Què tal? Molt bona tarda. Això és l'etapa reina. Avui és dia 20 d'octubre de 2025 i us portem un programa... Guaiteu. Porto boli vermell avui, eh? No, no, el vermell, el vermell. El de corregir, el de posar notes, el de valorar. El de valorar una temporada ciclista que hem tingut aquest 2025. Ben farcilleta de coses, Roger Castillo, com estàs? Molt bé. Com estàs tu, Lluís? Més tranquil que tu, que jo vinc amb el programa preparat de casa. I que el boli de preparar coses.
Estàs fent memòria del que ha passat el 2025 aquí en situ, eh? Efectivament. Tu tens la capacitat de fer-ho, també t'ho diré.
Ha sobrat. Primer piropo que et tiro en uns anys de... Sí, és veritat, no estic acostumat. I no s'ha vingut a entomar-lo, eh? T'he desorientat, eh? Sí, sí. Bueno, canviem de... Mira, canviem de càmera perquè ens anem a presentar el Marc Vivas. Com estàs, Marc? Molt bé, aquí, com que jo no tinc la capacitat aquesta, doncs he hagut de fer els deures, prèviament. Així m'agrada, així m'agrada. Véns amb els deures fets? No és fàcil, eh? Tirar enrere la pel·lícula... Tot l'any, no? Tot l'any. Clar.
És difícil. Jo crec que és una persona més que té problemes en recordar el que va sopar ahir, doncs imagina't el que va passar... El que va sopar ahir? A sopar, amb verdures i arròs. Fa tota calor per la sopa, no? Bé, però és fàcil de fer i t'entrenen d'un apuros. Però de bric? No, no, de pastilla. Però bé, verduretas tallades i... Bé, bé, bé. Sabeu que a França no venen brics de caldo? No hi ha? Tu vas al soper?
I no hi ha brics a caldo. Quins súpers vas, tu? Doncs els súpers de França, qualsevol. A l'Intermarché. Que patrocina ètics, per cert. Va, ja us l'he colat. Doncs a l'Intermarché no hi ha... Bueno, no n'hi ha, no hi ha caldo. Tu no pots comprar caldo. Que mirades a l'Intermarché. No, això segur que no. El què? No, res, res. Ja en parlarem. Sergi, com estàs? Molt bé. Tu què vas sopar ahir?
Hòstia, doncs a xupar caldo de Teta Brick. Hem destapat aquí una trama d'aquesta bo junts ahir. No, no, no. I després una... jo no sé, crema de verdures, també.
Caldo i crema de verdura? Sí. O sigui, ahir era el relloceting a la nevera. Tot liquat, eh? Queeting a la nevera. I va ser el dia de tot l'any que me'n vaig anar a dormir més d'hora. I crema catalana, de postres, no? Per fer ella sopar. Per ella, d'allegada. T'ho juro. Era... Hòstia, que tingui a la nevera. Vale, pom, pom, pom, pom. El rebost, molt bé. I a dormir a les 10 i poc estava al llit. Ah, sí? Molt bé, tio. Fem molt de temps que no... Això fas bona cara, tio. Sí, sí. Realment molt.
No com el Roger. Tu que no has dormit, no, Roger? Sí, una miqueta. Bueno, l'Eli Arjona, les vies de so, una tira que també fa molt bona cara, sempre, dormi o no dormi. I avui, ja us dic, avui valorem la temporada, valorem la temporada, ficarem notes i parlarem largo i tendido de tota la temporada, però començarem amb l'emmascarat. Tres pistes, no són ara? Tres pistes per endevinar... Alguna cosa. Vinga, fins ara.
Doncs comencem anant la setmana passada, que el Lluís no hi era, i per tant el Lluís no sé si va arribar a escoltar les pistes, i per això ja té desmemori de quantes eren. Tens alguna idea del que era? Sí. Era un equip colombià,
Apa. Sí? Sí, sí, sí. I no vaig veure la pista visual, eh? Bé, era un mallot bastant peculiar, molt cridaner amb els colors de la bandera de Colòmbia. Lucho Herrera, màquina. Condorito Corredor. Aquest li encantava a mon pare, sempre. Condorito, condorito. Sí, ja.
Condito Corredor. I Mario Sirea. Vas posar aquest Mario Sirea, un ciclista italià gran. Més aviat un ciclista que no sé què pintava en aquell aquí. Per despistar, no? Per despistar, totalment. Si havies despistat amb els davants. L'equip era perquè ha fet el signe del Lluís, i crec que l'hem entès els que ho vèiem, però qui ho ha escoltat. Café de Colòmbia. Café de Colòmbia, cert. Café de Colòmbia. Doncs molt bé, resolta l'incolc i tenim a les pistes d'avui. Som-hi.
Pista 1. L'equip que us presentem és d'Itàlia. Pista 2. Destaquem un any, el 2003. I pista 3. 3 ciclistes que han passat per les files d'aquest equip. Nicola Loda, Francesco Casagrande i Fran van der Brugge.
Doncs ja ho sabeu, com sempre, si veieu el programa a través de YouTube, aquesta plataforma tan curiosa, podeu veure una pista visual que acompanyarà les tres auditives. Va, anem a parlar una mica d'actualitat? Amb la veu que vulguis. Vinga, som-hi! Traiem-nos l'actualitat de sobre ràpid, perquè tenim avui molt de fato. Acabat la temporada. Ja està? Ara sí. I després de...?
Després de què? De mesos? I després d'una gran festa a Andorra. Explica'm-lo a Andorra, que jo no sé de què va el tema. L'Andorra Cycling Masters. Nom anglès, com sempre. Volem denominacions internacionals a tot allò que fem a casa nostra. L'Andorra Cycling Masters és una prova de quatre persones. Hi ha quatre persones que són capaces de muntar un xou i que la gent vagi a veure'l. Això és el que ha passat aquesta setmana. No som aquests quatre. No som aquests quatre, tenen una mica més de calés a la butxaca.
des d'aquest cap de setmana. Són Jonas Wingergord, Són Primoz Roglic, Són Isaac del Toro i Tadej Pogatxa. Han agafat quatre dels millors ciclistes del món i els han juntat a Andorra per fer una o dues curses. Per fer una doble prova. Allò del sector A, sector B, podríem dir-ho així. La primera era una pujada al coll de la gallina.
una cronoescalada individual, cadascú marcava el temps, comptaven el temps, i en funció d'això hi havia un primer, un segon, un tercer i un quart classificat. O sigui, sortien d'un en un. Sí, sortien d'un en un, i cadascú va intentar, alguns més que altres, fer-ho millor. I després, si vols, entrem al delat de com va anar. I després una prova urbana, que era unes quantes voltes a un circuit allà a escaldes en Gurtany, on, bàsicament, s'ho jugaven a l'esprint final, una miqueta tipus criterium divertimento.
