Aquí comença Heroïnes quotidianes.
Un programa on les protagonistes són dones amb experiències a compartir
i que ens inspiren al llarg de la vida.
Us parla Bego Floria i avui ens acompanya Sònia Serrano Cardenal,
pagèsa Masovera de Can Capellans. Molt bona tarda.
Bona tarda.
Molt contenta que ens acompanyis avui.
Jo també, molt contenta que m'he de estar aquí.
La tardor, la tardor. No hi ha tomàquets a la tardor.
No hi ha tomàquets a la tardor.
És que això, mira, vull començar per aquí, eh?
Les tomàquets s'han de menjar quan s'han de menjar.
Quan s'han de menjar, exacte.
A mi, o sigui, ho vaig aprendre ja d'adulta, vull dir, de jove, però...
De fet, va ser la primera conversa que vaig tenir amb el meu company
quan ens vam conèixer.
Bé, ja ens coneixíem una mica, però quan ens vam conèixer com a companys.
I just parlàvem d'això, no?
Recordo que jo ja estàvem mirant altres maneres de viure el món
i de fer-ho una mica més amable per tothom.
I recordo, doncs, això, que l'Albert em parlava dels tomàquets, no?
Vull dir, de dir, ostres, seria molt millor el món
si tothom mengés de temporada i de proximitat.
I, bueno, ens ha unit ara una història a través dels tomàquets que, bueno...
I quan és la temporada de tomàquets?
Doncs la temporada de tomàquets aquí comença...
O sigui, es planta en l'abril, llavors, al juny podries començar a collir-ne algun.
Això, si no, hi ha hivernacle.
Amb hivernacle canvia una mica.
Clar, però el de l'hivernacle és el que fa que puguem menjar tot l'any.
Tot l'any, exacte.
Però, bueno, podria donar-se el cas d'uns pagesos que tinguessin aquí un hivernacle,
llavors seria...
Seria quilòmetre zero.
La modernitat, no?
També ens hem d'acompanyar d'això, seria quilòmetre zero
i podries avançar una mica la temporada.
Potser no cal plantar-los al febrer, però...
Clar.
A l'abril, sí, ja pots menjar algun tomàquets.
M'has fet pensar preparant l'entrevista, eh?
Tot això de les tomàquets, però tu dies donant-li voltes, eh?
Sí.
De fet, avui m'he fet una manita sense tomàquets.
Sense tomàquets.
No, no, no.
Bé, encara podries trobar algun dels últims, però nosaltres fins ara hem tingut algun.
Déu-n'hi-do.
Jo t'he de dir que això del calendari del pagesos ho recordo a casa meva quan era petita
i ara no és com usual, no?
No, perquè estem acostumats i habituats a comprar qualsevol cosa del nostre entorn i d'altres entorns, no?
Vull dir, vas a un supermercat o a una friteria o a una parada de pagesos o de plaça, eh?
I normalment tenen productes que no són només de temporada, no?
Clar, el consumidor vol això i tothom s'hi posa, però, bueno, seria un altre el món que tindríem.
Si fos tot més en temporada.
Sí, jo crec que sí.
Bé, això parlarem-ho durant l'entrevista, perquè he arrencat per aquesta idea, perquè m'ha semblat molt potent,
perquè això identifica molt qui ets tu, Sònia, no?
Una mica en aquests moments de la teva vida, perquè tu has estat moltes coses i altres que també t'han apassionat molt i ara les coneixerem.
I ara ets pagesa i masovera, que ara explicarem també què vol dir ser masover, que sou, bueno, amb la teva parella, viviu amb aquest mas de mas capellans.
Però tu, bueno, ets de Molins de Rei.
Sí.
A més a més, en aquesta casa havies fet ràdio.
Sí, sí, m'he posat molt contenta. Vaig estar una temporada treballant a la biblioteca i fèiem un programa d'animació de lectura i de tots els àmbits de la biblioteca.
I després jo també vaig estar al Casal de Joves, que vam crear l'antiga nau que hi ha al carrer Reseta.
I allà vaig fer també un programa de ràdio, que es deia L'Altra Veu, amb el Roger Castillo.
Quan vau fer aquest Casal de Joves, que era d'entra del moviment del MIP.
No, això ja era després.
Sí, sí, sí.
Bueno, estava situant-te, que ets de la Sònia Serrano Cardenal, i és de Molins de Rei.
Tons pares són de fora, no?, de València, de Conca, València, que el tenim amb el pensament aquests dies molt, eh?
Déu-n'hi-do. Tens família per allà encara?
Família molt llunyana de la meva iaia, però és a Llora, no ha estat molt afectat, sí.
Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do. I tu ja vas néixer aquí, i Molinenca de tota la vida.
Molinenca de tota la vida.
Vas estar al Castell Siuró, i de petita, doncs ja vas començar a apuntar maneres, no?, amb això de dir, no?, del sentit de la justícia i que el món sigui millor.
Sí, això, des de ben petita, que em preocupava moltíssim, i vaig anar com buscant el meu caminet per intentar posar el meu granet de sorra.
Tu ets la gran de tres germans, germanes, noies.
Sí, érem tot dones de casa, sí, menys mon pare.
Noies. I això de ser gran, ser la gran, t'ha marcat una mica?
Jo crec que sí, sí. Jo crec que el rol que ocupem en una família ens marca molt, i ser la gran, en el meu cas, m'ha fet ser molt responsable.
Potser, potser, a vegades, fins i tot massa, no? Vull dir, ara, com a adulta, estic resituant-me, no?, també amb la meva família, no?, i intentant ser més mesurada en aquest rol.
Però sí, jo crec que ser la gran de les germanes és molt potent, sí.
Tots els rols, eh?, segurament tenen el seu...
La seva cosa.
La seva dificultat, i la seva... Però, ostres, ser germana gran, sí.
Jo, ara que tinc filles, no?, vull dir, intento que... No donar-li aquest pes a la meva filla, però veig que passa sense...
O sigui, que és alguna cosa que va més enllà de la criança, o sigui, conscient i inconscient, què fas, no?
O sigui, no sé, és com... Una mica màgic, això.
Tens una nena de 14... Espera, que me'ls he apuntat per aquí, ara no els veig.
14, 12...
Quasi 10, gairebé 10.
I el petitet, no?
Què fa 3?
14, 12, 10, i el petitet, que és el nen, que fa 3 anys...
Tu també valenta, eh?, amb aquests temps que vivim.
Sempre dic valenta o inconscient.
Crec que més la segona que la primera, però sí, sí.
Sí, la veritat és que sí.
Bé, tant jo com el meu company volíem família nombrosa,
i estem molt contents, eh?
A vegades és una mica complicat, però...
Estressant.
Sí, estressant, complicat, sí.
Però...
Surtout perquè per posar tanta gent en un cotxe sempre és difícil.
Sempre, sí.
I gairebé tots els cotxes són de 5, això ja per començar.
Però sí, sí, la veritat és que...
Sí, el número complica una mica.
