logo

Heroïnes Quotidianes

Programa d’entrevistes on les protagonistes són dones, de qualsevol edat, origen, interès o formació, i que ens inspiren en l’art de la vida, per la seva història, per la seva experiència o per les seves reflexions. Són heroïnes quotidianes, que també ens obriran la porta a visibilitzar altres dones que han estat referents al llarg de la història o que han estat actualitat en el present que vivim. Amb Bego Floria Programa d’entrevistes on les protagonistes són dones, de qualsevol edat, origen, interès o formació, i que ens inspiren en l’art de la vida, per la seva història, per la seva experiència o per les seves reflexions. Són heroïnes quotidianes, que també ens obriran la porta a visibilitzar altres dones que han estat referents al llarg de la història o que han estat actualitat en el present que vivim. Amb Bego Floria

Transcribed podcasts: 28
Time transcribed: 1d 0h 16m 2s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Aquí comença Heroïnes quotidianes.
Un programa on les protagonistes són dones amb experiències a compartir
i que ens inspiren en l'art de la vida.
Us parla Bego Florie i avui ens acompanya Ània Posada Moreno,
comunicadora, actriu, creadora de contingut en català,
professora de teatre, quantes coses més fas?
Massa coses, no tinc temps de res.
Déu-n'hi-do!
Sí, sí.
Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do.
M'agrada fer coses, tinc molts interessos.
Ja ho veig, ja ho veig, tots artístics però molt vinculats al món de la cultura.
Ara ens ho explicaràs.
Primer de tot, moltes gràcies per venir a les Heroïnes quotidianes
i la primera pregunta que et faré és
tu quan et pregunten a què et dediques, què dius primer?
Depèn de qui m'ho pregunti.
Si és alguna cosa més vinculat al món del teatre, dic que soc profe de teatre
perquè actriu soc però no vic d'això.
Jo vic de ser profe, diguéssim, i ara començo a viure de xarxes.
Depèn de qui m'ho pregunti, dic que soc criadora de contingut o comunicadora.
Una mica.
I què vol dir ser comunicadora i criadora de contingut?
Jo dic que soc comunicadora perquè he estudiat comunicació.
Com que no és ben bé, és una barreja entre periodisme, comunicació audiovisual,
publicitat i relacions públiques, una mica de tot.
I criadora de contingut és que bàsicament faig contingut en català a les xarxes
o penso vídeos parlant en català a les xarxes, sobretot de llibres.
De llibres que estàs, a més a més ara ens ho explicaràs amb una mica més de profunditat,
d'ambaixadora, no?
d'abacus, i també fas un club de lectura a l'EFNAC, que es diu Bocins de Llibres,
i tens aquest arroba ània posada, us ho recomano que la seguiu perquè fa uns vídeos estupendos
explicant, bé, fent-me una cosa que diuen que, tu ets jove, tens 26 anys,
que els joves no llegeixen.
Sí, ho diuen.
Quan diuen això, què?
És mentida.
Jo crec que molta gent llegeix, però potser molta gent no ho comparteix a les xarxes,
per començar.
I sí que és veritat que jo he notat que hi ha hagut un creixement de joves llegint ja
en el meu voltant més pròxim, els meus amics, ara llegeixen molt més.
I no sé, és mentida.
O sigui, jo crec que també és una mica...
Bueno, sempre els adults tracten els joves com de menys, de tota la vida.
I quan jo sigui adulta, potser ho faré també.
Llavors, doncs...
Et recordàvem aquesta entrevista.
Exacte.
Sí que llegim, no sé, com altres persones.
No depèn de l'edat tant, sinó dels seus gustos.
Potser hi ha gent gran que no li agrada llegir perquè li agrada mirar el futbol
i gent jove a qui li agrada llegir i no li agrada mirar el futbol.
No té rebeure.
I aquest maridatge tan singular entre xarxes socials i lectura,
perquè una cosa és super immediata i l'altra cosa és super pausada i relaxada.
Com es diu aquest maridatge?
Bé, però em costa trobar l'estabilitat perquè és cert que a mi m'agrada llegir per plaer.
Llavors jo llegeixo perquè m'agrada i quan he llegit un llibre faig un vídeo parlant d'ell,
o faig vídeos recomanant un llibre segons el teu cul o preferit, jo què sé.
però és veritat que les xarxes sí que requereixen una immediatesa i a vegades jo mateixa tinc la pressió de t'has d'acabar ja aquest llibre
perquè fa molts dies que no publiques cap ressenya i n'has de penjar una.
I m'he de fer un esforç molt gran jo de no, gaudeix el llibre, acaba-te'l quan vulguis i quan acabis fas la ressenya.
És una lluita constant.
Però això vols dir que és generacional també una mica?
Sí, jo he parlat moltes vegades amb credors de contingut en català, de llibres, i a tothom li passa el mateix.
perquè sou molta gent que us dediqueu a això?
Ui, sí. Jo n'he conegut moltíssimes persones que ho fan.
No ho sabia.
Sí, hi ha una comunitat molt guai.
Tu si et poses a Instagram, hashtag, bookstagram, bookstagramcatalunya, hi ha molta gent, però molta gent.
El que és superguai perquè a mi m'agrada molt llegir, però és un acostum que tenia molt de petita
i vaig anar perdent amb la universitat i tot, tenia moltes obligacions, no tenia temps de llegir
i quan vaig reconnectar, per mi, veure persones recomanant llibres va ser molt necessari
per tornar a descobrir què m'agradava, perquè jo m'havia quedat amb llibres que m'agradaven
quan era adolescent i no sabia què m'agradava ara.
Llavors, veient companyes, veient recomanacions, vaig retrobar-me amb els meus interessos d'ara.
I quins són?
M'agrada molt llegir novel·les clàssiques, podríem dir, m'agrada molt Jane Austen,
m'agrada molt les germanes Bronte, tots els clàssics victorians i de la regència.
Aquesta època m'encanten. M'agrada molt també Contemporània, m'agraden molt els trilers,
m'agrada la romàntica segons quina, m'agrada gairebé tot.
I t'ha passat d'agafar un llibre i haver-ho de deixar?
Sí.
O no, te l'acabes sí o sí?
L'últim any m'ha passat un cop només. Jo soc molt de donar-li una oportunitat als llibres fins al final,
a no ser que per mi sigui insuportable.
i em vaig trobar un llibre que eren com diferents relats de personatges del món del jazz.
A mi els llibres de relats em costen perquè o està molt ben fet o em sembla...
No, no acabo d'entrar a la història, m'avorreixo...
Llavors aquell tampoc m'interessa el tema.
És que va ser com un... No m'està interessant.
m'estic obligant en el moment que dius
no, no, me l'he d'acabar perquè si no me l'acabo no puc agafar un que sí que m'agradi.
I vaig dir, deixa'l, deixa'l perquè...
Déu-n'hi-do.
Deies, jo llegeixo des que era petita.
Això anem a connectar una mica amb qui ets perquè encara no ho hem explicat.
Encara no ho hem explicat.
L'Ània, l'Ània Posada, que aquest nom ara m'explicaràs d'on ve.
Perquè jo li comentava abans de començar l'entrevista
que escrivint-li un missatge, l'autocorrector em va posar Aina.
A tothom li passa.
Directament.
A tothom li passa.
I després aixina, no, que és Ània.
Ània.