O sigui, no és que hi haguessin supers atacs o superbatalles, sinó que una mica d'això ho van fer, però al final la gràcia era intentar guanyar. I només els quatre. Només els quatre, sí. En aquesta cursa, diguéssim, en el segon, a la que van d'una en una, a la que no es calada, no, ja entenc que no, però a l'altra no... A la segona, cadascú jugava a les seves cartes individualment, hi havia un cotxe que portava bicis neutres, per entendre'ns, per si a algú li passava alguna cosa, hi havia alguna moto, hi havia molt bon muntatge, diguéssim,
muntatge professional, de cursa professional a BES, això s'han preparat bé per l'ocasió, i bastanta gent, bastanta gent mirant-ho.
Tinc entès que aquests quatre ciclistes, per anar a Montinglado així, han cobrat bona pasta rufa. No en tenim ni idea, només sabem llegir el que la gent escriu a Twitter. I el que sí que no tenim ni idea del que han cobrat, perquè nosaltres els hem pagat, diguéssim, però sí que hem vist una actitud d'un dels ciclistes que dóna la sensació que li ha arribat l'avís del Bizum a mitja cursa,
O abans de començar, és a dir, jo crec que al baixar de la furgoneta hi ha un vídeo que es veuen com baixen de la mateixa furgoneta als quatre, que van amb tots una maleta, que la van arrossegant de rodes per allà on surt tirant, que és molt xulo, i ja veus l'actitud una miqueta. Veus el to distès i el to d'absència. Després hi ha un vídeo molt divertit també, us recomano que mireu vídeos d'aquest cap de setmana. Parleu de l'abric. Ah, no? Jo he vist aquella imatge, em fa gràcia. En Joan es va amb un abric espectacular. O sigui, un abric de màxim disseny o molt antic. Ah, sí?
I porta un peluix a dins de... O sigui, o va a una passera a la de moda i l'ha aconsellat. Això no ho he vist. O ningú l'ha aconsellat abans de sortir. Hi ha un dubte aquest entre passar-se o... És fantàstic. Si portava un peluix és perquè estava jugant amb el nen i li diuen vinga, corre.
Hem trencat la incògnita, Joan Svinger va ser el millor del cap de setmana, sense cap dubte, pel Abric. També perquè hi ha un vídeo de Purito Rodríguez animant-los a la mitja pujada del coll de la gallina, al final és el seu port, és casa seva, i doncs realitza el Saluda, ja, ja, què fas aquí, no, una mica, o sigui, entrava la pujada, no? El Pogat Charlie Riu... Això, la contrarrella... Això, el trollge individual, en plena ascensió, Svinger, com si no l'hagués vist, com si no l'hagués sentit a ningú allà animant-lo. Potser no sap qui és, eh? És a dir, el seu rotllo. És que és a mi...
I després hi ha l'esprint final aquest que dic en el tema urbà. Veus que Roglic, que havia guanyat la Crono, el coll de la gallina, doncs intenta esprintar, té el toro, intenta plantar-li cara, Pogacar s'ho està passant bé, Pogacar va riure, no va esprintar exactament, però està al darrere, com rient a veure qui guanya, ha, ha, hi, hi. Winger no surt a la imatge, està uns quants metres més enrere, esperant creuar allà i poder marxar.
Hòstia, un mite. L'arriba el Bizu i, de cop i volta, no sé si tenen... Jo el portaria cada any. Dóna molt de lloc. De fet, si necessiten podcast, perquè aquesta gent necessita podcast... Home, si necessiten podcast... Que ens convidin, perquè quan treballem el Bizu farem el mateix que... En aquest sentit, exacte. Podem fer mig podcast. O un dels quatre que...
Ara poca broma. Segurament no els ha sortit tot el perfecte. Jo crec que l'impacte que han tingut està tal. Faran un documental d'això. No s'ha pogut emmetre per televisió ni res. Tenen els drets observats per fer un documental que sortirà a finals d'any de tota aquesta experiència. Jo crec que sortirà molt guap el producte perquè al final són quatre estrelles, tothom vol veure una miqueta com ha anat al dia. Suposo que faran aquest clàssic insight d'estar a dins, d'a veure què passa a la furgoneta. Crec que serà una cosa molt pensada que ara que l'espectador pugui gaudir
I jo crec que en part de l'encert és que la gent d'Andorra, o la gent que estava al cap de setmana allà, també ha pogut veure els ciclistes de prop, doncs, no ho sé, aquest contacte més directe, més humà, amb superestrelles de l'esport, que això és molt difícil de trobar, ja ho sé, en altres esports. Que al final l'única manera de veure ho era seríricament, és estar-hi allà. Si no hi eres, no...
Per xarxes socials veien quatre vídeos, però no... Llavors, bé, també és un reclam, entenc, pel país, per Andorra, en general, perquè la gent hi vagi, consumeixi, etcètera, etcètera, i vegin la cursa, i en aquest sentit es deixin uns calés, que després entenc que és part de la morterada que li paguen a aquests ciclistes. El meu dubte és si l'objectiu de tot això era convèncer Pogatxar perquè anés a viure a Andorra. És a dir, tota la jugada era com dir...
Ell no viu allà, i tampoc hi viu Roglic, tampoc hi viu Bingled, ni del Toro. I del Toro no ho sé. Crec que del Toro viu a Mònaco, també, perquè ell corria amb l'equip mexicà que estava establert a Mònaco. Doncs potser la jugada era aquesta. No l'hem vist venir, era que, a part de la trobada, ja se'ls feien passar per davant de la seva futura casa, no? No, no, no ho sé, no ho sé. 50.000 euros i unes claus. He jugat a mediàtica, he jugat a aquestes grosses, a veure com els hi va...
ja faran valoració pertinent, suposo. Molt bé. Vull dir-vos també... Hi havia una part esportiva, eh?, de tota la setmana. Què hi havia? Home, hi ha hagut moltes curses, moltíssimes, per acabar temporada de tot tipus i de tota mena.
Vols parlar d'això? No gaire. Però jo en situo, vull dir que hem parlat d'un xou que també hi havia encara... O sigui, hem dit que ha acabat la temporada. No és que hagi acabat la temporada perquè hi ha hagut un xou, sinó perquè hi havia curses encara fins aquí mateix. Això és el que volia deixar clar, que sí que estàvem atents a que hi havia curses. A la Xina, a França, a Itàlia, a múltiples llocs. Sí, sí. Però no. Sí, sí.
pronòstics de temporada. La conclusió d'això... És que, clar, a veure, ja sabem quins equips baixen i quins no, que això és una cosa que es tancava aquest any. Sabem que Cofidis es queda fora de joc. Sí. Arkea, en principi, com que desapareix, ja tampoc era una mica indiferent del que passés, perquè l'equip que es queda a la plaça de la fusió que sortirà entre el Loto i l'Intermarxer, que està 99% confirmada,
És un OX Pro, per tant, un OX Pro serà un equip World Tour la temporada que ve. Això és positiu per ells? Jo crec que és interessant perquè és un equip molt de ciclistes d'allà, o sigui, molt cuidat en si de gent de Noruega, Dinamarca, poca cosa més. És cert que el seu World Tour perd el dret de dir que no a les carreres World Tour que no interessin. Sí que hi ha algunes que no tenen per què anar-hi, però les d'importants hi han d'anar totes.
