Aquí comença Heroïnes quotidianes.
Un programa on les protagonistes són dones amb experiències a compartir
i que ens inspiren en l'art de la vida.
Us parla Bego Florian i avui ens acompanya Estel Tor-Gelada,
actriu, promotora cultural, moltes més coses
i ara molt posada en el món del doblatge,
que és la teva activitat principal,
però fas més coses i visc per aquí.
Més coses has fet durant aquests anys i suposo que altres projectes,
perquè això d'actriu engloba moltes coses.
Estel, molt bona tarda, primer de tot.
Bona tarda.
Molt bona tarda.
Sí, jo sempre em fa com gràcia dir actriu
perquè crec que és com alguna cosa tan genèric
que pot englobar absolutament tot el que m'agrada fer,
faig i lluito per fer.
Llavors, sí, pico de tot arreu.
A mi m'encanta fer coses.
Anava a dir perquè he vist que has fet també musicals,
has fet també presentació d'esdeveniments.
Bé, tens el cinquè grau...
Bé, em sembla dificilíssim.
El cinquè grau...
Grau?
Grau.
Grau.
Ui, mira, estava bloquejada.
Grau de piano em sembla dificilíssim.
Això de coordinar les dues mans i el cervell.
Sí, és complicat.
De fet, ara no m'ho fessis repetir, eh?
Perquè ara ja fa anys que no m'examino ni faig classes
i crec que se m'ha oblidat absolutament tot.
Però la música i actuar, diguem-ne,
que no és ben bé teatre el que fas, ni cinema.
Bé, fas cinema però d'una manera diferent.
Sí.
Això ho has portat des de sempre?
D'alguna manera, sí.
Sí.
Sí que és veritat que des de petita
tenia com una obsessió amb les veus.
que em vaig ser conscient més gran,
era més conscient ma mare que jo
i sí que un dia em va dir
però si tu des de petita
que dius que vols ser la veu de la Renfe,
que vols fer l'opening de la Sakura
de l'anime que veia quan era petita.
Sí que és veritat que d'una manera inconscient
sempre m'hi havia fixat moltíssim
i m'agradava el teatre des dels vuit anys
que estava a la passió de Molins de Rei
i sí, jo crec que sempre format com part de mi.
Tot i que tu eres molt tímida,
patològicament tímida, em vas explicar
preparant l'entrevista.
Horrible.
Sí.
I aquest salt perquè tothom que et cogenegui ara
aquesta visió que no et conegués d'abans
no la deu connectar.
No, hi ha gent que em diu tímida a tu, sí, home.
I encara ho soc.
L'únic que, clar, després de fer molta feina
i molta lluita,
aprens a dissimular-ho i a superar-ho,
de dir, bé, em fa vergonya,
però ho farem, no?
Però sí, de petita ho era moltíssim.
A mi, si em parlava algú que no coneixia,
m'apartava i m'amagava darrere la meva mare.
Me'n recordo que quan vaig voler començar
com a ser periodista,
perquè el primer que vaig voler ser era periodista,
vaig anar enllaç i vaig dir,
va, sí, sí, jo vull fer algun article.
I me'n dius, val, doncs prepara aquest article,
has de parlar amb tal persona.
I un dia per...
no sé si hi ha Festa Major o Sant Jordi,
que hi havia...
que estava tothom del poble a la plaça,
ma mare m'ha dit, mira, el tens allà.
I jo, m'acompanyes?
I potser tenia ja 14 o 15 anys
i ma mare m'ha dit, no, va.
Tu sola.
I jo, no, no, no, no.
No m'atrevia, em costava moltíssim.
Però a la vegada tenia tantes ganes
de fer tot el que volia fer
que jo crec que em va anar molt bé
tot el món del periodisme,
la comunicació, el teatre,
com per anar-me superant
i anar-me llançant a la piscina.
I estar amb aquesta casa,
tu ets de Molins de Rei,
de tota la vida,
ets de les MTV's, no,
que diuen, no?
MTV.
No, Molinenca de tota la vida.
Ah, sí, home, i tant, i tant, i tant.
I deies aquesta casa,
que és la de Molins de Rei,
que ens acull,
tot i que per podcast
ens escolten des de tot arreu,
però d'aquesta casa
que ens acull
i que agraïm,
tu aquí vas començar
molt petita
amb la teva àvia.
Sí.
L'Eugènia Pijuant.
Sí, sí.
Explica'ns una mica aquesta etapa
i qui era la teva àvia,
que era una senyora...
La iaia és meravellosa.
Com m'agrada a mi
a les heroines quotidianes
de recordar.
Sí, el poble jo crec
que la coneix tothom,
absolutament,
perquè jo si vaig pel món
dient,
sóc la filla de l'Eugènia,
l'Eugènia ja m'ubica.
Ja sap qui és.
La saludem des d'aquí,
l'Eugènia se'ns escolta.
Hola, Eugènia.
L'Eugènia va tenir molts anys
a una perfumeria,
a la perfumeria Eugènia,
allà a la baixada de l'església,
i clar,
jo havia estat molt, molt, molt
amb els meus avis.
Igual que el meu avi
m'havia portat
als vuitanyets
a fer la passió
amb ell,
doncs la iaia
ja m'havia portat
algun cop
quan la ràdio
estava a la plaça del mercat
a reacompanyar-la,
que tampoc deia re,
i quan va venir aquí
a col·laborar
amb un programa fix
els dijous a la tarda,
que jo el dijous
estava amb ella
a casa a la tarda,
va dir,
i aquí ja em va començar
a picar el coquet d'ai,
jo vull parlar,
em fa il·lusió dir alguna cosa,
i el presentador,
que era el Joan Espanyol,
doncs sempre m'havia fet
com intervenir,
llavors em va dir,
va, agafa tu el telèfon,
quan truquin,
tu les reps,
i jo, vale, vale,
i molt joveneta
a acompanyar-la iaia.
Després has fet més coses,
a la gràdia.
Sí,
després ja amb 14 anys
ja vaig dir,
jo vull fer alguna coseta,
no vull només acompanyar
en el programa,
i l'Oriol feia els estius,
i em van dir,
va, digue-li,
proposa-li alguna cosa,
i jo no sabia ni què proposar-li,
és que no sabia ni què podria fer,
i em va dir,
va,
per què no llegeixes relats en directe?
Llavors,
doncs re,
buscava relats,
me'ls preparava,
la mama m'ajudava,
i els llegia en directe,
que vés a saber,
pobra de mi,
com ho deuria fer jo amb 14 anys,
però...
Bueno,
ja començaves,
no?,
a posar la veu.
Sí,
la mare,
la Lourdes,
que la saludem també des d'aquí.
M'agrada saludar les mares,
les àvies,
m'agrada molt.
Totes saludades.
Són d'unes referents a la teva vida.
Home,
clar,
inevitablement.
Què tens d'elles?
Què dius?
Jo això ho tinc de l'àvia,
això ho tinc de la mare,
què tinc?
Què tinc?
Home,
jo diria...