I...
Ah, mira, comencem per aquí.
D'on ve el nom?
El nom ve d'una pel·li que es diu Anastàcia,
que jo no he vist, de fet, o sigui fatal, l'hauré de veure,
que és una princesa, és la filla del Sars Rus.
I es diu Anastàcia i li diuen Ània.
I la meva cosina, Carla, la va veure
i quan era...
Ella té uns set anys més que jo,
i quan jo no va néixer va dir
m'agrada molt aquest nom
i em va posar Ània.
Mira, i t'identifiques?
Molt, m'agrada molt.
Sí?
No és singular.
Sí, m'agraden molt els noms diferents a mi.
És singular, és singular.
Doncs l'Ània Posada Moreno va néixer a Molins de Rei.
Com m'hem dit,
ella és comunicadora i creadora de continguts,
vas estudiar a l'Alzina i al Lluís de Requesens.
I quan jo li he preguntat què és el que li agrada,
diu m'agrada veure pel·lis sèries,
fer ganxet i veure molt de cafè.
I això ho poses així.
És que no sé què més m'agrada,
és el que més faig, això.
Déu-n'hi-do, les coses que t'agraden perquè m'has...
Sí.
Explica'm una mica
quan recordes el primer llibre
que va caure en les teves mans.
El primer llibre que recordo són els de Jerónimo Stilton.
Segur que n'havia llegit abans,
però com els primers que em van agradar,
que em vaig llegir tota la saga sencera,
els de Jerónimo Stilton i la Tia Stilton,
que era la germana,
els de Latina Superbruixa...
Bé, jo, quan hi havia les revistes,
encara existeixen de fet,
els Tiroliro,
totes aquestes revistes,
que les teníem al col·le i ens arribaven mensualment a casa,
jo totes les llegia,
sempre.
O sigui, des de petita...
Sí, molt, m'agradava molt.
Perquè ja venies d'una família lectora?
Sí, però...
Crec que la meva família està més ficada en cultura cinematogràfica
que no en lectura.
Sí, no tinc molt clar.
També els agrada llegir, eh?
Tens una família...
Jo crec que sóc la que més llegeixo.
Ah, mira.
Sí.
Bueno, tens una família vinculada a la cultura,
ton pare es dedica al doblatge des de fa molts anys,
però una mica, per exemple,
les dones de la teva família,
què és el que tens, tu?
Què he agafat jo?
Sí.
I de quines dones?
Quines dones han influït en tu?
Així quotidianes, del teu en tu?
La primera és la meva mare,
que, veieu, saps,
va morir quan jo era petita,
llavors no la vaig conèixer massa,
la Montse.
Però tinc coses,
per començar físicament,
m'assemblo moltíssim,
llavors m'ho diu molta gent,
i tinc molts gestos i moltes...
Per exemple, a mi m'agrada molt l'api.
Menjo api així com un conill,
i es veu que la meva mare ho feia tan bé,
jo no ho sabia,
això fins fa tres mesos.
Llavors tinc moltes coses
que no sé per què les tinc,
però les tinc.
I de la dona del meu pare,
l'Antònia,
jo crec que ha agafat molt el seu caràcter,
que és una persona que quan s'ha de plantar,
es planta,
i és molt forta,
i això m'agrada molt d'ella,
i jo crec que són coses
que he anat aprenent.
I de les meves tietes,
jo crec que elles són les que
m'han donat com a amor a viure,
saps?
No sé.
Sí?
Són les que...
Les meves tietes i la meva iaia,
són les que em van a buscar al col·le cada dia.
Llavors, no sé.
La teva iaia m'agraden els noms de les iaies.
Com has dit la teva iaia?
Maria.
La teva iaia, Maria.
Sí.
I les tietes?
Anna,
Marta i Imma.
Déu-n'hi-do.
Sí.
O sigui, estàs molt rodejada.
Sí, i sempre he estat molt ben envoltada.
Jo no em puc aixar, jo.
Llavors, ets un...
Vens d'un món,
ho estàvem comentant,
perquè tu ets comunicadora,
t'adones,
ets actriu,
ets professora de teatre.
D'on et veu una mica
tota aquesta tradició familiar?
Jo...
Quan decideixes tu
que et tires cap aquí?
Cap a on?
Cap al món artístic?
Val.
O cap al món cultural?
Bé, o cap a quin primer món vas tirar?
Per mi ha sigut com dos camins paral·lels.
Vinga, explica'm.
És a dir, jo
vaig començar a fer teatre de...
Això és possible,
primera pregunta,
tenir dos camins paral·lels?
Potser.
No ho sé.
Jo sempre he sigut com
entre dos aigües.
M'agradaven dues coses,
llavors...
Anaves fent.
Sí.
Jo vaig començar a fer teatre d'adolescent
perquè volia fer doblatge
com el meu pare.
I em va dir,
bueno, si vols fer doblatge,
primer forma't una mica
i llavors em va començar a agradar
més el teatre,
que no el doblatge.
I vaig començar a fer teatre
i llavors quan vaig acabar
el batxillerat
jo volia fer teatre
i em van dir,
vigila perquè és un món molt difícil,
potser he buscat també
una altra carrera
com per respaldar-te
i si no te'n surts
perquè ja en parlarem després,
però és molt difícil aquest món,
que puguis treballar
d'alguna cosa que també t'agradi.
Saps que no tinguis
el teu únic recurs,
una carrera de teatre
que després potser
no podràs fer servir.
i vaig començar a fer periodisme
a la UAB
a la vegada que estudiava teatre
a les tardes.
Vaig fer dos anys de periodisme
i vaig dir,
no, no,
jo vull fer teatre
amb 100%.
Llavors vaig deixar
la carrera
però em vaig passar
a fer-la online.
O sigui,
la porto fent
a la UAC
sis anys
i ara estic a punt
d'acabar
perquè he anat fent
de tres assignatures
en tres assignatures
mentre feia un grau superior
en teatre
i treballava de profe de teatre.
I ara estic a punt
d'acabar ja la carrera
i m'he acabat
el grau d'interpretació.
Segueixo sent profe de teatre
i llavors
vaig fent una mica
el que m'arriba.
Jo sempre soc profe
i llavors això
em fa estar més connectada
amb el teatre
perquè ensenyo teatre
a nens i adolescents.
És el que anava a dir
on fas de profe?
Aquí a Molins de la Coquera.
Que és una escola de teatre.
És una escola de teatre, sí.
I com viuen els nens?
Els nens i les nenes
quina mirada tenen ells?
Quina aproximació
fan ells a la interpretació?
Des del joc
i des de passar-se superbé
i és una cosa
que em vejo molt
perquè no tenen vergonya
són supercreatius
i jo aprenc molt d'ells
perquè els hi proposo una escena
i em fan unes coses
que a mi no se m'han ni ocorregut.
Llavors per mi és superguai
i crec que d'adults
ens n'anem posant cada cop
com més obstacles
i més restriccions
i més no
perquè això no ho pots fer
perquè no és de bona educació
no sé què
saps?
Quan ens anem construint
coses barreres
que els nens encara
no han anat adquirint
i són superlliures.
Això és molt guai.
Que guai.
Bé, llavors m'estaves explicant
que diguem-ne
la teva estabilitat
diguem-ne professional
et ve de ser professora de teatre
però que en paral·lel
segueixes fent...
Sí, jo la meva feina
diguéssim de base
és ser profe de teatre
és el meu horari
fix a cada setmana
jo faig les meves hores
i això m'agrada
i em dóna certa estabilitat
però també a vegades
faig bolos
d'una obra
que faig amb el meu pare
vaig fent bolos
per Catalunya
i també de les xarxes
he començat a treballar
doncs faig vídeos
amb abacus
a vegades m'escriuen
jo què sé
de la Generalitat
he fet un parell de vídeos
m'escriuen marques
per fer coses
o sigui
és un més a més
però bueno
ja m'he fet autònoma
que ja
és un plus
I com vas començar
amb això?
Amb xarxes?