Jo crec que estan contents perquè han aconseguit que gent que havia d'anar a Disneyland aquest cap de setmana amb la família agafés les vacances una mica més tard per poder competir-se amb alguns punts a última hora per intentar... O crec que buscaven una mica aquesta plaça. Jo crec que com a espònsor, UNOX, entenc que estan encantadíssims perquè sortiran de tot arreu i entenc que això és un increment del pressupost segurament de cara a l'any vinent i ha d'haver-hi algun tema d'algun pacte.
i tenen una cantera enorme, una padrera enorme, els noruecs, els danesos, els escandinavs en general, que poden fer front a qualsevol competició, encara que coincideixi, jo què sé, dos curses per etapes World Tour al mateix dia, tenen planter de sobres, jo crec, i serà un equip...
entenc que donarà guerra i que no... Que, de fet, aquest any mateix, no només un OIC, sinó altres, també, Tudor, Q65, han fet molt, però molt millor temporada, molts més punts que molts equips que estaven al ruptur. Bastants més. Sí, sí, sí.
I alguns d'ells són alguns dels que han baixat o que han desaparegut, o d'altres que no han desaparegut, però que... Sí, a mi és el Trienni que comença a pinta amb aquests equips ambiciosos d'aconseguir passar sí o sí en aquest termini de temps. Sí que tota l'energia. Sembla que s'ha inflat una miqueta aquest darrer any, però tenim el Tudor superfort i el Q65. A més, han fet apostes ja el darrer any i que l'any vinent començarà aquest Trienni a tope.
Molt bé, ja està. Per mi... Sí? Segur, eh? Si no ho has entès, és com si nosaltres estiguessim a Ràdio Molins de Rei sempre, a segona fila, no? Sí. I de cop de volta fixéssim per Ràdio a l'Escala. Ah. I passéssim al World Tour. Tu hi voldries estar, no? Doncs aquest any ja estem al World Tour. Eh... Hòstia, jo estic molt bé a Ràdio Molins, eh? A Ràdio a l'Escala també estic bé. Clar, però sí, que la suma dels dos... Pam!
Com s'opendríem? L'Eli vindria un dia a Ràdio L'Escala a fer el programa en directe des de Ràdio L'Escala? Sí, l'Escala o l'alcaldessa, que ara mateix no recordo si és un home o una dona, diguem-ne. És que tu no ets conscient d'això, però cada setmana ara tenim l'obligació de fer el programa.
Perquè a Ràdio 8 sempre podem acabar parlant-ne el cos a última hora aquesta setmana, però clar, hi ha ràdio a l'escala. No els podem fotre. Aprendrem d'estar totes les curses a la temporada. És veritat, és veritat. Eli, ens anirem a l'escala segurament convidats per l'alcalde i pel director de la ràdio un cap de setmana, amb en Janxoas i a...
I a fer un programa és d'allà. Per cert, ara que diguem de menjar, jo he estat buscant bolets aquesta setmana, Sergi, em vaig endur tres barrites ètics, recordant el teu exemple, i és una cagada. És una cagada, em duen tres quan vas amb més gent. Perquè llavors l'altra gent diu, hòstia, dona, hòstia, dona, hòstia, dona... I jo el pajarón no el vaig agafar igual. Aquell pajarón que vas tenir tu d'estar tot el rato i tal... Jo estava sol, estava esperant els meus atletes per la muntanya...
Clar, jo vaig treure'n una i m'han dit, hòstia, deixa-me la tastar. Té, la primera, jo pensant, tinc dos. I la primera ja la vaig regalar sencera. La segona ja van venir i dic, ui, ja només queden dos. I vaig dir, bueno, partiu-vos-la. Ja vaig ser una mica més espavilat, però partiu-vos-la, però jo també em quedo sense. I la tercera, un bocà, un bocà, un bocà, vinga, jo també sense. O sigui que sempre que em porteu menjar, primer...
Us amagueu, i més busquen bolets, us amagueu una mica. Us en foteu una i després les altres les regaleu. T'has de portar una per tu. M'he pres una barreta aquest cap de setmana, d'ètics. Sí, sí, la tropical.
Jo també. Aquesta t'agrada, eh? De veritat. Sí, sí, jo també, jo també. Aquesta t'agrada, eh? És la... És la que deixa més coveta i enseguida... Sí, sí. Vaig embrutar una mica els dits, això sí, però després me les podré netejar bé. Que hem de parlar de la temporada. Sí, que hi ha molta teca. Només una cosa, acabem gravar el divendres uns pronòstics que no sabem si sortiran a la llum. Sí, home, sí, però encara no han sortit. No uns pronòstics. Només a YouTube.
un vídeo de... Nosaltres al principi de temporada vam fer uns pronòstics i ara hem valorat què tal ens ha anat. Pronòstics agosarats, eh? Tampoc no... Que no us espereu aquí, l'anàlisi. Anem a treure punta la temporada. Va, som-hi.
El titular... Comença amb un titular. Vinga. És la millor temporada de la història d'un ciclista. Això és així, sí o no? Sí, eh? Sí. Ojo, eh? I ho hem viscut aquest any, eh?
És la millor temporada de la història d'un ciclista. L'any passat ho pensàvem o discutíem si ho era o no. Jo crec que l'any passat es podia discutir, aquest any no hi ha discussió. Un tio que puja el podi a tots els monuments, que això era impensable fa uns anys, pel nivell de... de lo preparat que has d'estar per un tipus de monument i lo preparat que has d'estar per un altre, que a més guanya el tour.
I que guanya el Mundial. I que va guanyant des de febrer fins a octubre. Doncs l'únic que li ha faltat és guanyar Andorra. Aquest cada setmana. Però és la millor temporada de la història. Estem d'acords? Sí. A partir d'aquí ja s'ha acabat el debat. Ja està? Fins aquí? No. Doncs ja que estem d'acord amb qui és el millor, anem a buscar qui és la millor. Val.
No hem dit el nom encara de Pogatxar, que jo crec que serà l'única vegada que el direm en aquest programa. Sí? Sí. Ho vols intentar? A partir d'ara, prohibit, ja. En sèrio? Perquè portem molts dies de molta matraca en Pogatxar. Diríem un altre, el nano. O no en parlem d'ell. Però jo, comparativament, potser ho necessitaria en algun moment, eh? L'altre... L'innombrat de mar. Ja farem jo. Ja ens entendrem. Ja ens entendrem. Però, bueno, quan veieu coses raras... Entre els suïts també ho entenguin. Qui ha sigut la millor ciclista de la temporada? Puc respondre ràpid? Sí.
la millor ciclista d'aquesta temporada 2025. Valla ràpidesa, eh? Ha estat? Sí. Polín Ferran Prebot. Concideixo.
