Fins demà!
Què tal? Molt bona tarda. Això és l'etapa reina, una hora de ciclisme en català. Ràdio Molins de Rei. Hola, hola. Avui és dia 10 de novembre de 2025. Mira, m'acabo de recordar que és l'aniversari del meu fillol. Ui, ui, però m'he pensat que és el teu fill. Mare meva, Lluís. Mare meva. S'està caient, eh, en baut. Ai, ai, ai. Té ganes de córrer. Ui, jo...
Per on saludo? Començo amb el Roger? Sisplau, que així la càmera no es toca. Què tal, Roger? Com estàs? Molt bé, molt content d'estar aquí. Què, Marc? No te'n sorriu amb el... Tenim una màscara amb el... Ara sí. Deixa-la aquí ja tot el programa, que aquí no caurà.
Aquí no caurà. Bueno, aprofito per saludar el Marc. Bona nit. Bona nit, clar. Bona nit, Ràdio. Bona nit, Lluís. A tota hora ens podeu escoltar. Sí, sí, a tota hora, quan vulgueu. Sergi, com estàs tu? Molt bé. Què heu fet? Heu escoltat ja... Mira, la primera pregunta que em ve al cap ràpida. Has escoltat ja el disc de la Rosalia, Sergi, tu que tens un estil més o menys similar al seu. Ah, sí. I què? Fes-me una primera valoració...
diferent entre ell i entre les altres coses que es fan així a nivell mundial i potser l'original que algú de la seva repercussió s'atreveixi a fer aquestes coses
I llavors, bueno, entenc que per la gent que ja en té, doncs segurament hi ha coses que estan molt ben fetes, i bueno, té algunes cançons que estan xules, i altres que no estan tan xules, i... No m'esperava una anàlisi tan tècnic i tan seriós. Però ara crec que farem un problema sobre això, perquè hi pot haver discrepància. Però, bueno, en tot cas, als artistes del Baix d'Oregat se'ls ha de recolzar. Sí, sí, sí. I ja està. Sí, sí. Igual.
Suporta el teu local, el teu productor local. Escolta, quin creus... Em foca amb el Roger, que li preguntarem a ell. Roger, quin dels ciclistes del món top creus que és més fan de Rosalía?
És una molt bona pregunta. No me l'havien fet mai, Lluís, aquesta. Bueno, és que soc molt bon periodista. Ets molt bon periodista. Mira, jo et diria que ha de ser algú amb una mirada àmplia a la vida. Sí. Algú que sàpiga també gaudir del mainstream. Sí. Per tant, direm Dylan Groenevegen.
Jo crec que li agrada. Pregunta-li el proper dia que el vegis, el Dailan. Dailan, què tal? Jo crec que escolta Tecno o Arrindongo. Bueno, és que tots aquests... Sabeu què passa? Que hi ha gent que sorprèn.
I en Dylan és d'aquesta persona. He pensat que deies un Michael Matthews. No, perquè me l'he imaginat, és el primer nom que l'he tingut. Però he pensat que ell està a un altre nivell. Ell va a la clàssica clàssica. No, no, ell era del folk eslové, diguéssim. Folk eslové. Coses dures. Cosa balcànica. El Pogatxar posa molta música, m'agrada bastant la música que posa amb eslové, els seus... Són amics. A les seves històries. Ah, sí? Sí, posa moltes, i que posa la lletra per allà, evidentment, no...
no entenc res, però és xula la música, és així com rockera, tirant cap a Mitch Heavy. O sigui, tira sempre cap al país. Sí, sí, sí, i penja moltes coses amb eslober i tal. Està molt bé perquè, malauradament, molta gent d'aquí ja enseguida canvien de llengua molt ràpid.
i se'n va anar al castellà, o inclús se'n va anar a l'anglès. O a l'eslové. O a l'eslové. Però, en aquest cas, el mirable d'apogatge era això, que defensa molt la seva llengua i la música d'allà. Té una pinta de programa que no hi ha ciclisme en directe? Que mola molt, eh? Si anem obrint fronts d'aquests, m'encanta. És el meu programa preferit de la temporada. Eli Arjona, la tècnica de so d'aquí, de Ràdio Molins de Rei, que podria ser tècnica de so de Rosalia, també, si ella volgués. O de Ràdio Ljubliana.
O de ràdio liubliana, sí, sí. Com estàs, bé? Molt bé. Està molt bé, l'Eli. Doncs, bueno, voleu començar a parlar d'algú del programa o preferiu... Home, jo crec que hi ha marge, no, encara? L'escaleta, com l'hem planificat? Doncs mira, l'escaleta és aquesta. Perfecte. Ara la farem durant el programa. Comencem, com sempre, amb l'emmascarat. Tres pistes per endevinar una cosa.
Sergi Soleil, maza. Resol l'inclanguites. Doncs sí. No vam fer pista visual, eh? No. Això també és un truc que pots innovar. Pista volà, li podríem dir. Al final és que la gent estigui atenta. A veure, la setmana passada teníem una entrevista, un convidat. Era lleig. Sí, tapar-lo. No, el convidat justament no. Era lleig fer això. Tapar-li una mica el protagonisme, no? Si voleu, us ensenyo el que vam fer la setmana passada
El Gerard... ¿Quién es la cámara? Aquesta. Eh, vallam aquí... Alpecin. Ben parlad al... ¿Es Alpecin o Alpecin? Alpecin, Alpecin...
Què ho penseu? Jo al tecin. Que li va estar van penta el nom de... Sempre, sempre. Un dia penjaré totes les... Hem de fer un especial d'edicions de la sèrie. Fantàstic. Quinten Hermans, era aquesta gent, no? Sí, vaig buscar una mica el dubte aquest, no? També en Xandrome Eurisse, en Tim Merlier, no? Que podies anar una mica a... A Saudal. A Intermarché, inclús. I llavors...
Ja està, un equip belga, dels més tops que hi ha actualment, sobretot perquè tenen una bèstia molt gran. Molt bé, ben jugat. Anem a les pistes d'avui. Som-hi. Pista 1. Doncs és un equip italià. Pista 2. Destacaré un any, el 2016.
I pista 3. Alguns, concretament 3 ciclistes que han format part d'aquest equip, ho serien. Julio Ciccone, Sonny Colbrelli, Filippo Zanno. Doncs aquí teniu les 3 pistes orals d'avui. La visual avui sí que apareixerà, el Sergi ho ha promès. Abans s'ha posat en desarrulls i tot per prometre-ho. Per tant, avui no faltarà aquesta pista visual pels que ho veieu per YouTube.
