...
Aquí comença Heroïnes quotidianes.
Un programa on les protagonistes són dones amb experiències a compartir
i que ens inspiren en l'art de la vida.
Us parla Bego Floria i avui ens acompanyen Amèlia Puig Colomer i Neus Medina Puig.
Un dia excepcional perquè tenim dues persones a l'estudi, dues, mare, filla,
fundadora i mestressa actual d'Amèlia Papereria Llibreria a Molins de Rei,
un negoci que ja ha fet més de 50 anys, no?
Sí.
56 faran guany.
Sí.
56. Molt contenta que m'acompanyeu aquesta tarda.
Nosaltres contents que ens hagis dit per venir.
Home, a més a més, l'Amèlia Puig Colomer va ser Premi Trajectòria,
ha sigut, vaja, Premi Trajectòria, el darrer Premi Trajectòria d'aquesta casa.
Sí. Estic molt contenta que em vagin donar aquest premi,
perquè a més la gent de Molins de Rei,
jo molta gent no sabia com ni que em coneixessin
i d'aquesta manera em coneix més gent.
A més, tinc un bon amic dels que es va presentar a mi,
que en aquest moment està a l'hospital
i si escolta Ràdio Molins de Rei,
li envio des d'aquí un petonet,
que és el Josep Vinyets.
Ah, mira, no ho sabia, l'hi enviem tot, home, i tant,
només faltaria, sí, sí.
Doncs això.
Molt bé, molt bé, molt bé, doncs molt contenta.
Bueno, i la Neus també,
com a filla, no?, de la Premi,
però a més a més perquè totes dues heu col·laborat molt
amb aquesta casa en altres èpoques.
Sí, nosaltres, bueno, primer la meva mare,
va estar una temporada, doncs,
feia un article cada dia,
llegida del diari,
i després jo també vaig col·laborar,
vaig continuar també una temporada
també fent el mateix,
i després van fer diverses coses,
santurar el diari,
totes aquestes coses.
La col·laboració de Ràdio Molins de Rei
sempre ho agraï molt.
Les emissores locals,
sempre ho explico,
fan a l'arxiu sonor dels nostres pobles i ciutats.
Clar que sí.
I això és un patrimoni,
és un patrimoni que queda,
i que queda per generacions,
perquè la veu no marxa,
tot i que ara,
amb això de les noves tecnologies,
i aquí sí que connecto amb vosaltres,
tot canvia molt.
També la veu,
sembla que la poden agafar,
però bueno,
jo crec que encara tenim aquí
una empremta diferent.
Deia això perquè,
comentàvem abans de començar el programa,
que ser avui en dia botiguera,
més la neus ara, no, Amèlia,
perquè tu i vas ser...
I una botiguera excel·lent.
Clar.
Molt.
Estima molt a tots els seus clients,
i tots els que siguin no clients,
també,
però és que té bon caràcter.
Molt bé.
i bon caràcter,
i veia,
em penso que estan contents
tots els que venen.
Segur que sí,
però que dic que si avui en dia,
a més d'un negoci,
bueno,
que el vas començar tu,
ara en parlarem per què,
ara ho explicarem,
però que començo pel final,
que avui en dia ha de ser una mica difícil,
perquè el negoci de proximitat,
amb aquest món tan globalitzat,
que tot tu enviem per internet a casa,
a tot arreu,
com ho portes.
És complicat,
és complicat,
i més ara ho he pogut comprovar,
perquè des de fa un any i escaig,
que nosaltres som un punt d'entrega i recollida de paquets.
Si t'has aliat amb l'enemic,
molt bé.
És que, a veure,
t'has d'anar reinventant,
llavors has d'anar buscant maneres,
doncs,
de cridar l'atenció a la gent
i que la gent entre en la botiga.
Llavors,
una de les maneres és aquesta.
Clar.
Quan més gent entra,
doncs,
tens més possibilitats,
doncs,
que et coneguin,
que et comprin
i et dónes compte que,
bueno,
que és una barbaritat
i que, no sé,
si això no ho aturen una mica,
el comerç desapareixerà.
Serà difícil.
Perquè és un...
no disbauxa.
És una disbauxa per tot.
La gent té tan còmode...
Clar,
que t'ho enviïn a casa
o a prop de casa.
Però és que, a més a més,
còmode si no m'agrada,
ho torno.
Clar.
I no tinc cap cost.
Em tornen els diners.
I això és...
per les botigues
és molt difícil.
I com competeixes amb això,
Neus?
Bueno,
doncs això,
suposo que donant atenció a la gent,
tractant bé el client,
no ho sé,
és el dia a dia,
és aquella proximitat,
és aquella gent que venen a la botiga
i tu els hi dones una confiança,
els hi dones una conversa,
hi ha gent que necessiten,
hi ha gent que venen a la botiga
i que estan una estona allà amb tu
perquè estan sols a vegada
i la manera de poder tindre una comunicació amb algú
i tot això, clar,
a través d'internet tot això no ho tenen.
Llavors, clar,
el contacte humà és molt necessari
i llavors la gent,
doncs, clar,
és un dels factors que potser
tenim a favor les botigues,
que dones aquest contacte humà
que la gent ho necessitem.
Ara ens explicaràs després
com és que va seguir la nissaga de ta mare,
però anem a començar.
Ara hem anat al final,
ara anem al principi,
eh, Emèlia?
Anem al principi.
Comencem.
Comencem.
L'Emèlia va néixer a Vagar.
Sí.
Que no és molt dins de rei.
El 1933.
Déu-n'hi-do,
ja ha plogut.
Sí.
I neva a ti tot allà.
Però vas venir petitona cap aquí.
La teva mare era mestra
de la República.
Sí.
I va conèixer el personatge
que després en parlarem,
que ja ho direm,
ja ho direm després.
Com es deia la teva mare?
A mi,
Joaquima Colomer Pineda.
Molt bé.
I què te'n recordes tu
una mica de la teva mare?
Oh, me'n recordo moltíssim.
Era una mare molt recta,
això sí,
però era una persona
que,
doncs,
al principi de la seva vida
va tenir problemes familiars
i ella sempre va tenir
un apoio molt gran
dels seus pares.
Els meus avis
l'estimaven jo molt
i m'estimaven molt a mi.
I llavors,
doncs,
ella...
Va tirar endavant.
Unet que ha tirat endavant,
bueno,
gràcies també
que ja havia estudiat,
perquè ella va anar a...
Ella va néixer a Olot.
I allà anava
a un col·legi de monges,
fins molt gran,
perquè ja feien,
es pot dir,
com si fos el batxillerat d'ara,
i va anar-hi fins molt gran allà.
i aleshores,
allà...
Ella ja escrivia
en periòdics
de la localitat d'Olot.
Allà ja escrivia,
sí.
Molt bé.
Tenia molta facilitat
per les llengües.
I aleshores,
doncs,
també la música
li quedava molt.
I volien tirar per música
i un dia
la madre superior
va cridar als seus pares
i li va dir,
miri,
no,
aquesta nena
és més de lletres
que de música.
O sigui,
que havia fet
molta part de solfeig,
perquè ell inclús
va arribar a ensenyar
la solfa.