I tu sé que tens un altre nom al cap, i per això el dic primer jo, i ho defenso dient que és molt difícil competir tan poc i tenir un palmarès tan bo. O sigui, sé la que busca els millors objectes de temporada i aconseguir-los. A mi això em sembla dificilíssim. Estem parlant d'atur i perir-lo bé. O sigui, amb això jo en tinc més que suficient per pensar que alguna ciclista que aconsegueix aquest doble
triomf durant una temporada, i que competeix, reitero, tampoc, o sigui, que no es dispersa tant durant la temporada... I que ve d'on ve. I que ve d'on ve, evidentment, que estava set anys fora de la carretera, em sembla excepcional. Sé que hi ha una ciclista que té un palmarès molt més ampli, o sigui, que té moltíssimes més victòries que ella, i que, objectivament, en lo seu...
és insuperable. Però a mi em quedo amb aquest concepte de ciclista total en dos terrenys molt diferents. De fet, són dues persones diferents. La Polimferran Prebot d'Abril a la Polimferran Prebot de Juliol ja es mirava al mirall i eren dues persones diferents. Sí, sí. Però al final és el que diu el Roger. Primer, tenia molt clar quins eren els seus objectius de temporada. Ja s'ha pogut preparar-los molt bé. Per tant, això demostra
que hi ha darrere tota una preparació, una ambició, i que té moltíssima qualitat, perquè s'ha adaptat moltíssim a un terreny com és un arrober, que s'ha de ser una bèstia, directament, amb un tour de França, en el qual són molts quilòmetres, moltes etapes seguides, i has de tenir unes característiques també corporals molt diferents, passaments, perquè la muntanya, etcètera, i s'ha adaptat, ha rendit de conya, són...
Segurament, d'un dia, quina és la cursa més important del món? Pots tenir el campionat del món, la Paris-Roubaix, el Tour de Flandes, pot ser segurament a nivell del ciclisme femení. Crec que ella n'ha guanyat una d'aquestes i ha guanyat el Tour de França. I tenint en compte que ella és francesa, que fa molts anys que cap ciclista francesa guanyava un Tour...
En Pere Robert fa pocs anys que la Cus existeix, però no l'havia guanyat mai una francesa i fa molts anys que no la guanya un francès. Per tant, per França, que una llegenda es converteixi en campiona de les dues coses, tornant, com dient, ja vinc jo...
No guanya ningú, ja vinc jo, d'un altre esport, com era el mountain bike. Jo volia defensar... Volies dir alguna cosa, Polín? No, no, jo he tirat el nom perquè és el que jo tenia al cap, també, però comparteixo tots els arguments que heu dit. Volia defensar la cosina.
Tu volies... No. Vols defensar-la o no vols defensar la cosina? No, jo crec que la cosina és la millor esplinter del món, en diferència, però... No és la millor ciclista del món? No. És que estem parlant de Lorena Vives. Sí. Vull dir, em costa posar una corredora que...
fa molt bé, però fora dels sprints... De fet, fa un parell d'anys havíem vist que tenia cert recorregut amb clàssiques i sembla que s'ha quedat estancada. També guanya moltes proves d'un dia, eh? Sí, però per mi la millor cor de la temporada és Demi Bollering. És clarament.
Per mi, eh? Vull dir, crec que en positiu una corredora que porta 3 anys sent de les dues millores del món a nivell de resultats, 2-3, i amb l'extra d'haver canviat d'equip i adaptar-se a un nou equip que jo crec que està molt més còmode...
I per mi aquesta part més emotiva que jo li he vist a Bollering, de veure-la més feliç, de veure-la més tranquil·la, més lliure, per mi em fa encara sumar-me més al vaixell de Demi Bollering. A mi Demi Bollering, jo crec que per números segurament, per punts, no ho he mirat, però per punts segurament és la millor ciclista del món aquest any, el que passa és que Demi Bollering jo crec que ha de tenir un gran objectiu, que és el Tour, i en aquest objectiu falla,
Té un segon objectiu, que és el Mundial, que en aquest objectiu falla, i a les clàssiques crec que no va guanyar tampoc Liege, és a dir, tampoc va guanyar Milan-San Remo. En Flandes no va guanyar. Llavors, sí que Demi Bollering fa una temporada espectacular. En números és la millor del món. Fa una campanya de l'estat espanyol espectacular. Guanya totes les curses per etapes que hi ha a l'estat espanyol, les guanya ella, al final també guanya la volta, i...
Però el que passa és que, hòstia, bueno, tiro més cap a Lorena Vives, perquè és la millor en l'ús seu, però és la millor, la segona i la tercera millor. És que la diferència d'Avismal de Lorena Vives respecte a les seves rivals, que no ho pots comparar amb les altres, ni amb Boling, ni amb Ferran Prevot, o sigui, és una altra lliga. Però a mi això em fa... O sigui, no me'n entengueu. No em fa treure-li...
Em fa treure una mica d'importància a la superioritat perquè ell és molt bona, però potser li manca un gran rival als sprints, com Wolverine sí que té grans rivals a la muntanya, i cada cop més. I, per tant, que dins un món on hi ha cada cop més rivals, Wolverine es mantingui sent de les dues millors durant tot l'any, per mi li guanya més valor a l'Orena Vives, en aquest cas. Diversitat d'opinions, també. Deixem-me destacar un nom més, que jo crec que...
Aquestes tres són les millors, eh? I, sobretot, Bolening i Paulin Ferran-Prebot. Però Reuser, el pas endavant que ha fet Reuser, canviant d'equip, i canviant també de mentalitat, diguem-ne, o sigui, lluitant voltes per etapes, lluitant la vuelta, lluitant el giro, que després el turba tenim a la sort, però convertint-se en campió en el món contra rellotge, el de Reuser aquest any és espectacular. És boníssim, sí.
No, no, no. He anat dient noms amb les classificacions que ens havíem apuntat per avui, la categorització, però ara estem aquí dient noms una mica l'engròs. Jo m'estic ara aquí. Vols seguir el guió que havies preparat, Lluís? No, no. El que passa és que volia dir quina era la millor. Sí, no, no, tens raó. Són els noms de la temporada, sens dubte. Millor ha sigut Pogatxar. Doncs anem a parlar d'algun altre tema? De què voleu parlar? Anem a...
Busca, quin és el millor moment de la temporada? El que tu vulguis, Lluís. Tu i jo, però vulguis. Doncs vinga, Eli, tira una sintonia que parlarem del millor moment de la temporada ciclista, va. Què? És que a més et desorganitzes tu mateix. No, sí, sí, perquè està bé realitzat aquí, però no, no. El millor moment de la temporada ciclista? El personal...
O el moment més destacat, perquè ho havies separat, això. Ho hem separat, no? De fet, ho has dit, el millor moment personal, o el que més us ha sorprès, o el que més... Tira-li tu, enfoca't a tu i tira-li. Clarament, millor moment personal... Enfoca't, enfoca't, Sergi, que no surts ahí, que la gente te ve ahí. Crec que potser coincidim, crec, és... Tour de Flandes.
