossegant
la problemàtica
de salut mental
amb els seus fills
des dels 16
des dels 17 anys
que van debutar
per primer cop
el patiment
és brutal
és bestial
no culpabilitzar
els pares
també
perquè moltes vegades
és
com hauran educat
els seus fills
perquè es portin
d'aquesta manera
o perquè es portin
d'aquesta manera
no es poden
culpabilitzar
els pares
els pares jugant
el millor que poden
i en una
situació
de salut mental
a casa
és molt
molt complicat
molt difícil
sí
sí
vas decidir
o sigui
has fet aquest llibre
estàs fent
de professora
a la universitat
i la tesi
vas decidir
tirar cap a la part acadèmica
diguem-ne
i em deies
sempre en el programa
i ara entrem
en la tesi
que potser
amb el teu sector
la investigació
no es té prou en compte
a vegades
sí
bueno
això
què volies dir
què volies dir
amb això
bueno
doncs
a veure
tothom coneixem
temes d'investigacions
amb el camp
de les ciències
de la vida
de la biologia
i aquí hi ha moltes inversions
inclús
hi ha programes
de doctorat
on es paga
el doctorant
perquè pugui fer
una recerca
aquí jo em pago
la tesi
jo
salem i golsillo
i jo crec
que no se li dona
prou importància
encara
a lo necessari
que és
investigar
sobre temes
socials
que també
estan repercutint
sobre la salut
de les persones
a mi
abans
et criticava
una mica
la definició
de l'OMS
de salut mental
però sí que m'agrada
molt la de salut
perquè
no la porto
escrita
però
diu alguna cosa
així
com que
la salut
no és només
una absència
de malaltia
sinó que
també és
un tema
d'inclusió social
de benestar social
llavors
si entenem
la salut
també com
un benestar social
que important
és investigar
en ciències socials
per millorar
la qualitat
de vida
i el benestar
de les persones
que formem
per una comunitat
exactament
exactament
i com és
que vas triar
aquest tema
dels joves
torno a recordar
la Cris
Alonso López
que està
estudiant
la soledat
no desitjada
de joves
immigrants
en situació
de carrer
que estan al carrer
i com
l'espiritualitat
entesa
en un sentit
existencial
ampli
els serveix
com element
de protecció
això tan llarg
això és molt difícil
de triar
i em vaig estar
un any
per decidir-me
el tema
jo volia treballar
alguna cosa
que estigui relacionada
amb la salut mental
però des d'una visió social
com et deia abans
no tant
amb el tema
de diagnòstic
sinó
un tema
més social
llavors
joves
m'interessava molt
m'interessava molt
el tema
de la soledat
no desitjada
és una cosa
que hem treballat
en el grup de recerca
en els dies
com abans comentaves
i el que a mi
em superflipa
és l'espiritualitat
l'espiritualitat
em sembla
una cosa
superinteressant
que jo
desconeixia
totalment
i que gràcies
al meu
director de tesi
l'Enric Benavent
que és un
superexpert
i un megacrac
en temes d'espiritualitat
em va apropar
i em vaig adonar
que era un factor
de protecció
i com tu deies
l'espiritualitat
hem d'explicar
de quina espiritualitat
estem parlant
perquè a l'espiritualitat
hi ha molta gent
que se'n va
al catolicisme
molta gent que se'n va
a la religió musulmana
hi ha gent que se'n va
al budisme
hi ha gent que se'n va
doncs quasi
és fet-ho
la definició
perquè l'espiritualitat
pot ser
qualsevol cosa
que ens doni pau
que ens doni sentit
que ens doni benestar
sentit de la vida
sentit de la vida
exacte
tenir una direcció
un sentit
una connexió
amb alguna cosa
amb la natura
amb l'univers
amb els altres
però alguna cosa
que doni sentit
per què m'aixeco jo
cada dia
què he vingut a fer
o què faré
que a mi m'aixequi
de llit cada dia
que tiri cap endavant
llavors
pensava
que aquests joves
que es troben
una situació
super difícil
perquè estan vivint
al carrer
sense recursos
viure al carrer
és duríssim
és una situació
molt molt complexa
que recordem
que a Barcelona
estan augmentant
les persones
que viuen
al carrer
actualment
això ens ho diu
la Fundació Arrels
i
tu ets voluntària
de la Fundació Arrels
en aquest recompte
que es fa anualment
col·laboro
puntualment
amb temes de recompte
de persones
que estan sense allà
això també
sensibilitza
de cara a triar
una tesi
llavors
veia que
l'espiritualitat
és a dir
donar-li un sentit
per què estàs vivint
encara que estiguis
vivint
una situació
de tremenda dificultat
com t'ajuda
a tirar endavant
hi ha un llibre
que m'has dit
que t'agraden
les recomanacions
del Víctor Frankel
és un clàssic
és el primer llibre