I havia fet
molta part de solfeig
i llavors,
doncs,
va canviar
i llavors va venir a Barcelona
a la normal
a estudiar.
A estudiar el que és
magisteri
en la primera època
de ser professora.
I va estar
inclús
en una casa particular
que també tenien
una filla
que estudiava
el mateix
i la meva mare
tenia més facilitat
que ell
que aquella noia
i estaven molt contents
perquè ajudava
la seva filla,
també.
O sigui,
que va passar
una temporada
a Barcelona.
Que va estar molt bé.
I tu vas viatjar
molt amb ta mare.
Viatjar amb la mama.
Vas, sí,
que vas viure
a molts llocs.
Molt per Catalunya,
sí,
però molt, eh?
Si et faig el recorregut,
diràs,
mira,
quan últimament
em va,
em va,
el Miquel
Armengol
em va
entrevistar
i li vaig dir,
i diu,
caramba,
va quedar parat,
començarem.
La meva mare
va començar
a begar.
Sí.
A begar
i allà vaig néixer jo.
Molt bé.
De begar
va venir,
va fer un salt
i va venir
a la Rierada.
Mira.
Sí,
a la Rierada.
Que llavors
era una cosa
com separada
de Molins.
Llavors,
jo dos anyets
vaig estar
a la Rierada
i aleshores
jo,
la meva mare
que era molt,
era parladora
però li agradava
parlar amb la gent
doncs que ella
esquiavenia
i va ser molt amiga
dels de Can Calistell Ví,
va ser,
bueno,
íntima amiga
dels de Can Calistell.
Tots els propietaris,
tots estaven
de la meva mare
perquè era
un col·legi
de nens i nenes
clar,
amb un poblet
tan petit
que ella feia
la mestra.
Però el que li do
la que tenia
de canalla
de nens i nenes,
mare de Déu.
I llavors
d'aquí
de la Rierada
ja se'n va anar
a Molins de Rei.
Tu has passat la vida
a Molins de Rei?
Bueno,
menys les temporades
que passava
amb la meva mare.
Quan eren vacances
m'anava
o ella venia aquí
o jo m'anava allà
perquè,
clar,
jo vivia
amb els avis.
Però els avis
també,
pobrets,
em necessitaven
perquè eren
una mica grans
i jo
i, bueno,
jo era l'alegria
dels meus avis.
Els meus avis
els adorava jo.
Jo els adorava
perquè,
bueno,
a mi em tenien,
el meu avi
pobret,
una vegada
em va perdre,
li semblava
que m'havia perdut
en una estació
perquè no em veia
i el senyor
buscava la nena
on té la nena.
Sí.
i llavors
aquesta empenta
d'obrir un negoci
quan ho vas obrir
et ve d'on ve?
De la mare,
dels avis,
d'on et ve aquesta
valentia,
diguem-ne,
no?
Perquè tu vas obrir
un negoci
en una època
que no era molt habitual
que les dones
obrissin negocis.
Però jo
anava molt
amb la meva mare
a Barcelona
a les llibreries
que ella,
com que estava en poblets
que no hi havia res
per comprar
de llibreries
i tot això,
anava,
comprava,
si faltaven llibres
pels alumnes,
les llibretes,
tot i anàvem
amb una llibreria
que es deia Pompeia,
que no sé si encara hi és,
que estava molt
a prop de la plaça del Pi.
Em sona a mi,
però les feies
que encara existeixen.
El cardenal Cassanya.
Cassanyes.
Que va de la Rambles
a la plaça.
Allà tocant
a l'Eglésia del Pi.
Jo vaig viure molt
l'olor del paper
de les llibreries
i dels llibres
i tot això.
I, bueno,
quan em vaig fer més gran
i que em vaig casar,
no, vaig estar...
Jo tenia
la meva Amèlia
que tenia 14 anys
quan vaig obrir
la botiga La Gran.
Jo tinc una filla
que es diu Amèlia,
com jo.
I vaig obrir...
I per això
va venir d'aquí
que jo,
anant amb la meva mare,
vaig estimar
tot el que era paper
i vaig dir...
Jo,
quan he de posar una cosa,
ara sí,
érem una condició
que les festes
i els diumenges
no obriríem.
i això se'n va acabar.
Se'n va acabar
quan van canviar
tot el dels diaris,
que sortien
a fer cicles,
tot això,
clar,
sortien el diumenge,
la gent,
clar,
com que tu tens tancat,
no,
Amèlia va haver d'obrir.
o...
Sí,
sí,
sí,
sí.
Déu-n'hi-do.
I des de llavors
que estem
permanentment
a la botiga,
sí.
Tu recordes,
Neusa,
la botiga,
tu de petita allà,
estar amb ta mare?
Perquè suposo que
quan tens un negoci familiar,
els nens els tens per allà,
no?
Tens dues filles,
tres filles?
No les vaig tenir allà,
no les vaig tenir mai allà.
Però jo estava a la botiga,
jo me'n recordo
quan sortia de l'escola,
la botiga que tenim ara
no és com era al principi,
la botiga era més petitona,
llavors a la part de darrere
hi havia una trastenda molt gran,
hi havia diferents habitacions,
era com un habitacle,
hi havia diferents habitacions,
i jo me'n recordo molt
de jugar amb la veïna
que tenia davant,
que tenien una botiga
d'espardanyeria,
i jugàvem a dintre
de la trastenda
a vendre,
ja jugàvem a comprar
i a vendre,
i jo em recordo
d'estar moltes estones,
moltes hores a la botiga
allà amb la meva mare,
perquè llavors la meva mare
quan jo era petita,
primer ella va tindre una,
la meva germana
va estar uns anys
allà a la botiga,
poc però va estar-hi uns anys,
i després la meva mare
va agafar dependentes,
va tindre un parell
de dependentes,
perquè jo era petita,
i llavors encara no podia estar,
jo estava estudiant,
i mentrestant
jo em recordo
anar allà a la botiga
a jugar,
a jugar allà
amb la meva amiga
que vivia
a davant,
a davant de la botiga.
Perdó,
es porten set anys
amb la seva germana,
i esclar,
la de 14 ja m'ajudava,
i ella anava a col·legi
que era molt diferent.
Quines coses,
ja ho has dit un,
el d'obrir els diumenges,
quins reptes vas haver de superar
per tirar endavant la botiga?
Quines coses,
dius,
ostres,
això me va costar molt,
però ho vaig tirar endavant.
Sí,
doncs mira,
així és com ara,
perquè com que tot ha canviat,
hi ha coses per bé,
hi ha coses per no tant.
El repte que era
que havíem d'anar cada dia a Barcelona
a buscar les revistes
i molta gent
feien cua allà al carrer de la Unió,
que està al costat del Liceu,
feien cua,
però nosaltres
vam connectar
amb un majorista
que pagà-li un tant,
ell ens recollia
les revistes
que sortien cada dia,
ens feia un paquet,
anàvem a buscar
aquell paquet de revistes
cada dia al carrer de la Unió
i després
compraven
si ens feia falta
alguna cosa més
i llavors
per això
ho havia de tenir dependenta
perquè a la botiga
anava,
jo no condueixo,
i el meu marit sí,
i anàvem el meu marit
jo a Barcelona
i la dependenta
quedava a la botiga
fins que
permanentment
s'hi va quedar ella.
