Aquí comença Heroïnes quotidianes.
Un programa on les protagonistes són dones amb experiències a compartir
i que ens inspiren en l'art de la vida.
Us parla Bego, Floria. Avui ens acompanya Irene Caravallo Barazas.
Hola, molt bona tarda, Irene.
Bona tarda.
Gestora forestal, fotògrafa, dona compromesa en projectes socials i comunitaris
com l'entitat Enreda de Molins d'Arreu, la teva associació de veïns a la Rierada
o els propietaris de terrenys al Parc Natural de Collserola,
que és un parc molt gran i molt a prop d'una àrea metropolitana.
Ara en parlarem de tot plegat. Déu-n'hi-do les coses que fas, Irene.
Sí.
Fas moltes coses, eh?
Sí, moltes.
Jo crec que les persones que som implicades al final ens acabem implicant en tot.
Bé, de tot això parlarem. I sobretot, perquè m'interessa molt, això de gestora forestal.
Què vol dir ser gestora forestal? Començarem per aquí i després explicarem qui ets.
Va, perfecte.
Gestor forestal, a més, és que és una cosa que és interessant d'explicar,
perquè tothom pensa que el bosc, que els propietaris que tenen bosc,
es dediquen a tallar arbres i ja està, no? O sigui, tallar arbres per tenir el rendiment fuster i ja està.
I realment n'hi ha parts que sí que és això, però en realitat no.
La gestió forestal, sobretot la que nosaltres volem portar, que és el nostre projecte,
és una gestora, o sigui, és una gestió propera a la natura. I això què vol dir?
propera a la natura és una gestió complicada, és de les més complicades, però anem cap allà.
Però la natura vol dir, diguem-ne, que feu, que no és allò de Baix i Talo, sinó que feu moltes més coses.
Ara, ara, ara, per poder anar cap a aquesta gestió, sí que es té que tallar,
sí que es té que entrar en maquinària perquè els boscos estan molt abandonats, estan descuidats, no?
Perquè abans sí que la matèria... Parlo de Coixerola, eh? Parlo de la finca, per exemple.
Nosaltres tenim 70 hectàrees aquí, Coixerola, i entre tots els propietaris forestals són unes 1.000 hectàrees que tenen de propietaris.
Parlant de les finques de Coixerola i el bosc de Coixerola, abans, antigament, s'estrella llenya,
i la llenya que es feia servir per moltes coses, tant per construcció, d'emobiliàries, de cases, per vigues, de fusteres,
i per llenya per escalfar. Forç de llenya, o sigui, n'hi havia molt de consum.
Llavors, com que era profitosa i sortia econòmicament rentable,
doncs es venia la llenya del bosc, del pi, que n'hi havia, s'havia portat el pi,
i llavors el bosc estava net, perquè se treballava molt el bosc i se vivia molt del bosc.
Quan van canviant les èpoques, el bosc es va deixar de tallar
i també van entrar unes normatives que no es podia...
Tallar de qualsevol manera.
De qualsevol manera. Llavors han entrat unes altres normatives.
Però durant molts anys ha estat molt descuidat el bosc,
perquè si no és rentable, tampoc es treballava.
I la mentalitat que havia...
Encara se mantenia una mentalitat d'abans, no? De tallar...
I ara la mentalitat va canviant.
Fa molts anys que va canviant en els altres països,
però aquí està arribant ara.
Aquí a Catalunya, ara.
Llavors, la gestió forestal que nosaltres ara hem començat,
hem començat amb els propietaris d'altres finques,
i que es comença a fer una neteja del bosc,
que és una neteja sostenible.
O sigui, se fa una neteja sempre amb molts criteris.
N'hi ha els criteris que són, que s'han fet, per exemple,
a la nostra finca, que s'han fet 40 hectàrees
i llavors s'ha controlat que s'hi hagi.
Que se va cap aquí, eh?
O sigui, s'ha anat anant amb el pensament
d'una gestió propera a la natura.
Però s'ha entrat en maquinària...
Això què vol dir exactament?
S'ha entrat en maquinària,
i s'ha entrat en maquinària i tal,
perquè està molt descuidat.
I s'ha d'entrar, perquè si no entres a la maquinària ara...
No pots entrar al ramat.
O sigui, un ramat pot entrar quan hagi passat la maquinària
d'aquí a un parell d'anys, un any i mig,
que és com estem ara, la situació.
Llavors, ara t'explico el que és la gestió forestal
propera a la natura.
O naturalística, que se li diu.
Aquesta gestió està pensada
en com ho faria el bosc.
O sigui, com actuaria el bosc.
O sigui, tu t'advantes a com ho faria el bosc.
Si n'hi ha una sequera, quines espècies proliferen?
O si n'hi ha molta aigua, quines espècies proliferaria?
O sigui, l'ecosistema com aniria canviant?
I evolucionant o canviant.
I evolucionant o canviant.
I evolucionant o canviant.
Però no és...
O sigui, pensem que el bosc no és un,
sinó que són com petits ecosistemes.
Perquè és...
A la zona de soleil n'hi ha una vegetació,
a la zona...
Més ombri volant una altra.
Més ombri volant una altra.
Llavors, si n'hi ha unes pendents,
n'hi ha un altre tipus de vegetació,
si és planer...
Llavors, tu has d'anar trepitjant molt el bosc,
com ara nosaltres que hi visquem,
treballem però hi visquem el bosc,
cada dia el trepitgem, cada dia el veiem.
I vas veient com va canviant.
Totes les estacions de l'any i tots els anys,
i durant diversos anys, quins canvis van aventar.
Llavors, la gestió naturalística vol dir
que tu t'avances una mica
intentant comprendre com ho faria el bosc.
Sí, però concretament perquè jo ho entengui,
què vol dir?
En lloc d'entrar i arrasar i emportar-te tota la llenya,
què és el que fas?
Llavors selecciones espècies.
Això.
Selecciones espècies.
Ara, per exemple, nosaltres que hem fet neteja,
hem descobert que el bosc,
per exemple, abans no hi havia garrofers,
no trobaven a la nostra zona de garrofers.
I ara estem veient que anaven sortint garrofers.
Quan s'han netejat, ostres,
mira, aquí ni un garrofer, aquí ni un altre garrofer.
