...
Aquí comença Heroïnes quotidianes.
Un programa on les protagonistes són dones amb experiències a compartir
que ens inspiren en l'art de la vida.
Es parla Bego Floria i avui ens acompanya Teresa Iopar Sala,
mestra, coordinadora de la gestora d'Òmnium Cultural del Baix Llobregat Centre
i moltes coses que fas més, perquè jo això que estudis italià
m'ha semblat.
És que a veure, es pressuposa que tothom sap anglès,
jo d'anglès no en sé, però m'agradaria, per exemple,
si ara continués, que no continuaré, faria una altra cosa, però no seria anglès.
No seria anglès, perquè has fet francès.
Sí.
I ara estàs amb l'italià.
Amb l'italià, sí.
És que aprendre una llengua no és només aprendre-la,
sinó que és també acostar-se al seu món.
Vull dir, perquè la llengua porta implícit les coses que els han passat,
la seva història...
T'assabentes de moltíssimes coses, perquè...
I a mi m'agrada, m'agrada conèixer,
però potser arriba un moment en què dius, prou.
Jo l'any que ve continuaré a italià, però ja està, em sembla.
Jo soc de Tarragona, la gent que m'escolta habitualment, ja ho sap,
i això de Tàrrec o Itàlia, bueno, teniu un cop, bueno, clar, l'antiga Roma,
sempre ha estat una cultura que m'ha semblat molt interessant,
tot i que Itàlia té una història política molt complexa.
i molt interessant, i molt interessant,
perquè la unitat d'Itàlia va arribar molt tard,
tota la part nord i la part sud, que hi ha com una...
No tenen res a veure...
Sí, és molt interessant.
Sí, sí, no, no, que m'ha semblat molt curiós, eh?
Que això, bueno, ara explicarem qui ets.
Primer de tot, que no he començat bé,
moltes gràcies per venir, molt bona tarda.
Gràcies a vosaltres per convidar-me.
Explicarem qui ets, què fas, tot això.
Però explicava també allò de l'italià,
perquè també em connecta amb un tema
del que avui parlarem i que em sembla molt interessant,
que és aquesta lluita que tu també tens personal
contra l'edadisme que és avui en dia, no?
Sí.
Que la gent, perquè tu ets mestre, perquè ets mestre,
però ara estàs jubilada.
Sí, sí, i tant, i tant.
Però que aquesta cosa de que per l'edat hi hagi discriminació
és una lluita que darrerament li has posat mirada, diguem-ne.
Sí, és que normalment, quan sé jove,
o si és més jove, diguem-ne, o si és...
No hi és aquesta qüestió de l'edatisme, però quan...
Això, edatisme, que ho he dit malament.
Edatisme, perquè ve d'edat.
Sí, sí, d'edat, perdó.
Sí, no, no, no, i a mesura que passi en gran,
a veure, igual com abans es donava per suposat
que la gent no hi havia discriminació, és normal.
O, per exemple, no hi havia bullying.
I ara, quan hi poses nom a les coses,
aquelles coses semblen que tinguin entitat.
Si no hi poses nom, sembla que no, és normal.
A tots a l'escola alguna vegada li han fet una broma
o han fet una broma que és de molt mal gust
i no en deien bullying.
I en el moment en què li poses nom,
és quan ho veus, doncs, la gent gran,
també, perquè tots els altres que no són grans
pressuposen que tu d'allò no en saps
o d'allò no val o allò ja ha passat de moda
i dius, a veure, parlem-ne, perquè tampoc és tan així.
Clar, una cosa és fer anys
i una altra cosa és ser inútil, que és diferent.
Això mateix, això mateix.
Sí, a mi em recordo això, la meva mare diu
soc gran, però no soc tonta.
Clar, sí, sí, sí.
Bueno, això passa a vegades i, bueno, que és veritat que a vegades
hi ha un salt, segurament, i després en parlarem
d'una de les feines que fas, que és Vincles,
a vegades hi ha encara sectors, hi ha alguns de dones,
que venen d'una educació que sembla més del segle passat
que no de l'actual i que, per tant, sí que és veritat
que no tenen, doncs, potser competències digitals
o competències lingüístiques o fins i tot
que no saben llegir i escriure, que això encara passa,
avui en dia després ho explicarem.
Però, en tot cas, no és el cas de la majoria
o no s'ha de pressuposar per la majoria, en tot cas, no?
Seria una mica això.
Però les dones estem molt acostumades a una certa marginació
o marginalitat, o diem-li com vulguem, no?
I ens hem acostumat bastant a viure amb aquesta...
A veure, que està molt bé que ens n'adonem,
però que en alguns ambients s'ha normalitzat.
I l'edatisme també.
En alguns ambients no, perquè són grans o no,
i ho fan, m'agradaria pensar des de la bona fe.
No, d'aquest tema vosaltres no en sabeu.
A veure, no pressuposem res, si no en sé, no en sé,
però no donem per fet una cosa que no sabem.
Que no sabem, sí, sí, sí, molt d'acord, estic molt d'acord.
Molt bé, doncs anem a conèixer qui és la Teresa, allò per sala.
Actualment estàs, ja ho he dit, coordinadora
de la gestora d'Òmnium Cultural del Baix de Bregat Centre.
Començarem per aquí i després anem a explicar la teva trajectòria.
Molt bé.
Què vol dir ser coordinadora de la gestora?
O sigui, quina feina fas?
A veure, la gestora...
Bueno, primer, Òmnium Cultural, molta gent sap què és,
però per si hi ha algú que no ho sap...
Òmnium Cultural és una associació
que no depèn de cap entitat,
no està subvencionada,
sinó que es nodereix dels socis que la formen.
Aleshores, Òmnium Cultural té una junta,
diguem-ne, nacional que està treballant
i que fa l'anàlisi de la societat
i on ens està, què ens està passant en aquests moments.
Llavors, la Junta Nacional són gent que pensem,
bueno, estan a Barcelona i ja està...
No.
Volen traslladar la Junta Nacional,
diguem-ne, a tots i cada unes de les seus territorials
que hi ha, diguem-ne, a Catalunya, a Andorra...
La feina en cascada, diguem-ne.
O sigui, hi ha una organització que és la General,
que hi ha una Junta que la coordina
i després teniu els àmbits territorials
que us dediqueu més a cada espai.
