Aquí comença Heroïnes quotidianes.
Un programa on les protagonistes són dones amb experiències a compartir
i que ens inspiren en l'art de la vida.
Us parla Bego Floria i avui ens acompanya Gemma Mallorca Prat,
periodista esportiva. Actualment estàs focalitzada en explicar
i en narrar els partits del futbol femení a TV3, a 3CAT.
Mai sé com dir, 3CAT, TV3, ara, no sé què sou.
Crec que ara és 3CAT, però bé, que tothom no ho coneix com a TV3.
Exactament, doncs escolta, benvinguda.
Moltes gràcies, estic molt contenta de ser aquí.
Doncs jo també que vinguis, perquè a més a més parlarem de dos temes
que a mi em semblen molt d'actualitat i que són un element
que ha revolucionat tot els darrers 5 anys,
que és el futbol femení i veus de dones que no hi ha gaires.
O sigui, en la meva època, quan jo vaig començar el periodisme,
hi havia molt poques dones que fessin periodisme esportiu
i en tot cas feien papers secundaris, perquè ens entenguem.
I per tant sou una generació que les de la generació que us precedeix
us envegem una mica, eh? En positiu, eh?
Sí, sí.
En positiu.
Jo crec que ha estat la gran manera que el futbol femení hagi crescut
d'aquesta manera tan forta de trencar el sostre de vidre
per a totes aquestes dones periodistes que fins ara no tenien
pràcticament oportunitat ni veu per poder-nos dedicar a aquest esport.
Crec que és molt important l'aposta que ha fet moltíssima gent,
molts mitjans de comunicació donant veu a aquestes dones
que fins ara segurament tenien aquest paper secundari que documentes
i de la mà del creixement del futbol femení, que crec que s'han convertit en referents
i que és vital també per a la societat d'avui en dia,
creixem tots els mitjans de comunicació i per tant també per a mi creix la societat actual.
I a més a més, a més a més de ser més diversa,
tu ara sí que fas futbol femení, però hi ha moltes veus de dones amb futbol masculí,
també que això també està molt bé.
Sí, tant.
Al final no és encassillar-te amb un espai...
Bueno, no ho sé, tu igual no ho sé.
Ara t'ho pregunto, tu voldries fer futbol masculí?
Sí, jo he tingut l'oportunitat ja de fer futbol masculí.
Primer a BTV vaig estar fent segones federacions, Europa, Sant Andreus,
que gaudia moltíssim i aquí a TV3 estic tenint l'oportunitat també
de narrar la Lliga Americana d'homes, de jugadors
i per tant també és molt important tenir aquesta aposta,
sobretot primer per trencar el sostre de vidre,
perquè la gent comenci a entendre que les dones també poden fer les coses
que fins ara havien fet únicament els homes
i és l'oportunitat per deixar-te entreveure
que també moltes dones tenen el nivell per dedicar-se al que vulguin,
sigui al futbol, sigui al bàsquet,
sigui qualsevol esport que hi ha actualment
i que són capaços.
Jo crec que això és vital.
Està molt bé i a més ara explicarem com has arribat fins aquí
i a més a més et desitjarem al final del programa
i avanço ara molts èxits en el futur.
Anem a parlar de qui és la Gemma Mallorca Prat.
Gemma, jo sempre dic que aquest programa
el fem des de Ràdio Molins de Rei,
tot i que sé que ens escolten des de molts altres llocs,
però a mi m'agrada fer poble des d'aquí
i tu ets una molinenca de tota la vida.
Sí.
D'aquestes que li diuen a l'MTV, no?
A l'MTV.
Molinenca de tota la vida.
Vas néixer a Molins,
segueixes vivint a Molins,
de famílies de Molins.
Explica'ns una mica quin ha estat el teu itinerari.
No.
Vinculat a la vila, vull dir.
Jo primer et vull començar dient
que el vincle que tinc amb Molins
és molt i molt forta.
Amb tothom que parlo sempre,
que no coneix aquest poble
o que no coneix l'estima
o com funcionem,
sempre ho intento explicar
com un poble diferent,
un poble molt lligat a la cultura popular,
que crec que és vital.
Un poble amb molt sentiment de pertinença.
Jo en tinc moltíssim.
Cada vegada que sona la presó del rei de França,
a l'Ajuntament quan és la festa major
se'm posa la pell de gallina
i tinc aquest vincle molt lligat a la vila.
Primer perquè he crescut aquí,
perquè he anat aquí a l'escola,
al Banyanet Molins fins a quart d'ESO.
Després perquè he gaudit del futbol,
m'he llicenciat, podríem dir,
d'aquest esport aquí a la vila també.
Per tant, sempre tinc aquest vincle tan fort
i tinc molt clar que en la meva vida
vull que continuï a Molins de Reis.
És a dir, jo en el moment que hagi de formar una família
o que hagi de viure en algun lloc,
sempre una de les prioritats serà continuar aquí
perquè soc molt feliç.
Quan estaves explicant que vas començar jugant a futbol,
vas començar jugant com a jugadora, diguem-ne,
amb un club femení.
Amb un club femení vaig tenir l'oportunitat justament
quan vaig...
Del Molins.
Del Molins, del Molins.
Quan jo vaig voler començar justament aquí,
al Molins de Reis Club de Futbol,
començava també l'aventura del futbol femení feien aquesta primera aposta.
Jo vaig començar com a infantil a la vi,
que això són 12 o 13 anys,
i des d'aquell moment, fins a dia d'avui...
Ets molt jove, però estem parlant de quin any, més o menys?
2012 o 2013.
I ja des d'aquell moment, doncs ja em vaig vincular amb el futbol.
Sempre havia estat un esport que m'havia cridat l'atenció,
havia jugat al pati, ho feia amb nens, evidentment,
a la meva escola, només érem dues que jugàvem a futbol
a l'hora del pati, com comentava,
i vaig tenir l'oportunitat de veure moltes noies
que també es volien dedicar a aquest esport,
que volien jugar-lo,
i després de poder continuar-lo, no?
Que en molts pobles hi ha moltes noies de la meva edat
que no han pogut jugar mai a futbol perquè no tenien
equips de futbol femení,
i nosaltres, per rodar les meves companyes,
i de moltes amigues, hem tingut l'oportunitat
des de ben petites de poder ser aquí
i de poder-ho fer al nostre poble.
I ets pionera en aquest sentit, també,
és a dir, ets de les noies que han pogut començar a fer-ho.
Però tot i això,
se't veia com un bitxo raro encara o no?
No sé si potser...
De les amigues...
O sigui, els rols estaven clars en aquell moment,
com ara, diguem-ne,
perquè ara és veritat que...
Suposo que el fenomen, ara ho parlarem, no?
De les referents.
És a dir, el fet que ara sí que hi ha...
Quan tu vas començar, no hi havia dones referents
com del nivell que hi ha ara.
No, no, ni molt menys.
Jo crec que és la gran bona notícia
que ha tingut aquest creixement del futbol femení,
de que ara les nenes s'emmirallen amb Alexia,
s'emmirallen amb Aitana Bonmatí,
s'emmirallen amb totes les jugadores del Barça
i diuen, ostres, jo un dia vull ser futbolista,
professional, i puc arribar a ser-ho.
