El programa d'entrevistes a dones amb experiències a compartir i trajectòries que val la pena conèixer.
I avui ens acompanya Genoveva català Bosch, o Beba, com en coneix tothom.
Beba, és més fàcil.
No, Beba, que després m'expliques quan vas començar amb això de Beba.
Quan vas començar amb això de Beba?
Mira, els amics m'ho van anar simplificant i em van dir Beba.
De fet, la meva àvia es deia Genoveva i era la iaia Beba.
Clar, clar.
Ja, perquè jo que vinc de tradició castellana, la Genoveva em sona com molt fort, la Genoveva en català, no?
És una miqueta més suau, la Genève en francès una mica més, i la teva és quotidià.
Quotidià, està molt bé, està molt bé.
I, bueno, Genoveva, Beba català Bosch, nascuda a Molins de Rei, el 28 de maig, un 28 de maig de fa molts anys,
amb una vinguda que es deia 25 de enero, número 5, que ara es diu 11 de setembre, com canvia la vida.
I els espais i els paisatges.
Quarta filla d'una casa pagesa, que la crisi del sector va portar a vendre planter i més tard fruites i verdures a l'engròs i a la menuda.
Un canvi, no? En aquella època.
Sí, sí. Es havien d'espavilar com podien.
En aquells moments, moments importants, després ho parlarem, on ta mare i la tieta van ser dos referents molt importants,
això ho expliques, després ens ho explicaràs una mica més a fons.
Sempre has estat una dona compromesa, jo explicava aquests dies en xarxes socials, una dona de llarga trajectòria,
compromesa políticament, socialment, ara culturalment molt fort, sent presidenta des de l'any 2019,
del Centre d'Estudis Comarcals del Baix i Obregat.
Però has passat, doncs, de molt joveneta, per Bandera Roja, vas passar al Pesuc, després a Iniciativa per Catalunya,
has viscut moments històrics, el naixement de la democràcia des de l'àmbit local a Morins de Rei,
com els grups de dones van començar a reivindicar drets en aquells moments i tu hi vas participar de forma important,
també amb el govern de Maragall i també, posteriorment, has estat en altres àmbits,
tant del Parlament com del món local, fins a arribar avui, que ara ja estàs amb el món de l'impuls cultural
a través del Centre d'Estudis del Baix i Obregat.
Però parlarem a partir d'aquesta entrevista una mica més a fons de tot això.
Comencem pels principis i per fer-ho, si em permets, posarem una cançó que crec que t'identifica bastant i que t'agrada molt.
Jo vinc d'un silenci antic i molt llarg de gent que va al Sant Ser des del fons dels segles,
de gent que anomenen classes subalternes, jo vinc d'un silenci antic i molt llarg.
Jo vinc de les places i dels carrers plens, de xiquets que juguen i de vells que esperen,
mentre homes i dones estan treballant, els petits tallers a casa o al camp.
Jo vinc d'un silenci que no és resignat, d'on comença l'horta i acaba el secar,
d'esforç i blasfèmia perquè tot va mal, qui perd els orígens perd identitat.
Jo vinc d'un silenci, del Raimon. Cançons d'una època, una època que tu vas lliure molt intensament.
Sí, sí. Raimon va fer un concert aquí al Foment, que ens vàrem posar d'acord tota la gent que hi assistia a estar callats,
perquè era el dia que s'executava la presó model al xiqui.
Ostres, Déu-n'hi-do, quins records.
Ara m'ha vingut al cap, eh, quan et vaig parlar de les cançons del Raimon,
és més perquè és un referent que identifica, i a més a més, per la seva qualitat musical també,
com s'ha vingut progressar, en fi, però, clar, ara l'escoltar-lo i estar aquí,
m'ha vingut al cap aquest moment, un moment important, un moment importantíssim.
A més a més, és que a la sala, ell anava cantant i estàvem tots en un silenci,
i s'aprocarà la sala del Foment, plena de gom a gom.
Déu-n'hi-do. Una època complexa, que va ser quan tu entres en contacte una mica amb el món polític,
o potser va ser una mica abans.
És que, mira, saps què passa? Jo l'any 70 vaig fer 16 anys. Ara ja he dit la data.
Estàs estupenda, no passa res.
I, clar, van coincidir moltes coses. És a dir, vaig començar a treballar,
vaig començar a fer estudis nocturns, i vaig començar a conèixer gent implicada en el món de la política.
Vaig començar a fer el batxillerat nocturn.
I, aleshores, doncs, és quan comences a entendre moltes coses que, evidentment, fins a llavors no entenies.
De fet, quan ja estàvem acabant l'ensenyament bàsic, hi va haver-hi un director de teatre,
en Ramon Puiggrós, que ens va animar a tota una colla de gent jove a fer una obra de teatre que es deia
que és viure en veritat, en poesies del Salvat Papasseig, d'Albert Olbrecht, la Carme Figueres, la Isabel Vilà,
jo mateixa, l'Agustín Elleixà, tota una colla de noies que anàvem a l'escola el fa uns 13,
vàrem participar d'aquesta obra de teatre, que va ser la substituta, durant aquell any, del que eren els pastorets.
Perquè hi havia hagut ja un moviment de gent jove que considerava els pastorets una cosa arcaica.
I es volia fer una cosa d'un missatge nou.
I és el moment en què deixo de ser una nena, diguem, i entro en el món de la plena adolescència.
I potser una adolescència madura ja, perquè anar a treballar és seriós.
Quin era el món de les nenes en aquell moment?
Home, a l'escola d'Alfons 13, les nenes estàvem en un pati, els nens estan en un altre.