Doncs anem a parlar d'actualitat. Us ve de gust, una estoneta. Parlem del que tu vulguis. No sé, tu has preparat alguna cosa? Jo sempre preparo coses. Anem escoltant.
És de debò que anem amb el meu? Mira, l'actualitat d'aquests dies és 0, però 0,1, 0,2... De ciclisme en carretera. Burbanerd ha estat amb Regi Miller. Anem a parlar de dues coses importants. Aquest programa, quan no parlem de ciclisme en carretera, és que no en sabem tant.
Com si sentiéssim molt de ciclisme a carretera. Sí, perquè el ciclisme a carretera almenys el mirem una mica. Sí, això sí. Llavors l'altre a vegades costa una mica més. Avui parlem d'altres disciplines, farem altres mirades al ciclisme, ja hi arribarem. L'actualitat que passa fora del ciclisme a carretera és la més interessant del món, que és el ciclisme indoor, no sé si ho has estat atents a això.
Tothom ha estat... Algú porta alguna cosa, això? Indoor. El de les bicicletes. El que fan circ amb bicicletes. El lloc on circ vermut algun dia podria arribar, o el professor Caroli, algun d'aquests, anar allà al top del món i guanyar. És boníssim, allò. Això ho han fet aquest cap de setmana. Sempre heu de saber que Alemanya aquí és increïble. Sí. O sigui, fenomenos. Jo no sé com és un país com Alemanya, que m'imagino certa gent amb certa rectitud, no?
fent allò. O sigui, el públic d'això m'interessa molt. I el ciclisme aquest és allò que van... Fan virtuosisme sobre la bicicleta, amb parelles, individuals... Però és aquell futbol, amb bici? També hi ha el futbol, el Mundial és complet, són moltes disciplines, però a mi m'agrada l'artístic. És que és espectacular. És pura màgia. Bé, això és una cosa que passa. Seríem el 0,1 d'actualitat.
Llavors, del que és ciclisme carretera com a tal, com que tot el que ha passat no és molt rellevant, tenia quatre temes, quatre titulars, i volia que entressi un i llavors el desenvolupo. I els altres es quedaran per sempre en una nevera. I això és Escull la teva... Escull la teva aventura, us heu de posar d'acord als tres que esteu aquí.
I si me'n recordo, perquè no he contat res, us diré quatre titulars. Un seria... És com la penya dels tigres i aquestes coses. Sí, exacte. Però aquí tot són errors. Ja ho veureu després. Un seria Tur de França. Títol Tur de França. Un seria Imperialisme lingüístic. No, no. Vinga, va. Un seria Comarques. Això mola, eh? I un seria Marbella.
Marbella. La Marbella o... Marbella.
I jo la tiro per comarques. A mi m'agrada comarques, eh? És que geografia... No estem triant bé, eh? Jo només aviso. No estem triant bé. Jo pel nom ja, Marbella. O sigui, jo, Marbella. És que he posat títols poc en grans coses als que eren xules. Doncs la... La B, la B. La B, no sé quina era. Imperialisme lingüístic. A veure, aquesta la... Podem fer aquesta i mitjot una altra, sí, però... Aquesta i comarques. Quina vols fer? Digues, quina vols fer tu? Hi havia que eren més llargues, aquesta era realment curta. Aquesta la podem fer. Imperialisme lingüístic és d'avui mateix, aquest migdia. Val, eh?
hem sabut que la gent que mou allò del Flanders clàssics aquelles coses que són aquell paradigma del no ciclisme que és començar a fer pagar la gent per accedir a llocs VIP tot aquest sistema que hem vist amb el turn del Flanders especialment que nosaltres no vam pagar i vam passar dit això, dit la trampa
Això no havia de ser molt públic, em sembla. Hòstia, me'n recordava que et feien col·lar. Hi ha coses aquí. Aquesta gent cada vegada busca més el model de ser referència internacional, jo diria. I han comès un acte d'imperialisme lingüístic contra ells mateixos. Jo em pensava que Catalunya era el poble amb menys dignitat del món i no es veu que Bèlgica sempre anirà per davant nostra.
Què han fet? Han canviat la Gant Bebelgem, a partir d'an que ve ja no és Gant Bebelgem, han canviat el poble d'inici, i pels propers 10 anys han reubat un contracte, i ara serà a Middelkerker, una cosa així. Sí, dirà a Middelkerker Bebelgem. Sí, però potser no es dirà així, perquè això pensa en la maixa escutre, això hem de fer-ho més maco, que la gent del món ho entengui. Algo amb anglès, no serà? Han fet...
Atenció al nom, eh? In Flanders Fields, que vol dir els camps de Flandes. Això, primer títol, segon títol, From Miedelkerke to Bebelgem. Això és el nom sencer de la prova. In Flanders Fields és un nom, és un eslògan que ja ha anat sortint els últims anys. Ara ja el posen en nom de prova, diguéssim. Com a per allà, per allà va sortint. Igual que Edward Blunderen, que és el nom original, que ja també, bueno, també t'està perdent com aquest reconeixement. Està passant i llodi. Bé,
Doncs bé, aquí hi havia dues coses. Una, que esportivament a mi ja m'està bé que canviï d'inici, això a mi no em preocupa, és a dir, al final és una cursa històrica que tindrà el seu recorregut, canvia realment la ubicació, és a dir, no passant per les mateixes carreteres, perquè una ve del nord i l'altra venia més de zona est, diguéssim. Però, dit això, la resta no sé per què. O sigui, molesta i, per tant, ho volia transmetre punt d'actualitat d'avui mateix. Molt bé. Ara, dels altres tres, t'hi ha el que volia. I volies fer-ne un relacionat amb ètics, oi que sí? Sí, home, això és la secció ètics de la setmana. I...
Doncs jo, Comarques. Comarques, jo crec que... Comarques. Comarques. Doncs aquesta em sap greu perquè és la que ja coneixeu tots, que ja són el recorregut de la Volta Ciclista de Catalunya a les Colines. Ah, bé, no. Coneixem tots a mitjans. S'agrada per vosaltres, perquè ho hem parlat, les altres. Pels oients no, però crec que era important per l'actualitat que cada dia a la Volta ha anat informant sortides, arribades, i ara, diríem, l'altre dia fent una mica recompte, que ja tenim...
No el mapa sencer, perquè no sabem l'ordre, però sí totes les sortides i totes les arribades. La pregunta... La Pau ha esperat fer aquest joc de puzzle a tots els ciberfans, d'anar veient com poden queixar. I el concepte comarques anava aquí en què creieu que s'hauria de fer la volta...
