Aquí comença Heroïnes quotidianes.
Un programa on les protagonistes són dones amb experiències a compartir
i que ens inspiren en l'art de la vida.
Us parla Bego Floria i avui ens acompanya Montse Roquet Pugés,
professora de batxillerat i escriptora.
Has fet, a més a més, molt interessada,
que això també m'interessarà molt que ho expliquis,
amb el món del sufragisme,
és a dir, de les primeres dones que van votar.
O sigui, has fet una dona amb experiència en molts àmbits
i molt interessats tots ells.
Benvinguda a Ràdio Molins de Rei.
Moltes gràcies.
Benvinguda, a més a més, la Montse.
Valt, tu sabeu que aquest és un programa que fem des de Ràdio Molins de Rei,
tot i que després ens escolten des de tot el món
a través de les plataformes de podcast.
Però m'agrada que les convidades que vinguin
tinguin una certa relació amb la vila.
I tu la tens tot i que ets de Cornellà.
Sí, soc de Cornellà a Llobregat i encara hi visc.
Hi vius a Cornellà.
Però a Molins de Rei has tingut una vinculació laboral?
Sí, de fet, m'estimo molt jo a Molins de Rei
perquè vaig estar treballant 14 anys
a l'Institut Lluís de Requesens com a professora
i abans havia treballat a la Caixa,
a la plaça de l'Ajuntament.
Vull dir que el meu destí estava vinculat.
Vinculat, vinculat una mica.
I després he estat cantant a la Quotlibet.
Aquest any estic una mica d'accedència
però he estat 4 anys cantant a la Quotlibet.
O sigui que sí, sí.
O sigui que tens vinculació amb la vila.
Sí.
I a Cornellà ets professora d'anglès?
Sí, soc professora d'anglès,
sobretot de batxillerat però també faig ESO.
I a quin institut estàs?
Al Institut Joan Miró.
Ah, val, no el conec.
És un dels que està al cosat al camp de l'Espanyol.
Ah, molt bé.
Alguns dirien del centre comercial, que no diré noms.
Bueno, jo prefereixo dir l'Espanyol.
De l'Espanyol, em sembla molt bé.
Però està molt bé perquè la Montse,
després ens explica,
coneixerem la teva trajectòria,
però començarem pel final,
que és el llibre que has presentat
fa molt poquet,
que es diu Caminen Juntes,
a Boliana Edicions,
que és un llibre que tracta
sobre el sufragi femení a Catalunya.
Bueno, és una novel·la, de fet.
És una novel·la, sí.
Però tu parteixes d'un fet històric.
Sí, és una novel·la històrica
i com a la majoria de novel·les històriques,
els personatges principals són ficció,
però els secundaris són personatges històrics.
I explica'ns una mica perquè la gent sàpiga
quin és l'argument.
Doncs aquesta novel·la és una novel·la d'aquestes
que va endavant i endarrere.
Llavors hi ha com dues línies,
dues línies.
Una és la línia que comença el 1925,
però la veiem sobretot a partir del 1929,
quan va l'Exposició Universal,
després...
Perdó, ja m'he equivocat com sempre.
L'Exposició Internacional,
no és la Universal,
del 1929 a Barcelona.
Després se'n va estudiar a la Normal,
és una noia de Canet de Mar,
però se'n va estudiar a Barcelona
per semestre a la Normal,
i l'anem veient,
anem veient tota la seva trajectòria,
fins al 1940.
Això és per un cantó.
I al mateix temps veiem
la història de la Paula,
que té 16 anys,
i just al març del 2020
es queda confinada a Canet de Mar,
a la seva segona residència,
que és on viu ara el seu pare,
perquè els seus pares s'acaben de divorciar.
i està molt enfadada amb el món
perquè s'ha quedat confinada
i no està a casa seva,
on ella se sent a casa seva.
I d'on surt la idea de fer Caminant Juntes?
Aviam, hi ha com dues idees paral·leles.
Una és que a mi el món del sufragi femení
sempre m'ha interessat moltíssim.
Jo crec que l'origen...
Bueno, jo crec que no.
L'origen és la Mary Poppins.
No sé si recordes la Winifred Banks
baixant les escales motivadíssima amb la banda...
I amb aquell barret.
cantant Sisters Sufreget
i fent cantar a la minyona,
a la niñera i a tothom,
doncs a mi això em va impactar molt
quan era petita.
La meva mare ens posava Mary Poppins
cada cop que podia.
No sé, li agradava molt també.
Com ha sigut la teva mare?
Montse Pugès.
I també és professora.
M'agrada esmentar les mares,
sempre ho dic.
La Montse Pugès.
Molt bé.
Molt coneguda a Cornellà
perquè ha sigut professora
també d'institut molts anys.
Molts anys.
Molt bé.
Doncs ta mare et posava...
Tornem a la conversa.
La Mary Poppins.
La Mary Poppins.
Quan era petita.
I llavors a mi em va impactar
aquesta història.
Clar, després he fet
Filologia Anglesa
i sí que he estudiat
Història d'Anglaterra
i sabia bastantes coses
sobre el sufragi femení a Anglaterra,
però de Catalunya
no en sabia gens.
Llavors jo havia decidit
que quan em jubilés,
que en aquell moment
em faltaven 10 anys,
doncs que escriuria una novel·la.
Però em va passar
com a bastanta gent,
suposo,
que ens vam confinar
i vaig dir
doncs començo, vinga.
i llavors vaig començar
sobretot fent cursos d'escriptura
i la idea va sorgir
amb el primer curs d'escriptura
que vaig fer
amb una professora
que és escriptora també,
l'Alba Dalmau,
doncs em va sorgir
una mica la idea.
L'altra part de la idea
és que tinc la història
de la meva besàvia,
que és la primera mestra
de la família,
que era l'àvia del meu pare,
que es deia Carme Esteve,
i era una senyora
que als anys 20
va fer una mica
el que li va donar la gana.
Tenia un marit
que estava tot el dia
apalancat a casa
i que ella l'anomenava
l'engreixavies
perquè ella no parava
de moure's amunt i avall
i d'anar amunt i avall.
Llavors,
hi ha una història
molt bonica
que surt a la novel·la
que és que la meva àvia
sempre m'explicava
que va anar
a l'exposició internacional
de la mà de la seva mare,
que era la Carme Esteve,
que la va fer caminar
per tota l'exposició
perquè no es volien perdre res,
que només hi van anar
elles dues
perquè els homes
de la família
passaven olímpicament
i que estaven les dues
amb ulls complats
durant diversos dies
perquè elles tampoc
eren d'un poblet de Lleida,
no eren de Barcelona.
I jo aquesta idea
també m'agradava molt.
Llavors,
vaig començar
que potser primer
volia fer una biografia
però de seguida
vaig veure que no,
que és més divertit
fer ficció
i que una biografia
d'algú que tens informació
però tampoc tanta
i que no és un personatge històric
és més difícil.
I ja de seguida
vaig decantar-me
cap a la ficció.
I vas començar
a estudiar
temes de sufragisme
a Catalunya.
Sí, vaig començar a estudiar
temes de sufragisme a Catalunya
i ben aviat vaig trobar
la història
de l'Emília Domènech.
L'Emília Domènech
i l'Ascensió Givert
eren dos mestres
de Canet de Mar
que van aconseguir
que moltes dones
de Canet de Mar
votessin.
I això és rellevant
perquè les dones
de Canet de Mar
són les primeres dones
que van votar
en tot l'estat espanyol.
Ah, sí?
Sí.
Això molta gent no ho sap.