Clar, jo quan vaig començar a jugar a futbol ho feia
perquè m'agradava, en cap moment em vaig plantejar,
com ho fan molts nens petits,
de, ostres, jo vull ser futbolista professional,
jo mai vaig tenir aquesta oportunitat, però...
Perquè no hi havia referents.
No hi havia cap referent, però sí que és...
Jo, dur-ho repetir, vaig tenir la sort
de poder créixer durant tots aquests anys
jugant a futbol al meu poble,
que això crec que és una sort que no totes hem tingut.
Però llavors és el que et preguntava una mica.
Encara era aquell moment de...
Ah, sí.
Aquesta nena juga a futbol.
Jo crec que això va molt per l'educació que rep des de casa, no?
I jo tinc la sort que a l'escola molts dels meus amics
ja veien que des de petita jugaven al pati amb ells
i per tant ho vam veure totalment normal.
I les meves amigues d'aquell moment,
totes també eren esportistes,
una feia gimnàstica,
l'altra també es va apuntar a futbol amb mi,
l'altra feia algun altre esport típica o alguna cosa d'aquestes
i per tant ho vam normalitzar molt ràpid.
i també des de casa meva.
Els meus pares, al primer moment jo vaig dir que volia jugar a futbol
i potser només se'ls va complicar una mica els caps de setmana,
però més enllà d'això van estar molt contents.
El meu pare és el primer que des de ben petita em posava a la televisió
i em deia això?
Això t'ha d'agradar?
Això és el Barça?
Això és el futbol que vull que segueixis?
I he tingut aquesta sort de des de sempre estar recolzada,
jo crec que per tothom.
Gemma, del Barça, ets del Barça?
Soc del Barça, soc del Barça.
I es pot ser periodista esportiu?
O sigui, perquè ens entenguem,
amb aquesta passió per un club i ser neutral amb un Barça espanyol, per exemple?
Has de deixar una mica apartada la passió quan ets periodista
i quan tens la feina sobretot de ser neutral,
perquè al final jo com a periodista quan estic fent la meva feina
intento veure-ho molt com el creixement que ha viscut el futbol femení
i com els clubs catalans els has de defensar.
És a dir, jo segurament des que soc periodista
defenso molt més l'Espanyol,
defenso molt més el Llevant Badalona
que el que ho hagués fet si no hagués estat periodista, 100%,
i això és així.
Llavors jo m'ho prenc molt com defenses els clubs catalans
que han fet una aposta pel futbol femení,
que són històrics, l'Espanyol és un club històric pel futbol femení
i per tant també has de donar-li aquesta empenta i aquesta veu.
A mi no se'm fa complicat a dia d'avui
perquè crec que és molt important ser professional
i poder-ho fer.
Jo crec que ho puc fer perfectament
narrant un Barça espanyol,
narrant un Espanyol Llevant i narrant un Barça Llevant.
És a dir...
Sí, és un Barça-Madrid que es complica més,
però tens la facilitat del final
que tu ho veus com un equip català
que juga contra el Real Madrid.
De la mateixa manera que si jugués l'Espanyol-Real Madrid
t'aniries més amb l'Espanyol,
però perquè defenses una mica el que et trobes a casa teva.
Llavors sí que és veritat que jo soc del Barça,
ho he estat des de petita,
però quan em toca posar-me una mica la samarreta de periodista,
t'allunyes una mica d'aquest focus tan passional,
podríem dir, per l'esport,
i et poses la samarreta de defensem els clubs de casa,
defensem els clubs catalans.
Anem a explicar per què ets periodista.
D'on et ve això?
Perquè a casa teva no...
No, no.
La persona més comunicadora és el meu diet,
és el Miquel Casas,
que crec que tots...
Bé, i que no, perquè a casa teva
bàsicament veniu...
Som de les Casases Mallorques,
és una empresa històrica de Molins de Rei.
No, no, no hi ha...
No em sona que hi hagués ningú treballant l'avantguàrdia o el...
No, no, no, realment no.
Això és una broma, eh?
La comunicació,
a mi també potser em sorprèn, no?,
d'on em pot venir.
Des de ben petita,
crec que soc molt curiosa,
m'agrada molt xerrar,
tots els meus professors m'ho deien,
tu algun dia hauràs de ser periodista,
hauràs d'estar vinculada a alguna feina,
on xerrar sigui vital.
Llavors vaig anar creixent,
ma mare sí que és veritat que també està relacionada
amb la comunicació més corporativa en aquest cas,
amb el màrqueting a l'empresa,
amb la publicitat i fent aquestes campanyes.
I per tant també té aquest do comunicatiu,
però clar, el ser periodista,
jo crec que també va venir com una sorpresa dins la família.
Si em poso a mirar enrere,
segurament del que parlava abans,
que el meu pare des del primer moment
em posava davant de la televisió a mirar futbol,
i veient que m'agradava aquest esport,
vaig començar a entreveure
que hi havia gent que explicava això,
que deia, ostres, a mi això m'agradaria.
I des de ben petita jo tinc vídeos dient
jo a Mallorca, TV3, Camp Nou, per exemple, saps?
I des de ben petita ho tenia clar,
que volia ser periodista.
Després van haver-hi alguns dubtes,
però des de ben petita sí que tenia molt clar
que volia ser periodista.
Encara no sé ben bé per què.
Cap a on.
I explica'm una mica com vas a...
O sigui, què vas fer? Vas acabar el batxillerat
i llavors vas dir, pares, mare, no?
La Lourdes, que és la teva mare,
és una de les teves referents.
L'àvia, que també està per aquí, l'Anna, no?
Sí, va ser acabar el batxillerat,
un batxillerat que vaig començar a...
Parlo de les dones,
perquè aquí sempre parlo de dones, eh?
Els homes també els estimem molt, eh?
Però que quedi clar.
Sí, vaig acabar el batxillerat social-humanístic
i llavors aquí va haver-hi el primer dubte.
Una cosa que havia tingut tan clara
que era ser periodista,
me'n recordo que ens van fer aquelles xerrades
que et fan a segon de batxillerat.
Clar, són quan tens, no?, 18 anys.
Si tu amb 18 anys no tens dubtes.
Ets estrany.
Has de tenir dubtes sempre.
Llavors jo me'n recordo que ens van fer
una xerrada espectacular
per explicar-nos diferents professions
que hi havia i diferents carreres.
I va haver-hi una, l'educació social,
que me'n recordo que em va marcar molt,
perquè la que ho explicava
ho explicava molt bé.
i jo vaig arribar a casa
i vaig dir als meus pares,
ostres, jo sempre havia volgut ser periodista,
però compta amb educació social.
I els meus amics del batxillerat
em deien, ostres, és que Gemma,
de veritat, o sigui,
educació social també...
Se t'adieu, se t'adieu.
Et veig 100% reflectada en això.
Però no ho sé,
al final també molt lligat amb ma mare
va ser que em va...
Me'n recordo que em va fer una xerrada,
que ella segurament ni se'n recorda,
però em va fer una xerrada
que em va dir, Gemma,
tota la vida has dit que volia ser periodista.
Ara vols deixar-ho enrere?
Prova-ho i si no t'agrada
sempre estàs a temps de canviar-ho,
però, ostres,
sempre ho has dit,
sempre ho has volgut.
No dubtis ara
perquè no té cap mera de sentit.
