Aquí comença Heroïnes quotidianes.
Un programa on les protagonistes són dones amb experiències a compartir
que ens inspiren al llarg de la vida.
Us parla Bego Floría i avui ens acompanya Jordina Velasco Ojeda,
tècnica de so, baixista, baixista concretament del grup Les que Faltaven.
Les que Faltaven, un grup de dones. Quantes sou?
Bueno, primer, però espera, espera, espera. Molt bona tarda.
Bona tarda.
Que no t'he dit bona tarda. Avui tanquem temporada, Jordina, amb tu.
Ostres, mira que bé.
Sí, 183 dones, ets la 183 d'aquest programa.
Déu-n'hi-do, eh? És un número bonic. Bueno, estrany, però bonic.
Molt, molt.
I ara sí que et dic bona tarda i comencem, que és el que t'estava preguntant,
que quantes dones sou a les que faltaven?
Doncs som, sobre l'escenari, som 8 dones, però que formin part de tot el grup som 11.
Ostres.
Amb dues tècniques i una road manager.
I tots sou dones.
Tots sou dones.
Tots sou dones. I aquest grup, quant de temps fa que funciona i quant de temps fa que hi ets, tu?
Doncs mira, fa 4 gires, aquesta és la quarta gira que està funcionant el grup,
i jo fa 3 que hi soc. El primer any no hi era.
I va quedar a la plaça lliure de baixista i al final ens vas...
Vas entrar.
Sí. Ens vam ficar en contacte i vaig poder entrar a formar part del grup.
Contenta.
Molt. Moltíssim.
Jo he de dir que la Jordina veia aquest programa perquè jo la vaig veure en directe a Tarragona
en un festival feminista que es diu Teta.
Ara fa dos o tres mesos, no me'n recordo, el maig.
Sí, el maig.
I la vaig veure i van dir, és de Molins de Rei? I vaig dir, eh? Cap a les heroïnes.
Que podria venir qualsevol de les teves companyes, però ja saps que això és Ràdio Molins de Rei,
tot i que són històries que jo sempre dic que són històries globals,
perquè les dones inspirem en general, però me va agradar molt que fossis de Molins de Rei,
perquè allà sou una mica cadascuna d'una zona diferent, d'un poble diferent...
Sí, de voltants a Barcelona. Barcelona i voltants.
I voltants. Tu ets de... Bé, no hi vius ara aquí, però tu ets de la Riera...
De la Riera Bonet.
De la Riera Bonet, que és un dels barris que antigament eren com si fossin superlluny
i ara ja és tot a prop aquí, no? Ara està superintegrat.
Cada vegada més a prop tot.
Superintegrat amb això.
Molt bé, Jordina, doncs molt bona tarda i començarem per la teva professió.
Després anem a conèixer una mica com vas arribar aquí.
Volia començar parlant, què és això de ser baixista? És tocar el baix.
Però el baix és un instrument jo crec que poc conegut.
Sí, molt poc conegut, de veritat.
Perquè és...
I no crida gaire l'atenció quan es planteja dins de...
De l'hora de plantejar instruments sobre les classes de música,
sigui a escoles o sigui a escoles o sigui a professionals d'aules de música,
no és un instrument que es plantegi o que es doni a conèixer,
sigui per com a nens per provar un instrument
o sigui com a professors que també costa una mica d'introduir aquest instrument.
I de trobar... Tu també ets professora de música, de baix en concret.
Sí, exacte.
I després ens ho explicaràs millor, però jo volia explicar això una mica, no?
Que és com el pont entre la melodia i el ritme, no?
El baix i treballa molt amb la bateria.
I a veure si ho he trobat bé jo això, perquè jo de música...
I una mica és el que dona cohesió a...
O sigui, no és el director d'orquestra, però és el gerent, diguem-ne.
Bueno, sí, podríem dir-ho així.
Sí, com a metàfora.
Totalment.
No? El que organitza una mica tot.
Sí, va molt acompanyat al final de, com deies tu,
d'un moviment més percussiu, com pot ser la bateria o instruments de percussió,
van molt junts a mantenir la base.
Sí, fan com el camí de les cançons o dels ritmes.
Llavors, són molt companys.
Ah, és el que no va dir.
De dones, que ho he buscat, n'hi ha poques baixistes.
Sí.
Molt poques, diguem-ne.
Cada vegada més, però...
Sí.
Tot i que hi ha algunes una mica famoses.
Mira, he trobat Carol Kate, llegenda del Baix Elèctric.
Va participar en moltes grabacions als anys 60 i 70.
Em devia ser ella sola, perquè, clar, en aquella època...
Esperanza Spalding, que és cantant de jazz, també,
i guanyadora de diversos premis Grammy.
Tina Weidmunt, membre fundadora de Talking Heads i TomTom Club,
i Toll Wilkenfeld, que és coneguda perquè va tocar amb el Jeff Beck,
Prince i altres grans noms, tot i que era molt jove en el seu moment.
Coneixies alguna d'elles?
Sí, un parell o tres, sí.
És important tenir referents.
Sí, molt important.
I et podria dir que jo, quan vaig començant, no en tenia.
De dones.
No en tenia de dones.
De dones.
Sí, sí, sí.
I una mica més ja introduint-me dins d'aquest món i tal,
em va donar també aquestes ganes d'investigar i de dir on són.
On són les dones baixistes.
Sí, sí.
Per no trobar-me sola, no, al final.
Està molt bé.
Després parlem també una mica del projecte de les que faltaven
i per què feu tot dones i per què feu música de dones.
A més a més, són versions, no?
Sí, totalment.
Totes són cançons fetes o interpretades per dones.
Sí, interpretades per dones.
Anem a començar explicant qui.
Ets la Jordi, ets molt jove, jo sempre ho dic,
que la gent jove aquí carrega energia.
Dèiem que vens de la Riera Bonet.
Que això marca una mica caràcter o no?
No, perquè és un barri on...
Mira, tenia una convidada la setmana passada
que ella m'explicava que quan ella era joveneta jugava al carrer.
Però clar, quan ella era joveneta eren els anys 60,
bé, a finals dels 60.
Tu no, tu vas néixer el 2000, el 99,
al límit del 2000,
que això de jugar al carrer no es porta gaire.
Però tu encara vas poder jugar al carrer.
Sí, sí, en aquest barri sí.
Per sort tenim una plaça en el barri
i llavors ens coneixíem amb tots els veïns
i vam fer una bona colla de la mateixa edat,
una miqueta més grans o més petits.