No vaig anar a l'ensenyament mix fins que vaig anar a l'Institut Lluís de Requesens,
que també el vàrem estrenar.
O sigui, l'Institut Lluís de Requesens s'inaugura l'any en què jo començo a treballar
i l'any en què ens faciliten que puguem fer accés a tercer de batxillerat,
perquè érem gent que havien fet estudis primaris amb el que era el secretariat, el comerç,
que era un complement perquè la meva mare deia que la meva filla serà escribenta.
Una mare que em comentàvem i comentàvem al principi, una mare que és una de les teves heroïnes.
Bé, les mares ho són normalment, però parlem de la teva, perquè totes són diferents.
La teva, de família pagesa, que explicaves Molins de Reis, de fet té una profunda tradició pagesa.
Que això et va marcar una mica la... Per què penses que ta mare va ser una heroïna en aquell moment?
Bé, perquè la meva mare va saber aguantar moments molt d'usos.
Ella i la tieta eren un tot, eh?
La mama i la tieta són dues persones amb una.
Amb una. Com es deia ta mare?
La mama es deia Remei, era la germana petita, i la tieta es deia Maria, i era la germana gran.
La tieta era soltera i va tenir cura dels seus nebots.
Els nebots i els nebots que els hi eren tia àvia, diguem, també, eh?
La meva tia ha cuidat onze criatures al llarg de la seva vida.
Va cuidar, vaja.
I bé, doncs són gent que la meva mare va tenir l'any 37 el seu primer fill.
El meu pare era a la guerra i la meva mare va estar molt malalta, va estar a punt de morir.
Després encara va tenir tres fills més.
Vull dir, és d'aquella gent que...
Ella em deia, jo no sé com és que jo era aquella que vaig passar tot allò.
O sigui, li semblava com irreal, no?
Tota aquesta generació...
I, en canvi, sortien d'una bona posició.
El meu avi va ser pagès, però va ser dels primers que va exportar fruites i verdures des de Molins de Rei.
Va construir un cinema, el cinema Saboi, el cinema de les Delícies.
Ell amb un altre soci.
Vull dir que, diguem, eren una gent que tenien un cert treball perquè explicaven que el vasavi havia plantat el camp amb un llum de carburo.
Vull dir, perquè treballava el tèxtil amb un altre...
Tot això en l'època de la República.
Anterior, perquè, clar, jo soc la petita dels germans i, clar, el meu germà gran ara farà 83 anys.
Vull dir que és aquest que va naixer el 37.
Va passar d'una situació, diguem-ne, està estable des d'un punt de vista econòmic, tot i que gent treballadora, a una postguerra difícil.
De fet, ella va treballar en el tèxtil, a Caniborra, fins que vaig néixer jo.
I que la seva mare va amb malaltia d'Alzheimer, que llavors no ho sabien i llavors no li podia cuidar els altres tres fills.
I la meva tia sempre va treballar fins que es va jubilar, era teixidora a la fàbrica amb el vell.
Vull dir que eren una gent senzilla però impossibles, per dir-ho d'alguna manera, no?
Que volien que les seves filles, dos nenes i dos nens, estudiessin?
Sí, bé, que els meus germans ho van tenir més complicat. Ells són més un producte de postguerra, ells van començar a treballar molt aviat, amb 12 anys.
I en canvi són unes persones amb una capacitat dels meus dos germans de ser emprenedors, molt important.
I la meva germana és una dona excepcional.
Quan jo era petita, com que ens portem uns quants anys, les meves amigues venien a casa de la meva germana a veure com era la casa de la meva germana,
com la meva germana feia les coses, com ho tenia decorat.
A més a més, la meva germana és molt artista, pinta, té moltes habilitats.
Bé, vull dir, bueno, la gent senzilla d'aquest país que s'ha anat fent i ha anat sobrevivint en les circumstàncies, com fem tothom?
Com estem fent ara?
I en quina part? Si tu haguessis de destacar, són dues dones, evidentment, referents a la teva vida, ho expliques molt bé,
producte d'una època difícil, que a més a més van viure canvis sobtats, suposo, que és el que deies, no?
Jo era aquella i ara sóc una altra.
Quins són els valors que per tu t'han deixat aquests referents?
La cura pels altres.
I que elles sempre eren al final.
Sempre ens prioritzaven, amb la mama, amb el seu home, amb els seus fills.
La meva mare, al final, quan ja era velleta i estava malalta, el metge m'explicava que és que estava demenciada.
I jo, llavors, era l'any 99 i jo era regidora.
I els últims temps va estar a la clínica perquè ja estava bastant malament per estar a casa.
I quan l'anava a veure, encara no entrava, em deia, nena, que no vas a l'Ajuntament?
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
Una dona en força fins al final.
Sí, i bé, i a més a més, el meu fill es va criar a l'aixida de casa de la meva mare,
i quan ja no hi va ser-hi, perquè es va morir primer la tia i després la mama,
a l'aixida d'una altra àvia, que era la meva sogra, que també ha estat una dona espectacular.
Bé, dones fortes, no?, que venen al passat.
També en parles, en la teva vida, quan et vaig demanar una mica les dones de la teva vida,
de la Carminha Domínguez.
Doña Carminha Domínguez.
Gallega, persona peculiar i molt intel·ligent.
Una mestra d'aquell moment de l'Alfons XIII.
Sí, era la mestra que ens espavilava a les noies que sortíem de l'escola.
Ens deia, què, lo vais arreglar todo con cazaros?
Això és una bona frase.
No molt pròpia del moment, per tant.