A Canet sí,
però fora de Canet
no ho sap la gent.
Això és perquè
gràcies a la Clara Campoamor
es va aconseguir
el sufragi femení
el 31
però no van haver-hi eleccions
fins al novembre del 33.
Sí.
I l'abril,
el 16 d'abril del 33
a Canet de Mar
és a dir,
abans que hi haguessin
les eleccions
va haver-hi un plebiscit
per escollir
coses sobre el mercat municipal.
S'havia de gastar
un pressupost molt important,
s'havia de votar
si es gastava
aquest pressupost,
si el mercat
es feia cobert
tot escobert
i evidentment
era una cosa
que afectava molt
a les dones
però moltes dones
no hi havien caigut
que ja podien votar
en aquest plebiscit
perquè el sufragi
ja s'havia aprovat
però clar,
com que encara
no s'havia estrenat
cap dona,
llavors l'Emília Domènech
i la Sanció Girbert
que eren dos mestres
del poble
van anar casa per casa
convencent a totes les dones
que no hi havien caigut,
que no ho sabien
o que els marits
no les deixaven
perquè anessin a votar.
I quantes dones
van anar a votar
se sap o no?
ara mateix no me'n recordo
en el llibre surt
el cens de la gent
que va votar
no sé si surt
quantes van votar
i quantes no.
Però devia votar
més dones en aquell moment
o no?
O va ser a Canet
en altres llocs
vull dir, no.
No, no, no.
Va ser a Canet només.
A Canet no es va votar
fora de Catalunya
no sé si va haver-hi
alguna altra cosa
municipal
però a nivell de Catalunya
no, jo el que he llegit
el que vaig llegir
que això ho vaig llegir
per primer cop
a una revista
històrica de Canet
que es diu
El Sod de l'Aubó
les dones de Canet
van ser les primeres
a votar
a tot l'estat espanyol.
Llavors al novembre
ja van haver-hi
les primeres eleccions
de la Segona República
però fins llavors...
Clar, perquè era com
una votació municipal.
Era una votació municipal.
Val, ara ja ho he entès.
Era una cosa
com a molt concreta
i encara no hi havia hagut
unes eleccions
més generals
que són potser
ja van anar a votar
les dones.
S'havia aprovat el sufragi
el 31
però no hi havia hagut eleccions.
I per què és un tema
tan poc estudiat, tu creus?
Perquè jo parlant
pensant en l'entrevista d'avui
pensava
és que jo del sufragi femení
a Catalunya o a Espanya
no ho tinc molt identificat
que se'n parli gaire.
Bueno, perquè...
No sé, perquè potser
perquè després hi ha hagut
la guerra civil.
No ho sé.
Jo sé que per exemple
a Anglaterra li donen
molta més importància.
I jo que he estat estudiant
les onades del feminisme
amb els alumnes i tot
doncs el sufragisme
les sufragets angleses
i tot
li donen molta importància.
Potser perquè ho van aconseguir
primer ells
i a Espanya
ho vam aconseguir molt tard
i de seguida ja ho vam perdre
per la dictadura.
No ho sé.
No ho sé.
Però jo penso que és un tema
importantíssim
perquè els hi hem d'agrair
tot i més
en aquestes lluitadores.
I tant, i tant.
I d'aquí surt la idea
de connectar-ho
amb la història
de la vessàvia.
Perquè la figura
de l'Emilia Domènech
em va recordar
la de la meva vessàvia.
I vaig dir
ja ho tinc.
Llavors la meva vessàvia
la pobra ja no surt.
Però bueno,
és la inspiració.
De l'Emilia Domènech?
Sí.
I el que em va passar
que no sé si t'ho hauria de dir ara
però és igual
t'ho dic ara
quan vaig fer la presentació
que net de mar
és que van venir
un basnet
de l'Emilia Domènech
i un nebotnet
de l'ascensió Givert
amb el llibre
que els hi signés.
Que bé.
I això no estava previst
i em va fer una il·lusió
impressionant
perquè jo pensava
tant de bo passi
però clar
aquestes dues senyores
no van tenir més
no són personatges històrics
pròpiament dits.
Clar.
Bueno,
podrien ser-ho en un futur
si a partir del teu llibre
algú li posi interès.
Sí,
el que passa que bueno
van ser mestres
clar que van ser heroïnes quotidianes
si eren mestres i mares
segur que ho eren.
Això no ho dubto.
Però van ser mestres
van tenir aquest moment històric
però després ja està.
Ja després ja està.
Bueno,
l'Emilia Domènech té un carrer
a Canet de Mar.
això sí que sí.
Bueno,
això està molt bé.
Sí.
Doncs mira,
serà una dona
que podem proposar
perquè els ajuntaments catalans
li posin noms.
Que a vegades
ens manquen idees
per posar noms.
La Clara Campamora
en té molts per sort
però no tothom
no tothom en té.
I llavors
com acabes
de voler en edicions?
A veure,
explica'm-ho això una mica.
Doncs,
aviam,
és molt difícil
trobar un editorial
per un autor novell
o una autora novella desconeguda.
Vaig a apuntar-me
amb un curs d'escriptura,
bueno,
dels diversos cursos d'escriptura
que m'havia apuntat,
eren tots a laboratori de lletres
i vaig saber
que n'existia un
que es diu
Pitch Literari
que són quatre sessions
en les quals
tu fas un...
Bueno,
en aquest cas
eren online
amb la Leia Fàbregas
que és una escriptora
que és una de les directores
de laboratori de lletres
i ella t'ensenya
com vendre una mica
la teva novel·la,
és a dir,
com fer un dossier
com Déu mana,
perquè jo el que no volia
era enviar-ho a editorials
i quedar com una novata
que no en té ni idea.
Llavors,
ella t'ensenya
com vendre,
a quines editorials
ho has d'enviar,
com enviar-ho,
com fer un bon dossier,
com fer una bona presentació
si et criden per parlar
i aquest pitch
inclou una entrevista
amb un editorial
i amb un agent literari.
Llavors,
l'editorial una mica
la tries tu
i des de laboratori de lletres
et diuen
si poden aconseguir-la o no,
perquè, clar,
hi seren contactes
però tampoc
tots els contactes del món.
I jo vaig tenir l'encert
gràcies a una professora
de català
del nostre institut,
la Maria Fortuny,
que m'ho havia comentat,
de voler parlar
amb aquesta editorial
perquè són del Maresme
i com que el meu llibre
en un tant percent important
està ambientat a Canet,
doncs vaig pensar
que els interessaria
i perquè jo sé
que tenen
bastanta novel·la juvenil
i llavors vaig pensar
que...
Perquè tu volies
enfocar-te primer
com si fos una novel·la juvenil.
No,
jo vaig començar a escriure
i quan portava mitja novel·la
un dels professors
del curs d'escriptura
que tenia en aquell moment,
que si vols que et digui la veritat
no recordo quin era,
perquè vaig trigar un any,
em va dir
tu saps que això és una novel·la juvenil
i vaig dir
ah sí,
doncs val.
Per què?
Perquè les protagonistes
són joves,
perquè el llenguatge
que fa servir
és bastant planer
i perquè la història
doncs va d'adolescents.
I vaig dir
doncs d'acord,
professor d'institut
que escriu novel·les juvenils.
És un clitxé.
Moltes novel·les juvenils
estan escrites
per professors d'institut.
Estem envoltats
d'adolescents
i jo en aquest cas
també tinc dos adolescents
a casa.
Per tant,
era el que em sortia.
era el que em sortia.