Però sí, sortíem molt a jugar a pilota
i a fer una mica l'indi.
Bueno.
I sort que tenim la muntanya també al costat.
Collserona.
I també podíem estar per allà.
Com recordes aquesta infantesa, Jordina?
Bé, molt lliure, la veritat.
Sí?
Sí, molt agraïda pel fet d'això, no?
De sortir al carrer i no estar a casa,
tancades, d'aquesta manera com ara puc veure,
no més que tot aquest tema de tecnologia i tot això,
al final ens fa ser molt...
No sé com ho diria, però...
Que ens quedem més a casa.
O sigui, ens relacionem però a través de pantalles.
Totalment.
Sí.
Llavors, tenir aquesta llibertat des de casa,
que els teus pares, no?,
que et deixin fer una mica més vida en aquest aspecte,
sense que ells estiguin preocupats,
que al final des de la finestra de casa
et podrien estar vigilant, saps?
Però...
Bé, molt tranquil en això.
I això t'ha fet que tinguis un caràcter
d'alguna manera especial o no, creus?
Bé, crec que al final
tenir aquesta llibertat
també et fa veure les coses diferents, no?
De, no sé,
prendre les coses d'una altra manera
o tenir una mica més de visió de futur d'això,
de sentir-te més lliure al fer les coses
o no tan apegada, saps?
a certes persones o tal,
no sé, una miqueta així.
Tu vas volar...
Tu sabies que volies ser música de petita?
A mi sempre m'ha agradat molt,
però fins als 11 o 12 no va ser decisiu.
Però sí, sí, m'agradava molt.
Perquè això és com un do que un té?
O és...
O és après?
O tu què opines?
Perquè a casa teva, per exemple,
hi ha algun músic professional?
No.
No, ets la primera.
Sí, la primera, sí.
I tampoc, a casa, tampoc era...
Vull dir, ens agradava escoltar música,
però tampoc era molt detalladament el tema.
Una gent de conservatori.
No.
O me'n passa a mi, vaja,
jo no sé llegir una partitura,
perquè ens entenguem.
Sí, sí.
Llavors, com no hi havia ningú referent
dintre de la família i això,
doncs sí, m'agradava molt la música.
A l'escola sí que vaig potenciar més.
A l'hora de tenir un professor,
doncs vaig estar agafant instruments,
vaig sentir com un algo,
com una, no ho sé,
una innocència de dir...
Ai, quina intriga, no?,
aquests instruments
o el que et fan sentir.
I llavors una mica això de...
Però, bueno, de referents de casa,
no...
No vas tenir.
No.
I llavors, com és que vas anar cap a música?
Doncs mira,
la meva mare just va entrar a treballar
a una escola de música,
de secretaria,
i a mi, com m'agrada molt la música,
doncs vaig estar una miqueta allà
de picopala
de dir-li
Ai, per què no m'apuntes?
O per provar,
o fer una prova.
I va ser així.
Vaig anar a provar
a l'aula de música de Sant Feliu,
de Llobregat.
I llavors vaig provar,
vaig estar fent un any de guitarra
amb unes altres dues noies
que tenien un nivell més avançat.
Llavors, doncs jo,
em va costar una mica més
aprendre el que és
els típics quatre cors
del principi i tot.
I just quan vaig acabar aquell any
em van canviar de professor
i em va donar l'opció
de provar un instrument nou
com era el baixa elèctric.
Que dèiem abans
que no era fàcil
que algú t'ofereixi això.
No, però ell era professional
de...
Ell era contrabaixista,
bueno, és contrabaixista
i baixista.
I va fer una mica de
Ai, per què no proves...
Cap al seu terreny, diguem-ne.
Exacte, totalment.
Vine cap aquí, vine cap aquí.
Sí.
I sí, sí, vaig fer una classe,
vaig provar,
no sabia ni com col·locar les mans
ni com ho havia de fer
i durant aquella classe
em va estar ensenyant una mica
les quatre coses principals
i...
Cap aquí que vas anar.
i vaig sortir
i vaig sortir amb uns ulls
i ma mare em va veure
i em va dir
què passa?
I jo...
Doncs que vull un, ja.
Si en necessito un, ja...
Ta mare,
que jo sempre esmento les mares.
Bueno, ma mare...
Què es diu?
Susana.
Susana, des d'aquí la saludem.
Sí, sí, sí.
I m'ha recolzat molt, sempre.
Sí, sí.
Que bé.
Molt.
Sempre m'ha recolzat molt
i m'ha impulsat molt
a que segueixi fent música
i a treballar
i, bueno,
perquè em veu també la il·lusió
de quan estic sobre un escenari
o quan estic a casa assajant
i em veu que m'agrada molt.
Sou dos germans, no?
Dues...
Sí, una germana gran.
Una germana gran
i tu que ets la petita.
Sí.
Això és preguntar al programa.
Això de ser la petita
també marca caràcter o no?
Sí, potser, mira,
just el que dèiem abans,
d'aquesta llibertat de...
Igual que tu fa al barri
també et fa una mica ser la petita, no?
Ja estan apresos els pares
amb la germana gran.
Llavors, doncs,
aquesta llibertat de...
Amb cura,
perquè també aprenen dels errors,
doncs, tens aquesta també...
vida una mica més fàcil.
Una mica més fàcil.
Ta germana, com es diu?
Que també la saludarem?
Xènia.
Xènia, molt bé.
És que a mi m'agrada saludar les dones.
Molt bé.
Home, perquè per això també és aquest programa,
és de horines quotidianes,
m'agrada que feu visibles altres dones,
en aquest cas les de la família,
són les més properes.
Totalment.
Però no sé si hi ha altres dones
de la teva quotidianitat
que també hagin influït una mica
amb la teva mirada al món.
O no?
Sí, sí, sí.
Podria dir la meva àvia,
Maria Teresa.
Maria Teresa.
L'àvia de quina banda?
De ta mare.
Sí, la mare de ma mare.
I principalment jo crec que les amistats,
les meves amigues,
que al final és la família que escolleixes
i que, bueno, compartim camí i...
Cap aquí.
Sí.
T'agraden el que se li diuen les xarxes de dones?
Sí.
Bueno, ara estàs treballant amb una.
Mhm.
Totalment.
Més enllà de tot això.
Tu dius que ets una mica tímida, no?
O no?
Sí, podríem dir...
O reservada, no?