Jo vaig començar
fa 3 o 4 anys
com tothom
va ser després del confinament
jo tenia TikTok
com tota la gent
de la meva edat
i penjava vídeos
superxorra
amb els meus companys de pis
perquè jo abans
vaig estar independitzada
i vaig tornar a casa
dels meus pares
i penjava vídeos
superxorra
i llavors
un cop vaig penjar un vídeo
ensenyant uns llibres
que tenia pendents
perquè va ser
l'època
en què vaig tornar
a consumir contingut
de lectures
i tornar a llegir
més freqüentment
i em va agradar molt
i llavors
vaig penjar un vídeo
parlant d'uns llibres
que m'havia de llegir
i també em va agradar molt
i vaig dir
vaig aprovar-ho
no sé
però rotllo
zero currat
era
gravo així
tal qual
i ho penjo
i em va començar
a agradar molt
fer-ho
em feia molta vergonya
al principi
perquè també
és exposar-te
i jo no volia
que ningú del poble
ho veiés
perquè era com
oi
què diran de mi
i fins aquí
mai he seguit
mai he parat
i m'he anat
professionalitzant
entre cometes
rotllo
per mi
és una feina
també
que no tots els vídeos
són remunerals
perquè la majoria
els fa esperar
molt a l'art
i ja està
però són una inversió
que jo faig
en poder dedicar-me
o poder
o que això m'ajudi
a dedicar-me
al món de la comunicació
que sigui
com la gent vegi
com m'expresso
quins interessos tinc
i llavors
jo m'ho pren
com una feina
o sigui
jo als matins
faig xarxes
i a les tardes
treballo
la meva feina
de profe de teatre
i això seria ser influencer
o és diferent ser influencer
de creadora
jo no em considero influencer
perquè
segons el que tinc entès
la diferència
és que els influencers
parlen de la seva vida
i exploten la seva vida
no està malament
però és el que fan
i jo
a mi no m'agrada gaire
parlar de la meva vida
i si és
si parlo de la meva vida
serà per
connectar-ho
amb alguna cosa
amb algun tema
del que vull parlar
no purament
per vendre la meva vida
perquè jo valoro molt
la meva intimitat
i
amb el tema
dels llibres
i dels continguts
per joves
quina és una mica
la clau
d'enganxar
amb els joves
perquè des dels mitjans
de comunicació
perquè veig que tu
estàs col·laborant
també amb la Generalitat
o amb programes
de 3CAT
veig que també
has fet coses
amb Ràdio Nacional
són
els mitjans tradicionals
diguem-ne
tenen com
un interès
molt
de connectar
amb els joves
tu creus
que el que tu fas
ajuda
o sigui
és una manera
diguem-ne
més
directa
de connectar
generacionalment
amb la gent
de la teva edat
jo crec que
els creadors
de contingut
hem trobat
o seguim buscant
la manera
de connectar
però
perquè estem en un moment
que tristament
cada cop
tothom
però sobretot
els joves
tenim menys capacitat
d'atenció
jo abans
em podia veure
una pel·li
sense mirar el mòbil
ni un segon
i ara
si tens
la veu
que et diu
mira un moment
el mòbil
mira un moment
si tu veus un vídeo
i els 3 primers segons
no t'interessa
el passes
llavors
això no és culpa
dels mitjans
no és culpa
de ningú
sinó
socialment
els valors
que estem transmetent
i la poca capacitat
d'atenció
que tenim
llavors
els creadors de contingut
si volem que la gent
miri els nostres vídeos
ens les hem d'empescar
o sigui
per mi
és molta més feina
pensar com començo
un vídeo
i com l'he dit
i com tot
perquè en els 3 primers segons
la gent digui
m'interessa
em quedo
que no
pensar de què parlaré
després
llavors jo crec que
per això
no és que
connectem més o menys
sinó que els retenim
més estona
amb nosaltres
perquè generacionalment
potser és com
més fàcil
clar
i fas TikTok
Instagram
tinc un canal de Youtube
però
el tinc
abans
el vaig fent
a vegades
però a mi m'agrada més
fer vídeos curts

és més fàcil
i fas autoproducció


jo em gravo
edito
faig el guió
apenso
tot
i després
fas una altra cosa
molt interessant
perquè ja hem dit
que ets una dona
que si te preguntem
a què et dediques
és una mica difícil
de trobar-ho a la primera
fas una cosa
molt interessant
que és un podcast
que es diu
ajuda
embaixa la serotonina
això
embaixa la serotonina
que va sobre salut mental

i explica'm una mica
aquest projecte
que per cert
el recomanem
ah sí
ara estem per la segona temporada
i he fet un paró
perquè al final
la que ho edita
este vol dir que ho fas
amb més persones