Sí, i que d'alguna manera estem alineats
amb allò que s'està parlant,
perquè un qualsevol, diguem-ne, associació,
no pot haver-hi un discurs,
per un que et duia un discurs contradictori per l'altre,
sinó que es fan reunions
i es diu, doncs, es comparteix l'anàlisi,
es discuteix i llavors, doncs,
la gent s'estratègia.
L'estratègia.
I, a veure, la gestora Òmnium Cultural del Baix de Bregat Centre,
que és on estàs tu,
són a Molins de Rei,
que és on estem amb aquesta ràdio que ens acull,
amb tant d'amor.
Són 800...
A veure, ho vaig apuntar, espera't,
800 m'ho vas dir, 800...
Jo, les dades exactes,
jo diria que teníem 890 socis.
Bé, més de 800 socis, en tot cas.
Sí, però també esteu...
És una zona...
És a dir, el que s'ha fet és dividir en zones més petites...
Això mateix.
I, per tant, per això és una gestora,
perquè encara no us heu constituït...
En Junta Territorial.
En Junta Territorial.
Però inclou nou pobles.
Sant Vicent a nou pobles.
Inclou nou pobles.
Això no vol dir que tots els nou pobles hi col·laborin,
sinó que hi ha socis, posem per cas a Ballejar o a Ballirana o a La Palma,
per dir uns exemples,
però que no treballen units com a Òmnium,
sinó que aporten uns diners o potser fan alguna cosa a nivell individual.
els que hi estem constituïts,
perquè això és una cosa oberta a tots els pobles,
ja ens agradaria que tots els pobles hi participessin,
però costa bastant.
I més en aquesta època que hi ha hagut com una parada,
no estem en un moment àlgid.
Aleshores, som el Papiol, Sant Vicent i nosaltres.
i això...
Nosaltres és Molins de Rei.
Molins de Rei, això mateix.
I estem mirant d'ampliar-ho, però també...
I quants projectes esteu ara?
Aleshores tenim bastants...
O sigui, el que fem és...
Cada una d'aquestes poblacions fa coses d'activitats d'Òmnium.
Llavors, depèn de, diguem-ne, de la musculatura de cada població,
fa més coses o menys.
Per exemple, doncs el Papiol el fa al Cienetxic
i aquí si ja el fan...
Òmnium no vol xulapar coses amb una altra,
sinó, si per exemple la Flama del Canigó aquí la fa el grup de joves,
doncs ens sembla perfecte.
La Flama del Canigó...
Us hi sumeu i ja està.
Ja està, això mateix,
perquè es tracta de ser una mica més transversal
i no...
O sigui, Òmnium és un pont
on facilita coses
perquè també té una estructura,
perquè també té uns ingressos
i està clar que si hi ha...
Posem per cas, si hi ha joves
que han de muntar doncs el de la Flama
i a la millor no tenen una estructura econòmica,
que no vull dir amb això
que nosaltres puguem res,
sinó que hi col·laborem.
Ja està.
Però ara què esteu fent a les vosaltres?
Ara nosaltres, per exemple, el Papiol,
doncs, el treball estrella és el Vincles
i es procura fer els tres pobles.
Per què?
Perquè estem veient que hi ha un retrocés molt bèstia.
L'altre dia llegia que amb cinc anys
s'han perdut cent mil parlants de català
i això és una cosa que no ens podem permetre.
Llavors, com ho fem?
Doncs, Vincles és una acció
que es posa en contacte gent immigrant
amb persones d'aquí que vulguin col·laborar,
que se'n diuen voluntaris,
i aleshores passen una estona.
Ja pot ser,
no és un aprenentatge arreglat,
diem-ne que si això són els noms,
si això són els verbs.
No, es parla.
A lo millor pot ser des d'un taller de cuina
o pot ser...
Jo tinc ganes d'aprendre
què diuen en aquesta sèrie de TV3.
Sí, sí, sí.
Vull dir que és molt obert.
També per aprendre una llengua,
primer has de tenir una mínima eina,
perquè si no, no pots aprendre.
Una mica de vocabulari, una mica de gramàtica.
Clar, una miqueta de verbs,
una miqueta de coses d'aquestes,
però que permet,
i de fet, quan poden fer una frase,
estan força contentes.
Està molt bé.
I estem parlant...
No és contentes perquè bàsicament són dones?
Sí, sí.
Per exemple, contentes perquè són dones.
Que miro la Eli, la nostra tècnica.
Però també hi ha, per exemple, joves,
de...
es va entrar en contacte,
amb la gent que està a Can Santoi,
que són joves,
i els joves...
El cervell és jove i van molt ràpid.
Van molt ràpid alhora...
Clar, perquè un cervell treballat,
actuador, i respon d'una manera,
i un cervell no treballat,
respon d'una altra.
Sí, sí.
Llavors hi ha joves, també.
Hi ha bastants,
bastants grups, eh, de vincles,
i això també ho fan a Sant Vicenç,
i també ho fan amb...
Perquè, clar, el problema, més o menys,
per la zona és el mateix.
I tu aquí participes també...
Tu estàs de coordinadora,
una mica global,
però aquí, a més a més,
participes com a voluntària.
Sí.
Aquí faig el paper de voluntària.
Llavors jo hi vaig el dimarts,
l'escola d'adults ens ha deixat l'aula,
i d'alguna manera reprenc la feina
que ja feia.
Perquè jo ja...
Ja feies també.
Ja feia...
jo, vull dir,
jo havia tingut dones,
quan estaves per Reguera,
havia tingut dones marroquines,
bàsicament marroquines,
que venien a aprendre la llengua.
Vull dir que...
Un cop una cosa l'has feta,
després reprendre-la,
no està més fàcil.
És més o menys fàcil.
Doncs anem a començar per aquí.
Vinga.
Tu, quan eres jove,
tots demanés de rei,
de que la Maria de les Llana...
La teva mare era de cervelló,
però aquí tenia una botiga
que ensenyava mitja.
Sí, sí, sí.
Però més que una botiga
era com un centre cívic.
Sí, sí, sí.
Ho he dit així una mica en exagerat.
No ho volia ser-ne,
però sí que ho era, sí que ho era.
Explica una mica com recordes.
A veure, jo recordo que...
Sobretot en vinculació amb les dones
d'aquí d'època.
Sí, sí, sí.
Era una botiga,
bàsicament aquest centre,
diguem-ne,
no era un centre cívic...
No, ho he dit de broma,
volia dir que era un punt de trobada.
Un punt de trobada.