Sí.
Sí.
Com a baix.
Com a baix.
Totalment.
Quan em coneixes ja...
Estic més solta.
Però sempre estic una mica més tensa.
Que això vol dir...
Ho vinculava a l'instrument que toques, eh?
Perquè també s'entengui.
Al baix, diguem-ne, que no és protagonista.
Totalment.
Tot i que és una peça molt important.
Això és.
Ja ho hem dit abans que era com el gerent de la banda,
perquè ens entenguem, el que organitza, no?
Sí.
El que marca, una mica el que...
Aquesta reserva, timidesa,
no voler...
O que et costa, diguem-ne,
ser protagonista en els espais socials,
això, en pujar en un escenari, com es porta?
Com es barreja, això?
Bé, doncs jo, a dies d'ara,
encara em sorprenc, la veritat,
d'aquesta gestió mental o del meu cos,
perquè sí que és veritat que jo,
el que és parlar en públic o pujar,
si només ho hagués de fer davant d'un micròfon i parlar,
bé, no podria.
O sigui, tinc pànic escènic,
o sigui, jo sempre ho he dit,
i des de petita, eh,
també d'això de fer exposicions orals i tot això,
uf, em ficava malalta.
Vull dir, era molt complicat.
I saps què passa?
Que amb un instrument,
suposo que és,
em sento tan segura,
em dona aquesta tranquil·litat,
sé el que estic fent,
suposo que també és perquè ho tens estudiat,
tens el control absolut
del que estàs fent.
Clar.
No tinc aquesta sensació.
Vull dir, sé que la gent ho està mirant,
sé que ens està mirant,
o sigui, no lògicament a una sola persona,
però no tinc per res aquesta sensació.
Tens nervis del que passa,
del xou,
de què surti bé,
però no d'un malestar.
No tens el malestar escènic, diguem-ne.
Exacte.
Te'n recordes el primer dia
que vas pujar a un escenari?
Sí, a unes audicions
de l'escola de música
i just en aquell moment
em feien cantar,
que aquí va ser una cosa
que vaig passar bastant malament,
però com ho tenia molt estudiat
i també tenia l'instrument
de protector,
per dir-ho d'una manera,
doncs va sortir bé,
estava més relaxada,
però sí,
molts, molts, molts nervis.
Estàvem a l'escola de música,
m'aprofito aquest fil
per seguir continuant.
Llavors, tu estàs estudiant
amb un instarrei
batxillerat?
Sí, vaig fer batxillerat
científic-tecnològic.
Científic-tecnològic,
molt a veure amb la música.
Bueno, sempre diuen
que les matemàtiques
i la música
estan molt rar-assumades.
És veritat.
Ara m'has enganxat.
Molt bé, això m'agrada.
Molt bé, molt bé.
Però arriba un moment
que dius,
bueno, jo és que em vull dedicar
a una altra cosa.
Sí, vaig tenir una mica
una mica de dilema.
O sigui, realment,
quan estava fent batxillerat,
al final,
vulguis o no,
batxillerat tan camina
a sortir a fer
majoritàriament una carrera
o un grau superior
o seguir estudiant.
i això, com a mi m'agradaven molt
les mates
i m'agrada molt
el tema també
tecnològic
i científic,
sí que vaig tenir
una mica de dilema
d'o fer una carrera
que en aquell moment
era una enginyeria,
el que tenia en ment,
o seguir pel canvi
de la música
que estava obrint
un món nou
per mi
que m'agradava molt
i volia seguir
aprenent,
aprenent.
I llavors,
informant-me i això,
hi havia uns graus
superiors també
de música,
una carrera
de quatre anys
i, bueno,
em va costar una mica
decidir-me
però al final
vaig decidir
fer música.
Calaves cap aquí.
Sí.
Però la vida et va portar
cap aquí no podia ser.
Que per aquí no podia ser
després d'un parell d'anys
i vaig decidir
fer el grau superior
de tècnica de so
que també estava
com vinculat
una mica
per aquestes dues parts
d'espinetes
que em quedaven dins
i vaig fer
aquests dos anys
de tècnica de so.
Aprofito,
parèntesi
per agrair a la Eli
que estem a l'últim programa
i tinc dues tècniques
de so a prop.
La Eli
que està
al control tècnic
i la Jordina
perquè és que m'agrada
molt dir-ho això,
que hi ha poques dones
tècniques de so.
Bueno,
tu no feies ràdio
en aquest cas,
feies altres coses
però bueno,
també és un món
molt d'homes.
Sí,
molt,
molt.
Bueno,
tot general,
tècnica de so
en general
està molt masculinitzat.
Està masculinitzat.
I aquí vas tastar
una mica
però tampoc
et va acabar
de quallar.
tècnica de so.
Sí,
sí,
sí,
perquè al final
he estat treballant
d'això també.
A l'acabar
el grau superior
vaig estar
a un estudi
de gravació
d'audiolibres
i doblatge
i també
m'agradava molt.
O sigui,
és una cosa
que no he deixat
que em deixis
d'agradar
ni en un futur
o pròxim
ho tinc allà.
O sigui,
sóc molt conscient
i m'agradaria
seguir formant-me
també.
En aquest àmbit.
Sí.
I quan entres
cap al món
professional de la música?
Perquè abans d'arribar
a les que faltaven
havies fet alguna cosa?
Havia estat
en algun projecte
i que segueixo
compaginant
també
les que faltaven
però he tingut
també un projecte
més petit
d'una noia
que es diu
Aranxa
que el projecte
és d'un Matilda Mirana.
Ah,
home,
l'expliquem també,
no?
Matilda Mirana.
Sí.
I ella es diu Aranxa?
Aranxa Conde.
Conde,
molt bé.
i...
I que és un duet
o què feu?
És un quartet.
Ah, un quartet.
Sí.
Llavors,
fa una música
més indie,
més com
la Zara
i tot aquest rotllo
més així,
bueno,
més trànqui
en aquest aspecte
comparat amb el tema
de versions
i d'això.
és un projecte
prop i seu
que també és bonic
de participar
perquè és molt lliure
també
que nosaltres
puguem fer,
bueno,
posar el nostre
granet de sorra
en el projecte seu,
de veritat.
Llavors,
amb ella ja estava abans
i fèiem alguns bolos
i he estat fent
també de substitucions
d'altres grups
o una mica
de trio de jazz
també he estat fent
en alguns bars
de Barcelona.
bueno,
més reduït
però escenari gran
i projecte més gran
ha sigut
quan he entrat
al projecte.