Perquè, clar, tot el recorregut que faran, realment hi ha punts d'aquests dispersos. Que després veiem altres proves del calendari, que fan uns trasllats increïblement llargs i pesats, i vas a la dolta i penses, val, realment ho tenen al costat de casa, que van ser en dues hores màxim de trasllat, i suposo que tothom conté. Però des dels catalans, que coneixem territori, si comencen la seda d'Urgell haurien d'acabar, doncs, si pot ser com a màxima Vallvera de Cerdanya. És a dir, com en pensem en això...
Com veieu aquests anuncis de sortides, arribades que hi ha hagut? Què us imagineu? Perquè hi ha coses que són, diguem-ne, obligades. Acaba Barcelona, on l'etapa Barcelona ningú la discuteix, que comença a Sant Palau de Guíxols, en final a Sant Palau de Guíxols això tampoc. Que tenim una etapa que estava ja anunciada l'any passat, que era el revers de la Figueres Banyoles, que aquest any serà Banyoles-Figueres, el que estic dient bé. Que tenim Berga-Caral, que aquesta també sabíem que l'any passat, doncs,
Es va quedar per mèrits propis, després que s'hagués d'escurçar, doncs es repetirà. I llavors tenim altres llocs que ja han anat sortint així, de forma més puntual, tipus Mataró, la Seu d'Urgell, llocs d'aquests que han anat anunciant. Una etapa a la Costa Daurada, que comença amb un roig del camp, que serà primera vegada al llarg de la història de la Volta Ciclista Catalunya que serà a punt de sortida.
En final, a Vila Seca. Per tant, tenint etapes senceres, el que no tenim és l'ordre. El que no tenim és el Coll de Pal, quina serà? O Balltero 2000, on començarà aquest tipus de debats? Clar, la lògica, amb un recorregut òptim minimitzant els desplaçaments...
diria que les dues etapes bergadanes anessin seguides, consecutives. Una divendres i una dissabte segurament en tanque a etapes reines les dues. Però no crec que passi, perquè tot pinta que dissabte serà l'etapa segurament de cara alt...
perquè és l'etapa on també jo crec que Berga té aquest centralisme i, bueno, tot passa al voltant d'una mica de Berga, no?, aquell dia. I pot haver-hi més públic. I esquifoccalé, també, i a nivell de públic. Per tant, jo crec que quedarà com a bolet i serà l'inici de setmana, segona, tercera o tercera, quarta, l'enllaç de les dues de muntanya amb la de Tarragona entremig d'aquestes. Com a descans, no?, com a...
com a descans. Això és el que fa pensar... Tampoc hi ha molt més opcions. Són set dies i quatre etapes les sabem ja, pràcticament, i es pot jugar poc. Sí, he sentit pensar que si la primera fase de Sant Feliu de Guíxols, la de Banyoles-Figueres, no la moguis molt d'allà, perquè ja estàs en aquella zona, si has d'acabar el Ter 2000, que més o menys també segueix la mateixa zona del país, doncs potser o ho lligues des de la Seu o ho lligues des de Mataró, i la de Colldepal, o ho lligues des de la Seu o ho lligues des de Mataró. Aquí seria una mica el debat possible.
I veurem si l'etapa de la Costa Daurada, quin tipus d'etapa és, perquè això és una cosa que sí que no està anunciada, és a dir, sabem que és Costa Daurada i que comença Montroig, acabi la seca, i hi ha vegades que aquest model ha estat d'esprint pur, altres vegades que ha estat mitja muntanya i mitja muntanya dura, és a dir, que veurem per on tirar la volta.
Molt bé. Doncs una volta a Ciclista Catalunya, eh? Ja la tenim aquí, eh? Sí, sí. No queda tant, no queda tant. 19 setmanes. 19 setmanes? 19 setmanes, justament comença. Hòstia, però què ho comptes, tio? Doncs perquè justament ahir vaig fer una planificació de 18 setmanes per la setmana anterior. I llavors, si li som una setmana, 19. Molt bé. Si comença el dia, què penso? Que...
Comença el 24... Sí, 19 setmanes. Molt bé, doncs 19 setmanes. 19 setmanes per la Volta Ciclista a Catalunya. Nosaltres al gener ja ens comencem a activar, per tant, ja tenim aquí la volta.
I el que ja tenim aquí és la temporada de Ciclocross, que diem que la carretera ens la mirem. Ciclocross? També. Jo crec que també ens ho mirem una miqueta. Així que el Sergi avui ens ha preparat una secció per tenir la temporada de Ciclocross al dia i perfecte. Som-hi!
Sergi, aviam, situats, va. Doncs ha començat ja la temporada, no ara mateix, ja fa algunes setmanes, la temporada de Ciclocross, que segurament és aquella especialitat que també, juntament amb el ciclisme en pista i tal, hi ha molts ciclistes que coincideixen, que els tenim més coneguts, és molt vistós, aquells que teniu l'oportunitat de veure el Ciclocross és molt divertit, perquè les...
Les curses duren una hora, al cas dels nois, 50 minuts al cas de les noies, i és molt espectacular, no? Llavors ja ha començat, i ha hagut algunes proves, ara explicarem una mica com es desenvolupa normalment la temporada ciclocross, amb les copes que hi ha, els tornejos, els trofeus que hi ha, i ha començat, diguem, ara el primer plat fort que hi ha hagut ha sigut l'europeu aquest cap de setmana, que val a dir que...
Encara no han participat tots els favorits, sobretot totes les favorites. Primera pregunta, és un encert posar l'europeu al mes de novembre, principis de novembre?
A veure, jo entenc que és un reclam perquè potser alguns d'aquests ciclistes ja comencin a aparèixer abans d'hora. Clar, què passa? Crec que no ha tingut el defecte que esperaven, perquè si mirem els ciclistes i les ciclistes que no han participat, de nivell top, són la majoria, són totes les noies.
Però bé, al final us donaràs l'oportunitat a algun ciclista que, sorprenentment, com potser ha sigut el cas d'aquesta vegada, tingui l'oportunitat a vestir el mallot durant també tota la temporada.
Què ha guanyat, de tios i de ties? Amb noies va guanyar la Inge Van der Eichden, que és una de les millors, però vull dir, no van participar... És una del top 10. Clar, no van participar, la majoria. Ara repassarem els noms de les que encara no han participat i que entenem que aniran incorporant-se, esperem, i algunes d'elles seria espectacular que apareixessin. En tot cas, amb nois, Tona Ertz.
Hòstia! A veure, és veteran, en el sentit, perquè fa molts anys que va començar molt jove.
I té 32 o 33 anys. Fa molts anys que perd, no? I fa molts anys, perquè va despuntar bastant. Abans que apareixessin el Vanderpool i l'Evenepol, sobretot, era una mica d'un dels referents. Perdó. Val Aert i Vanderpool. Em molaria que Benepol un dia es fiqués allà. Seria guapo. El va al túnel del vent a preparar-se. No, no. Amb l'autorpe que és amb la bici...
