Fins demà!
Fins demà!
Un programa de ciclisme en català des de Ràdio Molins de Rei.
Avui és dimarts 30 de setembre, excepcionalment aquest programa no es fa en dilluns perquè ahir, amics i amigues, era Sant Miquel, patró de Molins de Rei.
Per tant, festa major i fins ahir vam estar de festa major que va durar aproximadament 10 dies.
Des d'unes hores abans que començés la peni escalada fins ahir al Castell de Pocs Artificials, que va ser ben bonic i ben compartit entre tots els molinens i molidenques.
Avui parlem de ciclisme perquè hi ha hagut mundials en ruta, cronos, sub-23, juniors, en elit i tenim europeus també aquest proper cap de setmana.
Us parla el Roger Castillo però també tenim a l'estudi el Sergi Soler. Sergi, què tal? Bona tarda.
Bona tarda.
Tenim en Marc Vives, Marc, què tal? Com estàs?
Molt bé, com estàs?
I en Lluís Àries el tenim arribant perquè la festa major, clar, es fa llarga i hi ha gent que li costa tornar a agafar el ritme.
I a les vies de so tenim l'Eli Arjona, Eli, sisplau.
Puja i baixa palanques, també, també, també, com si fossis la millor tècnica de so que tenim a la radiodifusió catalana.
Doncs sense més preèmbols perquè tenim molta, molta, molta teca.
Avui comencem un programa centrat principalment en Padei Pogatxar, que aquest el coneixeu tots, però també amb altres noms, com Matelet Baliers.
Avui us intentarem situar com ha anat aquesta setmana a Ruanda, un país que hem pogut veure a través de les càmeres de televisió i gràcies al ciclisme.
Som-hi, comencem.
I tal com us indica la sintonia, el primer que fem a l'etapa reina sempre és intentar, doncs, fer un enmascarat com Déu Manem.
Sergi, primer resolem la incòmica de pendent.
Sí, teníem un enmascarat.
Recordem, aquest any és, o aquest curs radiofònic, és un equip.
I en aquest cas, la setmana passada, us vam presentar la Gewis.
Sí.
La Gewis, que era un equip italià.
Mític.
Molt mític.
Tot bones notícies.
En color blau-cel.
Bé, una època molt nítida.
De fet, segurament molts dels seus ciclistes han estat una mica en problemes.
En trifulques, també.
Teníem un grum-off, per exemple, aquest era un màquina, i Van Goti, Jenny Bersin.
Un dia podríem fer la llista de tots els ciclistes del Gewis i començar a dir un sobrenom, un màquina, a veure com els havíem definint.
Sí, estaria molt bé.
En tot cas, era un equip, doncs, aquests que fa temps que seguim al ciclisme, quan érem petits.
Uah, el Gewis.
No sé, molava el Mallot, també era xulo.
Vam marcar una generació, això, sens dubte.
A veure on ens porta el Sergi aquesta setmana.
Som-hi amb les pistes d'avui.
Pista 1.
Doncs l'equip que ens presentem avui és de Gran Bretanya.
Pista 2.
Un any que destaquem és el 2017.
Pista 3.
Alguns equips, alguns corredors que han estat en aquest equip, a llarg de la seva història.
Miquel Landa, Elia Viviani, Richie Port.
I malgrat que segurament tots els oïens de la Tavarrina ja teniu bastant ubicat aquest equip, avui també el Sergi ens oferirà una pista visual.
Avui tenim una càmera, els que ho esteu mirant per YouTube, que és càmera amplificada, podríem dir, que es veu tot l'estudi.
I jugarem amb això. Avui fem plano fixa perquè és postre esta major.
A veure si ho podem arreglar i posem les dues, però bueno...
No, no, però ho hem decidit així per provar.
Per provar, no, estem innovant, innovant coses.
Bé, doncs aquestes són les pistes per descobrir l'enmascarat d'avui.
Ja sabeu, aquesta temporada és un equip.
I dit això, jo diria que ja podem anar directe al Gra, que podem anar cap als Mundials.
Quan arribi el Lluís, tranquils, que farem una pausa, doncs per saber com ens ha anat el cap de setmana,
comentar una mica la jugada, però vull que hi sigui el Lluís específicament, per tant ja ho farem al seu moment.
Mentrestant, això, anem directes cap al Mundial i començarem pel Mundial en ruta masculí.
I ara ja s'ha de llançar-me, has d'escoltar-me, que m'atrapa l'ansietat.
Doncs tenim el Mundial en ruta masculí per iniciar aquesta toncada d'anàlisi, de valoracions, de debat, de tertúlia distesa sobre els Mundials.
I, bàsicament, ho fem perquè és l'últim que hem vist.
És a dir, ho farem per ordre invers, de mica en mica, no perquè sigui el més rellevant, ni molt menys el més emocionant que haguem vist durant aquests darrers dies.
Però a parlar del Mundial, tenim un convidat de luxe, tenim un especialista en Mundials que es mereix, jo crec, sintonia pròpia, una arribada triomfal,
se l'ha de rebre com es mereix, amb tota la fanfària possible, sisplau, que soni ell i ben fort això, que arriba...
Lluís Àries!
Lluís, estem... estem gravant fa ja una estona.
El programa ha començat, per tant, una mica de ritme, sisplau, a l'hora d'agafar el micròfon, i parlar dels Mundials masculins, que és el que anem a fer ara mateix.
Com esteu?
Ara mateix ets...
Ets Antonio Alix.
Antonio Alix.
En jove, en jove.
Sí, no?
Antonio Alix.
És com a l'univers ària s'arriba, al programa, normalment.
Sí, sí, sí.
No amb aquelles samarretes...
No tan cunyat, tampoc.
No tan cunyat.
Bueno, bueno.
Bueno.
Fa molts punts, eh, Lluís?
Escolteu, com esteu?
Bé, estem bé, i abans de parlar dels Mundials hem guardat la secció com estem per quan arribessis tu.
Ah, vale.
Perquè he passat Festa Major, i jo t'he vist a alguns llocs, no?
I vull preguntar-te com estàs, Lluís.
Molt cansat.
Molt cansat, eh?
Sí, sí, sí.
Molt cansat.
Hòstia, la Festa Major cansa molt, eh?
És dura, eh?
És molt bonica, però també ve de gust que s'acabi, eh?
Sí, hi ha un moment que sí.
Sí, sí, sí.
També passa que quan estic treballant el dimarts, com avui, prefereixo que torni, diguéssim.
Ja, ja, ja. Jo ahir per la tarda que, per exemple, et vaig veure en un acte infantil.
Sí, familiar.
I que em vas dir que havia sortit el meu nom per ià, ja vaig pensar, ja seria això, rematar la Festa Major.
Però no, eh?
No, finalment.
Vam salvaguardar el teu honor.
Què, voleu parlar del Mundial o no?
Sí, no? Passant directament.
Sí, no? O què?
Estem aquí, estem parlant de Tadej Pogatxar.
És que hi ha moltes coses a parlar, no?
De moment hem dit que anirem per ordre invers, parlant primer de masculí, o sigui, del que hem vist últim,
i anar tirant enrere, si et sembla bé.
Cullinut.
I hem pensat que podríem començar amb la cursa més avorrida d'aquest Mundial.
És la pitjor cursa al Mundial, no?
No la pitjor per nivell, però sí la menys emocionant de cara a l'especte d'Ejadria, no?
És una carrera, quan parlem del Mundial masculí, com hem dit,
és una carrera que es defineix a 5 quilòmetres d'arribada, igual que l'any passat, una mica més lluny,
i es decideix amb dues ascensions seguides, les dues més dures probablement.