tinc una companya
la Mariona
però la que ho edita
i tot
perquè té els coneixements
sóc jo
llavors
em falten tres episodis
per penjar
però també és veritat
que els projectes
autogestionats
i per amor a l'art
es fan el temps lliure
i jo ara mateix
no en tinc gaire
llavors
és un podcast
que va sorgir
perquè jo tinc toc
tinc toc
diagnosticat
des de fa
bastants anys
i jo va haver-hi una època
que em parlava molt
a les meves xarxes
ara ja no ho faig tant
perquè
és difícil
o sigui
decidir què exposes
de tu i què no
i a vegades
jo no vull que la gent pensi
que jo sóc la meva malaltia
llavors va haver-hi un moment
que vaig dir
bueno
ho deixaré
i si en algun moment
em ve de gust
ho tornaré a fer
però ara mateix
no em ve de gust
si algú que ens escolta
que segurament
molta gent ho sap
no sap el que és el toc
com li expliques?
és el trastorn obsessiu compulsiu
és un trastorn mental
que es caracteritza
per tenir
tots tenim pensaments intrusius
tots tenim pensaments
que dius
per què he pensat això
no m'agrada
això que he pensat
però en el meu cas
i en el cas de les persones
amb toc
es fan una obsessió
és a dir
o t'obsessiones
en el que has pensat
o t'obsessiones
en per què has pensat
el que has pensat
qualsevol cosa
del teu dia a dia
es pot convertir en una obsessió
i pots estar-te hores
i hores i hores
i hores
pensant en això
i fent compulsions
que és el que
per això se li diu compulsió
exacte
són com uns rituals
o com uns actes
que tu fas
per alleujar l'ansietat
que t'està causant
tot aquest bucle
que li dic jo
a l'obsessió
o per intentar
arreglar
l'obsessió
per exemple
jo des de petita
tinc
una obsessió
amb la mort
és un tema
que a mi
no m'agrada gens
no m'agrada gens
parlar-ne
i quan algú
que estimo
no m'agafa el telèfon
penso
s'ha mort
sempre
ara ja
ho aprens a controlar
però llavors
el que faig
és el truco
mil cops
mil cops
mil cops
fins que me l'agafa
i comprovo
que no s'ha mort
saps
això seria un exemple
i d'això
en parlaves al principi
però ara
vas decidir
i molta gent
en un moment
m'escrivia
i em deia
jo també tinc toc
moltes gràcies
per parlar-ne
perquè mai
m'he vist representada
sempre he pensat
que estava boja
que és una cosa
que a mi m'ha passat
gràcies per parlar-ne
i per donar
la representació
que no he pogut tenir
fins ara
i per mi va ser molt guai
i vaig dir
m'agradaria
ja que tinc
un altaveu
poder fer el mateix
amb més trastorns
perquè hi ha
molts trastorns mentals
diagnosticats
i sense diagnosticar
però no els tinc tots
gràcies a Déu
també
llavors vaig dir
i si jo
creo un podcast
on
condueixo
i porto
en la primera temporada
hi havia també
psicòlegs
i persones
com assessoraven
i porto
persones que tinguin
diferents trastorns
fem un episodi
sobre cada trastorn
parlem de la depressió
parlem de l'ansietat
però també de trastorns
més desconeguts
per exemple
parlem del trastorn
de la identitat
múltiple
trastorn dissociatiu
de la identitat
que és el que es coneixia
com la personalitat múltiple
que és una cosa
que només hem vist
a les pel·lis
o només hem vist
com super estigmatitzada
i va venir una persona
que el té
i ens va explicar com era
no sé
ha sigut guai
ara falten
tres episodis
per penjar
és molt dur
fer-ho
perquè
clar
jo què sé
vam fer un capítol
que encara no hem penjat
sobre ingressos psiquiàtrics
i la gent ens explica
la seva experiència
i
bueno
jo soc una persona
molt sensible
jo m'anava a casa
després d'escoltar
totes les coses
que m'havien explicat
i això m'afecta
te les emportaves
te les emportaves
clar
però bueno
ha sigut molt bonic
i cap a on voleu enfocar-ho
tercera temporada
o ja no
no ho saps
potser sí
no ho sé
és
m'agradaria
però a la vegada
fer un projecte
que li fiques moltes
moltes
moltes hores
si no
pots cobrar d'això
i has de fer altres coses
clar
és molt complicat
és complicat
i arriba un moment
que ni per amor a l'art
ho pots fer
perquè
s'atura
s'atura dedicar-li tant de temps
en les poques hores
que tens lliures

la part positiva
i això ja
t'ho faig com a comentari
és que el que hagis fet queda
clar
exacte
potser ara no és el moment
potser d'aquí uns anys
em trobo que
tinc una subvenció
jo que sé
vam tenir una subvenció
de podcast en català i occità
que van ser 400 euros
que no ens salvava la vida
però va ser com
bueno
està bé
tenim un reconeixement
perquè també és veritat
que fer un projecte
autogestionat
són diners
has de
ni que sigui pagar
el transport
els convidats
pagar les aigües
pagar no sé què
tots els materials nous
que has de comprar
micros, càmeres
són moltes coses
clar
Déu-n'hi-do
i ara
estàs focalitzada
en la part de
comunicacions socials
hem dit
la part de teatre
i després
que no n'hem parlat gaire
ho has dit així
com de repassada
com a actriu
segueixes fent projectes
aquest que fas amb el teu pare
que com se diu?
el refredat comú
ah molt bé
això aneu fent

vam actuar
a un festival
que es diu
Festival Píndoles
a Montjuïc
fa 3 anys
l'estiu
de fa 3 anys
i vam entrar
com a la cartera
del festival
i fem gira
ens diuen
mira
us volen a Cadaqués
i anem a Cadaqués
hem anat a les illes
ja 3 vegades
o sigui
hem anat
al desembre
de 3 anys seguits
vam anar dos anys a Menorca
i un any a Eivissa
que jo pensava
em sento
una superestrella
em paguen
un viatge a Menorca
tu allà
bueno superguai
i això de treballar
amb el teu pare
com es porta
molt bé

super
molt bé
la veritat
molt divertit
que ens ho passem
molt bé

perquè al final
fem una comèdia
som dos àliens
que hem de tornar
al nostre planeta
llavors
és super divertit
és molt guai
i què t'agradaria fer
com a teatre
allò que dius
no ho sé
m'agradaria
què?
què?
no ho sé
o ja no ho tens
sí m'agradaria
però
bueno
és un món
molt complicat
molt competitiu
pràcticament
tot funciona
a base de càstings
o contactes
llavors
si no t'agafen
en uns
i no tens els altres
és molt difícil
entrar
jo he estat
des dels 18 anys
fent mil càstings
fent mil projectes
per a escoles
tipus les CAC
i tal
per tenir material
he fet algunes coses
de publicitat
però encara així
mai me n'han agafat
res
rotllo
una sèrie
una peli
una obra
mínimament
amb un recorregut
d'allò que sé
el poliorama
no m'han agafat a res
llavors
arriba un moment
que és molt frustrant
perquè li has ficat
moltes hores
i et fa dubtar
del teu propi valor
de potser és que no serveixo
que és una frase
que tots els actors
i actrius
en algun moment
si no els hi sortia res
s'han plantejat
i és veritat
que és un món
que comporta
una certa inestabilitat
que jo no sé
si estic feta
per això
clar
saps?
llavors
per això
ara agraeixo
que els meus pares
em diguessin
fes alguna cosa
més que teatre
perquè mai saps
com poden anar
les coses
i a mi el periodisme
sempre m'ha agradat
llavors
tenir això
que també m'agradaria
molt dedicar-me
jo ara mateix
si em surt alguna cosa
de teatre
perfecte
però ja no hi poso
totes les esperances
que hi posava abans
però no com a cosa negativa
sinó com a
bueno he fet
la reflexió
de potser no és el teu camí
potser no és el que has de fer ara
i ja està
està bé
no ets pitjor
perquè no t'hagin agafat
aquest càsting
tens altres coses
a fer i ja està
però en segueixes fent de càsting

vaig fent
però
m'arriben molt pocs
mira que tinc representant
he de ser fa anys
però
hi ha molts càstings
que jo què sé
deuen ser circuits molt tancats
o el que sigui
però
ja n'hi arriba