Tu, quan eres petita i començaves amb aquest esplai,
que ara explicarem, del moviment infantil de barriades,
i començaves amb aquesta mirada al món d'intentar que les coses fossin millors,
t'imaginaves on estàs ara?
No, ni molt menys.
Vull dir, clar, jo de ben petita ja vaig...
O sigui, em vaig visualitzar fent d'advocada,
que després ho fem també.
És la teva altra professió.
Exacte.
I m'imaginava vivint d'una altra...
O sigui, sí, jo soc molt cosmopolita,
i realment vinc d'una família que no tenia pràcticament contacte amb la pagesia,
i m'arriben a dir als 15 anys o als 16 que faria de pagesa
i estaria vivint a una masia aquí a Molins,
i no m'hagués cregut ni de conya.
Vull dir, no, no.
Déu n'hi do la vida per on ens porta.
Tu, quan eres petita, què somiaves?
Perquè jo crec que ja...
No m'has dit...
Vas fer dret i advocacia.
Sí.
Que a vegades diem que és el mateix i no.
No, clar, són coses diferents, sí.
I no, i no.
Que ara ho explicarem en aquesta etapa.
Ho vas fer a la Universitat de Barcelona.
Vas anar cap aquí, però tu això ho volies fer des de molt petita.
Sí, des de molt petita.
Jo m'imaginava, jo crec, des de...
O sigui, als vuit anys m'he imaginat advocada
i m'imaginava la típica persona amb un tratge, no?
Vull dir, una mica la impressió que tens dels jutjats americans, no?
Des, protesto, senyoria, allà, com lluitant-ho molt vivament, no?
M'imaginava més així.
Després, quan ja em vaig anar fent una mica més gran,
també m'imaginava fent temes més amb cooperació internacional
o alguna cosa així, no?
I, clar, vull dir, la meva vida va donar una mica un gir al conèixer l'Albert
i vaig anar a parar aquesta altra activitat, no?
Però no m'imaginava per res que acabaries aquí.
Anem per pams.
El MIP, vinga, jo volia parlar del moviment...
Infantil de barriades.
Infantil de barriades, exacte.
Que és una entitat que ha tingut molta força aquí a Molins
i que és un exemple d'entitats escoltes, no?
Bé, neix de la parròquia, no?
El moviment infantil de barriades i de tot...
O sigui, tota una població migrada, no?
Del sud d'Espanya, que de cop i volta es troba una mica vivint en unes condicions
no del tot favorables en tres barris de Molins de Rei, no?
El que seria el barri de l'Àngel, a dalt de tot, on hi ha el Castell Siuró
i l'Institut Bernat Alfarré, la Riera Bonet i el barri del Canal, la Incresa.
Doncs, aquestes barriades, parlem dels anys 60, jo crec que és més 69, sí, 70, 80,
vull dir, no tots els carrers estaven asfaltats, hi havia problemes de salubritat, vull dir,
hi havia també després tot el tema de drogues, no?
Que quan va arribar l'heroïna és on es van situar, no?
En aquests barris.
Bé, jo ho sé d'augudes, eh?
Vull dir que no recordo tot això ni molt menys.
No, perquè sóc molt jove.
Sóc molt jove, sí.
A les 80 tot just naixia.
Però, llavors, clar, hi havia una situació amb els joves i infants en aquests barris
una mica com deixats anar, no?
Els pares treballaven molt, les manes també, i llavors neixen de les parròquies
i dels joves voluntaris a la parròquia el moviment, o sigui, l'esplai, no?
I llavors es generen activitats perquè aquests infants i aquests joves
tinguin espais lúdics i de lleure cuidats.
I també generen activitats que potser, d'una altra manera,
les famílies no haguessin pogut organitzar o pagar, no?
Ara s'està recuperant una mica la memòria de tota aquesta època, no?
Amb pel·lícules i amb mirades.
Jo crec que és important recordar-ho.
Tu no vas veure exactament això, ho vas veure després,
però una mica perquè la gent entengui, els que no coneixen el que és un esplai,
hi ha molta gent que sí, però hi ha molta gent que no,
des del teu punt de vista, o a tu personalment,
quins són els valors o quina és l'emprenta que t'ha deixat a la teva vida?
Ostres, per mi l'esplai ha estat molt, molt important.
M'ha ofert, i crec que és el que ofereix una mica a tothom,
una altra mirada, no?
El fet que t'acompanyin persones molt properes a la teva edat,
però que són una mica més grans, no?
Fan que et mostrin el món d'una forma molt més innocent i més atrevida, no?
Vull dir, els adults, quan ens fem pares i mares, no?
Comencem a tenir una sèrie de pors, que són normals, jo crec,
de l'etapa que estem vivint, però quan ets jove hi ha aquesta inconsciència
que et llença una mica a obrir portes, que de l'altre...
O sigui, que un adult ja...
És més conservador.
És més conservador, exacte.
I crec que és molt interessant com això, no?
Aquesta mirada com més innocent, jo diria això, eh?
Vull dir, amb responsabilitat, eh?
Perquè els monitors i monitores fan una tasca amb molta responsabilitat
i això és així i crec que s'ha de valorar.
Però sí que és veritat que hi ha com aquest punt d'atreviment
i de transgressió una mica que els adults més grans no ens atrevim, no?
I això, doncs clar, t'obre portes,
depèn de la inquietud que tingui cadascú, no?
Però t'obre portes que d'altra manera no tindries, no?
Tu ets dels 80 i no tenies les xarxes socials i no tenies els mòbils.
Per sort, jo crec.
Els mòbils.
Aquests moviments que tu vas viure,
creus que encara tenen sentit avui en dia?
O el tema dels mòbils o aquest tipus de coses?
Jo crec que l'etapa que estem vivint amb la tecnologia dificulta, no?
Crec que tenen més sentit que mai,
però crec que hi ha un repte.
Aquesta generació que està fent de monitor a monitor ara
tenen un repte que és transgredir això.
I aquest és molt difícil.
Vull dir, crec que ens han posat reptes tant als monitors com a les famílies,
com als propis infants i joves,
molt difícils perquè és complicat anar...
No dic en contra, eh?
Perquè crec que no s'ha d'estar en contra de les xarxes ni molt menys,
però buscar camins alternatius perquè no tot són les xarxes.
Perquè no sigui una dependència.
Exacte, i crec que quan estem tan ficats amb el tecnològic
ens oblidem que hi ha un món real que es pot tocar, no?
La muntanya, vull dir, no sé, espais que joves i infants
haurien d'explorar moltíssim i que...
No sempre és així ara.
Mentre estan a la xarxa, exacte, no estan gaudint d'aquests espais.
Tu en aquella època algú et va dir, no recordo aquí,
que eras l'abogada del diable.
Ma mare.
Ah, ta mare.
Ma mare.
Jo sempre esmento les mares, no?
Ta mare que és la Marisol.
La Marisol, sí.
Sí.
Ta mare va dir que tu eres l'abogada del diable.
Perquè sempre estava, bé, de ben petita,
sempre estava com, bueno, això,
buscant justícies i injustícies pertot arreu
i qüestionava moltes coses a casa
i sempre em deia això, no?