El Monkey Gali, que era l'únic port, probablement, de la carrera,
on allà es destaquen, diguéssim, els tres corredors que a priori eren més forts en aquell moment.
Ara parlarem de si va ser una bona estratègia per uns, per altres, no?
Aquí hi ha molt debat.
Però, en tot cas, queda clar que aquests tres eren més forts en el següent.
I en el mur de Gali, que és aquell famós mur que si algú té el cap al Tour de Ruanda,
que és una carrera que es fa al febrer, aproximadament,
i, bé, és una bogeria, no?, perquè és molt dura,
doncs allà es va demostrar que el més fort, evidentment, era Pogacar,
i ja, fins al final ningú li va poder tossir, la veritat.
Bé, ens està mal acostumant, no?, ja no és la primera, ni la segona, ni la desena vegada
que fa aquestes exhibicions, i com deia el Roger, no?,
doncs segurament és la cursa més avorrida, no?, perquè al final és la cursa en la que...
Al final, les medalles, sí que l'elicient del Mundial té que hi ha les medalles,
no només és guanyar l'etapa, no?, no només és guanyar la cursa en concret,
hi ha l'elicient de les medalles i sort d'això,
però cert és que ja, com jo veus que hi ha tanta superioritat amb un corredor,
doncs, no sé, potser és fàcil, si no ets molt friqui del ciclista,
doncs apagar la tele i dir això ja està fet.
Bé, de fet, hi havia gent que encara no tenia la tele ni en Cesà.
Aquest és el tema de Pogacar.
Bé, sí, sí, evidentment, és el meu cas.
Clar, el just ataca quan queden 100 quilòmetres, és el segon any que ho fa,
això és llegendari, és històric i tal, però clar, hi ha molta gent,
o sigui, tot just acaben de connectar amb RTW Play, per exemple,
que jo ho vaig mirar per allà, i tot just van connectar llavors.
És a dir, un minut abans, Carlos D'Andrés tenia el micro obert i no ho sabia.
i un minut després...
Que bonic, quan passa això.
Una clàssica, això, eh?
I un minut després ja estan amb l'atac definitiu.
Per cert, s'ha jubilat, Arcadi ja li vés.
Ah, sí?
S'ha jubilat.
Ostres, quan?
Des d'aquí jo crec que es mereix un aplaudiment.
A la taula reina, no?
Bravo, Arcadi.
Bravo.
L'agenda, eh?
Home, ara m'has fet pensar en ell.
Molt bé.
Hòstia, però molaria que algun dia vingués, no?
Ja ha jubilat.
Sí, o sigui, el vam portar com a persona activa, ara persona desactiva.
Escolteu, Pogatxar, sobre Pogatxar, actiu seguirà sent més, perquè aquest, ara, si feia no sé quantes maratons...
En una entrevista deia, home, jo prego per no fer tap, perquè em toca per edat, no perquè no en tingui ganes, eh?
Això en som conscients.
Sí, sí.
Va, sobre Pogatxar.
O sigui, tenint en compte que Pogatxar portava un equip, en principi, inferior a Bèlgica...
Quin equip?
UAE o...
Això anava a dir, això anava a dir.
Amb què jugué ell?
Va, anem a ramificar.
És a dir, primer us pregunto, com Bèlgica pot parar Pogatxar?
Com es pot fer perquè no guanyi un Mundial Pogatxar?
Jo ho tinc claríssim.
Tenint un líder que sàpiga anar amb bici.
Que sàpiga gestionar emocions.
Que sàpiga gestionar les emocions, no?
És a dir, jo crec que el problema de Bèlgica en aquest Mundial ha estat el seu líder.
És a dir, jo crec que és un Mundial que han acabat un, dos corredors per selecció,
per tant, no podem analitzar els blocs com una cosa molt intensa quan hi ha un senyor que ho trenca a 100 quilòmetres i per tant deixa que totes les opcions tàctiques queden en no res.
És a dir, quan tu fas un Mundial de força, que és el que ha fet Pogatxar, és a veure qui està més fort.
Al final ha estat això.
Han anat entrant d'un en un en funció de les cames que tenien aquell dia en bona part, eh?
Hi ha un cas concret que és el de Benepul, que ara el parlem.
Però la resta de corredors, la majoria d'ells, estan allà on les seves cames l'han portat sense que les seves seleccions hagin pogut fer molta feina per una cosa,
perquè no han tingut espai d'anticipació.
És a dir, tu no pots atacar 150 quilòmetres pensant que arribaràs a meta quan ets el pla B de la teva selecció.
Però tu no pots fer malament, eh? O sigui, potser ho pots provar, però costa.
O sigui, tenint en compte que les seleccions no són els equips i que hi ha moltes complicitats entre gent de diferents seleccions,
ja no parleu d'ho, eh?
Vosaltres no creieu que hi ha segons homes de moltes seleccions que es poden posar d'acord per intentar atacar abans, formar un grup potent?
En Bèlgica qui?
En Bèlgica?
Sí.
Home, a Bèlgica hi ha bastants noms.
Però tots són de tercera fila, no de segona.
Bueno, però per exemple, hi ha diferents ciclistes.
I en quin quilòmetre ataques?
Quan abans del món qui gali, tampoc tens recorregut per fer un atac que puguis deixar enrere pogatxes.
O sigui, a mi el que em dóna la sensació és que Bèlgica és una mica pagafantes.
És a dir, van tirar, tirar, tirar, hasta que l'altre va dir, bueno, ahí us quedáis.
Jo crec que és un Mundial, era un Mundial molt dur.
Sí.
I jo crec, i això és una cosa que potser amb els anys m'han adonat, que no sé si ens ha agradat tant un Mundial.
Ara, això ho podem debatre perquè jo tinc teoria.
Jo deixo pel d'aquí dos anys, de seranys, que serà tan o més dur, ja ha sortit el recorregut i d'una cota molt dura, i fan 20 voltes, un recorregut d'una cota del 10% i dos quilòmetres.
Serà el quart seguit d'apogatx.
Clar, i el problema d'això és que, clar, com més dur és, més fàcil que el millor corredor guanya.
I això t'hi sumo, que històricament hi ha hagut moments que no sabíem qui era el més fort, per tant, un Mundial així podria tenir sentit en tant de...
Hi ha hagut debat durant tota la temporada de 3, 4 corredors, a veure realment qui és el més fort en aquell moment.
Ara ja fa anys que sabem qui és el més fort, per tant, és una cursa que no té aquest al·licient extra.
I Remco és un corredor que un Mundial llarg li va bé, o sigui, ell té molta energia, i jo crec que sense aquell Monkey Gally i aquell mig,
hòstia, les cotes de després, que no eren tan dures, jo no sé si Pogatxar l'hagués deixat.
Què passa? Que amb el Monkey Gally, Pogatxar fent un esforç de 5 minuts al 100%, Remco, a veure, no ho va poder seguir.
I ho hem vist totes les últimes temporades.
I no és que no sap, a part que no sap gestionar emocions, després segurament, si no fot l'aliada aquella,
segurament hagués estalviat certa energia, però tampoc hagués pogut agafar Pogatxar.
Jo crec que el que fa aquí Remco no pugui competir-li el Mundial a Pogatxar és que cap amunt, amb un esforç llarg,
no és inferior, i no hi ha més, jo crec. I aquí no entren seleccions pel mig.
És que per mi no hi ha treball de seleccions. És el problema d'aquest tipus de Mundial,
que t'impedeix veure altres jugades, altres opcions.