Potser també per la por que tenia de...
Ostres, imagina't que em poso aquí
una cosa que havia...
Tinc tantes expectatives
al llarg de la meva vida
i que no m'agradés.
En què em quedaria, jo?
Saps?
Si tota la vida s'ha basat
en voler ser periodista,
si arribo allà i no m'agrada,
què faig?
Aniria, no?
Em sentiria molt perduda.
Potser també sense veure-ho
en aquell moment
era una de les grans pors,
però no, no.
Ma mare em va donar aquesta empenta
i em va dir,
Gemma, has de ser periodista.
Ta mare,
que és una de les dones
que t'envolten,
perquè tu has crescut
envoltada de dones fortes.
Totalment.
Has dit abans els dos noms,
no?
El de ma mare,
la Lourdes,
el de la meva àvia,
l'Anna Maria
i després també el de la meva tieta,
la Rosa Maria.
Són les tres dones
amb les que he crescut.
Tres dones que per mi
són referents totals.
Primer,
la meva àvia crec que és
el gran emblema d'aquesta família,
una dona de 92 anys
que ha viscut una guerra civil,
ha viscut una postguerra,
ha viscut el franquisme,
s'ha donat sempre
i ha donat sempre
el màxim pels seus.
Una persona espectacular
que sempre s'ha preocupat,
com deies,
massa pels altres
i no tant per ella.
sempre ho ha donat tot
i jo crec que és
el gran emblema
i el gran vincle
d'aquesta família mallorca.
Després,
ja ho dic,
però tu parlaves
d'una dona forta,
una dona forta
per tot el que ha viscut.
A més,
va patir la mort
del meu avi abans de temps,
molt abans del que li tocava
i va acabar-se sobreposant
i va acabar
connectant a tota la família
en un moment
que era tan dur
i jo sempre la tinc
com a màxim referent.
Després,
la meva tieta,
una altra dona
que per mi
és una referent espectacular,
una dona forta,
una dona que va patir
un càncer
quan jo era petita
i que segurament
ni me n'adonava
però que va lluitar
per tothom.
Ho ha donat absolutament tot
i crec que és
una persona espectacular,
o sigui,
d'aquelles bones persones
que no és que ho donin
tot pels altres,
és que va a un altre nivell.
O sigui,
és increïble,
és molt bona persona
i també...
En aquesta casa
l'estimem molt.
Sí,
no,
és increïble.
La Rosa Maria també,
però Rosa Maria
ha passat per aquesta taula.
Sí,
sí,
i tu ho sabràs,
és que és increïble.
Va tenir un càncer,
només ho vull recordar,
en un moment
en què el càncer
era la malaltia dolenta.
No és com ara
que s'ha normalitzat,
també el futbol,
o sigui,
a veure,
salven les distàncies,
que es parla obertament
i no hi ha problema.
Quan ella el va tenir
era d'aquelles èpoques
en què això
es parlava poc.
Sí,
i que la gent,
evidentment,
en el moment
que tu deies
en aquella època
ostres,
tinc càncer,
tothom es posava
les mans al cap
pensava que et mories.
Perquè es parava
anar al pitjor
i la meva tieta
també es va sobreposar
en una fortalesa
espectacular
que també és referent.
Segurament mai l'havia dit
i ho escoltarà
a dia d'avui
i s'emocionarà
perquè ja la conec,
però és això,
és una referent
per mi espectacular
i després,
evidentment,
la meva mare,
la dona que tinc a casa,
jo crec que és
el gran referent
que he tingut sempre,
una dona treballadora
des dels 16 anys
que ha viscut
moltes dificultats
possiblement
en la seva infantesa
que s'ha sobreposat
d'una manera espectacular,
treballadora
des del minut 1,
forta més no poder,
amb un vincle
espectacular
amb la seva família
que m'ha ensenyat
absolutament tot
el que sóc,
m'ha educat
de la millor manera
amb una llibertat brutal,
amb la manera també
de donar-me
tota la confiança
del món
per fer el que jo volgués
perquè sabia
que podria
fer el que volgués
i és increïble,
és,
jo si algun dia
sóc mare,
o sigui,
em reflexaré 100%
en l'educació
que m'ha donat ella
perquè és espectacular.
Tens dos germanes
també,
l'Anna i la Marta,
o sigui,
però si dic,
estàs rodejada
de dones
i ets la gran.
Això marca molt?
Sempre pregunto
a les que sou grans
i això marca.
A mi em marca
amb el sentiment
de protecció
que tens
cap a les teves germanes,
no?
Jo crec que aquest sentiment
de protecció,
de voler protegir tant
aquestes persones,
potser la tens
quan tens un fill,
no?
De voler que no li passi res.
A mi em passa molt
amb les meves germanes,
que també,
evidentment també són referents,
les dues,
i tampoc ho deuen saber
perquè això no ho parlem gaire,
però tinc la sort
d'estar rodejada
de tantes dones
com comentaves
i tant l'Anna i la Marta,
jo sempre intentaré
que els hi passi
tot el millor possible,
que tot els hi sigui fàcil,
les voldré protegir
al màxim
i és un sentiment
que segurament
si no tingués germanes
no em passaria
i després la comunicació
i la confiança
que tens amb elles
es genera un vincle
quan som totes dones
que és molt especial,
en alguns moments
hem estat en etapes
vitals diferents
però crec que ara
ja comencem a connectar
totes
d'un nivell espectacular
perquè la més petita té 19
jo en tinc 25
ara ens comencem a entendre
entre totes
i per tant
és molt especial
també aquest vincle.
La família és important per tu?
Molt, molt, molt.
Crec que és
el gran exemple
del que m'he convertit
a dia d'avui
és a dir,
he passat una infantesa espectacular
una adolescència espectacular
tot ha estat molt i molt fàcil
amb la meva família
el vincle és fortíssim
i per tant
jo crec que m'han format
i m'han convertit
en qui és el que avui en dia.
I creus que estàs preparada
per moments de frustració?
venint d'aquest context?
Sí,
perquè també
m'han educat
a patir aquests moments
de frustració
no tot ha estat fàcil
no tot m'han posat
com un camí de rosa
sobretot ma mare
que és
és dura
és forta
és exigent
no tan exigent
potser
per acabar-me frustrant a mi
però
de sempre dir
Gemma
tu has d'arribar aquí
perquè
has de donar
fins al màxim
i si no dones fins al màxim
això en algun moment
es pot torçar
i llavors
aquesta manera
d'anar-me
empantant
a ser millor
crec que també
m'ha portat
a que en els moments
de frustració
ho pugui
conduir
de la millor manera
Algun has tingut
algun no has tingut
que després s'has dit
mira
doncs és un no
que m'ha servit
Sí
el primer no laboral
jo et diria
que és com el gran no
el primer que he tingut
i que em va marcar
i que després va ser positiu
però que quan arribes a casa
ja et diuen
ostres
mira
Què va passar?
Què va passar?
