Fins demà!
Bona nit, senyores i senyors. Això és l'etapa Reina 22 de setembre de 2025. Una hora de ciclisme en català a Ràdio Molins de Rei o a Ràdio L'Escala, perquè potser ens esteu escoltant des de l'Escala, o també de Spotify, o a YouTube. Aquí estem, potser a la setmana més important de ciclisme de la temporada, perquè venim d'un cap de setmana on vam tenir la penia escalada,
On va començar el Mundial? Tota la setmana farcida de proves del Mundial de totes les categories i de tots els gèneres, i al final de cap de setmana tenim el Mundial femení i el Mundial masculí. Els arcs i dits. I la festa major. I la festa major. Com esteu?
Només amb la pera instal·lada hi ha... L'altre sobra. L'altre sobra. M'agrada molt que em diguis bona nit. És el primer cop en 11 temporades que diem bona nit. Se m'ha fet tan estrany. Sé que ens ho han demanat ja a dos programes, però... És estranyíssim, eh? Jo crec que diré bona tarda 20 vegades i un dia bona nit. Sí, però com que m'ho porten dient dues setmanes, avui ho he dit perquè estem sonant en directe a les 10 de la nit a Ràdio Vols de Reis. Si m'ho deien a mi perquè t'ho digués a tu també. Ah, vale, vale. Però...
Doncs, Roger, bona nit. Bona nit, bona nit. A punt d'anar a dormir? A punt, a punt, tant de bo. Mauri Vives, com estàs? Molt bé cansat del dia llarg, llarg. Ara parlarem una mica de la peni escalar, molt poc, perquè anirem directes al Mundial, i si volíeu saber coses de la peni escalar, bé vingut. Sergi, tu què? Bé, m'estic recuperant. Ensenyala la sabaneta, ensenyala. No se l'ha canviat des de dissabte. No, no, no, va ser un èxit i...
Pagant les conseqüències físiques. Ahir estava rebentat. Sort de la pluja, que em va fer estar a casa i recuperar-me una mica més. Però al matí, cursa de Sant Miquel també, els que estem amb aquests temes esportius. I res, molt content. I endavant a la setmana, que es veu... es prepara moguleta amb el tema dels Mundials i la festa major, òbviament. Vinga, doncs, i avui ens visita... Bueno, saluda la Eli primer, puja i baixa per l'encarina.
Tècnica d'aquí, de Ràdio Molins de Rei, i avui ens visita un tòtem del ciclisme de Catalunya. Albert Rabal. Un aplaudiment. Bravo!
A veure, aplaudiment, perquè ens està fent de model de la samarreta. Jo venia per això, he vingut a per això. Primera samarreta entregada, eh?, de Turbo Green Paira. Pràcticament, perquè algunes van sortir la penescalada, però fora de l'acte de l'any, primera samarreta entregada. I l'ha hagut de creuar al riu? Sí, sí, sí. Així ho ha fet, tu.
Què tal, com estàs? Bé, bé, bé. El meu pla era anar-ne a buscar la Pena Escalada, però vaig estar al Balogrum d'Horta. Ah, és que teníeu allà... Sí, hi havia... Hem estat amb el companys Xavier fent comunicació del Trofeu Internacional de Barcelona de pista, i dic, hòstia, ja que no he pogut venir la Pena Escalada, el primer dia que pugui, ja passo i així ja la tinc. Escolta, doncs, aprofitem i parla'ns una mica de com va anar el Memorial Miguel Poblet.
Exacte, sí. Sí, 21a edició ja, i la veritat que molt bé, molt satisfets amb la participació, és l'única prova de nivell internacional de pista a tot l'estat espanyol, i la veritat que la participació ha estat, diria que superior als últims anys, a velocitat...