Jo això que era una dona una mica falangista, ja no sé, tenia un currículum molt especial.
de doña Carminha algú s'hauria de dedicar a fer-ne una biografia,
perquè som moltes les generacions que van passar per les seves mans que totes en tenim un record.
De vegades no tan bo, eh?, perquè era d'aquell tipus que a les nenes que eren més eixerides els hi feia més cas,
a les que eren menys no tant, vull dir, era un personatge molt peculiar.
Però jo li he d'agrair que em va posar la llavor d'aprendre, de conèixer, una certa ambició personal, no?
I de sortir una mica d'aquella cosa de casar-se, que era el que venia de...
Exacte, exacte.
De los tiempos pretéritos.
Pretéritos.
Que deia aquell...
Era un personatge que, bueno, si tu trobes dones de Molins de Rei que hagin anat a l'Alfons XIII i l'hagin tingut de mestra,
totes t'explicaran moltes aventures de la...
A més, era extraordinàriament presumida.
La primera dona que hi va haver, ja, Molins de Rei, estaticien, així, reconeguda, que és la Núria Fontarnau,
ella anava a fer-se massatges, no sé què, s'estirava el coll, la pell, perquè estés ben...
I era extraordinàriament presumida, vull dir, tenia...
Bé, a mi m'encanta pensar...
Peculiar.
Molt peculiar.
Molt bé.
Passen els anys 70 i tu participes dels primers moviments a Molins de Rei,
des de polítiques una mica en favor amb el grup de dones.
Bé, més aviat cap als 80, no?, que es van impulsar projectes com el concurs de narrativa Mercè Rur...
Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rurreda, perdó, perdó, perdó.
Notic... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur. Rur... RRA! Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur
i les dones del grup de dones el que vam fer és pactar amb l'Ajuntament
que nosaltres elaboraríem un projecte de centre de planificació familiar
i l'Ajuntament el tiraria endavant.
Vull dir, nosaltres vam fer el projecte, d'acord, que ens reuníem els vespres
i fèiem la llista dels materials sanitàri que s'havia de tenir com a proveïment mínim.
Vull dir, vam treballar-ho fins a...
Això ha canviat molt amb els anys.
Moltíssim, moltíssim.
Sí, sí, no, no, vam treballar molt.
I bé, de fet, em sembla, si jo ara no estic equivocada
perquè ja fa temps que no estic de ple en el tema municipal,
la professional de la medicina responsable del centre encara és contractada per l'Ajuntament
perquè se'm havia de fer càrreclics.
Va ser després el moment en què la Generalitat d'Enterradelles va fer una campanya
perquè el conseller de Sanitat era en Ramon Espassa
i va fer una campanya sobre anticoncepció,
una campanya que hi havia gent que s'estirava els cabells
perquè hi havia retratats preservatius, diafragmes.
I tu que vas viure aquells moments i estàs vivint els actuals
i has passat pel mig, com hem dit, per una llarga trajectòria en molts àmbits també institucionals.
Realment hi ha hagut una evolució, Beba, des del teu criteri,
també sempre en aspectes com aquest.
Jo no ho sé, perquè saps què passa?
Que la gent, quan protagonitzem les coses en primera banda,
sembla que fem una cosa que ningú més ha fet mai.
Jo recordo que jo vaig viure a la primera etapa d'Ajuntament
al costat de l'Antònia Castellana,
jo era treballadora municipal i l'Antònia era l'alcaldessa,
i després vàrem viure una segona etapa, el 91,
amb l'alcalde que era el Josep Genés.
I en aquell equip hi havia l'Antònia com a regidora.
I el Josep Genés sempre deia
que això farem una cosa que no l'hem fet mai.
I veies que l'Antònia feia un cop de seies, volguem dir.
Tothom tenim la sensació que hem fet algun ambient ni alguna progèsa.
I les actituds humanes s'assemblen molt.
Clar.
Aviam, és infinitament incomparable
la societat democràtica amb tots els defectes que pugui tenir
que el que era el part d'ofranquisme en la primera etapa.
Vull dir, el 81 encara hi va haver un cop d'estat en aquest país
per part dels militars.
I tant.
Vull dir, o un intent de cop d'estat.
Per tant, aviam, no són situacions comparables.
jo m'imagino que la gent, ara en determinats col·lectius socials...
Jo parlava potser també més enfocat al paper de la dona, no?
La situació de la dona en la societat.
És a dir, tu vas participar, com dèiem,
en moments en què la reivindicació dels drets de les dones
era una cosa absolutament...
Bueno, recordo que en aquella època hi havia dones que no podien ni treure diners de la...
No, clar, no, no.
I van donar permís al marit per comprar-se un cotxe.
Això encara, jo tinc amigues que els han hagut d'autoritzar això.
Vull dir que, clar, això és...
Jo crec que aquí enrere no hi hem anat en absolut.
És a dir, i a més a més en tota la democràcia.
Mira, quan pensava en noms de dones, pensava...
És sempre molt fotut deixar-te gent,
però a Molins de Rei hi ha hagut dones com l'Antònia Castellà,
la Carme Figueres, la Maribel Rodríguez i la Francesca Riera.
A més, et puc dir l'afiliació PSUC, PSC, Convergència i Esquerra Republicana,
que han estat prou rellevants.
O sigui, ha aparegut a l'escena política
i després, si ens n'anem a l'escena social,
la presència i l'eclosió de les dones és notable.
Ara, en els punts de decisió, aquest és tot un altre tema.
Ara fa poc que he acabat de llegir el llibre
«Aquí no hem vingut a estudiar» del Juliana.
i quan repasses, tot són biografies d'homes,
excepte la passionària.