Doncs quan es va anar a tallar,
se van anar marcant.
Ei, això no es toca.
Aquesta cervera no es toca perquè està creixent.
I per què està creixent?
Perquè el clima també està canviant.
Per tant, el bosc va cap aquí.
Doncs ajudem-lo a anar cap aquí.
Jo no ho he dit, però ho diré ara,
que la nostra convidada, la Irene,
és la mestressa de Llenyes Castellbi.
Perquè clar, estàs dient nosaltres, nosaltres, nosaltres...
I jo no ho havia explicat encara.
És Llenyes Castellbi.
Que això és una empresa familiar.
Sí.
Que us dediqueu amb el teu home,
us dediqueu amb aquesta neteja...
Sí, es dediquem nosaltres...
O sigui, ja fa molts anys
que tota la seva família del meu home
es dediquen a la venda,
de treballar al bosc i la venda de llenya,
tant a restauració com a particulars.
I arrel d'això,
i d'anar, de trepitjar,
i de veure, i viure al bosc,
cada any passar els patiments de
plourà, no plourà,
ni hi haurà ni incendis,
no hi haurà ni incendis,
i d'anar-lo vivint.
I jo ja, vull dir,
que és una cosa que sempre m'ha agradat molt,
que ho porto com a dins,
i som molt observadora,
doncs hem volgut anar cap aquí.
La gestió naturalística fa això,
és el respecte a la natura.
Si tu talles uns arbres,
deixes oberts zones
en què pugui créixer el sotabós,
però que quan plou,
per exemple,
ara mateix,
n'hi ha molt arbre.
I la gent,
quan tallem els arbres,
estan matxacant els arbres ja,
però és que,
si no es tallen aquests arbres,
quan plou,
l'aigua queda a les copes.
Clar.
I no baixa el terra.
La gestió que hem fet ara,
que potser no,
o sigui,
no és la,
o sigui,
és ideal,
la de les 40 estàrees,
no?
Però nosaltres que volem que sigui
més ideal encara,
però això ha de passar el temps,
no?
Però ara plou
i l'aigua ja arriba a les arrels.
Aquesta arriba,
arriba a les arrels,
arriba a tota la massa arbòria
que hi ha a sota.
A tot l'ecosistema de sota.
Llavors,
això què fa?
Garanteix una biodiversitat.
Aquest any estem veient,
o sigui,
jo feia 20 anys,
quan vaig vindre a viure
a la Rierada,
fa més de 20 anys,
però quan vaig arribar aquí
jo veia unes rodades
de farigola impressionants
i unes altres plantes,
no?
I les vaig anar perdent de vista
i no les trobava.
Aquest any les he tornat a gaudir,
vull dir,
des de casa,
obrir la porta de casa
i dir,
ei,
que ja farigola,
però n'hi ha,
la farigola que jo 20 anys enrere
estava veient.
Florida.
Florida,
perquè sí que les pluges,
però clar,
li estaven tapant el sol
totes les altres espècies.
A l'obrir,
em obrien compte,
perquè si obres molt,
també es pot cremar,
pots provocar,
una sequera,
vull dir,
que s'ha de fer molt de carinyo
i molt...
Això és molt difícil,
és molt complicat.
Per mi és una de les gestions
més complicades,
però que és la que hem d'anar.
Se té que anar cap aquí.
Això és una filosofia
que a banda de vosaltres,
o hi ha més propietaris
que van cap aquí.
Més propietaris,
o sigui...
Perquè heu fet una associació
de propietaris a tot.
O sigui,
ara,
perquè les persones
que ens escolten,
majoritàriament moltes
que ens escolten
són de Molins de Rei,
però altres,
com que això després
es pensem en podcast,
potser no coneixen la zona.
La Rierada
és un barri de muntanya
ubicat al parc natural
de Collserola,
que és un parc natural
que està en una de les zones
amb major pressió humana
d'Europa,
que és tota l'àrea metropolitana.
Per tant,
heu constituït,
per explicar-ho bé,
una entitat
que són els propietaris,
no?
Sí.
Que entenc
que això també ajuda
a que esteu
anant cap aquí,
cap a aquesta gestió del bosc,
que sigui
més respectuosa.
és que sense
una associació
de propietaris,
o sigui,
sense molta gent,
amb aquesta consciència
no es pot aconseguir.
O sigui,
una persona
sola no pot.
Nosaltres
portem molts anys
darrere d'això,
però sols
no és viable.
Llavors,
amb molta gent
pots demanar
ajudes europees,
però sobretot
és la mentalitat.
Per exemple,
nosaltres,
ara que ja s'ha fet
aquesta actuació,
amb els propietaris,
doncs,
a Papiol
n'hi ha una noia
que té unes cabres
i farem,
l'estem ajudant
que vingui
des de Papiol
a la Rierada
a pasturar
les seves cabres.
Això què vol dir?
Que sempre ens tindrem
que posar d'acord,
doncs,
n'hi ha l'apicultor,
amb els apicultors
de la zona
per no passar
per les seves zones
quan estan
en plena floració.
Tot això
ho hem de tindre en compte
perquè ho hem de fer
com un treball
en conjunt.
Però ella,
que tenia un problema
que si deixava
les cabres
pasturant només
per una zona
pressionava molt
el lloc,
doncs,
amb nosaltres...
Té més opcions, ara.
Clar,
té molta més opció.
I ens ajudem
uns als altres.
Nosaltres,
perquè es manté
la zona nostra
neta
pel tema
d'incendis,
però sense pressió.
I nosaltres
a ella
perquè pot tirar
el seu ramat
endavant.
Una dona
que té un ramat?
Bueno,
sí,
el porta
la Sabina,
la Sabina
que és una
morda dona.
L'haurem de convidar
amb aquest programa,
eh?
Sí.
Perquè una dona
que porti un ramat
a coll...
No el porta
al ramat,
ella,
l'hi porten,
però ella
és la que...
Ella és la mestressa.
La mestressa.
Bueno,
és igual.
I a més,
és un encant
i ens sap molt.
Si ens escolta Sabina
te convidarem,
eh?
O sigui que...
Li diré,
li passaré nota.
Ara ja m'ha explicat
què fas,
després podem aprofundir
una mica més,
Irene,
que em sembla
superinteressant.