Clar,
tinc un híbrid de mare i pare,
crec,
però aquesta part social de la iaia,
jo crec que és inevitable,
vull dir,
clar,
que de cop era adolescent i estava ficada en no sé quantes associacions hi ha del poble
i tothom deia,
clar,
ets digna neta de l'Eugènia,
no?
Llavors,
jo crec que aquestes ganes de comunicar i de parlar amb la gent
i d'estar ficada com en tots els saraus,
jo crec que això és molt de la iaia.
Molt de l'àvia.
Ton pare,
que el recordem també,
va ser una persona molt important a la teva vida,
no hi és ja,
però en aquesta casa se'l recorda molt,
a més a més.
Sí,
home,
en moltes llocs de Molina Reina se'l recorda molt,
però aquí se'l...
És que va ser molt feliç amb l'opar aquí,
sí,
sí.
Se'l recorda molt,
el Miquel Dor.
Estel,
anem a explicar una mica la gent que no et coneix,
o sigui,
tu comences pel món de la ràdio,
comences pel món del teatre,
amb la passió,
de Molins de Rei,
el món de la ràdio,
i en el moment de la teva vida decideixes
que vols anar cap al món de la interpretació,
que has acabat amb el món de la interpretació,
majoritàriament a la teva vida,
de doblatge,
però també tu t'ho defineixes no com a actriu de doblatge,
sinó com a actriu.
Sí,
perquè,
clar,
també faig teatre,
teatre musical,
llavors,
sí,
és això,
és el que et dic,
com que ho acaba englobant una miqueta tot,
és el...
Doncs,
quina és que el dia aquell que dius,
jo,
cap aquí.
Doncs,
mira,
jo recordo,
a primer d'ESO,
que tindria 12 o 13 anys,
que tenia fregida a la meva millor amiga del moment
parlant-li de teatre.
a ella no li agradava especialment
i jo no parlava d'una altra cosa,
ai sí,
perquè l'orca va dir no sé què,
clar,
jo estava en el meu moment més apassionat,
amb aquella passió adolescent,
que tot sembla superintens i superemocionant,
i un dia m'ha dit,
ai,
doncs si tant t'agrada,
per què no t'hi dediques?
Com tota...
I va ser un...
Calla ja.
i vaig fer...
Ah!
Ai,
espera!
No?
I vaig estar un temps que sí,
que deia que volia ser actriu,
després com que vaig entrar molt més
en el món de la ràdio
cap als 15,
que vaig començar a col·laborar amb el Futures Ara,
que era el programa dels dissabtes,
que érem tots joves,
i ens ho passàvem molt bé,
aquí vaig dir,
ai no,
m'agrada molt això del periodisme.
I vaig tenir una altra etapa de dir,
no, no,
periodisme,
periodisme.
Fins que més endavant
vaig anar sent conscient
que el que a mi m'agradava de la ràdio
era el performar,
no?
El que més m'agradava de la ràdio
era la part més interpretativa,
més...
Com dir-ho?
Més d'entreteniment,
que ho trobava molt més
dins del món de la interpretació.
Però sempre he ballat entre dues aigües.
I vas anar cap allà a formar-te
a l'Escola Aules de Barcelona, no?
Que és on et vas formar.
I vas començar projectes teatrals, no?
Vaig llegint una mica el teu currículum, eh?
Un cau de Mil Secrets,
tot el que no ens van dir,
més els joves i combustibles,
dades a musical,
què t'agrada més?
Comèdia, drama, musical?
Què és el que t'agrada?
Quin gènere t'agrada més?
A mi?
Tot.
Hi ha dies que tens més ganes d'una cosa, d'una altra...
Home, sí que és veritat que a mi la comèdia
em perd.
O sigui, soc feliç fent comèdia,
soc feliç pensant que porto felicitat a la gent,
vull dir que puc aportar una estona
de desconnexió i de riure
i d'endorfines i de coses maques.
però m'agrada tot i jo hi ha dies que vull doblar un bon drama
o que vull fer una escena ben dramàtica
o més tendra o més nostàlgica,
però sí que és veritat que cada cop que em reparteixen un personatge còmic,
clar, interpretativament és molt sucós,
fan moltes coses normalment i m'ho passo molt bé.
Però ara la teva vida majoritàriament ve del doblatge.
O sigui, la teva vida, vull dir, la teva professió.
El temps que hi dediques més és el doblatge.
Sí, ara mateix, sí.
I estàs fent, com se'n deia, les pel·lícules d'un...
Jo aquestes pel·lícules t'he de dir que no les he vist.
Galadiel, Los Anillos del Poder,
tant en català com en castellà,
Barbie, El joc del calamar,
algunes també d'anime.
Sí, és que m'agrada molt l'anime.
Ah, anava a preguntar.
I què és més difícil?
Doblar una actriu de Carniosos
o doblar un dibuix?
Doncs depèn.
Perquè, per exemple, els dibuixos de Pixar,
per exemple, que són com superben animats,
molt exagerats,
s'assembla bastant ja a doblar
a una persona de Carniosos
perquè et dona molta informació.
Dóna molta informació.
La cara, la boca, com es mouen, com respiren.
L'anime, que és un tipus de dibuix
una mica més pla, més senzill,
depèn de la producció també,
sí que és veritat que tens com menys informació
a nivell visual.
però també te la donen molt a nivell de veu.
A més, els japonesos tenen una interpretació
molt exagerada, molt potent, molt intensa.
Llavors, no ho sé, depèn del dia,
depèn de com estiguis, si necessites...
Jo crec que em sento més...
més còmode o més...
amb més informació amb la ficció,
quan doble una persona de Carniosos.
Perquè li veig moltes...
Hi ha molts matins, moltes reaccions,
i només que respiris amb ella
i et fixis en algun detall,
és com que ja surts sol.
i com és?
O sigui, tu...
Hem parlat de la teva etapa inicial,
però el dia que dius...
No, no, i a més a més vaig cap al doblatge.
Aquest dia, què és el que et va fer decidir cap aquí?
Va ser de les primeres decisions, de fet,
perquè quan jo acabo batxillerat
i dic, vale, interpretació,
faig les proves de l'Institut del Teatre,
em surt tan fatal,
perquè estava tan nerviosa,
no vaig menjar res,
i a més amb 18 anys,
a més encara era molt tímida,
no m'atrevia,
bueno, va ser un absolut desastre.
Em vaig posar malalta, de fet,
i tot aquell dia volia vomitar.
Ui, ho vaig passar molt malament.
I llavors vaig dir,
ara què faig?
No he entrat a l'Institut?
Què?
I en aquell moment,
el meu millor amic, el Marc Gómez,
que ens coneixíem d'aquí a Filagarça,
que és de Sant Vicenç dels Horts,
havia començat a fer doblatge.
i va ser on vaig ser conscient
que era una branca de la professió
a la qual jo també podria accedir,
si ell hi havia accedit,
no era un món tancat
on hi havia quatre persones
que ja ho coneixien, no?
I allà vaig dir,
doncs mira,
mentre no entro a l'Institut,
que després va ser una idea
que em vaig acabar traient del cap,
vaig estudiar doblatge
i cant,
que vaig començar a descobrir també
que, ui, més o menys canto.