I a mi em va marcar molt
i, de fet, doncs, d'aquí neix la meva vocació.
Cap a l'abocacia.
Cap a l'abocacia.
La meva primera vocació.
La meva primera vocació.
Sí, exacte.
De camí cap aquí,
ho has dit una mica al principi,
també vas participar en l'impuls del Casal de Joves.
Sí, vaig estar al Casal de Joves de Molins de Rei.
Bueno, de fet,
l'Esplai també t'obre aquestes portes, no?
T'ensenya una mica què vol dir l'associacionisme
i el voluntariat
i llavors, doncs,
jo sempre he tingut com molt aquesta inquietud, no?
I llavors vam estar, o sigui,
vaig estar molts anys a l'Esplai
i després també vam crear el Casal de Joves.
Vaig estar un temps vivint en una casa ocupada
que tenia un espai que era Calabanya,
que hi havia un pacte amb el propietari.
Jo hi vaig arribar quan ja estava tot fet, eh?
Però vam crear un centre social
que també és, bueno,
va ser un moviment interessant.
Sí, bàsicament...
Vas començar...
I llavors vas tirar cap a l'abocacia,
però no et va agradar gaire al principi.
Els dos primers anys bastant.
Va ser tercer.
Jo vaig fer un Erasmus a Toulouse
i quan vaig, clar, vaig marxar d'Erasmus
i n'estava treballar
perquè la beca que em donava no era suficient
i la meva família no em podia costejar l'estada.
I llavors vaig descobrir
que podia fer-me valer per mi mateixa
i, bueno,
va ser una opertura al món
molt gran fer l'Erasmus.
I quan vaig tornar, clar,
jo venia d'haver experimentat moltíssim
amb entitats d'allà, no?,
amb col·lectius d'allà.
i vaig tornar i em vaig sentir com...
Necessito canviar això que estic fent, no?
Vull dir, allò com m'està portant la carrera
no m'està acabant de...
Jo treballava en un banc llavors
i no em sentia realitzada en això.
Vull dir, treballava els caps de setmana,
mentre estudiava.
I llavors, un dia a la universitat
vaig veure un cartell
que es deia Dret al Dret,
un programa que permetia
fer l'últim pràcticum de la carrera
a una entitat social.
i, bueno, me'n recordo el dia
que vaig trobar el cartell
que em saltaven els ulls, no?
De dir, hola!
I vaig fer el meu pràcticum
al Casal d'Infants.
I llavors vaig conèixer l'Albert Parés,
que és un gran advocat social,
que en aquell moment es dedicava
molt a l'estrangeria.
Era un moment on hi havia
moltes persones migrades
que sí que tenien oportunitat
de fer-se papers, no?
I llavors, bueno, em va obrir un...
O sigui, aquest pràcticum
i l'Albert en concret
em van obrir tot un...
Un pràcticum perquè no sabia què és,
que és com el final de carrera.
Sí, és unes pràctiques, exacte.
Clar, estem parlant d'un programa
de fa 20 anys.
Vull dir que ara que ha canviat
tot el sistema educatiu
no sabia quin seria l'equivió de mà.
Però sí, serien unes pràctiques, exacte.
I vaig estar allà
i em vaig quedar tot el curs.
Només havia de fer uns mesos
i em vaig quedar tot el curs.
I per mi va ser això,
una mirada...
O sigui, veure com que
podia dedicar-me a l'advocacia
d'una manera molt la fi
a la meva manera d'entendre el món, no?
I amb aquesta mirada
d'intentar canviar,
d'intentar posar el meu granet de sorra
perquè les coses canviessin una mica.
La gent que ens escolta potser,
perquè és un advocat, diguem-ne,
penalista, mercantil,
és com més habitual.
Un advocat social,
si l'haguessis d'explicar?
Mira, seria...
Ja ho has dit ara,
que tocava amb temes d'estrangeria, no?
Però també de menors, també...
Sí, seria un advocat
que treballa per aquelles persones
més vulnerables, no ho sé,
en situació de risc social.
Vull dir, aquelles persones
que no accedirien a, potser,
altres serveis,
doncs l'advocat social
fa una mica de pont, no?
Jo, a tots els anys que porto
treballant com a advocada social,
molt sovint el que faig una mica
és de pont entre l'advocat,
perquè a les entitats on he treballat,
si hi ha advocat d'ofici,
es treballa amb l'advocat d'ofici.
Però sovint
s'ha de fer com un pont
entre l'advocat d'ofici
i la persona atesa,
perquè són persones
amb dificultats molt grans
en molts sentits, no?
I ara, a l'última meva etapa,
he treballat a Rels Fundació
amb persones que viuen a carrer
i necessiten un altre ritme,
un altre vocabulari,
un altre saber fer,
perquè al final
no els podem exigir,
aquestes persones,
el mateix que una persona
que té totes les seves necessitats bàsiques
descobertes,
necessites una altra mirada
per acompanyar-les.
Seria això,
acompanyament jurídic,
el que fem des d'aquesta mirada.
Des d'aquesta mirada.
Això ho has fet molts anys,
ara sí que has decidit
que havies de triar una cosa.
Sí, tot just aquest estiu,
vull dir,
sí, el projecte on estava crescut...
Bueno, ho has aparcat,
tampoc és que ho hagis deixat.
No,
ara mateix no hi estic,
però hi ha un vincle molt gran
amb aquesta professió,
amb les entitats on he estat,
amb els companys i companyes
amb els que he treballat,
i ara és ara,
i ja veurem què passa.
Però sí,
el projecte on estava havia crescut
i sentia que havia de decidir...
Bueno,
eren àmbits molt diferents
i n'estava com centrar-me jo
en un dels dos.
Sí,
en un dels dos.
Ja s'ha agafat la pagesia.
Ja he agafat la pagesia.
Ara parlarem de la pagesia,
però acabem un moment
de la teva part d'advocada,
perquè hi ha un tema que m'interessa.
Amb aquest món tan social,
deies,
he treballat amb gent
sense sostre,
que a vegades és difícil,
perquè sobretot
els has de generar confiança,
suposo,
i és molt difícil
la reinserció
quan estàs al carrer.
No és perquè ho sàpiga directament,
sinó pel que et preocupa la vida.
I en aquest món,
la teva mirada m'interessa
sobretot les dones en aquest món.
Que deu ser molt complicada.
Sí,
la situació de les dones a carrer
és més complicada
que les dels homes,
perquè estan en una situació
encara més vulnerable.
Viure a carrer
és una situació
indesitjable per tothom
i que va lligada
amb molts perills
si a sobre ets dona a carrer.
I n'hi ha moltes?
N'hi ha moltes, sí.
Sí que n'hi ha moltes.
Menys que homes,
com a mínim
les que quan jo estava a RELS,
menys,
perquè les dones
intentem tenir més xarxa
en general.
les meves companyes
de comunicació
ho explicarien més bé,
però intenten tenir més xarxa
i no la perden tan ràpid.