Déu-n'hi-do
bueno i després comentàvem
abans de fer el programa
que a més a més
tu ets una dona reivindicativa
perquè jo t'he llegit
coses publicades al Punt
i amb altres mitjans
sobre temes
per exemple
de la relació de poder
amb les escoles de teatre
que això devia coincidir
com va passar
l'Institut del Teatre
exacte
jo estava estudiant
a una altra escola
que va haver unes denúncies
si algú no se'n recorda
del director
de l'Institut del Teatre
per un tema
d'abús de poder
i que va acabar
amb la seva dimissió
etcètera
sí, sí
jo no estava estudiant
a l'Institut
estava estudiant
en una escola
que estava com a
mig quilòmetre
superar a prop a Montjuïc
i jo allà també
vaig veure molts casos
d'abús de poder
amb mi mateixa
i assetjament
de part d'alumnes
cap a mi
sense que l'escola
fes res
i vaig veure
amb abús de poder
cap a altres persones
llavors
quan va passar
tot allò de l'Institut
jo vaig anar
a manifestar-me
i ens vam ajuntar
amb companyes
per dir això
no pot seguir passant
i bueno
doncs vaig escriure'n
i me'n recordava
que les havia escrit
la veritat
m'ho has recordat tu
però sí, sí
però jo sempre he sigut
una persona
que potser al principi
em feia por
que
dir obertament
això ha passat
i no està bé
o el que sigui
em trauria oportunitats laborals
però ha arribat a un punt
no sé
la sinceritat és un valor

i que potser
si això em trau oportunitats laborals
la persona que m'anava a donar
l'oportunitat
no m'interessa
perquè està donant valor
a uns actes
que són
no és que estiguin malament
és que són un delicte
saps?
llavors ja fa molt de temps
que no m'ho callo
em sembla molt bé
perquè
les persones que estudien teatre
no hagin de tornar a viure
el que hem viscut
moltes persones
creus que això està canviant
una mica però?
no ho saps?
vull pensar que sí
però és
és que el món de la interpretació
és molt complicat
perquè amb l'excusa de
no és que aquí treballem
amb les emocions
i connectem tots amb tots
i fem exercicis
en què
ens hem de tocar físicament
i tot
és l'excusa perfecta
per colar-te-la
i per dir-te
no, no, això és normal
perquè aquí teatre fem això
saps?
no sé
clar, han posat
per exemple al cinema
han posat la figura aquesta
sí, el coach
la intimitat
això està molt bé
em sembla molt necessari
la veritat

no sé si al teatre també
vull pensar que estan canviant
vull pensar que estan canviant
les coses
sí, sí, sí
i del tema comunicador
ara mateix estàs amb el món llibres
però també
t'agrada parlar d'estil de vida

d'altres temes
i cap a on t'agradaria
enfocar-ho?
jo ara m'he centrat molt
en parlar de llibres
perquè és veritat que
he vist
que si vols
dedicar-te a la comunicació
o creació de contingut
a xarxes
has de triar un tema
o no un tema
però un àmbit
un ínxol concret
perquè la gent
t'hi identifiqui
perquè
a vegades
si parlo de tot
i de res
la gent diu
aquesta
no sé què és per armadella
per tant
potser no la segueixo
perquè no sé
de què m'està parlant
perquè potser un dia
em parla d'això
i demà em fa una recepta
i això
potser
potser hi ha gent
a qui l'interessa
però molta gent
va al meu perfil
per buscar un llibre
saps?
llavors jo vaig dir
bueno
vaig a triar
una cosa que m'agradi
i que se'm doni bé
penso comunicar
no?
i
de comentaris
d'algú que
te'ls fan?
la gent et fa comentaris
dels llibres
dels posts que penges?
negatius vols dir
o positius?
no negatius
positius de tot
ah sí
molt
però la comunitat
catalana
d'Instagram
penso que és maca
perquè
ja només pel fet
que parlis en català
molta gent et dona suport
encara que parlis
un tema
que no li interessa gens
però per què?
per preservar la llengua
clar
parlar en català
per molt que no ho facis
en forma d'activisme
és activisme
perquè estàs parlant
en una llengua
minoritzada
i que l'Estat
vol destruir
llavors
ja només per això
tens molt suport
de persona
i sempre
sempre rebo comentaris
super positius
de gent agraint
la recomanació
gent
donant-me la seva opinió
sí, sí
és molt bé
la veritat
i en el club de lectura
una mica el paper que fas
quin és?
jo juntament amb el Quim
amb un
amb el Quim
moderem
o sigui
triem el llibre
sempre
com parlar amb l'AFNAC
que és qui ens ha contractat
però tenim llibertat
tenim bastanta llibertat
ens reunim cada mes
l'últim dissabte al matí
a les 12 i mitja
i triem el llibre a nosaltres
ens el llegim
preparem unes activitats
preparem
les preguntes
el que parlarem
i ho fem
i és un món més d'homes
de dones
de tot barrejat?
jo he trobat
sempre més dones
coms
no et sabria dir
per què
no ho sé
perquè
jo també conec
homes que llegeixen
però potser no en parlen
tant a les xarxes
o no venen tant
aquest tipus d'esaveniments
no ho sé
i la teva element diferencial
com a creadora de contingut
en l'àmbit dels llibres
quin seria?
perquè m'has dit abans
que tenies molta més gent
que fa això
molta
no ho sé
no tinc ni idea
perquè jo al final
miro vídeos que faig jo
i vídeos que fan companyes
i tampoc trobo tanta diferència
però
molta gent
em comenta
que els agrada molt
la meva forma de ser
l'energia que transmeto
és que a vegades
inclús jo segueixo gent
que potser m'importa un pitu
del que està parlant
però m'agrada com és
ah sí?
jo sí
a mi per mi és molt més important
que la persona em transmeti
bones vibracions
i em sembli maca
que potser parla de
què sé
de cables
i no m'interessa
però em cau bé
llavors molta gent em diu
que els agrada molt
la meva energia
potser per això
em segueixen
no sé
i això d'haver d'estar
tot el dia
amb imatge
et genera
o creus que genera
alguna dificultat
o sigui la gestió teva
de
sempre haver d'estar bé
ben pentinada
etcètera
moltíssim
moltíssim
jo
jo no vaig maquillar d'ara
jo al meu dia a dia
no em maquillo mai
perquè em fa mandra
i perquè mai he tingut
bueno sí
d'adolescència
però ja fa anys
que em vaig treballar
i vaig acceptar-me tal com era
però
el fet d'exposar-me a la càmera
de gravar-me
d'editar-me
de passar-me tantes hores
mirant-me a mi mateixa
m'ha tornat a generar
inseguretat
fins al punt de
pràcticament mai
penjo un vídeo
en què no porti
una mica de rímel
o una mica
d'haver-me fet les celles
una mica
perquè
em veig
he arribat a penjar-ne
m'he vist superlletja
i els he borrat
clar
llavors
és una merda
perquè
és una cosa
que tu pensaves
que ja havies treballat
torna a aparèixer
però vols dir
que acabem de treballar-nos mai?
no
jo que tinc
un lloc de seta mare llarga
penso que sempre acabo
no
perquè jo crec
que ens ho anem treballant
però
des de fora
se'ns bombardeja
amb
mètodes per aprimar
mètodes
per enveïment
què fer
no sé què
la dieta detox
operació en bikini
no sé què
treu-te les ojeres
és que és un bombardeig constant
que és impossible
no qüestionar-te
cada part del teu cos
és molt difícil
és molt difícil
l'època
que us ha tocat viure
sobretot a vosaltres
i a la generació
que ve a darrere
perquè els que ja l'han passat
doncs potser encara tenim
però és veritat
que és una mica
l'altre dia hi havia un article
sobre les nenes
no?
els problemes que es generen
dermatològicament
per nenes molt jovenetes
que es maquillen
ara hi ha com un fenomen
que es diu
Sephora Kids
que són nenes
que se'n van al Sephora
que és una botiga de cosmètica
i porten retinol
i acidial urònic
i no sé què
i dius
i els dermatòlegs
han posat el crit al cel
perquè diuen
que això és un problema
per les pells