Explica'm una mica,
anem aquí,
què és les que faltaven?
És un grup de versions
de dones,
ja ho hem dit
al principi del programa,
literat per dones
on també les tècniques
són dones,
la mànager és dona
i que toqueu música
interpretada per dones.
Això és.
Molt intergeneracional
he de dir
perquè jo m'ho vaig passar bé
però les meves filles
sí haguessin estat
que no hi eren
però estic segura
que també s'ho devien passar
molt bé.
què és aquest projecte?
Explica'ns-ho una mica.
Què hi ha darrere?
Què és el que preteneu?
És un projecte
que volem fer veure
les dones
sobre l'escenari.
Vull dir,
al final,
és una lluita,
és una reivindicació,
bàsicament,
que això no sigui
que això no sigui
una sorpresa,
que no sigui una novetat
sinó que sigui
una cosa normal.
Ningú es sorprèn
per veure un grup
d'aversions d'homes
o un grup en general
d'homes
però sí que segueixen
sorprenent
quan és
hòstia,
vuit dones
sobre l'escenari,
no?
I no volem
que sigui així,
que sigui normal.
Vull dir,
al final,
és una mica això,
aquesta lluita
de...
De reivindicació.
De que sigui...
Bueno,
el que ha de ser,
bàsicament.
Sí, sí.
És un grup
que tu m'explicaves
preparant l'entrevista
que sou de gent
molt formada
en l'àmbit
tan artístic,
de dansa,
vocal,
també de teatre musical...
Exacte.
Perquè, bueno,
l'escenografia
és molt complerta,
o sigui,
és molt més enllà
que tocar,
perquè ens entenem.
Això mateix, sí.
Al final,
proporcionem un xou,
si podríem dir-ho,
això,
aquí juntem
la dansa,
teatre musical
i la música.
Vull dir,
entre nosaltres,
bueno,
ens complementem molt
per això,
per el que no sap una,
doncs ho sap l'altra
i ens intentem ajudar.
Al final tenim
la Gero,
que és una de les cantants
i és ballarina professional,
que ens fa
totes les direccions
i fa totes les coreografies
de,
ei, noies,
anem a fer això
cap endavant.
Clar.
I ens fa vídeos,
tutorials i tot
perquè ens ho prenguem
a casa
i que sigui
el millor possible.
I després,
tot això,
formacions de teatre musical,
també un parell
o tres d'elles
i també
de graus superiors,
també.
Normalment,
esteu tocant
els països catalans,
més enllà
del que seria
el Principat Catalunya,
heu baixat
el...
No.
de València...
No,
encara no.
No, de França no.
A vegades,
o sigui,
surt alguna reserva
però no ha caigut encara.
No s'acaba de concretar.
No.
I com et prepares?
O sigui,
com és la vida
d'una baixista
habitualment?
O sigui,
com és la teva vida?
Perquè deus tenir uns horaris
que no són els habituals,
evidentment,
els habituals
dins del 90%
o el 80%
de les persones.
Sí,
totalment,
sobretot ara d'estiu,
que és quan hi ha
majoritàriament
tots els concerts
i els bolos,
vas al revés
de tothom.
O sigui,
al final,
també tenim uns horaris
una mica complicats
perquè el segon grup
d'aversions
també ens utilitzen
molt
com a final de festa.
Llavors,
tenim horaris
molt tard.
A conseqüència,
les proves
són molt d'hores
perquè sempre és
al revés.
No sé si ho sabies.
No,
explica'm-ho,
explica'm-ho.
Si us fan proves d'això
i feu a la inversa.
Els últims
comenceu els primers.
Això mateix,
perquè així després,
els últims que fan proves
ja estan preparats
per començar
el bolo.
Llavors,
doncs,
pringuem.
Som unes pringades
en aquest aspecte
d'horaris.
Llavors,
clar,
ja t'omple tot el dia
i,
per sort,
si podem descansar
d'entremig
d'entre proves
i bolo,
fem el possible
per poder descansar
si ens posem a un hotel
o si no
ens busquem la vida.
I llavors,
clar,
ja arrossegues,
acabes molt tard,
arribes molt tard
a casa,
o sigui,
a la matinada
i ja
dors pel matí
i si tens el dia
següent bolo
doncs
torna un altre cop
la roda
i potser estàs això,
quatre dies
que no existeixes
cap a la gent
i cap al teu entorn
i només és
nosaltres.
I què opina la gent?
Ja us contracten
sabent que sou només dones?
Sí.
aquesta mirada
o us contracten
perquè sou un grup
de versions?
Bueno.
Una mica les dues coses.
Jo crec que sí.
Jo crec que sí.
Jo crec que encara
hi ha aquesta cosa
de dir
bueno,
vamos a hacer el check
de dones
sobre l'escenari
i crec que
hi ha un
un percent
molt més alt
que sí que és
perquè els agrada
i ens han vist
o
sigui per
per
reds
o
reds socials
o el que sigui
o que ja ens contracten
d'un altre cop
del mateix poble
que també ha passat
de
de fer el bolo
i el dia següent
dius reserva
per l'any que ve
i dius
uau,
bueno,
que bona feina
saps?
Bueno,
jo ja ho he dit abans
que a mi em va agradar molt
vull dir que
jo us recomano
us recomano
i ho dic
o sigui,
no us coneixia
i de dir
vull dir que
no és una cosa
que diguis
o sigui,
no m'ha convidat a res
si algú m'escolta
no, no, no
ens ho hem trobat a Tarragona
sí, sí, sí
tot i que mira,
les dues,
bueno,
jo visco
i tu ets d'aquí
i tu ets d'aquí
quants vols pots arribar
màxim pots arribar a fer
a la setmana?
a la setmana
o quin ha sigut el teu rècord?
t'ho pregunto diferent
de la setmana
cinc
cinc?
sí
hi ha llocs diferents
o més o menys a prop?
bueno,
a vegades ens toca
doncs
de punta a punta
de Lleida a Girona
o
un dia pujar a Andorra
o
sí,
això
clar
el que toca, toca
com trieu el repertori?
més o menys
com el triem?
sí
amb quina mirada
allò que deia jo
intergeneracional
sí, crec que és per una mica
arribar a tots els públics
no?
sigui
i un públic
sa
també podríem dir-ho
que ens agrada molt també
de
de
bueno, ja ho diem
no?
