Aquí comença Heroïnes quotidianes.
Un programa on les protagonistes són dones amb experiències a compartir
i que ens inspiren en l'art de la vida.
Us parla Bego Floria i avui ens acompanya Rosa Maria Prat i Balaguer.
Molt bona tarda, Rosa Maria.
Hola, bona tarda. Bona tarda, Bonaia.
Escriptora, especialment de novel·la històrica,
doctora en ciències d'educació, llicència en pedagogia,
has estat mestra molts anys, ara et dediques a l'escriptura gairebé exclusivament
i amb altres activitats de compromís que tens social i d'altre tipus.
Ara parlàvem, després en parlarem, però parlàvem abans de començar aquest programa
de Sor, com es deia?
Sorisaura de Pedralbes.
Sorisaura de Pedralbes.
Una germana, Clarissa, del monestir de Pedralbes,
que, darrerament, ha estat traslladada a Bilobidonyar.
I jo et comentava que la setmana passada, amb aquest mateix programa,
amb la Patricia Cancelo, que és escultora,
parlàvem de la mateixa persona,
perquè, a més a més, és una gran fotògrafa,
i, bueno, deu deixar petjada aquesta dona, no?
Sí, molt.
Una dona referent.
Sí.
Sorisaura de Pedralbes és una germana clarissa que va entrar en el monestir als 16 anys
i ara, al 63, després de viure tota la seva vida en el convent de Pedralbes,
s'ha vist obligada amb un trasllat no volgut.
Clar.
I està en el convent de les Clarisses de Bilobidonyar.
Ella treballa, es dedica, a més de resar i, a més de les obligacions com a religiosa,
a la fotografia.
La fotografia amb reflexes,
i ella diu que l'art és veure allò que els ulls no veuen, no?
Saber transmetre aquelles petites coses.
Ella publicava cada dia un article a La Vanguardia sobre coses que veien a l'hort.
Ja podia ser una marieta, ja podia ser un ànec, ja podia ser una flor,
i, a partir d'aquí, feia fotografia de reflexes,
i feia el seu escrit científic, argumentant, doncs, què representava aquella fotografia.
Jo me l'estimo molt, me l'estimo molt.
No sé si ens podrà sentir, però, si ens sent, li donem molts recursos.
No, jo l'hi diré, sí, perquè estic connectada amb ella a través de les xarxes socials.
Estàs connectada amb ella, ara, primer explicarem qui ets,
però estàs connectada amb ella, entre altres coses,
amb una altra dona que també va viure allà, al monestir de Pedralbes,
bueno, no era monestir llavors,
que és Elisenda de Moncada,
a la qual tu també has dedicat, ara, una novel·la,
la teva última novel·la.
La última novel·la.
Elisenda de Moncada i de Pinós va ser una filla d'una família noble
del que va viure al segle XIV,
i 14 els seus avantpassats van ser sanescals
i persones molt fidels al rei de la Corona d'Aragó.
La reina Elisenda va néixer a Aitona,
a la baronia d'Aitona, el 1292,
i jo li dedico aquest llibre perquè jo treballo
i m'agrada donar a conèixer i fer visible a les dones invisibles.
És una reina catalana,
es va casar als 30 anys amb un matrimoni
que ella crec que no volia.
Però, clar, això és hipòtesi,
perquè dels 30 anys de la seva vida,
poca cosa en sabem.
Sabem qui va ser el seu pare, la mare,
el nom dels germans,
però...
Es va casar amb Jaume II.
Sí, ella entra a la història
quan es casa amb el rei Jaume II,
rei de la Corona d'Aragó,
que és la quarta esposa del rei.
Si no es vés donat aquesta circumstància,
possiblement de l'Elisenda de Moncada
no en sabríem res.
ella és important per aquest fet,
i un altre fet,
que és la construcció,
el seu projecte de donar vida
al monestir,
que és un gran patrimoni arquitectònic,
al monestir de Petres Alves,
amb llatí que pot dir
pedra blanca, pedra albés.
Ah, mira, veus?
Això no ho sabia.
Segur que és molt conegut,
però jo no ho sabia.
Segur que...
Ara, després,
explicaràs una mica més a fons
qui era l'Elisenda i per què aquest llibre.
Primer anem a començar per qui ets tu,
perquè si no,
la gent ens està escoltant
i no ens ubiquem,
no ens ubiquem.
La Rosa Maria Prati Balaguer
vius a Sant Sedona i de Noia.
Estàs connectada amb Molins de Rei
a partir de persones compartides,
no?
La Sesca,
que ens ha connectat,
una també heroïna d'aquest programa,
i ha sigut mestra durant molts anys.
Vas néixer a Terrassa, però.
Sí.
Vas néixer a Terrassa.
El 1950,
el 3 de juny.
De 1950.
I amb una trajectòria,
doncs,
molt marcada per aquesta vocació teva educativa,
que també connectes amb la part històrica
i amb aquest compromís amb la memòria,
amb la memòria històrica,
per moltes raons.
I alguna d'elles també té a veure
una mica amb la teva infantesa, no?
Una infantesa amb un entorn...
Sí.
Bueno,
que era difícil en l'època franquista.
Sí.
Tal com has dit,
vaig néixer a Terrassa
al moment de la postguerra,
després dels anys difícils de la Guerra Civil.
Terrassa és la...
Era la ciutat del fum,
de les indústries de la fàbrica tèxtil,
on es fabricava el cotó.
I jo sempre explico
que anàvem a tocs de sirena.
ens llevàvem ja amb el toc de la sirena
que marcava l'hora que entraven els treballadors,
i l'hora del migdia de dinar
i l'hora de plegar a la tarda.
Soc filla de...
El meu pare es va dedicar al tèxtil Mas,
que era una empresa que fabricava teixits,
i la mare a casa repassava les peces
que portava el pare
i era...
Repassava a rades,
que n'hi deia.
Cosidor de rades,
que eren aquelles rades
que les màquines,
quan havien d'anudar un fill,
un fill quedaven...
Que es marcava.
Com has deia ta mare?
I polien.
Com has deia ta mare?
La mare es deia Enriqueta.