però
i pel cap d'aquestes nenes
també
de si ja amb 13 anys
que no tindràs arrugues
fins d'aquí
30 anys més
però igualment
no és dolent
tenir arrugues
o sigui
com tot el que els estàs
ficant a aquestes nenes
que com més petit
t'ho posen al cap
més difícil
és treure-t'ho després
aquest any
serà
quasi irreversible
molt complicat
quin és el llibre
que t'ha marcat més?
o no en tens cap
així especial?
a mi un llibre
que m'agrada molt
no sé si era el que més
m'ha marcat
però potser va ser
el primer llibre
amb el que em vaig enganxar
i que em vaig connectar
quan vaig tornar a llegir
és el vigilant
en el camp de sègon
de J.D. Salinger
el guardián entre el centeno
que explica
la història
d'un nen
que
està acabant l'institut
i està com passant
a l'etapa adulta
i ell no vol fer-se gran
i
és com una mica
una odissea
o sigui
se'n va de viatge
s'escapa
passa vir aventures
tot
però
sempre des del
és que no vull fer-me gran
no vull fer-me gran
i jo en aquell moment
vaig empatitzar tant
és un personatge
que és horrible
perquè fa coses horroroses
però jo em vaig veure
molt reflectida
en com es sentia
i em va agradar molt
amb això vas connectar
i ara que diguessis
un que no em llegiria mai
o no?
o no en tens cap
que no em llegiria mai
bueno
jo no em llegiria mai
ni recomanaria mai
i si veig que algú se l'està llegint
li diria
no te'l llegeixis
algun llibre
de novel·la romàntica
que romantitzi
la violència de gènere
o
és que n'hi ha molts
sorprenentment
n'hi ha moltíssims
però
sí, sí
i és el que està més de moda
llegir ara
entre adolescents
i
hi ha molts llibres
que
et parlen de relacions tòxiques
no?
El xicomalo
i la xica pringada
que s'enamora
i no sé què
però et fot
uns missatges
de normalitzar
conductes tòxiques
de relacions
que això ho estan llegint
nenes adolescents
Déu-n'hi-do
Sí, inclús fa uns mesos
es va
s'anava a publicar
una editorial australiana
i al final
es va cancel·lar
un llibre
que romantitzava
la pedofilia
que parlava
d'un home
que estava enamorat
de la filla petita
del seu millor amic
que s'havia enamorat
d'ella
des que era un bebè
i s'havia esperat
que fos gran
per declarar-se
a veure
què estem dient
o sigui
Sí, sí, sí
Llavors
Aquí hi havia
Lolita de Nabokov
que ja ho feia això
Sí, jo m'he llegit Lolita
però és veritat
que jo
Lolita vaig trobar
que hi havia
el punt crític
de saps que aquest tio
està fent mal a mi
ni que és un pedraste
però això no era
com super
bueno
mira, saps
Llavors sí que penso
que hem de poder escriure
sobretot
però si vols parlar
d'un tema així
ho has de fer
des d'una perspectiva crítica
I tu et veus escrivint?

Sí?

O ja ho fas?
Estic amb un projecte
no sé si puc dir molta cosa
però sí
Estic començant a escriure una novel·la
No ho diguis
No ho diguis

Estic molt contenta
Estic molt contenta

Però això ja t'ha vingut ara
perquè
Arran d'estar en aquest món
t'ha sortit l'oportunitat
Sí, en una editoria
l'em va escriure
i em va dir
mira, veiem que tu
fa molt que et seguim
veiem que t'agrada molt llegir
i he pensat que potser
t'agradaria escriure
ja m'he reunit un parell de vegades
tenim més o menys la història
jo mai he escrit
o sigui, sí, he escrit articles
he escrit relats
he escrit obres de teatre
mil i milions per nens
però
per nens adolescents
però jo no he escrit mai una novel·la
ni tan sols un conte llarg
llavors no sé com sortirà això
però bueno
I amb això t'ha posat temps?
No cal que diguis el projecte
però t'ha posat temps
Sí, sí, el desembre ho he d'entregar
queden sis mesos
jo n'estic estirant dels cabells
Va dir, et posa pressió això?
Molta, molta, molta
Bueno, Déu-n'hi-do
I ara ja passarem de seguida
a parlar de la dona amb història
que m'has proposat
I t'imagines dirigint
algun projecte escènic teu
o ja ho has fet?
No
O sigui, no ho he fet
però m'agradaria molt
perquè dirigint els meus alumnes
he vist que també m'agrada molt dirigir
No sé, potser algun dia
Qui sap
Però sí, m'agrada molt
Hi ha poques dones directores de teatre
La veritat que sí
Crec jo, eh
No sé, potser
és un moment que desconec
No, no
Jo no en conec massa
De veritat
Directores de cinema
n'hi han hagut, no?
Però de...
De teatre
jo
és que ara mateix no te'n sé dir cap
De teatre

Bueno, queden poquetes
però amb això entrem
amb les dones amb història
En portes
Chapel Ron
Que és una artista nord-americana
que, bueno, era una promesa silenciada per la indústria
i ara és una icona emergent del món popqueer i feminista
Ella va néixer com a...
A veure si ho diré bé
Perquè el meu anglès...
Kaylee's, no sé què

Kaylee Rose Amstund
a Missouri
l'any 1998
I va créixer en un entorn molt conservador
envoltada de normes que no encaixaven amb la seva manera de sentir i d'expressar-se
i després ella va agafar el nom de Chapel Ron
com un homenatge a la seva àvia, no?
Com una forma de reconèixer d'on ve
i llavors construir una mica
què volia...
què volia...
què volia ser
Ella va començar a escriure cançons sent adolescent
Això no t'he preguntat, la música i tu
No t'he preguntat
A mi m'agrada molt la música

També composes o no?
No, no, no
Que va
Ja m'agradaria
Bueno
La Chapel va aconseguir una oportunitat discogràfica amb Atletic Records l'any 2017
tot i que aquest primer contracte es va trencar
bueno, va tenir una mica de liu
i va ser quan va posar el nom aquest de Chapel Ron
amb la seva àvia
quan va fer com un salt, no?
a la seva carrera
amb l'àlbum The Rise Fall of Midwest Princess
que ha estat molt aclamat per la crítica i el públic
Jo t'he de dir que no la coneix jo
i bueno, m'ha semblat una dona molt seguida, no?