quan fem el concert
que
que
bueno, no sé
que no hi hagi baralles
que no hi hagi
racisme
que no hi hagi
homofòbia
al final una mica
amb això
que també té a veure
amb la música que escolleixes
penso
sobretot amb el que diu
o amb les lletres que tenen
llavors
sigui per estils
intentem tocar una miqueta
de tot
sigui dels anys 70-80
a coses més actuals
a rock
a una mica més
latin
a pop rock espanyol
típic
d'aquests
sabries
en un karaoke
saps?
vull dir
que ja fem una mica
així la broma
de
rock català
també
exacte
llavors
una miqueta
de tot
i a tu què és el que t'agrada més?
del bolo
o en general
de música
ui
jo sempre tinc dilema
de
quan em diuen
o quin és el teu estil preferit
o quina és la teva cançó preferida
mai ho he sapigut
dir la veritat
m'agrada molt la música
en general
m'agrada molt
sí que és veritat
que
quan estava estudiant
i segueixo mantenint-lo
m'agrada molt el soul
m'agrada molt
l'R&B
el sento molt
i m'agrada molt
i m'agrada molt tocar-lo
també
és com
bueno
em transporta a un altre lloc
llavors et podria dir
que sí
és un dels estils
que més m'agrada
i com us rep el públic
normalment?
sap que va a veure
no?
és festa major
i ja està?
sí
que hi ha una mica de tot
hi ha gent que ja ens ha vist
i
i es nota
vull dir
es nota que venen a veure't expressament
hi ha gent
molt a l'expectativa
de veure
què és el que
acabarà veient
aquestes dues hores
de concert
sí que és veritat
que nosaltres
al començar el xou
fem una coreografia
només de ball
llavors també
es quedan a vegades xocant
tipo
ui
què he vingut a veure
no?
o què està passant
i llavors
quan comencem ja
a introduir instruments
diuen
ah
vale
i comencem
també
amb una mica
de
cançons
més dels 80
llavors
depèn del públic
doncs és això
crida més l'atenció
de
vaig a quedar-me
a veure què passa
hi ha gent jove
que a vegades diu
bueno
marxo
me'n vaig al DJ
del costat
o el que sigui
no?
sí
però al final
sobretot quan acaben els concerts
i posem la pareta
Merchant
que tenim
venen molta gent
a felicitar-nos
a dir-nos que
que el xou
els ha encantat
i que el projecte
és molt bonic
bueno
és un projecte maco
dèiem que
és aquell típic projecte
que ojalà no fos necessari
sí
totalment
al final
no?
perquè dius
bueno
sí
tu vas entrar fa 3 anys
més o menys
com s'entra en una banda?
bona pregunta
perquè
clar
jo vaig entrar
per
per una publicació
que van fer elles
d'Instagram
que buscaven baixista
jo zero
o sigui
no les coneixia de res
i també vaig dir
ui
en plan
ara ficar-me aquí a competir
no a competir
però fer com unes audicions
o un tal
amb altra gent
a lo millor
no tinc tants nivells
saps?
en plan
bueno
hi ha les meves
coses
d'inseguretat
sobretot
i
i al final vaig dir
que no
vinga va
som-hi
i vam estar juntes
i
i al cap d'uns dies
doncs això
vam fer un
vam fer un comunicat
que els havia agradat molt
i tal
i vaig entrar
i bueno
tot super nou
perquè jo seguia treballant
jo estava fent
els meus horaris
de dionsa divendres
de 9 a 5
i
i després
clar
em palmava
amb aquests cap de setmanes
complerts
divendres
dissabte diumenge
inclús
jo encara estaves com a tècnica
de so
sí
sí
el primer any
que vaig estar
llavors
vaig dir
és que no tinc
he de triar
clar
no tinc temps de res
vull dir
ni
ni
ni
descansar
ni de veure
la família
ni
ni d'estar en parella
ni res
i vaig dir
ostres
doncs a lo millor
i també
quan estava treballant
allà a l'estudi
estaves en una cosa
d'estar a tot arreu
i no ser-hi
no?
perquè pensava
haig de fer aquesta gestió
del grup
haig de fer no sé què
no sé quantos
haig de fer
clar
perquè a part
vull dir
fem altres feines
que no siguin a tocar
el concert
vull dir
al final
hi ha una organització
de tasques
clar
de siguin
de gestories
que ens ho fem nosaltres
o
o de coses
de compres
de no sé què
i assajos
i moltes coses
extres
que al final
no s'acaba veient
clar
llavors jo estant allà
a la feina
era com
pensant molt
en tot l'altre
i al revés
també quan estava
al grup
pensant molt
en la feina
el que hauré de fer
el que havia de plantejar
tal
que no acabaves
de fer la feina
100%
i a mi m'agrada
ser una persona
que faci la feina
ben feta
llavors
estava ja
en un moment
de la meva vida
de dir
ui
col·lapso
col·lapso
que estic fent
les coses
al 60%
i no m'agrada
aquesta sensació
perquè a mi m'agrada donar
tot el que puc
llavors
vaig haver d'escollir
és difícil escollir
molt molt molt
a mi em costa moltíssim
a mi em costa molt molt
sí
però bueno
és que al final
si no t'arrisques
no aconsegueixes res
llavors
una mica
doncs
fer aquest pas
amb ajuda
ja t'ho dic
que va ser amb ajuda
de les companyes
i del meu voltant
i que al final
et recolzen
vull dir
pot sortir bé
pot sortir malament
i si surt malament
saps que tens aquest coixí
totalment
i va sortir molt bé
vull dir
aquell any vam estar fent
80 concerts
a l'any
sí
el primer any
que jo vaig ser-hi
80 concerts
ara fem una miqueta menys
també
una mica
veient aquesta cosa
de també
per decisió
perquè ens entenguem
sí
trieu una mica més
sí
sí
també vam fer una mica
de plantejament
amb l'empresa
que ens porta
de management
i valorar
també aquestes coses
no
escollir una mica
també on vol ser-hi
o
o ja no acceptar
aquestes coses
de dir
uf
vull dir
aquestes condicions
ja no volem
ja estem a un altre punt
què és el més difícil
de treballar
en una banda
en aquest sentit
trobar
que te contractin
que tot estigui bé
que el públic t'accepti
què és el més difícil
a veure
per sort
majoritàriament
els llocs que anem
compleixen tot
el que demanem
al final
es fa un rider
que és
amb les condicions
de material
o condicions
de la banda
que posa
que necessitem
per aquell dia
i més que res
perquè això s'ha de complir
si no el xou
no es pot fer
clar
sobretot
m'has de seguretat
totalment
o sigui
hi ha una microfonia
inalàmbrica
perquè estem en moviment
i si és alàmbrica
no podem fer
aquest xou
sobretot
aquestes cosetes
després
els tractes
són molt bons
vull dir
majoritàriament
si no
llavors què és més difícil
calar el públic
en un primer moment
o no?