Tot.
Tots els dirigents, tot eren homes.
I qui eren elles?
Eren les que aguantaven des del carrer la solidaritat,
les que feien entrevistes,
anava a veure si convenia el papa de Roma o aquí fos per aconseguir...
És a dir, les dones, en els punts de les cimeres de decisió,
hem trigat molt a ser-hi i encara no hi som,
segurament amb tota l'ambició que hi pot haver-hi,
però el món de la política és el que puc conèixer més jo,
però en el món de la cultura,
en el món de les entitats...
Ara, per exemple, al centre d'estudis,
som una junta paritària,
però fins a la Conxita Sánchez,
que és la meva aldeçada sobre jo,
els anteriors han sigut presidents.
Vull dir, per tant...
Sí, que amb això em permets un apunt...
T'he llegit una entrevista que parlaves d'això i que deies
45 anys després d'una primera junta
on tot eren senyors, menys una senyora.
Menys una senyora.
Clar, dius, és que era així.
Vull dir, aquell...
El senyor Codina, que era un senyor molt inquiet culturalment
i els que van participar per fundar el centre,
eren alguns d'aquí Montes de Rei,
el que havia sigut el coronista de la vila,
eren tot homes.
És a dir, les dones hi eren molt poc presents.
Aquí a Montes de Rei va haver-hi un debat
perquè en un dels carrers del barri de Riera Nova
se li va posar el nom de Caterina Casas,
que era la primera regidora que hi havia hagut
per part d'Esquerra Republicana
i si havia tingut a veure amb la delació d'un parent seu
que era Monjo de Montserrat, etcètera.
Vull dir, reaccions molt trobades
amb el tema de les dones.
En fi.
Bueno, anem a escoltar una cançó d'una dona
que saltem d'època.
Sí.
L'escoltem un moment.
Vinga.
Hombre.
L'escoltem un moment.
Bona nit
Bona nit
Rosalia Vila-Tovella
Rosalia, tot un fenomen, tu l'has conegut
Sí, i a més a més
he conegut el seu entorn
a Santa Esteves a Rovira
hi ha una
que ha estat la regidora de serveis socials
i que ara és la responsable comarcal
dels serveis d'intervenció especialitzada
contra els maltractaments de les dones
que és Maria Jesús Rodríguez
que és una bailarina
de flamenc sensacional
i que a Santa Esteve
hi ha un grup que és
Con Amor a l'Arte
que fa poc
van fer Carmen
i en l'empara d'aquests espais
de dansa que hi ha a Santa Esteve
es va formar també
Rosalia, a part de tenir una formació
excel·lent amb el camp musical
i bé, jo la trobo
un fenomen absolutament trencador
des de tots els punts de vista
m'agrada molt
i aquest últim disc
com talla el malament
que és el Malquerer
que és un al·legat
contra els maltractaments
però fet des d'una estètica
de tipus poligonero
diguem
perquè els vídeos de promoció
estaven fets als polígons industrials
que és molt baix llobregat
diguem, això m'agrada
i després, en canvi
està tret de textos medievals
algunes de les cançons
em sembla
un fenomen d'una síntesi
tan potent
que m'agrada molt
sobretot perquè
ella arriba en uns temes molt profuns
a connectar amb gent molt jove
exacte
la trobo fantàstica
ella va ser
la jobregatina de l'any
el 2018
tu encara no eres presidenta
o ja ho eres?
no, no ho era
al centre d'estudis
cada any
portem 10 anys
ara
ho havíem d'haver fet ara
aquest any
i queda ajornat
suposo
que els plantegem
pel 2022
perquè no
no veiem encara clar
com muntar-ho
fem uns certàmens
que són uns premis
de reconeixement cultural
que des de diferents vessants
reconeixem
activitat cultural
molt de base
i aleshores
per votació popular
t'escollim
el Baix Llobregatí
i la Baix Llobregatina
i l'any 2018
que era quan
hi havia
l'eclusió
i l'aparició pública
de la Rosalia
evidentment
va sortir votada
ella
per majoria
què feu al centre d'estudis
és una part del teu compromís
també vital
al final
ja en aquests moments
jo estic
laboralment jubilada
i
tinc
el meu àmbit familiar
el meu fill
el meu net
la meva jove
que són una gent encantadora
però
també tinc ganes
de fer
algunes coses
i
de mantenir-te
actiu
i interessat
a part de les lectures
i llavors
bé
al voltant
del 2015
del 2016
vaig començar
a col·laborar activament
amb el centre d'estudis
en aquell moment
el centre promovia
un debat a la comarca
que
com un congrés
que deia
el Baix Llobregat
a debat
i la
que llavors
era la presidenta
la Conxita Sànchez
em va demanar
que si volia ajudar-li
a coordinar
l'àmbit d'entorn
i gestió del territori
li vaig dir que sí
en aquells moments
jo m'havia incorporat
els 18 mesos
de feina
laboral meva
van ser
retornar a la meva plaça
a l'Ajuntament
de Molins de Rei
i l'Ajuntament
de Molins de Rei
em va deixar sortir
un dia
era la col·laboració
que feia l'Ajuntament
amb el centre
perquè pogués
contribuir
a la secretaria tècnica
d'organització
del Congrés
em vaig anar
relacionant
jo havia tingut relació
amb el centre d'estudis
perquè
els centres d'estudis
tenen
al seu entorn
persones molt vinculades
amb el món
de la cultura
i de l'arxiu
i d'aquí a Molins de Rei
hi ha persones
que han estat
sempre vinculades
una d'elles és la Gemma Tribó
que és una estudiadora
i una experta
en el coneixement
de la història comarcal
de primera divisió
per dir-ho d'una manera
després la Cèlia Canyelles
que era una professora
de l'Institut
d'aquí a Molins de Rei
que tenia
és les que en un moment
de treure
ens van proposar
que convoquéssim
aquesta beca
de l'actitat femenina
a Molins de Rei
les dones
durant la Guerra Civil
que això ho vam fer
des de l'Ajuntament
en un moment determinat
i l'arxivera municipal
que ja també fa anys
que es va jubilar
a la Remei Casas
i estava molt vinculada
de fet en alguns moments
m'havien demanat
col·laboracions
i així
vull dir que
l'existència
del centre d'estudis
doncs l'he anat
l'he anat seguint
sempre
i quan era regidora
una vegada
que els premis
es van organitzar
aquí a Molins
vaig contribuir
i sempre hi havia
hagut
ben clar
i ara doncs
finalment
doncs mira
em van començar
a enredar
nosaltres què som?