I allà va ser on em va començar
a picar el coquet del doblatge.
però era papizota.
Jo feia les esses molt malament.
Llavors ho vaig deixar com a aparcat
i fins anys després no ho vaig recuperar
perquè vaig passar per l'logopèdia,
em vaig arreglar les esses, tot.
Déu-n'hi-do.
Sí, bueno, clar.
No, no, és que penso,
dic, déu-n'hi-do el procés.
Perquè, no, a preguntar,
de l'experiència de l'Institut del Teatre,
què vas aprendre?
O que et quedes de bo?
Ai, del dia de les proves?
De no haver entrat, sí.
O d'aquell moment tan difícil.
Oh, no ho sé.
Ets algú que aprens
de quan tens un moment difícil?
Sí.
Jo més aviat aprendria ara
del que vaig fer.
És a dir, penso,
però és que va lenta, no?
Que, inconscient, també,
de pensar-te que sense cap mena
de miniformació prèvia
o de...
No era conscient, tampoc,
del que m'arribava a limitar
la vergonya,
l'aport ridícul.
Llavors,
em vaig llançar allà,
als lleons,
i, clar, i així vaig acabar,
també t'ho dic.
Però va ser molt bonic
perquè el dia que no em van agafar,
me'n recordo que
vaig tenir
com un baixón emocional,
estava com desfeta,
i el Ferran Botifoll
i la Màrient,
que van estar aquí a Molins,
el Ferran és de Molins,
però van estar vivint
un temps a Molins
i feien els pastorets amb mi,
que em van com mitja a dubtar
com a filla,
em va dir, vine a casa.
I vaig anar allà a casa seva
i em va dir,
benvinguda al club
dels que no hem entrat mai
a l'Institut del Teatre.
I em va com obrir
tot un món en plan,
hi ha vida més enllà
de l'Institut,
no pateixis.
Ets jove.
Ets jove i que no tot
és passar per l'Institut del Teatre
per arribar a sector,
no?
Hi ha altres opcions
i altres maneres.
O sigui,
que no pateixis.
no sé,
sí,
suposo que de tot se n'aprèn,
però no et sabria dir.
Exactament.
Sí.
Llavors,
va s'anar cap al doveig
i quin va ser el teu primer paper?
Te'n recordes?
Primer, primer?
Així que guanyessis
el primer euro,
es diu ara.
Sí.
A l'època,
és el primer duro,
no?
Primer vaig fer ambients,
com tothom,
que són petites frases,
ambients de fons,
jo què sé,
una manifestació,
doncs s'ha de doblar
tota la gent
que està en una manifestació,
amb un partit de futbol
que crida,
no,
àrbitre,
no sé què.
Però el primer paper
va ser a la sèrie Spirit,
que era
Cavalgando en Libertad,
que primer va ser en català
i després la vaig fer en castellà,
però se m'ha quedat en castellà,
un paper que es deia Marisela,
una nena,
repelint,
repelint,
repelint,
que cantava òpera.
I per això em van agafar
i aquí va ser
quan vaig ja posar la poteta.
a començar a fer...
En el món del doblatge.
I què t'agrada més,
en català o en castellà
el doblatge?
O és igual?
Més indiferent.
A mi m'agrada de les dues maneres.
Sí que és veritat
que després de tant de temps
sense doblatge en català
em fa especial il·lusió
fer doblatge en català
pel que significa,
pel que suposa
i perquè jo també
vaig viure una època
en què se'n consumia molt
i de cop havia parat
i jo volia
que els meus nebots
seguissin consumint
doblatge en català.
Llavors,
hi ha un punt d'il·lusió
quan arribo a l'estudi
i em diuen,
ai, és en català.
Ai, que bé.
Però a l'hora d'exercir-lo,
diguem,
disfruto igual amb els dos.
I com funciona això?
O sigui,
tu t'arriba en...
És una mica, diguem-ne,
tu saps quin és el teu dia a dia
o són projectes
que van arribant
i llavors en funció
del més tens més cosa,
menys cosa...
Exacte.
És una mica...
És una mica...
Incertesa constant.
I com es viu això?
Has d'adaptar-t'hi
o has de tenir una ment
que s'hi vulgui adaptar
perquè hi ha gent que no
i que ho acaba deixant
perquè el que necessita
és una rutina.
A mi m'agrada.
Jo això de que una setmana
vaig a cul
i la de després
potser tinc dos dies
sencers lliures
i puc aprofitar
i anar aquí i fer allò...
Jo no tinc problema.
A més, ja m'he acostumat
que quan de cop
hi ha baixada de feina
en comptes de preocupar-me
ai, per què no hi ha feina
no em truquen, no...
Res.
Dic, pues aprofita i descansa.
Relaxa't,
fes hobbies,
fes altres coses
perquè ja arribarà
una altra etapa
en què moriràs d'èxit.
T'has de tenir molta feina.
Llavors...
Perquè això com funciona?
et truquen
i llavors et prepares
el paper a casa, no?
Allà o vas a...
No.
A tu et truquen
i et diuen
en tens per tanta estona,
de fet et diuen
tens tants takes,
que és com la mesura
que tenim,
la unitat de mesura,
quin dia et va bé?
Entre aquest i aquest.
Doncs tal, val, no sé què,
acordeu una hora,
et guardes aquella franja,
saps amb quin director és
i a vegades
saps si és una sèrie
o una pel·li
o una pel·li de cine
i fins aquí.
llavors tu arribes
i t'expliquen.
Un cop has arribat
et diuen
va, però això és una sèrie,
fas aquesta persona d'aquí,
aquesta noia
li ha passat això,
això, això i això
i ara li tocarà
enfrontar-se en això
i aquí ja depèn del director
si et volen explicar
tota la pel·li
i saber com acaba
o a vegades hi ha directors
que et diuen
i no t'explico res més
i ja t'ho trobaràs.
Perquè ja el director
de la pel·lícula no?
És el director de doblatge.
doblatge, sí.
O sigui que és un paper diferent
del director.
Jo és que sóc una mica profana
en aquest món, eh?
No, no, no.
Per això t'ho pregunto.
Sí, hi ha la figura
del director de doblatge
que és el que ens dirigeix
a nosaltres.
Val, sí.
I què és el més difícil per tu?
Jo crec que el més difícil
del doblatge
és la immediatesa.
És en un moment
has d'entrar en aquella història
i expressar allò
que estan expressant
unes persones
que s'han estat mesos
preparant aquell personatge
i aquell paper.
Sí que és veritat
que com que ells
s'han estat mesos
tu ja el reps
mastegadet, no?
Però sí,
la dificultat principal
raó en això
en què tens
el temps que tens
i va, dona-ho, ja.
I per tant
no pots repetir
massa escenes.
Pots repetir
i depèn del producte
tens més marge
o menys
o si és una pel·lícula
de cinema
normalment es va amb més temps
es va amb més calma
si és una sèrie
sèrie B
d'invent d'una plataforma
que volen el producte ja
no, ja
és ràpid, ràpid.
Si el podes tenir ja, ja
i tu, vale, vale.