Ells anaven cada dia
a Barcelona,
primer a buscar les revistes,
però és que a més a més
els diaris
no ens els portaven a casa.
Els diaris
al principi
els teníem
que anar a buscar
a l'estació del tren,
que arribaven amb el tren,
els deixaven allà
a les andanes
i tu tenies
que anar a buscar
els diaris d'allà.
Després
això va...
I clar,
a vegades hi havia diaris
que arribaven si tots
alhora al mateix moment,
però hi havia algun
que potser arribava
amb el següent tren,
amb la qual cosa
tenies que tornar
a anar a l'estació
una altra vegada
a buscar el diari
que no havia arribat
amb els altres
i era on anar i venir.
Tu no has conegut
això del túnel
que anava
des d'allà...
La plaça
dels Països Catalans.
La plaça dels Països Catalans
fins quasi a l'estació
hi havia un túnel.
i nosaltres
quan arribàvem
amb el tren
baixàvem
i anàvem
pel túnel
perquè venia recte
al carrer Verdaguer.
Sortíem al carrer Verdaguer
per no traspassar
el carrer Major
i tot això,
saps?
Sortíem al carrer Verdaguer.
Era un túnel
de quan la guerra?
És el túnel
que passa per sota
la joventut catòlica,
per sota la peni.
Quan van tapar el tren
va quedar tapat.
Passa per sota la peni
i surt a la plaça
dels Països Catalans
que us atrevíem
al plaça dels Caïsos.
No dir que no fos alguna cosa
de la guerra.
No, no, no.
Era el túnel
de la tren.
Per allà passava el tren
que s'arriscaven
perquè
es podia haver enganxat
un tren
perquè passaven pel túnel
que el tren
circulava.
quan trobàvem un tren
que arribava
o que marxava
i que passava pel túnel
havies de rembar-te bé
perquè feia un vent
i carregats
amb paquets de llibres
i de revistes
que pesaven un munt.
El meu marit i jo
vam suar a la gota negra
i per Barcelona
als principis
com que no sabíem
no érem de l'ofici
vam tenir sort
d'uns amics de Barcelona
que tenien una llibreria
i ens van dir
aneu a tal puesto
aquell majorista
aneu a tal altre
però havíem d'anar
de la Via Leitana
a la plaça
d'allà dalt
de Sarrià
era de Sarrià
la plaça titular
que havies de fer
mig Barcelona
sí
havíem de recórrer
per anar a la casa Montblanc
me'n recordo
de les plumes
i les estires gràfiques
de Montblanc
havíem d'anar
d'un cantó a l'altre
de Barcelona
tan gran
que el meu marit
pobret
ell treballava
més en més a la tarda
que treballava
les manufactures
taxils
Torre Valari
el meu marit
quan arribàvem aquí
a l'Ill de Rei
hi havia dies
que no podia dinar
perquè ja era
hora d'anar a la fàbrica
o sigui
si vam fer
molt sacrifici
per obrir la botiga
però estàs contenta?
ho mires enrere
i estàs contenta?
Sí, sí contenta
a mi el que em sap greu
és ells
que estan molt sacrificats
molt sacrificats
perquè clar
és
perquè és el que et deia ella
quan vam obrir la botiga
ella va dir
jo obriré tots els dies
menys els diumenges
i les festes entre setmanes
sí que obriré
però els diumenges no
llavors clar
hem estat molts anys
que el diumenge
fèiem festa
però
a l'evolucionar
tot el tema diaris
que van començar a sortir
les promocions
que feien
d'enciclopèdies
i de coses
que regalaven els diaris
què va passar?
El domenical
tot això
el client que tenies
cada dia a la botiga
que et venia a buscar el diari
si el diumenge
tenia que anar
a un altre lloc
a recollir
la col·lecció
que estava fent
durant la setmana
et deia
home
és que clar
a mi em sap greu
que vindre aquí
durant la setmana
i llavors el diumenge
anar allà a buscar això
què va passar?
que ens vam veure obligats
a obrir
a partir de llavors
sempre tenim obert
tenim obert
tota la setmana
o sigui
de dilluns a diumenge
els dematins
de dilluns a diumenge
es matí i tarda
dissabte i diumenge
al matí
no tens
no tens cap dia lliure
no tens cap dia
i això ja fa uns quants anys
uns quants anys
i el
mira
és una anècdota
l'altre dia
ve un client
i em diu
escolta'm
tu has comptat
alguna vegada
els diumenges
que has obert
més valia
que em fessis
la pregunta
d'una altra manera
digue'm
quants dies
faig de festa a l'any
i t'ho diré ràpidament
18 dies a l'any
són 15 dies
a l'estiu
de vacances
i 3 dies
que no hi ha diaris
els altres dies
treballem
clar
encara no hi ha diaris
el dia 1
no?
el dia de sant
el dia de cap d'any
el dia de cap d'any
i el dia
el dimens de sant
són els 3 dies
jo quan treballava
a l'avantguarda
això encara funcionava
el que passa
que ara
pots descarregar-te
el diari igualment
perquè t'actualitzen
una mica la portada
i te fan
4 arreglos
vull dir que al final
avui en dia
amb la informació
això també és un tema
que no sé
perquè ara la gent
o sigui
aquelles piles de diaris
que jo recordo
quan estudiava
això ha canviat del tot
això ara quantos teniu?
10 o 12 hores
a veure
els diumenges
era una bestiesa
els diaris
que s'arribaven a vendre
ara
ara vens
la gent que són suscriptors
que tens obert
el diumenge
perquè la gent
que són suscriptors
clar
durant tot l'any
et venen a buscar el diari
i els has de donar el servei
però diaris
ara en aquesta època
venem els diaris
perquè es fan calçotades
ah
sí
per embolicar els calçot
quin dius
sí
com a periodista
em fa una mica de mal
també t'he de dir
que clar
jo ja no compro diari en paper
jo me'l descarrego en pdf
és que és això
i la gent
i a veure
i tot el client
pago s'escripció igual
però clar
me'l descarrego
la clientela que tenim de paper
de diari
de paper
és la gent
encara
de la nostra època
i endavant
però la gent jove
ningú
no compren el diari
no compren
i quan vas tenir la primera
bueno suposo que quan vas obrir
ja hi havia màquines registradores
no?