som un centre
que des d'una part
molt important
de voluntariat
fem temes
de recerca
de difusió
del coneixement
de dinamització
associativa
i també
tenim una certa capacitat
de gestionar serveis
en aquests moments
al centre
estem gestionant
les visites
dels caps de setmana
de la colònia
Sedó
amb un conveni
que tenim
amb la Generalitat
per tant
fem una difusió
del patrimoni
industrial
i de tota aquesta realitat
gestionem
un centre cívic
que és el centre cívic
Mas Lluïa
on tenim la seu
que és contigu
a l'arxiu comarcal
del Baix Llobregat
i promovent
totes aquestes actitats
aquest any
està sent un any
molt dur
sí
perquè no podeu fer
coses presencials
i aleshores
això és complicat
en general
estem ara
vam fer
una escola d'estiu
que la vam fer online
ara estem plantejant
no és unes jornades
de patrimoni
que s'havien de celebrar
a Castelldefels
que les farem igualment
a col·laboració
amb l'Ajuntament
de Castelldefels
que les farem online
també
perquè una de les conferències
marc de la jornada
la farà el Quim Nadal
i ens estem plantejant
unes altres jornades
que són les de paisatges
contemporanis
precisament en col·laboració
amb tres municipis
un és Molins de Rei
l'altre és Vallirana
i l'altre és Viladecans
que ens estem plantejant
amb aquestes
fer una fórmula
molt diferent
que serà
en forma de reportatge
perquè els centres
tenim una cultura
de molt de paper
i hem d'entrar
a fons
amb l'audiovisual
amb l'audiovisual
ens estem plantejant
precisament
la publicació
d'una recerca
que hem fet
sobre lideratges femenins
al Baix Llobregat
que la faríem
amb un llibre
electrònic
però
de debò
saps?
que a partir d'ell
interactiu
interactiu
i de més
si trobem
finançament
això sempre és el que
al final
lideratges al Baix Llobregat
femenins
femenins
això també t'ho volia dir
és a dir
al final
dins de la teva trajectòria
aquesta mirada femenina
a tot arreu on has estat
afavoreix
entre altres coses
que la tingui una junta paritària
que es treballin temes
que no siguin
que també permetin
aquesta visibilitat
o fer visible
aspectes que potser
han estat una mica
silenciats
o desconeguts
durant
molts anys
sí
aviam
he de ser
molt
molt
honesta
és que he tingut
una antecessora
que és la Conxita Sánchez
que ha fet
una tasca
impressionant
per tant una heroïna
també de la teva vida
una
una heroïna
i una amiga estimada
sí
perquè sembla que no
però el 13
i el 20
no és el mateix
no
el 2013
aquella va entrar
no
i el 2019-2020
perquè en aquests
3 o 4 anys
hi ha hagut un salt
molt important
en la mirada femenina
a nivell mundial
sí
sí
home i tant
i tant
i tant
nosaltres
com a centre
també vam participar
al Baix Llobrecat
es fa
més o menys
anualment
un congrés de dones
l'impulsa una mica
el Consell Comarcal
i les diferents associacions
la Federació
de Dones Feministes
de la Comarca
bé diferents
i nosaltres
vàrem
col·laborar
fent com una
subseu
d'aquest congrés
i vam dedicar-nos
a activitats
relacionades
amb temes
d'economia
diferent
i llavors vam fer
qüestions
de manualitats
vam tenir
a la Cesca Figueres
parlant-nos
d'astronomia
és a dir
vam tocar
reconeguda
reconeguda
home
és una autoritat mundial
sí
sí
i tant
i tant
hi ha un tema
molt difícil
avui
que veia notícies
preguntava
això de la vida
Venus
que ens ho expliqui
la Cesca
quan heu sentit
la notícia
he pensat
sí senyora
sí senyora
haurem d'anar
que ens ho expliqui
la Cesca
una feinada
que esteu fent
a poc a poc
i que des d'aquí
des de Ràdio Molins
des d'aquest programa
Heroïnes Quotidianes
us felicitem
perquè també permetrà
fer visibles
altres heroïnes
acabem
aquesta part de l'entrevista
que no
acabem l'entrevista
però aquesta part
d'entrevista
amb una altra cançó
que ens has recomanat
que és Rosalent
la Porta Violeta
abans de posar-la
mentre se'ns la posa
per què aquesta cançó?