Va guanyar tot una campiona del món, la Emma Finokein, una galesa, que va marcar el record del balòdrum de 200 metres i tot plegat. Ah, sí? En velocitat també una revolució de jove espanyola, el madrileny Esteban Sánchez, que també va ser com xulo de veure. I a l'únic els van dominar Iuna Leitao, també com a actual medalla olímpica de la disciplina, vull dir que també de molt bon nivell.
I l'Anita Stenberg, una noruega que porta 3 anys guanyant, també. I sí, dos dies completets d'acció al Balodrum, però sí, sí, molt content. Quina llàstima que coincidíem aquest cap de setmana, que moltes vegades no podem anar perquè hi ha la peni escalada, però ens agradaria fa temps visitar el Balodrum. Quan canviem la data de la peni escalada, què farem? Sioter o memorial?
Memorial. Memorial, no? Estem d'acord. És que Déu n'hi do, eh? És que tothom vol fer coses quan va a penescalada. Si no tenen de venir ells cap a la penescalada, no nosaltres cap allà. Això és diferent. Memorial, memorial, hòstia, molt boi. I en clau catalana, noms destacables, què? L'Helena Casas va tornar a pujar al podi del Keirin, que és el segon que hi puja, també. I bé, van encaminar cap al Mundial.
Una mica és el seu últim intent de mena si es pot classificar pels jocs, però la veritat és que és admirable la danxa que porta a l'alt nivell d'Alena, una passada. I ha estat com el gran podi, el gran resultat, però un altre com la Laura Rodríguez segueix a un gran nivell també a l'Òmnium.
i amb tota la quinta de velocistes, i el Jaume Villar també va fer entre els deu primers a l'Òmnium, em sembla, per fer els més joves. Però sí, sí, sobretot com a emblema de la pista catalana de les últimes dues dècades, gairebé diria Relena Casas, que segueix a un nivell molt alt. Molt bé, doncs el memorial Miquel Poblet, nosaltres hem tingut la penia escalada, nois. Per no fer-nos pesats i no anar de cara al Mundial, avui que parlarem del Mundial sobretot, vull que em digueu el millor i el pitjor de la penia escalada.
Comenceu vosaltres. El millor, jo. Tu, el millor. Va ser molt bé, Lluís. És curiós perquè dels quatre que som aquí...
Estàvem a llocs separats, és a dir, vam viure quatre penescalades diferents. És veritat. Pràcticament, el Marc segurament durant la penescalada no va veure ningú de nosaltres. Potser tu et va veure perquè pujaves i baixaves. Jo pàcticament no us vaig veure a vosaltres, perquè estava a l'inici. Totalment. El Roger estava en tot el tema de magafonia en un punt de l'inici i tu anaves més aviat. Realment estàvem molt separats, però controlant tot. Mira que és curta la cursa.
Quan sigui més llarga... Potser per això ens agrada, perquè estem mores però no ens veiem, per això aguanta la penis calada. El millor, tío, mira, us ho diré jo, el resum. El millor de la penis calada són les cares de felicitat de la gent i l'eufòria de la gent demanant l'any que ve. No, però és veritat? És veritat o no és veritat? No, populista. Si ahir em va enviar un missatge i em va dir la gent està eufòrica. Perquè és veritat, està eufòrica. Això no ho nego. El dia següent a les paelles, que van a fer paelles i tal, la gent està eufòrica, em va enviar un missatge, ja no soc populista. I aquest matí a l'escola igual.
Ah, sí? Doncs això mola molt. Ah, l'any que ve, l'any que ve, farem això, farem allò. Això mola molt. I el pitjor és que queda un any per la propera. Jo tinc el millor. És la definició que ens va fer un nou vingut a la Pena Escalada que va incorporar-se a la reunió de dijous. Dijous, la reunió? O dimecres, no sé. Anem amb temps, sempre. És igual. L'última reunió que vam fer es va incorporar, com la majoria, de fet, de l'equip, i el dius sabta, després d'acabar la Pena Escalada, em diu, és increïble
que tal com la prepareu, després d'aquella reunió que jo vaig anar, hagi sortit tan bé. I vaig pensar que és la millor definició de com organitzem les coses a la gent de la Tapa Rina i també, en aquest cas, del Teatre de la Peni. Això és el millor. Que surten les coses perquè han de sortir bé. Perquè tenim una... No ho sé, un àngel de la sort. I abans de començar ja amb l'emmascarat, una punt d'actualitat que era actualitat la setmana passada.