Però sí,
i quan hi són,
són situacions
de molta,
molta vulnerabilitat,
perquè és això,
ser dona
i viure a carrer,
vull dir,
hi ha dos estigmes,
no?
Quasi.
i la veritat
és que són situacions
molt complicades
i també
la dona
que viu a carrer
li costa molt
generar
un espai de confiança
en algú
que la vingui a ajudar,
no?
Vull dir,
perquè,
bueno,
és que ha viscut
una situació...
Té més barreres.
Sí,
es protegeix més,
no?
També.
De coses que puguis explicar
de la teva experiència,
coses que més han impactat.
Coses que més m'han impactat
de la meva experiència.
Doncs mira,
tinc un cas
que és...
Bueno,
una senyora
que ja va morir,
ara fa dos anys,
que li van robar
el gosset al carrer,
una entitat animalista,
jo fins ara
m'havia considerat
molt animalista,
però va ser un cop dur,
li van robar
perquè consideraven
que no el cuidava bé.
La senyora
no cuidava un animal
entre molts matisos
i demés,
però la senyora
s'estimava moltíssim
aquell gosset
i no el maltractava.
Vull dir,
això segur.
i van perdre
el judici,
vull dir,
perquè el jutge
encara no hi havia
la regulació
que hi ha ara
amb els animals
de companyia
i va considerar
que era una cosa
que, bueno,
al final no el van guanyar,
el van perdre
i va considerar
que l'entitat
havia fet
un bé comú
retirant el gos.
I aquella senyora
va morir
sense tenir el seu gosset
i va ser molt,
molt trist
i l'actitud
de l'entitat animalista
va ser molt,
o sigui,
molt feroge
contra la dona
i contra nosaltres,
que això és el que també
em va sobtar moltíssim
i vaig pensar,
ostres,
ens cal molta feina
de comunicar
perquè realment
ens qüestionaven
que no feien bé
la nostra feina
perquè aquella senyora
seguia a carrer.
No pots obligar
ningú
a entrar a un pis,
no pots obligar ningú
a fer un procés
personal
de reinserció
que dura moltíssim,
si tu portes
10 anys a carrer
has deixat anar
moltes coses,
tornar a recuperar
la confiança,
tornar a creure
que el sistema
et pot cuidar,
això és una tasca
que requereix
molt de temps
i molt de mimo,
no pots agafar
ningú de la brella
i portar-lo enlloc,
és un treball molt...
I una altra anècdota,
aquesta és de l'any passat,
que vaig fer
el recompte,
que Arrells sempre
recompte,
sortim un dia
amb voluntaris
i voluntàries
i comptem les persones
i els fem una entrevista.
I jo vaig sortir
amb l'equip de carrer
i mira que porto temps
ja treballant
en el món social,
però els meus companys
i companyes de carrer
em van dir
mira que ara
veuràs aquesta dona
que estem intentant
contactar amb ella.
I jo, ah, vale.
I vam passar
i es van creuar la mirada
i la dona va fer
un petit somriure
i estaven
molt contents
perquè havien fet
un gran pas
i jo al·lucinava
de dir
què?
Ni ho parlat amb ella
i diu
ja, ja, però
feia mesos que passàvem
i no ens mirava als ulls
i avui ens ha mirat
i ens ha fet
un petit gest, no?
Vull dir, això
sembla que
per una persona
que no estigui
acostumada
a tractar
amb aquest col·lectiu
sembla que sigui
molt poquet
i és un gran...
Aquí comença, no?
La possible reinserció
d'aquella persona
i la possible història
d'acabar
en un pis
en un...
hi ha històries d'èxit
diguem que sí
sí, n'hi ha ni moltes
diguem que sí
perquè si no
te'n portes els problemes
a casa?
He après a no fer-ho
amb el temps
tot i que alguna vegada
necessito acompanyament
també
crec que és important
també que les persones
que treballem
amb els col·lectius
més vulnerables
o amb...
bueno, que treballem
amb persones al final
que a vegades ens revisem
i busquem mecanismes
de cura
d'autocuidat
perquè és molt difícil
no emportar-te'ls tots
vull dir
vas aprenent
però som humans
I per tancar aquest tema
què li diríem
a la gent que ens escolta
quan veu algú
sense sostre
o encara?
Doncs mira, jo crec
que a mi
el que he après
al llarg de tots aquests anys
és a fer-los visibles
a mi m'agrada
quan vaig amb les meves filles
intentar establir mirada
o sigui, contacte visual
i si pot ser un somriure
doncs millor
també ens hem de cuidar
perquè hi ha persones
al carrer
que estan malaltes
o que poden tenir
conductes agressives
vull dir
sempre ho dic
avui en prudència
però si podem
fer que no se sentin invisibles
crec que és un gran primer pas
vull dir que molt sovint
moltes persones
que hi viuen
al carrer
expressen això
és que no se'ns veu
i és veritat
sovint
quan vas a Barcelona
les meves filles
que han anat poc
quan eren més petites
mama
perquè
al·lucinaven
que algú
estigués demanant
al mig del pas
de peatons
i tothom passés
com si
com si no el veiés
i aquesta mirada infantil
l'hem de recuperar
totes les persones
jo crec
seria meravellós
és que
establir
com faries
amb qualsevol persona
que et creues
a carrer
que sovint
intentem evitar-les
i hem d'intentar
que això no passi
No sé si és que potser
també
hi ha
com
una espècie
de patocitat
social
diguem-ne
de dir
no sé com gestionar-ho
com fer-ho
perquè també és veritat
que hi ha persones
que
tenen malalties mentals
perquè tenen
altres problemes
que poden també
tenir una reacció
més agressiva
i la por
suposo que això
fa que no siguem prou
que no tinguem prou
prou habilitats
prou habilitats
per poder-los
es practica
i ja et dic
sempre amb prudència
però es pot practicar
i acabes
veient que són persones
i que potser
amb un hola bon dia
en tenen suficient
aquí ho deixem
com a missatge
que m'ha agradat molt
i passem
a la teva segona
o la primera
gran passió
sí
quina seria?
no ho sé
no les podria posar
crec en ordre
però sí
seria la meva altra passió
la teva altra passió
hem començat el programa
parlant de les tomàquets
i de com el teu company
l'Albert
et va fer veure
que no es podia menjar
tomàquets tot l'any
i llavors això
us va connectar
com a parella
amb una mirada
que us ha portat
cap a un projecte de vida
que és
ser més obest
potser que comencem per aquí
què vol dir ser més obest?
què és Can Capellades?