bé
perquè
és molt simbòlica
la Porta Violeta
és aquesta sortida
que esperem tenir
totes
i després
per un aspecte
d'il·lusió personal
quan em vaig jubilar
l'Ajuntament
em van regalar
un disc
i a més a més
un audiovisual
de la Rosalent
jo la desconeixia
crec que qui ho va triar
és el Manel Borrego
en aquesta ocasió
no va ser una gana
però
m'agrada molt
i també em van regalar
llavors
tot un compact
de la Rosarillo
que també m'agrada molt
i em van regalar
la trilogia
del Bastant
de la Dolores Redondo
Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
i mira
i he pensat
posem a la Rosalent
doncs amb la Rosalent
que arribem
amb aquesta mitja part
de l'entrevista
a Genoveva Català
una niña triste
en el espejo
me mira prudente
y no quiere hablar
hay un monstruo gris
en la cocina
que lo rompe todo
que no para
de gritar
tengo una mano
en el cuello
que con sutileza
me impide respirar
una venda
me tapa los ojos
puedo oler el miedo
y se acerca
tengo un monstruo
tengo un nudo
en las cuerdas
que ensucian
mi voz
al cantar
tengo una culpa
que me aprieta
se posa en mis hombros
y me cuesta andar
pero dibujé
pero dibujé
una puerta violeta
en la pared
y al entrar
me liberé
como se despliega
la vela
de un barco
desperté
en un prato verde
muy lejos
de aquí
corrí
grité
reí
sé lo que no quiero
ahora estoy
a salvo
amb Rosalén
arribem
una mica
més
de l'equador
d'aquest programa
i entrem
en una nova secció
que també és una conversa
amb la meva català
però en aquest cas
la dedicarem
a una dona
amb història
Teresa Pàmies
i Bertran
cronista
de la postguerra
fins a la seva mort
segons deien
els que la coneixien
Balaguer Lleida
8 d'octubre
de 1919
Granada
13 de març
del 2012
un activista
política
periodista
escriptora
més de 40 llibres
va ser testimoni
de la guerra civil
de la clandestinitat
de l'exili
amb una trajectòria
reconeguda
amb la creu de Sant Jordi
de la Generalitat de Catalunya
la medalla d'or
el mèrit artístic
de l'Ajuntament de Barcelona
el Premi d'Honor
de les Lletres Catalanes
l'any 2001
l'any 2019
va ser l'any Pàmies
es va parlar
extensament d'ella
una dona compromesa
una dona polifacètica
una dona que vaja
jo l'he descobert
també gràcies a tu
perquè la coneixia
però no tan a fons
i preparant aquest programa
doncs m'he quedat realment
enamorada
de la Teresa Pàmies
una heroïna
no quotidiana
perquè quotidiana
tenia poc
però tota una heroïna
també
va estar exiliada
va haver de tornar
després
a Europa
va estar
va estar exiliada
a Cuba
a la República Dominicana
després
va estudiar periodisme
però abans havia sigut
autodidacta
i va tornar a Europa
a Praga
on va treballar
amb la ràdio
en emissions
en català i en castellà
va col·laborar
va col·laborar
al Serra d'Or
oriflamen
a l'exili
bueno
militant del suc
i molt
bueno
va ser articulista
de l'avui
fins a la desaparició
de l'avui
i ha col·laborat
moltíssim a mitjans
en català
llarg de tot aquest temps
per què la Teresa Pàmies
bé
la Teresa Pàmies
a mi em fa pensar
en la part
de la meva família
perquè la meva família
no era
no sé
no eren gent
gaire polititzada
però tinc una petita
part de la família
els de Cal Escofet
que sí que
estaven polititzats
i a més a més
hi ha un avantpassat
un oncle
de la meva mare
la meva mare es deia
Remei Bosque Escofet
que va ser
en Miquel Escofet
que va ser regidor
durant la República
a l'Ajuntament
de Molins de Rei
va ser dels fundadors
de la Federació Obrera
i va ser dels fundadors
del PSUC
ell era militant
de la Unió Socialista
de Catalunya
i la Roser Escofet
era de la Joventut Socialista
Unificades de Catalunya
coneixia la Teresa Pàmies
però això ho vaig saber jo
als anys 80
quan la Teresa Pàmies
va començar a publicar llibres
com El Testament a Praga
Quan érem capitans
Amor clandestí
tots aquests llibres
ens els intercanviàvem
jo amb aquesta cosina germana
de la meva mare
la Roser Escofet
que era un ànima lliure
la Roser Escofet
era una dona
es va casar bastant gran
amb un viduo
d'aquí a Molins de Rei
un geganter
un dels caps de colla
dels geganters
de Molins de Rei
el Magí Matas
i era una dona
molt peculiar
que quan l'havies d'anar a veure
donava hora per l'entrevista
que m'ho dius
perquè ella tenia feina
sí, sí
a la seva cosina
a tothom
ella era superorganitzada
superprogramada
era
malgrat la repressió
un esperit lliure
i a més a més
jo li conec
els entorns
de relació que tenia
no era una dona
gens religiosa
i en canvi
jo li conec
amistats de gent
entre elles la meva sogra
que tenien molt bona relació
perquè
perquè era una
una persona
vaja
a mi em sap greu
no haver tret
més suc
de la vida
de la Roser
perquè era
perquè era esplèndida
una vegada
em va demanar
com que
estàs a l'Ajuntament
em va dir
si havia de fer una gestió
al jutjat
i jo no sé com ho haig de fer
ja no beva
tal i qual
n'ha fet
i quan vaig haver fet la gestió
em va regalar
un llibre
d'un personatge
que actualment
no m'agrada gaire
però en aquell moment
em va fer molta gràcia
el llibre jo
i el vaig llegir
de la Pilar Rahola
que es deia
Dona emancipada
Home emprenyat
Ostres
amb el títol és bo
he de dir
el títol és bo
he de dir
Déu-n'hi-do
a mi que aquella dona
que clar
era una mica més jove
clara la meva mare
però
Dona emancipada
Home emprenyat
i em va regalar
aquest llibre
la Roser
vol dir tot
i ella se l'havia llegit
evidentment
i després em va regalar
Porquén doblen les campanes
d'Ernest Hemingway
era una gran lectora
és que et donava hora
perquè ella tenia unes hores
que es dedicava a llegir
Déu-n'hi-do
era molt germànica
amb el seu horari personal
molt
i ella coneixia
la Teresa Pàmies
ella coneixia
la Teresa Pàmies
és la que em va fer
descobrir els llibres
de la Teresa Pàmies
i és aquest fil
invisible
que et relaciona
amb gent
que abans
doncs haurà fet coses
molt similars
a les que cadascú
de nosaltres
puguem fer
no?