que l'Enric
em va recomanar
perquè jo no tenia
ni idea
d'espiritualitat
però
del Víctor Frankel
que es diu
L'home a la recerca
de sentit
i és un llibre
d'una persona
que està en un centre
de concentració
en una situació
que t'haig de dir
i
quin és el sentit
d'estar allà
quin és el sentit
d'aixecar-te cada dia
en un centre
amb un camp de concentració
llavors
per aquest home
per el Víctor Frankel
tenia un sentit
i això va fer
que seguís viu
i acabés sortint
d'allà
llavors és com
i aquests joves
joves ho dius
en masculí
són nois majoritàriament
quan dic joves
em refereixo
en general
a l'actiu juvenil
però sí que és veritat
sí
és veritat
que
el que trobem
avui en dia
majoritàriament
són joves
que venen
del nord
d'Àfrica
i l'Àfrica
subsahariana
i són homes
són homes
majoritàriament
però per un tema
de rol de gènere
cultural
és a dir
quan estan
en el seu país
i no tenen
per menjar
són cinc germans
vuit germans
el pare
ha mort
la mare
ha desaparegut
el que sigui
al final
com a home
tenen com
la responsabilitat
de salvar
entre cometes
la seva família
i se la juguen
tremendament
perquè es posen
en una patera
durant quatre
cinc dies
sota un camió
per venir aquí
a buscar
a buscar
una feina
a buscar
una vida millor
llavors
quin és el sentit
si això
els hi dona sentit
a tot el patiment
que tenen
durant el trajecte
bueno
adaptar-se aquí
procés de culturació
complicadíssim
clar
aquí pensen
que venen a treballar
i ja està
però quan es troben
que tenen una situació
administrativa
irregular
que els treballs
són precaris
que si treballen
treballaran en negre
i per quatre duros
que no podran pagar
un lloguer
acaben al carrer
acaben al carrer
acaben al carrer
sí
i aquesta tesi
la teva
diguem-ne
en quant de temps
es fa una tesi
quatre o cint anys
no sé
depèn del temps
que tinguis
per dedicar-li
jo porto
no et voldria mentir
però porto uns quatre anys
fent-la
i fas entrevistes
també
sí
doncs
mira
la part teòrica
i la part de recerca
la part de recerca
sí la part teòrica
aprofito
els meus directors
dir-los que aquest cap de setmana
he tancat la teòrica
Paco
Enric
està tancada
i després ja la part de camp
he fet ja una part
he estat fent entrevistes
a joves que anaven
a l'hospital de campanya
Santa Anna
a la fundació
a Barcelona
a la fundació
a la fundació
a la fundació
a la fundació
a la fundació
a la fundació
a la fundació
al cor del Raval
que al final
la fundació
a la fundació
a la fundació
a la fundació
a la fundació
el que ha fet
és convertir
una església
en un espai
on es fan entrevistes
a persones no vingudes
on es dona de menjar
un menjador social
supergran
que donen esmorzars
i dinars
a moltíssimes persones
que viuen al carrer
i aquí
he pogut fer
les entrevistes
a aquests joves
i com et deia
majoritàriament homes
he entrevistat alguna noia
també que ha vingut
per circumstàncies
sobretot
de violència
en el seu país
però sí que és veritat
que són
una minoria
respecte
respecte
els homes
suposo que és més difícil
viure al carrer
per una noia
totalment
també som
molt més vulnerables
les dones
vivint al carrer
imagina't
hi ha estudis
que parlen d'això
però
una dona sola
vivint al carrer
pot ser
víctima
d'agressions
sexuals
pallissa
robatoris
situacions
molt complicades
i moltes vegades
les dones
que viuen al carrer
acaben
ajuntant-se
amb homes
i sometent-se
a homes
només perquè les protegeixen
per sobreviure
i sense dir noms
tens alguna experiència
que hagis dit
ostres
un cas
no d'èxit
vull dir
d'esperança
deixa'm-ho dir així
perquè a vegades
hi ha una certa sensació
que es treballa molt
però
per exemple
la gent que està al carrer
no només els joves
que venen de fora
és un tema social
molt candent
la gent vol que es facin coses
però no el vull al costat
de casa meva
exacte
exacte
sí sí
i molt invisibilitzat
doncs mira
una de les coses
més precioses
que m'han pensat
i que si parlem de sentit
a mi dona sentit
a fer una tesi
i un patiment
de 4 a 5
els anys que em duri la tesi
doncs és
un cas
d'una noia
que vaig entrevistar
i era una noia
que va venir
del seu país
fugint
per una situació
de violència
molt bèstia
i
ella
a l'arriba aquí
doncs
comença a conèixer
una mica
el món social
li agrada
fa integració social
subvencionada
per mil
per mil fundacions
que els puguin
pagar
el tema
de la integració social
què és integració social?