Doncs jo vaig començar
a 8TV
justament
quan havia acabat la carrera
va ser al setembre
després d'haver acabat la carrera
la carrera l'acabes el juny-juliol
vaig estar fent
un mes de RAC1
perquè havia fet una beca abans
i vaig tenir l'oportunitat
d'estar treballant
un mes d'estiu a RAC1
i després va començar
aquesta oportunitat laboral
una oportunitat laboral
que venia sense cap vincle
anterior per pràctiques
sinó que va
va sorgir
un programa
a 8TV
que es deia
Sant Abre Contraataca
el primer programa esportiu
en el que estava ja
com a periodista
que això també va ser
va ser molt xulo
m'han dut una experiència
espectacular
i quan portàvem res
un mes i mig
dos mesos
ens van reunir
i ens van dir
això no funciona
s'ha acabat
i clar
tots ens quedem
amb la cara
i amb la
bueno
tots blancs
la boca oberta
però a més
no se'ns va comunicar
jo diria
de la millor manera
però
però va ser el primer
va ser el primer
allà em va
em va anar molt bé
per entendre
com funcionaven
els mitjans de comunicació
perquè fins ara
jo em pensava
que tot seria fàcil
que tot seria genial
que tot aniria rodat
i sí que em vaig adonar allà
que vaig dir
ostres
d'acord
això és el que
això és el que he triat
això és el que em vull dedicar
que en qualsevol moment
em quedo sense feina
en qualsevol moment
tot es pot torçar
i aquí no hi ha cap mena d'escrú
tu també ho hauràs viscut
segurament
és un món molt complex
en aquest sentit
sí
els mitjans de comunicació
són durs
és un món complicat
i aquest primer no
em va servir
perquè dos mesos després
m'arribés
l'oportunitat laboral
que jo crec que ho ha canviat
absolutament tot
i que m'ha fet
convertir-me en la periodista
que soc avui en dia
que és la de BTV
BTV
que és la Televisió de Barcelona
i tu aquí ja comences
perquè quan decideixes
que vols ser periodista esportiva
perquè entenc que a la universitat
no devies agafar
o sigui
l'especialització ja la tenies
a quarta carrera
crec que és a quarta
sí
és a quarta carrera
el primer semestre
et donen l'oportunitat
d'escollir
quin periodisme t'agrada més
hi havia periodisme internacional
periodisme polític
i entre aquests
hi havia periodisme esportiu
que vaig tenir la gran sort
de tenir per mi
el mestre dels mestres
que és Ramon Besa
un periodista esportiu
espectacular
jo crec que topo
vas estriar a l'autònoma?
no
al Blanquerna
al Blanquerna
sí
i llavors
allà descobreixo
de la mà de Ramon Besa
repeteixo
jo crec que
un dels grans referents
que he tingut
al llarg de la meva vida
que m'agrada molt
el periodisme esportiu
i la forma d'entendre'l
i no només el futbol
perquè això era
una de les més grans pors
potser pensar
ostres no
jo des de sempre he jugat a futbol
a mi el que m'interessa és el futbol
que realment
és el meu esport preferit
això és així
però allà
Ramon Besa també em dona
m'obre els ulls
i em deixa entreveure
tots els altres esports
que existeixen
totes les altres interestòries
que també existeixen
i aquí dic
ostres
que interessant és
el periodisme esportiu
que interessant
m'agrada molt
i llavors
vaig fer l'aposta
de les segones pràctiques
que tenia a Blanquerna
les primeres les vaig fer
a un mitjà local
que era Cugat Mèdia
em van agradar
però llavors vaig tenir
l'oportunitat
de fer-les a RAC1
i era RAC1
a esports
i allà vaig dir
ostres
allà si m'haguessin oferit
un contracte de per vida
t'hi haguessis quedat
jo no no
l'havia signat
això va ser abans
o després de l'Erasmus?
això va ser abans de l'Erasmus
i l'Erasmus
el que et va canviar
que dius que
això va ser un moment
de la teva vida
que t'ha canviat
jo crec que va ser
l'Erasmus
el vaig fer a Itàlia
el vaig fer a Itàlia
el vaig fer a Bolònia
ah mira
una bona zona
no no espectacular
una de les millors experiències
de la meva vida
i a mi em va canviar molt
per valorar
el que tenia aquí
jo crec que fins ara
per madurar sobretot
la maduresa
quan vaig arribar aquí
em va dir
Gemma
què t'ha passat?
has canviat totalment
estàs molt més tranquil·la
estàs molt més calmada
i jo crec que tots aquells neguits
que tenia
va ser a marxar sis mesos
i vaig començar a entendre
i a valorar el que tenia aquí
que era molt especial
el vincle amb la meva família
les meves amistats
el jugar futbol al poble
totes aquelles coses
que m'havien faltat
i que quan vaig tornar
vaig dir
ostres
això és el que vull
i ho tinc molt clar
i vaig començar a entendre
que volia ser periodista de veritat
allà va ser
quan vaig acabar la carrera
perquè vaig acabar la carrera
fora
i vaig dir
sí, sí
jo vull ser periodista
i quan vaig tornar
vaig dir
això és el que vull
i tinc molt clar
que vull la vida també
aquí a Barcelona
o aquí
aquí a Molins de Rei
a Barcelona
aquí a prop
i no marxar fora
que això també podria ser
un dels meus grans dubtes
abans de marxar
sobretot
la gent jove d'avui
és un dubte que teniu
bastant generalitzat
sí
i em va anar molt bé
per això sobretot
per ordenar una mica
al meu cap
tot allò que no havia ordenat
en tots aquests anys
en 22
el vaig poder ordenar
posar
i abans vas entrar a BTV
que em deies
que era el gran moment
sí
llavors va ser
vaig fer
després de l'Erasmus
aquell mes que deia
de RAC1
va arribar l'experiència
de 8TV
amb el no
fallida
i el gener
entrava a BTV
vaig començar
informatius
i llavors
va haver-hi l'oportunitat
de començar
també a fer
unes substitucions
a esports
i vaig anar combinant
al principi
informatius i esports
que clar
quan jo estava informatius
i després anava un dia a esports
deia
mare meva
quina diferència
realment és on em sento millor
a esports
era molt fort
jo al principi
no ho volia
no ho volia acceptar
dic no
si m'agraden les dues coses
després amb el temps
he vist que no
que el periodisme esportiu
m'ha fet molt més feliç
que el periodisme
informatiu
com a tal
i l'he gaudit moltíssim
i llavors
vaig anar
lligant
diverses substitucions
a BTV
i és on
on he crescut més
com a periodista
sense que m'he n'adubta
i després et va sortir
l'oportunitat
de TV3
de TV3
sí
va anar molt lligat
sobretot
amb el que vaig fer
amb el que vaig fer a BTV
és a dir
a mi a BTV
primer rep un molt de confiança
per part del cap
després en aquell moment
que ara està TV3
que és el Jordi Montalbo
que sempre li dono crèdits
perquè
crec que
si no fos per ell
i no hagués apostat per mi
d'aquesta manera
no seria on soc avui en dia
perquè havies de fer
de tot a BTV
és a dir
és una redacció petita
molt professional
molt professional
però és una redacció petita
havies de fer de càmera
havies de fer
directes al carrer
havies de fer
plató
quan tocava
i presentar
el que fos
havies d'editar
tu els vídeos
havies de portar
les xarxes
ho havies de fer
absolutament tot
i després
el Jordi Montalbo
i aquí és on
té més crèdits
és el que em va
fer l'empenta
per dir-me
avui et tocarà
narrar-te un partit
i jo vaig dir
un partit?
narrar un partit?
jo?