Aquest és el personal? Sí, que és el millor moment personal. I crec que, a part, és un dels millors moments de la temporada, també a nivell ciclístic. Va ser, tant en Nois com en Noios, va ser una cursa superentretinguda, emocionant, i el fet de veure-la en directe des d'allà, en un dels llocs claus. Bé, jo crec que és el millor moment personalment, evidentment.
Tu saps que jo, clar, no he pensat moment personal, que és de llarg aquest, però com a moment ciclista no l'he tingut present, tio. I no l'he tingut present perquè el vam viure en primera persona. Perquè la vivència supera el moment ciclista. Sí, sí, sí. L'esportiu queda en segona plana. Sí, sí. Si podeu anar, els oients i a les oients, si podeu anar a un tour de Flandes, aneu i gaudiu-lo perquè és una passada.
Jo en tinc una altra, eh? Vinga. O sigui, el tinc, i fet el concretàvem el moment que Vanderpool ens passa per allà al davant intentant recuperar posicions, que va ser una cosa bastant xula, però en tinc dos més, que també hem viscut presencialment una amb el Lluís, l'altra sense vosaltres, però que també l'he viscut i llavors també el volia dir. El del Lluís és la victòria de Matthew Brennan,
A la volta a Catalunya, a la primera etapa, perquè, a més, havia estat un dia, això, que bativull de fer moltes coses, ja veníem de... Atabalats, diguéssim, que havíem d'entrar, però anem en directe. Dilubi. Comença un dilubi, entrem al cotxe per intentar fer la connexió d'allà sense quedants de chops. I arriba un moment de final d'etapa que el podem anar a veure bé, i de cop i volta veiem aquella pujada d'allà i veiem com va remuntant.
I clar, al·lucinant. Bé, jo no el vaig veure. Al·lucinant. És a dir, jo m'estava fixant en els altres dos. És que venia com un torpedol darrere, tenia Cadent Grups enganxat a roda, i Tibor Dugrós allà al davant, el va atrapar, el va atrapar, el va atrapar, i Cadent Grups no té força per superar-lo una mica, i en aquell moment em va captivar com a ciclista, després del que ha fet la temporada, després en podem parlar amb alguna altra categoria, si voleu. Va ser molt xulo, jo com vaig seguir per la tele, aquella etapa, va ser un desenllaç de lo millor de la temporada, realment, a nivell d'espectacle i d'emoció, perquè una...
la carretera molt mullada, baixant tots amb precaució, algun corredor que arriscava, llavors intentant-se tancar forats dins ja de Sant Feliu de Guíxols, però sense cap mena d'organització d'equips, perquè era impossible, i de sobte apareix Brennan. Apareix el mitre, la legenda. Ara a final de temporada podem entendre d'on venia, però en aquell moment dius què passa d'aquí? Doncs on surt aquest noi, no? Absolutament. I l'altre és el tour de Romandia Femení.
que vaig tenir el privilegi d'estar allà i, sobretot, el moment és aquest de trobar-me amb ciclistes catalanes lluny de casa, que evidentment és una trobada inesperada, i, clar, tant la Laura Molinar com la Mireia Benito com la Paula Blasi, a més, que anava de líder aquell dia, en una prova World Tour, va ser com una coincidència de molt maco el moment de trobada, un moment molt agraït, personalment, i que alhora, a nivell de temporada i balanç, penses, una ciclista que estigui amb un matllot de líder en una prova World Tour i una altra que fa un top 5 a la Generalitat, és a dir...
És una cursa de les millors d'aquesta temporada a nivell d'esport català en ciclisme. Llavors, poder estar allà i veure-ho també va ser molt xul.
Molt bé. I el millor moment? T'ho has dit? Sí, el dic ara. A nivell personal, jo crec que comparteixo bastant coses que s'han dit aquí, sobretot el tema de Flandes. Una experiència que tant de poc puguem repetir... Hi ha pressió a Twitter, eh? Tant de poc puguem repetir en algun lloc una experiència similar. I com a moment de la temporada...
Segurament em quedaria amb algun d'aquestes victòries del senyor que no podem nombrar amb atacs llunyans, però per no nombrar aquesta, em quedo amb la Paris-Roubaix, amb l'emoció i sobretot el camp que s'obre de cara a l'any que ve, o als dos o tres anys que ve, d'una persona que no és experta en un tipus de terreny plantant batalla als capos de les clàssiques.
Llavors, jo crec que l'emoció o l'estratègia, la tàctica que pot portar la rober de cara als propers anys són coses, bueno, seran molt, molt, molt guapes de veure. Molt bé. Tu creus que farà moltes més robers, aquest tio? O sigui, que la intentarà guanyar segur? Minim fins que la guanyi. Però tu creus que li deixaran fer abans no guanyi el cinquè tur? Sí.
Té carta blanca, això que sí. Para el que vol, no? Sí, sí, sí. Segur. Això que deies de la Robert, jo per mi, un dels millors moments de temporada els hem viscut gràcies a derrotes de Pogatxar. I no és res contra Pogatxar, sinó és Pogatxar lluitant a un lloc on ell no hauria de ser-hi per físic, per calendari, per moltes coses...
perquè hi hauria, o no hauria... O sigui, estem acostumats a que ciclistes com Pogatxar es centrin en el Tour, en el Mundial, en coses així. En canvi, ell intenta lluitar contra tius molt més grans que ells, en escenaris molt diferents, i perd. Va perdre a Milan-San Remo, que per mi és el millor moment de la temporada. Aquest el tinc aquí. La destrossa de la Xipresa, concretament. No tant la derrota final de Pogatxar, sinó el moment de la Xipresa de pensar que sí que es podia fer la cursa de forma diferent una Milan-San Remo que hem vist tantes i tantes vegades i que sempre ens emociona,
Però no des d'aquell punt. Això és canviar les regles del joc. I llavors a mi això és un moment que tinc gravat com a... Estar nerviós mirant allò, pensant... Però què està passant? Realment ho està aconseguint... Aquell moment de pensar... A punt de fer història la manera de guanyar aquella prova, a mi em va deixar... I per què no ho va aconseguir, Roger, digue-ho? Perquè els altres no van estar... O no havíem d'estar. Perquè n'hi havia un que era la teva gran aposta de la temporada, no hi era on tocava,
I li van fallar aquells 200 metres, parlo de Narváez, que per cert després el va castigar a menjar-se un bocat a sol i jo estic amb els meus amigotes prenent cerveses. Això és un altre tema. I aquells 200 metres que no estava on havia d'estar a Narváez, jo crec que són claus perquè no guanyi, mira el que et dic, perquè l'arrencada aquesta de ràbia de Pogatxar, si la fa, si té 300 metres més, potser se'n va sol. Veurem l'any que ve. Sí, eh? Jo crec que torna a intentar alguna cosa.