I això, en algun lloc
que hi ha alguns productes
em sembla que era una cosa
de nens
que vas fer
tots els papers de l'AUCA.
Sí, a Samuel
una sèrie preciosa.
Que és a Televisió Espanyola
em sembla, no?
I a Trescat
van fer les dues.
Les dues
que vas fer una mica
tots els papers de l'AUCA
Tots, tots, absolutament.
en català i en castellà?
Sí, i això sí que ho vaig fer
amb la creadora
a sala
l'Emili Tronj
que era
ella és la dibuixant
la creadora
i la que posa la veu
en francès
i va venir
a fer el doblatge
perquè era
no era ben bé
un doblatge
era quasi una versió original
català-castellà
llavors
ens havíem d'inventar
de fet
em deia
ai, aquesta conversa
l'he improvisat
i jo, val
doncs re
anem a improvisar
saps?
però
i ella feia tots els personatges
canviant molt poquet la veu
era qüestió d'actitud
era un format molt curiós
i és preciosa
la sèrie
doncs mira
la recomanem
que a les persones
que vulguin
molt, molt, molt
està a la plataforma 3CAT
o a la plataforma
de RTB
i a RTB Play
em sembla que es diu
i enmig de tot això
vas tenir
un moment molt difícil
que va ser
la lesió
que vas tenir
de les cordes vocals
per moment d'estrès
no?
un multifactor
multifactorial
sí
és que
m'hi haguessin
i jo
tens una estona
que t'ho explico
sí
no
van ser
molts factors
que van fer
que se m'inflamessin
una lesió
que tenia ja
congènita
per dir-ho d'alguna manera
que la tenia
de tota la vida
però que
no m'implicava res
el meu aparell
s'havia acostumat
allò
i actuava amb allò
i cap problema
doncs allò
es va inflamar de més
i vaig passar
no ser funcional
a la feina
treballava un dia
i havia descansar-ne dos
quasi
no podria
vaig començar a notar
que et passava això
o com
o què és el que
vaig començar a notar
molta fatiga
molta fatiga
pèrdua de tessitura
de cop els aguts
em costaven molt més
si cridava
o feia alguna cosa més intens
em cansava molt
i necessitava parar
se'm distorsionava
una miqueta la veu
i bueno
vaig anar a la foniatra
primer vam intentar
fer tandes de cortisona
per desinflamar
vam intentar-ho
de totes les maneres
però no se'n va anar
llavors en un moment
donat em va dir
quiròfan
i fem net
i jo vinga
sense saber el que m'esperava
en principi m'havien dit
que en uns tres mesos
ja estava
i vaig trigar
vuit mesos
a fer el primer take
fatal
patint molt
està més o menys bé
un any
i està
de dir
bueno
encara que no estic
del tot bé
he deixat de patir tant
dos anys
Déu-n'hi-do
sí
però aquest és un tema
bueno clar
que és diguem-ne
una malaltia
això ho expliques tu
que t'he llegit
però en algun mitjà
és com l'esportista
que té una lesió
no?
el futbolista
que es trenca els creuats
o el
perquè forma part de la teva feina
no?
però no se'n parla gaire
en el vostre món
no
és una mica tabú
és
es llegeix una mica
com un símbol de debilitat
d'alguna manera
hi ha molta gent
que s'ha operat
i no ho diu
prefereix guardar-s'ho
deien
tu ho diràs
jo no ho dic
si tu no ho dius
i jo pensava
que al principi
sí que em feia un punt de por
i després vaig pensar
a la merda
per què
per què m'he d'amagar d'això
no he fet res malament
és a dir
no ha sigut una
no sé
no és que m'han haginat
a un concert
a fotre crits
és que hi ha hagut
una mala gestió
de moltes coses
combinades amb altres
que no he controlat
i ha passat això
igual això
que un futbolista
doncs pot estar corrent
i posar mal el turmell
i escolta
què li hem de dir
sí, sí
bueno
són factors
i ara en la xarxa
et va tant ser gent
dient
a mi també m'ha passat
sí
sí
molta gent
que no és que ho amaguin
però no ho
no ho van dient
els quatre vents
jo sí que és veritat
que ho dic bastant
els quatre vents
però m'agrada
perquè crec que
contribueixo
a la normalització
d'això
i sí que
de cop
em vaig com a
tu també
tu també
tu també
era com
perquè s'ha operat
mitja professió
i efectivament
s'ha operat mitja professió
i hi ha casos de tot
i experiències de tot
perquè cada
cada persona
és un món
però
però sí
no no
clar és que la teva eina
també és molt difícil
o sigui
molt difícil
l'has de cuidar molt
i si hi ha una lesió
és molt evident
vull dir que
clar
sí clar
salt de la vista
és molt evident
i què és el que
et va fer més por
en el procés
i que després
en perspectiva
has vist
que no era per tant
per exemple
jo crec que és al revés
no tenia tanta por
i en perspectiva
n'hauria d'haver tingut
molta més
no
sí que el dia del quiròfan
fa molta por
però crec que
és totalment justificada
poden passar moltes coses
i
i òbviament
sí que hi ha
una estadística
que diu
que normalment
surt bé
però
jo no puc deixar
de pensar
que hi ha una persona
amb un bisturí
que em tocarà
la meva veina de treball
llavors
si aquesta persona
se li va una miqueta
la mà
la lía
i jo estava
molt
molt
nerviosa
el dia
de l'operació
i sort
de les infermeres
de quiròfan
que van ser
un encant
no lo següent
em vaig a dormir
plorant
gràcies a elles
perquè em van posar música
clar
em van fer emocionar
dient
que estoy yo
como para que
me toques un poco
la fibra
i
i bueno
clar
vaig passar molta por
després em vaig
com relaxar
i em vaig tornar
a estressar
quan
quan vaig veure
que
arribava la deadline
i la meva veu
no estava ni molt menys
com hauria d'estar
clar
i després
tornar a la professió
va ser fàcil
difícil
quina estratègia
vas fer servir
una estratègia
cap
la d'anar de cara
i dir
no estic bé
vull dir
de fet
els primers takes
era una sèrie
que m'estaven esperant
que en principi
havia d'anar
a primers de gener
desembre
a primers de gener
i
és que
és quan havia de tornar
i em van dir
mira
doncs començarem
el desembre
i t'esperem a tu
pel gener
i quan vaig veure
que no arribava
els vaig dir
no no no
no m'espereu
no m'espereu
perquè no estic bé
i no sé quan ho estaré
vaig decidir
no posar-me
més deadlines
perquè no em feien bé
mentalment
i els vaig dir
no
no m'espereu
i em van dir
bueno
ells t'esperaran
cosa que és molt raro
perquè no
vull dir
després van cancel·lar la sèrie
o sigui
que jo crec
que els era
absolutament igual
el que passés
amb aquesta sèrie
però era una segona temporada
llavors
volien
mantenir
la veu
i em van esperar
fins a mitjans de març
i els hi vaig dir
bueno
jo ho intento
però
i bueno
aquell inici
va ser dur
havia de fer combos
molt curtetes
molt poca estona
la gent
en general
va ser molt empàtica
sobretot
les de producció
jo al principi
és que estava
per regalar els riflors
ho has dit en femení
això
les de producció
rara vegada
hi ha algun home
ni algun
però quasi totes són dones
i a més
en aquell estudi concret
sí
totes són dones
i totes van ser
amabilíssimes
amb mi
ajudant-me
amb les hores
em deien
tranquil·la
jo t'ho munto
ja t'ho farem
amb tres parts
en comptes d'una
i va ser molt bonic
i què et va ajudar
a recuperar-te
a nivell físic
com emocionalment
què és el que més
et va ajudar?
