Aquí comença Heroïnes quotidianes. Un programa on les protagonistes són dones amb experiències a compartir i que ens inspiren en l'art de la vida.
Us parla Bego Floría i avui ens acompanya Maria Viles Belmonte. Molt bona tarda, Maria. Bona tarda, Bego. Ara he d'explicar què fas, que és Social Media Manager, que és una professió supernova, de gestió de xarxes socials, en el teu cas d'empreses o d'autònoms, bàsicament, no? Sí, sí, o marques personals. O marques personals.
del Papiol per Molinenca ara mateix. Exacte, fa poquet, però sí, sí, Molinenca ja. Aquí afincada. Però el Papiol i Molins sempre han tingut molta relació. Sí, sí, jo ja tenia ganes de venir cap aquí, la veritat. Al final, no? Vull dir que són pobles veïns. Sí, sí, però aquí, bueno, Molins està molt bé. Pots anar caminant a tots llocs i això ho trobava a faltar, Papiol.
Bueno, sí, és una mica muntanya. Qui no ho conegui, perquè aquest podcast ens escoltarà moltíssim, però aquest programa, que després pengem en podcast, ens escoltarà a molts altres llocs. Però bueno, anem a conèixer la Maria. Avui portem una heroïna que és molt jove, tens 23 anys. I des del meu punt de vista és una heroïna per les decisions que has pres a la vida sent en jove, i a més a més per aquesta decisió de canviar de professió, que ara ens ho explicaràs, i de...
de decidir ser emprenedora, perquè al final has decidit muntar la teva pròpia empresa o la teva pròpia marca i la teva pròpia empresa amb un món que té molta competència i que després en parlarem. Però anem a començar una mica pel principi. Maria Viles Belmonte, ja ho hem dit, que era del paper, que ara viu a Molins de Rei,
Tu quan eres jove, deies jo, de gran vull ser gestora de xarxes socials o social media manager? No, per res del món, per res. O sigui, jo sí que és veritat que mai he tingut clar, a l'hora de triar estudis, mai he sabut què estudiar. O sigui, jo a quart d'això que havia de triar, si feia el batxillerat social i científic, jo no tenia ni idea. Vaig triar el social, quan vaig haver de triar la carrera no tenia ni idea, em vaig posar de relacions laborals.
perquè vaig veure que potser era una mica la que més em podia agradar pel fet de tractar amb la gent, que això és el que m'agrada, però després vaig fer la carrera, vaig veure que no, o sigui, mai ho he tingut clar. Però bueno, se m'ha donat l'oportunitat, m'ha sortit així i bueno, al final doncs... Però tu treballaves, o sigui, vas començar pràctiques amb relacions laborals.
Exacte, jo vaig fer relacions laborals, ja l'últim any de carrera vaig començar les pràctiques a una empresa bastant reconeguda. A l'àrea de recursos humans. A l'àrea de recursos humans, exacte. I hi ha un dia que dius, no, no, això? I jo, bueno, ja sí, quan portava pocs mesos em vaig adonar que no era per mi, o sigui, jo no em veia tota la vida 8 hores en una oficina. És que estava allà i mirava les hores per plegar allà, per marxar, és que em dormia, em feia superavorrit.
I vaig dir, això no és per mi. O sigui, en seguida em vaig adonar que això no és per mi. I just ja em van oferir ja un tracte i tal, però jo vaig pensar, és que no... O sigui, per què perdre el temps, no? Podem fer alguna cosa que realment m'agradi.
Saps que molts joves a la teva edat, quan els ofereixen un contracte fix amb una empresa gran, dir que no és molt estrany. És inusual, ho he duït malament, la paraula seria inusual. Totalment, al final la gent busca una estabilitat, però les meves amigues m'ho deien, hòstia, que valenta de fer el que estàs fent, i dic ja, però si veig que és una cosa que no m'omple, de fet, fins i tot em vaig plantejar estudiar nutrició i em vaig matricular a la carrera de nutrició.
O sigui, imagina't jo com estava de... Que després la vida t'ha portat una mica cap aquí. Clar, clar, és que jo crec que el camí està una mica escrit, eh? Perquè vaig començar a nutrició, em vaig matricular i, bueno, em va sortir aquesta oportunitat i al final... Com vas començar? Com vas contactar amb el món professional de les xarxes? Perquè jo vull dir que tu, amb la teva edat, jo no, que soc una... com diuen això...
Una emigrant digital, no? És a dir, jo vinc del món analògic. De fet, porto i boli i paper, i llibret, encara. Però tu no, tu ets nativa. Sí, sí, he crescut. Tu ja vas créixer amb xarxes socials. Quines hi havia quan tu eres joveneta? Quan jo era jove hi havia el Snapchat, que ara està bastant obsolet aquí, perquè crec que l'Amèrica està bastant actiu. Però era Snapchat, sobretot. Instagram, Facebook també es portava bastant.
Però sobretot jo recordo molt el Snapchat. Vull dir que tu ja eres digital, vas créixer en un mòbil. Quan te'l donessin els pares, que això és un debat. Però com vas decidir, que és el que estàvem explicant? Tu estaves en aquest món, decides que això no t'agrada, proves nutrició, i com apareix aquesta professió?
doncs jo estava a l'empresa aquesta, que estava doncs pensant, vull marxar, però clar, tampoc volia marxar sense tenir regla, i la Susana, que és la meva padrina, la meva consultora, mentora, ho és tot,
Una de les heroïnes de la teva vida. Sí, sí, sí, totalment. Doncs em va enviar com aquesta oferta que va veure d'un noi que tenia una agència bastant reconeguda de màrqueting a Galícia, era número segons Forbes, i estava buscant algú per formar part del seu equip. I jo vaig pensar, bueno, doncs provo, o sigui, les xarxes era una cosa que...
M'agradava, em cridava l'atenció, però no m'havia plantejat tampoc dedicar-me a això. Obrir cap aquí. Exacte. Aleshores vaig dir, bueno, doncs prou, vaig parlar amb ell i ella em va dir que ell m'oferiria formació, perquè clar, jo formació com a tal en xarxes no tenia.
I mira, li va quadrar un perfil, em va dir que sí, i vaig començar amb ell. I quins valors creus que li va enquadrar, si no tenies experiència en aquest àmbit? Clar, aquí està la cosa, que potser a ell li va tirar més la part humana que els coneixements que pogués tenir. Aleshores això va ser una oportunitat que em va donar molt bona, perquè és això, jo no tenia coneixements, però jo crec que es va quedar amb mi ja més per la part humana, per la connexió, perquè mira,
Aquesta empatia que dius que tens amb les persones. Sí, exacte. Aquesta connexió especial. Estava buscant, que tenia jo aquí apuntat, social media manager, que vol dir gestor de les xarxes socials, si fos una traducció literal, fa moltes tasques. Suposo que hi ha gent que coneix, però potser hi ha gent que no. Per tant, anem a explicar-les una mica.