En tot cas, una cosa... Potser que has dit Pogatger, ja? Quatre cops, ja. Ja ho he dit? Sí, has dit moltes vegades. T'ho he dit un cop Pogatger i tu dos cops, ja el quart cop. Ja ho estic comptant. Crec que és impossible no nombrar-lo. En tot cas, només hi ha segurament una persona...
diguem, fora de la contrarallotja, que és capaç de parlar-li de tu a tu a Pogacar en segons quines curses. Però en algunes de molt importants, i és aquest, no? I és la bruta bèstia que diu l'Ares, eh? La bruta bèstia, el Vanderpool. Vanderpool, que... Doncs jo espero que...
Porta el tio un temps ja desaparegut, deu estar preparant el ciclocross, farà les seves 5, 6, 8 curses de ciclocross per estar a tope i que comenci, que rebenti la primavera a saco perquè el que ens espera serà brutal. I una altra cursa de les derrotes de Pogatxar?
diguéssim que encara el dignifica més amb ell, és Montmartre, que és un altre moment clau d'aquest any, on el Tour arriba decidit, però ell vol guanyar de groc a París, tot i el perill que hi havia, diguem-ne, per les carreteres de Montmartre, i hòstia, la cursa que fa Montmartre-Pogatxar és espectacular, i veure'l...
Perdre. Perdre, on està? Aquí, el teu amic. L'hem relegat. Benaert, parla de Benaert. En Wout, doncs veure el perdre contra en Wout va ser... Un molt bon dia de ciclisme. Un molt bon dia de ciclisme. Esperem que es quedi això al Tour per sempre a Montmartre. I dos coses més, jo tinc dos moments més. Ah, tres més? Sí, sí, digues, digues. L'altre moment que tinc és... O sigui...
En Butte, que ha guanyat els dos grans escenaris de les dos grans voltes. O sigui, les dos grans voltes, les dos millors grans voltes, diguéssim, Giro d'Itàlia i Tour de França, preparen dos grans etapes i guanya les dues al mateix tio, que resulta que quina casualitat que es pot banar. Guanya Siena i guanya Montmartre. Les dos millors victòries de la temporada.
I úniques. Les úniques victòries de Don Prés. Que bé vols? Que està molt bé. Les dues te les compro. Les dues millors coses de la temporada les ha guanyat aquest tio. I l'altre gran moment per mi de l'any...
va ser veure Healy de Groc al Tur. Oh, el tinc aquí puntat. Que, hòstia, això va ser brutal. És que a més estàvem fent programa. Sí. Que té gràcia, això. Sí, sí, sí. Vam fer un directe xulom, això. Clar, és que és un ciclista molt diferent i veure el de Groc al Tur, un tio tan allunyat del glamour, diguem-ne. Que li quedi bé qualsevol glamour.
El tinc muntat aquí, era el meu quart. Abans tenia això de la de Xipresa. Tinc una cosa que és la Paula Blas i a Itàlia, la primera que guanya. Perquè recordo, seguir la cursa, pensant que està allà, perquè encara no sabíem que podia estar allà d'aquesta manera tan determinada i acabar guanyant i resolent sola i tot plegat. D'aquells dies que descobreixes...
ja sabíem que seria bona, però tant d'hora i tan ràpid i en aquest context, no. I l'altra, una cosa que és més de vibració, també mirant una cursa, els duels d'inici de temporada entre Bollering, Van der Bregen i Reuser a mi m'han donat la vida. O sigui, a mi l'inici de temporada, les primeres setmanes, la Setmana de València, després Estrada de Bianca, aquests llocs...
Era divertidíssim seguir aquestes curses amb tots els al·licients de canvis d'equip, de relacions prèvies. A mi això el recordo com una cosa de... Estic superatent i connectat a curses que potser altres anys m'importen poc, perquè és que era xou. I en aquell moment, Andre Breguen semblava que tornaria al mateix nivell i que l'any seria una batalla tu a tu entre...
Van der Breguen, Bollering, Reuser, Blongo Borghini, que encara no havia començat, però suposàvem que estaria al nivell que ha estat, i Ferran Prevot, que també ens va sorprendre, no? Al final ha quedat una mica descompenyat. Però, hòstia, però va començar molt, molt interessant la temporada. Per mi sempre el febrer, no?,
València en cas de les noies, Estrada y Bianche en cas dels nois, sobretot. Cada any em passa, és l'emoció, és un dels millors moments de temporada, perquè tens aquella il·lusió de veure què t'espera, no? I normalment són curses, Estrada y Bianche parlo, sobretot, després la Milan-San Remo, però són curses que no et defrauden normalment, perquè...
el terreny de l'estrada de Vient, que en aquest cas és molt exigent i posa a lloc a tothom. I sí que és veritat que això ho tenia apuntat, no?, d'aquesta il·lusió per a veure van der Breggen, ostres, que tindrà Bollering una competidora, no?, que finalment han sigut d'altres, no?
tot i que van anar bé, ho ha fet Bàsquet Mera, però sempre aquesta il·lusió d'esperar a l'estrade, sobretot, per veure què es depararà en aquest nou any, en aquesta nova temporada, i m'encanta aquesta il·lusió. De noies en tinc tres, jo, que has començat tu amb les noies, no sé, tens... Té t'ho barrejat, tota l'estona. Ah, vale, doncs Mavi al tour, o sigui, jo vaig veure la victòria de Mavi al tour...
I jo crec que és, si no el moment que he vibrat més de la temporada... Tremenda adrenalina, eh, aquell moment. M'agava al cor a 200. Estava a casa amb la tele i no m'ho creia. És impossible que arribi. No m'ho creia. Tu veies i diies, és impossible que arribi. Ai que sí, ai que sí, ai que sí. I al final arriba, el coll de pal...
les noies que van pujar el coi de pal, que és una etapa que fa goig aquí a Catalunya, i a més vam tenir, igual que en Matthew Brennan a la volta masculina, a la femenina teníem a la Marion Bonner, que és un jove valor, plantant encara fins a un cert punt, a Demi Bollering, i l'altre al Mundial de Balleres, tio.
Que és una de les grans sorpreses. Clar, és que hi ha una categoria de sorpreses. Ja, però per mi és un dels grans moments. Voleu acabar algun mes de grans moments o no? No, que quan dic Blasi, un, Blasi últim també. Si el podi final de Blasi... Exacte. Jo també tenia aquest, la veritat. Sí, sí, molt tothom.
Tens algun més, Marc? No, no, vull dir, tots hem dit, vull dir, Fran Prevote, Paula Blasi, sobretot el Mundial, per mi ha sigut la manera de culminar a nivell emocional la temporada. I també m'agrada la Volta a Catalunya, en cas de masculina, com s'està consolidant com una de les curses escollides, sobretot pels ciclistes que aniran al giro, els favorits, i tenim la sort, els darrers anys, de veure grans duels,
I aquest any ho hem vist sobretot amb Roglic i Ayuso, Landa també, Enric Mas inclús, eh? Llàstima a l'etapa de Berga. Però, ostres, m'agrada que la volta... M'agrada que els ciclistes confinen la volta i la volta cada cop és...