És una banda, no?
Vull dir que tota una generació la té com a referent

Explica'm per què l'has triat
Jo l'he triat perquè jo soc bisexual
i jo des de petita mai he tingut massa referents
de cantants lesbianes o bisexuals
i la vaig descobrir farà
bueno, farà un any o així
que va començar com a popularitzar-se, la vaig descobrir
i de fet jo quan la vaig descobrir pensava que era
rotllo que era de fans, si puc, et bujo o alguna cosa així
perquè per l'estètica
sembla dels 90 o dels 80
i no, no, és actual i em va encantar
i les seves gent les m'agraden moltíssim
i no sé, penso que igual que hi ha mil noies escrivint cançons d'amor heterosexual
però si també hi ha d'haver també noia l'escrivint d'amor lèsbic
No, no, em sembla estupendo
La vostra generació parla molt més de sexe més tranquil·lament que no la meva
això també t'ho he de dir

Això ens costava més a la meva

Era com un tabú

Però perquè jo crec que arriba un moment que hem de dir
ja està
Fins aquí
No som nosaltres que hem de callar i ens hem d'adaptar
és la gent homòfoba que s'ha d'espavilar
Sí, tot i que estem tirant una mica enrere
Molt enrere, molt enrere estem tirant
A mi em preocupa
Sí? Preocupa?
Sí, a mi també
A mi també em preocupa
Torno a veure uns moviments i uns...
Bueno, i torna a haver-hi salutacions feixistes i tot
sense que passi res


I això és preocupant
perquè a més a més espera el respecte
i torna amb aquestes
amb això que connectaves dels llibres
Ella, una de les seves cançons més icòniques
és Pink Pony Club
que és l'any 20
que és on ella va fer un primer assaig de la seva estètica
i que explicava una mica la vida nocturna
amb una energia així molt contagiosa
una altra va ser casual
que va consolidar una mica la seva reputació com a compositora
i com una intèrpreta amb molt de carisma
i també ha fet molta autobiografia amb les seves cançons
que és això que m'estaves explicant
i amb molta honestedat sobre la sexualitat i les seves relacions
que això s'ha convertit algunes de les seves cançons en himnes pop
juga amb el gènere, el maquillatge, les icones culturals
i també parla de soledat
de desig, d'autoestima
aquests són temes que us ocupen a la vostra generació, creus?
Autoestima, sí
i soledat, jo crec que tots ens sentim sols en algun moment
o ens sentim com abandonats del món, no?

O sigui, per exemple
no té a veure, però jo penso que ara em podré independitzar
Això ho has dit abans
d'anar-te a casa i tornar
Em sento, rotllo, que no hi ha cap ajuda del govern, no hi ha res
estem sols i ets tu que t'has d'espavilar
i guanyar prou per pagar-te un pis que val el triple que fa dos anys, saps?

I ja està, o sigui, com un abandonament
que la societat avança i ens quedem enrere
perquè no podem anar tan ràpid, saps?
Això tu ho trobes com a jove?
Jo molt
Moltíssim
Jo i tots els meus amics, estem iguals
Sí?
Sí, sí
I ho veig una solució complexa amb això
Sí, sí, sí
Bueno, Xapel Ronca m'ha agradat molt
perquè a més a més ho fa des de la provocació
però des d'una provocació, diguem-ne, intel·lectual i creativa
que això també és molt interessant
Clar, que no només és que el que parli de temes xulos
que tu pots parlar d'un tema xulo
que si ho fas malament no t'escoltarà ningú
sinó que canta molt bé, composa superbé
i visualment, quan actua, ho fa
o sigui, té unes escenografies i unes performances superxules
Aquest any ha estat el Sónar, aquí
El primer era Sound
Ah, això
No, no, sí, sí, però impossible
No confon festivals, hi ha tants festivals que els confon
No, és que hi ha molts, hi ha molts
No, però ha sigut, jo no he pogut anar a veure-la
perquè, un, és claríssim
i dos, estava tot ple de guiris
que van nascut a les entrades
Llavors, doncs
Sí, això ja ha passat al Primavera Sound
És veritat
I aquest debat, eh, també, no?
Tothom, era, no sé, 90% guiris, 10%
Autòctons
Catalans, saps?
Sí, sí, sí
Sí, sí, sí
Quina música t'agrada a tu?
Bueno, ella, suposo, no?
M'agrada molt el pop

M'agrada molt
Anel
Sí, els amics de les arts
Música així
A veure, música en català hi ha molta, no?
Però d'aquest estil m'agrada molt
No sé
Menys la tralla i el techno i coses així molt estridents
O sigui, més de música
M'agrada la música animada, però no massa
Prefereixo música més tranquil·leta que música que s'aturi
Ara ens ho expliques amb el toc final
Perquè estem arribant al final
i ara vull que m'expliques aquestes coses més de detall
Per exemple
Quan llegeixes, et poses música, no et poses música?
Si estic sola a casa, no
Si estic al tren i la gent parla molt fort, sí
Ah, sí, he vist un riu teu que te poses uns cascos
Sí, exacte, perquè no ho puc suportar
O sigui, no puc
Em posa molt nerviosa sentir gent parlant
Parlen per tal, fum cridant
No puc
Però ha de ser música instrumental
Música clàssica o música instrumental?
Exacte, no puc llegir amb cançons amb lletra
Perquè llavors m'escolto la cançó
Quants cafès al dia són massa cafès?
Tu que dius que em prens tants?
Per mi massa seria 5 cafès
Sí?
Jo bec mínim dos
Tres o quatre, depèn del dia
Bé, llavors no prens massa cafè
Segons els meus pares, sí
Bueno, això és una altra qüestió
Però llavors què fas, express o cur o cafè amb gel?
Cafè amb gel
Cafè amb gel, més fresquet

Més fresquet
I amb qui t'agradaria prendre un cafè llarg i sense mòbil?
Viu o mort
Viu o mort
La típica peronita
Iguals
No ho sé
La Virginia Woolf, per exemple
M'agradaria molt
Perquè m'he llegit molts llibres seus
I he empatitzat molt
Amb la salut mental
Perquè ella va tenir una malaltia
I va suïcidar
I va ser bipolar
I quan estava en l'època depressiva
Es va suïcidar
I m'he llegit bastants llibres seus
M'he llegit els seus diaris
I m'agradaria poder preguntar-li moltes coses
També quan va escriure una habitació pròpia
Per mi va ser com els inicis del feminisme
De reivindicar un espai propi per les dones
Per poder existir, no?
Llavors, no sé
Sempre m'ha agradat molt
I també, per exemple
Recomano molt Orlando
Que parlar d'una persona que
Això és molt spoiler
Però comença la història sent home
I acaba sent dona
I és un llibre que té molts anys
I em va semblar una persona
La Virginia Woolf
Molt avançada per la seva època
I que no li donava gens importància
O sigui, ara és una dona
Ja està, no passa res, saps?
I no sé, m'agrada molt com escriu
I m'encantaria parlar amb ella
Potser un té, perquè era anglesa
Un té, exacte