Després,
a l'editorial
m'han dit
que no és ben bé
una novel·la juvenil
sinó que és un crossover
que vol dir
que tu te'l pots llegir
a partir dels 14-15 anys
però que si ets adult
o adulta
tampoc et ressona
molt a juvenil.
I la veritat és que
jo crec que ho van encertar
perquè tota la gent
que se l'està comprant
i l'està llegint
del meu entorn
m'està dient
amb 40-50
que els hi agrada
i que no els hi sona
tan juvenil.
Potser també es pot considerar
juvenil perquè és curteta
té 195 pàgines.
I tu ja et consideres
escriptora?
Jo t'he definit
com a escriptora.
Jo no m'hi considerava
però quan vaig fer
la presentació a Cornellà
l'Alaia Fàbregas
que va venir
aquesta escriptora
que va venir
em va dir
tu ja ets escriptora
i dic ah sí
doncs val.
Bueno, he fet una novel·la
n'estic fent una altra
però ara mateix
no tinc gaire temps
no estic avançant gaire
vull dir que
però bueno, sí
era un somni
que tenia jo
des de petita
des d'adolescent
clar, he estudiat filologia
també té lògica
de si volgués fer
alguna cosa
així
què seria?
Ser escriptora.
Més enllà de ser professora
clar.
Sí, tampoc per guanyar-mi la vida
perquè també has de ser realista
i a part que jo soc
una persona molt extrovertida
i l'ofici d'escriptor
si només fas d'escriptor
és un ofici bastant
d'introvertits
Sí, en aquest cas
i tu quan t'inspires
o quan escrius
o com t'organitzes?
La veritat és que aquesta novel·la
la vaig escriure
en un any només
després hi ha hagut
40.000 correccions
moltes lectores zero
moltes correccions
després
per part de
professors
que he tingut
però la primera versió
la vaig escriure
en un any
Hi ha canviat molt
de la primera
en el que ha sortit
Sí, sí
vaig tenir
moltes ajudes
estan totes
els agraïments
voldria agrair
mira, ja que estem
a la Imma Falcó
que no sé si
ella també canta
la Cotlibet
no és Molinenca
però canta la Cotlibet
i és traductora
és la, per exemple
la traductora del Wonder
de les novel·les del Wonder
doncs mira
la convidarem
si vol venir
ja li dius
doncs
ella per exemple
de manera totalment desinteressada
va ser de les primeres
que em va fer
com unes quantes crítiques
de canviar això
canviar allò
després tinc moltes lectores zero
però les lectores zero
que tinc
són amigues
o familiars
i no són gaire objectives
algun lector zero
també
i després
al final
vaig contractar
l'Alba Dalmau
que era la que m'havia ajudat
amb la primera idea
i allà
sí que em va fer
40 correccions
més formals
va fer d'editora
em va fer d'editora
i com que em va fer ella d'editora
després des de Boliana
evidentment
hi ha hagut un corrector
abans de publicar-la
lògicament
però ja no me l'han editat
gaire
pràcticament gens
però perquè ja l'havia editat
l'Alba
a figura de l'editora
jo sempre trobo que és molt important
i no tothom coneix què fan
i penso que
jo crec que a Boliana
quan se la van llegir
vam veure
perquè jo a més
ja els hi vaig explicar
que ja havia passat una editora per allà
i llavors ja no van moure
gaire cosa
i de les sufragistes
a partir dels personatges
que tu has conegut
construint la teva novel·la
quin seria
l'aspecte més destacable
que potser la gent no coneix
des del teu punt de vista
bueno
de fet
potser
jo crec que
això aquest episodi
sí que es coneix una miqueta
potser
el fet que
la Clara Campoamor
amb la Margarita Nelken
i l'altra
era la Victoria Kent
pràcticament
es van barallar entre elles
perquè hi havia com dos
dos grans idees
una idea
que era les dones
més aviat de dretes
era
la dona encara no està prou madura
deixem-li que madura
que maduri
perquè si no votarà
el que li diu el marit
i l'altra idea és
la llibertat s'aprèn exercint-la
que és el que deia
la Clara Campoamor
i es van barallar entre elles
i a més a més
els partits
no els hi van posar fàcil
i van haver-hi
encara que sembli estrany
dones
que ja eren diputades
que estaven en contra
del vot de la dona
però perquè deien
la dona necessita més temps
que fort
sí, és fort
però aquesta idea
jo crec que és potser
el que es coneix una mica més
una mica
i a nivell de Catalunya
de Canet
si dius que es coneix
però fora de Canet
no gaire
creus que s'hauria d'aprofundir
una mica més
a nivell de la història
d'aquella època
del sufragisme
català-espanyol
des del punt de vista de carrer
no tant des de la generació
de la llei
que això sí que es coneix
clar, des del punt de vista de carrer
clar, jo el que vaig fer
va ser
fer molta recerca
i llavors va sortir
tot el tema
de la història
però clar
de les dificultats
que van tenir
sí, però la història
del sufragisme
sobretot va ser a Madrid
llavors a Catalunya
vaig trobar això de Canet
vaig estar fent
que això surt reflectit
en la novel·la
però després
a la mateixa novel·la
sufragisme
a nivell de Catalunya
no surt
el que surten són
per exemple
la Francesca Bonmeson
que em va agradar molt
a l'Institut de Cultura
de la Dona
que era aquesta senyora
que va ser
mecenes
i va formar
a Barcelona
l'Institut de Cultura
de la Dona
llavors allà
va aconseguir
que moltes noies
de classe baixa
poguessin estudiar
després surt
la Carme Carr
que va ser
la que va fundar
Acció Femenina
que també van
van ser tot
com
els inicis
més que els inicis
del sufragisme
de Catalunya
parlo sobretot
dels inicis
del feminisme
Acció Femenina
després al Liceu
un club
que també va ser
com un grup de dones
que es va formar
llavors per exemple
la protagonista
doncs se'n va a París
perquè ella està
al Liceu
un club
i se'n va a París
per mirar
per fer un reportatge
de Liceu
un club d'allà
que clar
van com més avançats
d'acord
llavors la protagonista
al principi
és més
bueno estudia
per ser mestre
però després decideix
ser periodista
i ella
escriu articles
sobre això
sobre aquests temes
i m'he deies
que tu això
ho has tractat
també com a professora
en les onades
del feminisme
però m'has dit
que és professora
d'anglès
sí, soc professora
d'anglès
però els professors
d'anglès
tenim l'avantatge
que mentre ho fem
en anglès
a vegades una mica
podem fer el que ens
doni la gana
això està molt bé
és veritat
mentre ho facis
en anglès
i a mi això
de fer CLIL
que és contingut
en anglès
sempre m'ha agradat molt
i llavors
doncs ara
per exemple
a l'optativa
que fem una optativa
d'anglès
no a la classe
a l'ada gramàtica
a l'ada gramàtica
que no només és gramàtica
a la que fem
el llibre de text
o a la que ens hem de
coordinar
i fer-ho tots alhora
doncs no
però a l'optativa
doncs a mi m'agrada
fer història
i ja fa 3 o 4 anys
o 5
no me'n recordo
vaig crear
com un crèdit
que es deia
Història del feminisme
que dura com
5 o 6 setmanes
i que parlem d'això
i acabem veient
aquella pel·lícula
tan preciosa
que es diu
Sufreget
que és anglesa
que és molt trista
amb la Carrie Mulligan
és una pel·lícula
molt maca
però molt trista
perquè ensenya
el sufragisme a Anglaterra
des del punt de vista
de les obreres
no de les burgeses
llavors les burgeses
s'hi jugaven coses
però és que les obreres
s'hi jugaven tot
els marits
les feien fora de casa
els hi prenien els fills
etc
Déu-n'hi-do
i tens alumnes
que volen fer aquesta optativa?