Sí, a mi m'agrada dir que jo sobretot dono visibilitat als negocis i a les marques personals a través de les xarxes. I al final és per aconseguir els objectius que tenen, ja sigui atraure clients, o vendre productes, o potenciar la teva marca, o posicionar-te com a referent en el teu sector. Però clar, no és només una simple gestió de xarxes de penjar una foto i hi ha. Hi ha una estratègia darrere, hi ha unes mètriques que s'analitzen, el contingut que s'ha de fer, s'ha de gravar, s'ha d'editar, o sigui, són...
És una cosa molt multitasking. S'ha d'interactuar amb la comunitat. Això de fer comunitat és important avui en dia. Molt important, sí. Al final, les persones connecten amb persones. I tenir una comunitat darrere és una manera bestial d'arribar a més gent, de connectar amb aquesta gent. Això és molt important. I de fet, jo ara estic en mig d'un llançament de la meva comunitat. La teva comunitat, que és una comunitat...
Saltem de tema, però ja m'agrada, com fes, la comunitat que estàs impulsant, que té per objectiu quin? Doncs mira, jo vaig penjar dos vídeos a les xarxes que se'n van viralitzar, els va veure moltíssima gent, i em va comentar moltíssima gent, i tots els comentaris tenien alguna cosa en comú, i és que la gent tenia dubtes, la gent se sentia identificada amb mi, gent que... Anem a situar de què anaven els vídeos, de què anaven?
Un vídeo era sobre la meva història, la meva presentació, explicava qui soc, què faig, era bàsicament això. I un altre vídeo era explicant que ara he començat a col·laborar amb una marca que em feia molta il·lusió i era bàsicament explicant això.
i la gent va empatitzar, es va sentir identificada i precisament la majoria de gent eren dones, dones de casualitat. Aleshores m'ho vaig prendre això com un senyal de dir, ostres, si tanta gent se sent identificada i tanta gent té dubtes de com he arribat fins aquí, de com estic fent això, de com tal, dic per què no fer un espai on pugui estar tota aquesta gent i entre tots acompanyar-nos, resoldre dubtes i fer aquest procés una mica menys solitari.
Perquè estem parlant que els que han empatitzat amb tu són persones bàsicament dones que fan una mica la mateixa feina que fas tu en altres llocs o similar. Sí, exacte. És gent que potser té negocis digitals i ara comencen el seu canvi a les xarxes. O gent que es vol fer la seva marca personal. Ara també està molt de moda l'UGC, el contingut UGC. Què vol dir això? Això m'has d'explicar.
Ara sí que m'has enganxat totalment fora de joc. Què és això? Bé, això bàsicament és que les marques paguen a gent que no té seguidors perquè els hi creï contingut i aleshores la marca utilitza aquest contingut en les seves xarxes. Per exemple, jo què sé, l'Oreal Paris. Doncs em demana a mi, Maria Vilés, un vídeo, jo els envio el vídeo i ells el pengen a les seves xarxes.
Aleshores, clar, a les marques els hi surt a compte perquè no han de pagar un influencer que els hi surt molt més car. Clar, perquè això és un món, el dels influencers. Sí, sí, això és un món, totalment. Tu creus que... Bé, a vegades sento... Què vols ser de gran influencer? Sí, sí, sí, és una passada.
Parlo d'adolescència, eh? Sí, sí. D'aquest sector més adolescent, nois i noies, eh? En general. Sí, sí. I jo dic, home, influencer. Però, home, algun es guanyarà la vida, però no sé si tots. No, totalment. Sí. O sigui, al final, una cosa és tenir una marca personal, que va una mica de la mà, eh? Ser influencer i tenir una marca personal. Però, al final, la marca personal, al final, el teu objectiu, doncs, és monetitzar-lo, no? Clar.
I l'influencer jo crec que és més mostrar un estil de vida o un hobby que li agrada o coses d'aquestes que al final també pot acabar monetitzant. Monetitzant vol dir guanyar diners amb les xarxes. Exacte, sí. Jo ho aterro perquè ens escolta gent que són de la meva quinta o jo, que a vegades he de situar-me en aquest. Sí, sí, sí. És que aneu molt ràpid.
Ràpid amb aquestes coses. I a vegades els que venim d'enrere, que això és generacional, a ma mare també li costava quan jo li parlava de determinades coses, però ara va més ràpid. Sí, també és veritat que els negocis digitals van molt ràpid. T'has d'actuar actualitzant constantment i és molt ràpid. Això vol dir que en la teva professió, a més a més, estàs tot el dia pendent de com funcionen o quines són les tendències. Exacte, sí.
O sigui, estàs tot el dia mirant el mòbil o l'ordinador. Sí, sí, sí, és així. O sigui, al final el mòbil és la meva eina de treball, a part de l'ordinador, i tenir-lo tan ama tot el dia és un perill, perquè no desconnectes. Estàs tot el dia mirant aquest vídeo si ha funcionat, aquest vídeo quanta gent l'ha vist, aviam ara que està de moda, aviam ara que es porta... O sigui, és així tot el dia. I les tendències són locals?
Vull dir, si has de anar a buscar... És a nivell, per exemple, d'Espanya, d'Europa, del món occidental, del món oriental... Bueno, al final és tot bastant mundial. O sigui, sí que poden haver tendències més a nivell d'Espanya, de país, no?
o temes que ara siguin més actuals aquí, però al final, mira un exemple, ara han fet com una nova piràmide nutricional, no? L'han fet als Estats Units, però és un tema que realment li arriba a tothom. Aleshores, molts nutricionistes d'aquí, de Catalunya, doncs ara estan parlant de la piràmide nutricional que s'ha fet als Estats Units, no? Doncs és així amb tot una mica.
Vale, que és diferent de la que hi havia de tota la vida. Sí, sí, sí. Del plat aquell, no me'n recordo, sempre el confon, de Harvard, d'Oxford, sempre el confon. Sí, bueno, la piramide és l'altre, la piramide que abans ja estaven abans els cereals, tot això ha canviat. Això ha canviat una mica. Sí, sí. I això connecta amb el tipus de...
Anem a recapitular. Tu feies una cosa que no t'agradava, vas decidir formar-te en aquesta professió, que encara no és reglada, vull dir que no té una formació que acadèmicament s'hagi dit això és el que es necessita per ser social media manager. Exacte. Li diuen de moltes maneres també, no? Com a community manager. Sí, sí, sí. Bueno...
És el mateix o no? Aviam, s'assembla, van de la mà. Si hagués dit que un community manager es dedica més sobretot a gestionar la comunitat, a respondre missatges, a respondre comentaris, a interactuar amb la gent, i un social media manager s'encarrega més de la part creativa, del contingut, de l'estratègia.