uf
moltes coses
el meu rehabilitador
els meus rehabilitadors
que n'he tingut més d'un
la meva psicòloga
la meva família
la meva parella
la meva parella
és la que més ho ha aguantat
pobra
l'Adrià
és
es mereix
una estàtua
perquè clar
m'ha aguantat
tots els baixons
totes les anades i vingudes
totes
ha sigut
un temps dur
i els antidepressius
que van molt bé
va ser
sí, va ser un canvi molt gran
quan me'ls van receptar
i al principi
deia
ai, però jo tampoc
estic tan malament
sí, sí, sí
quan me'ls vaig començar a prendre
oh
i què li diries
a algú que es trobi
en una situació com la teva
en aquell moment
o com creus
que el podries orientar?
jo crec que és important
deixar-se ajudar
i parlar-ho
no pensar que no té sentit
el que estàs sentint
perquè en té molt
i al final si ho estàs sentint
és perquè
pobra ho estàs patint
i que és important
comunicar-ho
i buscar
ajuda per totes bandes
i que
sí
i després
és el típic
paciència
sí, clar
i has canviat la manera de treballar
des d'allà
sí, en molts aspectes sí
ja no m'atapaeixo tant les coses
a nivell d'agenda diguem-ne
sí
i m'he atrevit a demanar
que no ho tenia encara integrat
i m'he atrevit a dir
no, no
posa'm-ho pel matí
si és algú així difícil
perquè pel matí estic molt millor
a la tarda ja vaig cansada
i no tal
o a dir que no
això influeix amb la veu
el cansament
en mi en aquesta època sí
perquè
ara ja no tant
ara ja em poso coses al matí
i tarda indiferentment
bastant indiferentment
però sí
després de descansar tota la nit
em llevo més fresca
en canvi
si vaig fent anar la veu
durant tot el dia
les últimes hores
arribo una miqueta ja
uff
i com et cuides la veu
més enllà que has tingut l'alésia
però així com les
per la teva professió
cuidar-se la veu
què vol dir?
doncs no
tinc aire acondicionat a casa
o no?
sí, sí
això la gent que conviu amb tu
és molt feliç
perquè tinc una animadversió
a l'aire acondicionat
perquè resseca molt
i
no
no ens va gaire bé
però bàsicament descansar bé
dormir bé
hores
i descansar
i beure molta aigua
o sigui hidratació
i una bona alimentació
clar, si abuses d'aliments irritants
molt de cafè
molts aliments que puguin provocar refluxa
i tot això
no li estàs fent cap bé
tampoc
clar
que hi ha gent que té uns estòmacs de ser
i els envejo profundament
i poden menjar el que els hi roti
però
però sí
jo si tinc un musical l'endemà
el dia abans
no soparé tard
i una pizza
m'explico ja
intentaré
portar-me bé
és important
i això de ser
anònima
des del punt de vista
físic
tot i que sí que m'has dit
que fas coses de teatre en paral·lel
però diguem-ne
la teva part més important
professional
és la part de doblatge
ara mateix
no vol dir que en el futur
sigui l'altre
t'agrada
preferiries ser més visible
no
a mi
a mi m'agrada
i m'és molt còmode
no
no tinc
molta preferència
vull dir
que si em coneixen més
doncs
val
i si no
també
fins aquí
de fet a mi
hi ha un punt que m'encanta
d'anar al cinema
a veure una pel·li
que he doblat
i pensar
tothom m'està sentint
i ningú sap que soc jo
vull dir
em fa il·lusió
em fa com gràcia
però
no
m'hi sento còmode
tampoc voldria ser
una persona famosa
crec que m'atabalaria
moltíssim
i què és el necessari
o sigui
per què consideres
que tu ets una
bueno perquè
a més estàs demandada
i tens feina
quins són els teus valors
com a actriu de doblatge
jo crec que
tinc una bona memòria
que fa molt bé
perquè vulguis que no
quan
com més ràpid
t'aprens el take
el text
que has de dir
més lliure vas
perquè ja no estàs pendent
de mirar el guió
ja pots mirar la cara
tranquil·lament
i que
copio
bastant
amb bastanta facilitat
que és la nostra feina
al final
és copiar la interpretació
que et proposen
a doblatge
no has de fer
la teva pròpia interpretació
del que tu estàs veient
i sí que
ja
quan estudiava cant
al principi
de tot el meu profe
m'ho deia
em deia
aprenta aquesta cançó
però escolta't la versió
d'aquesta cantant
perquè ja que copies
copia el que m'interessa
que copies
i
i crec que això
és una bondat
a l'hora de
de poder
de tenir doblatge
ja ha canviat molt
el doblatge
des dels últims anys
per exemple
la intel·ligència artificial
aquest tipus de coses
que ja sé que és una
encara no ha entrat
del tot
i estem lluitant
perquè no entri
tothom pensava
que la veu
no es podria
generar
i ara ja no estem
tan segurs
d'això
bueno
és que no és que
generi de zero
és que genera
a partir de les nostres
interpretacions
perquè el que fan
és entrenar
intel·ligències
amb les nostres veus
s'està legalitzant
això ara
s'està regulant
s'està legislant
i a veure cap on va
nosaltres
des del sindicat
d'actors de doblatge
de Barcelona
d'UB associats
amb tots els sindicats
de veu d'Espanya
hem fet l'associació
Passave
i a nivell internacional
l'associació UBA
United Voice Artists
i estem lluitant
per legislar
tot el tema
de la IA
i de la IA generativa
sobretot
i quin és el repte
més important
en aquesta regulació
des del teu punt de vista
ara mateix
és que quedi
palers
que nosaltres
hem fet una clàusula
però que no ho acaba
de cobrir tot
que a no ser que nosaltres
donem el consentiment explícit
no es poden utilitzar
les nostres gravacions
per entrenar
intel·ligències
artificials
generatives
aquest és el pas
amb el qual
estem més ficats
i que és el més plausible
però és que a partir d'aquí
hi ha tantes coses
que són tan difícils
de legislar
de controlar
que vés a saber
no ho sé
no sé on anirà per a tot
hi ha dies que estic més positiva
i dies que estic totalment
de dir
bueno
quants anys em queden
de doblatge?
cinc?
deu?
cap a on voldries anar
l'Estel Torr
on es veu d'aquí 10 anys?