no som úniques
a la història
no, no som úniques
a la història
però totes tenim
una història singular
que explicar
això també t'ho dic
això sí
però vull dir que
penses
a més a més
quan jo era més menuda
la Roser era molt coqueta
perquè era bastant guapa
i venia a casa
perquè feien
per guanyar-se la vida
feien sabó
amb oli
i llavors portaven el sabó
perquè a casa
feien servir per rentar
sí
subministraven el sabó
i aleshores
hi havia
una gent
que distribuïa
en vi
que el que
portava el carro
era molt guapo
i aleshores
es veu que se la mirava
perquè ella es va casar
i et dic que era més gran
i aleshores
a mi em feia sortir
mira, mira si hi ha
aquella allà a la porta
jo havia de sortir allà
mirar si hi havia
aquella allà a la porta
i en funció del tema
sortia o no sortia
tinc anècdotes
de la vitalitat
de la Roser
que a més a més
és la que em va explicar
que la Federació Obrera
ella
el dia que va patir més
és quan va veure
que llançaven pel bolco
els llibres
i els cremaven
ostres
clar
quan van entrar els nacionals
la Federació Obrera
va ser un edifici incautat
i per tant
ella tenia records d'aquests
i ja et dic
si lamento
doncs no
no ve expremut més
la seva memòria
tenia una altra germana
i tenia un germà
que va ser
dels que
a Molins de Rei
va promocionar molt
el món de la Sardana
i l'agrupació folclòrica
el Ramon Escofet
d'on serveixi aquest espai
d'heroïnes quotidianes
en recuperar la seva memòria
que sigui una estoneta
una estoneta
la Roser s'ho mereix
lligada a la de la Teresa Pàmies
que
bueno
jo llegia
el Cuní
deia d'ella
que tenia un estil molt curiós
la Teresa
que agafava qualsevol succès
i li donava la volta
per donar a entendre
la dimensió del masclisme
les desigualtats
i la pobresa
que hi havia darrere
d'un fet concret
o sigui que era molt capaç
de fer
tot aquest tema
una mica com la Roser Escofet
per el que m'has explicat
no?
Sí, sí
amb aquesta mateixa via
la Teresa Pàmies
sí, sí
deu marcar escola
aquella generació
deu marcar escola
sí
la Teresa Pàmies
a més a més
va ser una dona
que va patir molt
quan les
bueno
parlem abans de les mares
les heroïnes quotidianes
de les mares
la Teresa
Pàmies
es va haver
i té algun espai
de la seva biografia
per també
donar alguna dada singular
es va haver d'acomiadar
precipitadament
de la sa mare
el gener del 39
quan es va ocupar
a Barcelona
i després
doncs ja
no la va veure
mai més
i la veritat
és que quan he llegit
aquest paisatge
bueno
m'ha sobtat
perquè això de sobte
en aquell moment
havia de ser molt fort
sí, és que el que va significar
aquell moment
la meva mare ho definia
diu
no sé si era jo
la que passava
tot allò
clar
en aquestes històries
el dolor extrem
que aquestes situacions
han acabat produint
en les generacions
que ens han precedit
sí
és possible
que per aquesta raó
bueno
doncs
no va ser el cas
de ta mare
evidentment
tot i que tu després
sí que et vas implicar
en una militància política
però sí que la Teresa
tornant a la nostra protagonista
la Teresa Pàmies
es va
bueno
va ser dirigent
el que dèiem abans
no?
en aquell moment
tot i que no sortís molt
de la Joventut Socialista
Unificades de Catalunya
i una de les fundadores
de l'Aliança Nacional
de la Dona Jove
l'any 37
també
i després es va casar
amb Gregorio López Raimundo
que va ser secretari general
del PSUC
tot i que ella a vegades
deia
i vis en alguna entrevista
que no volia parlar
del seu home
això ha de ser la dona
és que ella tenia
prou entitat
per no ser la dona
de Gregorio
ara sí que hi ha
un episodi
que a més a més
ella l'ha escrit
que és el llibre
Amor clandestí
que és la seva relació
amb el Gregorio
quan el Gregorio
vivia en clandestinitat
a Catalunya
a més a més
és que és de film
és a dir
en poden fer
una pel·lícula
vull dir
després hi ha
el Sergi Pàmies
que ha escrit
sobre els temes
de les gabardines
de la gabardina del Gregorio
i la gabardina del sempre un
que és una
és un
un joc
no no
és un joc
que fa
el Sergi Pàmies
per escriure
un relat
sobre
la seva infància
i la seva relació
amb
els seus pares
no?