I llavors, doncs, havia guanyat. Hi ha algun europeu, inclús havia guanyat també. Havia fet casificar-nos molt bones a la Copa del Món. Vull dir, era un dels referents. Ha estat una mica apagat aquests anys. Bueno, apagat no. Estava complint una sanció per dupatge. Ah, bueno, també és veritat. Complint una sanció per dupatge i, sobretot, aquest tio és un tio que funciona molt bé quan hi ha molt de fang. Si no hi ha molt de fang... I exacte. I el recorregut va ser anar a cursar... Les noies no les vaig poder veure, he vist un resum.
amb Sarac Asola, també, que ho fa molt bé, queda segona o tercera. Bé, un recorregut passant per la Sorra, que a vegades hi ha alguns recorreguts aquests que ho fan, molt dur en aquest sentit, però molt ràpid, molt tècnic, molt revirat, i Tonaers s'havia quedat, perquè en teoria un dels favorits era a Venture, Huti i a Tibonis, i, bueno, Pronaer, el...
l'erlandès va fer una carrera espectacular, va seleccionar un grup, però de cop i volta van deixar de tirar i per darrere va aparèixer Tom Ayers amb Cameron Mason, l'americà que va quedar quart, el britànic que va quedar quart.
I sí, sí, al final van fer un sprint entre Tibonís i Tonaers, que va sortir primer a la darrera corba i va aconseguir aguantar quan jo dic, hòstia, Tibonís té aquest ruix final d'aquesta joventut també. I no, no, no, li va aguantar i...
I sorprenentment va fer un carrer. Va ser bastant emocional, la veritat. Parlem de Tibonís, ja. Tibonís és que és tan irregular... No, no, no és irregular. És una mala persona. Aquí hi ha declaracions. Ah, sí? No, no hi ha declaracions. Hi ha una actitud en cursa. Heu vist les imatges de l'anterior cursa.
No, no, a l'europeu no, que si jugava un títol, si jugava medalla. Però en un anterior curs d'aquests dies, que era preparatòria i ja està, no veieu què fa amb la bicicleta? No, què fa? En una cursa fa un canvi de bicicleta, perquè no li anava prou bé, no sé què. Torna allà, comença ell a ajustar el manillar com si en sabés més que els seus mecànics. Comença, es para, comença a fer gestos davant de càmera, l'avança tothom, clar, mentrestant. És a dir, ell perd la cursa en aquell moment.
però té, diguéssim, una actitud davant de càmera d'insultar el seu propi equip tècnic, que és aquell punt que jo no tolero. Jo puc entendre que tu t'has inventat una vici que no està impecable al 100% com tu la voldries, però tu el que has de fer com a ciclista és...
a espavilar, a fer el que puguis, si cal a la següent volta tornes a canviar... Tu fes el que vulguis, però espavila perquè t'estàs jugant a una cursa i tu ets ciclista i et paguen per això, és la teva feina i has de fer-ho el millor possible amb les cames que tinguis i amb el material que tinguis en cada moment. Si tu el que fas és exposar públicament o la teva inaptitud humana, que és el que va fer clarament, o el teu equip tècnic per no fer bé les coses...
és que t'està jugant la teva credibilitat exterior. I ho fa en una cursa menor que no importa a ningú si la guanya ell o no. O sigui, que no s'estava jugant res, realment. I això sap greu, perquè quan el veus en aquest nivell, i després el veus al dia de l'Europeu, allà lluitant per l'Esprit, aquest dia no et queixaràs, que no estava tot perfecte, perquè et està jugant a una metall. O sigui, això em molesta molt.
Estibó, apunta. Remco va fer el mateix al Mundial. És que ho sé, són aquest tipus d'actituds. El Mundial va fer això, Remco. Ostres, va estar un minut per canviar la bici fent... Aquels gestos. Té l'excusa de dir si m'hagués anat bé.
Si no hagués pogut, si ho hagués pogut solventar molt més ràpid, doncs què hauria passat? I hauria passat als Jocs Olímpics, que allà hi ha un poc pressa. És el final de la cursa, no tenies cap mena de referència, molt nervi. Allà va punxar, allà va punxar. Sí, aquell dia ho puc entendre del moment propi que et surti tot. Però el Mundial és bastant menys justificable. És veritat. Doncs Tivonis, en tot cas, més al·licients. Que espavili, que ha fet un any molt dolent aquest any, el 25, en carretera. En carretera,
Bueno, va venir a la volta, si no me n'acordo gaire. Va en el Tour i el Tour va... El Tour va fer aquell comentari d'aquí. Aquí va més ràpid, no?, que les curses que jo guanyo. Home, home! Has entès l'enorme número del ciclisme? Ja ho veurem, ja ho veurem. En tot cas, un ciclista, doncs, diferent.
Tenim un altre comentari que era Felipe Orts. És que va fer top 10, però ho valora molt bé, perquè és un tipus de cursa que li va fatal. I llavors estava content. Veies que pot pujar al podi, però en aquest tipus de recorregut que era aquest europeu, estava feliç de fer un top 10. Jo amb Felipe Orts he vist una cosa aquest any, la primera que veig, que jo crec que parla bé d'ell, tot i que a priori no.
Feli Pérez va començar la temporada molt bé, va guanyar la cursa aquella nocturna d'Holanda. És cert que de les segures dues setmanes, bueno, ha passat una mica sense pena ni glòria. En general, una de les dues curses fent-ho molt malament i l'altra fent top 10 respat. I aquí l'europeu, bueno, crec que un top 10 venint d'on venia no està mal.
Però, en general, els comentaris per xarxes és... Ostres, que bé, estàs progressant, et veig aquí davant... I n'he vist uns quants de dir... Més crítics, ja, no? Més crítics. Llavors, dius, hòstia, per un gandó sap greu, però per altra dius...