picotejant de tot
jo sempre
com més coses faci
més feliç soc
m'agrada fer doblatge
m'agrada fer locucions
m'agrada fer de presentadora
m'agrada la ràdio
o sigui que ara tinc com així
mini objectiu
tornar
tornar a tenir una miqueta
més de contacte
amb la ràdio
i
tot
tot el que m'he etxin
sí jo feliç
teatre
sí
més directes potser
els directes
amb
aquest punt d'adrenalina
després d'estar tants anys
ara
dos anys i mig
tres
sense poder fer res d'això
per la lesió
i tal
jo ara ja
vols fer coses més en directe
vinga
sí ho trobo molt a faltar
sí
i això
també és com el doblatge
hi ha vegades que tens feina
i hi ha vegades que no
sí
la interpretació en general
no seria la professió més estable
i segura
de totes les professions
però
ja sabem on ens fiquem
i quan tu vas a veure coses
què vas a veure?
quin teatre vas a veure?
ui doncs últimament molt poc eh
jo fa un temps
que
que el que vaig a veure
són els meus amics
perquè són els que em donen invitacions
i
i
i
i et sents una mica allò compromesa
diguem-ne
no
no
ja no és compromesa
o sigui
perquè em fa il·lusió
veure'ls
per a més
tinc uns amics
talentosíssims
i em fa molta il·lusió
veure'ls triomfar
porten una
porten una ratxa
els meus millors amics
que de tela
van estrenar un musical
de creació pròpia
a la gran del nacional
a principis de temporada
i
crec que l'he vist
és el de
ànima
el vaig veure
molt xulo
doncs el Víctor Gómez
Marc Gómez
Oriol Boré
són els creadors
i
fa molta il·lusió
és veritat
i a més
amb aquella supersala
no
sí
no clar
jo estava
que plorava
només d'imaginar
el que estarien sentint
no
és
molt bèstia
i
i la part més difícil
de la teva feina
que aquesta nota
l'he preguntat
me l'has dit una mica
que és la rapidesa
amb la que ho has de
amb la que ho has de fer
i si fots la pota
què passa
repeteixes
i ja està
clar
és la bondat d'això
no
de que estem gravant
doncs
és una professió més d'homes
de dones
o molt barrejat
jo et diria que durant molts anys
has sigut d'homes
perquè inevitablement
el cinema també ha sigut
una professió d'homes
nosaltres anem
sopeditats a això
jo quan vaig entrar a la professió
em van dir
bueno tu
sigues conscient que a partir dels 40
s'ha t'acabat la carrera
perquè no hi havia papers de dones
ah
hi ha un buit legal
allà
a partir dels 40
i no tornen a aparèixer
fins que no fan de mares o àvies
mares grans
diguem
bueno clar
àvies hi ha
i clar
i papers
que no solen ser
les protagonistes
de les pel·lis
però sí que és veritat
que en els últims anys
ha canviat una mica
la tendència
gràcies a Déu
i hi ha
una mica més
de presència
de dones
en un rang
d'edat
més variat
dels 40-50
que eren una mica
sí
això és veritat
i també
de més grans
que no facin de mares o àvies
o sigui
que facin altres papers
i ara sí que comences a veure produccions
que presten més atenció
això ho diu l'Emma Villaraçava
a la Casa en Flames
quan no sé quin premi va rebre
ho va dir
i diu
home almenys
que sigui un paper
que no sigui fer
de jubilada
exacte
clar
tenim més d'oferir
a part d'això
saps
que sí
és veritat
això no ho havia pensat
però és veritat
que amb aquest canvi
sí
jo noto que es va canviant
una miqueta la tendència
però en la part tècnica
sí que hi ha més dones
m'has dit una mica
a la part tècnica
o sigui els tècnics de so
no
és un món bastant més masculí
sí que és veritat
que les noies que hi ha
sí que n'hi ha alguna
de més gran
que fa com il·lusió
però ara comença a haver-hi
més noies
i són noies molt joves
els tècnics tots són molt joves
de doblatge
jo me'n recordo
que els anava parlant
com si fossin
de la mateixa generació
fins que un dia em vaig donar
que em duia 15 anys
quasi amb la persona
que tenia davant
i dic
val, callo
són molt joves
i ells funcionen diferent
o sigui la nova gent
que entra
treballa diferent
o no?
clar
no queda molta gent
de generacions anteriors
em parlo de molt anteriors
perquè hi ha hagut
molts canvis
a nivell tècnic
en el moment
en què
es van deixar enrere
les bobines
i va començar
protools
i es va tot
autopatitzar més
més tecnològic
i hi ha poca gent
d'aquella generació
que sobrevisqués
diguem
en aquest canvi
n'hi ha
i els durem
i a més em cauen
tots molt bé
però
no
el que s'han d'adaptar
és a treballar més ràpid
perquè
m'ha anat
molt de producció
i que ho volen per allà
ho volen per abans d'ahir
si t'ho donen
i diuen
val
però ja m'ho hauries
de mentir
mira
escolti
hem de fer tota una feina aquí
i quin
ja sé que suposo
que aquesta és una pregunta
més tòpica
però a mi m'agrada
fer preguntes tòpiques
també
quin paper t'agradaria doblar
en un futur
i quin paper
t'hagués agradat doblar
de dones
d'alguna pel·lícula antiga
o clàssica
de pel·lícula antiga
la Laisa Minnelli
a Cabaret
i
cantant i tot
i
sí
sí
si s'hagués doblat
buamos
i de pel·lícula futura
el meu somni humit
és
que la Jessi Buckley
que és una actriu
a qui jo he doblat
alguna vegada
va fer Cabaret a Londres
amb el Lady Redmayne
però com a musical
i m'encantaria
que aquesta producció
es portés en cinema
i pogués doblar
Cabaret
fent de Sally Bowles
és una gran banda sonora
Cabaret
és una gran banda sonora
doncs mira
amb això
m'adones peu
per entrar en la sintonia
de Dones amb Història
sí
entra a la sintonia
no vol entrar
que deu estar per aquí
no passa res
Dones amb Història
que avui parlarem
de la mare
de l'Aisa Minelli
que és la Judy Garland
que és una
bueno
una breu brillant
atrapada una mica
entre la llum i l'ombra
no?
al llarg de la
de la seva vida
que ella deia
sempre seré superada
per una cosa
la meva pròpia
la meva agenda
o sigui
m'ha sembrat una frase
com a molt
indicativa
del que va ser
Judy Garland
que va ser
mítica
per moltes generacions
les generacions joves
potser ja no la coneixen tant
però la meva
per exemple
sí
i bueno
és una dona
que a més a més
va tenir
aquestes dificultats
en alguns moments
de la seva vida
perquè també
va ser una mica
nina trencada
d'un Hollywood
que explodava
molt a les dones
en aquell moment
ella va néixer
com a Francesc Ethel Gamm
un 10 de juny del 22
a Grans Ràpids
a Minnesota
va ser una de les actrius
i cantants
més icòniques
del segle XX
amb una veu única
això m'ho pots dir tu?