Això que dèiem a la prèvia, que tu deies que la millor selecció d'aquest Mundial era Espanya,
i deies que hi havia opcions de corredor, és que és, vist com va el Mundial...
Es va demostrar, perdona, es va demostrar.
Vist com va el Mundial, és impossible jugar a aquestes opcions.
És que és impossible, no pots enviar algú a 150 pensant que arribarà a meta amb el nivell que hi ha al darrere.
Pots provar-ho, o sigui, això està bé, provar-ho.
Però ja saps que aquell moviment difícilment faràs un grup que et pugui arribar fins allà.
És molt complicat.
Com a molt necessites una segona persona dins d'aquesta selecció.
Què és el nom?
Wood Van Aert.
Una persona que tingui un nivell semblant al del co-líder.
Necessites dos cracs que puguin moure la carrera ara un, ara l'altre,
i jugar amb aquesta d'allò, o un el sacrifices, però que ha de ser algú amb molt de talent.
Clar, i això només ho sabia a Eslovènia, que era Roglic.
Sí, sí, Roglic, que al final arriba amb el grup, diguem, de darrere.
Però bé, tampoc va haver de fer gran cosa, perquè el seu líder, diguem, ja va fer el que va voler.
Però mires el top 10 i no tens cap selecció dels que entren al top 10 que tingui un company d'equip equiparable al seu nivell.
No, no, no, no. El Roglic.
Excepte el Roglic, que és un cas, el que és satèl·lit, eh, tampoc no és que faci un mundial especial, diguem.
Podia, és que tampoc és... J. Vine amb J. Hindley, amb Storer, no ho sé, no tenen aquest nivell,
però són prou bons com per potser ara es mou un, ara l'altre, sacrifices un, però així és molt difícil.
La duresa del circuit fa que això, que al final és una selecció natural.
I no tant perquè la seleccioni cap equip, sinó perquè la selecciona al final el millor ciclista.
És una llàstima, sí que és veritat que, bueno, que també reflexa també moltes coses, no,
aquest mundial, no només amb la posició del Pogacar, no, sinó de, bueno, de veure una sèrie de corredors
que sí que s'adapten molt bé a aquest tipus de curses, que són grans fundistes,
que tenen aquesta capacitat de sacrifici, que són bons estrategues, que saben moure,
altres, doncs que potser són molt forts, però saben moure també, increïble, per exemple,
bueno, per canviar una mica, però Ben Healy m'encanta, bueno, és, és, és, és que és la persona ideal
per aquest tipus de curses, òbviament, és una cursa molt dura, potser per ell,
i, evidentment, no pots competir amb Pogacar, o amb un motor com el de l'EVN Pool,
que en algun moment donat, doncs, et pot treure de roda perquè constantment, no,
deu estar movent una quantitat de, tot i que en la pujada, diguem, forta,
no li foti tanta, no pugui tenir aquesta xispa, però és que no parava com un boig
de tirar, tirar, tirar, fent el teu desgast enorme, però molt bé, i molt bé Escugins,
per exemple, no, que és un corredor que sempre en aquestes curses llargues
està allà davant, és un, és un, bueno, és molt fiable.
Sí, hi ha molts noms, eh, en aquest mundial que han destacat,
altres que han decebut, jo volia començar, o sigui, diguéssim,
per ordre cronològic, primer, has parlat de J. Hindley,
ai, perdó, de J. Biden.
Voldria preguntar-vos, a veure com veieu, J. Biden no va estar al nivell,
potser no va estar al nivell per treballar per Pogacar,
volia preguntar-vos com veieu això, l'any passat va ser Sibakov,
qui se li va criticar que va treballar per Pogacar.
Aquest any, aquest any, es creu que Del Toro ha fet una cosa similar,
creieu que ho ha fet, creieu que no?
Rotundament no.
No, eh?
Jo crec que no.
Jo crec que Pogacar ha treballat per Del Toro.
Jo crec que Pogacar volia que el seu company d'aquí,
i amic Isaac Del Toro, pujés al podi del mundial,
li feia il·lusió, i va dir-li, va, anem fent, anem fent, però clar.
L'altre va patar com un gripau.
L'ho sobrat que has d'anar, com perquè en un mundial,
a 90 de meta diguis, baixo el ritme perquè pugui aganxar-se a Del Toro.
Del Toro el que va fer és, és un nano de 20 anys o 21, els que tingui,
es va veure amb la força i va atacar.
Va patar, doncs va patar, ja tindrà molts anys per fer-ho bé, no passa res.
Del Toro tenia una mica al costat, que era la seva opció d'arribar al podi.
Ho va fer bé.
En canvi, en canvi...
En canvi què?
Hi ha un altre, que es pensava que tenia amics.
Doncs mireu, no, no.
La foto que la va emburrar, eh?
L'ha emburrat, no?
És que jo, però després he tornat a veure el tuit.
Sí, no sé, és alguna cosa rara.
Algo rara.
El tuit hi és, però quan el comparteixes no el pots veure.
El tema, el tuit del que parlem és UAE.
Atenció.
UAE va penjar un tuit, malparits els d'UAE, amb el món Kigali, si no m'equivoco.
Espera, espera.
El mur, el mur de Kigali.
El mur de Kigali, on es veuen els dos Del Toro i Pogatxar,
quan tot just deixen enrere a Ayuso, que a més a Ayuso se'l veu cap cot, saps?
O sigui, que fos.
I llavors fiquen uns cors allà, dic, hòstia, quina mala baba, tio, de foto.
Jo defenso l'actuació d'Ayuso.
Crec que ho va fer bé.
Sí que és cert que quan tu...
No sé a qui li vaig llegir, a un tio d'aquests que piula també famós,
que quan tu t'apropes molt al sol et cremes.
I el que més s'apropa, més es crema.
Ayuso es va a cremar.
Ayuso no té aquest problema de cremar-se.
Ayuso el que es pensa és que ell és el sol.
És el problema d'Ayuso de tota la vida.
La gran virtut que té Ayuso és pensar-se que és el millor.
El gran defecte que té Ayuso és pensar-se que és el millor.
Però això ho hem de valorar positivament,
perquè és algú...
No, en aquest cas no, perquè tots, a la prèvia, què dèiem?
O sigui, jo, com a mínim, recordo bé dit.
Què passarà amb Ayuso?
Que es fliparà, que atacarà quan ataci Pogatxar
i morirà la seva carrera allà.
Què ha passat?
Exactament el que tothom veia venir.
És un tio flipat i que no té cames.
Ja està.
No, que no té cames, no.
Que no té les cames de Pogatxar.
Però és que ell què volia?
No és conformar amb la plata.
No, volia l'or.
Ell volia l'or.
I les declaracions seves, òbviament.
Doncs això has de treure's al barret, tio.
No, perquè jo també puc dir
vull l'or, però competir millor.
És a dir, Ben Healy, què és?
És un tio que sap córrer.
Ben Healy?
Posa Ayuso i Ben Healy la seva trajectòria
quan acabin i mira les victòries que tindran,
mira d'això.
Però ara no em facis comparar Ben Healy i Mayuso
perquè això és fer trampes.
No, perquè és un tio sensat,
que sap córrer i sap quins són els seus lípids.
Ben Healy, l'únic que no va fer...
Optimiz els resultats.
I a més cau bé l'afició.
Sí.
Ho té tot.
Però ara m'estàs intentant
ficar Ben Healy com en contra d'Ajuso
i no té res a veure una cosa amb l'altra.