però d'aquestes així com més tipus
no cal
era molt simple la que tenia jo
ara
a mi
això
no m'ha portat cap problema
perquè jo
he calculat sempre de cap
sí
vaig treballar al despatx
de canto revelari
i em portaven
unes llibretes
que apuntaven
totes les persones
que treballaven
tot el setmanal
i tot això
i jo
pam pam pam pam
n'hi havia que
anaven a la màquina
que teníem
i tocaven
i anaven fent zigzag
i anaven tocant
i zigzag
i jo
tot de cap
i a la botiga
poc feia servir
la calculadora
per tornar a canvi
però per comptar
si era una cosa
molt llarga
doncs feia una suma
però si no
el meu cap
el teu cap
sempre funciona molt bé
doncs he de dir
que segurament
per això estàs
estupenda
com et veig
l'haig fet servir
sí
perquè
jo penso que és un element
sí
s'ha mantingut sempre molt activa
i va estar
perquè ella clar
es podia haver jubilat
als 65 anys
però ella va estar
jo a la botiga
va estar amb mi
encara uns quants anys més
fins que
llavors el meu pare
es va posar malalt
i es va haver de quedar a casa
perquè el papa
estava malalt
però si no
ella estava a la botiga
i si no
potser que has continuat
encara a la botiga
perquè a ella li agrada
la botiga
sí
què és el que més t'agrada
a Emèlia de la botiga
de ser botiguera
de ser botiguera
tractant el gent
bueno
haig de dir una cosa
jo
abans de tenir la botiga
als 17 anys
vaig ser dependente
d'un forn
i llavors allà
ja vaig tractar
moltíssima gent
molta
era el forn soriano
que estava
al centre
del carrer Major
a veure
tu ja ho coneixes
això
a veure
a les viatges
al cort ingles
doncs
allà
allò era un forn
era un forn
sí
van venir
van venir
d'acabar
es van instal·lar
allà
jo ja estava
amb els antics amos
que era el temps
que la gent
portaven una llibreta
i posaven uns cupons
per enganxar
per venir a buscar el pa
i jo vaig quedar
hi ha molta gent
i quan em van arribar
els amos
que jo vaig tenir
com que em van trobar allà
se'm van quedar
de dependente
perquè al principi
érem jo
i la Fina Rodon
tu coneixes la Fina Rodon
que treballava a l'Ajuntament?
no
doncs hi va treballar molts anys
ella sí
va treballar molts anys
a l'Ajuntament
jo i la Fina Rodon
representa
que portàvem
com una mica
de comptabilitat
dels cupons
del pa
d'això
d'allò
i llavors ja van
tu ja vas començar
amb el món del comerç
molt jove
exacte
com a dependente
els 17 anys
però els 19
vaig entrar
al despatx
de Cantor Valari
i per què decideixes
posar el negoci
per compta teva
diguem-ne
de dir
jo vull ser empresària
quan jo tenia
les nenes ja
que una 14 anys
i l'altra 7
vaig dir jo
heig de fer alguna cosa
heig d'ajudar el meu marit
i llavors
hi havia una botiga
que és la que estem
que es traspassava
i jo vaig dir
mira aquí mateix
aquí a casa
que bé
doncs vam anar
hi havia roba
hi havia roba interior
d'aquella botiga
i llavors vam anar
ens vam entendre
amb la propietària
i encara som allà
sí
sí
està molt bé
i llibres
vau tenir des del principi
o no
sempre
alguns llibres
sempre
no tants com ara
ara en tenim molts
i tractem
amb diverses editorials
i amb molts distribuïdors
que tenen totes les
tenen moltes editorials
o sigui
que tenim possibilitat
de tenir molts llibres
sempre
i coses que es venien
al principi
que vas obrir
i que ara
ja no existeixen
ni alguna
bé
els diaris quasi
que ara ja no existeixen
bé
coses que la gent comprava molt
i que ara ja
això ja no ho compren
no ho sé
el principal
és la premsa
clar
el principal
és la premsa
que la gent comprava tanta
i ara no compra tant
i els nens
i les nenes
d'anar al col·le
també deu haver canviat
amb les ampes
hem perdut
que jo havia
havia treballat molt
amb el senyor Macias
que ella també el coneixeria
el senyor Macias
la gent que no ens escolta
ella vol dir la Eli
en fona
que és la nostra tècnica
ho explico
perquè algú deu dir
de qui parla
jo ho explico
fa més anys que viu
en Molins de Reo i nena
tota la vida
i llavors
doncs jo
amb el senyor Macias
ell tenia una acadèmia
l'acadèmia Sant Jordi
allà on ara
hi ha el trama moda
del carrer Verdaguet
allà hi havia una acadèmia
de propostru
no?
sí
allà hi havia una acadèmia
i llavors
doncs
el senyor Macias
deia
els llibres
els han de vendre
els llibreters
i no els col·legis
o sigui
que tu
d'allò
ja ens entendrem
era una persona meravellosa
diu
ja ens entendrem
i tu compres
i vindran a buscar
tu et donaré la llista
i bueno
res que fèiem
uns lots de llibres
ara són operatives
fèiem els lots
sí
fèiem els lots de llibres
de l'acadèmia
i llavors
també havien venut llibres
de l'institut
a l'institut
llavors aquelles èpoques
feien com una rotació
amb les llibreries
que hi havia
doncs ens donaven
per exemple
un any et donaven
el primer
l'altre any
el segon
i l'altre any
el tercer
llavors ens ho anaven rotant
i les llibreries
veníem els llibres
de l'institut
i nosaltres veníem
els llibres
a l'acadèmia
i allà
mateix al carrer
també teníem
una altra escola
que era l'escola
de les monges
que allà
clar
també teníem
molt de pas
de criatures
després teníem
el col·legi
de Sant Miquel
a darrere
que també
llavors clar
hi havia
al col·legi
de Sant Miquel
els nens
venien molts nens
de fora
de Molins de Rei
venien amb un autocar
i els autocars
paraven just
davant de la botiga
els nens baixaven
dels autocars
i entraven
a la botiga
corrents
a comprar-se
cromos
a comprar-se
les coses
clar
tot això
ha canviat moltíssim
tot això
ara
amb les associacions
dels col·legis
clar
els hi donen
el material
es pot dir que
és una altra manera
és una altra història
ara és una altra història
les nens
són grans
t'haig de dir una cosa
pensa
que
a vegades
han vingut gent
oi
miri
som de tal
puesto
que
on vol fer
una propaganda
on vol comprar
això que fem
nosaltres
i deia
miri
tinc tants nens
i nenes
que venen aquí
a comprar
que a mi
no em cal
fer propaganda
perquè
poblets del voltant
saben
on té
la calamèlia
i encara
continua això
no hi ha
tanta canalla
com a llavors
però continua
perquè a més a més
hi ha menys canalla
també
això també
no no
però
el vendes les coses
als col·legis
clar
això canvia
t'has d'agafar
una altra rama
de coses
cosetes
per la canalla
petits
regals
i
les coses aquestes
que
el col·legi
no els donen
clar
i això ho ha anat
canviant una mica
al llarg dels anys
no?