Doncs s'obria
i llavors venia una senyora,
en trobava una altra,
en venia una altra
i de fet,
quan tu has preparat una botiga
hi havia una taula baixeta
on la gent podia deixar les coses
i totes les cadires al voltant.
I les dones seien allà
perquè si no tens un espai que t'acull
no hi estàs bé.
I en canvi hi havia un llum,
hi havia una taula,
hi havia unes cadires
i allà doncs començaven,
clar, l'excusa, diem-ne,
era fer mitja.
Però jo recordo que l'explicaven,
a veure,
en llenguatge oral
eren magnífiques,
magnífiques,
però feien comparacions,
feien semblances,
feien...
Jo, un home,
que l'explicaven,
un home que anava vestit tot blanc,
jo aquell home no ho vaig conèixer,
però jo aquell home
sembla que l'hagués conegut,
perquè les sabates
que sempre anaven a llustrar,
saps allò?
La descripció,
tenien vocabulari adjectiu.
temps per descriure
i no passava res.
I no hi havia cap mena de...
Ni teníem telèfon,
ni teníem ràdio,
ni teníem...
Res, res, res.
Era el taulell,
la llana,
i llavors,
mira Maria,
que això no em surt.
I jo he viscut
aquí entre mig,
diem-ne,
aquí entre mig,
i durant tota la tarda
s'estaven allà
i xerraven.
Bàsicament,
una mica la funció
que feia el mercat,
que les dones
no sortien gaire
i quan sortien
deien
m'he trobat un ganxo
o m'he trobat algú
amb qui parlar,
perquè hi havia la necessitat.
Doncs això era una mica així.
De relacionar-se.
Sí, això mateix.
Perquè segurament,
bueno,
estem parlant
que tu estàs jubilada,
estem parlant de ta mare,
per tant estem parlant
d'unes èpoques
en què les dones
encara no s'havien incorporat
al món laboral
com és actualment,
sinó que moltes d'elles
eren el que se li deia
amb estressa de casa.
Tu ets la petita,
no?,
de tres germans.
Jo sempre pregunto
aquestes coses
i això de ser la petita
què vol dir?
Què?
A veure,
jo això...
Tens una germana
i un germà.
Bueno,
el meu germà
és mort,
la meva germana
que és gran,
que és més gran
que jo,
vull dir,
i jo.
Tenies un germà
i tens un germà.
Sí, sí,
però d'alguna manera
diem-ne,
no sé,
a vegades a la vida
et toca fer
de petita
perquè mira,
perquè ha sigut l'última
per ser res,
vull dir,
els petits...
Ja tu deixaven fer més coses.
Sí, però...
Els petits sempre els deixaven.
No, però jo els hi deia,
jo això una vegada
vaig fer un debat
en una classe de primària,
què és millor?
Doncs els que eren grans
defensaven la tesi
que ser gran
era el meu rotllo
perquè havien de no sé què,
perquè havien de cedir,
perquè va deixar el que és petit
i en canvi els que són petits
sempre porto la roba de l'altre,
sempre tinc...
Sí,
amb totes i cada una de les coses
hi ha una part negativa
i una positiva.
Té l'ho seu.
Té l'ho seu.
Té l'ho seu.
Però tu el teu caràcter
dóna't bé
de ser la petita,
de ser...
Jo suposo que no sé
que el caràcter
es va construint
a mesura que et vas trobant
amb coses.
Tinc una amiga
que em deia
que era bastant,
diem-ne...
No,
no es deia revolucionari,
es deia contestona
o...
Inconformista.
Inconformista, no?
Et deien,
això no ho pots fer-ho
i dic,
per què no ho puc fer?
O sigui,
el criteri no era
que l'altre
havia de manar...
A veure,
l'altre no vull dir
la mare.
No, no, en genèric.
Parlem en genèric.
Sí, sí, sí.
I llavors no volia,
ja ho decidiré jo,
això,
però...
Sempre ha sigut
molt independent
i molt encomitant.
Sí, sí,
no, no,
no m'agrada...
O sigui,
si totes anaven
d'una certa manera
o anirem aquí
i farem això,
no ho sé,
jo no sé de on també.
Vull dir,
tampoc,
vull dir,
suposo que és
la meva manera
de ser,
però que
jo necessito saber
el per què de les coses,
per què s'està fent això,
ho necessito jo,
potser un altre
no ho necessita.
I tu com recordes
la teva infància?
Jo recordo
la meva infància,
diem-ne,
bastant lliure,
perquè
l'espai del carrer
era un espai
bastant comú,
anava amb bicicleta
i,
i, bueno,
amb certa inconsciència,
perquè anava
a la bicicleta,
doncs,
a la millor
n'hi portava tres
i em semblava
que era invencible
i resulta que anàvem
a la cantonada
i què?
dèiem, no.
Vull dir que els meus genolls,
els meus...
sempre han estat
plens de...
de...
de mals
i de blaus
perquè
també tenia el meu pare
li agradava molt
al bosc
i a la muntanya
i feia que el dissabte,
per exemple,
agafava tota la gent
del barri,
diguem-ne,
que jo he viscut
al voltant de l'església
i se'ls enduia
a tots
i encara avui en dia
em trobo amb algú...
jo anàvem amb ton pare
jo anàvem amb ton pare
a la muntanya
però
no és que fossin amics
meus,
no, no,
el meu pare els agafava
deia
qui s'apunta
sí,
qui s'apunta
i anàvem a la muntanya
perquè li agradava molt
el bosc
llavors ell
doncs li agradava explicar
el conte
mira,
cadascú és com és, no?