Tot més global. Exacte. I també li diuen social media analyst que aquest és el que fa les dades, no? Sí. O sigui que teniu com... Sí, diversos noms. Però el que està claríssim és que qui no estigui a xarxes i vulgui tenir un negoci...
Exacte. Al final, avui en dia, si nostres xarxes... És el teu aparador. És com si no existissis, totalment. És el teu aparador. Si tu tens un negoci i no et fas veure... Sí. Llavors, estàvem quan t'hi vas formar. Llavors vas començar, vas tenir, suposo que la primera persona, el primer client, clienta... Exacte, sí. I comences a decidir que t'has de fer emprenedora.
Exacte, sí, sí. Perquè ara vius d'això. Visc d'això, completament, sí, sí. Vius d'això. I hi ha gent que ho posa en dubte, en plan, com pots viure de les xarxes, saps? I dic, sí, és que és així, visc de les xarxes. La meva primera clienta va ser de l'agència amb la qual vaig començar, però després ja, doncs, més negocis han anat confiant en mi pel meu compte, i jo superagraïda, i avui en dia, doncs... Això és molt bo caurella, també, encara que sigui digital.
Sí, és una mica boca a orella, aviam, també. Jo ara m'estic fent la meva marca personal per donar-me a conèixer. Clar, perquè portes un anyet, més o menys. Sí, sí, sí. I llavors el que comentàvem al principi que no ho hem acabat de desenvolupar. La vida t'ha portat cap a un sector...
Molt feminitzat, perquè ens entenguem, perquè tens moltes clientes que són dones, que és el sector de la salut, que ja ho està de normal, de feminitzat, el sector de salut. Sí, sí, sí, totalment. I, per tant, per això parlaves de nutrició, parles de farmàcia, parles de...
Sí, jo estic molt ennitjada en això, en professionals de la salut, en món de la salut. Porto farmàcies, porto una psiconeuroimmunòloga, porto un centre de fisioteràpia de Barcelona, ara porto el nou Pilaterra Former que han obert aquí a Molins. O sigui, no ho he buscat, però sí, m'ha vingut així i m'encanta. M'encanta, jo crec que és el sector que més m'agrada. A més és que aprenc moltíssim. Clar, o sigui, jo estic creant contingut de professionals de la salut. Aleshores, imagina't tot el que aprenc.
És millor la teva vida des que fas això? Sí, sí, sí, completament. Et cuides més? Sí, sempre he sigut a cuidar-me bastant, eh? Però sí, sí, sí. No, aprenc molt i és això, m'agrada, m'agrada. Volia preguntar-te una mica, perquè les xarxes també tenen la part fosca, no? Vull dir, molta gent s'acaba informant, bueno, ara ho parlarem de com us informeu als joves, però sobretot en temes de salut, no? I també hi ha molt contingut que no és, diguem-ne, seriós.
I és difícil la discriminar, creus? O com funciona? Quina és la importància de fer bon contingut? Sí, és difícil. Al final, un professional de la salut, el contingut que ell fa, sempre té una evidència científica darrere. És a dir, una farmacèutica pot recomanar una crema, però no et vendrà miracles ni et vendrà...
Coses que no són veritat. Extranyes. Exacte. Aleshores, s'ha de saber separar una mica aquest contingut de veritat del que no ho és. Aleshores, per exemple, en les farmàcies, si recomanem una crema, doncs tu la recomanes amb una base, no? Doncs què té aquesta crema, o quins principis actius té, o per què et pot funcionar, recomanar per quin tipus de pell és, i una persona que potser no és farmacèutica pot recomanar-te alguna cosa, però realment quina evidència científica tindrà?
I les modes, no? Exacte. Ara no me'n recordo, però hi havia alguna cosa d'aquestes, no?, de posar-te la cara no sé què, que jo vaig pensar que... Sí, hi ha moltes modes. Si era pasta de dents, és possible. Sí, segur. Hi ha moltes modes d'aquestes que, clar, has de saber separar el contingut de qualitat del que no ho és. I creus que estem educats i me'n poso en primera persona per separar aquest contingut? No, no, gens. I què faria falta, una mica? Bé, doncs, tu mateix, pel teu compte, doncs, consultar fons fiables, no?
Això és important, eh? Sí. Això em preocupa a mi en general, com a periodista també t'ho dic, eh? Sí, sí. Perquè al final... Sobretot mirar d'on ve aquest contingut, no? Si qui t'ho està dient és farmacèutica, si no ho és, si... Què té darrere, no? Exacte. O quins interessos podria tenir darrere. Què és el més difícil de la teva feina? El més difícil jo et diria que és, sobretot per mi, desconnectar.
Perquè al final les xarxes, bueno, és el nostre dia a dia. O sigui, el primer que fas al despertar-te és mirar les xarxes i l'últim que fas al anar a dormir és mirar les xarxes. I aleshores convertir això en la teva feina és complicat. Separar la vida personal, vols dir? Exacte, sí. Tens dos mòbils, llavors? Sí, sí. Jo també els tinc, eh? Vaig amb dos mòbils perquè sí, em costa, em costa separar.
Hi ha gent que no vol, eh? Però jo seria incapaç també de separar-me. Sí, jo és que... Perquè al final dius, bueno, fins aquí, no? De totes maneres, sempre anadora i jove, perquè ets molt jove, també suposa tota una sèrie de reptes, i dona, ho vull dir, i dona. Sí, sí. No, vas dir, aquesta nena o no?
Bé, sí que al principi, pel fet de ser jove, sentia que havia de demostrar més, però ara, ja que porto uns mesos, tinc uns resultats que em recolzen. Aleshores ja no sento que hagi de demostrar tant, sinó que els resultats parlen una mica per mi. I després de cara als clients, no he tingut mai cap problema d'aquest tipus, perquè quan comences a treballar amb algú, ja en seguida veuen la meva implicació, veuen com treballo,
I en seguida es dona en compte de la qualitat del que ofereixes. I aquest món que té tanta competència, el teu element de diferència, el quin seria?
Mira, doncs jo et diria dues coses. La primera és que quan jo començo amb un projecte, un negoci, el tracto com si fos meu. O sigui, m'implico com si el negoci fos meu. I això els clients ho saben i ho veuen perfectament. I després una altra cosa és l'acompanyament que jo faig, perquè a molta gent li costa molt mostrar-se les xarxes, posar-se a parlar davant d'una càmera, saben què ho han de fer, però els hi costa.
I jo això ho entenc perfectament i m'agrada, doncs, acompanyar els meus clients en aquest procés, no? I és molt heavy el canvi que fan del primer mes de gravació a quan ja portem tres o quatre mesos que ja se senten, doncs, bueno, confiant, ja... És que res a veure. La càmera és amiga, llavors. Exacte. Sí, és diferent. Sí. És que les càmeres s'imposen.