clar
tens papeleria
encara igual
perquè encara
hi ha coses
que sí
que es van venent
però bueno
vam anar introduint
més llibres
també
i després clar
nosaltres sempre
hem tocat
tema regal
i a més a més
ara ja no tant
perquè ara ho anem
eliminant tot
perquè nosaltres
fèiem temporada
o sigui
fèiem el
carnestoltes
fèiem temporada
de Nadal
que teníem
doncs coses
per guarnir la casa
de pessebre
que el pessebre
encara sí que
encara ho mantenim
les voretes de pessebre
i tot això
després fèiem
les rebetlles
de Sant Joan
teníem
havíem tingut petardos
a la botiga
viules
i tot això
havíem venut
nosaltres també
després
també per les comunions
o sigui
fèiem una rotació
palmes i palmons
que encara
encara en venem ara
de palmes i palmons
però hi ha coses
que sí que ja les hem anat eliminant
com per exemple
tema
carnestoltes
ho hem anat traient
perquè des que ens han apareixut aquí
els bazars xinos
no tens competència
i amb això
i el mateix
amb el tema
de Nadal
el tema de Nadal
mantenim
el que és figuretes
de pessebre
i pessebre
perquè els comprem
amb artesans
que són coses
que tampoc no tenen ells
perquè si no
tot el que és
llums
arbres
i guarniments
no pots competir
amb aquesta gent
no
anem als bazars
anem als supermercats
que també venen
llavors doncs
has hagut d'anar
intentant
adaptar les coses
com la
cap a un mena
sí sí sí
cap a un mena
sí sí sí
i així
hi ha alguna anècdota
de quan tu eres jove
que tu te'n recordes
que veníem a buscar
abans que hi havia
més clientes
dones i homes
sempre hi ha hagut
una mica de tot
compren més les senyores
que els senyors
els senyors
són més fàcils
de vendre'ls
sí
perquè
inclús
vivant amb la criatureta
també
cedeixen més aviat
que les mares
més ràpid
sí
però alguna anècdota
de quan tu començaves
una mica més endavant
que te'n recordes
lluites de
clar
ja he vist
molts nens
des de petitons
que anaven a l'escola
ara que ja venen
amb els fills
avui mateix
avui mateix
passant per la plaça
de la vila
la plaça d'allà
un noi
em diu
adéu
jo dic
perdona
et dic adéu
però ara jo no sé qui ets
i m'ha dit
sóc el Ferran
no sé què
dic
dic que havies vingut a la botiga
diu i tant
jo sí que la coneixo a vostè
dic home
però tu eres petit
i ara ets un home
jo no
clar
han passat ja
tres generacions
els pares
els fills
els nens
els primers
imagina't
amb 56 anys
si han passat de gent
Déu-n'hi-do
sí sí clar
conegut el nen
quan era petit
que n'ha crescut
i ara que és pare ja
sí sí
i quan venen
alguns que encara venen
a la botiga
i em troben a millar
que hi vaig jo
molt sovint
a veure'ls
doncs
ai mira
quina gràcia
poder-la veure
que bé
i les senyores
que trobo
el condis
què tal
i les senyores
que venien a la botiga
vull dir que
si no no
jo sóc una mica
ets la memòria viva
d'aquest poble
sí bueno
una part
no tant
no tant
però
home però això
és el que comentàvem
una mica
el comerç de proximitat
és el que permet
donar vida
i les botigues de poble
són molt maques
però molt maques
sempre pots anar a parlar
de tu a tu
clar
jo penso que sí
fas una mica de psicòloga
sí
també
també
bueno
la nostra botiga
no era tant
poder de fer psicologia
però
hi ha botigues que sí
que la gent s'hi van
i descarreguen
i pregunten
i els hi diuen
jo
la perruqueria
jo tinc
la meva sogra
la meva sogra
tenia una perfumeria
a la plaça
a l'església
i clar
allà
les senyores
quan anaven allà
doncs clar
eren xerrar
és els problemes
que podies tindre
de la pell
d'això
d'allòs
i la meva sogra
sí que feia
com una mica
de psicòloga
bueno
la meva sogra
també la coneix
tot el poble
no podem entretenir
la gent
com es diu la teva sogra
Eugènia Pijoan
l'Eugènia Pijoan
la saludem
sí
això
doncs
jo
ara
se van anar
el que anava a dir
és igual
és igual
direm una altra cosa
t'anava a demanar
te'n estava demanant
una mica
les anècdotes
que tu recordes
així més
sí
no no
no
volia dir això
que arriben
els homes
amb la criatureta
que són les seves filles
i llavors
clar
et diuen
ai
quant de temps
ara mateix
perquè clar
fa temps que no ens veiem
diu
oh
que jo estic content
de tornar-la a veure
oh
m'has de dir
que si no
i si jo també
però a mi em costa
de conèixer-los
ells a mi
clar
és molt més fàcil
tu saps
no
la neu
sabeu
quan algú entra per la porta
si compra o no compra
això ho tens
es veu ràpid
més o menys
ja saps
qui és
bueno
els clients ja els coneixes
una mica
tot i que ara
hi ha molta gent nova
a Molins de Rei
ja et dic
amb això també
del tema paquets
ara veiem molta gent
que jo no coneixia de res
i ara
coneixes molta més gent
però els clients
de tota la vida
ja els coneixes
coneixes els gustos
saps més o menys
el que volen
i el que compraran
o el que no compraran
sí sí
clar
ja és com
ja ho tens una mica
i heu sigut molt lectores
les dues
al llarg de la vida
hem llegit
molt lectores
no
molt lectores
és la meva mare
però hem llegit
hem llegit
sí
jo encara actualment
llegeixo
el que passa que ara
costa més de retenir
totes aquestes novel·les
tan gruixudes
però sí que em agrada
no
ella se llegeix
sí sí
i tant
ella cada dia
sempre té un llibre
a la casa
per llegir
sí sí
i els gustos
també han canviat
amb aquestes coses
o no
sí
bueno jo penso que sí
que tot ha anat evolucionant
a mi m'agraden molt
però molt
els escrits
del tot Soleski
amb novel·les russes
la història
m'agrada molt
sí
i llavors
doncs jo sempre li dic
tens alguna cosa
alguna biografia
alguna cosa d'història
perquè m'agrada
això sí m'agrada molt
sí sí
i les de misteri
aquestes no
com que aquí hi ha
el festival del terror
ara n'estic llegint una
de qui és
aquella que estic llegint ara
que és de record
d'espionatge
em sembla
no sé quina és
sí
no em sedueix tant
l'espionatge
en canvi a mi sí que m'agrada
m'agrada més aixins
de suspens
d'intriga
sé sé
Dolores Redondo
tot aquest tema
és així
la Camila Labber
tot aquests
a mi m'agraden
ella li ha d'a més aixins
tipus biografia
tipus història
sí
la teva mare
no et va veure
amb la botiga
no?
i tant
sí
i què va dir?
bueno
com que jo els tres mesos
ja la volia tancar
què em dius?
què em dius?
això no m'has d'explicar
perquè passa
perquè passa que
al principi
quan obren una botiga
la gent hi va
sigui pel que sigui
i va
però
va durar un temps
que també devia ser
però era aproximat
a Nadal
bueno
per rei sí que vaig quedar parada
perquè vaig fer
molts cèntims
que passaven els reis
pel carrer
però
els altres dies
eren molt monòtons
i jo
a casa
la casa
m'agradava molt
i deia
Déu meu
què faig jo aquí
que m'avorreixo
que aquí que hi ha
i
hasta la mestressa
de la botiga
em va dir
home
Amèlia
aguanta fill
una mica més
i després ja
va haver-hi algú més
que em va
em va aconsenyar
com una senyora
que també tenia botiga
al carrer Verdaguer
de robes
i em va dir
Amèlia
pensa
que has de treballar
però
fins als 5 anys
no te'n beuràs
una mica el profit
dic
opa aquí
jo que pensava
que seria ràpid
sí oi?