mai a la meva vida
m'havia plantejat
narrar un partit
mai a la meva vida
i va ser ell
que em va trucar
un dia a l'estiu
me'n recordo
i em va dir
escolta'm
de cara al setembre
tinc esclar
que algun partit
narraràs
i jo
ostres tu
segur?
sí, sí, sí
vull que ho provis
tampoc hi havia
gaires dones
hi havia la Gemma
en aquell moment
i jo
que també em dic Gemma
dona la casualitat
i volia fer una aposta
perquè una veu femenina
també narrés
als partits
de futbol
del Sant Andreu
de l'Europa
etcètera
i ho vaig provar
i vaig dir
ostres
que divertit
que ràpid
m'ha passat
aquests 90 minuts
m'he passat pipa
i a partir d'aquí
et vas haver de preparar
especialment?
sí, sí
evidentment
o sigui
primer
tornar-me
a escoltar
algunes narracions
que jo
al final
quan mires futbol
escoltes les narracions
que hi ha
i tens molt clar
també quins són
els teus referents
de racó
al POU
a Catalunya Ràdio
fins fa res
al Pujal
i ara el Torquemada
i el Bernat Soler
tots són nois
fins ara
sí, sí
no, no
és així
és així
és que fins ara
jo quan m'havia d'agafar
referents de futbol
malauradament
ho lligaves amb el futbol masculí
perquè eren les veus
de tota la vida
i que hi coneixies
llavors
em vaig estudiar
bastant
aquestes narracions
i vaig dir
perfecte
doncs he anat a trobar
evidentment
el teu estil
el meu estil
però basada una mica
en com funcionen
les narracions de futbol
i vaig gaudir
de veritat
com una nena petita
una sensació que no havia tingut
potser fins ara
en el periodisme
de gaudir tant
en una cosa
que era tan simple
i a partir d'aquí
vaig anar
encadenant narracions
i de sobte
un dia
em sorgeix l'oportunitat
de narrar
la Kings League
que és aquell format
que va aparèixer
del Gerard Piqué
i era narrar
la Kings League
per Esport 3
llavors ho vaig provar
evidentment
em vaig acceptar
em vaig posar
les dues mans al cap
Ostres Esport 3
això sí que són ja
paraules majors
i sí sí
llavors també vaig provar
aquesta experiència
que va ser espectacular
amb uns companys
de feina
brutals
amb els que he après
moltíssim
i de sobte
rebo una trucada
a l'octubre
d'aquest any
diem
escolta'm
sóc el cap d'Esports
de TV3
he comprat els drets
de la lliga
de la copa
de la reina
de la supercopa
i vull que la veu
sigui la teva
hauràs de fer una prova abans
però si ens quadres
la nostra idea
és que siguis tu
i sí sí
i així va ser
d'una cosa
que em penseva
que mai faria
anar repartits
i és
una de les passions
de la meva vida
sense cap mena de dubte
descobert en 24 anys
bueno
està molt bé
sí sí
i com gestiones
hi ha moments d'atenció
sí
i com gestiones
els nervis
com els gestiones
jo d'una manera positiva
m'encanten sentir
aquests nervis
previs
als partits
conscient de la responsabilitat
que tens
perquè al final
en 25 anys
està en el lloc
on estic jo
que és un lloc
absolutament privilegiat
primer perquè
ets l'encarregada
d'explicar els referents
que tindran
les personeres petites
perquè ets l'encarregada
de donar veu
a un fet històric
que és el creixement
del futbol femení
de casa nostra
i després
perquè estàs a TV3
que és la televisió
més important
pública
sí
hi ha altres televisions
públiques
però aquesta és la del país
sí
i llavors
tens aquesta responsabilitat
i els nervis
són innegables
és a dir
tu quan ets conscient
del que estàs fent
has de tenir aquests nervis
si no tens aquests nervis
és impossible
que puguis
estar en aquesta feina
de fet jo parlo
amb companyes
de TV3
per exemple
la Maria Fernández
que és la presentadora
del Telenotícies
i em diu
no, no
jo cada nit
encara em poso nerviosa
abans de presentar
el Telenotícies
doncs imagina't
si ella es posa nerviosa
i jo amb 25 anys
com he d'estar
però són nervis positius
són nervis
d'estar molt feliç
i de ser molt conscient
que això és un somni
i que és una sort enorme
i per tant
l'he de gaudir
cada moment
i en quin lloc està
ara el futbol femení
creus que està
on li pertoca?
o encara queda recorregut?
Crec que comença
a estar on li pertoca
però després
entres a les xarxes socials
i veus molts comentaris
de nois o d'homes
o de gent molt jove
que diu
això al futbol femení
a ningú li interessa
el futbol femení no mou
el futbol femení
veus molts comentaris
encara despectius
al respecte del futbol femení
jo crec que ha crescut
això és innegable
tothom ho ha viscut
molt lligat també
pel creixement del Barça
sobretot en el moment
que comença a guanyar Champions
i comença a ser un equip
de renom
però crec que ha de créixer
molt més
crec que la societat
ha d'acceptar
que el futbol femení
ha arribat per quedar-se
i que això
va cap amunt
i jo crec que això
encara els hi costarà
sobretot
a l'ego de molts homes
jo crec que aquí
és la clau de tot
aquí és la clau de tot
una mica
el futbol ho està aconseguint
altres esports femenins
encara els hi costa
sí
aquí
la cosa que també
som minoritaris
en masculí
perquè ens enteniem
jo crec que la gran sort
és que aquí tens
amb el futbol femení
tens un equip de renom
com és el Barça
que mundialment
ja és conegut
perquè ha estat
si no és
a dia d'avui
el millor equip del món
de futbol
i per tant
aquí a Catalunya
tothom ja ho ha viscut
com a unes referents
com que aquest esport
torna a estar
ara mateix
en el punt de mira
i mai volia estar
fins ara
però potser no
en el bàsquet
en l'hoquei
en qualsevol altre esport
en natació
en waterpolo
gent que ha guanyat
medalles d'or
en els últims Jocs Olímpics
no tenen el renom
que haurien de tenir
també són esports
més minoritaris
que la gent no coneix tant
però crec que comencen
també
a ser més acceptats
com a mínim
per la societat
i la gent comença
a veure aquests èxits
col·lectius
que aconsegueixen
la medalla d'or
sense anar més lluny
dels Jocs Olímpics
com també
éxits per la societat
que fins ara segurament
si anem cinc anys enrere
i ens diuen
no
l'equip de waterpolo
ha guanyat una medalla d'or
dels Jocs Olímpics
no hauríem vist
de cap de les notícies
i ara ja comença
a sonar una mica
ja comencem
a veure les cares
però clar
queda molta feina
per fer molta
fora del futbol
t'agradaria
fer esport esportiu
per a dir
esportiu
algun altre esport
