Title:

Neus Bonet: periodisme, ràdio i lideratge femení

## Context i protagonista **Heroïnes Quotidianes** entrevista **Neus Bonet**, periodista de llarg recorregut, primera dona al capdavant del matinal de *Catalunya Ràdio*, exdegana del *Col·legi de Periodistes de Catalunya* i presidenta de la *Ràdio Associació de Catalunya*. Al llarg de la conversa es repassen **els grans reptes del periodisme avui**, la seva **trajectòria vital i professional**, el **lideratge femení a les redaccions**, el paper de la **ràdio i els podcasts** i les **referents feministes** que l’han marcat, especialment *Montserrat Roig*. --- ## Periodisme avui: crisi de credibilitat i polarització ### Desinformació, algorismes i guerra del clic • El periodisme és ara mateix «notícia» per: - **Desinformació espectacular** i viralitat de notícies falses - **Pèrdua de credibilitat** dels mitjans - **Dificultat d’arribar al públic jove**, que s’informa per canals alternatius • Neus Bonet subratlla el paper dels **algoritmes**: - La **polarització "guanya" l’algoritme**: el contingut extrem genera més reaccions i rendiment econòmic - Això incentiva un espai públic de **blanc o negre, sense matisos** > «Com més polarització hi ha, l’algoritme guanya; les grans empreses també.» • La *guerra del clic* ha tingut conseqüències: - Titulars **enganyosos** per aconseguir visites - Les **subvencions públiques** s’han arribat a vincular al nombre de clics - Ara, amb la **intel·ligència artificial (IA)** i el canvi en el posicionament (abans Google, ara també IA), alguns mitjans digitals han hagut de fer **ERTOs i retallades**. ### Funció social del periodisme • En un entorn tan digitalitzat, per Neus Bonet: - El periodisme és **més necessari que mai** - Cal **trepitjar carrer**, parlar amb persones reals, fugir de fer periodisme només des d’una pantalla - L’ofici és el **reflex de la vida** de cada comunitat, i això exigeix **proximitat** • Dos eixos clau: - **Invertir** en bones condicions laborals perquè els periodistes puguin treballar amb temps i rigor - **Combatre la desinformació** amb eines de *fact-checking* (*CheckNews, verifica.cat, etc.*) • La fragmentació informativa fa que molta gent només rebi les notícies que **confirmen el seu propi biaix**, cosa que dificulta el debat compartit. --- ## Procés, Col·legi de Periodistes i gestió de la polarització ### Deganat en temps convulsos • Neus Bonet va ser **degana del Col·legi de Periodistes** durant **10 anys** (4 com a vicedegana amb Josep Maria Martí i 6 com a degana), en plena eclosió del **procés** (2017). • En aquella època el Col·legi tenia al voltant de **4.200 col·legiats** amb ideologies molt diverses, i es van viure: - **Tensions internes fortes** - **Polarització** entre periodistes partidaris i contraris al procés > «Vaig fer un màster de vida sent degana del Col·legi.» ### Diàleg, mediació i responsabilitat institucional • Aprenentatges principals del “màster”: - Intentar **asseure a la mateixa taula** perfils ideològicament molt allunyats - Fer del Col·legi una **institució al mig**, no una arma llancívola - Recordar que el Col·legi neix amb consens de tots els partits del Parlament i té el mandat de **defensar l’ofici** per sobre de les trinxeres • Pràctica concreta de cura de la comunitat: - Davant d’un comentari feridor a xarxes contra el Col·legi, **trucar personalment** a la persona - Explicar-li la informació que potser no tenia i, a partir d’aquí, que escrigui el que vulgui • Una de les claus que aplica sovint és el **sentit comú**: - Davant pressions sobre com obrir un informatiu, si se li vol imposar un criteri: demana que la instrucció sigui **per escrit**; si no, assumeix ella la decisió editorial - Defensa que, si t’han de rellevar del càrrec, que sigui per decisions **teves**, no per obeir ordres no assumides. --- ## Desigualtat de gènere al periodisme i lideratge femení ### Biaixos estructurals • **Paradoxa** al sector: - Les facultats i les redaccions estan **plenes de dones** - Però els **càrrecs de responsabilitat** continuen majoritàriament masculins • Per Neus, és especialment greu perquè som al **segle XXI** i, tot i això, hi ha sensació que en alguns aspectes **fins i tot hem retrocedit**. ### Liderar vs manar • Neus diferencia clarament entre **manar** i **dirigir**: - *Manar*: ordre jeràrquica ("fes això, ves allà"); és propi fins i tot de criatures - *Dirigir*: implica **respecte**, **complicitat** i **escolta** de tot l’equip • El seu estil de direcció: - Valorar des de la persona de producció fins al tècnic i als guionistes - **Escoltar propostes**, explicar els motius per acceptar o rebutjar - **Evitar la imposició**: les coses imposades no funcionen ### Lideratge femení • Segons la seva experiència, **les dones dirigeixen diferent**: - Des de l’**empatia** i el **respecte** - Amb un to menys jeràrquic i de “cadena de comandament” • Relata que, quan cal demanar a algú una feina complicada o poc atractiva, les dones solen buscar la manera de **convèncer, explicar, sumar**, en lloc d’imposar. ### Conciliació i penalització econòmica • Neus reconeix que ha pogut assumir horaris molt durs **perquè no té fills**: - Torn de 2 a 7 de la matinada als inicis - Entrar a les 12 de la nit i plegar a les 9 del matí a *Catalunya Ràdio* - Els últims 9 anys: entrar a les 3 de la matinada i plegar a les 3 de la tarda • Observació crítica: - A les redaccions, qui es **redueix la jornada** i renuncia a ingressos per cuidar la família són **quasi sempre dones** - Això implica **menys cotització** i futur de **pensions més baixes** • Quan li demanen consell a les noies joves, admet que és difícil perquè són opcions **molt personals** i el sistema encara penalitza fortament. ### Dones a les tertúlies • Com a directora del matí de *Catalunya Ràdio* va fixar una norma clara: > «A cada tertúlia hi ha d’haver una dona.» • Això va generar crítiques perquè per fer espai a dones calia **desplaçar tertulians habituals**, majoritàriament homes. • També denuncia l’**autocensura** d’algunes dones que rebutgen anar a tertúlies per por de “no saber prou”, mentre constata que alguns homes hi opinen sense tenir la mateixa preparació. --- ## Vocació, trajecte professional i identitat periodística ### Orígens personals i entrada casual a la ràdio • Cognom matern *Vegant*, amb arrels a València. Famílies molt **radiòfiles** i lectores. • L’arribada al periodisme va ser **casual**: - Es queda sense feina - A **Ràdio Reus** busquen un DJ per posar discos de matinada - Fa de 2 a 7 del matí i descobreix que la música és central a la seva vida • Passos següents: - **Ràdio Salou**, en un projecte impulsat per Josep Maria Martí - **Ràdio Popular de Reus (COPE)**, on comença amb música però s’avorreix i demana fer entrevistes - Allà, el cap d’informatius **Carles Francino** li proposa passar a informatius. Des d’aquí ja no en surt mai. ### Barcelona i salts professionals • Surt de Reus quan **Ràdio Popular** es converteix pràcticament en repetidor i ella es queda sense feina. • A Barcelona la dirigeixen a dues opcions: **Cadena 13** i **Cadena Catalana**. Entra primer a Cadena 13 (a la Diagonal) i a partir d’aquí va encadenant: - *Cadena 13* → *Catalunya Ràdio* → *Una Catalana* → retorn a *Catalunya Ràdio* ### Informatius locals i consciència d’ofici • És a **Reus**, fent informació local, on **pren consciència** que és periodista: - El periodisme local és **molt dur** perquè parles de **veïns i conciutadans** - Allò que dius pot afectar directament famílies > «Amb una mala notícia mal redactada o no contrastada pots ensorrar la reputació d’una persona o d’una família.» • Allà entén profundament la **responsabilitat** del llenguatge, la necessitat de **contrastar** i de fugir d’**adjectius innecessaris**. ### Programes vs informatius • Ha treballat tant en **informatius** com en **magazines/programació de tarda** i li agraden molt **ambdós registres**. • Informatius: - Ritme alt, immediatesa - Estrès per contrastar i no equivocar-se - Adrenalina, que pot enganxar però també es **gota** amb els anys • Programes: - Donen temps per **analitzar la realitat en profunditat** - Permeten mirar les notícies des d’una perspectiva **polièdrica** - Espai per **llibres, curiositats, riure** i converses més llargues • Es declara fan dels enfocaments actuals que analitzen les notícies des d’angles nous (cita *Manel Elies* i *Agnès Marquès* com a exemple d’aquesta mirada de vespre). ### Autoexigència i síndrome de la impostora • Tot i l’experiència, confessa que **no se sent còmoda com a tertuliana**: - Diu que pensa sovint «a qui li pot interessar la meva opinió?» - Continua patint una certa **síndrome de la impostora** • Quan col·labora a Betevé a *Bon Dia Barcelona*, se centra en parlar de **Barcelona**, una realitat que coneix i trepitja. --- ## Ràdio Associació de Catalunya i el valor de la ràdio local ### Què és la Ràdio Associació de Catalunya • Explica que **Ràdio Associació de Catalunya** és: - Una **cooperativa** i “cos jurídic” dels orígens de la ràdio catalana - Hereva dels **pioners de la ràdio** a Catalunya (fa poc se’n va celebrar el centenari) • Aquests pioners no només van innovar en ràdio, sinó també en: - Inicis de **televisió** - Difusió d’informació **meteorològica** - Voluntat de **democratitzar la cultura** i fer arribar la vida cultural de Barcelona a tot el territori • Actualment la cooperativa és **titular de freqüències** que permeten el funcionament de **RAC1 i RAC105**, i continua promovent activitats i premis de ràdio. ### Premis Ràdio Associació i arxiu • S’està fent un **procés de digitalització** de tots els **Premis Ràdio Associació de Catalunya**: - Premis molt prestigiosos, encara que **sense dotació econòmica** - Volen **reconèixer la ràdio en català** a tots els nivells, inclosa la ràdio **local**, no només les grans cadenes ### Defensa de la ràdio local i cas de Ràdio Molins de Rei • Per a Neus, la ràdio local té una **vocació global** gràcies a internet i el podcasting: - Algú que viu a Berlín pot seguir el que passa a casa seva escoltant **Ràdio Molins de Rei** via web o podcast - Això evita el **desarrelament** i reforça la **comunitat d’origen** • Destaca la importància dels **arxius sonors** que generen les emissores locals. --- ## Podcasts, vídeo i transformació dels formats ### Hàbits d’escolta de les noves generacions • A les aules universitàries on ha fet de professora constata que molts estudiants: - No llegeixen diaris en paper - No miren **televisió convencional** al sofà - No escolten **ràdio lineal** • Però, sorprenentment, sí que escolten **podcasts llargs**: - Sobre salut mental, feminisme, nutrició, etc. - De **30 minuts, 1 hora o més** > Això desmenteix el tòpic que «no aguanten més de 30 segons». Aguanten, si el contingut els interessa. • A partir d’aquests podcasts se’ls pot **arrossegar cap a la ràdio** (en diferit o en directe), encara que no sigui en el format tradicional. ### Podcast com a eina de llibertat d’horari • Ella mateixa, ara que ha deixat d’aixecar-se de matinada, escolta programes matinals **quan li va bé**, descarregant-los en podcast. • Valora el podcast com un **gran avantatge de flexibilitat** tant per oients com per professionals. ### Ràdio i vídeo: màgia perduda i presència necessària • Sobre el **videopodcast** i la instal·lació de càmeres als estudis de ràdio, té sentiments mixtos: - D’una banda, han **trencat part de la màgia** de la ràdio, aquella fantasia de la veu que no té rostre - D’altra banda, són **imprescindibles per ser visibles a les xarxes**, on “som tots” > «Abans deien: si t’enamores d’una veu radiofònica, no vagis mai a l’emissora.» • Comparteix anècdotes d’oients que, en conèixer-la en persona, deien: «no t’imaginava pas així» — per bé i per mal. • La conductora del programa explica que prefereix compartir **petits fragments en vídeo (reels)** com a *tràilers* de l’entrevista, per no trencar la **intimitat** del moment. --- ## Docència, vocacions joves i precarietat ### Experiència com a professora • Ha estat docent a: - **Universitat Pompeu Fabra (UPF)** - **Universitat Ramon Llull** - **Universitat Internacional de Catalunya** • Va deixar la docència per dues raons principals: - Una etapa d’**apatia generalitzada** d’alguns estudiants, com si “se’ls hagués de regalar el títol” - Sentir que les noves eines tecnològiques i la IA requerien un **llenguatge i agilitat** que ella creia que altres docents més joves podrien oferir millor ### Per què volen ser periodistes? • En una xerrada recent a la UPF, gira el paper i pregunta als alumnes: **«Per què voleu ser periodistes?»** • Respostes que la sorprenen i l’esperonen: - Molts volen ser **corresponsals de guerra**, tot i el risc vital - Una part significativa (sobretot nois) volen fer **periodisme esportiu** - Altres s’inclinen pel món de la **moda** o el **"periodisme rosa"** • Interpreta que, malgrat la precarietat, **continuen existint vocacions fortes**. ### Precarietat i paper del Col·legi • Recorda que el periodisme és una professió **històricament mal pagada**, amb algunes excepcions. • El **Col·legi de Periodistes** treballa contra la precarietat, especialment entre **dones periodistes**, on la situació és encara més greu. • Defensa una visió activa de la col·legiació: > «No pensis tant què pot fer el col·legi per tu, sinó què pots fer tu pel col·legi.» — lluitar col·lectivament per **dignificar l’ofici** i compartir experiències entre generacions. --- ## Referents femenins: Montserrat Roig i altres veus ### Montserrat Roig com a gran referent • Neus Bonet tria **Montserrat Roig** com a dona de la seva història per diversos motius: - Periodista i escriptora amb una **obra de referència**: *Els catalans als camps nazis* - Gran entrevistadora, capaç de **formar-se molt bé**, escoltar de manera profunda i **repreguntar amb intel·ligència**, sense agressivitat - Defensora del **paper de les dones** amb múltiples articles i intervencions • Admira especialment el seu estil d’entrevista: - Plans de guió previs que **sabia abandonar** si la conversa prenia un altre camí interessant - Capacitat de **fer emergir el món interior** del convidat • Explica que el **Centre de Documentació** del Col·legi de Periodistes porta el nom de *Montserrat Roig*, decisió impulsada per la degana **Montserrat Minobis** i la junta d’aleshores. ### Altres referents femenins • **Teresa Pàmies**: - Col·laboradora seva en un magazín de tarda - Dona "de pedra picada", de presència forta i molt respectuosa amb la distància personal - Gran capacitat d’**anàlisi de la situació mundial** i del **paper de la dona** • **Maria Aurèlia Capmany**: - Referent intel·lectual i feminista, també vinculada a Montserrat Roig • **Avia i mare** de Neus: - No com a referents públics, però sí com a **origen radiòfil i lector** que la va marcar profundament. --- ## Feminisme en hores baixes i captura de la joventut ### Feminisme qüestionat • Coincideixen que el **feminisme** viu un moment de **desprestigi o esgotament públic**: - Sempre s’ha de **justificar constantment** - Mentre tothom entén la lluita contra discursos d’odi o xenofòbia, el feminisme genera dubtes recurrents > «Som el 52% de la població mundial, paguem els mateixos impostos i hem de tenir els mateixos drets.» • Malgrat dècades de lluita, percep que cal tornar a **reivindicar coses molt bàsiques** una vegada i una altra. ### Sola, pantalles i extrema dreta • Mostra preocupació per l’impacte de les xarxes i la soledat en la joventut: - Hi ha molts nois i noies que pateixen **soledat no desitjada** - Estan enganxats a **ordinadors i videojocs**, cosa que els fa vulnerables • Aquests perfils són **carn d’extremisme**: - Poden ser captats per **extrema dreta**, **jihadisme** o altres formes de radicalització - L’extrema dreta sap **aprofitar les converses** i malestars per penetrar-hi • Al feminisme això li afegeix un context