doncs és veritat
va tenir tota la raó
del món
i ta mare amb això
va influir també
en que seguissis
sí
la meva mare
va dir
home
i el meu marit
també
aguantem
aguantem
no no
vaig aguantar
ta mare va estar
a la botiga
alguna vegada
no
no era el seu
no
ella dona-li criatures
no
la iaia era mestra
i ella va estar treballant
fins als 70 anys
la meva àvia de mestra
sí
i ara et explicaré
el recorregut
que he començat a dir
primer
d'allà dalt
a la vegada
vam venir a la Rierada
de la Rierada
de Molins de Rei
de Molins de Rei
i ens en vam anar
cap allà dalt
a l'Osona
d'Osona
la mama
li van donar
una plaça
perquè la meva mare
era interina
i va haver d'estar estudiant
per poder tenir
la plaça
en propietat
llavors
quan li van donar
la plaça
en propietat
li van donar
Riu d'Arenes
això és cap a Girona
i llavors
ella va anar
a Riu d'Arenes
i allà hi havia
la filla
no sé si era
de l'alcalde
o del secretari
que estava substituint
la mestra
que hi havia abans
i aleshores
la meva mare
va dir
doncs si tu
estàs bequint
aquella noia
que hi havia
jo me'n tornaré
allà on era
fins ara
que també estic bé
i fins ara
he estat
ja feia molts anys
que era un poblet
que es deia
Santa Eulàlia
de Puig Juriol
i allà jo hi vaig viure
amb la mama
hi vaig viure
dels
dels
vuit anys
fins als tretze anys
vaig viure
amb la mama
allà aquell pob
jo em pensava
que d'allà
ja no en sortiria mai més
i em quedaria
perquè jo estava feliç
però feliç
jo sempre ho dic
vaig tenir una infància
tan bona
allà aquell poblet
que era la filla
de la mestra
que tothom
me'n convidava
a casa seva
tenia un munt
d'amigues
i estava com una reina
jo allà
sí, sí
i teníem
els dimensers
per anar
per distreure'ns
teníem un
un manubi
un piano de maneta
sí
i anàvem
tot l'any
ens en portaven
un per tot l'any
cada dimensi
ballava amb els mateixos
ballos
jo vaig a vendre
a ballar allà
o sigui
que quan la meva mare
em va dir
que llavors
li van donar
la plaça
amb propietat
que d'allà
ens en vam anar
a Escaladell
a provincia de Tarragona
que hi ha la mongia
i tot allò
jo també hi vaig viure
allà
la cartoixa
oh però ara
la cartoixa
com és la cartoixa
llavors quan jo hi era
tot horts
tot horts de fruit
i de verdura
i la morera
però allò és maco
la morera
també vaig anar
a la morera de Montsant
sí
i hi havia una aigua allà
boníssima
tot era molt bo
moltes olives
molt raïm
bueno
doncs vam anar
allà a Escaladell
i d'Escaladell
ja se'n va anar
a Sant Oliva
Sant Oliva
també hi va haver
estallat 10 o 11 anys
també va estar molt bé
molt apreciada
per tothom
i molt bé
hi era un poblet
una mica més gran
que no pas a Escaladell
i va estar al Baix Penedès
sí
està al Baix Penedès
i d'allà
se'n va anar
a Corbera
ja
a Corbera de Llobregat
aquí
a Corbera Alta
va estar
a tot arreu
on va estar
la meva mare
estaves aquí amb els àvis
i anaves amb ell
a temporades
venia a temporades
i estava amb els àvis
i l'àvia com es deia?
Magdalena
Magdalena Pineda
i l'avi Joaquim Plomer
clar
sí
doncs sí
i l'àvia treballava
aquí a Molins de Rei
perquè sempre van anar
seguint la seva filla
com que va quedar
sense marit
sempre van anar
seguint la seva filla
i llavors
esclar
doncs mira
si estaven aquí
l'avi
tenia l'ofici de Ferrer
i feia de Ferrer
aquí
i els diumenges
anava
pobret
i és que va treballar molt
a ajudar
amb uns que tenien
fusteria
que es deien
a Cal Bufill
que encara existeix
que fan carruatges
i després
anava a ajudar
amb un altre pagès
que en deien
a Cal Parellada
l'avi anava a ajudar
els diumenges
pobret
treballava molt
treballava molt
Déu-n'hi-do
ta mare
sí
tenia un currículum
molt maco
filla única
ell
hi va viatjar
per tot el món
la meva mare
Déu-n'hi-do
tota una heroïna
sí
i no cregués
que necessités a ningú
necessitava a ningú
per a ell anar a viatjar
però en aquella època
ser una dona sola
també devia ser difícil
jo no ho sé
però ho va portar
molt bé
però tenia caràcter
no ho dic per la societat
com era
vull dir
jo me'n recordo
que vegà
era
l'amiga del doctor
i era l'amiga
d'uns senyors
que eren de Barcelona
que tenien negocis
en un altre poble
era amiga d'aquells
era amiga de tothom
mira
sí
i la canalla
encara ara
tinc
una amiga
que era alumna
de la meva mare
que viu
a Manlleu
trucant a Vic
sí
i aquella noia
que ara em truca
és que jo
la teva mare
és la que m'ho va ensenyar
tot
sempre em diu
que maca
i tu quins records
tens de l'àvia
jo l'àvia
els records que tinc
és això
que quan jo era petita
ella clar
a casa no hi era
durant la setmana
no hi era
quan va anar
a viure a Corbera
llavors ella
el que feia era
estava tota la setmana
a Corbera
i el divendres
baixava
amb el bus de línia
cap a Quimolins Arrer
doncs estava
aquí a Quimolins
amb nosaltres
doncs el dissabte
el diumenge
i llavors el diumenge
al vespre
el meu pare
la portava
cap a Corbera
una altra vegada
i tornava a passar
tota la setmana
allà a Corbera
i jo me'n recordo
d'anar allà a Corbera
també
i passar-m'ho molt bé
perquè anàvem allà a Corbera
a casa de la iaia
que ella vivia
primer en un pis
que donava a darrere
el pessebre vivent
i doncs jugar allà
al pessebre vivent
a casa de la iaia
que me'n recordo sempre
que una vegada
aquí al pis
on vivíem
a Un Lins de Rei
van fer obres
que van fer unes obres
una mica importants
a Corbera
amb la iaia
i jo vaig passar
també unes temporadetes
allà a Corbera
amb la iaia
però no hi ha guitarra
llavors havia anat
allà a Corbera
vam fer una tuna
i llavors jo pujava
també el divendres
cap allà dalt
el dissabte
anava a fer
amb la tuna
a tocar
i a tocar la guitarra
i llavors amb la iaia
baixàvem
amb el bus de línia
una altra vegada
i com que per sort
la iaia
va viure fins als 98 anys
doncs la vam poder
gaudir molt
a la iaia
va conèixer els nets
i nosaltres netes
i llavors va conèixer
els quatre besnets
va morir
que els besnets
ja eren molt grans
i amb besnets?
bueno no
besnets
va néixer
sí clar
les meves dues filles
va conèixer
i els meus dos nebots
i hi haurà nissaga
seguida
de la botiga
o no?