Sí,
és molt interessant.
Ara hem d'explicar
qui ets,
una mica,
una mica.
La Irene Carballo Barazas,
que tens dos cognoms
molt interessants
i pocs sentits,
no?
Una mica.
Ets del Papiol,
tot i que vius
a Morins de Re fa molts anys.
I tu et vas criar
en una cantera,
que això també és molt singular.
És singular, sí.
Bé,
perquè el teu tiet,
no?
Sí.
El meu tiet
era el vigilant d'allà,
de la cantera.
Sí.
Nosaltres vivíem...
La cantera Berta,
amb nom de dona.
La cantera és Berta.
Sí, la cantera és Berta.
I és una cantera
en la que se destreuen...
Bé,
tothom sabrà la pedra
que parlo,
que és la pedra granítica,
perquè és la que es posa
a les vies del tren.
Ja a part,
bueno,
sortien pedres de quarts
i tot.
Tu ets la gran
de quatre germanes.
Soc la gran
de quatre germanes,
quatre germanes,
completament diferents
entre les quatre.
I tu sempre dius
que tu ets tímida
i molt introvertida.
Sí.
Però la vida t'ha portat
cap a una altra cosa,
no?
Perquè saps participant
en un munt de llocs.
Sí,
però sempre intento
mantindre-me
en un segon plànum.
No m'agrada...
O sigui,
quan...
Ara mateix ho passo...
Bueno,
ara estic molt còmoda
perquè realment
estic molt còmoda
amb tu,
però...
No t'agrada ser protagonista.
No, no m'agrada gens.
Perquè tu ets fotògrafa,
també.
Sí,
jo vaig estudiar fotografia.
Doncs anem cap aquí.
Sí.
Vas tenir una infància feliç.
Vas tenir una infància molt feliç,
allà a la cantera,
rodeada de natura,
amb els meus cosins.
Bueno,
és que era...
Tot era...
Bueno,
ja et vaig comentar,
no?
Jo sempre me mantenia molt al marge,
molt observant.
Jo era de la que buscava
les pedretes,
la pirita,
el quarts,
el plom que sortia
i m'encantava.
Llavors,
tenia un món allà meu.
Anàvem a buscar
cacgrossos,
feien cabanyes
per la muntanya.
Vull dir que sempre he tingut
un contacte molt, molt proper
amb la muntanya.
La vida t'ha portat cap aquí.
I la vida m'ha portat cap aquí.
A l'adolescència,
jo fugia una mica d'això
i jo era una nana
que m'agradava...
O sigui,
m'ha agradat estudiar,
però ho he portat força malament
perquè tinc dislèxia.
Però no ho sabies.
Això vull que ho expliquis.
En aquell moment
no t'ho van saber diagnosticar.
No, no.
Vas tindre uns professors meravellosos
a l'EGB
que em van ajudar molt.
Però jo no me'n sortia.
Jo feia els treballs
i em deien que els treballs
estaven molt bé
però els exàmens
no estaven com els treballs.
Perquè si algú no sap ben bé
què significa tenir dislèxia,
què vol dir?
La dislèxia,
a part que tenim una memòria
a curt termini
que és més curta,
no memoritzem,
per exemple,
dates ens costa molt memoritzar-les.
Per això porto la xuletilla.
Jo també porto xuleta, eh?
Si ens veieu per una camareta...
No tens una memòria
de curt termini.
M'acosta molt
quan estic parlant
m'atravo bastant
perquè tens d'anar
com buscant les paraules.
En realitat,
és una cosa estranya, eh?
Perquè les tens
però no t'acaben de sortir.
No et surten.
I, per exemple,
el més gràfic,
jo no m'ha après mai
les tables de multiplicar.
no memoritzaves.
No costa molt
de memoritzar
i sobretot
quan són pautes,
costa moltíssim.
Llavors,
tot això
a mi me va crear
moltíssima inseguretat.
Si jo ja era introvertuïda,
això em portava
més inseguretat.
A la teva vida.
Vas descobrir
que era dislèxica
i llavors va ser...
De gran, ja?
Sí, de gran
a través del meu fill,
d'un dels meus fills.
Després,
els dos tenen dislèxia.
El gran té una dislèxia
bastant més severa.
Més semblant a la...
O sigui,
quan li diagnostiquen amb ells,
ho diagnostiquen a tu.
Clar.
I llavors,
perquè és genètic.
Bé,
és genètic.
O sigui,
si a la família
n'hi ha algun dislèxi,
doncs sap probablement
que n'hi hagi.
Els meus fills
han tingut
que per les dues bandes
n'hi ha dislèxia.
I llavors,
però se'ls ja ha tocat la...
I quina diferència hi ha,
jo dic,
per aprofundir una mica
en aquest tema,
entre el moment,
o sigui,
en el moment que tu
no ho vas poder saber
i per tant això
et va generar
tota una situació
d'inseguretat,
tal, tal, tal,
i amb els teus fills
que sí que hi ha un diagnòstic.
Com ha canviat una mica
la mirada social
en m'acompanyar?
Home,
jo quan...
quan
em van diagnosticar
vas passar per dues fases.
Que aquí entra molt enredat
perquè...
L'associació enredat.
L'associació enredat.
L'hem vols de fer.
Perquè,
bueno,
és una família meravellosa
que em van ajudar
i ajuden a molts.
Vull dir,
és...
Enredat,
perquè no la conegui,
tot aquí hem tingut
la Núria Monfort,
que és la seva presidenta,
és una entitat
que treballa
amb persones
amb diversitats
funcionals
de diferents tipus
i acompanyeu famílies.
De fet,
tu estàs
la responsable
de famílies,
no es diu?
No,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
i abans parlaves de tu
i enreda't.
Sí,
i de la meva dislexia
i llavors quan van diagnosticar
el meu fill
va ser quan,
i a mi a la vegada
va ser quan vas dir
ei,
ostres,
vale,
ja sé el que em passa,
o sigui,
no,
no,
no és que no sàpiga
o que no arribi,
és que n'hi ha aquesta problemàtica,
a mi les,
les tecnologies
me van ajudar molt
perquè
corregir,
jo fer-li una nota
al meu fill
de l'escola
que no podia,
que estava malalt
o que no podia menjar
segons què,
tenia que entrar
per internet,
corrector
i després escriure,
inclús escrivint-lo a mà,
t'ho havies de tornar a mirar.