és una veu única?
uf
uniquíssima
em porta la pell de gallina
aquesta veu
sí
més que la filla?
sí
també
no?
sí
diferent
no no
més que la filla
més que la filla
i amb una presència escènica
molt magnètica
que va cocarir Hollywood
i el món de la música
tot i això
doncs també va tenir
una pressió extrema
del món de Hollywood
i això la va portar
a addiccions
a la recerca constant
de l'amor
de l'estabilitat
bueno
va tenir
una vida
molt muga
de tella
és de família d'artistes
va començar
a actuar de petita
amb les seves germanes
i als 13 anys
no com tu
però diguem-ne que va ser precoç
va signar un contracte
a Metro-Golden-Mayer
i tot i que no era guapíssima
amb els cànons de bellesa
d'aquella època
sí que va
bueno
el seu talent vocal
és la que la va convertir
en una de les grans estrelles
sobretot a partir del Mac-Doth
aquesta pel·lícula
que va interpretar
Dorothy
i Over the Rainbow
és una de les cançons
jo crec
més cantades
pràcticament
sí
amb la màtica
és el cinema
la va convertir
en un ídol mundial
era més fàcil
suposo
en aquella època
ser algú conegut
a nivell mundial
que no ara
amb tanta tecnologia
no sé com ho veus
sí, no, eh
perquè això ho he pensat
moltes vegades
el que se'ls exigia
a nivell de virtuosisme
per ser qui eren
o sigui
per estar allà dalt
les grans de Hollywood
de l'època del cinema musical
a nivell de dansa
a nivell
o sigui
de fet
ai com es deia
la protagonista
de Cantando bajo la lluvia
que he oblidat el nom
de l'actriu ara mateix
sí
jo tampoc me'n recordo
ara
la pobra tenia
me'n recordo del Jim Kelly
no me'n recordo d'ella
malament
dona-lo conor també
molt malament
doncs la pobra tenia
18 anys
i de tantes vegades
que van gravar
el Good Morning
i que l'havia de ballar
amb talons
li van acabar
sagnant els peus
que la van haver de portar
a coll
fins al camerino
quan van acabar
Déu-n'hi-do
vull dir
era una època molt dura
i de fet
Judy Garland
va començar
amb les addiccions
perquè a la metro
li donaven de tot
per aguantar
perquè havia d'aguantar
un ritme de producció
que el seu pobre cos
segurament no l'aguantava
no l'aguantava
i així van començar
amb moltes addiccions
en aquella època
com és que ha sigut
bé, explica'ns
per què ha sigut l'ajudicar-la
perquè quan vaig descobrir
tot el món
dels musicals
del cinema clàssic
primer va ser
a través de la seva filla
va ser
a través de l'Aisa Minnelli
a Cabaret
i em va com fascinar
jo crec que a nivell vocal
l'Aisa era més
més potent
a nivell tècnic potser
o tenia més rang
que la seva mare
però quan vaig descobrir
la versió
ja gran
no gaire gran
perquè pobretes
se'n va anar molt jove
de Judy Garland
em vaig enamorar
perquè la seva veu
és com que guardava
tot el que havia viscut
i tenia com un cos
i una cosa
i quan la veies interpretar
li veies aquella fragilitat
però aquella força
a la vegada
em va
recordo que em va colpir molt
i em vaig començar
a tornar
absolutament fan d'ella
m'he escoltat mil coses
d'ella
he vist el Judy Garland Show
al seu programa
l'he vist mil actuacions
que han fet allà
i vaig començar
com a obsessionar-me
moltíssim
amb la seva figura
i com cantava
de fet l'imito moltíssim
a casa
sí
l'altre dia
estava cantant una cançó
que l'Adrià
no coneixia
de res
i em va dir
oh
perquè a ell no li agrada gens
el so antic
com de veu antiga
va dir
estàs cantant Judy Garland
una altra vegada
i dic
com ha sabut
qui era Judy Garland
em diu
perquè la imites
sempre
la cantes igual
quan cantes
algú d'ella
sempre cantes igual
i jo
cantes a casa?
sí
ara sí
quan tenia
tot el dia ocupat
cantant
doblant
abans de la lesió
que només feia
que cantava i doblar
que acabava rebentada
no cantava mai a casa
però ara
com que no canto mai
de moment
de moment
doncs em ve de gust
cantar a vegades a casa
si tinc molta feina
no
perquè clar
tinc la veu rebentada
i dic
sí home
però sí
ella va fer
pel·lícules com
Meet Me in St. Louis
amb Vincent Minelli
o Esther Paradise
una de les seves
col·laboracions
més recordades
amb Fred Astaire
i Star is Born
que és una de les millors
interpretacions dramàtiques
que li va valer
una nominació
a l'Òscar
i després va fer
per exemple
els judicis
de Nuremberg
un drama
on va demostrar
la seva capacitat
interpretativa
i va guanyar
una altra nominació
a l'Òscar
en aquest cas
com a actriu
secundaria
crec que no el va guanyar mai
a l'Òscar
i bueno
va tenir
va casar cinc vegades
això que dèiem
va buscar
l'estabilitat emocional
perquè ella va tenir
una lluita constant
amb aquesta addicció
a les pastilles
un hàbit imposat
ho has explicat tu molt bé
pels estudis de Hollywood
des que era adolescent
i això li va portar
problemes de salut mental
intents de suïcidi
i molts
molts
molts problemes
de fet
va morir
47 anys
47 anys
joveníssima
i semblava
molt més gran
perquè tu veies
els últims anys
de Judy Carlin Show
i deies
ui
tenia com cosetes
com de velleta
que tremolava
li tremolava
una mica la mandíbula
i pobra era
les addiccions
quin greu
però sí que és veritat
que és un personatge
potser ara
no tan
mira veus
clar jo dic
que es va morir
mentre que jo n'esqués
i jo ja tinc una edat
o sigui que
o sigui que
Déu-n'hi-do
perquè va ser una generació
d'artista
i la seva filla
bueno
ja va tenir
amb el segon maní
perdó
el primer
el David Rose
això m'ha semblat fortíssim
va ser un matrimoni
curt
influenciat per les exigències
de la Metro Golden Mayer
que li van prohibir
tenir fills
amb el seu primer matrimoni
li van prohibir
tenir fills
perquè no la podria explotar
òbviament
un horror
després es va casar
amb el Vincent Minelli
que va ser el pare
de la Isa Minelli
que és la que ha seguit
una mica els seus passos
i després també va tenir
dues filles més
la Lorna Loft
i la Joey Loft
que una sí que
va dedicar una mica
a la música
a la interpretació
però no deu ser molt coneguda
perquè jo no la conec
no em sembla de res
i l'altra filla
va optar per una vida privada
allunyada
va ser la que va tenir seny
de l'espectacle
perquè
bueno
i res
després també va tenir
violència domèstica
va tenir de tot
aquesta dona
amb el Marc Herron
que va ser molt curt
però amb violència domèstica
a més hi ha una època
que les dones
aquestes coses
tampoc és que suposo
no les devien poder
explicar en excés
i tot i que la Isa Minelli
també ha tingut
ara ja
no sé
i una adicció a l'alcohol
molt exagerada
també la seva carrera artística
s'ha acabat
s'ha acabat abans d'hora
per això
perquè se li va començar
va començar a perjudicar-se-li la veu
i clar
va quedar
frenar
va ser
els musicals serien el teu somni futur?
t'agraden tant?
no
m'agraden molt
però sempre dic que m'agrada més
el petit format
jo
el concepte gran format
tal com està ara mateix
al país
no
no em satisfà gaire
en quin sentit?