és un curs?
és un cicle formatiu
ah un cicle formatiu
i quan l'entrevisto
ella em diu
m'explica
que el seu somni
és ser treballadora social
i
és el seu somni
perquè una treballadora social
d'aquí de Barcelona
li va salvar la vida
així m'ho va dir
literalment
a mi és que se me ponen
los pelos
de punta
perquè
diu que li va salvar la vida
perquè ella venia
feta caldo
amb una motxilla
que li passava moltíssim
sola
espantada
va conèixer una treballadora social
que va ser un àngel
per ella
i ella
el seu somni
era treballar
fent el mateix
ella em deia
ser llum per altres
i a través de
conèixer-la
però econòmicament
la situació
de desensellerisme
no li permetia
i
parlant una mica
dins de la
Fundació Pere Terres
es va aconseguir
un beneficiari
anònim
que
que li ha pagat
el grau
de treball social
i em fa
superil·lusió
tenir-la com a estudiant
de treball social
sé que serà
una super mega
professional
perquè clar
algú que ha passat
per això
i que té aquest sentit
de la vida
que és ser llum
pels altres
serà una
magnífica
professional
i a mi em fa
superil·lusió
i et dic
eh
Bego
és una de les coses
més boniques
que m'ha passat
no només a la tesi
sinó a la meva vida
professional
i un pels altres
això és una mica
el que feu
la gent
del teu sector
però sou dones
majoritàriament
majoritàriament
sí
som dones
és una professió
molt feminitzada
hi ha professionals homes
que també
que són boníssims
però sí que és veritat
que tant l'educació social
com el treball social
doncs són
professions
doncs
de la
de les cures
de l'atenció
a l'altre
de l'acompany a l'altre
i això
doncs
encara
és una professió
molt
molt feminitzada
molt de dones
i a tu
d'on ha anat bé això?
m'ha anat bé?
què vols dir?
d'on et ve?
ah d'on em ve
la seva educadora
perquè
hi ha algú a casa teva
algun
algun referent
que hagis tingut
que t'hagi portat cap aquí?
doncs
la veritat és que
no
a casa meva no
de fet
casa meva
bueno
són d'altres sectors
altres sectors
números
no?
planos
i tal
no?
llavors
no
però jo
sempre he tingut
aquesta sensibilitat social
amb temes
no sé
amb les notícies
amb el tema
del voluntariat
no?
des dels 16 anys
soc voluntària
portant-me nens
a la muntanya
que no té res a veure
no?
però
llavors
no sé
sempre
sempre m'ha cridat l'atenció
sempre he buscat
he buscat
i fins que
fins que vaig trobar
la professió
de l'educació
social
que jo
sempre dic
que és la millor
professió
del món
és que
estava buscant
els antecedents
de per què
arribaves aquí
i era una mica
perquè
això és
diguem-ne
és una manera
de ser
sí
totalment
és vocacional
sí
és
ha de ser
totalment
vocacional
no?