M'agrada parlar de les mares.
Enriqueta Balaguer-Quartero.
Era...
La seva família provenia de Montcòfar,
de la província de Castellón,
i l'avi Enriqueta va morir molt jove
i es dedicava a tenir un petit negoci de rajoles,
de la porcelanosa, per exemple.
Podríem parlar d'aquesta marca que ara coneixem.
Doncs la zona de Castellón
és una zona on hi ha molta ceràmica,
que s'aplica a les cuines,
als quartos de bany.
Sí, sí.
I...
No va tenir una infància.
La mare es va morir...
O sigui, la meva àvia es va morir molt jove.
Tenia dos fills.
La meva mare era la gran.
Tenia un germà, el tiet Josep.
I l'avi Enriqueta es va tornar a casar.
Es va tornar a casar i va tenir dues filles.
I la mare no ho va tenir fàcil,
perquè, clar, era la germana de quatre germans
i amb una madrastra i amb dues germanastres, no?
De manera que ella havia de cuidar els petits,
havia de fer la feina de casa
i per postres el seu pare es va morir jove, també.
Els 40 i escaig d'anys.
I tenia moltes ganes de casar-se i de marxar,
de marxar d'aquell ambient, no?, d'aquella casa.
I es va casar amb el meu pare,
amb el Joan Prat.
Amb el Joan Prat, que també té una mare
que també és molt referent a casa teva, l'àvia Maria.
Sí, el pare va néixer a Sant Padó,
a la comarca d'Albages.
També és terra de vi,
de vi com Sant Sadorn i de Noia, no?
Sant Sadorn i de Noia més cava
que no pas vi com Albages.
Eren set germans
i, bueno, hi ha un episodi
que ha arribat a la família,
però que hi ha hagut molts silencis,
com a moltes famílies, no?,
d'aquella època, després de la guerra,
que se'n parlava poc.
Però l'àvia Maria va ser molt valenta
i amb sis fills va marxar cap a Terrassa
per treballar a buscar feina
a la indústria tèxtil, a les fàbriques.
I l'hereu es va quedar a Sant Padó amb l'avi.
I va tirar cap allà
i també va treure't un pare del seminari
perquè el volien...
Sí.
El volien...
Bé, a Fusellà no anava a dir,
però perquè va fer un llibre...
Perdó, un escrit en català seure a futbol.
Sí.
Al pare li agradava molt jugar a futbol
i va fer, ara diríem, un còmic,
una llibreta on dibuixava
tota la seqüència d'un partit de futbol.
i amb català, amb els diàlegs, amb els núvols de cada còmic,
les bafarades que anava omplint amb el text del diàleg.
I sembla ser que en els seus superiors no els va agradar gens
que es dediqués a pensar en el futbol i que no es dediqués tant a resar, suposo.
A l'església.
I, bueno, i el van castigar, el van castigar de tal manera
que l'àvia Maria va buscar a Sant Padó,
algú que l'acompanyés amb un carro,
i de Sant Padó se'n va anar a Vic
i van tindre una discussió allà amb el responsable del seminari
i se'l va endur cap a Sant Padó.
Ara segurament a vosaltres escolta i dir,
per què expliques aquesta història?
Home, doncs perquè jo vull dir
que en aquella època que era postguerra, no?
Sí.
Més o menys.
Que una dona s'enfrontés...
Bueno, era abans de la postguerra, eh?
Aquest episodi...
D'abans de la guerra?
Sí, perquè el pare va estar en el front de la batalla de l'Ebre.
Ah, val.
Bueno, en tot cas, en una època en què les dones,
enfrontar-se a l'església no eren les coses més fàcils del món.
Per això t'apreguntava també, m'agrada recordar,
m'agrada molt quan me la vas explicar la història a la teva àvia,
perquè me la imagino allà, no?, anant al seminari
i això d'aquesta manera no pot ser.
Això situa una mica, també una mica, qui ets tu, no?
D'on vens? De ta mare? De la teva àvia?
Tot i que tu també vas ser filla d'una època,
perquè tu volies estudiar i no et van deixar.
Sí, és veritat.
En aquell moment.
Sí.
Jo als 14 anys, ja he dit, jo tinc dos germans més grans,
jo sóc la petita,
i en aquells anys qui estudiaven eren els nois.
Clar.
I arribat als 14 anys, la mare i el pare van dir,
bueno, ara t'has de quedar a casa,
vaig fer els estudis primaris i comerç.
Però no vaig acabar comerç,
perquè jo vaig dir, escolta, jo vull continuar estudiant.
I em van dir, no, t'has de quedar a casa,
ajuda la mare.
Anar a comprar, ajudar-la a cosir.
I la proposta, clar, jo vaig demanar ajuda, no?
Una mica, anava al col·legi de les Carmelites,
del carrer del Vall, allà a Terrassa,
i vaig demanar una mica que m'ajudessin, no?
Hi havia una monja que em va ajudar
i em va sugerir la possibilitat de treballar
i d'estudiar.
I em va oferir la possibilitat de treballar en el parvolari
ajudant la classe de pàrvols,
la religiosa que portava els pàrvols.
La classe aquella dels nens.
Això em va prometre
poder fer el batxillerat nocturn
i el magisteri també nocturn.
Per tant, et vas rebalar una mica
contra el que se suposava que havies de fer?
Sí, sí.
Per norma?
Sí, i després vaig voler fer
això, magisteri de l'eglésia,
també nocturn, però ja dic gràcies
a les germanes, a les religioses,
que em van ajudar.
Que et van empènyer cap aquí.
Sí, suposo que el que deien és que
aquesta nena, aquesta nena
és llesta, aquesta nena
li heu de donar l'oportunitat d'estudiar.
Però clar, jo estudiava en un col·legi
on hi anaven les nenes
dels empresaris
del tèxtil de Terrassa.
I la meva mare el que em deia
és que no volia
que jo em convertís
ara diríem una nena pija, no?
O sigui, una nena...
Sí, sí.
Sí, sí.
Una nena pija, ho has dit molt bé.
Sí, sinó que no oblidés
la condició social
de la meva classe social
que era una classe treballadora.