Can Capellans
és una finca rústica
que hi ha
entre Molins i Sant Feliu
està al costat del polígon
tocant a Coll Xerola
a l'alçada
més o menys del càrting
és un palauet
jo sempre dic
que he visc a una masia
però realment
és un palauet
i el palauet
està construït
a finals del cicle XIX
però Can Capellans
rep el nom
de la finca
que hi ha al costat
que és la Masoveria
que seria del 1200
no recordo l'edat exacta
i on uns capellans
feien vi
o sigui
tota aquella finca
estava plena
de vinyes
i aquells capellans
feien vi
i són els capellans
que també
a la finca
també pertany
l'ermita
de Sant Pere del Romaní
que era la propietat
de la
o sigui
nosaltres som masovers
la propietat
ja fa uns anys
em sembla que dos
que han menut la finca
o sigui
el que seria l'ermita
perquè
bueno
perquè sigui
de titularitat pública
i es pugui cuidar
no?
sí, sí
i això
i el nom
ve d'aquí
i ser masover
què vol dir?
ser masover
vol dir
cuidar la casa
això és una profeció
jo he buscat
una mica
molt antiga
molt antiga
molt antiga
d'aquí de Catalunya
que no sé
que han estat històricament
els protagonistes
del món rural
a tot Catalunya
i que avui en dia
és un món
gairebé desaparegut
però que va ser
motor de l'economia
durant més d'un mil·lenni
bueno
bàsicament
fins a meitat
del segle passat
bàsicament
i s'ha anat extingint
bueno
doncs també
i han quedat així com
sí
no?
també
bueno
està sent una cosa
més residual
no?
sí, una miqueta
i s'ha reconvertit
en alguns casos
perquè
és com un lloguer
diguem-ne
exacte
o sigui
la masoveria original
seria que tu vius
en aquella casa
i treballes als camps
i participes
d'aquella activitat econòmica
d'aquesta manera
i ara mateix
molt sovint
la masoveria
que es fa
és com cuidar la finca
a canvi d'un sou
nosaltres no és el cas
nosaltres cuidem la finca
a canvi de fer reparacions
o sigui
cuidem la finca
cuidem i l'estem com
mantenint
no cobrem un sou
per ser-hi
i a més a més
també t'haig de dir
que aquesta figura
també s'ha reconvertit
i hi ha masoveries urbanes
també
que hi ha a Barcelona
i altres poblacions
s'està fent també
o sigui
quan tens una finca
i potser no està
en les millors condicions
com per llogar-la
també hi ha propietaris
que fan això
de la masoveria urbana
a canvi d'arreglar la finca
doncs et deixen un període
de...
que estiguis allà
que puguis estar
i altres teniu una finca
que feu què?
nosaltres
sou pagesos
exacte
no teniu animals
no
sí
quatre gallines per casa
però no tenim
no ens dediquem a la ramaderia
sí que hi ha un ramader
a la finca del costat
i és meravellós
quan estàs treballant
i sents les ovelles
i les cabres
m'encanta
però nosaltres no
no ens dediquem
seria una cosa
fer més endavant
però de moment no
nosaltres
som pagesos
ja fa molt
o sigui
l'Albert fa molts anys
ja que és pagès
i que fa venda directa
aquí a la plaça
del Mercat de Molins
a la finca dels seus avis
i ara
des que estem a Can Capellans
ha sigut molt bonic
perquè hem pogut
unificar-ho tot
no és fàcil
ser pagès
al Baix Llobregat
viure en un pis llogat
tenir un magatzem
no?
clar
a Can Capellans
ens ha permès
com
ens ha permès viure
com vivien abans els pagesos
no?
amb la finca rural
no?
amb el tractor allà
bé
tot allà
i és meravellós
i després comercialitzar
directa
fem la venda directa
que per això
crec que podem
entre que
vivim en una mesureria
i fem venda directa
podem viure
d'una forma
molt digna
no?
actualment
que no tots els pagesos
i pageses
poden viure
d'aquesta
o sigui
que això és un tema
que hi ha
bueno hi ha un problema
llegia també
preparant aquesta entrevista
que hi ha un problema
de
generacional
no?
que la gent més
tot jove
però que a la gent jove
li costa agafar els negocis
de pagesia
i també perquè suposo
que
no tens horari
no
no
no tens gaire horari
nosaltres perquè ens hem
plantejat
el fet de
quan vam ser pares
vam decidir
que posaríem
per davant
la criança
dels nostres fills
a les feines
i ho vam fer
mentre jo treballava
també com
feien mitja jornada
cadascú
i les nostres filles
sempre estàvem
o gairebé sempre
amb algun de nosaltres
i això ho hem seguit fent
ara amb la mesureria
no hi ha horaris
però nosaltres
hem agafat la part positiva
que no hi hagi horaris
perquè d'aquesta manera
podem acompanyar
a tot
o gairebé tot
a les nostres filles
i al nostre fill
i
per nosaltres
ens compensa
vull dir
és veritat
que molta gent
no ens compraria
aquest estil de vida
però per nosaltres
doncs
no sé
el fet que
jo sempre ho dic
per mi els dies
gairebé són tots iguals
vull dir
si no fos per l'escola
de les meves filles
i l'institut
no sabies que és cap de setmana
no
i per els dies que obro parada
però la resta
seria com
ens llevem
i anem fent
el que es pugui fer
però així
també
amb
les activitats
de les nostres filles
el lliure
i el lliure
que nosaltres
també ens podem permetre
vull dir que són pares
de quatre fills
que això també és un tema
que crec que
socialment
també heu tingut un nen
acollit molt de temps
un noi
un noi
era un noi
un adolescent
un any
ha estat amb nosaltres
però bueno
després és com
quan s'ha t'independitza
un fill
vull dir que s'independitza
però tu segueixes tenint
una relació
i un cuidar
es diu mamadur
mamadur
has fet això
mamadur
mamadur
vull dir
que sí
que segueix
i allà el vin
i quina
quina és la part
per tu més positiva
d'aquest moment vital
de decidir ser pagessa
doncs a mi el que més m'agrada
i és per això
que li vaig comprar
el projecte a l'Albert
vull dir una mica
per dir-ho així
però bueno
em parlava dels tomàquets
perquè jo ja estava
veient que
n'estàvem a anar cap a un altre cantó
i a mi m'agradava molt la idea
de créixer
per poder
crec que si
les nostres societats
decreixessin una mica
i tinguéssim
renunciéssim a tenir certes coses
hi hauria per tothom
i ho podríem repartir
d'una manera molt més
sostenible
i això és el que m'agrada moltíssim
de viure com visc
vull dir
perquè realment
ho experimentem una mica
sent conscients
que estem en aquest món
i que no ens hem aïllat
i que som consumidors
de moltíssimes coses
que no necessitem
però vull dir
en certa manera
ho practiquem una mica
i a mi el que més m'agrada
de ser pagesa
és com
no és tant la pagesia
que l'expert és l'Albert
i jo hi ha coses
que per molt que m'hagi
ara involucrat
en el projecte 100%
no m'interessen
tampoc molt
m'agrada molt
com aquest concepte
de
de viure en poc
i de reaprofitar-ho tot
i que tot sigui com cíclic
que és una mica
la idea
de granja d'abans
de masia
on tot tenia un sentit
i es reaprofitava tot
no hi havia
realment eren molt autosuficients
en aquest sentit
menys
menys coses
i aquest és el concepte
que m'agrada
i que és una mica
com el meu objectiu vital
arribar a ser
al màxim
autònoms possibles
en aquest sentit
això és concreta
en coses com què?