Sí?
Amb aquest món d'avui
que diuen que la gent
no vola tant
o que hi ha com un canvi
ells trien l'optativa d'anglès
llavors ells la trien
des de primer d'ESO
fins a quart d'ESO
i es van trobant
el que anem fent
això és un crèdit
jo normalment el que faig
és que els hi deixo
anar escollint temes
i de tant en tant
els hi colo i un tema
sense deixar-los d'escollir
I què opinen ells
quan coneixen la història
de les sufragistes?
Home, els impacta bastant
els impacta bastant
sobretot ja quan arriben
a la pel·lícula
abans els he estat explicant
perquè per exemple
la pel·lícula també surt
que això aquí diria
que no es va fer
o almenys jo no ho he trobat
les sufragistes angleses
feien vaga de fam
i les alimentaven
per la força
que això ara és il·legal
en aquell moment no hi era
no ho era
llavors això surt
surt que anaven a la presó
cada dos per tres
surt que les burgeses
els marits
les deixaven sortir en fiança
però les obreres
es quedaven allà
mesos i mesos
que els hi prenien els fills
etc.
Déu-n'hi-do eh
el que s'ha hagut de lluitar
per votar
que és una cosa que dius
bueno que encara hi ha
molts països al món
que les dones
tampoc és que puguin
exercir els seus
A Suïssa
a Europa Suïssa
es va votar
i va haver-hi
un cantor suís
que es va votar
per primer cop
als anys 70
mare de Déu
i a fora d'Europa
doncs
Aràbia Saudí
per exemple
etc.
Clar
Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
Anem a parlar una mica
de qui ets
tu vas de
bueno ets la gran
no?
de quatre germans
dos noies i dos nois
ets de Cornellà
que ja ens ho has dit
i ets filla neta
i vesneta
de mestres
sí
la meva besàvia
els meus dos avis paterns
els meus pares
tots dos
i de fet
som quatre germans
tots quatre germans també són professors
i els cunyats
excepte una
els altres tres també
i això són nissagues
que es construeixen així fàcilment
o com ho has viscut?
és curiós
perquè jo sempre ho havia tingut clar
jo recordo exactament
el dia
i el lloc
en el qual vaig decidir
amb 12 anys
que seria professora d'anglès
i no he canviat d'idea
és curiós
però
els meus germans
no ho tenien tan clar
un germà meu va començar
a fer-se farmacèutic
i després és professor de català
la meva germana és traductora
i va passar per traducció
després va ser secretària de direcció
després va ser profe institut
i ara està de professora a la universitat
però no era la seva primera
vocació
i el meu germà petit
és profe de cuina
però és cuiner
i tu quan vas decidir
als 12 anys
sí
això com
explica'm el moment
bueno no sé
estava
és que me'n recordo perfectament
estava al passadís
d'esperant per entrar a la classe
d'anglès
portàvem tres o quatre classes d'anglès
era a principi de curs
de sisè
i jo soc de l'octubre
doncs
no
doncs
de sisè
era
sí perquè a més a més
començava amb anglès a sisè
sí
no havíem fet anglès fins llavors
havia tingut tres o quatre classes d'anglès
amb una professora
que a més
no era gens bona
però no sé
em va encantar
i vaig dir
doncs jo seré profe d'anglès
i no he canviat d'idea
i l'anglès encara és una assignatura pendent
a la nostra societat
sí i no
amb la gent gran
potser sí
però els joves
cada cop pensaven més
és una passada
el que n'arriben a saber
a veure hi ha gent
joves
alumnes nostres
que no en saben
perquè són negats pels idiomes
perquè
no els interessa
o perquè són mals alumnes
igual que hi ha gent
que és negada per les mates
doncs gent que és negada pels idiomes
d'aquests n'hi ha
a cada classe
evidentment
però molt pocs
cada cop menys
llavors
gent
que en sap
moltíssim
jo ara
a segon de batxera
tinc un parell d'alumnes
que dic
que en saben més que jo
crec
que en sap moltíssim
a base de
youtubes
tiktoks
jugar
jocs d'ordinador
etc
és que és una passada
o sigui
el nivell d'anglès
ha pujat
nosaltres això
de manera objectiva
és molt fàcil de veure
pels exàmens oficials
als quals presentem
els alumnes
cada cop els presentem
al mateix nivell
més joves
ah
sí
doncs això és un handicap
perquè sempre es diu
que aquí
diguem-ne els idiomes no
i s'ha de tenir
aquí els idiomes no
però les noves generacions
aquí l'anglès sí
l'anglès sí
i s'ha de tenir
aptituds especials
per aprendre idiomes
tu creus
doncs
bueno
jo crec que sí
ser molt jove
immersió
no cal
aviam
en la meva experiència
jo vaig començar
a aprendre anglès
als 12 anys
alemany
vaig començar
a aprendre als 18
i francès
als 20 també
què m'hauria passat
si els hagués après
de més petita
què faria millor
segur
segur
segur
la pronunciació
això segur
que jo tampoc tinc massa oïda
vull dir que hi ha gent
que potser apren als 18
i pronuncia perfectament
la resta de coses
depèn
a mi tinc el cap bastant
quadrat per la gramàtica
i a mi em va anar molt bé
aprendre alemany als 18
i no als 10
perquè vaig anar molt més ràpid
que una persona de 10
segurament
això de la immersió
serveix
quan ets petit
evidentment
pots aprendre una llengua
com si fossis una diu
i evidentment
l'aprens molt bé
però
que quan siguis petit
aprenguis més la llengua
si no hi ha immersió
això no
vull dir
la gent que porta els nens
a P4
a l'acadèmia d'anglès
que són nens
que són petits
i aprenent com esponges
si van
un dia a la setmana
ja et dic jo que
vull dir que jo crec que no
que com
si ets gran
l'aprens d'una altra manera
clar
més conscientment
i amb més ganes
i amb més pràctica
no ho sé
jo m'hauré de posar
un dia
perquè sempre acabo dient
que parlo un anglès
molt macarrònic
però bueno
tampoc no
a veure
la idea és marxar
si no marxes
perquè jo per exemple
vaig estar un any a Alemanya
i a l'Alemany
penso que el domino
tot i que
ja et dic
la pronunciació no és el meu fort
i en canvi el francès
tinc un títol oficial
però com que no he viscut a França
doncs no
no
trontolles una mica
trontollo
trontollo
vull dir que el tema
quan llençats bastant
has de marxar
si no malament
bueno també
també tu
diguem-ne que
suposo que l'anglès
bueno ja sé que no
però diguem-ne que el francès
però també té connexions
amb el català
jo el que anava a dir
era una xorrada
no he de dir-te
que segurament
l'anglès i l'alemany
potser
no
el que sí que és veritat
que això m'ho va dir una vegada
la professora
una professora en música
de l'institut
i té tota la raó
és que els idiomes
i els instruments
amb això tenen
que
quan més en saps
més fàcil és aprendre el següent
clar
perquè jo ara sí que aprenent holandès
i m'està resultant molt fàcil
vull dir que
i holandès per què?
perquè cada any anem a Holanda
amb els alumnes d'intercanvi
i perquè s'assembla molt a l'alemany
però vull dir que
igual que els músics
com més instruments
saben més fàcil és el següent
doncs
quan fas idiomes
et passa això
i quan tu vas dir a casa
que volies ser professora d'anglès
què et van dir?