Això t'ha marcat molt?
A la qual jo pertanyia.
Això t'ha marcat molt?
Sí, i tant, m'ha marcat, sí.
En què, concretament?
M'ha marcat perquè,
sobretot en els anys 68,
a partir del maig del 68,
que aquí arribava molt poca informació
del que estava passant a França,
però sí que era,
al final podríem dir,
els moments de reivindicació sindical
per part dels sindicats,
sobretot per part de comissions obreres,
i les reivindicacions
de llibertat
i de lluita antifranquista.
I vas participar activament.
Sí, de tal manera
que vaig deixar
de treballar com a mestra
i em vaig posar a treballar
com a treballadora
en una empresa...
En una fàbrica.
Sí, sí.
A la Philips, de Barcelona,
que volies veure què era això
d'estar en una cadena de muntatge.
Treballant 12 hores,
sí, 12 hores seguides,
que era esgotador, esgotador.
I vaig treballar també a Petronios,
a Poblenou,
que era una empresa
de confecció de...
de trajes d'home.
Sí, d'americanes, pantalons,
una marca de molt prestigi.
I això era simplement
perquè tu volies provar
o poder comprometre't, no?
Sí, sí.
Això es va donar
durant uns anys.
Vas haver de marxar a Catalunya, però...
Era l'època
que els capellans obrers,
els capellans,
anaven a treballar també a les fàbriques.
Era un identificar-te
amb el proletariat.
Vas haver de marxar a Catalunya, però...
Sí, clar.
Això em va comportar
que vam organitzar
diferents lluites
i vaig participar
a la vaga general del Baix Llobregat
i allà em van detenir.
Sí, sí.
Va ser molt dur, aquells moments?
Van?
Van ser molt durs, aquells moments?
Sí, sí.
Sí, sí.
Però, bueno,
va haver molta pressió popular.
Algun dia he tornat a aquella zona,
jo crec que és per la zona de Cornellà,
Sant Just
i Sant Just d'Esvern
i la pressió popular
ens va treure,
ens va alliberar
d'anar...
Jo no vaig anar a la model.
Vaig passar per...
Ni per via la Ietana, tampoc.
O sigui, la pressió popular,
recordo com a anècdota
que m'arribaven entrepans
i fuets
i menjar
que la gent recollia
pels que estàvem presos.
Allà.
Vas marxar amb delusió uns anys
per a veure si es calmava la cosa?
Sí, vaig marxar amb la meva parella
perquè ell ho va passar més malament
perquè el van detenir
que va coincidir
amb l'atemptat del Carrero Blanco
el 20 de desembre de 1973.
I ell en aquell moment
era el responsable
de la JOC,
les Joventuts Obreres Cristianes
i la policia va entrar
via la Ietana
que era...
A veure si ho dic bé.
No, via la Ietana no.
Era l'edifici
on tenien la seu.
Bueno, és igual.
Sí.
Tampoc recordo on estaven allà.
entrar a fer un...
a requisar
una publicació
que havien fet
de la Marta Henneker
sobre marxisme.
I vau haver de marxar
perquè no hi anés a majús.
Exactament, sí.
Llavors,
ell sí que va anar a la model.
Ell el van torturar
durant...
quan va estar
a via la Ietana.
I, clar,
estàvem a les llistes negres,
tant ell com jo,
de les diferents empreses.
i van marxar
a un exili,
un exili polític
a Andalusia.
Tres anys
a Córdova
i quatre a Sevilla.
Quan vas tornar
vas reconnectar
amb la llengua,
la teva llengua materna,
però que mai havies après.
Sí, és veritat.
Perquè sempre havies estudiat
en castellà.
Jo havia estudiat
en castellà a l'escola.
I en aquelles classes
de reciclatge
que per tu
han més començat
que en una altra cosa.
Sí.
I en canvi ara
escris-ho en català.
Sí.
Perfecte.
Sí.
Bueno,
quan vaig tornar
vam tornar a Hospitalet,
que és on va néixer
la meva filla,
i vaig decidir tornar
perquè volia
que la meva filla
nascés a Catalunya.
Què va ser la teva filla?
La meva filla es diu Anna.
Era el meu nom de guerra
durant la lluita...
Què em dius?
Sí, antifranquista.
Antifranquista.
Sí.
I aleshores,
bé,
vaig aprofitar
el temps
que estàvem a Hospitalet
per participar
en els cursos
de reciclatge
de català,
tant de geografia
i història
de Catalunya
com de català.
Vaig fer tots els cursos,
em vaig treure
la titulació
i quan la meva filla
ja va ser
una mica més gran
em vaig incorporar,
vaig demanar
poder entrar
d'interina
com a mestre
d'educació
d'adults
a la Generalitat.
Llavors,
depenia
de benestar social,
no depenia
d'educació.
I aquí vas començar
la teva carrera
de mestre,
diguem-ne,
una altra vegada.
La vaig reemprendre,
perquè tinc un parèntesi
aquí,
que quan vaig estar
a Andalusia
no podia treballar
de mestre
perquè primer
les dones
no treballaven,
hi havia
un percentatge
d'atur
molt elevat
i aleshores
i vaig tindre
la gran oportunitat
que es va obrir
un centre sanitari
a Còrdoba,
la Virgen del Rocío.
Em vaig treure
a través de la formació
del PPO
que n'hi deia,
en formació professional,
el títol
d'auxiliar de clínica,
tècnica
sanitària
i vaig poder treballar
set anys
a Andalusia
i vaig demanar
el trasllat
a Belvitge.
Ara farem un salt
perquè si no,
no podrem parlar
de l'Elisenda.
I per tant,
ara ja hem situat
qui ets,
veiem d'on vens.
Va ser mestre
durant molts anys
i moltes més coses
i després ara
quan et jubiles
decideixes començar a escriure.
Sí.
I jo el primer
que t'anava a preguntar
és en què s'assemblen
l'educació i la literatura
o quina connexió
hi ha per tu aquí?
Quina pregunta, eh?
Vinga.
Sí.