I una pel·li que t'ha canviat la mirada
A tu que t'agrada el cinema
A mi m'agrada molt, molt
La pel·li d'Amélie
És una pel·li que parla d'una noia
Que es fixa en tots els detalls
Sempre intenta fer a tothom del seu voltant feliç
I passa a París
Que està com súper romantitzat
Tot amb música francesa
No sé què
Llavors, per mi
És una pel·li que m'anima
A valorar el present
I cada petit moment
I a viure la vida
I una pel·li que
Que diguem-ne
T'hagi sobtat molt
O t'hagi tocat molt
T'hagi...
L'última que em va aixocar
Va ser la substància
Aquesta que va sortir l'any passat
Sí, sí, sí
Perquè vaig pensar
Que reflectia molt bé
Un tema
Del que hem parlat ara
Que és
La pressió estètica
Cap a la dona
I la por a envellir
Com les coses que acabes fent
T'acabes injectant coses
I fent coses
Que són súper nocives per tu
Només per no envellir
I em va fer molta pena
Veure que hi havia molta gent
Que no ho havia entès
Que pensava que era només gore
Per gore
I era com
Vale, sí, és gore
Però entens la crítica
O no l'has entès
Tu veus les pel·lis a casa
O les veus al cinema?
Jo soc més de casa
Però
A mi m'agrada molt parlar
No, perquè a mi m'agrada molt
Comentar les pel·lis en veu alta
O t'agrada o ho dires
A mi m'agrada molt comentar
I dir, mira, això no sé què
Ah, sí, què és el d'abans
Que no sé què, sí
M'agrada molt
Sí, al cinema és una mica difícil
Sí, al cine no puc
I no puc ser callada
Moltes estones
Però fas ganxet
Això ho fas en silenci
O xerres?
És que m'agrada
Faig ganxet
Amb la meva millor amiga
Per exemple
Que també em fa
Llavors fem mentre parlem

Perquè abans deien
Que el ganxet és una forma de meditar
Exacte
És l'única forma
I on et ve el ganxet?
On et ve el ganxet?
Jo crec que de la meva iaia
I de la meva tieta
Hem dit
Com has deia la teva iaia?
Maria
Maria
Exacte
Les dues cosien
Llavors
La meva iaia em va ensenyar
A fer patrons
Quan era molt petita
Ja sabia fer patrons
Per les meves nancis
I les feia roba
I
I feia punt de creu
No sé què
I no em van ensenyar
A fer ganxete
Però fa ara uns anys
Deia haver-hi algun tutorial
O jo què sé
I vaig a provar-ho
I em va agradar
I què t'has fet així de ganxet?
O què fas?
M'he fet bolsos
Em vaig fer un barret
Em vaig fer unes fundes
Pels auriculars
No ho sé
Em vaig fer com un bolet
Per ficar joies
Intento que siguin projectes curts
Perquè una cosa que em passa
És que
Si faig una cosa a llarg termini
O m'interessa molt
O la deixo a mitges
Sí?
Això és allò que dèiem
De la immediatesa
No?
I de

De la gent jove
I si haguessis de regalar
Una peça feta per tu
Amb una dona important
A la teva vida
Què li faries?
Què li regalaries?
Doncs mira
Faria una funda per llibres
Que ara es porten molt
I crec que és molt útil
Perquè jo no sé
Si li passa a tothom
Però
Jo quan deixo un llibre al bolso
I si porto un plat
En no sé què
Sempre m'acaba brut
I des que vaig descobrir
Que existeixen fundes per llibres
M'ha canviat la vida
Perquè ara les tinc tots impecables
Llavors li faria
No sé
Una funda al bolso
Jo t'he de dir
Que a la meva època
Les fundes per llibres
Eren així com de plàstic
Com les del col·le
I no
Ara n'hi ha de tela
Superbona

Sí, sí
Mira, veus
Estic jo
Jo els porto tal qual sempre
Jo també
I en paper
On llegeixes?
En paper o a ningú?
Jo en paper sempre
Sempre?
I per què?
Perquè a mi
Bé, a part que ja passo molt temps
En pantalles
I un Kindle
O un llibre d'aquests electrònics
Per molt que sigui
Sense llum
És una pantalla
I intento no passar més temps
En pantalles
I a part m'agrada molt
Passar les pàgines
M'agrada molt agafar el llibre
Olorar el llibre
No sé
Per mi
No és el mateix
Llegir en digital
Has dit que llegies el tren
Però quan llegeixes a casa
A quin horari ho fas?
A qualsevol hora
Sí?

Quan tinc un moment
Fas 10 minuts i tires
O has de dedicar estona?
Depèn
Ara abans de venir
Llegit una mica
Però puc passar-me
Dues hores seguides
Depèn
Depèn del temps que tingui
I algú jove que no llegeixi
O no tan jove
I tu li vulguis encomanar
La passió per llegir
Què li diries?
Bueno, li diria
Que si vol llegir
Que llegeixi
I que si no
No passa res
Perquè potser no t'interessa
I potser ara mateix
T'agrada més
Jugar a basquet
O jugar a videojocs
I tampoc està malament
Sembla que llegir
És l'única manera
De consumir cultura
O de realitzar-te
O el que sigui
I si sí que vol llegir
Li diria que
Anés a una llibreria
I preguntés
Mira
M'interessen aquests temes
M'interessen
Jo que sé
El true crime
I no sé què
M'interessen
L'amor
Recomanar-me alguna cosa
O que s'anés a la biblioteca
Que busqués una cosa
Que li pogués agradar
Que no s'anés
Per exemple
Tothom diu que has de llegir
Mercè Rodoreda
Me'n vaig
I llegeixo
La plaça del Diamant
Bé, potser no és el primer
Que t'agradarà
Si no sols llegir
Jo estic marcada
Perquè me van fer llegir
De les primeres coses
De la meva vida
La família
Pasqual Duarte
I encara estic commocionada
Que a vegades
Que tinc 55 anys
Quan t'obliguen a llegir una cosa
Que no t'agrada
Això marca
Sí, sí
Quina etiqueta
Et trauries de sobre
O no en tens cap
Per treure't
Què vol dir
Bé, que avui en el dia
Tothom posa etiquetes a tothom
O no
Jo sempre m'he sentit
Una mica la rara
La rara a l'incidut
Perquè a tothom li agradava
A la festa
I jo sempre he sigut més
De quedar-me a casa llegint
I llavors sempre m'he sentit
Una mica com
La marginada
Me la trauria i no
A la vegada
O sigui
Jo estic contenta
Amb qui soc
Saps?

I potser sí que
He sigut diferent
En aquest sentit
Però qui els he donat
La connotació negativa
Han sigut les persones
Que m'ho han dit
No jo
Perquè per mi
Està superbé
Saps?
Sí, sí
I
Quan
Què cosa t'agradaria fer
Que encara no has fet?
No sé
Un viatge al Nepal?
Un...
M'agradaria agafar
Un volt llarg
Perquè em fa molt de pobular
Ah
I sí em fa molta pobular
I sempre sí que he agafat avions
Però sempre dues o tres hores
Perquè a prop
I m'agradaria posar cop
Anar-me a Nova York
Jo què sé
Saps?
I fa un volt de dotze hores
No sé
Bueno, creus que ho pots fer algun dia?

Espero que sí

Llavors
Ui, que estem acabant
T'he volia preguntar
Si cafè, peli o canxet
No sé quins dels tres et quedaria
Cafè, sempre
Sempre
Ània
Moltes gràcies
A tu
Estem acabant
I ens estem al damunt de les senyals horàries
Gràcies a la Iarjona
Per la part tècnica
I gràcies a qui ens escolteu
Per ajudar-nos a conèixer les heroïnes
Ha sigut una tarda estupenda
Molt
Seguirem a Instagram
Gràcies
Els recomanarem
Aquí seguirem
Parlant de dones
I parlant de dones
Que ens inspiren cada dia
Notícies en xarxa
Bona tarda
Són les...