jo ho dic
a vegades
perquè si no
les motxilles
te les emportaries
a casa
bueno
a veure
hi ha un falso mitó
de que
tu tanques la porta
a la feina
i ho deixes
allà a la feina
no sempre és així
no sempre és així
no ens acanyem
però sí que tenim
eines
per poder gestionar
certes situacions
i tenim
eines tant personals
com d'equip
tenir supervisions
d'equip
que també
acompanyen
el professional
perquè escoltem
coses
i vivim coses
que són molt dures
també
abans et deia
és la millor professió
del món
però també
és una professió
que moltes vegades
veus el pitjor
de les persones
veus el pitjor
de les persones
o el que els altres
no volen veure
no?
però també
la satisfacció
que et porta
un missatge
de màn
agafat
a la feina
la satisfacció
que et dona
un
gràcies
he aconseguit
sortir de casa
i portava
tres mesos
sense sortir
doncs
això
és
bueno
és el que t'emportes
no?
també
de la professió
i ets més psicòloga
o més educadora
més educadora
sempre
100%
a veure
tinc la part de psicòloga
que això també ho explico molt
no?
jo quan
quan tinc els alumnes al davant
jo faig una assignatura
que es diu
salut mental
aplicada a l'educació social
que tinc mi part de psicòloga
per la part de salut mental
però té la part d'aplicació
a l'educació social
no?
i dic
bueno
jo quan vaig estudiar psicologia
a mi psicologia
em va permetre
veure
com és la persona
com és el servei de la persona
i com funciona la persona
però no donava resposta
a una cosa que per mi
era molt important
que era
no és
què és la persona
sinó
què necessita
i el què necessita
ho respon
sempre
el professional
de l'acció social
un treball social
un educador social
que ens encarreguem d'això
no?
d'aquesta part
per tant
jo soc més
del que necessita
que no
ni qui és
ni quina etiqueta té
ni
m'agrada molt més
el que necessita
i poder estar al seu costat
sí
cap aquí
i com et projectes
al futur
cap on vols enfocar
un cop acabis la tesi
un cop
que t'agrada més
el món acadèmic
t'agrada més
tornar una mica
a la part més pràctica
d'una feina
com la que tens
a la fundació
què et motiva més?
tot i que
no acostumo
a projectar molt
com a
a llarg termini
perquè
bueno
la vida ja
m'ha anat portant
pels camins
i jo m'he deixat
a vegades
portar bastant
pels camins
clar
jo si et dic
que vaig començar
a batxillerat
queriendo ser arquitecta
y repartiendo
segundo batxillerato
això volia parlar
mira
m'has connectat
perquè et volia parlar
d'això
tu vas
perquè ens entenguem
tu parteixes
d'un fracàs
jo
sí sí
no
del que socialment
es consideraria
un fracàs
exacte
exacte
exacte
jo t'ho puc explicar
com que estava interessada
per moltíssimes altres coses
menys els estudis
que també acostuma a ser habitual
amb un adolescent
que s'està trobant a ella mateixa
que estàs molt més interessada
doncs
pel teatre
perquè feia teatre
per el tema de la música
per les amigues
per els nòvios
estava molt més interessada
per tot això
que no pas
per la filosofia
per les matemàtiques
i per l'economia
o sigui
a mi que m'estàs explicant
però això ho connectava
perquè em va fer gràcia
de dir
ostres
ara estàs fent un doctorat
o sigui que a vegades
un adolescent
que té un fracàs
els pares i les mares
o les famílies
han de mirar-ho
constructivament
jo sempre ho explico
i a vegades
m'he trobat
amics
de família
familiars
inclús
és que
va repetir
batxillerat
o
és que
ha decidit
no estudiar
no seguir estudiant
dic
bueno
tranquil
ja trobarà el camí
a vegades el camí
es va fent
es va construint
per això et deia
jo no soc molt de projectar
perquè
el camí
s'ha anat portant
m'ha anat portant
m'ha anat portant
ara bé
m'agrada molt l'acadèmia
m'agrada moltíssim
la docència
m'agrada estar a prop
dels meus estudiants
però
no desconnectar mai
de la part
professional
de l'educador social
que està al costat