Tu expliques
la casa teva
era gent de teatre
una mica
Sí, el meu pare
i la meva mare
era gent de teatre
Però tu no
No, jo no
jo no
jo vaig pensar
ja n'hi ha uns quants
el meu germà sí que ho
i la meva germana també
però vaig pensar
no cal
ja hi ha un copo
no cal
I vas tirar cap a ser
professora més clar
Sí, sí, sí
Això no et venia de ningú
especialment
No, no, no, no
potser
m'atreia
m'atreia
aquesta
aquesta professió
la veritat és que
a vegades
et penses
que una professió
t'agradarà
i resulta que
quan l'estàs fent
penses que no
doncs jo ho vaig tenir
molt clar de seguida
m'agradaria fer
dedicar-me
a l'educació
i allò que
no sé
que la meva mare
deia
algú continuarà
aquesta botiga
amb això
perquè a la meva mare
li agradava molt
fer mitja i tal
dic
no, no
jo no continuaré
perquè jo crec que
s'havia de dir
jo
no continuaré
t'ajudaré
si necessites
però jo no continuaré
perquè aquest és el teu projecte
i el meu projecte
és un altre
diferent
que també
bueno
explicarem una cosa
que em sembla supercuriosa
que és això
de l'ocupació
perquè tu ets
de les primeres
ocupes
no, ocupa no
no, ocupa no
a veure com era
comuna
comuna
ah, no era ocupació
no, no
jo no vaig ocupar
veus que m'ho havia apuntat
malament
jo
era una comuna
sí, sí
comuna
bueno, és igual
doncs una de les primeres
comunes
bueno, les primeres
la primera comuna
de Molins de Reis
sí, això mateix
explica'm això
perquè éreu
tres nois i tu
sí, sí
època de transició
època de transició
franco mort
i a veure
ajuntada
en lloc de casada
sí, sí
perquè vas tenir ta filla
sí, sí
allà
a veure
en un principi
ens n'anem
això va ser
jo me'n vaig de casa
per exemple
ja treballaves
sí
jo me'n vaig de casa
i
ah, doncs jo també
perquè clar
vull dir
si tens
mitjans
ah, jo també
jo també
i així va ser
com ens vam reunir
però
diem-ne
la història
del
tampoc ho vull magnificar
eh
tampoc ho vull magnificar
perquè les coses
tenen un valor
i després
potser aquest valor
però
que en aquells moments
va ser
molt important
que va ser
un punt d'inflexió
que va ser
fins i tot
un punt
de rebel·lia
perquè
vull dir
era en temps
del final de la transició
de Francoviu
no, no
no era habitual
no era habitual
però tampoc
em feia jo
em feia bandera
vull dir
doncs jo he dit
que ho veus bé
tant que és una comuna
però era una comuna
diguem-ne
en filosofia
de ser un espai
de reflexió
sí
era una comuna
amb ganes
de discutir
de tot
des de filosofia
des de política
des de música
oberta
volíem discutir
de tot
volíem reinventar tot
o volíem revisar tot
aquella idea
de
es fa les coses
perquè s'han fet
sempre
però així no
era
fem-ho d'una altra manera
fem-ho d'una altra manera
perquè segur
com ara fan
que hi ha molts nanos
que diu
jo tinc una amiga
que és metgessa
que és jove
i diu
quan vaig entrar a l'hospital
em van dir
per què els punxes
d'aquesta manera
diu
oh és que la infermera
és que s'ha fet
tota la vida així
això no és una raó
perquè tu pots haver-ho fet
però potser hi ha altres mètodes
que són millors
i clar
s'ha d'estar obert
al canvi
perquè es té tendència
que la infermera
en aquest cas
era gran
i això s'ha fet
tota la vida així
això no és una raó
llavors
mirar
vull dir
estar molt
molt pendent
de
de com està el món
després també
revisant coses
dius
l'amistat era important
era molt important
vull dir
l'origen d'amistat
també ve
si comença
amb A i amb Emma
ve de la paraula
amor
vull dir que
no és un amic
allò
de circumstàncies
sinó
amb ganes
d'empatitzar
si
hi havia plats
per rentar
que n'hi havia
veien eh
vull dir
aquí
aviam
si ens hi posem
tot
si algú
en un moment
no podia
doncs ho feia un altre
vull dir
que amb això
era com si exercíssim
la llibertat
la responsabilitat
el compartir
però d'una manera
pràctica
i això
i això va provocar
vull dir
bastant
de rebombori
de rebombori
una mica d'alta baix
i com sempre
les dones
sempre tenim
la pitjor part
doncs així
com et vas sentir
tu en aquell moment
jo recordo
que vaig entrar
al mercat
que llavors
el mercat
s'hi anava molt
i vaig sentir
saps què dius
a vegades
estàs d'esquena
i dius
noto la mirada
d'algú
darrere
i no el pots veure
però
et notes la mirada
doncs així
vaig sentir
però com que tenien
les conviccions clares
vaig pensar
és igual
ja s'ho faran
i llavors
perquè és el que et anava a dir
avui en dia
mirat en perspectiva
hi ha molta gent
que comparteix pis
hi ha moviments
fins i tot
d'entitats
no arreglades
que s'obren espais
de debat
de tertúlia
tal tal tal
però clar
estem parlant
dels anys 70
sí
75
i 76
final final
final
sí
o principis
de la democràcia
perquè ens entenguem
sí
on encara el mossèn
passava molt
per exemple
i tant
i tant
que us va cridar
i tot
no sí
ens va cridar
l'altre
però vull dir
que en aquell moment
semblava que
que tingués
l'autoritat moral
per cridar
segurament la tenia
però vull dir
vol parlar amb vosaltres
perquè no ho entén
no ho entén
i llavors vam anar allà
perquè una cosa és
et poden dir coses teves
a l'esquena
però aquella persona
va voler saber-ho
jo crec
que volia
redreçar-los
no
no ho sé
sents com
el capellà
que
intenta
de vegades
els joves
fan una mica
de paternalisme
els joves
que estan una mica
perduts
no sé què
i si parlo
això
parlo de l'època
i no
m'ha dit
com és
que ho heu fet
és que teníem ganes
ho volíem fer
però no
passa absolutament
vull dir
que a mi em va agradar
també poder-hi anar
diem-ne
i parlar amb ell
sí clar
vull dir
no
hi ha gent que
no vas tenir prejudicis
perquè ens ho entenem
no no no
i dius
no cal que tothom
estigui d'acord amb tu
estem d'acord
sí sí
tu tens el teu projecte
i els altres
en tenen un altre
bueno perquè clar
jo també et diré
tu ets l'única noia
de quatre nois
en aquella època
allò devia ser un escàndol
perquè al final
clar sí sí sí
vist amb aquells ulls
això mateix
vist amb aquella mirada
d'aquella mirada
d'aquell moment
sí sí sí
una noia jove
sola
no casada
sí sí sí
recordem que fins
aquella època
les dones
per poder sortir del país
havien de demanar permís
als marits
i no podien obrir
contes corrents
o sigui
que això ho hem de recordar
sí i tant i tant
que de vegades
se'ns oblides
i dius
ostres estava molt malament
perquè passaves
de l'autoritat
vull dir
el pare
al marit
i dius
i passava
jo recordo aquí
amb aquesta taula
la Carna Sellers
em sembla que era
que explicava
que tu anaves a treballar
però quan et casaves
et fotien fora
o sigui
anaves a la fàbrica