com que menges coliflor
tota la setmana?
si hi ha coliflor
menjo coliflor tota la setmana
llavors m'haig d'inventar
diferents plats
i també
intento fer molta conserva
per guardar
ara per exemple
que parlàvem dels tomàquets
a mi m'agrada moltíssim
el tomàquet
i he fet xerri
amb oli
i llavors ara
quan s'acabin del tot
tots els tomàquets
m'espero un mes o així
que encara tinc com
i després
vaig traient per les amanides
aquest tipus de
bueno
és que m'agrada molt
la idea aquesta
com de
de cuidar-nos
però d'una forma
com sostenible
i amb el que tenim
no?
vull dir no
l'altre dia
ho parlàvem
si
la nostra cuina
funciona amb el que tenim
ai què podem cuinar
no?
vull dir que normalment
quan vols fer una recepta
és ah
doncs vaig a comprar això
això i això
que també a vegades
estem amb alguna cosa de fora
però
què tinc?
ah pues què puc cuinar
i així fem
i això de cuinar
et ve d'ara
o et venia d'abans?
sempre m'ha agradat
una mica cuinar
ma mare no em deixava
gaire entrar a la seva cuina
cuinava una mica
a casa meva
però quan ja em vaig
independitzar
de seguida
em va agradar
molt
i molt experimentar
per això els pastissos
no m'han sortit mai bé
vull dir
ara comencen a sortir
mai bé
perquè he entès
que no es pot jugar
amb els pastissos
però
amb els ingredients
amb les mesures
amb els ingredients
aquí no pots aprofitar
bueno sí
suposo que si en saps molt
però
però
no és el meu cas
i em sortien tots fatal
però m'agrada molt això
de
ai pues posem això
sempre m'ha agradat
m'ha incuriosit molt això
i de seguida
que
sí
que em vaig
independitzar
em va agradar molt
com poder-me
fer tot el meu menjar
això sí que
la gent et pregunta
moltes receptes
quan estàs a la parada
sí
i m'en diu moltes
que és la part
hem d'inventar-nos
alguna cosa
per compartir-les
perquè realment
clar
vull dir
dels productes que venem
diem moltes receptes
i moltes no són nostres
vull dir
ens les han comentat
els clients
i ostres
hi ha una gran varietat
i es pot menjar molt bé
home
amb productes de temporada
sense estar
home ara per exemple
quina temporada estem ara?
ara mira
nosaltres estem
tenim col cale
comencem a tenir cols
bròquils
colifròping
una mica més endavant
bledes
enciam
escarola
tot verd
així
nosaltres plantem col i rava
clar
si féssim pastanaga
però això no ho fem
pastanaga
snaps
tot això també seria ara l'època
mongeta tendra
comencem
ja seran les últimes
però també
encara tenim una mica
i alguna cosa de reaprofitament
així de consells ràpid
alguna cosa de reaprofitament
de consells ràpid
a mi m'agraden molt
els paters vegetals
fer paters vegetals
crec que és
bueno
crec que
pots reaprofitar moltíssim
amb algun llegum
o alguna verdura
que et sobri
de seguida
bueno
ho barreges tot
i en comptes de fer un puré
que potser és com més avorrit
no?
un pater vegetal
i talles
si tens api
o pastanaga
o
i com el lligues
jo normalment el lligo
o amb algun fruit sec
per exemple
en Anacarta
em funciona molt bé
o amb el cigró
per exemple també
i llavors
sí
però sobretot
utilitzo
o el fruit sec
o
també el sèsam
que el sèsam molt
el que seria el tajín
doncs també va molt bé
per lligar-ho
una mica
sobre
sí
sobre la marxa
sobre la marxa
Déu-n'hi-do
jo
jo sóc una mica incapaç
a mi m'ha dit
bueno, no ho sé
jo
no ho sé
tot dia de llegiar
amb el
com es diu
amb el
que
mira que he fet coses de reaprofitament
i pregunto
les meves convidades
coses de reaprofitament
la Eli
la nostra tècnica
ho sap
que ho pregunto
amb el bròcoli
el
el tronc
el tronc
no ho sé aprofitar
i l'altre dia em deien
doncs has de fer un carpatxo del tronc
dic
ostres, un carpatxo del tronc del bròcoli
doncs jo l'aprofito molt més fàcil
vull dir
el pèlo bé
el tallo petit
i el poso amb el bròcoli
vull dir, ja està
el que passa
l'has de tallar una mica més
perquè el que seria com la flor
es fa molt més ràpid
és molt més tendre
jo me'l tallo així finet
i m'encanta
doncs ho provaré
i si no en un sofregit
que facis
també el pots tallar
com si fos una pastanaga
el provaré
et volia preguntar
si la gent que s'etansa
al vostre
és a dir
que són clients
entre cometes
és jove
o és gent gran
doncs tenim una mica de tot
i això em fa molt feliç
la veritat és que sí
al principi
molt al principi
era gent gran
o sigui
devem molt
el suport de la gent gran
que suposo que els recordava molt
el producte que havien menjat
ells
quan eren més joves
clar
i
però ara mateix
hi ha gent de totes les edats
i em fa molt feliç
hi ha famílies
una mica més joves que nosaltres
i tot
i a més comprar-nos a nosaltres
és una mica un esforç
tu saps
perquè tenim un horari molt limitat
exacte
tenim un horari molt limitat
no tenim de tot
que sovint
quan fas la compra
aniria més bé
ja vaig a un lloc
on tinguin patates
cebes
i nosaltres
en tenim quan tenim
si no
és un esforç
i és molt bonic
perquè clar
normalment la gent
que ens compra
és perquè
vol comprar aquest producte
i ens fa molta il·lusió
i si tenim gent
i gent més jove encara
que encara no està fent família
vull dir que
que també ens ve a comprar
i és meravellós
i les teves filles
i el teu fill
com creus
que estan creixent diferent
quina part
els esteu aportant
jo crec que el contacte
amb la natura
que és com
que és molt
vull dir
és la gran diferència
de viure en un entorn rural
i nosaltres no vivim
en un entorn
anava a dir
en un entorn rural
dins de la metròpoli
exacte
dins de la metròpoli
que a més
crec que com a família
també li donem un pes
que potser si visquéssim
molt a l'entorn rural
potser no li donaríem
aquesta importància
però el viure
en un entorn urbà
però un microentorn rural
li donem
molta importància
llavors
elles tenen
molt limitat
l'accés a pantalles
i intentem
que estiguin
molt a fora
contactar
les grans diuen
és que ens feu treballar
no seria exactament això
però sí que les fem
que ens ajudin
bastant al camp
i amb les tasques de casa
perquè
bueno
creiem que els hi és
molt positiu
ara es queixen una mica
sobretot les adolescents
però crec que
d'aquí ben poc
ho valoraran molt positivament
i el petit
és feliç
vull dir
bueno
i totes elles
deuen estar
clar viuran
només posar l'exemple
de com vam viure
el nostre confinament
clar
teníem molt d'espai
molt de verd
aigua
terra
tot
vull dir
l'únic que ens faltava
era la gent que estimàvem
però com a tothom
però vull dir que
vivim en un entorn
molt privilegiat
i per la criança
de nens i nenes
és meravellós
la veritat
Déu-n'hi-do
sí sí
el que estava pensant
és que havia sentit
el comentari del teu fill
que s'agafaven els tomàques
xerri a vegades
sí
ens els robàm
que sobretot
ara quan en teníem
molts és igual
però al principi
de la temporada
era
macià
no em pots menjar més
clar
que guai
anem a entrar
en la secció
de dones amb història
dones amb història
que també em portes
algú molt jove
que jo no coneixia
m'has fet descobrir
que m'agrada molt
i que és molt singular
ho dic perquè jo
crec que tu també ets singular
en aquest moment
no ho sé
no no
a veure
una dona pagès
a l'àrea metropolitana
de Barcelona
per decisió
tu i tota la teva família
però trobo que és molt singular
i molt de valorar
la Clara Pella
Rigolfa
que és de Palafrugell
que ella va néixer
el 6 d'abril del 86
és pianista
compositora
interpret catalana
ha estat Premi Cultura
de la Generalitat
l'any 2019
i ha fet un grapat
d'àlbums de jazz
música de cambra
rap
música electrònica
pop
col·labora amb diversos cantants
i amb la seva germana
han muntat
que la seva germana
que és l'Ariadna Penya
han fet
ella
fa temes de dans
han fet una companyia
que es diu
les Impuixibles
amics
Impuixibles
Impuixibles
que això sempre
jo que soc de Tarragona
allò de la X
aquí es fa
Impuixibles
no?