La gent ja el té mentalment com a un dels 5-10 millors del món. Se li demana estar sempre entre els primers de les curses i si estàs per sota el rendiment se t'apreta, cosa que jo crec que és positiu també per la figura que és Felipe Orts i que la temporada és molt llarga i que pot fer-ho molt bé encara, home i tant. No ho ve, Felipe Orts, que realment només va quedar 30 segons de la primera posició,
i tota l'estona se'l va veure en cursa, la retransmissió, que no va perdre gaire estona, però sí que li va faltar potser aquesta miqueta, però molt bé, i esperem que faci una bona temporada, com ja va fer l'any passat. I ara que ja tenim europeus fets, què ve? Com funciona això? L'any passat ja també ho vam comentar, però ara venen. El dia 23 comença la Copa del Món, són 12 proves, 12 proves en guany, no van a Estats Units,
i llavors és la copa més important la que tots participen i al final són uns punts segons la classificació d'aquell dia i veurem una d'elles és a Benidorm aquests països catalans per tant també van a Córsega que l'any passat no Córsega, no, perdó van a Sardenya
que l'any passat es va anul·lar per vent. Tornen allà, no van a la neu. No es fa la de neu, aquest any. A Itàlia. Després hi ha un parell més de trofeus, que són el Superprestige i l'X2O, que són 8 curses, cadascuna, i que es fan totes a Flandes, pràcticament.
a l'X2O es sumen els temps i si no vas a una cursa et sumen 5 minuts exacte, si no pensen la idea és anar a totes i no perdre aquests 5 minuts i el superprestís per posició allà allà trobarem els millors del món normalment tant nois com noies i llavors hi ha una data important doblement important per nosaltres que és el dia 1 i 2 de febrer
Fira de la Candelera? Que és Fira de la Candelera, que hi ha el Mundial. Sempre passa, no? Festa Major Mundial de Carretera, Fira de la Candelera, Mundial de Cicletà. Sí. I llavors ho canviïn. Quan l'alcalde de Molins sigui president de la UCI, això canviarà. Exacte. Molaria. Ojito.
Doncs res, diu una mica, qui tenim ara? Doncs hem comentat alguns noms, no? Aquests que han aparegut ja a l'europeu, etcètera, etcètera. Noies, doncs, he comentat que han faltat moltes, han faltat moltes, sobretot fem l'Empel, que ja ha competit algun dia...
Però, bueno, entenem que ara ha de començar, quan comenci la Copa del Món anirà a topa, igual que Seilin del Carmen Alvarado, espero. Home, home. Zoe Baxter, també, veurem, Shirin, Van Anroic... Llavors, aquí hi ha alguns... Bé, puc Peterson, evidentment, entenc que... Kat Ferguson. Kat Ferguson, que és una jove promesa, que jo entenc que ja es pot...
fer valdre amb les més històriques, que són bastant joves, totes aquestes que hem comentat abans, i, atenció, Paulín Ferran Prebot, que la veurem o què, aquest any? No ho sé. Venint d'on ve, si la veiem, és que m'atreveixo a dir que una sola cursa. Ja. En Mundial. Saps? Vull dir, només com a jugar-ho tot sense ni haver-se provat d'un dia abans. Marian Bosch? No. Ah, no ho sé. Marian Bosch?
Jo faig casar el director, no. Jo diria també mundial, depenent del recorregut del mundial. Si no és massa tècnic i és més de duresa i possibilitat d'arribar a l'esprinci, si no, Marian Vol...
Bé, ho veurem, suposo que ara aniran descobrint el seu calendari, totes aquestes favorites. I els nois tenim una incògnita que és veure si veurem a Iservit, que és un dels clàssics, que està a la llunyada, t'arrossega moltes molèsties i no sé si apareixerà. La resta ja n'ha aparegut, excepte el Big Tree, els tres millors corredors dels últims anys. De menys a més, jo diria...
A veure, a veure quina hora de la fas. Pitcock. Això és de menja més? Ara és quan t'equivoques.
Pitcock? Sí. El torno a diferir de cas. Potser el diem a l'hora, el segon. El segon el diem a l'hora? Sí. L'estem ensenyant, exacte. Wood Van Aert. És el segon. A veure, segon al seu lloc. Està molt bé. És una màquina, que és un crac. Però ja el primer, que és...
el Mathieu Van Der Poel, que és el que ha guanyat els darrers mundials, i en porta sis, em sembla. Que potser Van Aert fa més cistelles de Basset que Van Der Poel. No, sé segur. Tampoc ho tinc clar. Llavors veurem, en teoria, els tres...
En teoria, els tres destaparan calendari de Ciclocross. Com el calendari d'entén, no? No trigaran gaire a destapar, entenc, el calendari. Booth Van Aert està entrenant aquests dies per totes aquestes zones i fer un treballet bastant específic pel Ciclocross. Mathieu Van Der Poel seguirà la línia segurament de l'any passat, que no li va anar malament.
i amb el Mundial entre cella i cella, i Pico, que al final és un boig de totes aquestes coses, i acabarà apareixent. Per tant, doncs, bueno, ens espera uns tres mesos, dos mesos i mig encara de bon ciclocross, cap de setmana assegurat, entre setmana a vegades també, perquè el superprestig moltes vegades és un dimarts. I la Copa Catalana?
La Copa Catalana. En Catalunya també tenim proves molt xules. El mateix dia que comença la Copa del Món hi ha el Cigüecros de Vic. Xulíssim. Des d'aquí. Si hi ha gent que no... Que corre. Atenció, he vist els inscrits. Un dels germans va en Carcó. Molt bé.
Vull dir que tenim un ciclocross molt important aquí, igual que el de les franqueses, que ja es va fer. I res, animo a la gent perquè al final és una estoneta que estàs allà mentre fas el vermut o mentre estàs com dinant o mentre hagués acabat de dinar. No, no, és fantàstic. I és xulíssim. Canvi de tema? Canvi de tema.
Marc, què ens portes avui? Lluís, us porto... Tinc diverses cosetes avui, però començarem pel principi. Clar, aquesta no és la sintonia, però fem l'altre. Vols fer enmarcat? No, com tu diguis. Anem a fer un enmarcat. Tens una sintonia a l'enmarcat, Eli? Espera, ara l'Eli ja la té a punt. 3, 2, 1... Enmarcat! Enmarcat!
En veritat, us he mentit perquè tampoc és un emmarcat, sinó una emmarcada. Epa! Ostres! Sí, no em porto masses, però és una cosa que, a veure si vaig arreglar de mica en mica. Però avui us porto una emmarcada de categoria, una noia que es diu Paula Hostiz
Taco. Ostres, home, aquesta tia s'ha sortit, eh? I dic els dos cognoms perquè veureu ara que explicaré una mica en la seva història que el cognom matern té un cert pès rellevant també en la seva història. La Paula és una noia del 2017, del 12 de gener del 2017. Del 2017 no deu ser.