o no
o sigui
o futbol és el que
bueno
perquè estàs en futbol
però diguem-ne
si et donessin
l'oportunitat
per exemple
d'anar als Jocs Olímpics
de Los Angeles
home no
això clar
això m'encantaria
evidentment
jo crec que el periodisme esportiu
va molt més enllà
evidentment del futbol
ara tinc la sort de
com a narració
potser et diria
que m'atreviria
únicament amb el futbol
perquè és l'esport
que més conec
i perquè
l'he jugat
des que soc petita
però conèixer
altres històries
d'altres esports
a mi això
m'apassiona
vaig tenir molt
l'oportunitat
de fer-ho a BTV
de conèixer
diferents esportistes
amb històries
precioses
i això
és un vincle
que no perds
tu com a periodista
crec que
continues
volent
saber
les històries
que viuen
esportistes
professionals
per tot
esportistes
d'elit
que fins ara
no coneixies
i per tant també
et permeten connectar
amb esports
que potser
no et cridaven l'atenció
hi ha menys
a veure com ho pregunto això
menys divisme
amb el futbol femení
sí
no t'entenc
t'entenc
sí
que no són tan déus
com el masculí
sí
és més fàcil
treballar amb el futbol femení
jo he treballat
amb les
amb les dues
en bason al Barça
que potser
és l'esport
o amb el club
que més he treballat
és molt diferent
tu amb les jugadores
tens entrevistes
al llarg de la temporada
xerres amb elles
si les veus
tres vegades
o quatre
moltes d'elles
et saludaran
quan et veuen
no et diran
hola Gemma
què tal
però
saben qui ets
però diran
hola
amb el futbol masculí
no pas
hi ha molt més
entorn
aquí el futbol masculí
jo crec que el problema
que ha tingut sempre
la societat
és que l'ha vist
com a déus
com a ídols
com a referents
però no de manera positiva
sinó com a gent
intocable
com a gent
extraterrestre
pràcticament
i jo crec que
amb el futbol femení
la sort és que això
encara no ha passat
i llavors
totes les jugadores
toquen més de peus a terra
totes les jugadores
saben molt més
el que ha costat
arribar fins aquí
i jo crec que també
ser conscient
del que ha costat
aquest camí
et fa que no
no et pugis
com si fossis
una deessa
no et pensis que siguis
una deessa
els romans
sempre portaven
un esclot darrere
que els recordava
quan entraven els emperadors
jo que soc de terraona
sempre ho explico
entraven els emperadors
després de guanyar
grans batalles
entraven els generals
i portaven darrere
un esclot
que els deien
recorda que no ets Déu
i ets mortal
i els hi anava recordant
una mica això
perquè quan la gent
els pujava
cap a dalt
i no m'enrotllo
que m'enrotllo molt
volia saber
la teva opinió
sobre
en què influeix
quant d'important és
el narrador
respecte a la percepció
que té
la persona
que està veient
el partit
a través de la televisió
crec que és vital
perquè al final
l'emoció
i el que tu vols transmetre
en aquest sentiment
que vols que arribi
a casa
només es pot fer
a través de
de la locució
i de la narració
també es poden veure
els partits sense veu
però ja et dic jo
que no es pot
no es pot aguantar
no es pot aguantar
el meu pare
que es posa nerviós
més d'una vegada
baixa la veu
de les narracions
i li dic
per favor
puja el volum
és que no es pot aguantar
veure un partit sense veu
jo crec que dones aquesta emoció
i aquest sentiment
que vols transmetre
a la gent
i crec que és clau
tenir una veu
que vagi explicant
tot el que passa
tu tens molt bona veu
ja t'ho dic ara
perquè te la sento
per la tele
per la ràdio
quins són
des del teu punt de vista
les teves fortaleses
o els teus valors
com a periodista
en aquest cas
com a narradora
de partit
jo et diria
primer ser molt conscient
de la responsabilitat
que tens
crec que això és vital
del privilegi
o sobretot
en la sort
que has tingut
per arribar fins aquí
jo soc molt conscient
que soc una autèntica
afortunada
i que això no passa
gairebé
a cap altra persona
i després
que jo el futbol
en aquest cas
que és el punt
que estic ara
el visc molt
intenta ser
més didàctica
més entusiasta
més
sí
soc molt emocional
jo crec
perquè el futbol
no el puc entendre
de cap altra manera
sense
que no siguin
les emocions
i intento transmetre
sobretot això
aquest sentiment
del que
pot transmetre
un esport qualsevol
un esport com el futbol
que molts diuen
no, només per ser
deixant una pilota
és que hi ha moltes
més coses
al darrere
jo intento transmetre
la sensació
del que és
veure un equip
jugar a fer futbol
intentant
evidentment també
ser didàctica
amb les meves companyes
tinc un analista
al meu costat
que és la Mireia Vera
que ella explica
totes les jugades
a la perfecció
crec que hi ha poca gent
que entengui tant de futbol
com la Mireia
i ella és una autèntica
crec que en explica
qualsevol cosa que passa
qualsevol moviment
que hi ha damunt la gespa
et diu
mira això està passant per això
i llavors també
connectes més amb el públic
amb gent
com la meva àvia
que fins ara possiblement
no veia pràcticament
els partits de futbol
i ara ha connectat
i entén el futbol
i després arribo a casa seva
i em diu
ostres
això que va passar l'altre dia
és fort
amb aquesta gent
que potser fins ara
no s'havia connectat tant
i connectes
i per mi això és
el més important
i el que li dóna més valor
la teva companya
porta més la part analítica
i tu la part
diguem-ne
de l'emoció
l'emoció
és el que transmets
ets molt jove
ho has dit abans
tens 25 anys
24
no sé
m'he quedat al mig
25
sí sí sí
acabats de fer
on et projectes
al futur
què t'agradaria
d'aquí 10 anys
ja sé que és una pregunta
molt tòpica
però a mi m'agrada
fer-la
perquè trobo que és un exercici
jo de moment
allargar al màxim
el somni que estic vivint
això segur
d'aquí 10 anys
Déu dirà
veurem
on estaré
però
si és amb la felicitat
que tinc avui en dia
si gaudeixo tant
com m'estic gaudint
a dia d'avui
i em continuo sentint
una afortunada
jo seré
la persona
més
més feliç del món
crec que
molt poca gent
pot estar feliç
d'anar a treballar
i jo soc d'aquelles
que ara estic de vacances
i penso
sisplau
que arribi ja l'agost
perquè tinc ganes
de tornar a la feina
a l'agost torneu?
a l'agost
a mitjans d'agost
comencen una altra vegada
els partits
partits amistosos
i quan no hi ha partit
què fas?