Sí, sí, és veritat. I a la gent que mai s'ha posat davant d'una càmera li costa. Però és brutal el canvi que fan en poc temps i m'agrada estar en aquest procés i acompanyar-los. I la gent jove, o sigui, perquè parlem... Tu també has de fer l'estratègia de qui vas adreçat. Exacte. Entenc que...
amb un món tan globalitzat i amb tanta informació i que tenim el que li diuen això de la infoxicació, que ens arriben inputs i impactes cada, no sé, tropecientos mil. No tinc aquí les dades, però jo què sé, des que ens aixequem estem tot el dia rebent impactes de tot tipus. Quina seria una mica la clau de l'èxit per aconseguir aquesta penetració cap al públic que tu vols? Encertar bé a qui vas? Quina és la part qualitativa de la teva estratègia?
Al final és saber a qui et vols dirigir, saber qui és el teu client ideal, saber què vols dir, a qui i per què. O sigui, no és complicat. El que passa és que has de definir-ho bé, però no és difícil. I això mateix ho és capaç de fer o necessites algú de fora que t'ajudi? Bé, depèn de la persona. Hi ha gent que té superclar i gent que li costa molt.
Una acabada fina. Exacte. I en aquest sentit, no barreges clients? No. O no, pregunto? No. Jo tinc la virtut de ser molt organitzada i ho tinc tot bastant per la mà, sí. Sí que és veritat que és molt caos perquè li dedico moltes hores al dia i és que sóc organitzada perquè si no, clar, que els barrejaria, saps? O sigui, ja no saps què has gravat d'un, què has de penjar de l'altre. Clar, jo, imagina't el vídeo, o sigui, el dia...
Potser haig de penjar quatre vídeos de quatre persones diferents, saps? I el dia següent, tres vídeos de tres persones diferents més. Però és qüestió d'organitzar-se i ja està. Comentàvem preparant aquesta entrevista que en aquest procés teu personal de decidir anar cap aquí...
Has tingut molt de suport de l'entorn. La Susana, que és la teva padrina, que ja ho has dit, que és una de les dones que han contribuït a ser com ets. També la teva mare, la Laura. Sí, sí, ma mare. Els homes també, però és que aquí parlem de dones, jo sempre ho dic. I tant, i tant. Sí, ma mare, bueno, o sigui, recolzava moltíssim i a més ha sigut una dona que no ha tingut la vida fàcil. Ella no ve d'aquest sector. Ella sap fer servir xarxes?
No, o sigui, ella les fa servir com a usuària, però res més, ella no penja res mai, ni absolutament res. Sí, sí, i a més ma mare és zero emprenedora, eh? O sigui, tot al contrari. Però, bueno, és una persona que m'ha recolzat moltíssim i ho agraeixo molt, i de fet, ara que fa poquet temps que m'he independitzat...
m'ajuda molt, que si t'apes cap a dalt, t'apes cap a avall. Ui, les mares, amb això. Ma mare és molt mare, sí. Amb això, amb això. Però sí, la veritat que és un referent per mi.
Ah, i a banda de la Susana, de ta mare, també m'has dit que va haver una profe, no?, que et va orientar una mica. Sí, bueno, a quart d'això, quan jo no tenia ni santa idea de fer el batxillerat social o el científic, una professora em va dir, jo et veig més un perfil social, tal, i vaig dir, doncs mira, faré el batxillerat social, no? I tiro cap aquí. I tiro cap aquí, sí, sí. Perquè quan no treballes, quan no estàs a xarxes o abans, quan no estudiaves, què fa? Què fa la Maria Viles Belmonte? Què fa la vida?
Amb què es diverteix? Amb què s'inspira? Jo des de molt petita feia ballet, després he provat diferents estils de ball, hip-hop, però fins als 15 anys o així sempre he fet dansa. Això marca una mica? Sí, sí. Jo crec que et fa ser una persona disciplinada. Sí, sí. Sí, Déu-n'hi-do, no? I organitzada. I organitzada també. Per aquestes coses. I a l'esport, m'has dit que també feies una mica...
Sí, sempre he anat, quan vaig a xavall, després ja vaig anar al gimnàs pel meu compte i tal, ara sí que estic a full amb el pilates i res. Sí que l'esport m'ajuda molt també a desconnectar, no? A poder pensar. I com t'inspires per les diferents coses que has de fer al llarg del dia?
D'on et ve la inspiració? Què fas? Vas a caminar? Et relaxes? A mi em va haver una mica això com desconnectar per després tornar a connectar. Aleshores, ara mateix el que més m'ajuda a desconnectar és la lectura, és el moment del dia on no penso en absolutament res de la feina i em centro amb el que estic llegint.
Novel·la? Sí, últimament sí. Estàs amb novel·la? Sí, fins fa poc llegia més llibres, rotllo psicologia, creixement personal, tot això, però tampoc em feien desconnectar del tot, saps? Perquè estaves llegint i pensava, vale, ara haig de fer això, ara haig de fer l'altre, ara haig de millorar en això, i dius, jolín, no. Veus que la gent jove que sou emprenedors teniu més autoexigència?
Jo sí. Jo crec que la gent jo emprenedora en general, sí, o sigui, ser emprenedor et fa ser una mica autooxigen al final. Jo soc molt autooxigen a mi mateixa. I ara que ja portes un any, que és poquet, eh? Però quan mires a la Maria d'enrere, quin consell li donaries?
Doncs que segueixi endavant, que el que està venint és increïble. O sigui, a mi em diuen fa un any que avui en dia estaria en el punt en què estic i no m'ho crec. O sigui, estic superagraïda però és que he tingut un creixement molt ràpid, la veritat. I això és normal dins de la teva professió? Jo és que no ho conec gaire, per això t'ho pregunto.
Bé, és normal i no. O sigui, al final els inicis sempre són difícils, no? I no tothom té la sort de créixer tan ràpid. Però és que en el meu cas he tingut sort perquè és el que et deia, molts negocis han confiat en mi des del principi. Bé, a banda de sort serà feina també. Bé, sí, clar, feina i moltes hores de dedicació, sí. El més difícil deies que és la conciliació. Sí, per mi sí. I aquí com creus que es pot millorar això de posar límits?
Bueno, sí, jo per sort tinc una parella que també és emprenedor i que m'entén, no? Perquè una altra persona m'hauria dit fins aquí. Perquè sí, a mi em costa molt desconnectar, em costa molt això. Però bueno, és doncs això, jo què sé, arriba a les 8 de la nit, no? Doncs apagar el mòbil i dir avui fins aquí. I els caps de setmana, doncs també intentar, bueno, si ets avançar feina, avançar feina, però fins a un punt.
I tu les teves pròpies xarxes les estàs enfocant al negoci. Aquesta sobre exposició et preocupa o com es gestiona?