ja no
quan acabo jo
s'acaba la nissaga
les meves filles
no continuen
ja no tiran cap aquí
elles els agrada
altres coses
tenen una altra feina
bueno perquè sacrificat
és el que dèiem
bueno clar
tot és molt difícil
i la gent avui en dia
clar
això de treballar
els caps de setmana
i tot això
quan comences
i proves de treballar
plegar el divendres
i tornar a treballar
el dilluns
és que
és molt diferent
és molt diferent
és molt diferent
i per què vas triar
tu Neus
de seguir
perquè la gran
no va seguir
la mèdia
no
jo vaig
vaig fer
tots els estudis
vaig estudiar
tot el batxillerat
vaig fer fins a la selectivitat
i quan va ser el moment
de dir
ja ara què vull fer
no ho tenia clar
i com que no ho tenia clar
i jo havia doncs
tingut
mamat molt la botiga
li vaig dir a ella
i si em puc quedar aquí
amb tu a la botiga
i ella va dir
si vols
doncs queda't aquí amb mi
i aquí em vaig quedar
i com és això
de treballar mare i filla
a l'època que vau treballar plegades
home
ens en venim bastant
sí
no hem tingut
no
espera
no ens hem discutit massa
no
si ens hem de dir
o ens ho diem
ens enfadem
però després
se'ns passa l'enfado
i ja està
no
per sort
no hem tingut
gaires problemes
el temps que ella va ser a la botiga
ella és la que portava
anava davant
jo no vaig posar mai cap
vas aprendre
i ja està
exacte
jo anava
estava darrere seu
i anava aprenent
i quan ella va decidir
de dir
jo ara ja ho deixo una mica
doncs bueno
vaig començar jo
podia triar eh
perquè
hi havia la seva sogra
que també tancava la botiga
que tenia la perfumeria
i podia anar a la perfumeria
o a casa
i jo li deia que anés allà
ah sí
que no era tan sacrificat
però jo clar
des dels 18 anys
que estava a la papeleria
a la llibreria
i jo ho tenia
bueno
era la meva vida
llavors jo
anar-me'n a una perfumeria
quan no coneixes l'ofici
i posa't allà
que si la senyora
que hagi la crema aquesta
que si
no
no era per mi
no ho veies
i el que més t'agrada
Neus a tu
ta mare ja ens ho ha dit
que és parlar amb la gent
i tu
bueno
sí clar
és el tracte
el dia a dia
doncs amb la gent
i bueno
ara
amb el repartidor
ara farem això
ara farem allò
ara ve aquesta època
hem de canviar l'aparador
a veure què hi podem posar
a mi m'agrada molt
fer manualitats
a vegades ve gent
escolta que jo voldria fer això
però no sé com fer-ho
doncs mira
per sort tinc una mica
i els ho dient
doncs mira
si ho podries fer així
pots fer-ho aixà
i sí
m'agrada
m'agrada
m'agrada fer
l'Amèlia m'està ensenyant un bolso
que hi ha damunt de la taula
molt bonic de tela
no?
de password
de password
jo és que no en sé
d'aquestes coses
mira
hi ha una funda estupenda
tot això
que maca
que maca
després també hi ha el bitlleter
tot igual
jo tota la vida
m'ha agradat fer
o sigui
quan anava a l'escola
ja
quan et feien fer murals
quan et feien fer murals
i coses així
tota la vida
m'ha agradat
m'ha agradat molt
llavors
doncs clar
tot aquest tema
doncs de quan ve algú
és que m'han fet fer un treball
a l'escola
i no sé com ho haig de fer
doncs mira
ajudar la gent
doncs també m'agrada
també t'agrada
sí
jo sí
però ho dic
si no hagués tingut la llibreria
la papeleria
igual hagués posat una marceria
perquè tot aquest món
de la costura
i tot això
també m'agrada
i aquí hi ha gent jove
que s'hi atança o no?
o tothom és d'una certa edat
ja
aquest tipus de coses
no jo
si hi ha gent jove
sí?
ja com un reneix
sí
avui en dia
hi ha molta gent
que es fa manualitats
i fa patchwords
o scrapbooking
amb això de fer
amb paper
amb trossos de paper
sí, sí
hi ha molta gent
que torna
que està posat
en aquest món
afán que s'ha posat cap aquí
sí, sí
bueno hi ha gent
em deia alguna cosa
l'altre dia
que feia canxet per meditar
saps?
per relaxar
no, hi ha molta gent
que ho fan
i que els relaxa
fer aquestes coses
quan vols una mica
et concentres en això
i se t'en va
a les altres coses
igual t'he llegit
i el mateix
quan agafes un llibre
i tu entres a dintre del llibre
ja està
oblides tot l'altre
si veieixis el jovent
que entra
en pens
per imprimir
per imprimir
ve un tou de jovent
perquè també fem servei d'impressió
a la botiga ara
sí
sí
sí
sí
les fotocòpies
clar
sí
has debo d'anar
clar
aquí a l'estat darrere
ara no hi ha ni
no hi ha copisteries
no hi ha cap copisteria
doncs els que fem servei d'acopisteria
doncs són com nosaltres
que tenim l'impressora
i tenim l'ordinador
i els hi fem l'impressió
també
sí
sí
hem hagut d'anar
bueno
anem introduint coses noves
que fotocòpies fa molts anys
que en fem
però clar
fèiem fotocòpia
però avui en dia tothom
o t'ho envien per mail
o per whatsapp
o porten el pen
i tu ho poses
a l'ordinador
o mira en un rellotge
fan així
i ja està
i paguen
amb el tal rellotge
sí
això com ha canviat això
oi
clar
i t'ho havia de dir
de pagar amb un rellotge
quan t'ho eres jove
sí
i tant
i amb els mòbils
també paguen
tu això
m'has dit abans
de preparar el programa
que preparant
abans d'entrar
que això de l'ordinador
no
però que tu el mòbil
sí que el fas servir
sí
sí
tenim whatsapp
amb les amigues
i a vegades
diem bon dia
o bona nit
i després
el correu
també el faig servir
i miro tots
els missatges
que m'envien
i així
com ha canviat el món
des que tu vas començar
i ara ta filla
sí
i el que canviarà
i el que canviarà
no
sí
perquè ara
amb això de la
intel·ligència
artificial
artificial
mare de Déu
hi haurà gent
que quedaran sense feina
eh
perquè surten robots
i surt tot
sí però mira
ara
hi ha gent que s'ha quedat
sense feina
però hi ha coses
que s'hauran de seguir fent
perquè no tothom
tindrà impressores a casa
com
exacte
o els llibres en paper
jo crec que no
tu què opines
va haver-hi una època
quan van sortir els primers e-books
i totes aquestes coses
que la gent van dir
ui el llibre ja està
està acabat
no
el llibre en paper
continuarà
i no morirà
la gent
es dona en compte
que
és molt millor
agafar un llibre
és allòs
tindre el paper
a la mà
veure les pàgines
saber el que queda
per acabar de llegir el llibre
l'olor
de paper
hi ha molta gent
que ve a la botiga
i diu
és que jo tinc
però és que jo
prefereixo el llibre
a mi m'agrada
tindre el llibre a la mà
a mi m'agrada
el paper
m'agrada
això
notar-ho
i no
jo penso que
al contrari
vull dir
l'últim
que han fet estudiar
ara
el llibre
la venda del llibre
ha pujat
de llibre
en paper ha pujat
vull dir que
penso que no
que el llibre
es mantindrà
així com els diaris
sí que acabaran
desapareixent
els llibres
jo crec que sí
que el llibre continuarà
menys per calçotades
Déu-n'hi-do eh
anem a entrar
perquè si no
se'ns menja el temps
i no parlarem d'ella
amb la dona
amb història
que ens porten
la Neus i l'Amèlia
una dona
que va conèixer
la vostra mare
àvia
diguem-ne
la Joaquima
que és la Marta Mata Garriga
que va ser pedagoga
política
escriptora catalana
que va dedicar la seva vida
a la renovació pedagògica
i a la millora
del sistema educatiu
a Catalunya
i a Espanya
amb una visió innovadora
de l'educació
que es basava molt
en els principis
de l'escola activa
participativa
i que va impulsar
moltes iniciatives
que han deixat
una petjada
molt important
en l'àmbit educatiu
molta gent
la recorda encara
la Marta Mata
i les rosses
Marta Mata
són gent molt referent
jo penso que els docents
la recorden molt encara
tots
sí
ella va néixer l'any 26
va créixer
en un entorn
molt vinculat
a l'educació
la seva mare
era educadora
l'Àngels Garriga
i era una mestra
d'escola pública
i seguia
la institució
lliure
d'ensenyar-se
d'aquella època
que era
aquesta cosa
de la formació integral
una mica
de l'infant
la teva mare
la va conèixer
no Amèlia?