depèn del públic
però a vegades
ha costat
i a vegades
vas a un poble
i són quatre persones
literalment
que també ens ha passat
i dius
uau
quina pressió
vull dir
aquestes quatre persones
hem de fer
que es quedi
si no
hòstia
que complicat
però bueno
crec que
sobretot
dins de la banda
el més complicat
o el que més
és també
la comunicació
entre nosaltres
al final
som vuit persones
que ens hem de ficar
d'acord
amb moltes coses
hem de quedar
totes
per fer uns assajos
això és una gestió estupenda
és una gestió
molt complicada
però que també és estupenda
en el sentit
d'aprenentatge
sí
sí
totalment
això sí
però clar
és això
i quina és la clau
de l'èxit
explica'm-ho
la clau de l'èxit
de l'èxit
de la relació
entre vuit persones
amb una banda
que s'han de posar d'acord
per fer
60 concerts a l'any
crec
crec que és tenir disposició
a estimar-te el projecte
i trobar un
sempre trobes un huequito
per poder fer tot això
i dedicar-li temps
i dedicar-li amor
i saber-nos
i saber-nos escoltar
entre nosaltres
i no prendre'ns les coses
tampoc
malament
o a pit
i sobretot això
escoltar-nos
i entendre'ns
i també això
cadascuna té la seva vida
té moments que
està més feliç
està en moments més tristes
té problemes o no
llavors
també intentar comunicar-ho
per tenir aquesta bona
bona convivència
i tirar endavant
sí
creus que ha crescut
en qualitat
en reconeixement
en aquests 3 anys
des que tu hi ets?
sí
i quina és la clau d'això?
què és el que s'ha fet guanyar
aquest reconeixement?
jo crec que
els llocs on hem tocat
al final
ara portem 3 anys
que hem estat tocant
un festival
que es diu Cabro Rock
que hi ve molta gent
toquem amb grups
molt coneguts de Catalunya
també aquest any
hem fet
un festival propi
de nosaltres
amb la nostra marca
el feste que faltava
també ens ha fet conèixer
on l'heu fet aquest?
a la Fabra i Coats
sí
a Sant Andreu
sí, sí
i també això
una mica
de la nostra marca
no només era un concert nostre
sinó que obríem
a unes artesanes
que vinguessin a fer
com un mercadillo
tot dones
sí
sí, sí
i amb col·laboracions
també d'uns acústics
també de tot dones
sí, sí
llavors
crec que això
ha anat fent
també que vagi creixent
el projecte
que siguem més conegudes
a arribar més
al públic
sigui Barcelona
o sigui més de Catalunya
i malgrat que sigui
un grup de dones
en aquest cas
hi van homes
a veure-us
sí, totalment
totalment
i això ho acceptem
lògicament
sí, sí
bueno, a veure
no passa res
també anem a veure
grups d'homes
exacte
exacte
creus que això
de la teva generació
és una altra mirada?
sí
aquesta defensa de drets
de les dones
de fer visibles
de les dones
del feminisme
actiu
creus que és una mirada
diferent?
sí
a la que per exemple
teníem la teva mare
la teva àvia
o la meva
bueno, la teva mare
deu ser de la meva generació
potser més jove
però més o menys
jo crec que som més conscients
del que hi ha
i que volem
que sigui visible
i al final
potser en l'altra època
com a l'època
dels meus avis
sabíem qui hi era
però no lluitàvem
o no lluitàvem
el suficient
o no era tan acceptable
costava molt més
aquesta cosa
crec que també
ara mateix
no només les dones
crec que també molts homes
són conscients d'això
i també recolzen
molt més aquest
aquest feminisme
bueno, i la igualtat
com a principi
que al final
és el que prima
on et veus
d'aquí uns quants anys
o què t'agradaria?
si dins
ah, puc somiar
és una pregunta típica
però a mi m'agrada
mira
no m'he plantejat mai
la veritat
així com
molt lluny
perquè no ho sé
pròximament
t'ho podria dir
que m'encantaria
seguir amb el projecte
de les que faltaven
i que fos més
més lluny
i més gran
seguim tenint
a lo millor
més projectes
com aquests
o semblants
que em facin
sentir-me
bé
viva
per dir-ho d'una manera
sobretot
quan estic a concerts
em faig sentir
molt viva
i
no ho sé
amb una estabilitat
també
fas de mestre
això t'ho dona
una mica?
sí
sí
tenir una mica
estabilitat
també
a l'estiu
està bé una mica
de locura
però
també
sóc una persona
que necessito
una mica
de calma
i assentar-me
també
perquè
clar
la feina que teniu
amb les bandes
també per un tema
de climatologia
suposo
perquè els concerts
dintre
d'espais tancats
són menys
habituals
suposo que això
és temporal
diguem
és una feina
de temporada
perquè ens entenguem
sí
majoritàriament
hi ha alguna cosa
nosaltres
potser
obrim la temporada
al març
sobretot
i l'allarguem
fins al desembre
però
quan hi ha més feina
és aquests mesos
d'estiu
i per què vas decidir
tirar cap a ser
mestra
o professora
professora
de música
sí
jo crec que
bueno
al final
has estudiat això
i tens aquest recurs
bàsicament
crec que
ensenyar
tot el que has d'après
i sobretot
a nens
a mi em fa
i he estat
en un projecte
també que era
com
de nens molt petits
i fer-lis
bueno
aquesta ensenyança
o de la manera
que tu ho veus
perquè clar
al final
un altre professor
ensenyarà
molt més
molt diferent
a el que jo
puc ensenyar
llavors
la teva visió
a la música
o el que tu sents
o com la vols demostrar
li estàs ensenyant
a ells
i crec que és molt
satisfactori
al final
quan veus
que els agrada
que ho gaudeixen
que els hi surt
alguna cosa
aquesta il·lusió
aquesta emoció
també et fa
com viure
el que tu
havies sigut
i et fa recordar
molt a mi
almenys la infància
dones moltes classes?