el Sergi Pàmies
era un dels cinc fills
era un dels cinc fills
de la Teresa Pàmies
i que ara
doncs és un conegut
també escriptor
a Catalunya
i periodista
i periodista
i columnista
i té una guassa
determinada
que de vegades
és saludable
sí
sí
sí
Teresa Pàmies
és una dona
molt interessant
jo he de reconèixer
que no he llegit
res d'ella
però avui
m'ho poso
com a deures
a fer-ho
després de les jornades
del Paranims
de la universitat
sobre
les primeres jornades
de les dones
que hi va haver a Catalunya
també va fer un llibre
ara no me'n recordo
jo tots aquests
els tenia a casa
perquè és això
que els havíem
intercanviat
amb la Roser
molt bé
doncs Teresa Pàmies
amb aquesta
ah perdona
per acabar amb la Teresa Pàmies
hem de posar un bolero
perquè ella era
molt fan dels boleros
i tant
és que els boleros
diu que ho expliquen tot
i té tota la raó
és veritat
i a més a més
no sé quin programa de ràdio
feia que ella sempre portava un bolero
anava
segons el bolero
es feia venir el tema
i amb aquest bolero
de la Gloria Estefan
con los años
que me quedan por vivir
acabarem
aquest homenatge
a la heroína
Teresa Pàmies
Sé que aún
me queda una oportunidad
sé
que aún no es tarde
para recapacitar
sé
que nuestro amor
es verdadero
y con los años
que me quedan
por vivir
demostraré
cuánto te quiero
con los años
que me quedan
con los años
que me quedan
yo viviré
por darte amor
borrando cada dolor
con besos llenos
de pasión
como te amé
por vez primera
con los años
que me quedan
te haré olvidar
cualquier error
no quise herirte
mi amor
sabes que eres mi amor
els años que nos quedan
que nos quedan
que siguen
molts
y con mucha intensidad
con este bolero
bon homenatge
a Teresa Pàmies
entrem
en la recta final
del nostre programa
heroïnes quotidianes
amb la part
d'actualitat
dos notícies
porto avui
per comentar
amb la nostra convidada
la meva catalana
dues notícies
que no tenen
res a veure
començo
per la de Logroño
Logroño
l'alcalde de Logroño
Pablo Hermoso de Mendoza
ha presentat avui
l'impuls
de la ruta
de fer el Camino de Santiago
amable
segur
i lliure
per les dones
una mirada
per facilitar
que les dones
que fan el Camino de Santiago
ho puguin fer
sense por
a patir
agressions sexistes
i per tant
fan tot un protocol
per poder donar
aquests espais
de seguretat
perquè hi ha dones
de totes parts del món
que fan aquesta ruta
i l'any passat
dada
dada
senyores i senyors oients
l'any passat
van arribar a Santiago
més dones comes
és que són molt valentes
això
sí senyora
sí senyora
sí senyora
són molt valentes
em sembla una bona mirada
perquè és veritat
que el tema
de les agressions
malgrat que s'ha treballat molt
sí sí
però encara roman
les situacions
de desprotecció
i més amb aquests espais
que són
sí sí
una mica
bueno
que a vegades
pots tenir
quan camines sola
sobretot
al final
és caminar sola
no és
sí
però mira
jo tinc
ara quan ho deies
m'ha fet pensar
quan vàrem acabar
l'etapa
del tripartit
la Maria Comelles
que havia sigut
directora general
de qualitat ambiental
va fer el camí
de Santiago
de Santiago sola
mira
però bueno
de Maria Comelles
no n'hi ha gaire
no n'hi ha gaire
però a mi
sincerament
em faria
molta
molta
molt de respecte
fer-lo sola
moltíssim
jo no ho sé
també
però bàsicament
perquè a mi no m'agrada
fer les còrres sols
a mi tampoc
fonamentalment
per això
ella em va dir
que ella era el contrari
diu
ja he estat
cansada
de tanta gent
necessito soledat
soledat una mica
sí sí
bueno aquí
el que faran
entre altres coses
és
doncs que
la gent que treballa
el personal
dels albergs municipals
de peregrins
doncs els dotaran
d'eines
per acompanyar
doncs si hi ha
algun cas
de massatjament
de telèfon
em sembla
molt correcte
sí
a més volen
sumar
estigui gent
adhesions
de la ruta
Jacobea
amb la resta
de municipis
des d'aquí
Molins d'Ale
també passa
el camí
de Sant Jaume
sí sí
a la plaça
de la vila
hi ha
la petxina
no sé si ve
molts caràgrins
per aquí
no
no ho crec
no la gent
normalment
el comença
més amunt
ara
tothom
que l'ha fet
un tros o altre
es veu que és fantàstic
vull dir que
potser cal
posar-s'ho en agenda
sí
sí sí
i després
bueno jo no sé
millor t'ho dic
a mi hi ha altres camins
que em veuen més de gust
però sí
s'ha de posar en agenda
una altra notícia
també d'ahir
és que
el MACBA
i altres museus
arreu del món
volen rescatar
de l'oblit
nombroses figures
femenines
que han estat
menys tingudes
pel relat
patriarcal
de l'art
mai no és tard
de reivindicar
les artistes
per exemple
parlen
de l'artista
nord-americana
Rosemary Castoro
que va morir l'any 2015
va néixer el 39
doncs que potser
no havia estat
doncs
prou
prou
bueno que no sabia
no se n'havia sabut gaire
d'aquest artista
fins que el MACBA
va rescatar la seva figura
a finals del 2017
principis del XVIII
un artista
que és de principis
del segle passat
aquesta part
la part de l'art
i les dones silenciades
en l'art
també és un tema
és un tema
jo crec que
que és molt intens
i les dones silenciades