A veure,
jo els anys
que he exercit
de mestre
que han sigut
30,
35 o 36
o 37
potser,
vaig tenir
la gran sort
de jubilar-me
als 60 anys
que en aquells moments
encara podia fer-ho
i quan em vaig jubilar
volia aprendre
a escriure,
escriure,
però escriure novel·la
perquè m'agrada molt
llegir,
he llegit molt
i tinc moltes coses
per explicar
i em vaig apuntar
a l'Escola d'Escriptura
de l'Ateneu Barcelonès
per aprendre
les tècniques
literàries.
I,
a veure,
literatura i educació,
jo tot el que és
he anat escrivint
fins ara,
que tinc quatre llibres
publicats,
en tots ells
jo crec que podem trobar
la relació
aquesta que em preguntes
d'educació
i literatura.
Per exemple,
en el llibre
de l'Elisenda,
aquest 8
que hi ha
d'aquests 30 anys
de la vida
de l'Elisenda,
el que jo faig
són hipòtesi,
no?
I dedico
una part
a l'educació
tant en l'àmbit familiar
que en aquells anys
les educava la mare
a casa,
el famós llibre
de Duoda,
que és l'educació
que dona la mare
al seu fill,
i després
la porto
al monestir
de Sigena,
que és on
s'eduquen
les nenes
de les famílies
nobles
i les famílies
del rei.
Per tant,
podem trobar
aquest element
amb Terra de Vinyes
també hi és,
el tema
d'educació.
Terra de Vinyes
que vas tenir
el Premi Seller
de Lletres.
Sí.
Després tens
el batec del temps,
ho dic per dir
els llibres que tens,
Pedres Blanques
que vas guanyar
el Premi
Autorrevelació
de l'Ateneu.
Va ser finalista.
Ah, finalista,
perdó,
finalista,
ho tenia aquí escrit.
No ho he llegit
però ho tenia escrit.
I ara l'Elisenda
que l'has fet
que es va publicar
el 2024.
A l'abril.
A l'abril.
Sí, per l'editorial
Terrenc Nota.
Sí,
que és aquesta
que relata la vida
d'Elisenda de Moncada,
reina de la Corona de Reco.
I ara ja reconectem
amb l'Elisenda
una altra vegada
i amb l'educació
i els teus llibres.
El llibre
d'Elisenda
tracta...
Deies que en Terres de Vinyes
també parlaves d'educació.
Sí.
I ara parlem
de l'Elisenda.
Allà també parlaves
d'educació.
La novel·la d'Elisenda
és una biografia
ficcionada
d'Elisenda.
És en el context
del segle XIV
i, clar,
d'aquests 30 anys
que no en sabem res,
jo el que faig
són hipòtesis, no?
De dir,
a veure,
la reina Elisenda
d'on surt?
Quan el seu germà
Ot de Moncada,
que és el primogènic,
decideix,
sí o sí,
casar-la amb el rei,
d'on surt?
És una senyora viuda
que no té fills
o sí que en té,
però no ho sabem.
És una noia
que està
en un convent
de monges
i la treu
de religiosa
i la casa amb el rei.
Elisenda
és una noia soltera
que està
en el Palau
dels Moncada
d'Ailerda,
de Lleida.
Elisenda,
com em va dir
una guia turística
un dia
fent una ruta literària
per Pedralbes,
em va preguntar
a veure,
de la reina Elisenda,
tu que has investigat
i has estudiat,
per què es va casar
als 30 anys?
Clar,
perquè hem de tenir en compte
que les nenes,
quan havien superat
els 3 anys
de mortalitat infantil
que es donava
en aquell moment,
els pares
les pactaven
els matrimonis
amb famílies
nobles,
o amb contes,
o amb senyors feudals,
per garantir
una mica
la continuació
del llinatge
i per augmentar
el patrimoni
de la família
i em pregunta
què dius tu?
Per què
es va casar
fins als 30?
Tan gran
en aquella època,
clar,
era gran,
sí.
I dic,
doncs mira,
jo sobre la reina Elisenda
no és el personatge
principal
de la novel·la
de Pedres Blanques,
que era en aquell moment
que s'havia publicat,
sinó és un personatge
secundari.
No ho sé,
no et sé respondre.
Diu,
sí,
jo t'ho diré,
la reina Elisenda
era lesbiana
i per això
no es va casar.
Dic,
mira,
saps què?
La meva opinió
és que si la reina Elisenda
era lesbiana
i ja fos filla
de la família Moncada
o de la família
noble
de qui fos,
que el Tribunal
de la Santa Inquisició,
si això
hagués estat
de domini públic,
l'hagués
acusat
de bruixeria
o l'hagués cremat
o l'hagués cremat.
Vull dir-te amb això
que de vegades
analitzem la història
amb estereotips,
amb la mirada
del segle XXI
i ens equivoquem.
Perquè la vida
de les dones
en el segle XIV
primer,
no significaven res
perquè l'Església
era qui manava,
el papa era qui decidia
sobre el bé
i el mal
i què deien
de la dona
en aquella època?
Que la dona
no tenia ànima.
Si la dona
no tenia ànima
era com un gat,
un gos,
com una asa,
com un animal domèstic.
La dona,
la seva finalitat
era donar plaer
als homes,
tenir fills,
treballar,
treballar
i per tant
no podem
veure
veure les dones
amb la mirada
del segle XXI.
Ha estat un llarg camí
per conquerir,
per arribar on estem,
malgrat encara
ens faltan
moltes coses
i molts drets
per assolir,
sobretot
el tema
de la paritat
i els drets
sindicals
amb salari,
amb igualtat
de drets.
I tornant
a l'Elisenda,
el pinyol
o el conflicte
de la novel·la
és aquest casament
obligat
pel seu germà.
Tant si vols
com si no vols,
tu et casaràs
amb el rei.
I clar,
a mi em va molt bé
perquè l'Elisenda
té un cavaller
que en aquest moment
es dona
a la persecució
dels templers
per part
del mateix
rei Jaume II,
que havien sigut
fidels
a la Corona d'Aragó
i havien lluitat
a les creuades
defensant
el rei
i defensant
la religió
perquè
els
templers
eren
religiosos
però eren
militars,
era un ordre militar.