I me'n vaig oblidar de dir-ho i em va fer molt d'il·lusió. Vam parlar amb la Lluna Jiménez, ciclista de Sant Joan de Vilatorta.
que ha fitxat... Sant Julià, no? O Sant Julià o Sant Joan de Vilatorrada. O sigui, pots triar, eh? Jo teixo de triar per on vulguis. Sant Julià. Sant Julià. Jo me la jugaria. Doncs la Lluna Jiménez ha fitxat pel filial de Movistar, per l'equip Baquer. Això és una exclusiva?
Doncs no ho sé. Ho vaig dir a algun lloc, però no recordo on, també. Quasi exclusiva. No sé quin grau de... Ho vaig dir també. Potser ho era dilluns passat, però... Quan tenim exclusives, no les he après. Me'n vaig oblidar, Lluna, em vaig oblidar de dir-ho, però això em va fer molta il·lusió que m'ho diguessis. No només va la Lluna Jiménez, sinó també l'acompanyen l'Ariadna Miguel i la Jana Mosquera, que podran tenir l'opció de seguir aprenent i acumular experiències.
i experiència en això del ciclisme. Enhorabona a les tres i molta sort. Anem a l'emmascarat? Vinga, som-hi.
Doncs l'emmascarat comença sempre tirant enrere, Sergi Solimaza, anem a recordar. La setmana passada amb qui ens vas teva. Sí, sí, amb un equip històric, que va estar molts anys, espanyol, que, hòstia, l'altre dia el Bernat portava la solució als peus, als turmells, mitjons del cas. Cas. Del cas, vull dir que aquí són Kelly.
Galdós i molts altres. Peça Rodona. Aquí, doncs, s'haurem dels millors de la història d'estat espanyol i en general del món. Ara que has citat el Bernat des d'aquí, mira el Bernat, també el Pol Leiva i també el Frank Lluís, que són gent que va venir de fora d'altres pobles i que va col·laborar amb la penia escalada, que jo crec que ja que són oients, doncs aprofitem i donem les gràcies des d'aquí.
Pot l'Eiva. Pot l'Eiva Cuixart, estem d'acord. Sí, sí. Amic meu de fa temps. Va fer de jurat. Estiuejàvem junts. Va fer de jurat i de moltes més coses. Va fer de tot. Tota la decoració que hi va haver. Sí, sí. Estava ideada. Espectacularitat que hi va haver. És veritat. Gràcies a ell, que és enginyer de nusos i... I altres qüestions. I esports aeros. Va, doncs anem amb les pistes aquesta setmana. Doncs vinga, va. Amb el cas, a veure cap on anem ara. Vinga.
Pista 1. Aquest equip és de nacionalitat italiana. Pista 2. Destacaré un any, el 1995. I pista 3. Tres ciclistes que han estat allà, que destaco, Piotr Ugrumov, Nicola Minali i Van Goti.
I ja us sabeu que teniu una quarta pista visual, els que ens seguiu a YouTube, que durant el programa podeu estar atents a Sergi Soler, que potser us ensenyarà alguna cosa des del seu mòbil que us ajudarà. Aprofito per dir que la pista visual no l'apropis tant, Sergi, perquè si no, no hem parlat abans. No, saps què passa? Que després desenfoca la càmera... Desenfoca durant 10 minuts. I queda desenfocada 10 minuts. Sí, és veritat. No, que faré és enfocar-ho i enfocar-la d'un altre cop. Perfecte. Quan innovem passa en aquestes coses.