però quan et casaves
ja et deien
fins aquí s'ha acabat
sí sí
adéu
cap a casa teva
que tindria fills
que ets diria d'això
que hi ha una experiència
del Can Samaran
que tenia la casa cuna
que si tu mires
dius
mira
estava comptant
que la
que la treballadora
pugui portar el nen
per seguir treballant
però per altra banda
dius
tampoc reivindicaràs
gaires coses
perquè si reivindiques
un augment d'això
ho posem per cas
et quedarà sense la casa cuna
et quedarà sense això
i sense allò
sí sí
eren temps molt difícils
eren temps molt difícils
i les dones
treballaven moltíssimes
i jo tinc molt de respecte
per
per aquelles dones
que
amb
amb unes condicions
molt adverses
suposo que
per sobreviure
o per
se n'anaven a la fàbrica
jo les
a veure
jo amb les coses
de vegades
em fixo molt
vull dir
recordo que portaven una bata
i se la creuaven
aquí darrere
i aquí portaven
l'aixa de Samaran
per exemple
i sortien mitja hora
a esmorzar
i aquelles dones
anaven de pressa
per anar a comprar
i dius
però tu no estàs esmorzant
perquè tu estàs comprant
perquè quan surt
hi havien entrat
a treballar
a les 5 del matí
vull dir
parlo de Can Samaran
perquè era
el que tu veies
més a prop
però hi havia
més fàbriques
hi havia calma el mei
hi havia moltes més fàbriques
sí sí
Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
vull dir
eren de debò
perquè no tenien el suport
diguem-ne
que
a veure
que ara
no ho sé
vull dir
perquè tampoc
no és que en tinguem gaire
però
alguna cosa ha canviat una mica
ha canviat una mica
sí
almenys ara hi ha permís
i els homes
també l'han d'agafar
sí sí
això és un canvi
diguem-ne
això és un canvi important
vull dir
que a nivell d'empresa
el cost és el mateix
perquè si
més o menys
perquè si
tu també el pare
ha d'agafar les 16 setmanes
doncs clar
clar clar clar
és que
sí sí
era
la maternitat
era només
d'una part
diguem-ne
vull dir
no hi havia paternitat compartida
sí sí
no hi era així
tu vas tenir ta filla allà
això va durar 5 o 6 anys
més o menys
en paral·lel
tu vas començar a treballar de mestra
sí
primer
a una llar d'infants
sí
a Sant Feliu
i després
vas anar
i després vaig
vaig estar
a Rubí
que
a veure
llavors començava
la normalització lingüística
la llei de normalització lingüística
i faltaven
moltes mestres
perquè això també va ser
una lluita bastant
bastant dura
no?
perquè hi havia
molt de funcionari
que és el manifesto
de les 2000
etcètera
etcètera
que els mestres d'aquí
no tenen per què saber
català
i llavors
doncs
van demanar
perquè clar
tampoc hi havia formació
i llavors
van demanar
a la gent que sortien
de seguida
vam tenir feina
però clar
anàvem a un lloc
anàvem a llocs
que havia
t'havies de remengar
força
això
vull que ho expliquis
perquè tu
estaves a Molins
i és veritat
que vas anar
amb aquesta comuna
i que ets una dona
diguem-ne
que exercies la teva llibertat
que a més a més
et vas buscar la vida
en un sentit
de treballar
de ser mare
però al final
Molins de Reis
suposo que era un espai
com de confort
no de confort
sinó que era una societat
coneguda
amable
i de sobte
te'n vas
en una escola
amb una barriada complexa
per dir-ho suau
d'aquells anys
que encara n'hi ha
de barriades complexes
però diguem-ne
que en aquells anys
era com un canvi
molt més xocant
sí
que jo
era una realitat
que jo desconeixia totalment
i jo recordo
que allò
no ho havia vist mai
i arribava a casa meva
i deia
és que no me'n sortiré
vull dir
i plorava
perquè no me'n sortiré
no me'n sortiré
i vaig pensar
no, no
te n'has de sortir
i a veure
no te'n surts a la primera
ni te'n surts a la segona
però te'n surts
i llavors vas parlant
amb els nanos
o sigui els nanos
posa algun exemple
perquè la gent que ens escolta
ho entengui
sí, per exemple
perquè per què
t'esgenerava aquesta angoixa
què és el que passava diferent
perquè els nanos
eren com si diguéssim
el mirall
del que passava a casa seva
eren famílies molt
a veure
gent
gent molt
molt pobra
gent molt
que amb això no vull dir
que la gent desestructurada
sigui pobra
però
en aquell cas coincidien
si coincidien
hi havia barriades
molt diverses
els pares no sabien
que havien de
de seguir
el
l'itinerari
del seu fill
no venien a les reunions
jo em vaig quedar
bastant impactada
un dia
es va morir
un torero
que es veu que era
una cosa extraordinària
no sé si el va matar
ara no sabria dir-te
el nom del torero
sí, sí
però era conegut
era molt conegut
i s'aixequen
de la classe
i diuen
que nosaltres volem fer
un minut
de silenci
vull dir
per aquest torero
jo
no sabia
on
on posar-me
perquè pensava
però com ha sortit
d'això
vull dir
a mi
el paquirrin pot ser
bueno, no sé si és mort
no sé
sí, el paquirrin
el va matar
un toro
un toro
doncs
pel paquirrin
el paquirrin és el fill
el paquirrin és el pare
el paquirrin
és igual
és igual
es van aixecar
i molts
i vaig veure que era bastant
bastant
els 80
els anys 80
sí, sí
aquests anys
i dic
mireu, fem una cosa
si us sembla
quan sortim al pati
fem un minut
de silenci
perquè també em va semblar
que si ells
els era important
tu no pots malmetre
el que per ells
és important
encara que per tu
no ho sigui
i allò
ho havíem viscut
no sé si a partir de
de veure toros
o de l'ola
o vés a saber
de què
bé, només hi havia una tele
en aquell moment
i això ho vam fer
però no hi havia
no hi havia manera
de poder
quan un nano
doncs
té dificultats
el truques a la família
en parlem
perquè tenim un
quan hi ha un projecte en comú
no
no apareixia ningú
vas haver d'aparèixer tu
en un bar
que només hi havia senyors
sí, sí
això també és inconscient
això també és inconsciència
i tu a les persones que ens escolten
això és una anècdota que em va explicar la Teresa
preparant el programa, que és que ella, com que els pares
no venien a l'escola ni les mares a parlar
doncs tu vas decidir
pujar, perquè això era pujar
no, era baixar, perquè jo estava
a dalt la muntanya, doncs baixar al barri
on vivien, per anar a buscar un pare
en concret que no et feia cas
i vas entrar a un bar a buscar aquell pare
i quan vas entrar allà tot eren senyors
sí, eren bar d'homes que en diuen
sí, sí, amb aquelles taules
llardoses, i amb aquells gots
també llardosos, però
vaig dir, bueno, ja hi soc, doncs
vinga, som-hi
i al principi vaig pensar que
allò havia anat fatal, però després un dia
va venir el pare
i diu, com han arribat? No ho sé
va venir el pare i la mare, no ho sé
i una companya m'ha dit, com han arribat?