Bé,
això,
l'Elisenda,
clar,
té aquest amor
al qual
ha de
prescindir.
Un problema
que té l'Elisenda
és el tema
de la maternitat
perquè ella
vol ser mare
i amb el rei
no podrà tenir fills
perquè el rei
té 55 anys,
està malalt,
és gran
i l'Elisenda
té 30.
Per tant,
es casa
amb un vell,
diríem,
amb un home gran
que el que li fa
és fer-li companyia
i
és una dona
virtuosa,
com ens diuen
les cròniques
medievals
Ramon Montaner,
que va ser el cronista
d'aquesta època
i del qual
m'he pogut documentar
per escriure el llibre.
El que diu
és que
Elisenda
era una dona
que va portar
molta pau
i va portar
molta serenor
a una vida
atormentada
com va ser
la de Jaume II.
Jaume II
tenia problemes
amb el seu primogènit
que era Jaume,
va tenir problemes
amb el
amb el seu fill
Alfons
i era un home
que tenia
un caràcter molt fort.
I ella va posar pau.
Elisenda
ha passat
a la història també,
ja ho he comentat,
per la construcció
de Pedralbes,
del monestir
de Pedralbes.
I Elisenda
va arribar
a convertir
Pedralbes
en un centre
de poder femení.
Això ho argumento
i ho treballo
la novel·la.
Ja que
en la novel·la
i en els documents
que m'he pogut
assessorar
i documentar
ella dona
uns privilegis,
concedeix uns privilegis
al monestir
el qual els dona
molta autonomia
i molt poder econòmic.
Les religioses
que entraven
a Pedralbes
eren filles
de la noblesa
barcelonina,
de la ciutat com tal,
que totes elles
aportaven
un adot,
un adot
amb alots,
amb terres,
amb diners,
hi havia un
violari
que era el llibre
on se'n registrava
tot el que
anaven aportant
les religioses
pel seu manteniment
anual
en el monestir.
i a Pedralbes
hi ha un fet
que es va adonar
que alguns senyors
com el senyor
d'Era Emprunya
va voler
que el rei
Pere III
el ceremoniós
els investís
senyor feudal
a Pedralbes.
i la festa
de la cerimònia
es va fer
en el palauet
de la reina
perquè la reina
quan va enviudar
del rei
si el rei
va morir
el dia
de tots sants
o l'endemà
el dia de difunts
el 2 de novembre
ella
el desembre
es va retirar
en el palauet
de la reina
de Pedralbes
on va viure
37 anys.
I un altre interrogant
una altra pregunta
és per què la reina
durant aquests 37 anys
no
no va agafar
els hàbits religiosos
ni es va tornar
a casar
hagués pogut
tenir fills
i en canvi
va optar
jo crec
que la reina
Elisenda
el que
va mantenir
va voler
mantenir
els llaços
i el vincle
amb el palau
reial
però ella
no podia viure
al palau reial
de Barcelona
perquè ja hi havia
el successor
que era el Fons
casat
amb Teresa
d'entensa
però ella
sí que entrava
i sortia
i assessorava
i hi ha un fet històric
molt important
quan es va morir
el rei Alfons
que a l'hora
de la successió
va haver
una pugna
amb la segona esposa
del rei Alfons
que tenia un fill
era la reina
de Castella
Elionor de Castella
i aquesta reina
volia la corona
pel seu fill
i la reina
es va posicionar
per la infant Pere
que era
el primer fill
del primer matrimoni
del rei Alfons
i Teresa d'entensa
va influir
de forma directa
i això
Pere III
que després
va ser
nomenat
al ceremoniós
li va estar
eternament
agraït
i què et va focalitzar
amb l'interès
cap a aquí
cap a recuperar
la vida
d'una dona
perquè
reina Elisenda
la gent que baixem
a Barcelona
tens una parada de metro
que no crec
que molta gent
sàpiga
qui es refereix
molta gent sí
però molta gent no
en tot cas
creus que en la història
no li havia donat
el seu paper realment
o sí
o ha sigut
una dona coneguda
era una dona invisible
jo ara
des que ha sortit
el llibre
a l'abril
em dedico
a fer presentacions
i
a anar als clubs
de lectura
que han triat
aquest llibre
per llegir-lo
i aleshores
escolto
el que diuen
les lectores
i normalment
són lectores
sí
hi ha algun home
però bàsicament
al mig d'edat
són dones grans
que els agrada
els encanta
aquest tipus
de novel·la
i m'agrada
escoltar
i aquest feedback
de la seva opinió
i respondre
a les preguntes
que em fan
i
i què em va motivar
per escriure aquest llibre
la primera novel·la
Pedres Blanques
sí
jo parlo que
Elisenda
podria ser una continuïtat
de Pedres Blanques
però tampoc
perquè Elisenda
tracta
dels nou últims dies
de
de la vida
de la reina
que està en el palauet
i
i la cuida
ella està malalta
és molt gran
perquè va morir
els 72 anys
Elisenda
vol dir que era
estava molt ben cuidada
i segurament
seguia una dieta
austera
i mediterrània
com la del
convent de Pedralbes
que s'autoalimentaven
de l'or
que tenien
o que tenen
encara
i la cuida
la germana Clara
que és un personatge
que recupero
de la primera novel·la
Pedres Blanques
en canvi
Pedres Blanques
tracta
del conflicte
de les constitucions
que va ser
una llei
que va promulgar
el papa
Benet XII
i era un ordre
d'obligat compliment
a tots els convents
a tots els ordres
religiosos
que sota el pretext
de la corrupció
volia controlar
l'economia
de tots els
convents
i clar
Pedralbes
era un convent
molt fort
i tenia
molt de patrimoni
i amb això
i també
les volia tancar
en el monestir
a clausura
això és històric
això va passar
aquí la novel·la
perquè el monestir
sempre ha sigut femení
el de Pedralbes
sí