No, no em preocupa gaire. O sigui, des del primer moment no és una cosa que m'hagi costat gaire, la veritat. O sigui, al final jo decideixo fins on mostrar i fins on no. I jo la meva vida personal, el meu Instagram professional, tampoc la mostro gaire. O sigui, sí que ha d'haver una part d'humanitzar, però al final jo tinc clar que la meva marca personal és per donar-me a conèixer com a social media manager. Aleshores no és una cosa que em preocupi.
Aquesta seria la principal diferència. Bé, el teu és una feina d'estratègia, però diguem-ne que per poder viure de les xarxes l'influèncer sí que s'ha d'exposar.
Sí, jo crec que un influencer al final s'exposa més. És que aquí com que no acabo d'entendre a vegades, a vegades veig nens petits. Hi ha gent amb marques personals que s'exposa moltíssim i gent influencer que potser s'exposa menys. Però en el meu cas, la meva vida personal com a tal no la mostro tampoc gaire.
El que és evident és que a les xarxes sou la vostra, i parlo de la vostra perquè jo ja soc d'una generació gran, jo llegeixo el diari cada dia. El meu pare també. Ah, anava a dir-te. I les meves filles, que són més grans que tu, ja no. Ja no. Ja no. Llavors, volia que expliquessis una mica això. De quina manera? A mi això em preocupa. Com us informeu la gent de 23, 24, 22? És veritat que ens informem per les xarxes. És que és així. Sí que hi ha xarxes, potser com el Twitter, que ara és el X,
que potser són xarxes socials més per això, per informar-te, per últimes notícies o coses així, però és veritat que jo obro Instagram i em surten moltes notícies i si vols de veritat informar-te és que segueixes a qualsevol compte de periodisme o d'algun canal de televisió o qualsevol cosa i allà et van informant de tots, saps?
Ja ho tens. I com trenques la bombolla? Allò que sempre et surt el que t'interessa? Què te para? A mi també m'assembla una mica... Bé, és que al final és l'algoritme. O sigui, tu el que consumeixes és el que et mostraran les teves xarxes. Ai, això sí que jo intento jugar per trencar-ho, eh? Ja t'ho dic ara, eh? Sí, això és difícil, això és difícil. Sí, és veritat, si et poses a mirar de cop molts vídeos de cuina, doncs al final només et sortiran vídeos de cuina, saps? Sí. Aleshores has de dir, vale, no miro cap vídeo de cuina més, ara miro vídeos de, jo què sé...
De futbol, no? Mira que jo intento enganyar l'algoritme i no hi ha manera. Costa, costa, costa. L'algoritme és intel·ligent. A vegades poso vídeos de gats i jo no tinc gats, eh? És difícil, és difícil. És molt complex. Sí, l'algoritme et coneix molt. I dins de la teva professió, la part que has d'estar més atenta, què és? A les tendències una mica del que se li diria, a la narrativa de vídeos, no? De com...
enganxar amb la gent, o més a com funciona l'algoritme de cada xarxa? Sí, l'algoritme és veritat que és una cosa que varia molt, o sigui, va canviant cada dos per tres, aleshores m'obliga a estar sempre actualitzada, no?, i a saber com funciona l'algoritme, doncs, en aquell moment. Però, bueno, és que al final l'atges està actualitzada en tot, tant en l'algoritme com en les tendències que hi ha, com en tot.
I a l'algoritme, que hi ha gent que tu segueixes que més o menys parlant d'aquestes coses, o hi ha unes webs específiques que sí que expliquen, no, però que no teniu, diguem-ne, com una formació arreglada? Jo segueixo a gent que et va actualitzant sobre això, després un dels creadors d'Instagram també va actualitzant, és doncs això, seguir a gent que saps que t'actualitzarà sobre les novetats. I llavors ho vas seguint. Exacte, hi estan comunitats també de gent així, sí.
I és que al final no acabaries mai, això és evident, per això has de posar un límit. Quins són, diguem-ne, amb el teu món, amb el que estàs ara mateix treballant més, que és el món aquest de la salut, de la nutrició, del benestar, de la part física, quins són el tipus de vídeos que més funcionen?
Doncs, aviam, depèn. Has de ser jove per fer vídeos? És la primera pregunta que et faig. No, que va per res del món. Jo tinc una clienta que té 50 llargs. O sigui, que és jove com jo. Sí, sí, sí, però que no cal tenir 20 ni 30, saps? Sí, és el que anava a dir. Era una broma, som de... Era una broma.
Sí, sí, no, no, no hi ha edat. No hi ha edat. I el que ara funciona molt, bueno, depèn, no? Però l'humor és una cosa que sempre funciona perquè humanitzes molt i fas passar la gent una bona estona i això agrada molt. Però, bueno, també depèn. I es pot explicar una cosa seriosa com seria, per exemple, la funció d'una farmàcia des de l'humor?
I tant, sí, sí. Sí, hi ha moltes maneres. Per creativa... Sí, jo què sé. Però això va més per gent jove. O no? Depèn a qui vas, fas un tipus de vídeo o un altre?
Sí, evidentment, jo adapto tot a depèn del tipus de client que tinc, no? I també depèn de la seva personalitat, de la seva manera de ser, del que vols transmetre. O sigui, jo no utilitzo una estratègia general per a tothom, sinó que això ho personalitzo molt, depèn del client. Però ja et dic, humor realment, o sigui, mentre el client vulgui, humor es pot fer a tothom. I la intel·ligència artificial amenaça la teva professió, com algunes d'aquest sector?
Jo crec que no l'amenaça, al final t'obliga a fer les coses millor, però jo crec que la intel·ligència artificial és una eina superpotent i que et pot ajudar molt a estalviar temps, a analitzar dades, a moltes coses, però no ho veig una amenaça, perquè al final és el que et deia, el que connecta amb les persones són les persones, no una intel·ligència artificial. Això no deixarà de ser així.
Jo crec que no. El valor humà per mi no ho substitueix, la intel·ligència artificial. En aquest sentit. Pot complementar, però no substituir. Aquí també suposo que has d'estar superatenta a les noves tendències d'eines, les eines. Sí, sí, sí, i tant. Les eines. Per això aquesta comunitat, tornem al tema de la comunitat. Per això t'interessa generar aquesta comunitat per compartir una mica d'informació? Exacte, sí. Realment és la comunitat que a mi m'hagués agradat trobar quan jo vaig començar.
I que no hi era. I que no hi era o jo no la vaig trobar. Exacte. Aleshores és això una mica. Com es configura una comunitat d'aquest tipus? Més enllà que quan la facis ja ens la presentaràs, però diguem-ne, quines serien les característiques importants?