Sí,
perquè moltes vegades
cometia moltes faltes
d'autografia,
això
a mi sempre
m'ha
limitat
m'ha limitat molt
perquè m'agrada molt
escriure,
jo sempre vaig
amb una llibreteta
al bolso
on anoto
coses quotidianes
que a mi m'agrada molt
tot el quotidià
i
clar,
tinc amagada
per mi,
si n'hi ha faltes
d'autografia
ja se trobaran
el dia
que revixin
que se la mirin
però
això em va
tocar molt
i llavors
quan
van diagnosticar
el meu fill
jo em vaig
com
em va vindre
tot el record
de
quan era jove
com ho vaig passar
a l'institut
allò malament
perquè
no em veia cap
pas de moltes coses
que a l'institut
també va ser un professor
el que em va guia cap a la fotografia
perquè
ell veia que jo
tot el que era
artística
i tot se m'adonava molt bé
però
després
les altres àrees
me costava molt
llavors
m'han trobat
a l'institut
on vaig estudiar
l'institut d'estudis fotogràfics
de Barcelona
i
i bueno
vaig estar allà
llavors
quan
el meu fill
li van diagnosticar
la fotografia
a mi el que em va fer
és que
bueno
em vaig angoixar molt
perquè
vaig pensar
ostres
un altre cop
viure
tot això
i a sobre
a través d'un fill
clar
no?
perquè jo ja
ho tinc superalt
ja soc gran
ja no me fa vergonya
dir
torna'm a dir això
ei
trec el carnet
i m'ho apunto
només el meu carnet d'identitat
tinc dislexia
saps?
ara ho dic
abans deia
no serà el carnet d'identitat
ostres
com que no t'ho saps
no?
clar
vull dir
perquè la gent
no ho acaba d'entendre
llavors amb això
va ser
quan
vaig
començar
a fer
el que
més
una de les coses
que m'haves
se m'adonen
que s'observa
i fotografia
que maco
bueno
jo he de dir
a les persones
que ens escolteu
que la gent
fa unes fotografies
meravelloses
de la quotidianitat
sí
que algun dia
les has d'exposar
allò
algun dia
més públicament
més públicament
perquè a moment
les guardes per tu
de totes maneres
tu com deies
per acompanyar
aquest itinerari
quan
bueno
amb aquestes dificultats
que tenies en aquell moment
sí que vas anar tirant
cap a la fotografia
i fins i tot
et vas dedicar
de forma professional
treballant
en una botiga
de fotografia
a Sant Vicenç
durant uns anys
tot i que no
te va acabar
d'agradar
aquell món
sí
no
perquè a més
jo necessito
estar també
molt en contacte
amb la natura
jo crec que sempre
m'ha tirat
d'estr'exterior
d'allà
vaig passar
amb altres feines
he passat
feines variades
moltes coses
jo volia parlar
de ta mare
que no anem parlant
de la Tere
sí
no
perquè la que va decidir
diu
bueno
ma filla que estudia fotografia
però jo també
em faré fotògrafa
sí
sí
ma mare va
bueno
que ella és una dona
molt empenta
i
tot el contrari
ella diu que no
que és tímida
però jo crec que és
bastant extrovertida
just quan
jo començava
a estudiar fotografia
doncs el fotògraf
que havia al poble
ho va deixar
i ella
doncs
em va embolicar
i va agafar
totes
les càmeres que tenia
li va comprar
va agafar el negoci
diguem-ne
va agafar el negoci
i va tirar endavant
i va ser molts anys
fotògrafa
del poble
o sigui que tu sí que
ets fotògrafa
perquè un profet
va acompanyar
però en paral·lel
que això és una història
molt xula
no?
ta mare va entrar
també
també va entrar
ella
ma mare també
superautodidacta
ella
ella
doncs el que li anaven
explicant
també
anava fent
i
i tu de les coses
que sí que has fet
fas narrativa
amb la fotografia
una mica
aquella mirada
perquè vas fer alguna cosa
de gitanos
del
sí
quan
del retrat quotidià
de la Rambla de Barcelona
vas fer un reportatge
de la Rambla de Barcelona
que encara tinc
d'encara
quan estaven
els
limpiabotes
no sé com es diu
en català
jo tampoc
però neteja
sabates
deu ser
sí
neteja sabates
estaven
i
després
clar
jo darrere de la càmera
soc una altra persona
i llavors
és el que potser
m'agrada
que observo
darrere de la càmera
i soc una altra
bueno me faig invisible
com a mi m'agrada
estar
en
saps
invisible
i llavors
vaig fer també
un assentament
que n'hi havia de gitanos
en caravanes
i estava just
davant de la cantera
on
estava la meva família
on treballava el teu tio
i
va treballar el meu tio
després
un altre tio
el meu pare
també va estar
allà
vull dir que
i
i sí
vaig estar
bastant de temps
amb ells
que al final
crees
un vincle
i
com et visualitza
la fotografia
que t'agrada
m'agradaria
continuar
com estic
com estic ara
però sí que
ja quan els meus fills
me siguin més grans
i em donen permís
de posar
les seves imatges
perquè
has fet coses
molt de casa
molt íntimes
però també fas fotografies
del bosc
faig fotografia
del bosc
molt
el bosc el tinc
faig molta fotografia
del bosc
de fet vaig fer
un treball
també que era
amb llums
del bosc
que
com que jo
també
m'agrada molt
el tema
de les
llumetes
que a vegades
sóc una mica
borraca
pels brillos
i llavors
com que
surto
quan plou
quan no plou
quan sempre
trepitjo bosc
doncs vaig dedicar-me
a fer
fotografies
de
quan plou
les gotes
de pluja
a diferents
arbres
flors
com si fóssim
fanalets
al bosc
espero que les veiem
algun dia
aquest sí que
és bo
t'ensenyar
són com
petits fanalets
com allò de dir
com dels
guardians del bosc
les seves llumetes
però estàs contenta
d'haver agafat la fotografia
com una de les línies
de la teva vida
que no és l'única
però és una
sí
la fotografia
és que
vull dir
és una cosa
que sempre m'acompanyarà
perquè és una part
meva
molt meva
i en aquest camí
vas conèixer el Fidel
i abans ja
tot i que
ja venies
del contacte amb el bosc
però d'una altra manera
vas tornar al bosc
vas tornar al bosc
bueno
vau passar per
diferents projectes
una gran escola
i altres projectes
i al final
vas treure la direcció
de lleure
i al final
ara esteu
amb la gestió forestal
però no només
perquè t'acabes de treure
com es diu
ara soc apicultora
apicultora
l'autorització
com a apicultora
dona apicultora
jo és que vull
recalcar-lo de dona
perquè no sé
si hi ha moltes dones
apicultores
o sí
o estic equivocada
n'hi ha
però
bastant menys
com al món forestal
ara comencen a haver-hi
i és superimportant
la mirada de la dona
al món forestal
o com a
l'apicultura
jo ara soc
aficionada
perquè la meva apicultura
va cap a
la gestió
naturalística
del bosc
va pensada
en
el que és
polinificació
ajudar
ajudar
el bosc
el que faria ell
naturalment
donar-li un cop de mà
amb les abelles
que puguin polinitzar
i que puguin
exacte
perquè per exemple
a coixerol
n'hi ha maris apicultors
i professionals
vull dir
que viuen de la mel
o que venen mel
que viuen de la mel
i estan fent un treball
excepcional
no?