i no interrompudament
hi ha hagut
monges
durant 700 anys
excepte
la guerra civil
que van marxar
sota la protecció
del Consell de Cent
ara
d'aquí
d'aquí dos anys
el 2027
se celebrarà
el 700 aniversari
d'allà
i per què tires
cap a la novel·la històrica
exactament
és a dir
tu vols començar a escriure
ton pare escrivi
això et ve d'ell
decideixes
bueno
vull
no
vull
tinc moltes coses
a explicar
quines coses
a explicar
té la Rosa Maria
a veure
la novel·la històrica
és una font
del passat
que jo crec que desconeixem
moltes coses
i jo vaig començar
amb novel·la històrica
va ser una mica
a l'atzar
perquè
en el tercer curs
de
de novel·la
a l'ataneu
barcelonès
vaig tenir de fer
el projecte
i el projecte
havia d'explicar
què faria
i havia de fer
el que s'anomena
l'escaleta
un llençol
en què tu
per columnes
tens tots
els capítols
escrits
i
tens dissenyat
què passa
a cada capítol
el conflicte
el final
com a
la resolució
del conflicte
el plantejament
el nus
el desenllaç
i el clímax
i
no sé
havia llegit
havia llegit novel·les
de convents
en aquell moment
i per exemple
el nom de la Rosa
va ser una novel·la
que a mi
em va agradar moltíssim
i vaig pensar
que ha d'haver
algun convent femení
que ha d'haver passat
alguna cosa
i per tant
vaig a treballar
aquest tema
perquè tu
la mirada
de fer
històries de dones visibles
no és nova
fa molts anys
que la tens
això quan dius
jo tinc coses
que explicar
què vols dir
exactament
ara voldria explicar
amb una propera novel·la
la meva experiència
dels anys
de lluita
antifranquista
perquè la societat
actual
veig que se'm va
cap a un gir
cap a la dreta
molt perillós
molt perillós
i el jovent actual
no sap
no sap
què va passar
durant una dictadura
que no vam tenir llibertats
no vam tenir llibertat
de premsa
no vam tenir llibertat
d'expressió
no vam tenir llibertat
d'entrar i sortir
i això
els joves
ho han de saber
i hem d'explicar
què vol dir
viure
en una dictadura
creus que els joves
llegeixen més o menys
que abans
o igual
tu que ets mestre
també has sigut mestre
sí
a veure
en els instituts
es llegeix molt
perquè jo no havia llegit tant
quan jo vaig
anar a escola
com es llegeix actualment
en els instituts
els joves llegeixen molt
els joves en aquest moment
tenen
les noves tecnologies
i el Tik Tok
que això
és una perdició
perquè els joves
se'ls ha d'ensenyar
a pensar
a ser ciutadans lliures
a formals
per ser ciutadans lliures
i ser crítics
i el problema
de la joventut
és que no és crític
no és crítica
sí
hi ha un exercici
que feia
era comprar
tres o quatre diaris
amb els meus alumnes
a la classe de llengua
i analitzar una notícia
amb mirades diferents
amb mirades diferents
i llavors
cada un
que tingui el seu propi
punt de vista
però has d'haver
passat
per conèixer
totes les altres
si només focalitzes
i només tens
una opinió
anem molt bé
i ara faràs un salt
del segle XIV
al segle XX
llavors
sí
Déu n'hi do el salt
sí
hi ha una altra novel·la
que
tu has citat
que va tenir
el premi
Celler de Lletres
de la Biblioteca Municipal
de Sant Sedorn i de Noia
que la vaig escriure
durant el Covid
el tancament
del Covid
em vaig dedicar
a escriure
és una història
de la migració
que va des
de la batalla
de l'Ebre
de la zona republicana
i
és una història
de dones
de quatre generacions
de dones
i acaben
a Sant Sedorn i de Noia
treballant
a les caves
a les caves
Codorniu
en concret
i en aquesta trajectòria
és una història
de solidaritat
d'ajuda
de molta dificultat
i de molta pobresa
i de treballar
molt dur
ja treballo
per això et dic
que al segle XX
també l'he treballat
no?
sí
però has fet un salt
del XIV al XX
això sí
perquè el XIV
va ser el personatge
o l'espai
el que et va motivar
en un moment concret
i ara ja et motiva més
diguem-ne
el que és la mirada
de les dones
més contemporània
més cap aquí
doncs
més contemporània
també és la persona
que ens portes
a la secció de dones
amb història
sí
que és l'Anna Freixons
saltem una mica
sortim una mica
de lo que és
la novel·la històrica
que ens ha interessat molt
de fet
recomano molt
que compreu aquest llibre
de l'editorial
Terra
Terra
Terraignota
Terraignota
Terraignat
és que no ho llegia
perquè hi ha l'ahir
tota enganxada
Terraignota
d'edicions
perdó
recuperant la
bé
fer visible
la història d'una dona
que és Elisenda Moncada
però en tot cas ara
parlarem d'una altra dona
que és Anna Freixons
que també fa visibles
un altre moment
de les dones
perquè ens entenguem
que és
la bellesa en V baixa
la bellesa en V baixa
ella és psicòloga
escriptora
professora universitària
especialitzada en
gerontologia feminista
i amb la seva trajectòria
doncs ella el que busca
és trencar aquest estereotip
sobre les dones grans
i reivindicar una bellesa
ho faré com els de Valls
amb la V
amb la UV sonora
una bellesa
plena
lliure
i deslligada
dels rols tradicionals
de gènere
ella va fer una tesi doctoral
que analitza
una mica
l'autopercepció
del procés
d'envelliment
de les dones
i això va donar
origen
a la seva obra
més coneguda
potser
Dona i envelliment
aspectes
psicosocials
i
ella
el que ve a dir