Jo crec que Ben Healy va córrer de putíssima mare,
va ser molt valent,
va ser molt intel·ligent,
però va gastar molt també Ben Healy.
L'únic que passa és que no va voler
ficar-se al nivell de pogatxa.
Va saber on era la seva aspiració real
d'aquest Mundial, que era el podi.
A Juso què es va pensar?
A Juso es va flipar
i a mi m'encanta que es flipi un tio
i que segueixi la roda de pogatxa.
A mi m'agrada perquè el resultat
acaba de ser el que es mereix,
que és fora del top 5.
I que segurament,
si no hagués sentrat aquell atac,
potser hauria fet podi, eh, a Juso.
El problema és...
El problema és que ell no volia.
No volia...
No va plantejar la carrera així.
Doncs, hòstia,
hem de defensar un tio que diu
a tope,
em dóna el mateix
si faig top 10,
però jo vaig a guanyar?
Mira.
És que ara l'estem criminalitzant.
Jo no l'estic criminalitzant.
Oblidem-nos de tot el que ha fet Juso
aquest any,
que està clar que és indefensable.
Però en el Mundial, tio,
el tio ha intentat guanyar.
I això,
jo em trec el barret
davant de pogatxa,
és que,
hòstia,
el que pogatxa,
és que no el segueix ningú.
Un tio que el segueix peta.
Doncs, ole,
ole, tio.
Jo...
És el mateix que fa del Toro,
de fet, eh?
Sí.
Del Toro s'ha la bala
i a...
Del Toro té un amic.
Sí.
has de saber amb qui competeixes.
I a més,
m'agrada molt
que Juso
intenti no deixar entrar del Toro.
Tu no creus que Pogatxar
va ser el home més fet fet del món
quan va veure Juso enrere?
Home, i tant.
I tant.
Doncs tu has de saber
que estàs competint
contra aquest boig.
allunyat d'ell.
Doncs, ole als bojos
que competeixen
contra Pogatxar, tio.
Ole als bojos.
O sigui,
i reitero,
a Juso fa moltes coses malament,
però, hòstia,
puta mare
d'intentar plantar-li
cara a Pogatxar.
Saps qui podia haver plantat
cara a Pogatxar?
Ebené Púl.
Ebené Púl.
Creus?
Hauria d'haver intentat.
Però abans,
però abans.
A on?
Atacant a 200,
com fa el Lluís
quan diu que han de tenir valentia.
Quan era júnior ho feia.
Per què no ho fa?
Ara, ara, ara.
Ja no s'amusa, nanos, ara.
Jo crec que
Ebené Púl
hauria d'haver plantejat...
Era l'únic ciclista.
Era l'únic ciclista
d'aquesta cursa
que tenia un nivell equiparable
al de Pogatxar
en un dia més fluixet.
Jo crec que Ebené Púl
hauria d'haver plantejat
un altre tipus de cursa
amb una Bèlgica
molt més lliure,
amb un parell de ciclistes
per ell,
una Bèlgica dient-li
tireu endavant,
formeu un grup de 10.
Si no va arribar cap de Bèlgica.
Formeu un grup de 10
i que ens pillin.
I ja està.
Jo crec, eh?
Jo crec que
Quinten Hermann s'escapa
i Pogatxar fa un...
Sí.
Ja cauràs, ja tu sol.
De mort cauràs.
Sí, sí.
Et retiraràs.
Bueno, però si agafen
5 o 6 minuts, què?
És que jo el que em plantejo
és un Mundial diferent.
És a dir,
si tu saps que...
Pogatxar tots sabíem
què passaria, no?
És que no hi havia Mundial
aquest cop.
No passa res.
Assumim que ha estat
un Mundial com està.
Ole, Juan Ayuso.
Aquest és el resum.
Ole, Juan Ayuso, tio.
Molt bé.
Molt bé, no podies.
No, no, molt bé Valverde
dient Ayuso.
Juan, tu ataca
quan ataquí Pogatxar.
Sobretot.
Molt bé, molt bé Valverde.
Amb l'experiència que té
de fer-ho bé.
Insisteixo, un tio valent
que li planta cara a Pogatxar,
pues ole, pues ole.
Que peti, pues peta.
Échale huevos, Juan.
És lo que li va dir a...
És que el tipus de comentaris
deuen ser tan lamentables.
Échale huevos, Juan.
Bueno, pues sí.
Pues le echo huevos, tio.
No sé.
I a mi em va agradar, realment.
que després la caga, la caga.
Bueno, canviem a això ja.
Gili, alcalde, ja, no?
Sisplau.
Sí, sí.
Solsona, no sé...
No sé què espera.
I ja està, no?
Home, és que el Moseu va fer molt bé.
Sí.
Crec que és un quart lloc
en un Mundial per ell.
Crec que és un molt bon resultat.
I ha fet el que havia de fer,
que és el ventà.
És el que dic,
és una selecció més o menys natural.
El que ho fa molt bé,
ho ha dit el Sergi,
és Cugins,
que porta tres Mundials al top 10.
I els Jocs Olímpics, també.
És un tio...
que vam parlar amb ell.
Que fa molta gràcia la declaració.
Vam parlar amb ell?
Vam parlar amb ell a l'aeroport.
Ah.
Amb els Cugins.
Amb els Cugins vam parlar?
Sí, sí.
Sí, sí.
És veritat.
Sí, súper normal allà.
I jo estic pàniant,
que aquest tio és una màquina,
saps?
Aquest tio és tot...
Jo no me'n recordo.
Té top 10 al tot arreu, saps?
Però vam parlar amb ell, sí.
És que volíem parlar amb Pol Gatchart.
Tenim una foto amb els Cugins.
No, tenim una foto amb els Cugins.
Tenim una foto amb els Cugins.
Sí, sí, té raó.
I amb Narvà, eh?
En Narvà és...
No, no, no, els Cugins també.
Sí, sí.
Ja, però un xaval molt maco d'allà.
Sí, de fet, molt agradable, els Cugins va ser.
Hòstia, jo no me'n recordo, d'això.
I els resultats que té.
Aquest sí que és optimitzant.
A més, em fa molta gràcia,
perquè és un tio graciós
que diu que és el guanyador
de la categoria més 70 quilos del Mundial.
Se sent així,
perquè l'uri del top 10 és ell una màgada més.
Doncs el tio defensa, no?
És de la Toni, oi?
Sí.
Sí.
Deixa'm dir dos noms més.
Alfonso Eulàlio.
Sense més, eh?
El típic top 10 de Mundial
que ningú compta i ja està allà.
Mireu, que porto aquí.
Gorra.
De Portugal.
De Portugal.
Per què?
Perquè Alfonso Eulàlio
a Fons Carrerón.
Alfonso.
Alfonso, sí.
Alfonso Eulàlio va fer un Carrerón
i avui és el seu aniversari, tio.
24 anys, Alfonso.
Alfonso, felicidades.
No, aquest no corria un continental portuguès l'any passat, eh?
Ah, sí?
Sí, sí.
Bé, i a Pol Seixas.
Pol Seixas.
Que és el seu primer any de sub-23.
Que no ha corregut sub-23 perquè no podia,
però si l'hagués corregut,
segurament hagués guanyat per 10 minuts.
Ja ha fet el 12 o 13.
Sí, sí.
I mostrant-se tota l'estona.
I, bé, com a líder del seu equip,
realment, al final, per selecció natural.
Em sembla fort.
Hi havia Sibakov, però sí que Seixas.
Bé, hi ha un moment que estan els dos
i Sibakov li l'ajuda.