però
bueno
si n'hi ha
aquests
petites ajudes
al bosc
perquè tenim
les
les
les
les
les
asiàtiques
vull dir
les espècies
invasores
llavors
estan matxacant
molt
no només
a les abelles
nosaltres
es veuen les abelles
perquè
perquè clar
són les que més li agraden
no?
perquè porten la mel
al pa
i bueno
doncs això
agrada
però
estan matxacant
també
totes
n'hi ha molts polinitzadors
que també s'alimenten
aquestes
abelles
d'ells
i
bueno
aquestes
vespes
i
clar
estan matxacant
llavors
posant
polinitzadors
és una manera
de
combatre
aquesta
és complicat
aquestes espècies
que venen de fora
és molt complicat
per això
és important
la gestió naturalística
perquè
intentes controlar
que no n'hi hagi
espècies
foraneres
i intentes
ajudar
les espècies
d'aquí
autòctones
autòctones
les que siguin aquí
i això
que em vas explicar
preparant el programa
que em vaig quedar al·lucinada
dius
no és que ser apicultura
és com tenir un ramat
o sigui
les abelles
és com tenir un ramat
sí
de fet
et dones d'alta
ramaderia
perquè és un ramat
que tu has de cuidar
de fet
n'hi ha l'apicultura
que és en el meu cas
que tens les caixes
allà en un lloc
i cuides
no tens les cries
tens que
tens que
si
n'hi ha en èpoques baixes
li tens que alimentar
vigila que tinguin aigua
vull dir
i és un ramat
és considerat
ramat
n'hi ha també
la de transumància
clar
saps?
com un ramat
sí, sí
com el ramat
sí, sí
la meva família era transumant
per part de mare
clar
d'ovelles
d'ovelles
de la muntanya
bueno, això és aquí
això és que xulo
momento vego
sí, sí
i les abelles
vas començar
així com fa poc
però bueno
dins d'aquesta
no?
d'aquesta mirada
com circular
seria, no?
de tot el cicle
de la vida
sí
nosaltres dintre
de la nostra empresa
perquè vosaltres
perquè ens entenguem
més enllà de la gestió forestal
del terreny
que teniu vosaltres
i que
hi ha altres terrenys
que us cedeixen
per poder fer gestió
vosaltres diguem-ne
també la part de l'empresa
és la venda de llenya
exacte
nosaltres venem llenya
i després Carbo
que som
intermediaris
venem la llenya
intentem sempre
que sigui la llenya
del nostre
del nostre
del nostre
bosc
però clar
n'hi ha molta llenya
n'hi ha que no
no pot ser
llavors agafem
d'altres finques
però sempre
això sí que ho tenim claríssim
sempre ha de ser
llenya que vingui
de gestió forestal
però d'una gestió forestal
responsable
i responsable
no agafem mai llenya
que no es vingui així
hi ha gent que sí que ho fa això
diguem-ne
hi ha gent que
que sí
arregla-se una mica
sí
i això que explicàvem al principi
perquè
tu vius
en una
urbanització
o un barri
de muntanya
que està
que està dins
d'un parc natural
que està
en una àrea
metropolitana
que ara
ara diré una barbaritat
però que deu tenir
5 milions o 6 de persones
perquè si comptes
per ser
4 com a mínim
és una
és tota una barbaritat
tot això
com es gestiona
o sigui
com ho vius tu
perquè clar
no és el mateix
fer gestió forestal
a 15 minuts
de plaça Catalunya
bueno
de plaça Catalunya
no
però
de la Diagonal
que no
no sé
el Bages
no
o el Montseny
és
és complicat
és molt complicat
per exemple
els pastors
tenen molt problema
per exemple
Sabina
tindrà problemes
quan
per molt que posis
eh
agafeu els gossos
no vagin sueltos
tal
vigileu les bicicletes
que n'hi ha ramat
pastura
se tindrà que conscienciar
molt
posant
cartells
i bueno
que se vagi sapiguent
no
tot i això
cansa molt
o sigui
si hi ha una feina
dura
perquè és una feina
que
és estiu
i fa molta calor
és hivern
i fa molt de fred
no
en el meu cas
jo
aprofitem
les hores solars
perquè n'hi ha
hores que és impossible
de treballar-hi
al bosc
n'hi ha
n'hi ha
n'hi ha
si s'aprofita
les
si és això
complicat
s'accomplica més
quan n'hi ha
molta pressió
humana
per exemple
tu vas
i dius
mira
estan
els bolets
per exemple
mira està sortint
això
agafes així
vas en cura
que s'agafi
d'aquesta manera
o
ja bastant
que n'hi ha
tota la sèrie
tota la fauna
que n'hi ha
puguin alimentar
i ho tinguin
i llavors venen
i arrasen
zones
gent que
ostres
si vas al bosc
i
vas a agafar bolets
i t'agraden
fes-lo amb respecte
no?
si vas a passejar
ves amb respecte
el bosc
és com un temple
vull dir
el bosc
no pots anar cridant
i la gent va cridant
i quan passen les bicis
van cridant
els uns als altres
ei
que no esteu sols
el bosc
vull dir
el bosc
s'ha cedit
aquest camí
perquè passis
no n'hi ha gent
que fa
banys de bosc
ostres
és que
ens està donat tant
i
nosaltres
no som conscients
i com estem
tan a prop
de ciutat
és com no ser
tan conscient
del que
del que ha passat
jo suposo que la gent
amb la pandèmia
també com que
el va descobrir
perquè hi havia gent
que potser vivia a prop
i no l'havia trepitjat mai
exacte
i
hi ha zones
que estan molt
matxacades
perquè tothom passa
pel mateix
lloc
o no?