de les persones
això
no m'agradaria
desconnectar-ho
si puc
faré
demanar aquest desig
mantenir
mantenir
una mica
una mica
les coses
i a casa teva
quan
que venen d'altres sectors
jo saps que
en aquest programa
sempre m'agrada parlar
de les mares
i de la teva
que a més a més la conec
encara més
em para
des d'aquí et saludem
des d'aquí et saludem
però a banda de la ta mare
tu també tens una figura
familiar
important
que va ser la teva
herida
Araceli
sí
elles dues
aquestes dues dones
a casa teva
m'agrada connectar-les
amb les meves convidades
com a dones referents
per tu
una mica
què és el que t'han portat
què és el que són
què tens d'elles
avui en dia
o en què et reconeixes
jo et diria que
jo crec que soc
soc jo
perquè
perquè m'han fet elles
no
també
no sé
la meva mare
la seva
tenacitat
les idees
que té
superclares
però a la vegada
la tendresa
la tendresa
de la meva mare
la comprensió
l'escolta
amb la meva mare
és un pilar
per mi
per la meva vida
i la meva àvia
també
aquesta part
tendra
aquesta part
bueno
les àvies són les àvies
però és que la meva àvia
Araceli era una persona
molt molt especial
me'n recordo
molt d'ella
a part
penso
a vegades
penso
si la meva àvia
si la meva àvia
veiés
que avui vinc a fer
un programa a ràdio
i me'n recordo
me'n recordo
d'ella
doncs
és que
tot
la teva àvia
que va ser una dona
de la seva època
una dona de la seva època
dedicant-se
que vull dir
que va treballar molt
super treballadora
amb temes
de neteja
que no va poder estudiar
en tot cas
o que no va tenir
exacte
exacte
però
una persona
com super entregada
tant als seus fills
com als seus nets
i bueno
la recordem
amb moltíssim
de carinyo
les dones
de la teva família
que m'agrada molt
parlar d'elles
de les dones referents
els homes també
ens agraden
amb aquest programa
però
aquest és un programa
que fem visibles
dones
home
jo vego
sense
la veritat
és que
em sento
una privilegiada
perquè he tingut
una mare
i un pare
que han estat
amb mi
que m'han acompanyat
que no han deixat
que caigués
en cap moment
a vegades
han sigut
durs
també
i també m'han dit
les coses
com me les havien de dir
però
la sort que tinc
de tenir els pares
que tinc
segurament
no seria
o no hagués fet
el que he fet
i arribat
sense ells
totalment
i quan tu tens
aquests joves
al costat
els que ajudes
que no tenen
aquests pares
que els hi ha sigut
referents
quines són
les eines
més importants
que els has de donar
doncs
primer
l'autenticitat
ser autèntics
amb les persones
ser tu mateix
no?
bueno
el tema
de...
Tenen esperança
que és una mica
te refaig la pregunta
algú que no ve
d'una...
no?
és
molts l'han perdut
i crec que la feina
de l'educador social
és
acompanyar-los
a trobar-la
a trobar el sentit
no?
per això
és per mi tan important
el tema
de l'espiritualitat
perquè
li podem dir
com tu vulguis
no?
però ajudar-los
a trobar l'esperança
a trobar el camí
i acompanyar-los
en aquest procés
jo no et parlo
de la...
no utilitzo
la paraula ajudar
no?
que és com
el típic
quan comences
a fer educació social
els de primer
sempre diuen
no, jo estic aquí
perquè quiero ayudar
a la gente
i diem
bueno, ajudar
ajudar
bueno, acompanyem
les persones
fan els seus propis
processos
no?
tu estàs allà
al costat
per acompanyar-los
no?
i connectant-ho
amb el que deies
dels meus pares
els meus pares
també m'han acompanyat
no han fet el camí
per mi
i això també
jo ho tinc molt present
quan acompanyo
a persones
fer l'acompanyament
i no
fer-los el camí
a ells
que això
jo crec que és
molt important
però parlaves
de temes
d'heroïnes referents
sí
i
de dones referents
de dones referents
i
i em vas demanar
alguna
alguna dona
que jo tingués
com a referència
que suposo que
en parlaràs
ara en parlaràs
però també et volia dir
que jo tinc
moltes
heroïnes
quotidianes
a la meva vida
no?