és que arriba
un moment
en què les dones
comencen a ser invisibles
i que no haurien de ser-ho
que és quan arriben
a aquesta bellesa
amb V baixa
i més en el moment
en què estem
perquè t'ha interessat
el personatge
vaig llegir
el llibre
Jo vieja
ella és catalana
però
està
està vivint
a Còrdoba
és psicòloga
el temps que jo
vaig viure
a Còrdoba
no la vaig conèixer
perquè jo vaig
tornar
a l'any 81
1981
i ella es va traslladar
de Barcelona
a Còrdoba
el 81
precisament
per tant
ens vam cruçar
ens vam creuar
en el camí
a veure
a mi m'agrada
aquesta
autora
perquè toca
un tema
que
darrerament
se n'està parlant
que és
l'edadisme
edadisme
que ve d'edat
en quan les persones
que som grans
i aquí
m'incorporo
jo
que ja
aviat faré
els 75 anys
ens tornem invisibles
la societat
en què vivim
busca
el consumisme
amb una oferta
per la gent jove
la gent
de
40 anys
o 30
i quan arribem
a la bellesa
quan ens jubilem
sí que hi ha
hi ha la possibilitat
de
fer vida social
en els clubs
de jubilats
però
la societat
no està pensada
per la gent gran
i ara
cito uns quants exemples
per exemple
ara jo
he parcat
aquí a la zona blava
i a la màquina
m'ha costat molt
i això
que ho he fet
moltes vegades
però
li he cedit
el pas
amb una noia més jove
i ella també
ha tingut problemes
vull dir que
que no és tan fàcil
que no és tan fàcil
les noves tecnologies
per exemple
a la gent gran
li costa
treure diners
d'un caixer automàtic
o ens costa
en la zona blava
fer
doncs
teclejar
això
la matrícula
teclejar
les hores
que estaràs aparcada
fer el pagament
amb la targeta
ens costa
una altra cosa
que ara
diuen
que canviarà
que són els prospectes
farmacèutics
aniran amb QRs
ara els QRs
els trobem a tot arreu
te'n vas a una exposició
i has de fotografiar
el QR
per fer el seguiment
de la guia
la guia
de l'exposició
doncs
els prospectes
farmacèutics
que la gent gran
en consumim
jo encara en consumeixo
pocs
per sort
però
la gent gran
en consumeixen
molts
doncs
aniran amb QRs
ja no hi haurà
aquells acordeons
desplegables
on et diuen
a quina hora
l'has de prendre
i cada quant
i les contraindicacions
etcètera
però ara no t'he pillat aquí
si és bo o és dolent
el QR
com ho veus?
a mi em costa
perquè el prospect
és una lletra infame
però no per l'edat
lletra petita
l'altre tema
és la lletra petita
clar
la lletra petita
ara fan llibres
de lectura
amb lletra
més gran
sí
avui he tingut
de demanar
ajuda
a la meva filla
perquè
vaig gravar
una conferència
sobre
sobre
Síria
sobre els conflictes
a l'Orient Mitjà
que va fer el meu marit
que és historiador
i que m'ajuda
amb l'assessorament
històric
i ha escrit
el pròleg
del llibre
de l'Elisenda
aprofito per dir-ho
Lluís Massana Llorenç
molt bé
i
i bueno
he tingut de demanar ajuda
perquè pesa molt
vull dir
hi va haver una persona
que no va poder venir a la conferència
i em va demanar
Rosa Maria
que me la podries passar
Sí, sí
la vaig gravar
durant
durant 45 minuts
però pesa tant
que no la puc ni enviar
per WhatsApp
ni la puc enviar
per correu
la meva filla
me l'ha posat
en el Drive
i en el Drive
l'he pogut
enviar
però bueno
jo tinc estudis
però hi ha persones
que no tenen estudis
i per tant
sols hi fa més
difícil
Tens estudis
i suport familiar
Sí
exactament
que també hi ha persones
que no tenen suport familiar
hi ha persones que viuen soles
moltes dones
viuen soles
com s'ho poden fer
en aquest món tecnològic
Sí, sí, sí
i l'Anna Freixa
posa la mirada amb això
Sí
amb aquests temes
tot i que ella també diu
que la bellesa
la bellesa
no és un declivi
sinó que és un temps
per la llibertat
Sí, perquè a partir
ella defensa
que a partir
de la menopausa
de les dones
entrem
a la llibertat
de no tenir regles
a la llibertat
de tenir relacions sexuals
sense
la por
o el perill
de quedar-te embarassada
i per tant
s'obre un nou espai
de llibertat
és veritat
a mi amb la bellesa
m'ha obert
noves oportunitats
l'oportunitat
d'anar al gimnàs
l'oportunitat
de fer natació
l'oportunitat
de caminar
perquè són coses
que m'agraden
i que no podia fer
abans
o podia fer menys
o podia fer menys
per tant
important
cuidar-nos
cuidar-nos
i la vida
s'allarga
cada vegada
vivim més anys
el meu pare
es va morir
als 100 anys
i es va morir
fa 6 anys
per tant
genèticament
si em cuido
podré viure
molts anys
però jo sempre dic
que del cap
sobretot
hauré d'estar bé
del cap
perquè si tinc
quan se'm vagi l'olla
que m'avisin
que demanaré
l'eutanàsia
que t'avisi
que t'avisi
que t'avisi
hi ha l'eutanàsia
amb llibertats
per exemple
o amb drets
tenim el dret
a morir dignament
avui
a morir dignament
avui ha sigut notícia
a poder donar la mà
a aquella persona
que estimes
i poder-la
acomiadar
i decidir
quan vols morir
tot això
és el que defensa
l'Anna
l'Anna Freixas
en el seu llibre
i moltes més coses
i desfer-nos de prejudicis
que també
és potser una part
que ens costa molt
les arrugues
per exemple
les arrugues de la cara
el color del cabell
amb el Covid
les dones
s'han alliberat
del tint
i s'ha posat
de molt
el cabell blanc
tens la llibertat
de poder-ho fer
sense que t'assentis
una...