Quants apunts, quants apunts?
Molt jove i que aguanti una cursa d'aquest nivell tan llarga,
realment promet.
Us he preparat una secció per acabar el Mundial Masculi.
Molt bé.
Aquesta secció, la Eli.
Eli, et faré tirar sintonia i et faré treballar perquè pujaré i baixaré sintonia
constantment perquè la gent des de casa es torni boja.
Que sigui dinàmica, no?
Serà molt dinàmica.
Semblarà el Mickey Puig.
Perfecte.
Aquesta secció es diu
Oportunitat perduda.
Estimats ràdioudiants,
entomem el mea culpa.
Aprofitem els micròfons que ens brinda Ràdio Molint de Rei
per demanar perdó.
Lo siento.
And so sorry.
No hem estat a la Sada.
Un cop més.
Però aquesta vegada, volem, no volem que passi per alt.
El Mundial és una gran cita.
En un Mundial vam descobrir un ídol.
Un tòtem.
Un amic.
Català nascut a Holand, Bator, ja sabeu de qui parlo.
Jan Valjans, Sainte Bayard.
O Sainte Bayard, Jan Valjans, que mai sabem què és el nom i el cognom.
Aquest any, Jan Valjans ha rebutjat a participar al Mundial.
Perquè coincidia amb festa major.
Bravo, Jan Valjans.
I sense ell?
Sense ell hem perdut una oportunitat històrica.
Un any en què quatre ciclistes dels Països Catalans
han participat a la prova masculina elite.
I en un moment en què el 80% dels ciclistes d'aquest país
es plantegen una situació com la de l'amic Jan Valjans,
que no saps què és el nom i el cognom.
Roger Adrià.
Pau Martí.
Pau Miquel.
Joder, fins i tot Mireia Benito.
No entenc.
Com se'ns ha pogut passar per alt?
La participació de l'únic ciclista que va participar sota la bandera de Tailàndia.
Però representant Catalunya.
El nostre home aquí, Gali.
Esteu preparats?
Pere Pol Chau-Chianguang.
Pere Pol Chau-Chianguang.
Voleu conèixer una mica més sobre el Pere Pol?
Sí.
Amb 38 anys va ser el segon ciclista més veterà del Mundial.
La seva participació la resumim amb tres lletres.
D-N-E-F.
Voleu saber més d'en Pere Pol?
La seva edat també es veu reflectida a les xarxes socials.
Té TikTok? No.
Té Facebook.
Quatre vegades campió contra Rayotja.
Barbie Lampinyo.
Que en català es diu Barbamec.
Té bessons, nen i nena, que es diuen Alfa i Ongfong.
Són molt boniquets.
El 4 de desembre fan 4 anyets.
Aquí Gali va penjar un vídeo fent un sprint cara a cara contra un home,
un home d'allà que anava per allà amb bici.
Un local, no?
Un local.
Un local que el local portava xancletes i van empatar.
Al Pere Pol li agrada el cafè.
Té una foto amb Sagan.
També té una foto fent-se un piquito amb un dromedari.
Si després et mires bé la foto, el dromedari és de plàstic.
I el 17 d'octubre,
aquest proper 17 d'octubre,
el Pere Pol fa 39 anys.
Des de l'etapa reina impulsem una nova campanya.
El 17 d'octubre,
el proper 17 d'octubre,
ara que no se'ns passi,
farem una publicació a Instagram.
Saps?
El 17 d'octubre publicarem una imatge del Pere Pol a Instagram.
Amb un pastís d'aniversari.
Programem-la.
La programem?
Sí, perquè és greu.
Doncs el 17 d'octubre,
atens tots i totes,
perquè a Instagram de l'etapa reina
farem una publicació del Pere Pol
amb un pastís d'aniversari.
Objectiu?
La vostra missió,
Radio Lentes,
és etiquetar-lo,
felicitar-lo,
pels seus 39 anys.
En català.
En català.
Per molts anys,
Pere Pol.
Que vagi molt bé.
Han anat amb vici avui,
Pere Pol.
Què t'han regalat,
Pere Pol?
Doncs aquest és el Pere Pol, tio.
Té moltes virtuts, eh,
Pere Pol?
Sí.
La primera és que és més veterà que jo,
la qual cosa,
encara que sigui qüestió de dies,
em fa molt feliç,
que hi hagi ciclistes
que encara estic competint.
En el Mundial de Ciclisme, Roger.
Això m'agrada molt.
La segona que no hagi posat Omega,
a l'altra?
Alfa Omega.
O sigui, això ja també
diu molt de si molt a favor.
Hústia,
el nom del nen o de la nena
no sé quin és,
però és raro, eh?
Digues, digues,
i què més?
No, no.
Ong Fong, Ong Fong.
Doncs millor,
o sigui, millor que agafi la...
Jo hagués fet les juguetes,
però entenc que la gent no ho faci.
Ja està, ja està,
aquestes dues coses per mi
són essencials.
El Sergi li hauria explicat
Indústries,
Alfa Indústries.
I l'altra cosa
és que no té res a veure amb ell,
però que sí que té res a veure...
Té molt a veure amb tu,
que m'has deixat al terra
quan has dit Mireia Benito.
O sigui,
m'ha semblat
de lo millor que estic
d'aquest programa
en 11 anys.
Escolteu,
per tancar ja el tema
del masculí,
i ja que deies,
ciclistes que som més grans que tu
i Mireia Benito,
anem a parlar del femení?
Som-hi.
Doncs vinga, som-hi.
L'any 1434,
Hosti,
collons.
Jan Van Eyck
va pintar la seva gran obra.
Si ja era festa,
m'ajuda on has trit el temps
aquesta setmana
per preparar això?
Són 5 minuts.
Doncs si està patillant.
Fa el mateix que jo.
Chat GPT
i després...
D'això no hauríem de parlar, eh?
Fer de rates,
fer de rates...
Tenim algun lloc
amb parlar d'això?
No, no,
explica-ho.
Fer de rates,
ara agafant el tema,
fer de rates
perquè vaig confiar
massa amb el Chat GPT.
Normalment ho comprovo
perquè sé que a vegades
patina bastant,
però em va sortir
l'altre dia
quan preparava el concurs
que Miquel Poblet
havia quedat segon
en un Mundial
i no ho vaig dubtar
perquè no dubto del talent.
Clar, clar, clar.
I per tant
ho vaig donar per vàlid.
No ho vaig comprovar
i...
Chat GPT
et va...
I Chat GPT
em va colar una
bastant gran.
Falliu meu
i des d'aquí,
doncs...
Miquel Poblet
té moltes victòries,
molts podis,
però cap al Mundial.
Bé.
Doncs...
Cosa que vol dir
que la meva...
Que vaig guanyar jo?
No.
Que jo vaig dir
Purito
i tenia raó.
Sí, sí.
Hauria guanyat per més.
Exacte.
Bé.
Deixeu-me dir
que l'any 1434
Jan Van Eyck
va pintar
la seva gran obra,
Mestre,
El matrimoni
Arnolfini.
En aquesta obra
es veu
un matrimoni
i la dona
està embarassada
de la que ha sigut
la nova campiona
del món,
que és
Madeleine Balleres.
Perquè, o sigui,
sembla pintada...
Ho havies dit
fa molts programes,
això, eh?
Sí,
vam parlar fa temps
de la Madeleine
i de...
És un quadro
de Jan Van Eyck
i ara
jo crec que és
la gran sorpresa
del ciclisme
des d'Anna
Kissinghofer.
Sí, sí,
totalment.
Totalment.