tinc
les meves
millors amigues
la Berta i l'Ester
que la Berta és superfan
del teu programa
que lo sepas
que bé
la saludem
la Berta
no?
tinc a les
a les meves
a les meves amigues
tinc a les meves gates
la saludem
a les meves companyes
a la universitat
a l'Eliset
a la Isabel
a l'Aina
a la Gisela
no?
a totes les
les meves companyes
no em vull deixar nadie
m'he deixat molta gent
així que ho deixarem
amb companyes
no?
tens moltes dones referents
moltes dones referents
la Susana i la Gemma
de la Fundació Oestia
no?
o sigui
tinc el privilegi
de treballar
amb dones
que són
per mi referents
i jo crec que això
també
em fa qui soc
no?
no només la mare
i l'àvia
que són importants
sinó que
estic configurada
per totes aquestes dones
que van passant
a la meva vida
i em van deixant
cadascuna
alguna coseta
que maco
per totes elles
doncs fem recordes
d'aquest programa
i això ens permet
entrar
amb la dona
de la història
que has triat
per parlar d'ella
la dona
que has triat
està molt
de moda
aquests dies
bé
de moda vull dir
és notícia
que no ho he dit bé
és notícia
aquests dies
sempre ho ha sigut
de fet
des de molt joveneta
és la Greta Thunberg
ella va néixer
un 3 de gener
del 2003
a Estocolm
a Suècia
amb una família
molt vinculada
a les arts
la seva mare
la Malena
és una reconeguda
cantant d'òpera
i el seu pare
actor i productor
i des de ben petita
ella va mostrar
una sensibilitat especial
respecte al medi ambient
als animals
als entorns
i als 8 anys
molt jove
va veure un documental
sobre el canvi climàtic
i va quedar
molt impactada
i no podia entendre
com és que els adults
les persones adultes
no feien res
davant una crisi
que tant en parlem
i que tant hem parlat
que parlem cada dia
perquè cada dia
hi ha pluja
cada dia tenim
episodis
crítics
avui era notícia
quants diners
s'han perdut
amb les onades
de calor a l'estiu
i ella
bueno
va ser molt coneguda
amb només 15 anys
que va decidir
no anar a escola
i es va ser
a davant del Parlament
suec
amb un cartet
que deia
vaga escolar
pel clima
no ho diré en suec
perquè pot ser
una mica difícil
per mi
i volia que el seu govern
el govern suec
complís l'acord
de París
i ella
va fer aquest gest
que inicialment
va ser una mica
la gent una mica escèptica
i després
molts estudiants
la van seguir
o sigui que és una xica
que ha sigut líder
i va néixer aquest moviment
de Fridays for Future
que se va estendre
per a Europa
arreu del món
tots recordem també
molts nens i nenes
de moltes escoles
amb aquests dibuixos
dels Fridays for Future
ha anat a la ONU
al Parlament Europeu
al Fórum Econòmic de Davos
s'ha fet gran
és carismàtica
i també té un compromís
amb altres causes
i ara mateix
participa
amb la Flutilla Civil
que està anant a Gaza
que és una iniciativa internacional
que reclama
d'altor el foc
d'aquest genocidi
terrorífic
que estem vivint
per part del govern d'Israel
i reclama
poder entrar
ajuda humanitària
a la població palestina
un cop
he fet un resum
molt resum
de la seva
vida
ha tingut
nombrosos reconeixements
però sobretot
ella té un valor
que és que
una noia tan joveneta
ara ja no
però quan va començar
ha generat aquesta consciència col·lectiva
i ha sigut un referent
i m'agrada molt
que la triessis
bueno
ets la 185 convidada
i encara no havíem parlat
de la Greta Thunberg
no m'hiro rodó
a mi em va sorprendre
que no la tinguessis
a la llista
sí, sí, sí
hi ha moltes dones potents
i ella és una
per què l'has triat?
per què l'has triat?