quan no hi ha partit
és duríssim
quan no hi ha partit
intento gaudir
però tens feina
diguem-ne
sí
no no
al final
t'has de preparar molt
o sigui
quan tens un partit
encara que sigui dues setmanes vista
te l'has de preparar
t'has d'estudiar
les jugadores
t'has d'estudiar
totes les jugadores
dels equips
t'has de veure els resultats
que havien tingut anteriorment
clar
amb el Barça
l'Espanyol
i el Llevant
com al final
les narres
cada dues o tres setmanes
te les coneixes
però després
clar
tenen els rivals
que potser no els coneixes tant
a la Champions
per exemple
em passa molt
equips que fins ara
no els havia
pràcticament
sabit parlar
doncs els he d'estudiar molt
llavors
sempre està vinculat
amb el dia a dia
de l'esport
amb el que passa
en el futbol
amb el que passa
amb els seus rivals
i al final
mai deixes de treballar
ara és
juliol
no estic treballant
i et dic
jo que estic cada dia
a les xarxes socials
per veure
què ha passat
per exemple
ara amb l'Eurocopa femenina
que no tinc cap vincle
laboral
però tinc un vincle emocional
clar
i amb les altes i baixes
amb els fitxatges
al final
no deixes
ser perdista
això ho sabem
els periodistes
mai deixes de treballar
ni que vulguis
pots estar desconnectat
estic molt d'acord
no deixes de ser mai periodista
bueno jo crec que
és allò
una cosa és en què treballes
i una altra cosa és què ets
i els periodistes
sempre diem
que nosaltres som
som
no treballem
sinó som
som periodistes
som periodistes
què t'agrada fer
quan no estàs treballant
ni jugant al futbol
ni retransmetent futbol
que és el 75%
80%
de la meva vida
no m'agrada molt
gaudir del
del temps
amb els meus
amb la meva família
amb les meves amigues
amb la meva parella
gaudir
gaudir molt
dels moments
viatjar
m'encanta viatjar
m'agrada molt
descobrir noves cultures
vinc des de dues setmanes
tres a filipines
ha estat espectacular
i gaudeixo molt
molt d'això
també d'allunyar-me una mica
de tant esport
de tant en tant
va bé
de dir
desconnectem
entre comerers
perquè tornem a dir-ho
que som periodistes
i que no ho
desconectes mai del tot
però desconectem
una mica del futbol
i connectem
amb altres passions
que tens
la música
anar al teatre
viatjar
com deia
quedar qualsevol dia
a l'ajuntament
amb les teves amigues
a fer una serraceta
o una aigua
o una aigua
o una aigua
doncs
escolta'm
després seguirem
l'altre final
del programa
t'ha preguntat alguna cosa
més així
d'aficions
però ara anem a parlar
de
la dona que ens portes
a la secció
de
dones amb història
dones amb història
que ens portes
una futbolista
estic molt contenta
és la primera futbolista
de la llista
de les 180 dones
jo vaig veure
que hem incorporat
que es diu
Marta Vieira de Silva
ella va néixer
el 1986
a Dos Riachos
un petit municipi
del Brasil
i ella
és molt més
que una futbolista
perquè és com
un símbol
de superació
de lluita
i és pionera
de la història
del futbol femení
la coneixen
com la reina
com la reina
deu ser
la reina
en portuguès
en brasilè
i
ella va néixer
amb una família
molt humil
i va començar
a jugar futbol
descalça
pels carrers
en un país
aquesta dada
m'ha deixat flipada
ara la diré
fins a l'any 79
les dones
tenien prohibit
jugar futbol
al Brasil
em sembla?
sí
jo el veig a prop
tu el 79
el veus molt lluny
però jo el veig a prop
clar
jo ja havia nascut
i tot i això
ella
els 14 anys
va fer més de 2.000 quilòmetres
per fer proves
amb el Vasco de Gama
que va ser el seu primer
club professional
i a partir d'aquí
la seva carrera
va ser molt imparable
i va jugar al Brasil
a Suècia
als Estats Units
i ha tingut molts
molts èxits
per què has triat
la Marta Vieira
de Silva?
perquè és la primera
referent
que tinc
en el futbol
com a dona
des de petita
sempre has crescut
amb el referent
Ronaldinho
Leo Messi
i jo quan començo
a jugar futbol
aquí al Molins
amb les meves amigues
i a través de les xarxes socials
comencem a veure vídeos
de Marta de Silva
i diem
ostres
aquesta noia
qui és aquesta noia
llavors comencem
a descobrir una mica
la història
de Marta de Silva
una de les considerades
durant moltíssims anys
millor jugadora
del futbol
de la història
que ha estat pionera
ha estat referent
crec que
moltíssimes
futbolistes
d'avui en dia
són futbolistes
gràcies a Marta de Silva
crec que és així
i perquè
és una jugadora
d'un nivell espectacular
però sobretot
també per la lluita
que té al darrere
començar
on va començar
a jugar futbol
amb totes les dificultats
fer aquesta pas endavant
amb la seva família
que sempre l'ha recolzat
que després veiem imatges
de la seva mare
plorant els èxits
en la lliga americana
em disculparan
però és un país
amb uns nivells
de masclisme
molt més elevats
culturalment parlant
que per exemple
aquí on estem ara
que aquí també
tenim perill
de masclisme
però diguem-ne
sí, sí
no, però és una jugadora
rebel
com dèiem
una història
espectacular
que va deixar
enrere
tota la despor
segurament
que podia reossegar
amb només 14 anys
per convertir-se
en referent
i emblema
del futbol femení
crec que no s'entén
el futbol femení
sense Marta de Silva
ella va ser sis vegades
millor jugadora del món
per la FIFA
que és un rècord
ha participat
en cinc Jocs Olímpics
sis Copes del Món
és la màxima golejadora
històrica
de les Copes del Món
tant en categoria
masculina com femenina
sí, sí
si no
és així
és així
sí, déu-n'hi-do
i a més a més
ella és una dona
ho deies ara
valenta
i que va més enllà
del seu compromís esportiu
que a vegades
bueno
els esportistes
que tenen aquesta amplificació
tot i que una dona
no la tingui tant que un home
doncs és molt important
el que diuen
i ella
doncs ha denunciat
al llarg de la seva trajectòria
la desigualtat salarial
ha exigit més inversió
i respecte
per al futbol femení
quan va acabar
el Mundial de l'any 2019
no?
va dir
no és només pensar
en el present
sinó que
que
que bueno
hem de valorar
on hem arribat
i que hem de seguir lluitant
perquè
aquesta igualtat
no?
bueno
que al final
també són els drets televisius
l'atenció dels patrocinadors
que són moltes coses
perquè la gent
es pugui guanyar la vida
sí i tant
recordo la vaga
que va haver aquí
de futbolistes
ara fa cinc anys
no tant
no fa tant
no fa tant
a poc
bueno
dos o tres anys
sí
va ser després de la pandèmia
exacte
i com
va haver polèmica
no?
perquè els companys
masculins
no els
bueno
no donaven veu
no donaven veu
ni
Héctor Bellerín
i Borja Iglesias
els dos pocs
que van donar veu
a totes aquestes
era allò com si no anés amb mi
i per tant
doncs referents
com la Marta
que han aixecat la veu
en aquests llocs
on t'escolta tanta gent
doncs trobo que
que ha sigut molt
molt interessant
ella
es va retirar
de la selecció el 23
no sé si ara juga
està jugant encara
la Lliga Americana
de fet fa poc
vaig tenir l'oportunitat
d'anar a partits seus
va guanyar
l'última temporada
de la Lliga Americana
entre llàgrimes
amb la seva mare
abraçant-la
va ser espectacular
i és d'aquelles dones
i d'aquelles futbolistes
que abans de tots els èxits
individuals que ha guanyat
els èxits col·lectius
que ha guanyat
sempre té la referència
i sempre és conscient
de la importància
que té ella
i quan pot
fa aquest discurs
hem de seguir lluitant
perquè hi ha moltes nenes
que encara no poden jugar a futbol
que no poden jugar
sí, sí
que per sort aquí sí
però hi ha molts jocs
del món que no
moltíssims que no
és que molts
no poden ni jugar
ni fer esport femení
totalment
que al final
hi ha dos documentals
he buscat una mica
a veure si qui volgués
fer una mica més
de prospecció
un que es diu
Marta Vieira
de
ho diré fatal
perquè en meu anglès
és d'un
de
unstoppable queen of football
ho ha dit molt bé
que recorre la seva vida
des dels inicis
fins que es va ser
una icona global
i com va trencar les barreres
o sigui
algú que vulgui aprofundir
està a YouTube
vull dir que només
cal buscar-la
i després hi ha un altre
també a YouTube
que també resumeix
els seus moments claus
en aquest cas
també més esportius
que és d'Història of Legend
Marta Vieira de Silva
per tant hi ha aquests documentals
que es poden trobar en xarxes
si algú té més interès
és veritat que
poques
o sigui
costa de trobar
dones referents
és el que dèiem
ara
una de les coses
jo vinc de família pastissera
ara m'estic anant
de los terros de Òveda
i a mi em va fer molta gràcia
jo recordo ser petita
ajudar ma mare
a muntar mones de Pasqua
i
quan
ara que tinc fillols
vaig veure
que hi havia mones
amb la Itana
no?