cap problema
res
molt bé
perfecte
no sabien el que era l'anglès
perquè ja veus tu
als anys 80
que sabien els meus pares
què era
vull dir però
no
vull dir
no m'ho van considerar
eres bona estudiant de jove
sí
i ja cantaves?
en pollona total
ja cantaves o després t'ha vingut?
no
sé cantar aire
porto cantant des dels 8 o 10 anys
amb una coral infantil
que em van apuntar els meus pares
i després ja
jo vaig deixar de cantar
però estudiava música
i després vaig començar a cantar
a corals a Cornellà
als 17
que em vaig apuntar
amb una amiga que tenia
que ara és professora de música
ens vam apuntar
a la coral de l'escola
ell em va adivinar amb mi
a la coral de l'escola de música
i a partir d'aquí
ja sempre he cantat
vaig fer una pausa
quan els meus fills
eren molt petits
perquè a més a més
em van operar
de les cordes vocals
sí
quan ets professor
xerraire
i quan ets mare
a vegades petes
i llavors vaig fer una pausa
i els cantaires
també és un món
molt de dones
si ho mirem així
una mica de freda
sempre ens falten homes
a les corals
sempre
de fet
la penúltima coral
que vaig cantar
que era el corbi batxe
d'Hospitalet
teníem no sé si dos homes
els vam fer fora
i al final
era una coral femenina
sí
més fàcil
no havíem d'estar patint
tot el dia
que no teníem homes
bueno
també
també és veritat
i quan els teus alumnes
els has explicat
que tens un llibre
que l'estàs presentant
pel món
doncs la veritat
és que
estan bastant interessats
els grans
sobretot
l'altre dia
el duia el damunt
perquè me l'havia encarregat
una companya de feina
i el vam veure
i van començar a mirar-se'l
i també és veritat
que els hi costa llegir
a la gent jove
però bueno
sí, sí
estan bastant interessats
els hi costa llegir
no és un
una fake news
o sigui
no és una
a veure
hi ha gent que llegeix
hi ha lectors
més del que ens pensaríem
perquè ho preguntes
i per exemple
jo aquest any
que estic fent primer de batxillerat
clar també tinc les nenes
de l'humanístic
és lògic
que siguin les que els agrada llegir
però
hi ha bastanta gent
que llegeix
jo crec que
menys que abans
i crec que les pantalles
són culpables
perquè això ho he vist a casa
els meus fills
eren grans lectors
tots dos
i a la que va arribar el mòbil
doncs
un ara ha tornat a llegir
entre altres coses
perquè estava fent filologia
però l'altra
la que està estudiant periodisme
llegir per plaer
no llegeix
costa més
sí, costa més
tu sempre has llegit per plaer
jo era un ratolí de biblioteca
a mi la meva germana
em venia
i em deia
vine sisplau
juga amb mi
jo espera que m'acabi el llibre
la tenia amargada
pobra
sí?
quin va ser el teu primer llibre
te'n recordes
o dels que et va impactar
no, tinc una anècdota
amb el so d'en Pitus
el dia de Reis
és l'aniversari del meu pare
i a casa meva
és un dia molt important
sempre ho ha sigut
i venia tota la família a casa
i els Reis em van portar
jo crec que devia tenir
10 anys
o potser 9
no sé
els Reis em van portar
el so d'en Pitus
em vaig asseure
amb un racó
i me'l vaig llegir
de dalt a baix
amb la casa plena de gent
d'una sentada
i et posaves allò
sota del llençol
amb aquelles
sí
amb aquelles
i ara tu creus
que es pot fomentar
la lectura
d'alguna manera?
ja es fomenta
es fomenta molt
els instituts
sí
el teu llibre
entre altres
diguem-ne sortides
que estàs fent presentacions
arreu de Catalunya
Caminant Juntes
de Bolian Edicions
també
és un llibre de lectura
pot ser un llibre de lectura
a nivell educatiu
sí
de fet
estic anant jo
a diferents instituts
i escoles concertades
per oferir-lo
i pel que
encara no m'ha dit ningú
bueno
hi ha un institut
que m'ha dit que sí segur
en el meu
s'ho estan pensant
perquè ara és lliure
això de triar lectures
em sembla
sempre ho ha sigut
a l'ESO
on no és llibre de batxillerat
perquè hi havia
les lectures obligatòries
que en principi
ara les han tret
sí
és veritat
però a l'ESO
sí que ho és
sí
aquest llibre
és més aviat
per tercer o quart d'ESO
perquè a més a més
el moment històric que tracta
sobretot el tema
de la guerra civil
i l'exili
i tot
es fa quart d'ESO
i després es torna a fer
a batxillerat
molts
molt d'alumnat
molts estudiants
molts instituts
fan la ruta de l'exili
a segon de batxillerat
i llavors van a veure
argelers
la maternitat d'Elna
i tot això surt
tot això surt al llibre
també al final del llibre
et volia preguntar
quina part educativa
creus que és la més important
del teu llibre
perquè ho llegeixi
tot i que és un llibre
com has dit
crossover
crossover
que seria
per a tots els públics
tot i això
tal com estaves explicant
és un llibre
que també és molt adequat
per unes edats
molt concretes
quina és la part educativa
que creus que aportes?
aviam
jo és que crec que
més aviat és el tema
a veure
ensenya molts moments històrics
però més aviat
i pel que m'han dit
la gent que se l'ha llegit
és el tema del llibre
que hi ha aquest personatge
que és l'Alina
que marxa a Barcelona
amb 16 anys
i tot el que fa
en contra
de la voluntat
dels seus pares
per lluitar
per aconseguir
el que ella
creu que ha d'aconseguir
per fer-se periodista
per marxar
després
per tornar
decideix que es fa mestra
llavors una mica
és com la idea
i tot el que li costa
i una mica
és la idea
de veure
que una noia
des dels 16
fins als 20 i pico anys
als anys 30
doncs no ho tenia com ara
llavors la part més educativa
és veure la diferència
és que es veu molt clar
la diferència entre la Paula
que viu el 2020
tot el que pot fer
i tot el que no pot fer
l'Alina
o que ha de lluitar
per poder fer
una mica és la idea
que clar
que això ja ho sabem
que ho saben
però quan ho llegeixes
en primera persona
se't queda
ho entens més
és molt més
sí
llavors la idea central
del llibre
és que la Paula
aprenent la història
de l'Alina
doncs
ella mateixa
per això es diu
caminant juntes
ella mateixa
s'empodera
perquè està en un mal moment
de la seva vida
per la pandèmia
i per altres coses
i s'empodera
veient
que en moments
molt més difícils
de la història
les noies també se'n sortien
bàsicament és la idea
i per què ara també
hi ha com una corrent
no opinativa
que els adolescents
cada cop són més masclistes
també elles
elles i ells
o no
tu creus que això
és una mica
jo crec que sí
no és que ho siguin
aviam
hi ha diversos temes
per un cantó
hi ha tot el que
tenen ells accés
sense el control
dels pares
i llavors
per desgràcia
a les xarxes
l'extrema dreta
fa molt de les seves
i llavors
sobretot els nois
doncs
com que van més perduts
perquè hi ha aquesta crisi
de la masculinitat
per culpa no
per culpa
o pel feminisme
no és per culpa
evidentment
hi ha aquesta crisi
de masculinitat
això ja fa anys
que dura
jo de fet
la meva tesina
a la universitat
la vaig fer sobre això
sobre la masculinitat
i t'estic parlant
de l'any 2003
vull dir que fa temps
que dura
doncs per culpa
d'aquesta crisi
de la masculinitat
alguns nois van perduts
els hi falten referents
i no agafen els referents adequats
i se'n van a l'extrema dreta
i les noies
hi ha moltes noies
que són molt feministes
i que lluiten contra el patriarcat
però també n'hi ha moltes
que cauen en relacions tòxiques
això també és per culpa
jo penso
del control
que es crea a les xarxes
del control
dels mòbils
i tot això
és educativament difícil
pels profes
i per les famílies
i per les famílies
després també hi ha un tema
que és la dictadura