I a més equiparables,
perquè al final
sí que pot ser
escaladora digna,
pot ser considerada
una bona ciclista,
en això no ho neguem,
però guanyar un mundial
com aquest,
com el va guanyar,
això és un altre nivell, eh?
Kissinghofer, a més,
hi havia un factor
que és que les ciclistes
de darrere
no sabien
que estava al davant.
És a dir,
que jugaven una mica
cegues
de no saber
com anava la cursa
realment
i pensar-se
que no calia
que atrapessin
ningú més.
Aquí, en canvi,
tothom sabia
que hi havia gent
al davant
i que l'havien d'atrapar
i no ho van aconseguir.
Per tant,
moltíssim mèrit, eh?
Jo,
aquesta persona
deu ser
la més feliç del món
des que encara
jo crec que encara
no ha baixat una mica
del núvol que deu estar.
No ho semblava, eh?
No ho semblava,
això és increïble.
A mi em va sobtar
perquè en quin moment
de la teva vida
t'havies pensat
que podies guanyar
un Mundial?
Tu has vist
el pare
del matrimoni
Arnolfini?
Potser ha tret
el caràcter del pare.
No, però
perquè,
evidentment,
guanyar a Valliers
perquè
és la més forta,
segurament,
del grup de davant,
però passa una situació
com a mínim estranya
en aquest Mundial
que és que
el grup de favorites,
no, doncs,
Bollering,
Lecourde,
Reuser,
Neva Dioma,
Labus,
es miren,
tot el rato es miren.
És que els hi ha d'anar juntes.
I en cap moment
decideixen.
Hi ha un moment
que jo no entenc
com
ningú
diu
escolta, noies,
és que
o ens fiquem a rellevar
o aquí ningú
llepa medalla.
I sembla que a ningú
li importa.
Ostres,
jo em poso
en la seva posició
en un Mundial
i, hosti,
és que quasi que preferiria
tirar
i quedar-me en sa medalla
que perdre de facto
l'opció de medalla
i em costa entendre
com això ha passat.
Jo crec que al final
que era aquesta
costa cap amunt,
aquesta pujada,
aquesta rampa,
no només la part de Pavea,
sinó el final
del quilòmetre aquell
que això tira molt enrere
perquè saps que
quan gastes una mica abans
allà ja has perdut la força.
Després parlarem
de Paula Blasi
i com guanya una medalla,
però tot això
jo crec que ho tenen
massa dins
tota l'estona
i crec que falten
indicacions també
des de vehicle.
o sigui,
la selecció,
per exemple,
neerlandesa,
no es pot permetre
no estar al podi.
Una cosa és no guanyar-lo,
l'altra ja és
no lluitar per la medalla.
És a dir,
amb l'equip que portava,
aquí sí que portàvem
un autèntic equipàs
que podia jugar
50 opcions
diferents,
tàctiques
i la cursa
va donar
peu
a que hi haguessin
aquestes opcions.
No et pots permetre
això que van fer.
Llavors tens alguns
equipassos al darrere,
faran-se el mateix,
és a dir,
tens,
no sé,
has de moure coses
i has de gastar
qui sigui
perquè això passi
i molt abans
que arribi aquest moment
de vigilància
que no saps
com sortiran d'allà
perquè ja veus
que allà ningú
farà el que ha de fer realment.
És curiós
quan passa això
en el ciclisme.
És un dels esports
més agraïts de veure
justament quan passen
aquestes coses
però ciclisme
és la gràcia
d'aquest esport.
És la gràcia també
del Mundial
que al final
no anàvem
amb el pinganillo.
Doncs passen aquestes coses
que al final
no es deu veir cap ordre
per molt que puguis
baixar un moment
el cotxe
et diguin alguna cosa
però
hi ha aquesta incertesa
que evidentment
els indiquen
quin temps
porten de desvantatge
etcètera,
etcètera
però
però
és com que
potser estan acostumades
o mal acostumades
o en general
els nois també
a esperar massa
a rebre ordres
a ser una mica
poc
autosuficients
en aquest sentit
a prendre
no prenen
les seves pròpies decisions
potser
en moments donats
i
aquest conformisme
aquesta espècie de por
es va desencadenar
es va veure
que al final
les tres
ciclistes
sobretot
que anaven més endavant
inclús
podríem dir
l'Antonia
de Hermayer
també
etcètera
doncs bueno
van tenir prou avantatge
com per després
doncs
inclús poder
gestionar entre elles
la victòria
vull dir
van acabar
al final
li retallant una mica
de temps
però
durant molta estona
doncs estan
molt per davant
i això
el passi
el passimisme
no
el passiu
de passiu
com seria
la passivitat
la passivitat
la passivitat
del pilot de favorites
no
em va sorprendre
i
no sé
en tot moment
doncs això
estava esperant
dic
ara ataca aquí
la bólerín
ara ataca
ara ataca
l'he cobrat
a cara
i quan ho fan
és molt tard
i malament
i això
no
que deia els de Països Bajos
tenen
qualsevol de les
tenen com a mínim
sis ciclistes
que podrien pujar al podi
però el que passa
és que les dos líders
són rivals
que és l'altra cosa
vaja amb el rellet
que hi ha
allà
les dos líders
són rivals
sempre l'hi ha hagut
eh
mai ha funcionat
sempre les dues
més fortes
eren d'equips diferents
digue-li
Van Der Bregen
Van Bleuten
Bosch
i Van Der Bregen
mira
recordo
l'última vegada
que recordo
algú treballant
per algú
a Molanda
a Països Baixos
va ser
precisament
a Wollongong
Van Bleuten
treballant
per Bosch
que al final
s'endú el Mundial
Van Bleuten
amb l'ataca aquella
un quilòmetre
i jo crec que
això pot tenir a veure
el Sergi ha fet una cosa
ha dit una cosa
molt interessant
que és que
no tenen iniciativa
les ciclistes
i és que segurament
durant tot l'any
és a dir
se'ls penalitza
la iniciativa
perquè van amb
la orellera
i llavors
des del cotxe
li diuen
ara no
ara tal
ara qual
i no facis
el que jo no et digui
que facis
i en canvi el Mundial
l'instina ha de preval
hi ha una cosa
amb això
que és molt interessant
que és que
sí que l'inici
de cursa
és molt bo
és a dir
quan ataca
Yara Castellin
Xiren va anar a Anroi
tots fan moviments
molt llunyans de meta
que és el que havia de fer
en aquell moment
el que deies
de Bèlgia
que esperaves tu
doncs
a Aixos Baixes
ho estava complint
la perfecció
la cursa femenina
que és dir
totes les armes
que sabem
que no estaran al final
provar-les abans
a veure quina d'elles
funciona
si hi ha un moviment
com el que hi acaba
havent
però és que el que hi acaba
havent no hi són
i llavors
en aquest moment
t'ho has de tallar allò
cada vegada que hi hagi
un moment que tu no hi ets
tens encara prou forces
per tallar allò
i no ho aconsegueixen
de fet
de totes aquestes eleccions
que hem dit ara
suïssa per més la diferència
perquè sí que tens
un moment que
a l'Ixavi
aconsegueixes
que vagi per davant
doncs amb això
Marlene Reusers
sí que està més protegida
en el sentit de
algú tens al davant
que pot lluitar
estigui més dispersa o menys
o més opcions o menys
això ja és debatible
el moment que ho fa
però tens algú
llavors has jugat
una eina
que tenies
les altres seleccions