amb l'Alexia
vaig pensar
home
això sí que és un salt
de veritat
sí, sí
que els nens demanin
o les nenes demanin
perquè és una mica tot
jo me'n recordo
un moment clau
quan estava sent monitor
a un campus del Molins
fa 3 o 4
no, potser més
diria
potser fa 5 o 6 anys
o 7
i me'n recordo
d'entrar
en un vestidor
i que un nen
em vingués
un nen de 6-7 anys
i em va
mira, porto les botes
a la Liki Martins
que en aquell moment
va ser el gran fitxatge
del Barça
una de les grans apostes
i se'm va posar
la pell de cadena
i vaig dir
ostres
els nens
ja no només les nenes
tenen com a referents
a futbolistes femenines
sinó els nens també
i això per mi
és el gran creixement
perquè no tenen aquest filtre
i aquest que és una generació
que puja
que és la que canviarà mirades
aquí ens costa
insisteixo
que encara ens falta
una mica
la relació amb els companys
narradors
què tal és?
bé, molt bé
a dia d'avui
jo crec que
totes han sigut
bones paraules
amb tots
no és un espai hostil
per les dones
perquè ens entenguem
hostil la mansatina
potser amb les narracions
de futbol masculins
que tampoc ho he patit tant
les narracions
de futbol masculí
al primer nivell
potser sí que és un espai
més hostil
per les dones
però el que m'he trobat jo
en el futbol femení
o en nivells més baixos
o inclús
parlant amb narradors masculins
amb narradors
de futbol masculí
que he parlat amb ells
i ostres Gemma
molt bona la feina
que fas
és a dir
jo
amb tothom
tinc paraules d'agraïment
crec que són els primers conscients
que les coses
començaran a canviar
i crec que tots estan
treballant
perquè això canviï
i per mi és molt positiu
és a dir
a Catalunya Ràdio
la segona tercera veu
és una dona
a RAC1
la segona veu
és una dona
comença
comencen a haver-hi
aquests noms
comencen a passar
aquestes coses positives
per les dones
i crec que
en un món tan masculinitzat
fins ara
comencen a veure
es comencen a veure
una mica
la llum
és el que dèiem
tampoc fa tant de temps
no, no
clar
és això
que tu has arribat
en el moment
no, a mi s'han obert
les portes
d'una manera espectacular
aquest sostre de vidre
que han trencat companyes
fa res
fa dos anys
tres anys
per començar
a narrar elles
també
al futbol
anem a conèixer-te una mica més
amb el toc final
que ja estem arribant
ens queden res
quatre minuts
però per res
per saber quatre coses
tu ets més de matí o de nit?
de nit
de nit
i una mica
què diries que ha passat més
amb el teu camí
el talent
la feina
o la constància?
la constància
sí?
ets molt
crec que
evidentment el talent va lligat
però
però de lluitar
i de
i tenir molt clar
el que volia
és constant
sí
sí, sí
treballadora
et diria
això ho dona també
haver passat per l'esport
l'esport és una escola
l'esport és una escola 100%
de
de constància
sí, sí
amb
en què
o sigui
m'has dit abans que t'agrada viatjar
oi, sí
molt
però a banda de viatjar
en què més t'inspires
o què més
en què et relaxes?
em relaxo
amb una tassa de xocolata
calenta
això a l'hivern
em relaxo fent un cafè
em relaxo fent un cafè
amb les meves amigues
i xerrant de la vida
de la setmana
les connexions són importants
molt
per mi vitals
entre dones
i de viatges
en quin lloc
ara dius que has tornat de Filipines
en quin lloc t'agradaria anar
que no has anat encara?
ets molt jove
per tant
m'ha pots dir uns quants
m'ha pots dir uns quants
moltíssims
a veure
a veure un partit de futbol
vinga
on t'agradaria
a quin camp t'agradaria
anar a veure un partit de futbol?
a qualsevol camp
et diria
de l'Amèrica del Sud
jo ara diré una barbaritat
el maracanà és un
per exemple
el maracanà seria espectacular
la bombonera
mira
em sé dos
la bombonera
és un dels jocs
no sé si és molt hostil
per una dona
espero que no gaire
però sí sí
per veure aquesta passió
que tenen tan desenfrenada
m'agradaria viure-ho
sí sí
de primera mà
i has anat amb algun cap anglès?
sí cap anglès
amb la Champions femenina
hi he anat
però per veure un partit
de la Premier masculina o femenina
no hi he anat encara
i també és una de les coses
que tinc pendents
sí sí
m'agradaria
aquest turisme futbolístic
no l'he fet
i tinc ganes de fer-lo
sí a mi m'agrada
el turisme esportiu en general
m'he de dir
trobo que és una gran cosa
si la teva vida
fos un partit de futbol
i amb això
ja anem acabant
perquè em sembla
que la Eli
que és la nostra tècnica
m'està fent senyals
en quin moment estaries
al partit tu ara?
et diria
al final de la primera meitat
a punt de començar la segona
i guanyant
sí
dos a un
per exemple
i en el descans
tu què penses que fan
les teves jugadores
abans que
no
esperonar
esperonar-nos
entre nosaltres
per continuar gaudint
de valent
durant la segona meitat
i tirar
i tirar cap endavant
no hi ha un altre
t'has quedat
amb alguna vegada allò
sense
alguna cosa
dió
ostres
que s'ha tallat la llum
o alguna cosa d'aquestes
que t'hagis quedat
a mitja retransmissió
o no t'ha passat mai?
sí, sí, sí
m'ha passat
m'ha passat més d'una vegada
TV3 encara no
però
amb Esport 3
amb la Kings League
se'ns va anar la llum
a mitja retransmissió
i què?
et va donar un pàlpit així?
uf
crec que no havia fet
tants sprints
ni en un partit de futbol
va ser duríssim
però bé, bé
són coses que passen
i n'aprens
n'aprens molt
amb aquesta anècdota divertida
que bé
moltes gràcies
gràcies a tu
moltes gràcies Gemma Mallorca Prat
periodista esportiva
et seguirem
molta sort
molts èxits
quan comenci la temporada
estarem allà molt atents
gràcies Eli Arjona
com sempre
ens porta a la part tècnica
gràcies Radio Molins de Rei
i gràcies a qui ens escolteu
recordeu com sempre dic
que estem al segle de les dones
però queda molta feina a fer
a la part tècnica