de la imatge
sobretot
pel cos femení
que s'ha accentuat
per culpa també
de les xarxes
perquè clar
és que van veient
allà uns models
que són falsos
jo ara
últimament
m'hi estic fixant
que ho trobo tristíssim
la quantitat
de noies joves
que s'han operat
tal qual
i dius
i algunes
que tinguen un entorn
relativament proper
que són guapíssimes
i dius
què fas
i és la dictadura
de la imatge
sí
llavors això
tot això
doncs fa que
clar
el feminisme lluita
contra la dictadura
de la imatge
però això té molt de poder
ara per exemple
s'ha posat
de moda
això del skin care
en nenes molt petites
l'altre dia
vaig anar
a una perfumeria
i vaig al·lucinar
que ara hi ha
una secció
de color rosa
per nenes
no ho sabies això
però vaig al·lucinar
una secció
de color rosa
amb coses
de skin care
per nenes
de 9, 10, 11 anys
és cuidar-se la pell
per si algú
que ens escolta
sí
però no cal
que es cuidin la pell
amb 9, 10 anys
que no
que no
que estic d'acord
amb tu
tampoc cal que es comprin
les cintes aquestes
i tampoc cal que es posin
antiulleres
i tot això
llavors tenen
com una secció
doncs això
amb cosetes
adequades a la seva edat
el màrqueting
com si diguéssim
o l'envoltori
però que
i tu com a educadora aquests
creus que a les famílies
se'ls pot donar
algun consell
o es pot
nosaltres n'hi donem
i quins serien
doncs per exemple
control de mòbils
els instituts
gràcies a Déu
ja tenim claríssim
que els mòbils
estan prohibidíssims
ara ja a tot arreu
llavors els donem
consells
de control de mòbil
control de whatsapp
que vigilin
el que fan els seus fills
i moltes famílies
quan venen a les reunions
venen perdudes
i et pregunten
i tu els hi dius
que després ho facin o no
clar
també la gent va molt ocupada
i és difícil
jo tinc una teoria
que la gent va molt ocupada
i que cada cop som pàreps
més grans
pares o mares més grans
segur
i per tant vas
més cansat
en un sentit
i ho dic molt en genèric
també hi ha l'altre tema
que ara ja
i això ho estem notant
als instituts
la sobreprotecció
que amb aquestes noves filosofies
de la criança con apego
no sé com es diu en català
això i tot
a ferramenta
sí
està molt bé la idea
però això va començar
als Estats Units
i com sempre
nosaltres els hi anem al darrere
amb lo bo
i sobretot amb lo dolent
doncs ens n'hem anat
una mica a l'altra banda
llavors els nens
han passat de ser
perifèrics
estar al centre
i estan tant al centre
que a vegades estan massa al centre
i aviam
jo tinc
jo vaig ser mare
el 2003 i el 2005
tampoc fa tant
però hem notat un canvi
però llavors
estan al centre
i tot és per ells
que està molt bé
però a vegades ens passem
i els empoderem massa
però després
quan arriben a l'institut
hi ha un tant per cent de pares
bastant important
queda l'ega
i ja està
feina feta
clar
i no els hi han ensenyat
sí
no ho sé
és difícil
a veure hi ha de tot
no i tant
estem parlant amb genèric
en tot cas
sí que ha canviat
des que tu vas començar
o des que les teves generacions
no
de família
de nissaga
de mestres
home sí
han canviat moltíssimes coses
clar
la majoria per bé
el tema és les pantalles
això que deies tu
la meva filla diu
sempre que té una teoria
diu
és que com que
cada any
han tingut més anys de pantalla
des de més petits
perquè clar
els meus fills
quan van néixer
no hi havia smartphones
ni hi havia tables
ni hi havia res
llavors
no és que jo fos una gran mare
i no els hi posés
és que no n'hi havien
i ara en canvi
hi ha molta gent
molts nens petits
que creixen
miren pantalles
massa sovint
doncs que cada cop
estan com més
com més enganxats
bueno que això ja ho deia
bueno ja comencen a haver
aquestes alertes
no que del 0 a 3
0 pantalles
que després
és que tenen
van endarrerits
amb el llenguatge
jo tinc amigues
a primària
que elles sí que ho han notat
moltíssim
i educació infantil
que no tots
però que n'hi ha més
i ara et preguntaré
tinc una amiga mestra
que em deia
el dia de la pagada
es va notar molt
els profes joves
els mestres joves
o les mestres joves
i els mestres
d'una generació
més
no tan digital
diu
perquè nosaltres
que aquesta amiga meva
és una mestra
veterana
diu
vam agafar
el guix
i vam agafar la pissarra
i vinga
vam fer la classe igual
dius
els més joves
sense les eines tecnològiques
ostras
estaven com a perduts
no sé si això va ser
una cosa molt anecdòtica
però em va fer gràcia
el comentari
sí que no ho fa gràcia
em va fer gràcia
el comentari
almenys des de la seva experiència
jo tenia un examen
amb ells
jo tenia un examen
amb els de segon de batxillerat
a més a més
era una redacció
que l'havien de fer
amb llapis i paper
i la vam fer
i protestaven
i vaig dir
no no
la feu
i puntó
no sé si altres professors
bueno
tots vam reaccionar
i els vam tenir a la classe
i no els vam deixar sortir
fins que no es va acabar
no es va acabar
tots els professors
es van espavilar
no sé com
però
tothom es va espavilar
no no
que això està molt bé
dius que estàs fent
una altra novel·la
ara estàs en promoció
de Caminant Juntes
on t'agradaria
que arribés Caminant Juntes
home
de fet
jo
ja ho deies abans
ets escriptora novell
però has tingut la sort
de poder tenir
una bona editorial
i una bona promoció
del llibre
sí
jo les meves dues pretensions
era
aprendre i passar-m'ho bé
i aquestes ja fa temps
que les vaig aconseguir
i tot el que més va venint
i no tenia masses idees
de
vull que arribi
on sigui
quan em van dir
que la publicaven
bueno
estava supercontenta
evidentment
i el que sí que he fet
perquè m'he sentit
una mica
amb la responsabilitat
de fer-ho
com que me la van publicar
entre altres coses
perquè podia ser
una bona lectura
perquè estic convençuda
que ho pot ser
i molta gent m'ho diu
d'instituts
doncs el que sí que he fet
és anar a molts instituts
tots els contactes
que tenia
i contactes de contactes
i he anat a una trentena
d'instituts
l'he anat a dur
encara me'n queda
un parell per anar-hi
l'he anat a dur
els hi he explicat la novel·la
i els hi he regalat
un exemplar
llavors a mi m'agradaria
que almenys
algun d'aquests
l'agafessin
ja n'hi ha un que l'han agafat
però algun més
més que res
perquè l'editorial
doncs
va confiar en mi
i a mi m'agradaria
retornar-ho
retornar-ho
a partir d'aquí
home
tinc una amiga
que diu que veu
una sèrie de TV3
però jo li dic
tu m'estimes molt
però
és a dir
que si ens hem de posar
somiar
però evidentment
és difícil
tot això és molt difícil
i ara amb el que estàs treballant
es pot avançar una mica
de cap a on
sí
estic fent una novel·la
de Cornellà
històrica també
sobre el Palau Mercader
de Cornellà
però porto
moltes idees al cap
i deu fulls escrits
perquè com construeixes
tu els personatges
a partir de
quin mètode fas servir
és que
jo crec que ho vaig fer
com molt intuïtiu
sí que és veritat
que aquesta novel·la primera
com que està
passat i present
un capítol passat
i un capítol al present
va haver-hi un moment
quan portava
uns deu capítols
la vaig deixar llegir
al meu marit
i a unes quantes amigues
o parentes
l'actora zero
més que res per saber
si s'entenia
i si enganxava
i un cop em van donar
l'okei
llavors jo vaig començar
fins llavors
havia sigut tot
com bastant intuïtiu
i ja vaig començar
a planificar
perquè la cosa
havia de quadrar
per planificar
perquè quedés lligat
i des del teu punt de vista
les escoles de lletres
o d'escriptura
són una bona escola?