un parell de dies
un parell de dies
amb algun lloc
arreglat
o amb una escola
de música
i dones classes
de baix?
sí
principalment
si faig també
una mica de guitarra
i alguna dona
a les teves classes?
sí
tinc dues nenes
i una
sí
la Iris
que és adolescent
sí
i t'agrada això
de ser referent
per una altra generació
molt
molt
m'encanta
i què creus
que és important
per ser una bona
baixista?
què és important?
fas unes preguntes
a vegades
home
això és una entrevista
a veure
hem dit que el baix
era
diguem-ne
com l'instrument
que no és el prota
perquè els protes
són uns altres
però sí que és el que
marca una mica
la base
no?
per això parlant
a veure
feiem aquesta metàfora
de la gerència
no?
perquè és la base
una mica
del moment
no?
sí
normalment
crec que és
que
no et diré
el que has de ser
però crec que
normalment
les baixistes
i els baixistes
tenen cap
podria dir
són persones
com
amb els peus
a terra
amb un pes
no?
amb unes ganes
de
com amb control
però
no sé com dir-t'ho
és com una mica
o sigui
si puguessis
una balança
de responsabilitat
i creativitat
diguem-ne
que aniria més
cap a la responsabilitat
que cap a la creativitat
sí
perquè potser
el més creatiu
és la guitarra
perquè ens entenguem
sí
totalment
sí
crec que és això
com tenir
aquesta responsabilitat
de mantenir
el ritme
la base
però si t'equivoques tu
bueno
no ningú ho escoltaria
hi ha molt de xiste
també amb això
sí?
què em dius?
que el baix
no s'escolta
què em dius?
però això és veritat o no?
és un fake
normalment la gent
no l'escolta
és veritat
però crec que també
perquè
té unes freqüències
molt greus
i també
es difumina molt
amb les freqüències
del bombo
de la bateria
la bateria també
al final
la bateria l'escoltes
però
identificar
què està fent
també és complicat
crec que també és una mica
aquesta sensació
escoltes el baix
perquè escoltes
una freqüència greu
però potser
identificar realment
quines notes
o quin ritme
està fent
hi ha gent
que li costa
més
que no
unes freqüències
més agudes
com poden ser
una línia de guitarra
o una melodia de veu
crec que també
l'avui ha d'estar
més preparada
per això
si et diria
si treus
la línia de baix
d'una cançó
i escoltes
l'original
i la sense baix
clar que notaries
una diferència
i diria
ui falta alguna cosa
sí perquè si no
t'atreiem la feina
no pot ser
totalment
però sí
sí
molt bé
però veig que us apreneu
amb molta
alegria
però
bueno clar
anava a dir
amb una banda de buit
clar també al final
però també
toqueu el solo
els baixos
quan no es presenten
i la Jordina
Velasco Jera
que toca el baix
i és de Molins de Rei
sí
i fas alguna línia
sí
Jordina m'agrada molt
el que ens has explicat
i ara seguirem parlant
de música
perquè ens portes
a la secció
dones amb història
doncs
una dona
música
que a mi
la veritat és que
no sabia qui era
però tampoc la tenia
molt interioritzada
que és la Nati Peluso
deu ser un tema
generacional
també t'ho dic
perquè clar
aquesta xica va néixer
el 12 de gener
del 95
clar
més a prop teu
evidentment
que ets del 99
que no meu
que ja no diré
d'on soc
però bueno
Nati Peluso
que va néixer
com Natària Peluso
el 12 de gener
del 95
a Luján
Argentina
que va migrar a Espanya
als 9 anys
i que des de l'adolescència
va començar a cantar
en bars musicals
fent doncs
una forta connexió
amb
també amb aquesta cosa escènica
no?
li agrada a ella
una mica la pare espectacle
molt molt
sí
bueno
i que és un
bueno
ara parlarem una mica més d'ella
però que
que bueno
ara està fent una gira
que es diu
Graça Tour
que va començar el 24
i encara està activa
i bueno
Europa
Amèrica Llatina
Puerto Rico
5 Latin Grammys
de fet
va ser
la primera dona
a guanyar
la millor cançó de rap
hip hop
que primera dona
sempre sona
que en el segle XXI
soni allò de primera dona
primera dona
és fort
és una mica
sí
sí
àlbums amb milions
de reproduccions
Calambre
és un dels que té
més reproduccions
475 milions
de plays
fins al 2025
ha col·laborat amb Cetangana
Tiango
ho diré fatal
Tiago
PCK
Blue Torrance
Bizarrap
i ha fet una influència
molt
molt
intergeneracional
no
i té un estil així
molt directe
per què has triat
aquesta dona referent
del pop jatí contemporani
per què has triat
la Nati Peluso
Doncs principalment
perquè
per mi és
la dona empoderada
o sigui
dintre de
com de
les meves persones
referents
a la música
jo la primera vegada
que la vaig veure
o la vaig escoltar
va ser com
uau
quina dona
o sigui
el que vol dir
com
com s'expressa
sigui
amb les lletres
sigui
amb les bases
que té
amb la seva música
em fa
això
de dir
és una tia
empoderada
que vol
vol fer
veure
vol fer veure
saps de dir
aquí estem
i no té por
a l'èxit
totalment
que això a vegades
ens passa a les dones
sí
que ens fem petites
a vegades
ens fem petites
davant l'èxit
una mica
sí sí
i ella està a tope
està a tope
ella té un estil únic
i molt desacomplexat
és això que estaves
que estaves
explicant
i
bueno
volia explicar
una curiositat
que és que
al principi
quan encara
era Natàlia
recorria
el pla del retiro
amb un micròfon
i un cartell
i oferia
poesia improvisada
a canvi de la voluntat
a mi m'ha semblat
i feia poesia instantània
que diu
que va ser
un entrenament cerebral
molt increïble
per ella
perquè li va
fer
desenvolupar
una creativitat
molt ràpida
i molt àgil
m'ha semblat
una anècdota
sí
i això sobretot
també
a l'Argentina
passa molt
vull dir
surten
molts raperos
i moltes raperes
de fer molt
de carrer
de voler
tu ets compositora
també?
no
de moment no
o no?
de moment no
veus?