Bàsicament serà un grup on podrà entrar qui vulgui i que cadascú, si tens algun dubte, haig de mirar bé com fer-ho, si obrir una hora de dubtes de la setmana o que cadascú pugui parlar quan vulgui, haig de mirar bé com fer-ho, però l'objectiu és compartir dubtes, compartir preocupacions, acompanyar-nos...
Perquè la part més dura que no l'hem acabat d'aprofundir és la solitud de l'emprenedor. Sí, és un procés que pot ser una mica solitari. I la part burocràtica?
També és un tema a part. Has buscat formació per la part burocràtica? Vull dir, en el sentit de la part legal, la part de gestió? Sí, sí, clar, jo m'he hagut d'informar molt. També és veritat que jo des del primer moment vaig tenir clar que aniria un gestor a que m'expliqués tot per no tenir cap problema. Sí, sí, però clar, inevitablement has d'informar.
I ara cap a on vas, la teva marca, cap a on la vols construir? Quins serien els pilars de la teva marca? Bé, els pilars d'una marca, de la meva o de qualsevol marca, sempre han de ser tres, que és el fet de, primer, crear-te autoritat, crear-te una autoritat amb un contingut educatiu, explicar què fas o donar consells del que fas, o això educar, no? Després també ha d'haver com el contingut més de generar confiança a la gent que t'està veient,
i després humanitzar la marca, sobretot. Aleshores, sí que depèn de la marca personal que sigui, haurà d'enfatitzar més en una cosa que en una altra, però els tres pilars són importants. Són sempre aquests. I la gent és fidel? És a dir, si tu connectes amb una comunitat o amb unes persones que et segueixen o que tu connectes pel que sigui,
O tu, en el teu cas. Som fidels a les xarxes o anem allò canviant bastant...? Per això està bé el tema de la comunitat. Perquè quan tu crees una comunitat estàs fidelitzant els teus seguidors. I això no té preu, clar. És or, això. O sigui, tenir una comunitat de seguidors que et segueixen i que et són fidels i que s'alegren per tu i que et pregunten coses, això per mi és el que més valor té.
Virtualment parlant? Sí, sí, clar. No són trobades presencials. Bueno, que hi ha comunitats que fan, eh, trobades presencials, però, bueno, jo, com tampoc em tanco a fer una comunitat només a Catalunya, sinó que ja em va bé que sigui una comunitat de gent de tot arreu, doncs, sí, sí. Molt bé. Doncs anem a passar a la dona que ens has portat, que és una dona superinteressant.
que ara l'Eli, que és la nostra tècnica de posar la sintonia. Espera't, que he de buscar el nom exacte, que el tinc, però he de dir-ho bé. Catalín Caricó, Premi Nobel de Medicina del 2023. T'he de dir que mira que hi ha poques dones Premis Nobel i no me'n recordava d'ella.
He de dir-te, amb la qual cosa t'agraeixo molt que l'haguem portat, que és una científica hongaresa que va descobrir la tecnologia que ha fet possible les vacunes més importants dels últims anys. Això m'ho explicaves quan em deies que l'havies triada. Comencem per aquí. Per què has triat la Catalín Caricó?
Doncs l'he triat perquè, per començar, és una líder femenina en el món de la salut i jo estic molt anitxada en el món de la salut, llavors em semblava un perfil superinteressant. I a més, ella va tenir com un inici així una mica complicat, perquè ningú confiava en ella, no li donaven finançament perquè ja volia fer...
I reflexa una mica el que és el procés de l'empreniment, no? És a dir, al principi potser hi ha falta de confiança, tant d'un mateix com de la gent, però al final ho va aconseguir. Bé, un premi Nobel, que no és qualsevol cosa. I tant, i ha salvat moltes vides. Sí, sí, sí. Ella va néixer el 1955 a Solso, a Congria, i es va criar en una casa molt senzilla.
i de seguida es va interessar per la biologia i va començar a investigar. El 85 va anar cap als Estats Units perquè el laboratori on treballava a Hongria es va quedar sense fons i va anar cap allà amb la seva filla de dos anys i allà no és que la tinguessin amb molta estima, suposo que perquè era de fora, no se sabia ben bé és el que feia. Sí, no estava com gaire valorada en general.
Sí, va haver de portar els diners... Com que no podia treure diners d'Hongria, els va amagar amb un osset de peluix de la seva nena. Molt creativa, eh? Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do. Això, no, clar, és que hi ha vides molt dures, eh? Sí, sí. Hi ha vides molt dures.
Ella ha fet una cosa, perquè ens entenguem, que és canviar la mirada sobre les vacunes. Per això ha fet aquesta gran revolució. Però que inicialment no li feien ni cas i no li donaven ni diners i ella va seguir insistint, insistint, insistint fins que ho va aconseguir. Espera que estic buscant per explicar-ho bé, perquè no vull dir una cosa inexacta. O sigui, fins que
Ella, o sigui, fins que... A veure si ho explico bé. Les vacunes, abans que ella inventés aquest ARM sintètic, que és com es diu això, bàsicament es feien posant, diguem-ne, el virus a dins del cos. Exacte. És a dir, tu, com la de la gri. Exacte.
I ella, en canvi, va pensar que aquest ARN, que és un concepte tècnic, ja podeu, els que m'escolteu, ho podeu buscar per internet, que és molt més específic, però perquè ens entenguem, en lloc de posar com una mica de virus a dins del cos, explicat així de forma molt senzilla, ella el que pensava és que es podien ordenar a les cèl·lules que fabriquessin, o sigui, donar com a instruccions a les cèl·lules perquè poguessin fabricar els propis anticosos, etcètera, etcètera, a partir d'aquesta tecnologia.
I això és el que no li acceptaven al principi, perquè era un concepte radicalment diferent. I jo el que he llegit, o sigui, en lloc de combatre el virus des de fora, és combatre-lo des de dins, des de la pròpia força del cos. El que he llegit és que una de les coses que li va passar...
és que, clar, va trencar molt el que era l'estatus mèdic, o diguem-ne, el que se suposava que era el correcte. Sí, sí, totalment. Clar, va arribar amb algú superinnovador, super... Anava a dir-te. Sí. Llavors, trencar motllos sempre és una mica complexa. Sí, totalment.
Sempre és una mica complexa. I tu em deies començar sola, que la gent dubti, perquè ets jove, que això li va passar amb ella, també. Sí, sí, sí. És que és així. No tens nom. És difícil, o sigui, és raro, no?, veure una persona tan jove emprenent. O sigui, al final, també en aquest sentit, m'he sentit com una mica incompresa, no? Perquè al final, bueno...
Doncs totes les teves amistats van per un camí i tu vas per un altre. I, clar, la gent diu... S'extranya, no?, de dir, ostres, amb 23 anys què estàs fent? Dedicant tantes hores a això? Exacte, exacte. Però, bueno... I no tenir nom. Quina és la teva marca? Perquè tu et dius Maria. Sí, jo a xarxes em dic Maria Enredes. Ah, doncs encara vas trobar... Perquè això és important.