Del 2007, t'imagines, eh? Uau! Uau! Del 2007, té 18 anys, nascuda a Irunya, la capital de Navarra, amb un barri humil i treballador de la ciutat. És una corredora molt petitoneta, d'alçada, diguem, i la podríem definir com a corredora completa, però al final...
com diem, ara començarà a ser entre les professionals, per tant també cal veure cap a on es va especialitzant i cap a on destaca més. Podríem destacar d'ella, més enllà dels resultats que ara en parlarem, és que és una corredora molt ambiciosa, és una persona on la vicis al seu món, és el seu tot, des de petitona que va començar, però a la vegada, i això li ve de família, és una persona molt humil i molt treballadora i mai...
diu res fora de lloc en tant d'expectives que sap que encara potser no pot complir. Com deia, per què em diem el seu segon cognom? Perquè el pare és basc, però la mare és ecuatoriana. Són una família de diversos germans, des de petits han viscut...
pares humils, treballs de poca remuneració, i sempre tots han hagut de portar el seu granet de sorra a casa seva. I malgrat això, i malgrat aquestes dificultats econòmiques que han pogut tenir, han pogut, o han tingut la capacitat de donar-los la facilitat d'anar amb bicicleta, que a vegades és un esport que el vincisi, si no tens...
capacitats econòmiques pot costar i doncs això ella té un germà més gran que va començant amb bicicleta i ella doncs copiava el que feia el seu germà com moltes famílies que hi ha i doncs es va apuntar què passava? que ella quan ets infantil quan ets un nen o una nena és mix en general la competició i ella doncs competia i guanyava guanyava els nens
Cosa que pot ser... Al final, el desenvolupament, quan ets petitó, és assimilable, però a una certa edat, els veu que els pares d'altres nens... Sí, sí, nens mascles. Es van queixar de nens mascles. Els van dir... Ostres, és que no, que competeixi només amb noies, perquè ens està guanyant i és una noia, i no pot ser. Això és veritat, això ho diu ella. Llavors, clar, a partir de cadet,
Ella passa a competir només amb noies i, clar, si ja acostumava a trepitjar podi entre les noies, entre noies, doncs no hi ha color. Cap de primer any, 2022, és que, clar, quan parlem d'aquesta gent de 18 anys... És gravíssim.
Arrasa a nivell nacional, guanyant pràcticament tot, i competeix els campionats europeus. Surt de l'estat espanyol per primera vegada, com aquest de primer any, i fa una doble plata, en ruta i en europeu. Primera queda Cat Ferguson, per tant ja es comença a iniciar una certa... un cert piquet generacional, no?
El 23, cadet de segon any, torna a fer el mateix a nivell europeu, a nivell nacional i plata a l'europeu. Passa júnior amb el Cafè Sbaquer, que és l'estructura, diguéssim, basca, clàssica, i d'on veu també el Movistar. I doncs hi ha el Movistar, que és on l'equip on competeix actualment, doncs ja li té un ell posat. De fet, encara ella com a cadet ja fa entrenaments amb el Valverde, amb l'Herviti, ja com la tenen una mica allà en aquesta estructura.
El 24, primer any de júnior, sense rival a l'estat espanyol, de 10 carreres que corre en guanya 8 i fa dos podis. A nivell internacional lluita sempre contra Cat Ferguson, Celia Guerri, Imogen Wolf o Victoria Hladonova, noms que ja són World Tour, tenen un any més que ella i sempre està competint amb elles.
Queda hora a l'europeu contra rellotge, que s'atén al Mundial, plata al Mundial de Ruta, si és a l'europeu, i al llarg del 24, com dèiem, signa un contracte amb el Movistar, amb l'acord que el segon any de júnior el faria el cafès vaquer i ja entraria com a becària, com a estagiar aquest estiu. Que ningú els hi prengués, que pogués entrar una mica a l'estructura, però no de cop. Exacte.
Evidentment, no només va tenir ofertes al Movistar, va tenir ofertes a altres equips, entre ells a l'Emirates, o tots els altres grans equips, però va decidir apostar per l'equip de casa, que ja portava anys darrere seu. I el 2025, ja en guany, com a segon any de júnior, les del 2006, les d'un any més gran que ella, aquelles que hem nombrat abans, ja no hi eren, per tant, no té cap mena d'arribar a nivell...
nacional ni internacional, gairebé diem. 11 victòries i 9 podis. Gairebé sempre el podi en el corregut. Destaquem el Tour de Flandes, que corria sola amb un equip belga que van quedar totes... D'on et finish i ella va guanyar. I les 4 medalles de final de temporada. Or al Mundial i a l'Europeu en ruta. Or...
a l'Europeu de Contrarrellotge i Plat el Mundial de Contrarrellotge. Espectacular. Ja ha fet el debut amb el Movistar World Tour a diferents proves Punt 1 i Punt Pro, demostrant que té nivell de sobres per la categoria. Com dèiem, Movistar, fins al 2028, contracta per 3 anys, encara no sap calendari, dia d'avui, però ella preveu córrer clàssiques, on creu que ja pot tenir un nivell cert competitiu,
I a futur també es veu competint per grans voltes, tot i que encara no té l'expectativa posada perquè li queda molt i perquè no sap com funcionarà amb grans etapes de muntanya, que és el que a ella li falta més per treballar. Esmarca un gran objectiu. A veure. Saber obrir cava perquè no sap. A part d'això, i això potser va més relacionat amb l'edat que té. No és l'única, eh? Hi ha molta gent al món, aquest problema. A veure l'objectiu, va.
Los Ángeles 2028. Què dius? El seu somni és guanyar l'or olímpic a Los Ángeles 2028. Estrem entrant a 2026, eh? Sí. Hòstia, és molt valenta. A la crona o a l'art? On sigui. O a natació. Doncs aquesta és la Paula. Una corredora, jo crec que... Bueno, diferent, jo crec, del que veiem, tant pels seus orígens com per la seva manera de...
dels èxits prematurs que jo crec que... Home, n'acumula moltíssims. Que poc s'ha vist, no? I menys amb una corredora de l'estat espanyol. Per mi, un dels reptes és les expectatives que hi pot haver. O sigui, sobre ella, perquè és una pressió que has d'aguantar... O sigui, al final, l'estat espanyol no té un volum de corredores que puguin estar a aquest nivell guanyant Turda Flandes, un europeu, un mundial, el que sigui. És cert que la seva generació és bastant bona, eh? Però tots els focus estem posats...
ara crec que tothom està bastant d'acord amb això llavors tinc primer aquest neguit de pensar gestionar això des de tan jove ha de ser dur espero que tingui el cap sempre ben posat i objectius que no li perdin i l'altre és que quan guanyes tant de tan jove hòstia
mantenir la gana competitiva amb un nivell que sempre és més superior al teu té bons reptes ara mateix hauria d'estar molt ben assessorada en aquest sentit que tu dius, ha guanyat molt de jove i la transició ara cap a l'elit
és molt complicat que de cop i volta també ho guanyi tot allà. És que hi ha gent que ho fa i sembla que sigui fàcil. Clar, no, no, però això sí que... I entenc que ella està ben assessorada, és humil, com ha dit el Marc, i aquesta evolució, segurament, igual que li passa a la majoria de gent, s'ha de fer a poc a poc.