Bueno
bastant
perquè com que ara
les noves tecnologies
a mi m'han anat superbé
amb el meu tema
de dislexia
que t'ajuden molt
o sigui
ben utilitzades
molt bé
però també
les ubicacions
de les zones
Aquest curriol
és estupendo
per passar en bicicleta elèctrica
Sí
nosaltres
per exemple
nosaltres
per exemple
hem fet
aquestes intervencions
hem fet
unes hectàrees
després explicaré
el que són
també
una hectàrea
que s'ha fet
que són
15 hectàrees
que és un
PPP
PPP
què vol dir?
que és un perímetre
de protecció prioritària
Ah, molt bé
Ho dic perquè la gent
quan veu
quan va al bosc
i veu
que s'ha tallat molt
com que és un bosc
molt pressionat
per la població
també s'espanten
i llavors
Doncs explica-ho ara
però si no se'ns acabarà el temps
Ho explico ara
Un PPP és
o sigui
n'hi ha zones de bosc
i ara va haver-hi
un dilema molt gran
perquè
hi havia un apicultor
que es va queixar
que s'havia
matxacat molt
la seva zona
però era perquè estava
dintre d'aquest perímetre
que són 15 hectàrees
Aquestes 15 hectàrees
Dins de Collserola
Dins de Collserola
Dins de la nostra finca
15 hectàrees
de la nostra finca
Llavors
això és un projecte
que ho va fer
està elaborat
amb Generalitat
amb el Marc Castelló
la fundació
del Marc Castelló
Pau Costa
Llavors
és un
són punts estratègis
que això sempre tindrà
que està així
ens agradi més
o ens agradi menys
però són uns punts
estratègics
en els que
si n'hi ha un infant
un incendi
d'aquests que n'hi ha
de sisena generació
que pot haver-hi
aquí
els bombers
poden entrar
poden entrar
i intentar
actuar
i poder
parar l'incendi
paralitzar
o
rebaixar
la violència
i això
ens agradi a nosaltres
més o menys
és que fer
és que fer
perquè
i ho vols explicar
perquè visualment
potser impacta
visualment
impacta
impacta
també
s'ha de pensar
que
i també
pensant
quan es fa l'actuació
que hem fet nosaltres
a les 40 hectàrees
també
n'hi ha gent
que diu
ostres
heu deixat arbres
en peu
morts
com és que s'han deixat
arbres en peu morts
o han deixat
tot d'arbres
al terra
morts
doncs sí
perquè s'ha de deixar
per la biodiversitat
i la gent pensa
que s'ha deixat allà
i que la gent
és que mira
han tallat
s'han importat la llenya
i aquests els deixen
perquè no els volen
no
se deixen en peu mort
perquè n'hi ha animals
que fan aquí
els seus nius
que fan el seu cau
que ho necessiten
bactèries
també
clar
de vegades
tu tries
les seures
mateixes
que diuen
les seures
estan ofegant
aquesta eura tan gran
doncs
antigament
es tallarien
totes les seures
i fora
ara no
ara n'hi ha
n'hi ha n'hi haures
que sí que estaven
però n'hi ha n'hi haures
que no
perquè també
porten una
biodiversitat
que és important
una espècie de fauna
que és important
per això la gent
quan va passejar al bosc
i veu que n'hi ha
unes actuacions
n'hi ha unes
que semblen molt matxacades
tenen un sentit
i sobretot
a coixerola
que pensin
que a coixerola
no es fa res
sense sentit
que es cuida
que es cuida
molt
i que la gent
que estem
que són propietaris
que estem allà
estimem moltíssim
el bosc
perquè és que
és part de la nostra
vida
de la nostra història
no només hi treballem
sinó que
el trepitgem
el vivim
cada dia
quina hora
és l'hora que més
t'agrada
a tu
del bosc
les primeres
hores
del matí
sí
la primera hora
del matí
perquè
em fa aquesta olor
fresca
net
la rossada
i t'ha donat
mai cap susto
el bosc
bueno
sí
és que el bosc
és un desert
viu
i llavors
per molt que el coneguis
la gent no pot anar
i pensar
que
això m'ho conec
i
he passat mil vegades
i ja sé
per on passo
no
perquè
avui
estàs trepitjant aquí
i ahir ha caigut
una branca
i
que no
no la tens
controlada
o
quan hi ha vent
tens que saber
quan vas
com vas
el bosc
clar que t'ha d'anar
assustos
però t'ha d'anar més
satisfacció
moltes més
i això que m'explicaves
quan parla del programa
dius
que m'has fet pensar
que jo tota la meva vida
he estat connectada
quan vam parlar
és una cosa que no
no hi penses
però clar
després
és que
sempre ha estat el bosc
vull dir
i a més
és que jo sempre
quan estàvem allà a les canteres
era com de les que
me quedava
i tenia aquest abret
preferit
que el cuidava
que el mimava
aquesta zona
sempre m'hi fixava
i
i llavors
és que
sempre ha estat
connectada
amb la natura
quan
amb els meus pares
amb la
Tere
aquesta dona
que s'embolicava
l'avant al cap
i agafàvem
la furgó del pare
i on se n'anàvem
ens n'anàvem
al bosc
vull dir
a altres boscos
però sempre
les nostres vacances
les nostres vivències
i els cas de setmana
i tot
sempre han estat
vinculats al bosc
a Papiol igual
amb el meu tiet
anar a buscar aigua
a la font
que abans feia molt
i per mi era
i per restar el bosc
i per la fotografia
jo veig una paraula
que connecta
que és la paciència
a les dues
tu tens paciència
jo tinc paciència
més que paciència
sóc observadora