hostil, especialment entre una part dels **nois joves**, on creixen discursos **antifeministes**. --- ## IA, biaixos i futur personal ### Biaix de gènere en la intel·ligència artificial • Neus Bonet es declara **molt empipada** amb el **biaix de gènere** de la IA: - Ho compara amb altres biaixos històrics (assaigs clínics fets majoritàriament amb homes) - Li sembla incomprensible que, amb tants anys de lluita feminista, la IA repeteixi **patrons masclistes** > «Després de 44 anys d’ofici, encara estem així?» ### Què li queda per fer? • No s’ha marcat mai **grans objectius de carrera**; la vida l’ha anat portant per camins diversos. • Ara no té una “llista de pendents” espectacular. El que vol és: - Continuar **mirant el món amb ulls de periodista** - Gaudir del **luxe de llegir la premsa amb calma** cada dia - Entendre en profunditat el **context internacional i social** en què viu • Sent que la vida la seguirà portant per camins que ara encara no veu, i no vol viure instal·lada en el **lament del que no va fer**. --- ## Hàbits actuals: lectura, viatges i presentacions de llibres ### Llegir per plaer • Després d’anys llegint per feina (cimeres, geopolítica, economia, etc.), ara vol llegir **novel·la i assaig per plaer**. • Diu que **llegir molt** és el que li ve més de gust en aquesta etapa. ### Viatjar • Li agrada viatjar, però reconeix que darrerament ha prioritzat **la lectura** per sobre dels viatges. «Ja viatjaré», comenta. ### Presentar llibres • Se li demanen sovint **presentacions de llibres**: - Cita un llibre que la va impactar especialment (*El mar que brilla i riu*, que presentarà a la Montse Barderi) - Ha presentat també *El bosc de les sorpreses* d’**Albert Beorlegui**, dins l’espai del *Via Lliure* de Xavi Bundó a RAC1 • Per ella, aquests encàrrecs són una manera de **mantenir-se activa** en el món cultural i radiofònic. --- ## Ràdio, tecnologia i resiliència del mitjà ### Què queda per inventar a la ràdio? • Creu que **encara hi ha molt per inventar**: - Si fa uns anys li haguessin dit que treballaria amb rils, IA i xarxes socials com ara, no s’ho hauria cregut - La velocitat amb què evoluciona la tecnologia fa pensar que vindran **nous formats i usos** de l’àudio ### La ràdio de piles i les crisis • Recorda la **Dana** i el dia de la gran apagada elèctrica: - La **ràdio de piles** va ser l’única que va funcionar - Molta gent jove ni tan sols tenia ràdio física; els aparells depenien de la càrrega del mòbil • Fa gràcia com veïns baixaven a casa seva perquè sentien que ella escoltava la ràdio i volien saber **com** (amb una ràdio de piles tradicional). • Contrasta això amb la situació de la televisió: a TV3 deien “estem parlant però no sabem si ens veu ningú”, mentre la ràdio sí tenia **molta audiència real**. --- ## Tancament: llegat i memòria • La conductora li recorda el **Premi Comunicació de Ràdio Molins de Rei 2025** i la connexió emocional amb **Miquel Armengol**, molt recordat a l’emissora. • Neus no s’ha plantejat gaire si li agradaria ser recordada, però li agrada la idea que, mentre es parla d’algú i se’l recorda, **continua present entre nosaltres** a través del seu llegat. • L’entrevista acaba reivindicant que, malgrat estar “al segle de les dones”, **queda moltíssima feina per fer** i que programes com **Heroïnes Quotidianes** contribueixen a **fer xarxa** entre dones i a visibilitzar trajectòries que inspiren.

['periodisme', 'ràdio', 'Ràdio Associació de Catalunya', 'Ràdio Molins de Rei', 'Heroïnes Quotidianes', 'Catalunya Ràdio', 'lideratge femení', 'feminisme', 'desinformació', 'algoritmes', 'clicbait', 'intel·ligència artificial', 'procés català', 'Col·legi de Periodistes de Catalunya', 'ràdio local', 'podcasts', 'videopodcast', 'xarxes socials', 'precarietat laboral', 'vocacions periodístiques', 'tertúlies', 'Montserrat Roig', 'Teresa Pàmies', 'Maria Aurèlia Capmany', 'biaix de gènere', 'extrema dreta', 'soledat juvenil', 'lectura', 'presentació de llibres', 'arxiu sonor']