aquí
no sé
Impuixibles
Impuixibles
sí
bueno
i que
bueno
estan
tenen una
tenen una
bueno
hi ha una carrera
ja ho dic
Premi Nacional de Cultura
que és molt jove
doncs
és una dona
que veig
que és molt potent
dins de l'àmbit de la música
i jo que l'he descoberta
perquè tu me l'has portat
vull saber com l'has descoberta
tu
doncs mira
va ser de casualitat
no sé com vaig anar a parar
una cançó seva
d'un disc del 2017
que es deia Oceanes
i a partir d'allà
la vaig com investigar
bueno
em passa eh
sovint que m'arriba una cançó
m'agrada
i aquí és aquesta noia
i llavors li vaig escoltar
bueno
tota la discografia
que tenia llavors
i tota la que he anat fent
i m'agrada molt
vull dir
m'agrada moltíssim
com toca
m'agrada moltíssim
bueno
la temàtica
de les seves cançons
i sobretot
després també la vaig
quan investigava
la vaig sentir en una entrevista
i em va agradar molt
ella no
vull dir
tota la seva mirada
en aquella entrevista
feia una reflexió
sobre el seu privilegi
com ella l'utilitzava
vull dir
que ella havia pogut estudiar música
perquè bueno
era una dona blanca
no
amb una família
pare i mare metges
sí
aficionats a la música
no
i llavors
sí
doncs que aquesta
bueno
tots aquests factors
feien que ella
hagués d'utilitzar
el seu privilegi
no
per mostrar
sobretot
aquelles persones
més desafavorides
i que no tenien aquests privilegis
i em va
bueno
em va encantar
em van connectar
moltíssim
i després vaig anar
a veure
una de les seves
actuacions
de la companyia
d'impuixibles
que té amb la seva germana
i allà ja em va fascinar
a més era una
era
l'obra es deia
Sweet Tock
número 6
i parlava sobre
sobre ella mateixa
i sobre la seva malaltia
que ella està diagnosticada de tock
i em va semblar brutal
vull dir
tant ella com la seva germana
la forma d'expressar
la forma de tocar
bueno
em va agradar moltíssim
i des de llavors
que
la segueixes
sí
la segueixo
no he anat a veure
he anat a veure
també una altra
obra d'elles
que es deia
Harakiki
sobre el
sobre el
suïcidi
que també va ser
molt impactant
i bueno
vaig al·lucinar
i no he vist res més
d'elles
però
en tinc moltes ganes
vull dir que
crec que estan preparant
alguna cosa
alguna cosa més
això que deies
d'Oceanes
va ser un homenatge
que ella va fer
a dones importants
que han passat
per la seva vida
a través de l'aigua
que té aquesta mirada
també feminista
molt interessant
ella ha participat
també
amb el Centre de Cultura
Contemporània
de Barcelona
amb feminismes
amb alguna de les exposicions
que han fet
sobre feminismes
i
ella diu
com deies tu
que
fa més d'una dècada
que se surt
de la norma
gràcies a una música
compromesa
que fa caure
qualsevol barrera
això és com ella
es defineix
m'encanta
i que defensa
que l'art
és l'eina
més poderosa
de transformació
social
que existeix
m'ha semblat
també molt
interessant
i també
la veritat
és que
que se li pugui
reconèixer
tot i sent jove
amb aquest Premi Nacional
de Cultura
també em sembla
que diu molt
de la nostra societat
que a vegades
ens costa dir-li
a la gent
que no estàs fent
molt bé
i en aquest cas
li hem pogut dir
doncs mira
jo també la seguiré
des que me l'has descobert
i espero que les persones
que ens escolten
i que no la coneguin
que segur que la coneixen
moltes
jo no
en aquest cas
doncs les
les puguin seguir
entrem
en la darrera
de les seccions
que són
les preguntes
curtes
que això
ens ha de servir
per conèixer
una mica més
de la nostra convidada
la Sònia
que
ja ho hem dit
que era
de Molins
de Reí
que ha fet
moltes coses
a la seva vida
i jo ara
et preguntaré
algunes d'aquestes
que són així
més ràpides
de tipus
per exemple
per tu
què és la millor companyia
el Silenci
o els ocells
ara em diràs
les ovelles
del costat
no
el Silenci
de fet m'encanta
quan estic amb algú
i hi ha un Silenci còmode
i defineixo com
tenir Silenci
envoltada
sí
el Silenci seria
no t'incòmode
amb algunes persones
sí
però quan amb alguna persona
no m'incòmode
el Silenci
hi ha una connexió
diferent
i especial
i em diu molt
el Silenci
has parlat
que hem descobert
ara Clara Pelló
perquè t'agrada la música
t'agrada com a usuària
sí com a usuària
no en sé gens de música
de fet
t'agrada la cultura
sí
m'agrada molt
vull dir
m'agradaria tenir més temps
per poder
disfrutar-la molt més
no?
vull dir
sí
però m'agrada molt
sí
i llavors un plan
de cap de setmana
de dissabte cultural
quin seria per tu?
per mi seria
anar al teatre
o
sí
sobretot teatre
i si
a un concert
també m'encantaria
sí
teatre o concert
serien
després si anem a una exposició
o fem alguna altra cosa
cultural també
però teatre i concert
seria com el meu
i arrastres a la família
amb això
sí
de fet
molt
tot el que estic veient
els últims anys
o gaudint
gairebé tot és infantil
i ara me'n vaig una mica
més al jove
perquè
vull que m'acompanyin
les meves filles
o el meu fill
i la secció adulta
doncs queda més
reduïda
reduïda
els momentets
que rasco
això passa
però bueno
tot són etapes
què t'agrada més
les verdures d'hivern
o les de primavera?