bueno una mica
el motiu de triar-la
bueno primer
perquè em recordava
tota
tota
la
la conscienciació social
que ella
fa al darrere
com a activista social
que a mi m'encanta
i a part
t'he pogut
explicar una mica
la meva vida
i per tant
veure'm reflexada
però sobretot
sobretot
perquè
és una dona jove
que a vegades
el que parlàvem abans
el tema dels joves
doncs els joves
no tots els joves
estan a casa
sense voler fer res
doncs hi ha molts joves
que treballen
moltíssimes hores
joves que jo veig
a la universitat
que s'aixequen
venen a la universitat
se'n van a treballar
se'n van a fer pràctiques
al cap de setmana
o sigui
hi ha molts joves
que sí que volen
canviar el món
que sí que tenen
aquesta força
i una mica
l'homenatge
a aquests joves
que no els oblidem
i que hi ha
majoria
majoritàriament joves
que sí que
volen tirar endavant
que sí que lluiten
que sí que treballen
i per últim
ella ho ha comentat
públicament
però ella
és neurodivergent
i també a mi
em semblava
que és una diversitat
és una diversitat
exacte
ella ha explicat
que té un diagnòstic
d'autisme
i trastorn obsessiu compulsiu
i ella ho viu
com un do
no vull romantitzar
tampoc
el tema de la diversitat
funcional
ni molt menys
però ella
ho veu
i ho viu
com un do
i una mica
el recordatori
de joves
d'acció social
de col·lectivisme
i el tema
de la diversitat funcional
una mica
per portar-te
a algú
i parlar
no ho vull
com es diu
romantitzar
perquè s'ha de tractar
si es pot
també
s'ha de tractar
i s'ha de treballar
però primer
hem de començar
per la societat
per la societat
per canviar la societat
sí
sí sí
no no
que pugui haver
diagnòstic
jo crec que ja és
bastant positiu
que moltes vegades
no hi ha diagnòstics
aquí també
podríem allargar-nos
moltíssim
perquè a vegades
el diagnòstic
és posar
una etiqueta
a algú
i també
oblidem-nos
més de la etiqueta
i pensem més
en el que necessita
aquesta persona
i no pas
en aquesta etiqueta
que a vegades es posa
i que pesa molt
sobre la persona
que a Carles
li recau
aquesta etiqueta
Déu-n'hi-do
tenim moltes coses
per aprendre
entrem al toc final
perquè ens queden
res
un minut i mig
clar
jo et volia preguntar
moltes coses així
més teves
així com a personals
entre altres coses
bé
doncs només diré
que tu
també has sigut
com a molt reivindicativa
no?
tota la vida
sí sí
sí sí sí
a casa
a la uni
a tot arreu
et consideres molt treballadora
o t'has de motivar?
no
sóc una persona
treballadora
però
també
canalitzo els esforços
canalitzo els esforços
mira et portava
s'acaba el temps
però
hi ha un llibre
superxulo
d'un filòsof
surcoreà
que es diu
la societat del cansament
que una mica parla
d'esta autoexplotació
i este superpositivisme
amb el tema
de la producció
i del treball
que tampoc ens hem de tornar bojos
que hem de reivindicar
també espais
de connexió amb un mateix
de descans
i d'avorrir-nos
i d'avorrir-nos
i on t'avorreixes tu?
a casa?
a la muntanya?
on t'avorreixes?
jo m'avorreixo moltes vegades
a casa
però sempre busco alguna cosa
per fer
cuinant
m'agrada molt cuinar
m'agrada molt fer
això
muntanya
faig
sí
sí
m'agrada avorrir-me també
per què no?
bueno
m'estic integrant
perquè portem ahir el xip
hem de fer
hem de fer
i a vegades costa
però
el que sí que hem fet avui
és un programa
llarg
quasi d'una hora
i ja arribem al final
perquè ens hem d'acomiadar
així que moltíssimes gràcies Cris
ha estat un plaer
gràcies a tu
per acompanyar-nos
hem après molt
ens portem molts deures
i reflexions
i també volia agrair
com sempre a la Eli
Arjona
que ens ha acompanyat
des de la part tècnica
i recordar
a les persones que ens escolteu
que
sempre busquem heroines quotidianes
on potser no les aniríem
a buscar mai
i que estem al segle
de les dones
però queda molta feina a fer
recordeu que podeu tornar a escoltar el programa
a les plataformes de podcast
i a la web de ràdio Molins de Rei
que sempre ens acull magníficament
adeu
Després de l'anul·lació
de l'última etapa de la Vuelta
el president del govern espanyol
Pedro