dic, no, jo no m'ho preguntes
però això són petits èxits
sí, són petits èxits, sí, sí, és maco
sí, és maco, és maco, sí
sempre has estat vinculada, molt vinculada
a l'ensenyament de la llengua
sí
a casa teva parlàveu català
malgrat el franquisme
sí, sí
això no vau tenir cap, és a dir
no, és una...
vau poder mantenir
sí
malgrat el franquisme
el català
sí
que això...
a veure, l'escola era en castellà
i evidentment en fèiem
catalanades, doncs, molt grosses
perquè no teníem
coneixement
l'american
i però el carrer
el pati
a casa
era en català
perquè clar, estàvem aquí
i això és català
vull dir
era molt diferent
és a dir
podíem venir
podíem fer totes les classes en castellà
però
el català era viu
i tu vas viure aquella etapa
ho has explicat al principi
d'implantació
de la normalització lingüística
i a més a més
de tu haver de fer
de mestre a de mestres
per fer una mica de seguiment
de com s'estava fent
tot l'ensenyament en català
després jo vaig
vaig marxar
d'allà
vaig aprovar les oposicions
vaig anar a la Palma
allà, doncs, va ser
una qüestió
doncs més
jo
jo soc bastant inquieta
i llavors
quan un
un
els americans
això
no vull dir
que
que jo sigui americana
ni res
però
en una feina
diuen que
set anys
vuit anys
i després de vuit anys
l'únic
que et dediques
és a reproduir
sí
els canvies
i llavors
és el moment
de canviar
llavors
que devia ser
l'any
jo treballava
al servei d'ensenyament
del català
doncs cap allà
bueno, vaig treballar
aquí a la Palma
i
vaig ser de directora
vaig
a veure
perquè sabia
fer l'escola
i tal
i després
doncs
vaig deixar-ho
i
i vaig anar
a veure
aviam
començava la immigració
diem-ne
de nord-africans
o de
o de xinesos
i llavors
començava a haver
un canvi de paisatge
i això ho vaig viure
també
això estem a l'any 2000
sí, sí
hi ha un canvi de paisatge
humà
en el sentit
del tipus de persones
que venen a viure a Catalunya
llavors és quan hi ha
les aules d'acollida
i llavors aquí
bé
primer vaig fer
d'assessora
un any
a Sant
no me'n recordo mai
el nom del poble
Sant Esteve de Sant Rovira
això mateix
és llarg
i llavors
vaig
és el poble de Rosalia
sí
però mira
a Sant Esteve
que jo
on te deus ser
a veure
perquè no ho sabia
perquè si
et mous en un àmbit així
allò ja em va semblar
molt penedès
a mi
quan vaig arribar
vas per darrere
de Martorell
diem-ne per la sea
et puges a dalt de tot
i dius
això ja és penedès
i vaig arribar allà
bé, bé, bé
vull dir que no vaig tenir
cap problema
ni res
perquè jo
al final
faig un balanç
bastant
positiu
que això no vol dir
que no m'hagi tingut problemes
això no vol dir
que alguna vegada
me n'hagi anat
a casa meva
molt enfadada
però
quan fas el còmput global
t'has contenta
sí, estic contenta
doncs allà
Sant Esteve
al matí
anava a les aules
explicava
secundària era ja?
no, no, no
era primària
explicava
perquè tenien un projecte
de millorar
la comprensió
lectora i tal
i després
feia
diguem-ne
el curs
als professors
o les professores
d'aquella
d'això
i allò em va ajudar
a tenir
més cintura
menys
més flexibilitat
a escoltar més
o sigui
que cada una
d'aquestes coses
que fas
t'aporta coses
en positiu
i et millora
diem-ne
et millora
perquè tu no pots anar
a un lloc
i dir-li a algú
escolti això que estàs fent
no ho fas bé
sinó que has de buscar
la manera
de veure
de provocar canvi
sense que
siguem amb habilitat
i això costa
perquè a vegades
sí
i quan l'altra persona
diguem-ne
que també està
no hi ha una situació
perquè ens entenguem
un alumne i una persona
hi ha una jerarquia
però entre companys
no és una jerarquia
i després
quan vens de fora
i no ho fas
sinó que t'hi han posat
o sigui
t'hi han posat
la inspecció
i tal
llavors
què
què deu fer
aquesta
si no et sap ni idea
no en té ni idea
de l'au
o sigui
perquè hi ha molt la idea
que els que treballen
en un despatx
no saben
i resulta que jo
en un despatx
no hi havia treballat
havia treballat
del carrer
i a classes
però vaja
és igual
com que només tenim
50 minuts de programa
lamentablement
no podem acabar
de repassar
la teva experiència
que és molt interessant
però sí que m'interessa
explicar resumidament
que tu al final
per diferents circumstàncies
has tingut sempre
una vinculació molt important
més enllà del tema òmnium
que estàs ara
a l'ensenyament del català
en diferents nivells
i a l'ensenyament en general
també en tots els nivells
perquè tu has estat
a infantil
a primària
a secundària
i a adults
i jo et vull preguntar
de tot això
quin és el sector
que més t'agrada
a quina edat
t'agrada més
fer de mestra
jo crec que
jo crec que l'edat
dels nens
també està en relació
a l'edat teva
per exemple
quan jo era jove
treballava molt
amb nens
d'educació infantil
quan vaig ser més
més gran
més adulta
vaig treballar
bastant a primària
a mesura que
em va ser
en gran
no sé com si
acompanyés
la meva edat
amb l'edat
dels qui
dels qui d'això
a veure que això
no vol dir
per exemple
jo quan estaves
per Reguera
que estava en una escola
d'adults
adult
és tot aquell
que té més de
16 anys
no no
vull dir que 16 anys
perquè no
sempre ho dèiem
l'escola d'adults
és una segona oportunitat
perquè a vegades
tal com està arreglada
l'ensenyament
un nen
pel que sigui
per les circumstàncies
que sigui
fa el
fa el
bèstia
no està
no està
ben centrat
i resulta que són aquests