Sí. És una tècnica, el naming, no? Posar nom a les coses. Totalment, sí, sí. Posar nom a les coses. Vaig trobar aquest nom i mira, no el tenia ningú posat i vaig dir, doncs per mi. Per tu. I vas tirar per aquí. Com dèiem, quan no tens un nom, que tu sí que l'has trobat ara, és molt difícil tirar endavant. Sí. Una mica. Sí, és difícil i al final, bueno, te l'has de buscar, no? T'has de fer tu el teu lloc una mica.
parlo d'ella però parlo de tu també quan tu t'has de fer el teu lloc i estàs sola i tens un moment de dir uf, això no podré d'on te surt la força?
Doncs al final de la gent que m'ha recolzat. O sigui, jo en molts moments he dit no, no puc fer això, no soc capaç. I o la Susana o ma mare o el Jordi o qui sigui, clar que ets capaç, confia en tu, que sí que pots. Jordi és la teva parella, des d'aquí el saludem. Sí, sí. I és que la gent que m'ha recolzat m'ha ajudat molt, realment. Perquè hi ha molts moments que jo hagués dit, o sigui, que jo no hagués sigut capaç com de donar el pas, saps?
M'has dit abans que la conciliació era difícil, però dins del que és la pròpia professió, la part que per tu ha sigut més complicada en l'aprenentatge, o que has requerit de major repte amb tu mateixa, ho direm així, no en negatiu, sinó en positiu? Bé, al final el tracta amb els clients, perquè jo ara tinc sort que tota la gent amb la que treballo és gent amb la que connecto moltíssim i tinc una sort de treballar amb gent així, però al principi no tots els clients eren així.
i t'has d'aguantar moltes coses perquè estàs començant, molta gent que no et respecta o que fan amb tu el que volen i això és complicat. Això és una altra cosa. Estàs en un sector, el meu també una mica, que no es valora econòmicament el que fas a vegades. Sí, exacte, sí.
És a dir, que hauria de ser gratis. Sí, al principi és el que era una mica difícil al principi amb alguns clients. Però al final per sort he sabut sortir d'aquí, sortir d'entorns que no em beneficiaven. I has pogut obrir portes que sí que t'han ajudat a anar caminant cap endavant. Exacte.
Com creus que es valorarà més en el futur? Creus que la teva professió es valorarà més en el futur que no el que es valora ara? O ja és prou valorada des del teu punt de vista? Jo crec que cada vegada s'està valorant més. Cada vegada els negocis són més conscients de la importància de les xarxes. Això inevitablement farà que cada vegada sigui una professió més reconeguda.
Però hi ha molta gent que se les porta allà mateixa. Sí, hi ha gent que sí, però també és veritat que hi ha gent que li fa molta mandra, o gent que no sap com fer-ho, o el que et deia, que els costa molt posar-se davant d'una càmera... O sigui, hi ha gent que necessita aquesta ajuda.
I dins de la feina que tu fas, quin pes té l'estratègia? Quin pes té la imatge, el vídeo, la foto que penges? Quin pes té l'anàlisi? L'estratègia és el més important, perquè al final tu pots fer un contingut superxulo, però si no tens una estratègia darrere, aquest contingut no arribarà a la gent que tu vols que arribi. Aleshores, l'estratègia és el més important. Després, el contingut, evidentment, el contingut que fas...
Però també és igual d'important que el contingut és l'anàlisi de les dades. O sigui, veure quin contingut és el que funciona i quin no. I el que funciona, repetir-lo, i el que no funciona, descartar-lo. I amb això trobes que encertes?
Sí, bastant, sí. M'agrada perquè no tens si només la impostora i això és importantíssim. No, ja me l'he tret bastant, l'he tingut, l'he tingut, però me l'he tret bastant. Sí, l'has tingut, creus? L'he tingut, i tant que l'he tingut, sí. Aquest també ha sigut un repte, superar-ho?
Sí, és que al final és una professió que, com els resultats són visibles, això també m'ajuda a mi a tenir confiança en mi mateixa. Clar. Aleshores, és bàsicament per això que me l'he tret.
I has d'explicar-ho molt quan algú et diu a què et dediques o no? No. Quan et presentes, hola, què tal, sóc la Maria. No, no, no. La gent ho entén ràpid. La gent dubta que em pugui dedicar a això. Sí? Dubten que la meva única feina sigui aquesta. Ah. Sí, una pregunta molt típica és això, i ja tens un sou per només fer això? Et dona per viure? Sí, exacte. Et dona per viure? Això és el que dubta la gent, però saben perfectament a què em dedico.
Però això et deu connectar més amb això que et deia jo abans, que no hi ha com una valoració... Exacte. És a dir, tu saps el que val, jo què sé, una hora de psicòleg o psicòloga, o saps el que val, no sé, una hora de... Sí, sí, és veritat. Però també és veritat que hi ha empreses que tenen el seu propi community manager. O sigui, hi ha empreses que tenen una persona a sou gestionant les xarxes. I dedicades a això. Sí, sí.
I amb això hauràs de requerir molta formació arreglada, a banda, o no? O creus que les pròpies xarxes ja et donen la formació que necessites? Sí, jo crec que, evidentment, jo haig d'estar actualitzant-me constantment. Aleshores, jo sí que vaig fent formacions i segueixo gent que fa formacions sobre les xarxes i les vaig fent. I fes-me un mapa de xarxes. Vinga, Facebook, més de 50.
Sí, Facebook ja... O més de 60. No, sí, 50, 60, inclús potser gent de 40 també, però... Jo pensava que la gent no s'ho mirava i encara s'ho miren. Sí, és un altre tipus de gent la que s'ho mira, no? Això és gent de més de 50. El ranking top 10, quina seria la més important?
La més important ara mateix, Instagram. Sí. Després, depèn de la gent, no? Aquí t'adreces. Exacte. TikTok, doncs, també... Però diguem-ne per un públic de mitjana edat seria Instagram. La primera, Instagram, sí. Després aniria TikTok. YouTube ara està pujant bastant, els shorts. Sí.
i Facebook s'està quedant ja una miqueta més desfasada i LinkedIn també depèn del que vulguis és un tema més empresarial i s'ha d'estar a tot arreu o no? no, al final és d'estar on a tu et serveixi i amb un diagnòstic quan tu tens un client nou el diagnòstic inicial que has de fer amb quines coses li preguntes que són necessàries que tu sàpigues per poder funcionar has dit abans a qui s'adreça però a vegades no ho saben
No, bàsicament és l'objectiu, de quina manera... És vendre, no? Per si són botigues. Sí, si són botigues, sí. No són botigues. Algunes no són botigues. Bueno, depèn, exacte, depèn. Però, bueno, és saber, doncs, què volen transmetre, de quina manera es volen transmetre ells, no? Bàsicament, doncs, referents, jo sempre pregunto, doncs, referents que tinguin, no?, a les xarxes, per jo també mirar una mica què és el que li agrada. Cap a on van, sí. Exacte.