Doncs és més xula i m'agrada, no?, també, veure com això, no?, és un dels grans moments de la temporada. El so de l'esprint entre Ayuso i Roglicia Montserrat. Guapo, eh?, allò va ser guapo. Ja estàvem directe. Veure'l, veure l'esprint aquest, no? Sí, sí, va ser molt xulo. Espectacular, sí, sí, és veritat, sí. Ja que he fet això de Balleres, de dir que era un dels millors moments... És que ho és, ho és, també. Segurament és el més sorprenent per vosaltres o no?
Amb noies, sí. Si he de destacar una cosa... Claríssimament. Jo tinc això al costat de Xirín Baranroi que al Mundial de Gravel. Sé que són molt recents els dos, però els dos... No ho he vist venir. Una per una qüestió més tàctica, l'altra per...
el talent esportiu que no esperava que estigués a aquest nivell. Jo m'he anat menys sorpreses, més generals o més emotives, no tant de resultadistes. Ja ho hem parlat, així que no entraré. El retorn al primer nivell de Marlen Reus, a mi m'ha sorprès, i sobretot en la part de muntanya i de grans voltes. M'ha sorprès veure feliç el Demi Bollering, també heu comentat abans, i m'ha sorprès que Longo Borghini, malgrat tots els malgrats i la gent que ve, segueix sent punta de llança i màxima candidata allà on córrer.
I amb un ímpetu competitiu, l'esprint també... Jo he vist una gana de Longo Borrini que no se li cansa, malgrat els treus 35 anys. Té molt de mèrit. O 34. Tu tens sorpreses? Bàsicament aquesta. Després hi ha d'altres, però en diferents categories. La sorpresa globalment... No sé què...
Tinc d'altres, però m'estic senyint el guió. Si no li tiro, li tiro. Quin guió? Estàs aquí? No sé, tu vas enviar una escaleta. Jo aquí tinc una altra, digues. Home, el tema de la Paula ja hem parlat, no?
com a sorprenent i també perquè ens toca de prop, doncs el tema de la Paula perquè ha estat increïble. O sigui, ja no només per les quatre victòries aquella que aconsegueix de forma bastant consecutiva a Itàlia, sinó per després el rendiment que ha tingut amb el Mundial, amb l'Europeu guanyant-lo, sub-23, i demostrant que té un nivell, doncs,
Ara mateix, dintre de l'elit, està entre les 30 primeres ciclistes en quant a punts a com guany. I això que la meitat de temporada la va fer amb l'equip de desenvolupament, tot i que va participar en algunes curses amb el primer equip,
i no ha assistit a cap gran volta, que és un lloc on es donen molts punts. Això ha demanat per l'any que ve. Ja dic jo que segurament amb alguna de les tres anirà seguríssim.
I masculines, heu agafat alguna gran sorpresa? Sí. La gran sorpresa és del toro? Jo t'ho compro. Jo no el tinc apuntat. Jo t'ho compro. L'explosió a un nivell i tant, i això és veritat. No m'esperava jo aquest any que estigués a un nivell i tant. No, ningú. Ja està a la segona escala darrere de Pogacar. Jo crec que s'ha pujat. Decepció a Mèxic, però sorpresa a la resta de la mort. Correcte.
19 victòries que té 20, 21 anys o 20 anys i no només això, sinó és la manera
I l'únic que és millor és el seu equip. I fa tota la pinta que és un tio que va molt sobrat, també. No sobrat per la vida de Fatxenda, sinó que és molt bo. Que no ho sabem. No ho sabem, això. Però que té molt de talent, eh? A veure si ve la volta a Catalunya, no? I el coneixem. I definició. Té cosetes que són aquesta polivalència que se li veu...
que també és agraïda, sense desmereixer el cas de Vinegar, o altres ciclistes que potser s'entren en un objectiu més clàssic, de dir, jo només em dedico als sprints, jo només em dedico a les grans voltes i tot ho concentro aquí. Ostres, tenim ciclistes com aquests que intenten tocar diferents pals, amb la dificultat que això suposa, perquè t'has de preparar de diferent manera.
És increïble, és un privilegi, i gent com el col·lega, que ja l'hem nombrat mil vegades, el Pogacar, i el del Toro, per exemple, en aquest cas, 20 anys o 21 anys, ho tenen, i és que és una delícia.
Torno cap al principi a Matthew Brennan, perquè no donava un dur que pogués fer una temporada com la que ha fet, en el sentit de ser tan bo. I tenir aquest potencial que ara ja ha explotat i que a partir d'aquí el cel... És el 18, no? És a dir, és sensacional. Ha aconseguit un corredor com Olaf Khoi, sobria l'equip. Sí, sí. No, però és que a més... O sigui, penses que serà un corredor d'època i és la seva primera temporada real a nivell World Tour. I per tant, no sé, a mi m'ha deixat una mica...
No sé, boca vedat, podríem dir, en general. Llavors, una cosa molt concreta, Esquilmose a l'Amstel, perquè per mi, o sigui, veient qui corria i quins els rivals, Pogatx, com més Irene Púl, que venia a guanyar la fletxa de l'avançó, o sigui, que estaven els dos en plena forma, objectius de temporada, etcètera, i et passa per allà un Esquilmose, que és molt bo, però guanyar la Dolomaria guanyant cara a cara a tu, sense cap tàctica estranya, a mi em va semblar flipant. Llavors tinc el moment, ara ens mena el turn,
que és d'aquells moments de la temporada que sempre apareix alguna cosa singular i llavors Ahrensman de cop i volt era un corredor absolutament batallador, que anava per lliure o sigui, a mi les reconversions aquestes de ciclistes que els veig d'una manera i de cop i volta em canvien el paradís sempre em flipen i llavors em sorprenen i finalment, o sigui, no és esportiu però l'èxit de les mobilitzacions de Palestina dins d'aquesta temporada del món del ciclisme a mi no l'he vist venir, per dir-ho així ni les conseqüències ni tot el rebombori que hi ha hagut per tant olé per ells
Molt bé. Deixeu-me dir quatre coses que han enviat a Twitter la gent i després anem a les decepcions. O tu ja has acabat de sorpreses. No, ja està. I si no, en calma ho podem controlar el proper dia. Sí? Tenim... Quant tenim? Què tenim? Cinc minuts?
Sí. Bueno, tu t'ho manes, però per fer alguna cosa per ser corrent... Potser les decepcions l'any que ve. Què diuen aquells? Mira, per exemple, el Jordi Aguilera diu els atacs de Van Der Poel a la Milan-San Remo amb una violència descomunal, la sorpresa de Paula Blasi, la millor de la temporada, Sara Gigante,
Escaladora d'època. Me l'hem dit ahir, Déu-n'hi-do, eh? I la decepció Leni Martínez. Tinc aquí puntat, també, la decepció. L'Àlex Marlès, o Marlès, la redempció... Puc entrar aquí? O sigui, si hi ha algun comentari que ens quadra... Leni Martínez jo no el tinc com a ciclista de tota la temporada, sinó pel fet de ser una caricatura d'ell mateix al Tour de França. A mi em va saber greu veure'l com un dibuix animat, saps? Perquè el públic francès necessitava... A mi em va canviar la percepció del ciclista. En aquest cas, negatiu. Ja està, només... O sigui, ja no el daria com a tota la temporada.