el moment important
el moment decisiu
mira que ho han intentat abans
amb altres opcions
no se saben moure
i és una qüestió
que
a mi em sorprèn
perquè al final
són ciclistes boníssimes
totes
voleu parlar alguna cosa
queden 10 minutets
12 minuts
i hem de parlar també
del Sub-23
perquè tenim moltes coses
a parlar
per tancar el femení
Mavi Garcia
que ha fet un any
amb 41 tacos espectaculars
guanyant el Tour
guanyant una etapa
el Tour
i pujant al podi
del Mundial
que era la més feliç
amb diferència
d'aquell podi
i amb raó
i la selecció espanyola
en aquest cas
la Mireia Benito
brutal
brutal
quines cames
clar la Mireia justament
va fer això
anticipació
provar-ho
provar-ho
està al davant
acaba 22-en
em sembla
i una companya d'aquí
puja al podi
és impecable
l'ho següent
jo crec que
l'equip que portava
una segona o tercera fila
en comparació
a Països Baixos
França
Suïssa
crec que el rendiment
que li han tret
tant Mireia
com Benito
ai perdó
com la Mavi
bona campanya
Lluís
però també
el treball previ
de les altres companyes
de la selecció
jo crec que
xapó
al quadrat
i Mireia
i la Mavi
que són dos
corredorasses
que ens estimem molt
tant com a esportistes
com a persones
crec que veure-les tan feliços
durant el Mundial
i després
a mi personalment
em fa molt feliç
la veritat
sí, sí
perquè a més
ja havien gaudit
altres triomps
d'altres companyes
d'altres seleccions
que ara en parlem
i no sé
era la sensació
que els estava sortint
tot rodó
llàstima de l'equip
de Yusso
però la resta
escolta
no, Mavi García
increïble
com aguanta també
la medalla al final
que estan tres
que ella
ja es veu de seguida
que li costarà més
aquella pujada final
i té Xavi al darrere
que pot pressionar
o ho sembla
i el mateix
que el dia del Tour
la sensació
de dir
t'estan potser atrapant
i tens forces
de no sé
les teves amb 41 anys
però que arribes a meta
i tens un podi
és increïble
és la millor
i sense el ruix
o sigui
una tia dies
clar, clar
totalment
bé, no ho sé
en fi
bravo
m'alegro molt
aneu a parlar
del Sub-23
hem de parlar
de moltes coses
del Sub-23
i queda molt poc temps
vinga, som-hi
comencem pel femení
si us sembla
home
és que masculí
mera
si no hem començat
el programa
sí, ja és això
si no hem començat
el programa
pel femení
del Sub-23
és per respecte
a l'ordre cronològic
de la vida
però
Paula Blasi
des d'aquí
o sigui
ens traiem el barret
i és que no
no ens en sabem
a venir
de lo crack que ets
però no només
lo crack que ets
en el sentit
que acabes pujant
a un podi
sinó de l'ambició
que tens
durant tota una cursa
d'un mundial
per pensar
que ets
la millor
d'aquella cursa
i en aquest cas
tenir cames
per lluitar
tot el que puguis
fins al final
i pujar al podi
és una ambició
molt ben entesa
del ciclisme
de Paula Blasi
perquè es passa
en les primeres 4 voltes
o 5
que ja no té cap companya
o sigui
va amb altres companys
de selecció
però la primera volta
ja veus que allò no va enlloc
i ja sap
doncs protegir-se
tota l'estona
no gastar ni un gran mes
de quan no toca
és una cursa
que és molt tancada
molt sense cap moviment
interessant
hi ha
algun moment
que acceleren
les canadenques
que tenien
a Isabel
Holmgren
com a nom important
o sigui
van controlant
altres seleccions
però Paula Blasi
està allà
a la white
intentant mantenir
mantenir
mantenir
hi ha un moment
que ja s'encança
i es nota
que veus que està nerviosa
i fa un primer moviment
no va enlloc
però a partir d'aquell moment
no sé si queden encara
tres voltes
o sigui
encara queda bastant de cursa
el de Paula Blasi
és
o sigui
gasto
despilfarro
diguéssim
total
però en tot moment
amb la mirada posada
hi ha un tall
ella si cal
rema fins a formar
part d'aquell tall
després l'atrapen
no passa res
ho torna a intentar
amb una altra pujada
cap problema
no se'n surt d'això
dues són més ràpides
ella tanca el forat
durant mitja volta
fins que la resta
no fan res
és Paula Blasi
contra aquelles dues
que són les dues
que acaben al podi
per davant d'ell al Mundial
però ja es veu que
ha de fer alguna cosa
i està sola
ho fa tot
és que és increïble
però és que fa tots els papers
de l'AUCA
en una sola cursa
i que la pujada final
quan ja veus que se'n van
Cladonova
que sembla
doncs
potser la més força
i se'n van les dues franceses
Marion Bonnell
i Geri
penses
fins ahir
o sigui
gràcies Paula
pel que ens has regalat
i em demana lluita pel top 10
per on puguis acabar
perquè jo penso
ja no pot tenir més forces
i no
la tia guarda
diu
que pugi un altre
que pugi Chia Bocco
que no ha treballat tant
es posa a roda
i a la recta final
és capaç de passar-la
i passar Marion Bonnell
i entrar
o sigui
és un podi
però celebradíssim
no l'ho següent
és increïble
com va córrer Paula Blasi
aquest Mundial
a mi em flipa
em flipa
que guanyi una medalla
el Sub-23
estan sola
perquè amb Espanya
tenint algun altre nom
Paula Blasi
era l'or
o sigui
si hagués tingut opcions tàctiques
en aquella cursa
clarament
Paula Blasi
tenia cames per guanyar l'or
cal ficar en context
també que
dic
jo
diumenge
dissabte
ve de l'hòstia
moral
de la crono
que per ella
és un cop moral gordo
que acaba dotzena
que acaba dotzena
i es veia molt més endavant
el dia abans
de la cursa
fa la crono mixta
gastant
i després
fa la cursa que fa
o sigui
perquè
fiquem en context
i per acabar el context
és que
va venir l'any passat
aquest mateix dia
tal dia com avui
la teníem aquí
que passava
entrenant
i ara la tenim entre
les millors del món
sub-23
i entre mundial i europeu
que també
ara aquest europeu
a veure si
és capaç
de rascar medallet
per cert
li he donat el telèfon
de ràdio Molins de Rei
perquè
potser truca
perquè
no sabia si
podria entrar avui
per telèfon
molt a favor
si truca
a Paula Blas
i entra
en un altre programa
tant de bo
passi això
com a molt truca
a les 4
ja no crec que truqui
però bueno
té el telèfon
anem a conèixer
l'anmarcat
que em sembla
que té a veure
amb el masculí
no?
amb el sub-23
amb el masculí
quins presentes Marc?
bueno
tant té a veure
amb el masculí
com que és el guanyador
del mundial
sub-23 masculí
que no és altre
que Lorenzo Finn
que és un corredor
que ha trencat rècords
per què?
perquè és el
segon corredor
de la història
després de Mohorich
que guanya seguit
junior
i sub-23
i és el
corredor
més jove
de la història
de guanyar el mundial
sub-23
amb 18 anys
i 9 mesos
i escaig
és de l'edat
de la Pol Seixas
és de la generació
del 2006
que també hi ha
Jarno Veeder
vull dir
tremendos 3
cracks que es venen
què passa?