que no
no
cauen del sistema
diguem-ne
i llavors
l'escola d'adults
és una segona oportunitat
per tota aquella gent
perquè tots
ens mereixem una segona
i diria jo
que una tercera
oportunitat
no
i
a mi
em explicaven
alumnes meus
que feien
volien fer
el grau superior
que em deien
és que
un dia
vaig haver de sortir
de la classe
i dic
us deixo un momentet
aquí
que he d'anar
tranquil·la
ja m'ha passat
aquella edat
en què li posàvem
coses al seient
de la professora
diu
tinc 27 anys
i ara sé
per què estic estudiant
doncs aquesta nana
ho entenia perfectament
perquè
diu
quan vaig anar
a buscar feina
me'n vaig adonar
que no sabia res
que no tenia res
diu
la gent d'Esparreguera
molts van a treballar
a la SEAT
però la SEAT
no vola ningú
que no tingui
l'ESO
perquè és el mínim
i llavors
diu
si no
no m'agafaran
el lloc
llavors
han fet una reflexió
i estan d'una altra manera
però si els haguessis
agafat
al principi
de quan anaven
a l'institut
eren
bueno
no els podien agafar
ni amb pinxes
encara hi ha gent
avui en dia
que no sap llegir
ni escriure
sí
hi ha gent
que no sap llegir
escriure
el que passa
que estan molt amagades
i normalment
són dones
jo quan vaig anar
a l'escola
d'adults
vaig veure
gent
que fèiem
la classe
d'alfabetització
amb
gent marroquina
perquè tampoc
estaven
alfabetitzades
és a dir
les condicions
de les dones
del Marroc
per posar
una que és d'Algèria
per exemple
no tothom
és del Marroc
i
com que
són dones
que després
es quedaran a casa
la que la mare
té més fills
li toca
a la mare
a cuidar-se
de la nena
perquè la mare
no pot
o pel que sí
és la misèria
que parla
també
llavors
la nena
no li dona
l'oportunitat
i llavors
ella es deia
ai
vam fer unes classes
que també hi havia
una miqueta d'informàtica
perquè sembla que si ara
no
no fan res
amb informàtica
ella sabien que allò era important
i deien
ostres
a mi m'agrada
a mi m'agrada
a mi m'agrada
però
clar
anaven tard
i la gent
que no sabia escriure
ho passen
molt malament
perquè és un tema
de vergonya social
és com
una taca
que tenen
i
a mi em va dir
una dona
que ve de
Ballirana
diu
jo vull que els meus fills
em va dir
diu
sí
interrogés
i dic
home
però què dius
diu
no
no
ella no ho va explicar
bé
diu
en el sentit de
no ser
tan
obedients
i com que jo
vaig ser la gran
i vaig ser l'obedienta
em vaig quedar
sense llegir
i escriure
quin greu
eh
quin greu
i m'agradaria
que els meus fills
que els meus fills
es revelessin
que es revelessin
en aquest sentit
en aquest sentit
en el sentit de
no accepto
que em treguis
les oportunitats
clar
perquè
diu
jo ara
clar
el cap tampoc
ja
ja regeix
com
com regia
quan tens 18 anys
i tant
i les coses
la memòria
tampoc
funciona exactament
és un
és una persona
que
aprendre
costablement
el dia llegia un cartell
que diu
aprendre
a portar
a treure's el carnet
als 60 anys
és una erocitat
és que és veritat
vull dir
hi ha un temps
però les coses
sí sí sí
però tu no deixes
d'estudiar mai
ah no no
és que
aviam
si no pedales
caus
jo
tinc aquesta teoria
vull dir
com anar amb bicicleta
si no pedales caus
no
doncs
has de pedalar
perquè
ja arribarà el moment
en què nosaltres
jo
aniré perdent
aniré
aniré enrere
t'adones
no
de dir
bueno doncs
si hem d'anar al gimnàs
i anem
si hem d'anar
o sigui
no podem
deixar-nos
i abandonar-nos
perquè això
només precipita
que això no vol dir
que no t'agafi
una malaltia
i tot això
però has de posar
la teva part
el que depèn de tu
el que depèn de tu
ho has de posar al davant
doncs
abans de parlar
de la dona mistòria
anem a parlar
una mica d'òmnium
llavors tu et jubiles
sí
jo em jubilo
i dius
i ara com que m'avorreixo
no
i ara què faré
és broma
no no
ja ho sé
vull dir
ho dius
perquè ets una dona inquieta
sí
activa
perquè si
t'has de conèixer
si tu dius
jo estic bé
casa meva
per això deia que tu
el teu compromís
o sigui
òmnium fa moltes més coses
però
un dels compromisos d'Òmnium
és amb la llengua
sí
i per tant tu
tot i que
tot i que
diguem-ne
has deixat la vida activa
laboral
d'on cobraves una nòmina
i passes a
no
a ser jubilada
sí
dius
no jo vull seguir lligada
sí
sí
a veure
t'agrada
t'agrada perquè ho has fet
t'agrada perquè te l'estimes
la llengua
però també t'agrada perquè
un dia
les dones
que tinc a l'escola
d'adults
em diuen
per què no ho fem dos dies
perquè
ho fèiem animat
dic
és que jo
no cobro
clar
li vaig dir
i no
no ho entenien
no ho entenien
per què
diu
la de castellà
sí
ens ho fem dos dies
clar
dic és que la de castellà
allò era arreglat
i és una mestra
portada pel departament
i jo
bueno
no el dius de voluntària
clar
o sigui
allò de
fer una cosa
per voluntat
com si
volguem dir
no ho acabo d'entendre
perquè jo faig coses
pels meus fills
faig coses
per no sé què
faig coses
perquè
s'entén
perquè
el món de les dones
també és bastant
de solidaritat
sí
és veritat
bastant de solidaritat
he de dir
si tu necessites
jo què sé
una brusa
em van demanar
doncs
jo sé cosir
tu necessites una brusa
tu portes la roba
i l'altre que la acabi de cosir
ens deixes això
i tant
clar
clar
i vas a mirar
perquè et deixen la màquina
amb una teva màquina de cosir
sí
sí
aquestes coses
les xarxes de dones
sí
les xarxes de dones
funcionen molt bé
funciona molt
jo crec que els homes
haurien de ser una mica dones
sí
jo crec que al final