L'Àlex diu, la redempció de Simon Yates al col de la finestra. És que això va ser un dia guapo, eh? Va ser un dia guapo, sí, sí. Aquella vigilància del toro carapà, i pam! Arriba el de tota la vida. Del toro és la sorpresa, d'Amy Bollering la millor, i Oyer Lazcano la decepció. Hi ha un altre que diu, el Jordi Pérez Cano també parla de la redempció de Simon Yates, del toro també com a sorpresa, d'Amy Bollering, i la decepció diu, vini en Guirmay...
Sí, sí, venia d'un tour 2024, increïble. Normal. Bueno, hòstia, el Francesc Olivares diu el millor moment. Em quedo amb la victòria de Van Der Poel al Rubé o l'Ada Van Aert a París. Aquesta m'agrada més. Grans sorpreses a Seixas, millor corredora Paula Blasi amb permís de Ferran Prebot i l'Acepció.
Francesc, què passa? Ayuso, tio, la decepció, què passa, Francesc? Hi ha hagut debat, eh? Hi ha hagut debat, sí. Ah, sí? Hi ha hagut debat? Hi ha hagut respostes a Ayuso, per què? S'ha guanyat moltes coses. Ah, sí, sí, és veritat, és veritat. Jo crec que Ayuso no és decepció, eh? No, no? De fet, de fet, és sorpresa en positiu perquè... Va, passa... No, no... Perquè ho passarem bé amb ell. Ah, no, no, està bé. No, no, no a nivell esportiu, sinó a nivell... És sorpresa de com ha anat la seva vida aquesta temporada.
Doncs jo crec que no és decepció, i jo crec que... A veure, no li va ser sorpresa, però ha fet una temporada bona. Boníssima. El que passa és que, bueno, el Roger ara aquí vol... No ho sé. No el tinc, eh, decepció. Ah, no? Qui tens decepció? No, el que dèiem de l'Eni és un d'ells. Tinc la superioritat absoluta de Pogatxar al Tour. Per mi ha estat una decepció en tant que va...
vam viure uns dies de prova absolutament avorrits, on el de Badera, si estava interessat en el ciclisme o no, si estava cansat, és a dir, no va passar res durant uns quants dies, i amb això, després dels tours que veníem, tal, l'Otec Opeki, o sigui, em sap greu per ella, perquè hem tingut problemes físics i tal, o guanya un tour de Flandes, tot això ja ho compro, però venint del nivell que tenia, jo esperava que aquesta temporada arrasés i no, i noms concrets en tinc dos, perquè les expectatives meves eren més altes, una és Carlos Rodríguez, i l'altra Léonard Van Etbel.
No és que vulgui posar cap focus concret, però senzillament esperava molt més abans de començar la temporada i no els envies. Jo tinc una decepció, no tant com a decepció, sinó que crec que el pobre no té marge de progressar o de mostrar-se'n segons quines etapes que li aniran molt bé, que és Jonathan Milan, perquè crec que està una mica a l'ombra de Pedersen.
Seria un bon corredor de Robert, seria un bon corredor en segons quines curses. O sigui, per calendari, no? Sí, per calendari jo crec que s'ha de distanciar una mica. És a dir, si va al giro, doncs acabarà guanyant, com ha fet. Però en aquestes curses importants se'n van de Robert, segurament, i hi ha algunes altres de Pedersen. Crec que a l'ombra de Pedersen, és a dir, està a l'ombra de Pedersen, Pedersen encara és més bo. Però té nivell, jo crec, en Milani. Jo crec que és una decepció perquè no ha pogut brillar.
Però fixa que jo crec que no, tio, que s'ha d'especialitzar més en l'esprint, que és el millor esprinter del món. No sé si és el millor esprinter del món. A més, ara arribarà Pol Magnier i s'acabarà tot això. Jo crec que hauria d'especialitzar-se molt més en l'esprint i ser el millor del món, esprinter, i arribar al tour i guanyar 10 etapes. Pol Magnier, rei de les pedres del futur? Evidentment, no? Aquí no hi ha cap debat. Quan fem pròstics de futur, també hi arriurem, eh? Pararem, ja pararem. Això és la setmana que ve. Què, Eli, que ens has ficat la música com per fotre'n fora? Però igual queda ara.
Ara 6 minuts encara, com abans. Un minut? Ja tens, ja tens. Sorpresa, Estana, quart millor equip de la temporada en quant a punts, Estana, aquest any. És caroni. S'han ultrasalvat, quedant per davant de Movistar, etcètera. Començava la temporada per sota de tots aquests que... Estaven al 21 i han remuntat fins al 15. O sigui, estava molt per sota de molts equips. No n'hi do.
No, no, jo no diré res perquè vull dir moltes coses i no tinc temps de dir-ho. Mira, la setmana que ve... No faré, no faré. Sí, molt bé, molt bé, Marc. La setmana que ve començàvem amb decepcions. Començarem amb decepcions. La decepció meva és el Marc, per no llogar. La decepció meva és que ens tindrem 10 minuts parlant de tonteries i no puguem fer el que m'interessa. Ara ens queixarem d'això. Està enfadat el Marc. Decepcions i coses que canviarien. Saps qui està molt decepcionat? El Frank Lluís i l'Oriol, perquè encara no hi ha data per anar a Rubé.
Com que si la data està posada? El dia de la cursa. És el 13 d'april, si no m'equivoco. Anirem, anirem. Anem dissabte divendres, eh? No em va molt bé. No et va bé? Home, és primavera, hi ha pol·len...
Comencem a moure el tema, Frank Lluís, Oriol, vinga, va, anem a parlar. Quina mandret, eh? Obrim negociacions, vinga. Nosaltres marxem fins la setmana que ve, avui, l'Eli. L'Eli estava com mig bustassant, o sigui... Ah, sí? Sí, sí. És que és de nit, és de nit. És de nit, és de nit. Bona nit, Eli. Vagi molt bé. Vinga, bona nit a tu, Jens, fins la setmana que ve.
Ràdio Molins de Rei
Pujo dalt d'un cim per estar tranquil. I aquí dalt tot es veu, trepitges la neu i es converteix en un món inimaginable a gran altura. A vegades s'ho apal, però per sort la muntanya sempre atura amb l'aigua del riu més pura. Perquè estem al cul del món, s'està amagant al llibre.
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
El cul del món és millor que Camprodon, no ens fa falta res, aquí ho tenim tot. I ara estem al cul del món, molt millor que Benidorm, no ens fa falta res, si aquí ho tenim tot. Perquè estem al cul del món.
La radio nostra.