és que sembla
és com si més
és com si transformessin el teatre
en una oficina
quasi
8 xous a la setmana
no pots fer res més
està mal pagat
no ho sé
hauria de ser un paper
que diguessis
em motiva tant
que m'és igual
qualsevol altra cosa
com perquè
m'hi llancés
en canvi el petit format
té alguna cosa
que m'atrapa
a més
quasi sempre
llavors sí que trobes
més musicals de creació
que a mi això
em motiva molt més
amb gent d'aquí
gent que
que té ganes d'expressar
i d'explicar coses
i
tens connexió generacional
amb els creadors
i artistes
de la teva generació?
sí
clar
inevitablement
ens coneixem bastant
perquè
perquè hem estudiat junts
i és un país petit
sí no
i que al final
quan estrenes alguna cosa
doncs la directora
coneix a tal altra
i ve a veure't
i tu el coneixes
llavors un dia
que estrenes una altra cosa
és inevitable
acabar coneixent una miqueta
tota la professió
sentia un actor
amic
que no hi ha ecosistema
no hi ha star system català
aquest és un dels problemes
que tenim aquí
que no hi ha star system català
un ecosistema
i que bueno
que això genera
que no hi hagi
a vegades referents
o dones referents
o homes referents
tan clars
com en altres espais
ahí lo dejo
com a reflexión
i entrem
en la fase final
del nostre programa
que és un toc final
ara sí que hem d'anar
la sintonia
molt bé
Eli
Eli és la nostra tècnica
que després la saludaré
al comiat
i sempre ho dic
que hi ha poques dones tècniques
l'Eli és una
i molt contenta de compartir
vinga
toc final
Estel
per acabar de conèixer-te una mica
vinga
vinga
matinera o noctàmbula
matinera
sí
però molt molt molt
allò de les de 5
sí
jo sempre
pel matí
sóc molt més activa
útil
i funcional
que per la nit
sens dubte
i què feu té
per començar el dia
ni una cosa ni l'altra
els excitants
em van fatal
sóc una persona
molt nerviosa
jo necessito relaxar
no excitar
i llavors què fas
un kombucha
o què fas
un bon esmorzar
i ja està
amb aigua
amb aigüeta
sí
amb aigüeta
ordenada o caòtica creativa
ai caòtica creativa
m'agradaria ser una persona ordenada
però no em diguis
que no és un concepte xulo
allò de caòtica creativa
sí
és un bon eufemisme
bueno
però això
mira
agafes els llibres aquests
que ara s'han posat de moda
de les tiktokers
no
ordena
no no
la teva vida
no no
quina angoixa
passo passo
jo
parlar en públic
o escriure en privat
si haguessis de triar
parlar en públic
sí
jo sóc una tieta comunicativa
jo necessito
t'agrada improvisar
m'encanta
jo
jo hauria d'estar a la cubana
algun cop a la vida
perquè a mi això de baixar
a parlar amb el públic
sempre que algun espectacle
ens deien
aquí algú hauria de jo
jo sóc la voluntària
a mi m'encanta
sí sí
planificar-ho tot
o deixar-se'emportar
no es pot ser un híbrit
he de triar-ne una de les dues
bueno
què et sents més identificada
en tot cas
podem deixar un 60-40
vinga va
doncs
a planificar
potser
un 60-40
i sempre música
no perquè ja m'ho has dit
o amant del silenci impossible
tens silenci
en algun moment
de la teva vida
sí
i em fa feliç
el silenci
l'únic que sí que és veritat
que últimament
a la que estic una estona
com cuinant
no el que sigui
i poso la ràdio
llavors
però no
jo diria silenci
sí
i ets arriscada o prudent
prudent
això al llarg
ja de sempre
o perquè
el d'anar-te al teatre
va ser arriscat
a l'institut del teatre
sí
però li dono voltes
les coses
sí que de tant en tant
tinc un leap of faith
un salto de fe
però
sóc força prudent
i prefereixes platja
o muntanya
muntanya
i llibre amb paper
o llibre digital
amb paper
ara ja
clar era una pregunta
que tenia preparada
però ja no cal que quasi
que ni que te la faci
perquè anava a dir
clàssic del cinema
o novetats de plataforma
clàssic del cinema
i quan es tracta de menjar
què fas?
dolç o salat?
què prefereixes?
salat
sí, ets bona cuinera
es dir?
molt
quin és el teu plat?
va, el teu plat estrella
va, venen els convidats a casa
és el que jo triomfo sempre
jo diria que els plats
de cuina tradicional
plats de la iaia
són els que
em llueixo fort
sí
de la teva iaia
sí, sí, no
plats de concepte
de cuina catalana
de iaia
sí
ara hi ha tot un moviment
no cal ramen
ja tenim l'escudella
això és tot un moviment
jo no, a mi no em facis triar
això no
quan viatges
improvises o ho tens tot planificat?
força planificat
i a on t'agradaria
viatjar que no hagis anat?
al Japó
profundament
és que hi havia d'anar aquest any
al final no podrem
i el tinc aquí ficat
al Japó
i després Nova Zelanda
fer una ruta
del Senyor dels Anills
ah, mira
et va marcar
molt
m'encanta
m'encanta
i a sobres després
he doblat a la Galadriel
llavors ja
el cap a explotar
ho tens tot allà
prefereixes concerts en viu
o sessions de cinema?
mmm
sessions de cinema
sí?
sí, crec que sí
o sigui
m'agraden els concerts en viu
però no
no acostumo
i anava a dir
cuinar o que et cuinin
bueno, m'has dit que cuinaves bé
però cuinar o que et cuinin
que això és una altra cosa
jo crec que cuinar
és a dir
m'agrada molt que em cuinin
de tant en tant
però és que em relaxa
tant
tant cuinar
que no
cuinar, cuinar
cuinar
i si haguessis de viure
en una època diferent
passat o futur
quina triaries?
mira, de joveneta
sempre deia que als anys 20
l'explosió de
de l'art
la zona París
tot aquell món
hi ha una pel·li
que es diu
Midnight i París
de Woody Allen
que en el seu moment
vaig pensar
merda, em reflecteix molt
doncs amb això ens quedarem
perquè
hem arribat al final
Estel, moltes gràcies
Estel Torgelada
a vosaltres
moltes gràcies
per haver-nos acompanyat
en aquesta tarda en directe
amb les heroïnes quotidianes
que podeu recuperar
en plataforma de podcast
al llarg de la setmana
o quan vulgueu
gràcies Eli
pel teu suport tècnic
i aquí seguirem
ja sabeu que sempre dic
que és el segle de les dones
però queda molta feina
a fer
Notícies en xarxa
Bona tarda
Sola 7
Us parla
Mercè Roura
La reunió entre el govern
de la Generalitat
i els grups parlamentaris
per exposar-los al pla
per respondre
als nous arancels
dels Estats Units
està en marxa
per part del govern
a la reunió
i assistència