llavors
això és el que
me dóna la paciència
perquè
si ets observadora
tens que tenir
llavors
sóc de les que m'agrada
anar a passejar
parar
la calma
mirar
observar
veure coses petites
que a vegades
la gent passa
i no veu
perquè
si tu vas
passes a fer
com és
com és
com és
com és
que vas anar
a fer exercici
vas a córrer
vas a caminar
però si no pares
a observar
no
no veus
la realitat
que n'hi ha
aquell bosc
aquesta aigua
que està passant
per aquí
o aquest
aquí n'hi ha
aquestes
petjades
d'això
no ho veu
i està vinculat
per mi
n'hi ha una vinculació
molt gran
no l'havia pensat mai
després de la nostra conversa
vaig pensar
ostres
és que sempre ha estat
a la natura
i sempre
la fotografia
m'ha portat
a veure
aquesta
a tindre aquesta mirada
cap al bosc
ja voler fer
aquesta gestió
i el que vull dir
vull deixar
bueno
vull enviar un missatge aquí
que és que se necessiten dones
al bosc
perquè la dona
tenim una visió
recol·lectora
les dones sempre han sigut
com recol·lectora
se'ns agradi
que ens ho diguin o no
hem tingut
i tenim aquesta
i són cuidadores
perquè ja ens ve de mena
i llavors
aquesta mirada
cap al bosc
es necessita
i hi ha poques dones
hi ha poques dones
n'hi ha
cada cop estan a 20 més
però es necessita
com es necessita
una professionalització
dintre de les colles
les colles
que es van a tallar
que van a fer
aquestes hectàrees
que van a fer
aquestes neteixes
al bosc
necessita
que siguin colles
professionalitzades
però la visió
de la dona
és molt important
hi ha molta
molta enginyera
molta tècnica
però es necessita
gent
que estigui
allà trepitjant-lo molt
cada cop
n'hi ha més
però
i si vols
anar cap aquí
professionalment
què has de fer
o quan tu dius
falta més dones
falta més dones
ramaderes
més dones
gestores forestals
que això suposo que
ramaderes
que treballen
que agafin
una motoserra
i una desbrussadora
que vagin al bosc
i que
sàpiguen
el que tenen
que tallar
i això és una feina
molt d'homes
tenim la mirada
recol·lectora
és veritat
però clar
jo crec que
professionalitzant
i
estar en la dona
allà
amb aquella mirada
se pot fer molt
n'hi ha molta gestora
nosaltres ara
en aquesta època
per exemple
que no tenim tanta
feina
de repart
i tot
ens formem
cada any
cada any
anem a formacions
en aquestes formacions
n'hi ha dona
però
encara no prou
encara no prou
encara no prou
es necessiten
doncs aquí queda fet
a la crida
Irene
doncs ara passarem
a una altra
de les seccions
del programa
però si no
no ens donarà temps
que és la secció
de Dones amb Història
Dones amb Història
que ens porta
és una
super fotògrafa
la Cristina García Rodero
ara explicarem
la seva biografia
ara l'explicaré jo
però diguem
per què l'has triada
l'has triada
perquè
la Cristina
la Cristina García Rodero
és una fotògrafa
que fa
fotografia
a lo rural
llavors
jo m'identifico
amb aquesta visió
de
estic darrere de la càmera
i fotografio
el que està passant
el que està passant
en aquell moment
anava
a poblacions
ella tenia
la seva feina
però després
feia
les seves fotografies
de festes populars
de comunions
enterros
tradicions
tradicions
i ella ho feia
des de la seva visió
des de
i la cosa
rural
el quotidià
el que
hi va posar
aquesta visió
ha fet moltes
però
per mi
la que a mi m'agrada
i en la que
m'identifico
m'agrada molt
és aquesta
visió
aquesta mirada
ella va néixer
a Portoia
a Ciudad Real
el 1949
tens 70 llargs
75 o 76
i és una figura fonamental
de la història
de la fotografia
documental
que seria una mica
aquesta branca
de la fotografia
i amb una projecció
que
t'ascendeix
les fronteres
nacionals
perquè té un reconeixement
internacional molt important
ella va ser admès
l'any 2005
a Magnum Fotos
i va ser la primera
fotògrafa espanyola
a integrar
aquesta agència
a integrar-se
en aquesta agència
la primera persona
ah
la primera fotògrafa espanyola
a entrar a Magnum Fotos
vols dir
la primera fotògrafa
o fotògraf
sí
ah vale vale
pensava que era dona
mira fixa
no no
la primera persona
sí
ella
sempre ha tingut
no
un pont
ha utilitzat la fotografia
com un pont entre dos mons
el visible i l'invisible
no
el ritual
la cotidianitat
això que explicaves
la tradició
la identitat
i té una profunda immersió
en aquestes tradicions
rituals
cultura popular
des de diverses parts del món
però tant
el seu
una de les seves
diguem
les sèries més conegudes
era l'Espanya Oculta
que ho va fer
durant un període
de transició social
i política
molt important
i que té un valor
antropològic
històric
que té
molta importància
ella va començar
a l'Escola de Belles Arts
a la Universitat Complutència
de Madrid
primer va començar
per la pintura
i després
va acabar
els estudis
a fotografia
als 17 anys
ja va fer el seu primer
reportatge fotogràfic
tu com vas fer
el teu primer reportatge fotogràfic
te'n recordes?