jo dic que
em deixaré el cabell blanc
quan sigui gran
em sembla molt bé
anem a entrar
al toc final
el toc final
que jo
normalment faig
preguntes curtes
però avui vull que parlem
també
de les dues propostes
que em feies
de llibre
i de documental
en aquest cas
el primer
és el llibre
avui parlem
de molt de dones
de l'assumpte muntanya
la maternitat d'Elna
que és un llibre
del 2005
però que ha estat reeditat
que jo el recomano
ha estat reeditat
perquè sembla que
cada cop
a més ara que la reobriran
si no l'han reobert ja
l'escala interior
que l'havien tancat
la maternitat d'Elna
jo l'he visitat
la van tancar
perquè l'escala
no aguantava
el nivell de visites
i llavors
em sembla que estaven
si no l'han reobert ja
ara no puc donar la dada
em sap greu
estaven a punt
de reobrir-la
després de
podies visitar-la
per fora igualment
i veure el centre
d'interpretació
i veure l'entrevista
de la
ai la vaig a llegir
perquè
el cognom
em supera
no l'has llegit
no el llibre no
però jo he anat
a la maternitat
sí
doncs llegeix-lo
Elisabeth
Eidenbets
Eidenbets
Eidenbets
va ser l'infermera
era mestra
i era voluntària
de la Creu Roja
suïssa
i va fer una gran tasca
d'anar
als camps
de
d'Argelès Submer
que estaven al mar
Argelès Submer
Sí, Argelès
exactament
Sí, al camp d'Argelès
i bueno
agafava les mares
que estaven embarassades
perquè
les dones
que tenien els fills
els posaven a la sorra
perquè
s'escalfessin
clar
que trist
quina història més trista
molt dura
sí
bueno i ella de fet
va salvar la vida
597 infants
jo he de dir
que una de les experiències
més
meravelloses
de la meva vida
bueno
meravelloses
he tingut moltes
però una
que va ser
especialment interessant
va ser
anar amb la meva filla
petita
a veure la maternitat
d'Elna
i
bueno
fa 3 anys
que vam anar
que per això
sé que estava
tancada
i poder explicar-li
a la meva filla
que ella ho veiés
també
i que prengués
consciència
des de la seva joventut
que tenia
llavors ella
22 anys
que clar
no tenia ni idea
tot i que a casa
s'expliquen aquestes coses
però a vegades
fins que no les veus
i sobretot el fet
que no es conegués
la història
fins perquè
l'Elisabet
no només va salvar
nens republicans
espanyols
sinó que
va salvar nens
jueus
que els canviava
el nom i el cognom
perquè no els pogués
perquè l'Aquestà
va estar bastant
al damunt
de la maternitat
i a la segona guerra mundial
a la segona guerra mundial
i va ser un d'aquests
fills
d'aquests nens
que van néixer allà
que als anys 60
va recuperar
la memòria
de la maternitat d'Elna
perquè
s'havia
oblidat
aquesta història
absolutament
i
ningú sabia
que havia passat allà
ni com
aquesta dona
i totes les dones
que la van ajudar
i també
la col·laboració
de la gent
que la va ajudar
en aquell moment
va poder salvar
la vida
d'aquests 597 nens
fins que l'Aquestà
poli va tancar
fins que els alemanys
li van forçar
a tancar-ho
i ella
impressiona molt
i jo recomano molt
la visita també
no he llegit el llibre
però la visita
aquella
ja en documental
d'ella
que ella parla
encara estava viva
que la van poder entrevistar
s'ha portat al teatre
i a l'obra de teatre
de la maternitat
d'Elna
i jo recomano
el llibre
recomano el llibre
perquè és
una història
que no podem oblidar
sí
jo quan el vaig llegir
em vaig fer
un tipus de plorar
sí
de fet
per això et deia
això es va publicar
per primera vegada
aquest llibre
el 2005
però
és un dels llibres
més venuts
de la història
recent de Catalunya
és un dels llibres
més venuts
i l'assumpte Montellà
va haver una temporada
que va fer rutes literàries
perquè després va publicar
el setè camió
té publicat
diferents obres
i jo amb ella
vaig fer
dues rutes literàries
aquesta de la maternitat
d'Elna
que vam visitar
Coll Lliure
també
a la tomba
d'Antoni Machado
i vam estar argelers
i ella feia lectures
lectures allà
a peu de platja
i la pell
se't posava
de gallina
jo crec que és una visita
que a més és molt propera
a la nostra terra
perquè en dues hores
estàs allà
des d'aquí
queda molt a prop
i que potser a vegades
no li posem aquesta mirada
i que moltes persones
segurament van tenir familiars
o no
però en tot cas
forma part de la nostra història
i que s'ha recuperat
s'han fet trobades
de nens que van néixer
que van néixer allà
i l'altra cosa
que ens vols proposar
perdona
i també
arrel de la publicació
del llibre
hi ha hagut tot un moviment
de nenes
que es diuen Elna
ah
mira això no ho sabia
sí
doncs sí
i l'altra cosa
que ens vols explicar
és
que ens ho comenes
és el documental
La semilla sobre la higuera sagrada
de la història
de les dones a l'Iran
de Mohamed Rasouluf
que és un documental
que va tenir
el premi especial
del jurat
i el de la crítica
de Cans
perquè combina imatges documentals
de repressió
contra les propestes
amb la història de ficció
sobre un pare
que és jutge
d'un tribunal revolucionari
i té dues filles
estudiants rebels
és una pel·lícula
que actualment
està en cartellera
jo la recomano
pel seu contingut
exposa la situació actual
de Síria
de les dones
i sobretot
de les nenes joves
que ja tenen estudis
que han tingut
l'oportunitat d'estudiar
d'Iran
no de Síria
ai perdona
sí d'Iran
no no no passa res
Síria també hi ha una
situació difícil
no no no
més que res per ubicar
i com aquestes noies
qüestionen
qüestionen
el comportament del pare
i tot el que està passant
em sap super greu
perquè ho hem de deixar aquí
i ha sigut super interessant
moltes gràcies
moltes gràcies a tu
i a l'Eli
que també li agraem
el suport tècnic
i a l'emissora
de Ràdio Molins de Rei
moltes gràcies
per convidar-me
a tu
i recordar-vos
abans de plegar
que podeu recuperar
el programa en podcast
i a la web de Ràdio Molins de Rei
i a les plataformes de podcast
per quan vulgueu
i que aquí seguirem
donant a conèixer
heroïnes quotidianes
on potser
no les aniríem
a buscar mai
enhorabona pel programa
moltes gràcies
seguirem fent xarxa
notícies en xarxa
Bona tarda
sóc les 7
us parla Mercè Raura
el govern defensa
que l'acord ha assolit
parda