que Seixas
no podia córrer
aquest mundial
perquè estava amb el World Tour
ho hem comentat abans
i Veeder
que a priori
era el màxim favorit
no va tenir el dia
o va gastar més del compte
i no va ser
llavors Lorenzo Finn
que és un corredor
com veureu ara
un escalador
polivalent a més
que ha fet molt bona temporada
doncs es va imposar
Lorenzo Finn
però
és un corredor
que va començar
força tard
en això del ciclisme
perquè ell jugava a futbol
i a tenis
de petit
no és de família ciclista
és fill únic
uns pares són enginyers
son pares britànic
la mare anglesa
per això té aquest cognom
Finn
que no és molt italià
la mare anglesa?
la mare és italiana
el pare és anglès
britànic
i va ser amb 13 anys
que degut a una lesió
va haver de deixar una mica
el futbol
i el tenis
va començar amb el ciclisme
i li va enganxar
però gairebé fins a júnior
no s'ho pren ell en sèrio
perquè és en aquell moment
2023
és a dir fa
dos anys i mig
que
competeix
fitxar per la CPS
que és un equip
del sud d'Itàlia
ell és de Gènova
per tant
hi fa una aposta
perquè és un equip
amb cert nom
a Itàlia
dins de la categoria júnior
i allà
doncs és l'any
on ell fa un pas endavant
a nivell nacional
és a dir
sí que a nivell nacional
a Itàlia
doncs guanya molt
domina el calendari
de fet
aconsegueix 7 victòries
en solitari
i competeix
fora d'Itàlia
una miqueta
amb la selecció
però no destaca
molt tampoc
fora d'Itàlia
és el 2024
que creix més
quan per fin
quan per fin
perquè és
és el 2024
quan creix més
perquè
se'n va d'Itàlia
se'n va
l'equip juvenil
del Bora
júnior del Bora
perdó
i allà
fa un calendari
més internacional
segueix
competint
a Itàlia
on segueix
arrasant
diguéssim
però fora d'Itàlia
doncs
augmenta molt
el seu rendiment
aconsegueix
10 victòries
la majoria
a Itàlia
però també
doncs per exemple
competeix molt
contra 6es
les generals
de les curses
de la Copa del Món
sub-23
de júnior
i finalitza
l'any
on segurament
arriba el seu millor
gran resultat
que és que guanya
el Mundial
el júnior
com hem dit
l'ha guanyat júnior
el 2024
i l'ha guanyat
aquest any
sub-23
segurament
a júnior
no era el màxim
favorit
tampoc
perquè teníem
a Seixas
i teníem
a Jarno Bidart
igual
amb més palmarès
previ que fin
però va guanya
i en guanya
el mateix
què ha passat
aquest any
primer any
de sub-23
ha seguit
a l'estructura
del Red Bull
en l'equip
de sub-23
que té el Red Bull
i ja va córrer
de fet
a principi d'any
amb algunes carreres
a Mallorca
amb el primer equip
però l'ha fet
tota la temporada
com a sub-23
5 top 5
a la primavera
guanya el Giro
del Belvedere
que és una cursa
de renom
també fa 5è
a l'Aliege
llavors ve el Giro
on queda 6è
sent el millor escalador
i queda quart
el Tour de l'Avenir
que nombràvem
l'altre dia
els corredors
del podi
i com dèiem
Mundial
on a priori
Bidart
o Merzel
que eren dos corredors
que jo crec que tenen
més palmarès
aquest any
mateix que fin
doncs també els ha passat
la mà per la cara
és un corredor
que a diferència
de Seixas
o Bidart
que ja estan al World Tour
ell seguirà l'any que ve
encara
el segon equip
de Bora
segur que competirà
diverses carreres
però la fitxa serà
de l'equip de Bora
segurament entrarà a guanyar
el Tour de l'Avenir
i el Giro
que aquest any
se li ha escapat
i bueno
i doncs
el Bora veuen amb ell
jo crec que també
un cert projecte
de futur
d'anar un pèl
a poc a poc
però tal
res com a curiositat
ja que Remco
en MN Pull
correrà amb ell
l'any que ve
diu que
doncs que li ha fet
un ull a sobre
perquè correrà amb ell
i doncs
és un tio amb talent
i ha dit una frase
també molt
Remco en MN Pull
que és
no sembla
italià
que corre
de manera intel·ligent
uff
això ho ha dit
Ebenepul
com m'agrada
com m'agrada
això seria tot
d'en Lorenzo Fint
l'actual campió
del món
sub-23
molt bé
doncs Lorenzo Fint
pinta molt bé
pinta molt bé
perquè és un d'aquests tios
que potser no
no el veure
és
és
és
és
no
no
no
val
ja ens entenem nosaltres
quatre
Pau Vestiu
campió del món
júnior
i segona
de crono
espectacular
Lorenzo Fint
que sembla
un d'aquests ciclistes
que durant l'any
no farà massa cosa
i guanyarà un parell
de curses enormes
i així
acumulant palmarès
bueno
veurem
vull dir
no ho sé
de moment és sorprenent
jo crec
que hagi guanyat
altres mundials
no sent el favorit
a veure
a veure
i l'ha guanyat bé més
sí
sí
és un bon corredor
és un mal bon corredor
el set podi de Seth Bunker-Cove
en crono
sí
que també
o sigui
un mundial
que accent dels peixos catalans
increïble
no en recordo cap igual
tenim dos minuts
per parlar dels europeus
sí
vinga
som-hi
ens diu la Eli
però dos
sí
sí
cap problema
escolta
serà segurament
és una cursa molt més guapa
que el mundial
per inscrits
de moment
home
hi ha Vingegaard
Vingegaard
confirmat
Dinamarca
Pedersen
Mads Pedersen
també hi va amb Dinamarca
i Esquilmose
o sigui Dinamarca va amb tot
hòstia
va amb tot
hòstia
i Apogatxar
de moment no ha confirmat
i Apogatxar
i Apogatxar
i Abengili
i Abengil
i Abengil confirmat
i Abengil
i el millor
qui era
Juan Aguirre
no
realment són tots els del mundial
tots els protagonistes importants del mundial
més altres
llavors és un europeu
molt guapo
segurament és la millor llista
un europeu des que fa 10 anys va començar a néixer la cosa
i segurament en tenim un europeu guapo
perquè a més
és de desnivell
hi ha un port de muntanya que es puja 3 vegades
i és al 7% i uns quants quilòmetres
després hi ha una cota bastant dura durant el circuit
jo crec que és un europeu d'aquests xulos
que per primera vegada a la vida
crec que passarà per davant
d'altres curses
quan competeix amb altres curses
és el primer cop que tenim mundial
i la setmana següent europeu
a mi em sembla un encert increïble
perquè trobo que això
ajuda molt a aquesta cosa que li faltava a l'europeu
que era trobar un lloc al calendari
i fer un perfil similar
clar
és a dir, jo crec que pot estar bé
que cada any sigui una rèplica
perquè ja sabem que en general
als mundials molts europeus
són protagonistes normalment
i crec que està ben tirat
no sé si ho voldran mantenir altres anys
o podran
però em sap greu pel Giro d'Emilia
que és una cursa que no ha convidat Israel
cosa que està molt ben feta
i que tindrà competència de cap de setmana
amb l'europeu
però en tot cas
celebrem, no?
que aquest europeu pugui ser
més seguit que altres anys
a l'europeu corre Israel
i es celebra França
i veurem a veure què passa
un guanyador
ràpid, ràpid, ràpid
de l'europeu?
sí
home, jo diria que hi ha Benepul, no?
Pedersen
Vingegaard
que vagi molt bé
gaudiu del ciclisme
gaudiu de la setmana
passeu-vos-ho molt bé
adeu, adeu, adeu
Vingegaard
Fins demà!