I el que li diuen la gent que odia, els haters, o les fake news, que serien les notícies falses, això com us gestiones? Els haters, al final, jo crec que és una cosa superpotent com per agafar un comentari d'un hater, respondre'l i riure. Des de l'humor. No la ignorància, a més des de l'humor.
Jo crec que s'ha de gestionar des de l'humor. L'humor a les xarxes és superpotent i al final un hater t'està donant visibilitat d'alguna manera també. T'està comentant, està generant interacció en el teu perfil. I respondre-li amb humor o fer humor d'això ho veig perfecte.
Ui, no sé, a mi em costaria el tema d'humor. Mira, ens costa molt, eh, els de la meva generació. Ja, bueno. Tirar... Clar, també depèn del que et diguin. Si et falta el respecte, doncs, evidentment, no hi haurà humor, saps? Clar, aquí... I el tema... Bueno, anava a dir-te. Dic, el tema de treballar amb dones, perquè és un món molt... amb el que m'has treballat, és diferent, igual, o és que simplement t'ho has trobat?
M'ho he trobat. Jo crec que pel fet de ser dona, les meves clientes, doncs, potser hem connectat més. Hi ha una mirada una mica diferent. Exacte, hem connectat, sí. I ha vingut així. També tinc algun client que és home, eh? Però sí que és veritat que jo crec que és un tema més de connexió, no?
De cap a on. I, Maria, tu te mires al futur o no? O sigui, et projectes a on vols arribar? I tant. I què? Bé, doncs a mi m'agradaria a poc a poc formar equip, perquè ara ja començo a anar a tope i en algun moment necessitaré algú que m'ajudi. O sigui que, bé, doncs anar formant equip i anar veient. Anar veient cap aquí. Vols ser influencer del teu sector?
Bueno, influencer... O referent. Sí, referent, exacte. Jo ja m'estic fent la meva marca personal per donar-me visibilitat. Ser referent seria superguai. I què és el que no trobes ara que t'agradaria trobar? Sobre què s'està parlant des del teu sector? O no? O més o menys està tot inventat? Sí, més o menys ja està tot bastant inventat. O sigui, les xarxes al final és que hi ha contingut per donar i vendre. O sigui, el que vulguis trobar ho trobes.
I a nivell d'aplicacions, del que parlàvem abans de la intel·ligència artificial, és fàcil estar al dia? Sí, Déu-n'hi-do, és bastant fàcil, sí. O sigui, sí que és veritat que el que et deia t'has d'estar actualitzant. Per què ens fan tanta por la gent que som de la meva quinta creus? Bueno, perquè sí que és veritat que depèn de com tu miris pot ser una amenaça, no?, per moltes coses.
Però és donar-li l'ús que té. Jo l'utilitzo com una eina que m'estalvia molt de temps i m'ajuda a analitzar dades i mètriques, però al final jo no creo el contingut amb intel·ligència artificial.
Anem a parlar del toc final. Que la Eli la tinc una mica despistada, no passa res. Els que ens escolteu teníem la Eli aquí una mica despistada perquè volia introduir l'última secció, que són tres preguntetes que li faré a la Maria per conèixer-la una mica millor. Tu, Maria, m'has dit treballo moltes hores. Clar, t'aixeques i agafes el mòbil. Però tu treballes més de nit? O sigui, ets més matinera o més de nit?
Doncs mira, és que els meus dies són tots diferents. O sigui, depèn molt de, jo què sé, si tinc una gravació pel matí, doncs treballo més amb el mòbil i l'ordinador per la tarda, o si tinc una reunió per la tarda, doncs treballo més pel matí. Però el teu biorritme? Quan estudiaves, quan estudiaves, de nit o de dia? Jo estudio més de dia. O sigui, ets més de matinera, en aquest sentit. I què t'agrada més, el mar o la muntanya? El mar, 100%.
I més de cafè o de té? Són preguntes tòpiques, però a mi m'agrada això. Soc de matxa. Ets de matxa? Això està de moda. Sí, sí, és veritat, està super de moda, però és que està boníssim. Està boníssim. Sí. I llavors em deies, què prefereixes, un podcast o un llibre?
Doncs bona pregunta, eh? Bona pregunta. Al final crec que són coses diferents, perquè jo un podcast l'utilitzo més per aprendre o per informar-me de coses i el llibre l'utilitzo més per desconnectar. O sigui que soc de les dues coses. I de podcast ets fidel o vas saltejant una mica? No, vaig saltejant. Tens animals a casa? No, no tinc. Però t'agradaria tenir?
Sí, en un futur no descarto. Més de gossos o de gats? Més cap a gossos. Més cap a gossos. I si jo ara volgués un consell, jo he de dir, cap a on he de mirar en el món de les xarxes socials? Seguirem amb Instagram molt de temps com una... O sigui, sortiran coses noves, era la pregunta. S'ha inventat tot ja, creus?
Bé, al final el que està clar és que el que està funcionant està funcionant per alguna cosa, no? I potser si no surten xarxes socials noves també és per alguna cosa. Per aquesta cosa. Exacte. Instagram és referent. I el de la pressió, que això no t'he preguntat, la pressió estètica d'aquest tema...
Déu-n'hi-do també. Tu ets jove? Jo sóc jove. Però et faràs gran com jo, eh, algun dia. Sí, sí, totalment. Aquí també va segons la personalitat que tinguis, no? Però sí que és veritat que moltes influencers que ara venen retocades estèticament han de ser conscients que això ho veuen nenes, no? I les nenes potser diuen, ah, doncs em vull posar llavis, doncs tal.
Això és un risc. Doncs moltes gràcies, Maria. Que tinguis molta sort. M'agrada molt tenir heroïnes joves. A més, joves i emprenedores i valentes, que decideixes tirar per un avió, deies abans, que al teu entorn t'havia dit cap on he anat. Ens has explicat moltes coses molt interessants que ens han situat i et desitgem molta sort amb el teu projecte i amb la teva comunitat.
Moltes gràcies. Que tiraràs endavant segur. I no sé, potser d'aquí un temps tornem a parlar i ens expliques què estàs, no sé, ja et seguirem. Ja ho veurem, ja ho veurem. Maria Enredés. Exacte, Maria Enredés. Ho posarem també a les xarxes socials de les heroïnes. Doncs estem arribant al final del programa, passant rapidec. Sí, sí. I com sempre recordo a les persones que ens escolten ens podeu escoltar també a totes les plataformes de podcast. Sí, sí.
I estem al segle de les dones, però queda molta feina a fer i des d'aquí seguirem fent xarxa a Ràdio Molins de Reis.