és un tema
de mirades
sí
i per tant
la sensibilitat
la sensibilitat
de dir
si puc ajudar
perquè
quan
quan la gent es fa gran
doncs
les dones
acostumen a cuidar-se
dels pares
i dels avis
sí
i els homes
no
perquè això no ha canviat
el rol no ha canviat
per què
aquesta
aquesta història
de cuidar
sí
de protegir
que necessites
que sí
i
els homes
no
vull dir
aquell pare
i aquella mare
també són d'ell
no
diem-ne
però tu ara ets una dona líder
perquè lideres una coordinadora
bueno sí
però
no et treguis mèrit
no et treguis mèrit
no no no
no
no en treguis mèrit
estàs acompanyant una entitat
amb gaire més de 800 socis
que déu-n'hi-do
sí
però
però jo també soc
amb tot un equip
evidentment
només faltaria
només faltaria
però tu ets la coordinadora
però jo
els vaig dir
que això ho porto
des de l'any 20
2020
i que jo
també penso
que hem de deixar espai
a la gent
que és més jove
perquè
no podem
monopolitzar
un
o sigui
fet up
i llavors
què
doncs dic
aquí
ho ha d'emportar
algú més
i jo
ho vaig dir-ho
i
i dintre del grup
doncs
hi va haver una persona
que va dir
si es necessita
doncs jo també ho faré
i això
farem aquest canvi
diguem-ne
al mes de
novembre
que ja fareu l'estabilització
que farem
el de la Junta Territorial
bueno això és una primícia
encara no sabem ben bé
la
però ja se sabia que això
acabaria aquí
si això sí
però a la data
ja va dir
i
i
i
i
jo crec que un projecte
ha de tenir
algú que ho porti
després una altra persona
després una
però si no
monopolitzes una cosa
i volies que no
li impregnes
la teva manera
de
de
de
de fer
i en canvi
jo crec que
la idea
pot ser portada
per diferents
a través dels anys
per diferents
persones
amb relleus
jo soc d'aquesta
d'aquest sents més orgullosa
si mires
les coses que has fet
no sé
de la meva vida
potser laboral
de la
de tirar endavant
una família
de
dels amics
que he tingut
no sé
en general
jo li donaria
un
un
o sigui
un balanç
en positiu
però
potser
m'ho vull
mirar jo
perquè
quan tu
a veure
jo també
soc bastant
no m'agrada gens
la gent
que només es queixa
perquè això
perquè allò
perquè això
dius
fer un discurs
amb negatiu
és bastant
al final
es contagia
no
perquè si tu tens
una persona
acostada
que tot el dia
es rebre el clau
i vinguen
i vinguen
i vinguen
i veuen
un moment que dius
bueno
vull dir
estem d'acord
en trobar gent
que té empenta
en trobar gent
més energia positiva
sí
això mateix
més energia positiva
Teresa bastaria hores
però s'està acabant el programa
i vull parlar de la dona
que ens portes
que m'ha semblat
superinteressant
jo no la coneixia
i encara que sigui
amb una pinzelladeta
vull parlar d'ella
o sigui que entrem
amb la secció
de dones amb història
dones amb història
que ens portes
a Liliana Segre
això que parlàvem a l'inici
no ja ho lliguem
perquè estàs estudiant
italià
que és una dona italiana
sobrevivent
de l'holocaust
jueva
testimoni de memòria
una dona
que va estar
molts anys
moltes dècades
en silenci
i que als anys 90
va decidir explicar
que havia estat a Auschwitz
de fet
de les 776 nenes
jueves italianes
deportades
a Auschwitz
de menys de 14 anys
ja ja tenia 13
només 35
van poder tornar
a casa seva
i amb un gran trauma
evidentment
que bueno
això va fer
que ella guardés silenci
durant tots els anys
però va decidir
als anys 90
que ho volia trencar
per compartir el seu testimoni
especialment
amb la gent jove
sí
per què noia
per què portes
aquest personatge
la Liliana Segre
porto la Liliana Segre
perquè és una dona
que és molt forta
que ha patit molt
que està molt
o sigui
que té també
una vessant
diguem-ne
com pedagògica
perquè ha dedicat
quan ella
va ser àvia
o sigui
va estar tota
l'etapa
de ser mare
que no va dir res
com si un país
i quan va ser
i quan va ser
dona
que va ser àvia
va dir
jo haig de poder-ho explicar
a les generacions futures
i escoltar-la
és un plaer
perquè
estàs veient
algú
a més que té
un discurs claríssim
estàs veient
com ella
explica
què li va passar
què li va passar
amb el seu pare
i ho explica
a generacions
joves
primer
hi ha d'haver-hi
un testimoni
de tot allò
que va passar
això per una banda
i per una altra
no s'amaga res
ella
ella diu
que sobrevivien
que eren llobes
en els camps
de concentració
eren llobes
vull dir
que no
lluitaven
lluitaven
però lluitaven
diu
era egoista
perquè ho era
perquè estava
pensant
perquè depenia
la meva vida
perquè
perquè
soc forta
perquè
té un missatge
cap als joves
diu
els joves
són els més forts
de tots
diu
si el teu pare
o la teva mare
són més grans
i tu confies
en ells
diu
pensa
que ets tu
que els aguantes
d'emna
Teresa
acabem amb una frase d'ella
l'odi no és una opinió
és un avis
on tothom pot caure
i per tant
això ho hem de reflexionar
molt bé
ha estat un plaer
tenir-te
ha passat molt ràpid
i gràcies
Eliarjona
com sempre
us esperem
a les persones
que ens escolteu
ja estem acabant temporada
però sabeu que podeu
recuperar el programa
a la web
de Ràdio Molins de Rei
i a les plataformes
de podcast
molt bona tarda
Teresa
bona tarda
d'acord
d'acord
notícies en xarxa
notícies en xarxa
Bona tarda
Són les 7
us parla
Mercè Roura
300 persones
han mort
per causes
atribuïbles
a les altes temperatures
a Catalunya
des del 16 de maig
són dades
del sistema
de monitorització
de la mortalitat diària
de l'institut