sí
la Marta Mata
quan la mama era
Sant Oliva
ella com que era
de Seifores
un poble del costat
la meva mare
anava allà
i clar
doncs de tu a tu
ens raonaven
de lo seu
i em deien
mira avui he anat
a veure la Marta Mata
i dic
molt bé
i anava a peu
de Sant Oliva
a Seifores
perquè és molt opropet
és una pedania
i la Marta Mata
li explicava
moltes coses
de l'actualitat
de Barcelona
dels col·legis
com anaven
perquè també en té
un que
hi ha un col·legi
a Viladecans
que també és
Rosa Sensat
en té diferents llocs
i era una dona
molt progressista
molt progressista
la seva mare
també com has dit tu
era també
escriptora
va escriure
també llibres
així
infantils
però més aviat
ja tirant
criatures de 12
13, 14 anys
i n'hi va haver un
que precisament
aquell dia
li vaig explicar
a la meva neta
gran
que es diu Martina
que venia aquí
i vaig dir
saps de qui parlaré
diu
de qui
la Marta Mata
diu
ai
ja la conec
diu
i he llegit
un llibre
que va escriure
la seva mare
que es diu
un rètol per a cortó
sí
la Maria Neus
la meva filla
tenia la botiga
ella va agafar
i encara el guarda
perquè és una nena
que és molt guardadora
de tot
i llavors
aquest llibre
encara ara
quan li vaig dir
com Martina
quina sort
amb la memòria
que tens tu
i encara te'n recordes
diu
sí, sí
se'n recorda
de la Marta Mata
i ella era petita
i se'n recorda
del llibre aquest
quan va arribar
el franquisme
suposo que ta mare
també ho devia patir
i doncs van canviar
el model
i tot era com
molt de memòria
i molt autoritari
molt allò
ordeno i mando
durant molts anys
i no se podria
parlar català
exactament
i tot i que
jo crec que la Marta Mata
va mantenir bastant la llengua
i ara no li he mirat
aquesta part de la biografia
va tenir una mica de feina
la Marta Mata
amb el de la llengua
la meva mare
en canvi
com que estava
amb aquests
poblets remotos
de per allà dalt
no tenia problema
ella ensenyava
català i castellà
i tenia
una escola
que era mixta
tenia
les nenes
a davant
i els nens
a darrere
i mira que hi havia nens
que eren tremendos
però amb la meva mare
feia formar tots
molt
però molt
als anys 60
quan ja va començar
a obrir-se una mica
quan ja apuntava
que s'acabava el franquisme
la Marta Mata
va jugar un paper
molt important
a la renovació
de l'ensenyament a Catalunya
i va ser una de les fundadores
de l'associació
de mestres
Rosa Salisat
i que va donar
molt de suport
als docents
ella va estudiar
que no ho he dit
pedagogia
quan va veure
que al franquisme
no li permetia
fer de mestra
com ella volia
doncs ella va fer
pedagogia
i filosofia i lletres
que es deia a l'època
i va mirar
de tirar cap aquí
i després va tenir
un compromís
a la política
va ser senadora
del partit
dels socialistes
i el 2004
va ser nomenada
presidenta del Consell Escolar
de l'Estat
que és el màxim
òrgan consultiu
de l'Estat
en aquells temps
sí, sí
molt bé
i que té
un llegat
i un impacte
com dèiem
amb un pensament
que ha deixat
una empremta
com a molt profunda
la gent que deixa
com una empremta
tant
l'educació
amb una escola
inclusiva
participativa
ara que hi ha
tants debats
de l'educació
i tant
i cap on hem d'anar
i què hem de fer
encara avui
hi havia protestes
a Barcelona
perquè demanen
el que és seu
i no els hi donen
encara
és difícil
és difícil
doncs la meva mare
també
també escriia
algun llibre
però això
m'he enterat jo
ja
ara quan ella no hi és
perquè ella
mai
mai va dir
jo he escrit això
jo he fet això
jo he fet allò
ho he sapigut més
per altres
però publicats
ha publicat
sí
va escriure
amb una revista
que es deia
l'ideal
i que
sortia
no sé si era
setmanal
o mensual
i ella va escriure
el número 73
volia portar-ho
que tinc a casa
que vaig anar
a l'arxiu
d'aquí de Can Amatller
i aquella nena
m'ho va treure
per ordinador
m'ho va treure
i tinc a casa
totes les còpies
que se'n deia
aquesta revista
que va escriure
el mama
se'n deia
Flora
i això
la Federica Montseny
que va ser
ministra de Sanitat
amb la República
també
va parlar
de la meva mare
i ara hi havia un senyor
a l'Elosia
que em va demanar
que li
que li donés
tot el que sapigués
de la meva mare
més informació
però com que la meva mare
bueno
la informació
que em donava
no era
les seves coses íntimes
que havia fet
i tot això
jo només li vaig poder
enviar alguna foto
i tot això
estem acabant
ara que m'expliques
coses tan interessants
mare de Déu Amèlia
però és que hem arribat
al final
em sap super greu
i després encara
no t'he dit el llibre
que a mi me va marcar
quin era?
va molt ràpid
un conte
quin?
que es diu En Paret
En Paret
En Paret
que és de la Lola Anglada
molt bé
doncs aquí queda apuntat
i aquest nen
era molt fantasiós
i tots els seus somnis
els feia realitat
perquè el seu horti
tenia carbassons
i deia que eren cavalls
i aquest conte
a mi em va quedar
per clavar la vida
Amèlia
ens hem d'acomiadar
em sap super greu
moltes gràcies a les dues
Neu i Amèlia
no puc fer un encomiadament
molt més llarg
però aquí seguirem
parlant de dones
tan interessants com avui
fins la setmana vinent
имся
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Agare
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Notícies en xarxa.