mira no sabia que ella
però
jo cap als 18
cap aquí
ella va fer el Santo Boto
de la seva ciutat natal
de Portoiano
que de fet allà han fet un museu
jo no ho sabia
me l'he estat mirant
no
jo també ho he descobert avui
buscant la seva biografia
i han fet un museu
que li dediquen
crec que
el
el van inaugurar
fa poc
bueno fa poc
a veure fa poc
tot és fa poc
el 2018
no fa tampoc
però bueno diguem-ne
que no és una cosa
molt antiga
vull dir que és bastant
de fa poquets anys
ella té el Premi Nacional
de Fotografia
el Premi Eugène Smith
de Fotografia Humanista
el Premi Ortega i Gasset
de Trajectòria Professional
i la Medallador
al Mèrit en les Velles Arts
i és doctora
Honoris Causa
de la Universitat de Castellà
a la marxa
i va ser la primera dona
a rebre aquesta distinció
també
això sí
ha sigut molt pionera
molt pionera
en aquest
i a mi el que m'agradava molt
era
o sigui
quan jo vas decidir
també
que
que bueno
que m'agradava
que volia la fotografia
però a la meva manera
sí
ella
vaig pensar
ostres mira
és que ella feia
treballava
de l'oceo
però després
el cap de setmana
quan sortia
era professora
era professora
i quan sortia
s'anava a fer
aquestes
tasques
i penses
no no
vull dir que tu també
tu treballes
de gestora forestal
i les teves estones
fas de
com a dona
que ho volia destacar
diu que mai ha estat senzill
treballar amb una càmera
perquè per una dona
quan ella
va començar
estaven regades
com a un segon pla
els homes tenien la veu
i l'autoritat principal
i hi havia poca confiança
en les capacitats femenines
i que es considerava
que la fotografia
era una ocupació
com temporal
per a les dones
com a secundària
com que no podia ser
una cosa
i que assumir riscos
per fer
per fer
diguem-ne
fotoperiodisme
que significava
que havies de dedicar
molt de temps
doncs això
te trencava
diguem-ne
la conciliació
familiars
tu la conciliació
com la portes?
vas fent
jo
l'has fet
per això vaig fer també
el treball
dels meus fills
quan estava fent
quan estava així
jo
amb el tema
que faig
estava fent un
bueno
vaig entrar
en un taller
de fotografia
i
sempre que feia
treballs
em deia
ja però és que això
vaig amb els meus fills
és que clar
aquestes
aquí és que estava el meu fill
és que passa el meu fill
per davant
és que tal
i em va dir
i per què no fas els teus fills?
clar
i llavors
i a més
amb tot el que tenia al cap
vas dir
ostres
i aquestes imatges
va ser el que em va ajudar
a veure tot
amb una separació
i a donar-te una perspectiva
però és molt complicat
molt complicat
bueno
ja parla
dormir amb el cotxe
agafar confiança
amb la gent
que això és difícil
ho deies tu
quan ho vas fer
amb el campament
aquest
quan vas fer
aquella sèrie
és una dona
molt interessant
diu
jo no busco
la imatge perfecta
busco que parli
que emocioni
i que arribi
això és una mica
el que tu també fas
el que a mi m'agrada
fer
amb aquestes coses
que te digui
alguna cosa
que són de les que penso
que per exemple
a la imatge
t'ha de dir
és ideal
que vagi a un test
però
si no
t'ha de dir
a tu
te pot dir una cosa
o a mi me pot dir
una altra
però
que
que t'entri
i ella ha buscat
sempre l'ànima humana
l'ànima
els ritualss profuns
els moments vulnerables
això que deies
de la quotidianitat
molt maco
m'agrada molt
que ens hagis portat
jo m'he apuntat
a llistes de coses
a fer a la vida
anar a veure
el museu
de la Cristina García Rodero
a Puerto Llano
que no crec
que
jo m'ho he mirat avui
perquè no ho sabia
i m'ha semblat
interessantíssim
doncs entrem
en la recta final
del programa
amb el top final
per acabar
de fer-te res
quatre preguntes
d'aquestes
de
vamos a conocer
anem a conèixer
una mica millor
la Irene
per exemple
tu ets més de matí
o de nit?
jo soc de nit
i què t'agrada més?
el silenci
bueno, clar
si et pregunto això
a tu que t'agrada el bosc
però hi ha silenci al bosc?
no m'ha dit
t'agrada més el silenci
o el soroll de fons?
n'hi ha silenci
però
és un
és un silenci
amb soroll de fons
amb soroll així
sí
tu el detectes
de seguida
el soroll del bosc?
sí
és que m'encanta
de fet
quan estic al bosc
el que m'agrada
és entrar
i estar
bueno
jo perquè soc una privilegiada
perquè és que jo estic
estic tenint la roba
que estic la roba
com el bosc
amb una soroll del bosc
i estic sentint
els diferents
cants d'ocells
que n'hi ha
i es diferenciar?
no sé quin és quin
però sé que n'hi ha diferents
i quan
i els veus
com es criden
l'uns als altres
vull dir
i tot el soroll
és
bueno
t'agraden
sí
i si haguessis de tornar a començar
triaries el mateix camí?
ostres
sé que continuaria
com
sí
sé que estaria al bosc
i sé que està
lligada
o lligada a la natura
i lligada a la fotografia
això sí
potser ho portaria
d'una altra manera
si sàpigués que
són dislèxiques
això també és veritat
però bueno
des aquí també fem una crida
a tenir en compte
totes aquestes coses
ara es tenen
bastant
però encara falta
però sí
sí
jo crec que
no variaria
gaire
i has menjat mai mel
directament d'un rosc
sí
i què?
fantàstic
quan tinguis les abelles
he de venir un dia
de fet l'altre dia
no et fa por
a mi em faria una por
tremenda que em piquessin
bueno no
perquè vas protegida
de fet
jo tinc unes
que les tinc com molt a prop
que són les meves nenes
que dic
elles se'n coneixen
i se deixen apropar
i si no no
bueno
ai Irene
que ja arribem al final
quin greu
perquè expliques coses
super interessants
moltes gràcies
hem estat super a gust
està super còmode
molt còmode
de veritat
que bé
i jo contenta
i agraïm a la Eli
que la tenim aquí
de tècnica
Eli Arjona
i a Ràdio Moritz de Rei
i ja ho sabeu
ens podeu recuperar
en podcast
si no ens heu escoltat ara
ja ho punjarem
i a les xarxes d'Instagram
Ero Ero Quotidianes
que sempre ho dic
gràcies per ajudar-nos
a conèixer heroïnes quotidianes
allà on potser
no les aniríem
a buscar mai
Notícies en xarxa
Bona tarda
són les 7
us parla
Mercè Roura
l'opà del BBVA
al Banc Sabadell
i la reducció
de la jornada laboral
que el Consell de Ministres
aprovarà demà
i la reducció