hi ha matisos
a la vida
de moment no
em costa molt
però sí que
és una cosa
que està allà
m'agradaria
però
m'haig de formar
molt
perquè
de per si
no em surt
llavors
m'agradaria
buscar opcions
a veure
com iniciar-ho
potser
és només
fer una palanqueta
i després
ja surten
cap aquí
sí
bé
perquè ho dic
per la Nati Peluso
ella és compositora
també
per tant
fa una mica
bé
ella té aquesta frase
les mujeres producimos
les mando mi fuerza
sois increïbles
perquè fa aquesta cosa
de connectar molt
amb el seu públic
i amb el seu públic femení
com de donar energia
de dir
totalment
el que facis
és possible
sí
i les seves lletres
als seus àlbums
sigui calambre
o sigui grassa
és majoritàriament això
sempre com donant força
a
nosaltres podem
no no
és que estava mirant
perquè jo no l'escolté
és que ho fa tant
no l'he escoltat mai
a la Nati Peluso
mira avui
no però segur que et sona
segur
segur que
sí a mi em passa això
que tinc molt mala memòria
per les cançons
i pels noms
per això no em podria dedicar
a la música
perquè vamos
ho tindria
bastant fatal
perquè
bueno la gent que és molt melòmana
bueno
té com
igual que el que és futbolero
o tal
tenen com llistats al cap
jo no
sóc incapaç
de veritat
això deu ser
aquesta cosa de ser periodista
saps de tot
però no saps de res
i a vegades
Nati Peluso
t'agradaria tocar amb ell
algun dia
que digues
vine aquí
fes-me de baix
ui sí
em moro
em moro
què en dius
s'ha de somiar i projectar
mai se sap a la vida
sí sí
m'encantaria
si seria un somni
tot i que sigui un escenari
a milers de persones
milions
ho faig
ho faig
ho faig
i si saps
fer una gira
pertot arreu
ho faig
ho fas també
i tires
la conciliació
ara deu ser una mica complexa
no?
ja ho hem dit abans
sí
però bueno
jo faria
bueno
fem un parell d'anys
de gira
i després jo torno a casa
i després
i després
fem un parèntesis de la vida
i després ja fem
anem a passar
a l'última secció
que és el toc final
que és per acabar
de conèixer-te una mica
més enllà
doncs de la teva feina
que l'has explicat molt bé
tu què ets
de nit o de matins?
t'aixeques aviat?
te'n vas a dormir tard?
com ho fas això?
soc de matins
m'agrada molt aprofitar
els matins
la veritat
és molt contradictori
no?
després
el que és
i el primer any
que vaig estar
al projecte
em va costar molt
perquè era com
no puc
o sigui
m'estic adormint
abans d'aquest
anem a tocar
després és veritat
que tens aquests canvis d'horaris
i ara ja estic en modo nocturno
però
però de normal
jo soc molt de matins
i
practiques molt a casa?
hauria de practicar més
sí
la veritat
i m'ho dic molt
és una lluita també
que tinc
que tinc interna
però sí
m'agrada molt tocar a casa
i els veïns què tal?
bé
fico un volum reduït
a l'amplificador
sí
amb l'ampli
fico un volum
bé
un volum petitet
i ets més de cafè o de te?
cafè
cafè
cafè
cafè
a tope
i quan no fas música
o quan no toques música
o no fas
o no estàs de gira
amb les que faltaven
o no estàs fent vols
amb altres coses
què fas?
doncs
tinc dues opcions
o m'agrada sortir
a socialitzar
amb les meves amigues
i amics
a fer terrafeo
bàsicament
o estar a casa
amb el meu gat
adorant-lo
i fent-nos mimos
mútuament
mirant una sèrie
o una peli
o
sí
això dels gats
és una
hi ha gent de gossos
i gent de gats
o tu ets dels dos
a mi m'agraden molt els gossos
però sí que és veritat
que
que ara mateix
tinc un gat
per el que és
el pis
i
i l'adoro
és
és el millor
sí?
sí
un lloc on sempre
et podia
o sigui
on et perdries?
on no et perdries?
que dius
vinga
avui me vull perdre una estona
on me'n vaig?
crec que seria el mar
em perdria el mar
sí
m'agrada molt
però dins de l'aigua
o allà per la platgeta?
no
dins
dins de l'aigua
sí
sí
m'agrada molt
des de petita
també
anava molt
a la platja
a Montseguistra
en un apartament
a Vilanova
i la Geltro
i anava molt a pesca
també amb el meu avi
i a l'espigó
que només beus
aigua
i sempre m'ha agradat molt
i sempre
em perdia molt
allà
llavors
crec que sí
que faria
amb un barquito
o alguna cosa així
i on trobes la inspiració?
per la teva vida
per la teva
quin és el teu motor?
crec que al final
és sentir-me
acompanyada
i recolzada
per la gent
del meu voltant
sigui
per la família
sigui
per les amistats
que al final
és el que et deia abans
per la família que escolleixes
per la meva parella
per sentir-te així
crec que també et fa
com que segueixin
aquests engranatges
del motor
que segueixi
que segueixi
tot cap endavant
doncs
et desitgem molts èxits
amb les que faltaven
òbviament
però també
amb la resta
de projectes
que tens
sobre la taula
avui és l'últim programa
de la temporada
com que això és un programa
que pengem
a la web de Ràdio Molins de Rei
i que a més a més
ho pujarem
a les plataformes
de podcast
potser algú ens escolta
que resulta
que és 31 de desembre
però diguem-ne
que tècnicament
aquest és el programa
l'últim dilluns
de la temporada
i per tant
estic molt contenta
de fer-ho amb tu
perquè així
podem desitjar
a les persones
que ens escolten
avui
que busquin
a les xarxes
i que busquin
les que faltaven
i que vegin
quins són
els propers
bolos
es diu bolo
no és com es diu
en català això
els bolos també es diu igual
i també agraïm a l'Eli
que ja ho he dit abans
molt agraïda
d'aquest acompanyament
amb aquests 184 programes
que portem ja a Eli
183
ja no me'n recordo
183
què t'he dit abans
183
183
ja mil·liat
ja mil·liat
i gràcies a qui ens escolteu
estem acabant ja
ens acomiadem
i diré aquella frase
que sempre dic
que estem al segle de les dones
queda molta feina per fer
i aquí seguirem
picant pedra
a les heroïnes quotidianes
i esperem
que ens ajudeu a difondre
i a compartir
moltes gràcies Jordina
gràcies a tu
molt bon estiu
i molt bon estiu
a tothom que ens escolta
fins setembre
notícies en xarxa
bona tarda
són les set
us parla
Mercè Rura
una trentena de dotacions
dels bombers