i veurem també fins a l'arriba. Jo veig alguna cosa que hem comentat aquí al programa, ja veurem com s'adapta físicament a tot plegat, perquè és una tia petitoneta, molt petitoneta, que puja al podi amb les seves rivals,
i a moure abats no li poden competir, però a veure com s'adapta, també. Bueno, Remco també és petitonet, eh? Sí, no, no, hi ha gent que, ja et dic, és una meravella veure'ls fer aquesta tecnologia com si fos normal i fàcil. És un estil, és a dir, en aquest sentit, quant a característiques, no?, que no és molt alta...
que té molta força, al final és un estil Remco, en aquest sentit, vull dir, les comparacions són molt diferents, però vull dir que és una cosa molt potent, que en crono, i per això jo té el president del Marc, en crono, perquè jo sí que crec que en crono, doncs, ostres, aquesta força al final és molt important, i ha demostrat que la té, perquè és campiona del món i campiona d'Europa,
i, per tant, jo la veig com un perfil d'aquest tipus. Ja ho tenim, la Paula Estis? Sí, sí, sí. Estàs nerviós, eh, Lluís? Us he preparat una secció, és bastant llarga, eh? És bastant llarga, me n'estic adonant, però és de ciclisme històric i és una secció que interessarà
A la gent a la que li agrada el ciclisme, però a l'Eli també. Eli, t'interessarà. Estica't atenta perquè avui presentem un dels millors ciclistes de la història, tot i que parlarem poc de ciclisme. Jacques Anquetil, el primer ciclista a guanyar 5 tours de França.
8 de gener de 1934, a Mont-Sananyan, a prop de Rouen, a la Normandia Francesa, neix un nen rosset, amb els ulls blaus, molt bufonet, fill de grangers. I aquest nen creix en un ambient rural, però la seva procedència de camp no es veu reflectida en el seu estil. Ell és un nano molt elegant.
No és un típic farestec. És un tio elegant, és un nen elegant, que als 17 anys ja guanyava curses de ciclisme locals, amb aquella forma de córrer que era molt glamurosa, que entrava en consonància amb tots els que competia, no? I això els feia enfadar a la gent, saps? La gent s'ho prenia malament. Aquell és la primera part de la presentació, puguem...
Aquest nen es fa gran i el seu palmarès impressiona, perquè mira, Jacques Enquetil guanya 5 tours de França, 2 giros, 1 vuelta, 5 Paris-Nisses, 1 volta a Catalunya, 0 penies calades i 9 Grand Prix des Nacions, que això ara potser no es valora tant, però era com si fos el Mundial contra Rayotge.
Aquest, precisament, era el punt fort d'Anquetil, les cronos, era el mestre del cronòmetre, podia calcular cada pedalada i gestionar l'esforç com un rellotge suís i, igual que Pogatxar té a Vingegaard, per exemple, o que Bunen té a Canxellara,
Ell tenia un gran rival, tenia Raimon Polidor, que és l'avi de Van Der Poel, l'etern segon. En aquest moment era el refinat, el cerebral, el fred, com el gel. En canvi, Polidor era un home més proper a l'afició, a les classes humils, era el ciclista del poble. I aquesta rivalitat dividia França entre partidaris de Pupú, que era Polidor, i Montsier Crono.
La culminació d'aquesta rivalitat va arribar l'any 1964, el tour, el pui d'Odom, els dos cara a cara, segur que teniu present aquesta imatge, i si no, busqueu-la, un duel freca-frec, i amb tota França davant de les televisions en blanc i negre. Va ser el moment més èpic d'una batalla llegendaria entre els dos.
El tour, per cert, se'l van portar a Enquetil, la victòria a l'etapa se la van portar a Popó, i fins aquí el ciclisme. Ara comença el que us agrada, el morbo. La vida privada. Prepareu-vos perquè a la vida privada de Jacques Enquetil s'hi pot sucar molt de pa.
En Quedil busca un metge esportiu i contacta amb un referent del nord de França. El millor.
i trobo un senyor que es diu André Boeda, especialista en Medicina Esportiva. L'André queda captivat per Jacques Enquetil i comença a treballar amb ell. I li agrada tant treballar amb ell que es desviu per Enquetil. Tant que se l'emporta a casa, fa hores de més... I comencen a deixar de tenir una relació professional, a tenir una relació d'amistat, de més enllà.
Clar, també va amb la família de l'André. L'André està casat i té un fill i una filla. La dona de l'André es diu Janín. És una dona alta, rosa, glamurosa, sempre vesteix elegant i era molt famosa pel seu encant. Era com una musa de la Nouvelle Bac. Doncs la Janín i l'André...
queden els dos captivats per aquest ciclista jovenet que acaba de contractar-los, de contractar, diguéssim, l'André, perquè treballi per ell com a metge, i l'any 57, coincidint amb el primer tour d'en Quetil, la Janine i Jacques en Quetil comencen una relació.
I l'André no sabia res de tot això, el metge. Espantarà un any després, a l'octubre. I a l'octubre ho deixen. I al desembre, la Janine i els Jax es casen. Visca l'amor. No pinta bé.
Parella de moda, francès, guapos, cultes, elegants, joves, enamorats. El gran ciclista del Foment i de la Penny. El gran ciclista del Foment i la seva musa. Això era el primer plat. Aneu pel segon? Sisplau.
Jacques Anquetil ja li ha fotut la dona al seu metge, entrant a casa seva, i no només la dona, perquè, bueno, no sé si de moment això ja us ha semblat escandalós, doncs no hem ni començat. El 1967 és l'any de la retirada professional. És l'hora de viure la vida de Jacques Anquetil. S'ha comprat un xató.
Només un, eh? Allò és l'hòstia. Un xató del segle XIX de Gui de Montpassant, on hi havia reunions amb Flaubert, que he dit dos noms, que he vist a la wikipèdia, que no sé qui és. A la Normandia. A la Normandia, sí, sí. Amb un poble que ara no l'he dic apuntat aquí, però és un poble d'allà de la Normandia. Al xató li diuen des elves. Allà hi viuen la parella, la nova parella, Janine.
i Jacques Anquetil, i els fills d'ella. La Janine, com he dit abans, tenia dos fills amb l'André, que són una nena, l'Anny, i un nen, l'Alène. Allà produïa Calvados, el seu propi Calvados, Jacques Anquetil, el tio. Feia festes amb gent destacada, la societat francesa, escritors, periodistes, antics ciclistes. Les festes duraven dies i el xampany i el whisky entraven a palets allà dintre del xató. Tot semblava perfecte,
menys una cosa. L'amor. No, l'amor seguia. I l'amor... No, l'amor va créixer molt en aquella època, perquè Jacques Anquetil volia ser pare. Tenia aquest capritxo. Tenia aquest capritxo, volia descendència, volia un nen amb els seus ulls blaus. Aquells dos que corrien per casa els semblava poca cosa. Aquells dos ja havien crescut i no eren seus. No eren seus. Llavors ell volia un seu.