les de primavera
sí
sí
la primavera
i l'estiu
sí
sí
i les hortalisses
o els arbres fuiters?
arbres fuiters
sí
teniu molts?
no
nosaltres ara
hem tingut
molts
durant molta
part de la nostra
activitat
però ara
ja portem dos anys
que no
n'hem plantat
però clar
els arbres necessiten
un temps
però sí
vam tenir aquí
al Camp del Riu
Presseguers i Pruneres
durant molts anys
i m'encanten
i després
quan jo vaig començar
a anar amb l'Albert
ell tenia un camp de cireres
i m'encanta
i era meravellós
jo llavors estudiava dret
i era terapèutic
anar a collir cireres
home
i a més
el temps de les cireres
que recorda
a més
en el Mancerrat Roig
sempre aquest títol
és molt maco
si algú vol fer un hortet a casa
perquè clar
avui en dia
hi ha molta gent
que fa hortets
no així
què li recomanaries
per on començaries
o què els recomanaries
que comencessin?
que comencessin
per cultius fàcils
i més ràpids
tipus enciams
bledes
que seran més segurs
potser
i si volen plantar tomàquets
uns xerris
que sempre funcionen més bé
sí
o sigui
que no se'n vagin
a fer grans cultius
petits cultius
i que puguin
provar-ho de seguida
seria
seria el seu
amb el tema
de les tomàquets
les vostres són famoses
sobretot aquella espera
sí
els tomàquets pebrots
el pebrot això
el tomàquet pebrot
però és que no hi ha cap secret
vull dir
estan collits
just abans de menjar-se'ls
i és aquest
tu no t'has de seguida
quan et donen alguna cosa
en algun lloc
que no és del moment
sí
sí
de fet
depèn d'on vaig
és com
jo menjo moltes amanides
i m'agrada moltíssim
i a vegades me la demano
però ja quan
ve l'anciam
i saber
és aquella de bossa
de bossa
dic
però bueno
sí
estem molt ben acostumats
i això
ens ho posa difícil
a vegades
quan sortim
a la roba d'estiu
què prefereixes
vestit vaporós
o taxants de tota la vida
vestit
sí
sempre
i prefereixes llegir
ficció
m'he posat una sabata a la boca
ficció
o assaig
ficció
ara mateix ficció
és que estaves llegint
ai com es deia
que no l'hem esmentat
vaig llegir-me aquest estiu
a la
la
la chica alemanya
no?
no és
l'estat de l'Unsi
crec
és la
que
l'Eguin
que
ai
ara quedarem fatal
no passa bé
ja ho recordarem
ja ho recordarem
Úrsula Caleguin
això
que era una cosa com de
sí
m'he llegit la saga de Terra Mar
i
és
és novel·la
novel·la
amb surficció ara
és novel·la
fantàstica
exacte
però
per mi ha estat
un descobriment
perquè és una fantasia
com molt quotidiana
vull dir
gens de batalles
i
no sé
a mi m'ha portat a reflexions
molt profundes
i m'ha encantat
a més
l'autora
va escriure
aquests són sis llibres
en 30 anys
i llavors es veu
com tota la seva evolució
i m'ha encantat
realment
molt recomanable
Déu-n'hi-do
bueno
doncs mira
apuntem aquesta
aquesta recomanació
del
del tema
del camp
coses
o errors
garrafals
que fem
jo què sé
per exemple
no rentar
les
les verdures
és que nosaltres
clar
les nostres no les rentem
perquè de fet
ja ho diuen
en algunes dietes
o així
que menjar una mica
de terra
una mica
és bo
perquè té la B12
i nosaltres
si són nostres
com són ecològiques
i són de casa
no les rentem
jo fins i tot
a vegades
ni l'enciam
miro que no tingui cap bitxo
i me'l menjo
tard
però clar
això només ho pots fer
si saps
molt bé
d'on ha vingut
clar
perquè si no
si està ruixat
o alguna cosa
vull dir
i coses
tipus jo què sé
no sé
què anava a dir
una pinya
menges de tant en quant
o no?
al Nadal
al Nadal
i a vegades
ma mare
em té
com es diu
amb el Mibar
d'aquesta
però sí
no em menjo
sovint
abans que marxem
vull que diguis
la recepta
de fer els xerris
amb conserva
doncs és facilíssima
tallo els xerris
per la meitat
llavors
al mateix pot
poso una mica d'all
si m'agrada
em faig sense all
també
perquè a les nenes
no els agrada gaire
i si tinc alfàbrega
que normalment
quan tinc xerri
tinc alfàbrega de casa
poso alfàbrega
i si no
poso una mica d'orenga
que tinc seca
o alguna cosa
cobreixo tot amb oli
i bany maria 20 minuts
llavors el xerri queda
com entre cru i confitat
i bueno
és meravellós
per fer-te una amanida
d'hivern
vull dir
això amb algun formatge
i un enciam
i queda espectacular
i dura moltíssim
vull dir
el pot
com està fet al bany maria
el pots fer
el pots conservar
sense frigorífic
i un cop obert
el pots posar al frigorífic
i com està amb oli
dura
doncs 15 dies
3 setmanes
tranquil·lament obert
l'oli sí que es posa
com
una mica
quan està fred
és que d'aquí
el treus una miqueta abans
i meravellós
i és una recepta fàcil
i tens tomàcats
tot l'any
me l'apunto
no sé si t'agrada
demanar algun concurs
abans
però bueno
i vinga
una última pregunta
així per saber com ets
què preferiries
parlar tots els idiomes
o tocar tots els instruments
ostres que difícil
crec que parlar tots els idiomes
sí
m'agradaria
poder parlar amb tothom
de fet nosaltres tenim
voluntaris de casa
que venen de tot el món
i l'Albert i jo
no parlem ni un
jo parlo més bé
el francès que l'anglès
però no tenim un nivell molt alt
i a vegades ens falta
com aquell punt
per poder conversar
amb ells
sí
seria xulo parlar tots els idiomes
estarà molt bé
doncs amb aquest desitge
acabem
moltes gràcies Sònia
ha passat ràpid
ha passat super ràpid
m'ho he passat super bé
moltíssimes gràcies
jo m'alegro
i aquí també tenim a l'Eli
que ens acompanya sempre
gràcies
des de l'àmbit tècnic
gràcies Eli
i ja ho sabeu
que com sempre dic
gràcies per ajudar-nos
a conèixer heroïnes quotidianes
on potser no les aniríem
a buscar mai
i recordeu que estem
al segle de les dones
però queda molta feina
per fer
aquí seguirem
posant el nostre granet
la setmana vinent
notícies en xarxa
Bona tarda
sóc les 7
us parla
Mercè Roura
el PSOE
Bona tarda