sí
és molt
a mi m'agrada molt
perquè tens un professor
que sol ser un escriptor
jo he estat a dos
de moment
també hi ha l'Ateneu Barcelonès
que és molt conegut
però aquest no he estat
he estat a laboratori de lletres
he fet quatre cursos
i ara aquest any vaig canviar
perquè volia fer alguna cosa presencial
i al laboratori de lletres
que ho havia fet tot online
que hi ha lluny
perquè està a la Vila Olímpica
i vaig trobar una escola
que és l'Escola Blum
que una de les dues propietàries
és la Miriam Cano
que va ser un flatxasso
perquè ella se'n recordava de mi
i em diu
tu te'n recordes de mi?
dic clar que me'n recordo de tu
per això m'he posat en contacte amb tu
perquè he començat a buscar
i t'he trobat
va ser alumna teva
va ser alumna meva
sí
té deu anys menys que jo
va ser alumna meva
quan jo tot just començava
la Miriam
que d'aquí també l'estimat molt
també va ser convidada
a aquest programa
sí, ho sé
i a més a més
diu
que part de la seva anglofilia
la deu a mi
que això
em va fer moltíssima il·lusió
home
això deu ser
una cosa
bastant
sí, això són coses que
quan et cau un comentari així
és al·lucinant
i d'on les referents
m'has dit unes quantes
que t'hagin sigut referents
en la teva
bueno, que hagin influït
d'alguna manera
o t'hagin col·laborat
o sigui que tu tens una xarxa
bastant interessant
de dones
moltíssim
sí
sí
jo sempre ho dic
que això és una part
de la força
sí
jo tinc la meva mare
que jo en aquell moment
no me n'adonava
però amigues meves
m'ho han dit
amigues de la meva edat
que quina sort
de tenir la teva mare
perquè la meva mare
era molt moderna
per la seva edat
quan jo tenia 17 anys
em va dir tu
cap a Anglaterra
a fer d'oper
me'n vaig anar d'interrell
vaig fer moltes coses
que hi havia amigues
que no les van deixar fer-ho
i sempre era
bueno, tenia
sempre tenia comentaris
molt feministes
encara que ella no digués
que era feminista
però tenia
o sigui, era molt moderna
per l'època
està molt bé
bé, doncs és aquí
un petó a la teva mare
i amb això
entrem
amb la secció
de dones amb història
dones amb història
perquè anaves a parlar
primer de la Irene Polo
que és una periodista
de la República
però ja n'hem parlat
d'ella aquí
però igualment
la podem recordar
una altra vegada
per què t'interessa
la Irene Polo?
doncs perquè
quan estava fent recerca
sobre el llibre
vaig veure que era periodista
i com que l'Alina
part de la novel·la
és periodista
em va agradar molt
la meva filla
s'estudia en periodisme
també es diu Irene
és a dir, tot quadrava
i després la història d'ella
que és una història molt trista
perquè va acabar
doncs no sé
em va impactar
la suïcidança
a Buenos Aires
si no recordo malament
i havia escrit
vaig llegir
ara no recordo
com es titulava
però vaig llegir
un parell de llibres
amb articles d'ella
publicats d'ella
era molt dur
en aquella època
a més a més
em sembla que era lesbiana
també
i s'havia d'amagar
vull dir que
és un personatge
molt interessant
és que vam viure
en una època
amb moltíssimes
o sigui
si ja de per ser
ser dona
és complexa
normalment
tot i que avui en dia
haguem avançat molt
en moltes coses
no a tot el món
en una part del món
en aquella època
i a Espanya
a l'època de la república
doncs era
i després
tot el que va significar
malgrat que la república
fos oberta
però ja ho hem dit abans
quan parlàvem del sufragisme
que els orígens
van ser molt difícils
però Winsport
és un altre personatge
que també és molt interessant
que és la Mari Anning
la Mari Anning
que és considerada
una de les figures
més importants
de la història
de la paleontologia
tot i que la seva feina
va ser ignorada
durant dècades
pel fet de ser dona
de classe treballadora
i sense una educació formal
ella
va néixer el 1799
a l'Im Regis
que és una petita
localitat costanera
de Dorset
al sud d'Anglaterra
i va morir el 1847
d'un càncer de mama
només 47 anys tenia
però la part curiosa
de la seva història
després ara ens expliques
per què l'has triat
és que ella
són uns pares
bé, eren pobres
i el pare
es dedicava
a recollir fòssils
i ella l'acompanyava
amb uns penyessecats
que a més a més
eren molt perillosos
perquè no era fàcil
de moure's
quan ella tenia 11
i els venien els turistes
quan ella tenia 11 anys
el pare va morir
i ella es va fer càrrec
amb la seva mare
una mica d'aquest petit negoci
que donava de menjar
a la família
el que és molt al·lucinant
és que ella
va anar fent
descobriments extraordinaris
i rellevants
jo no entenc
molt de paleontologia
però
diguem-ne
que va
va descobrir
per exemple
l'ictosaura
o fòssils
de peixos històrics
o el pet
bueno
els experts en dinosaures
segur que ho saben
petrosauri
en tot cas
abans
a partir dels fòssils
va fer descobriments
claus
per la comprensió
de la via prehistòrica
però
no li van deixar mai publicar
cap dels seus treballs
tenia com dos problemes
o tres
bueno
era dona
evidentment
no pertanyia al món acadèmic
i sobretot
que en aquella època
el fet
de descobrir
animals
que ja no existien
a la terra
no quadrà
amb el creacionisme
clar
no hi havia
l'evolucionisme encara
l'evolucionisme
és Darwin
és la teoria
de les espècies
tot això
llavors
no
crec que ho estic
dient bé
és que jo també
soc molt de lletres
però no quadrava
amb el creacionisme
llavors
li deien
que això no podia ser
que no podia ser
que existessin
animals
que hagués creat Déu
i que ara ja no estiguessin
a la terra
és a dir
era un tema
també
també de la cultura
i religiós
de l'època
però
llavors també
el que sí que he llegit
d'ella
és que a més a més
altres paleontòlegs
sí que van apropiar-se
de la seva feina
però mai la van citar
com a
això segur
però això ha passat
amb infinitat de casos
sí
ja passava
a principis del 1900
imagina't
al 1700
ja
i a més d'allà
era una dona
molt curiosa
molt intel·ligent
molt perseverant
i tu em comentaves
quan m'has proposat
aquest personatge
que em semblava interessantíssim
perquè jo l'he descobert
a partir de la teva proposta
és que hi ha una novel·la
de la Tracy Chevalier
que és la Marc Abel Kretus
ara l'he dit
jo fatal
la Tracy Chevalier
es va fer famosa
amb la noia de la perla
que després es va fer
una pel·lícula
i és una de les meves
escriptores preferides
perquè fa novel·la històrica
agafa ella