I, clar, li va dir a la Janin, Janin, vull un fill...
però vull fer-lo jo, no que te'l faci un altre tio com aquests dos que tinc a casa vivint. I la Janine havia tingut dos parts d'ús i ara no podia tornar a ser mare. Ai. I clar, això va entrar en una espiral, un bucle que no li agradava a Jacques Anquetil. I llavors què va fer? Doncs va estar insistint-li durant tres anys. 1970, Anquetil ja no pot més i li planteja la possibilitat de buscar una dona, algun bordell de París, que li faci el servei d'engendrar-li un fill.
Però clar, en Quetil i Janine el que voldrien és tenir un fill amb la seva genètica. És molt greu el que vindrà. No d'una senyora de París, no, no, no, amb la nostra genètica. Prepareu-vos. I clar, si la Janine no pot, tranquils, aquí a casa hi ha una altra persona que té la genètica de la Janine.
L'Anny, la filla de la Janín. Entre la Janín i el Jacques, convencen a l'Anny per tenir un fill d'en Quetil. Però d'ahir ja fa estona que ho dic. I la convencen. Jo estava pensant la sermana feia estona, però ja quan heu fet aquestes cares... No, no, no, això no va... L'Anny, la filla, acabava de complir 18 anys i la convencen perquè el millor...
A la seva vida. Que potser la seva vida era que fos ella qui li engendrés un fill. L'Anny diu, vale, perquè jo també estic enamorada de Jacques Anquetil. I d'aquella relació tan estranya neix Sofí Anquetil, el 31 de juliol de 1971. La Sofí sempre diu que sempre ha sentit llàstima dels altres nens i nenes de la seva escola perquè ells no tenien la sort de tenir un pare i dues mares.
La Sofí també va explicar, ja d'adulta, que allò de l'Anny amb en Quetil no va ser només allò de fer-li el favor al pare, sinó que la relació sentimental de Jax i Janín ara també s'havia ampliat a Anny. I que Jax dormia un dia al llit d'una i un altre dia al llit de l'altra. D'aquesta manera, en Quetil era avi i pare de la Sofí, pedrastre i amant de l'Anny i marit i gendre de la Janín.
I segons Lani, a l'univers en què til no s'apliquen les lleis del món exterior. Està bé? Voleu l'última musiqueta? Molt bé, n'estic. Doncs espérate, espérate, que això era el segon plat i ara queden les postres.
Tot va sobre rodes a Aixató en Quetil, però no a Ruent. I ara direu, què passa a Ruent? Confieso que a veces soy cuerdo y a veces loco. Y amo así la vida y tomo de todo un poco. A Ruent hi viu el fill de la Janín. Me gustan las mujeres, me gusta el vino. Que es diu Alén, n'he parlat abans. Germà de l'Ani, fill de la Janín i del Jacques... O sigui, seria fill de la Janín i del Jacques seria fillastre. Exacte.
però a la vegada també el cunyat. Clar. En fi. Ho tenim claríssim. L'Helena havia crescut, s'havia independitzat i havia marxat del xató per casar-se amb una noia, la Dominic, i sembla ser que estàvem passant un batxe econòmic i que per estalviar-se el lloguer de Ruén demanen a Enquetil que els deixi passar un temps al xató. Ben fet. Se basca la tragèdia. Ui, ui, ui. Lloc segur.
L'Helen idolatra l'Enquetil, per ell és un referent. I l'Enquetil diu, clar, vine, home, vine al xató, home. I la Dominic, que vingui també. Si durant la seva carrera esportiva, l'Enquetil tenia fama de generós i de regalar alguna victòria a la personal, si volia una cosa, la tenia. I l'Enquetil es va encapritxar de la Dominic. Quina sorpresa!
La seva cunyada, l'esposa del seu fillastre. I al poc temps, el Jacques i la Dominic s'enamoren. El concepte d'enamorar tota aquesta història m'agradaria veure sempre fins a quin punt és real. Torna a triomfar l'amor.
Bé, això ja la Janine i l'Anny ja no ho van veure bé. Ah, no? En aquest punt ja no. En aquest punt ja no. L'Alent tampoc, i van decidir marxar del xató, on va quedar només la parella, Jacques i Dominic. I com la casa era gran i s'obraven habitacions, els enamorats van decidir tenir un fill. I el 1986 neix el Cristof, fill de la Dominic.
O sigui, fill de la Dominic, que era Nora, cunyada, amant i esposa de Jacques Anquetil. Lamentablement, poc temps després de néixer el Christophe, Anquetil diagnostica un càncer i acaba morint el 87. És a dir, el nen, el cri ho tenia un any. Però abans de morir va demanar veure per darrera vegada la Janine.
Tinc dues cites per acabar la vida de Jacques Enquetil, que us ha deixat amb la boca oberta. Ja en tenim moltes. La primera t'agrada a tu i et representa, Sergi.
Diu, sempre he pensat que val més tenir una ampolla de vi que un mallot groc. Jackson Getty. Hòstia! Parla molt poc. O sigui, que em m'agrada molt el vi. No, no, no intervinguis. No critiquis. I la segona és, jo potser caia malament als meus competidors. Polidor no, perquè clar, a ells el guanyaven. Me gustan las mujeres de tu.
Només puc dir una recomanació literària. Llegiu Anna K. Anna K, qui és? Gran llibre editat per la zona perifèria. Sí. En realitat, de fet. Sí. De fa uns quants anys val molt la pena. I si us agrada... No, però si us agrada en històries com aquesta... Anna K li pot donar sis voltes, això. Ah, sí? Sí. Bueno, molt bé, doncs. Enhorabona, Anna K. I enhorabona, Jaques Aquest. I també. Pels llibres que tenia per ser guionista de... Quants som la sèrie? Ah.
Per deixar-nos fer un 15 mil·lents de programa, que fantàstic. Gaudir de la setmana. Nosaltres marxem. La setmana que ve serà espectacular el programa. Com sempre. Adéu, adéu.
Ràdio Molins de Rei. La ràdio nostra. Ràdio Molins de Rei. Ràdio Molins de Rei. La ràdio nostra. Ràdio Molins de Rei.