un moment en el temps
per exemple
va agafar el quadre
de la noia de la perla
i llavors fa una novel·la
històrica a partir d'aquí
llavors jo vaig llegir
la noia de la perla
quan es va fer tan famosa
i a partir d'aquí
vaig llegir
Remarkable Creatures
i aquesta novel·la
que bé que ho dius
que bé que ho dius
són molts anys
són molts anys
tan pràctica
llogui creatures
i allà cotxes
a partir d'aquesta novel·la
doncs explica
això
la història
de la Mary Anning
i és una història
molt bonica
però a més a més
a mi el que em va passar
que és que clar
per això em va impactar
és que jo me la vaig llegir
a l'estiu del 2012
que estava a Londres
pels Jocs Olímpics
no vam anar pels Jocs Olímpics
però era l'estiu
dels Jocs Olímpics
estava fent intercambi
de cases
i estava en una casa
que hi havia aquesta novel·la
i me la vaig llegir
i després vaig veure
que un dels fòssils
més importants
que ell havia descobert
estava
al Museu d'Història Natural
de Londres
i el vaig anar a veure
i clar
va ser com molt impactant
que guai
sí
això va ser un moment
molt xulo
i després
fa no masses anys
això
fa 4 o 5 anys
crec
vam fer la pel·lícula
Ammonite
que és
amb la Kate Winslet
sí
és de Frances Lee
sí
i és la història d'ella
jo crec que a partir d'aquí
bastanta gent
ja va saber qui era
jo no l'he vist
t'he de dir
també és veritat
que és impossible
la novel·la està molt bé
la pel·lícula
té alguns moments
que potser no
no et van quadrar tant
no
no
però ja no quadrin
sinó que no em va acabar d'agradar
tot i que jo anava
molt predisposada
perquè a més a més
sempre m'ha agradat molt
la Kate Winslet
i ja em sabia la història
però la pel·lícula
és una mica de sabadora
la novel·la
és més
per tant
recomanem més la novel·la
que no
sí
que no
ella
finalment
l'any 22
tampoc fa tant
van inaugurar
una estàtua seva
a l'Aim Regis
fruit d'una campanya
que es va impulsar
bueno
de forma popular
de fet
i
i
bueno
volia explicar
això que està enterrada
a la parròquia de Sant Michael
a l'Aim Regis
que és el lloc on li han fet
l'estàtua
i que és on va viure
tota la seva vida
i que ara mateix
hi ha un museu dedicat
a la seva figura allà
per tant
l'Aim Regis Museu
que
que parla una mica d'ella
i al final
doncs
al cap del
bueno
dels segles
sí
mai millor dit
doncs va
va poder sortir
al final va ser un home
un geòleg
amic seu
l'Enri de la Veig
que va ajudar-la econòmicament
i li va donar visibilitat
a la seva feina
malgrat
tots els problemes
que havia tingut
i sobretot també
que en el moment
en què ella
va treballar
no se la va reconèixer
mai com a científica
cosa que sí que
se l'ha reconegut
amb el temps
sinó com a col·leccionista
que per tant
també va haver de lluitar
una mica
amb tots aquests hàndicaps
doncs m'agrada molt
que ens haguessis portat
jo penso que aquesta
perdona
no no
pots dir
aquesta figura històrica
Anglaterra
ja es comença a conèixer més
però potser aquí encara no
però bueno
ja estava llegint
que és precursor
de les idees de Darwin
que coincideix
amb això que estaves explicant
exacte
és que això és
no és poca cosa
no no
està claríssim
lluitar contra
les creences
és el més difícil
en una societat
amb la qual cosa
doncs amb això
estem entrant
en la recta final
que és
el moment
que jo li dic
el toc final
Anna
et faré algunes preguntes
per conèixer-te una mica millor
eh
per exemple
tu ets més de portàtil
o de llibreta de paper
de portàtil
i com prens les notes
per les teves novel·les
en el mòbil
en el portàtil
o
sí
ara cada cop
perdo més la memòria
sí en el mòbil
o en el portàtil
i com
quan t'inspires
vas caminant i dius
ai
i apuntes a alguna cosa
és que aquest any
m'inspiro poc
perquè
m'hi he de posar
per inspirar-me
sí que vaig agafar
idees
però m'hi he de posar
i estic amb això
fent la
com es diu això
la difusió
ara estàs amb la difusió
sí
tu tens un email
amb una assignatura molt llarga
o només poses el nom i au
depèn de què fas
què vols dir?
bueno que a vegades
hi ha gent que posa
no?
doncs
Montse
Roquet
Pugés
escriptora
ah
l'email de la feina
surt
no el teu
el teu
el meu posa
Montse Roquet
i ja està
i ja està
tirant dos milles
sí
el segon cognom
és molt curiós
sí
jo crec que és una derivació
de pagès
és el que sempre m'han dit
perquè els meus
iaios eren del Prat
i al Prat
hi ha molts Pugés
i hi ha molts pagès
i també són de família
de pagès
també són
tu ets més de treballar
en equip
o millor sola?
depèn de per què
sí
jo crec que treballo
bastant ben aquí
però també soc molt independent
sí
quina cançó triaries
per cantar sola al cotxe?
o no en tries cap?
moltíssimes
moltíssimes
pop anglès
doncs jo què sé
el Robbie Williams
o el James Plant
ara et vindrà
ara et vindrà al costat de casa
d'aquí
i no res?
sí
doncs no ho sabia
és que ara ja no
m'agrada molt
el Bruno Mars
ah
molt bé
i quan tens molts nervis
què fas?
una respiració profunda
o et menges
una peça de xocolata?
en teoria
hauria de fer el primer
però faig el segon
i et poses molt nerviosa
per exemple a les classes
o així o no?
i a les presentacions?
no
em poso molt nerviosa mai
no sé si algú
sí
em poso nerviosa
quan arribo tard
en algun lloc
que sé que no m'esperaran
per exemple a l'avió
però intento no arribar tard
o per exemple
això
si vaig amb alumnes de viatge
que cada any hi vaig
i tenim algun problema
a l'aeroport
que això per exemple
ens va passar tornant d'Holanda
doncs llavors
sí
em poso nerviosa
però bueno
qui no?
no
això està clar
però no
normalment no m'hi poso
doncs jo crec que aquí
ja ho deixem
perquè si no
ja estem arribant al final
i t'ha faria moltes més preguntes
però bueno
ja ens has explicat molt
i ens has parlat d'un tema
molt interessant
que és el sufragi femení a Catalunya
i et desitgem molts èxits
en aquest caminar juntes
de Boliana
Edicions
que el recomanem
també el trobeu a les biblioteques
a banda de les llibreries
i
etcètera
i moltes gràcies
Montse
per haver-nos acompanyat
i tornar aquest Molins de Rei
moltes gràcies
a vosaltres
gràcies Eli Arjona
com sempre
pel suport
pel suport tècnic
i com sempre dic
gràcies per ajudar-nos
a conèixer heroïnes quotidianes
on potser
no les aniríem a buscar mai
perquè estem
al segle de les dones
però queda molta feina a fer
seguim pitjor
us parla Mercè Roura
Sant Anàs