Clar, la innovació, tio, quan trenques el gel, tio, és el que passa. No, però l'altre dia... Va, m'hi vaig fixar. Sí, sí, jo també. Va, doncs comencem. Anem directes al Mundial? Som-hi. Som-hi.
Doncs mira, el primer, el que ha passat avui, que sobrevolarem molt ràpid, avui hi competia la Paula Blasi a Sub-23. No sé què ha passat al primer parcial dels tres que comptaven, diguem-ne. El primer parcial ha perdut bastant de temps i això li ha condicionat a tota la cursa. No estava molt contenta, però des d'aquí li enviem. Recordem, fa un any i mig estava començant a competir. Per tant...
Ha fet dotzena en un Mundial Ha fet dotzena en un Mundial O sigui, no perdem de vista això Ella és una tia que té una mentalitat guanyadora I avui sortia a guanyar I ha fet dotzena Llavors per ella ha sigut un gerro d'aigua freda Però, bueno, estem aprenent Portem un any i mig O sigui, que a tope Des d'aquí a tope i al cap de setmana, alerta I alerta perquè aquesta tia emprenyada Hem vist una foto de la selecció que no estava molt contenta La foto és boníssima No, estava contenta
Però bueno, aquest cap de setmana una nova oportunitat i ja està. Aquí ha guanyat. Zoe Baxter. Espectacular, eh? 1.50. 1.50-30. A la segona, que és Jadonova, d'Albisma, que és una gran corredora. Estava molt contenta al podi, anava somrient tota l'estona, sabent que pujaria al podi. És a dir, quan ja he vist que tenia medalla, estava realment feliç. És el de primer any de Sub-23, més la debutant, i llavors estava allà ja a segona. Per tant, crec que molt bé.
Joia Bax és d'aquests casos que nombrem sovint que potser van pujar massa prematurament. Portava ja, crec que és el tercer any, el World Tour. En fi, té 20 anys o 21. I, clar, la gent ja estàs tancada i ara, clar, un parell d'anys més joves. No, però, clar, és que...
per molt estancada que estigués, a la que ha fet el pas endavant, que aquest any l'ha fet, clar, està per sobre de qualsevol altre que hagi pujat ara aquest any. I es veu en dies com aquests, es veu. Sí, sí. Anem ja directes al d'ahir, al... Que vols parlar alguna cosa més? No, anava a parlar de Ruanda. En general, de país. Sí, fer una mica de context, no? Ah, pots fer el context. Unes quatre dades, no? Vinga. És un país africà. Sí.
Està al centre d'Àfrica i poca cosa més. És a dir, ens arriba poca informació ara, fora conya. És un país que té gràcia que la Unió Ciclista Internacional hagi anat a patar allà per debutar al continent africà quan té tants problemes i conflictes associats a Ruanda mateix, que és un altre d'aquests casos de blanquejament esportiu interessant dels darrers anys, amb aquesta marca Visit Ruanda que veiem per tot arreu a llocs increïbles, que és com han arribat a contactar allà i que surti Visit Ruanda, que tenen
calés per intentar blanquejar la imatge. La setmana passada parlàvem d'un altre cas, però en aquest cas parlem d'ells, i que és curiós que és un país que l'oposició està patada. És a dir, el senyor que governa va guanyar pel 99,15% dels vots perquè els altres estaven...
i per tant no podien gaire participar del que serien les eleccions, i que tenen qüestions de guerres en marxa, per no dir massacres, per no dir genocidis, al seu voltant, on totes les mirades apunten cap a ells, i tot i això tenim ara mateix un mundial de ciclisme allà per passar-nos-ho d'allò més bé. Llavors, això és la qüestió de context, l'altra és, és molt interessant veure el públic...
de Ruanda veient el Mundial. M'agrada molt la gent que passeja pel costat, o sigui, per les voreres on ja passen els ciclistes al davant, hi ha gent que s'asseu i s'ho mira, i hi ha gent que passeja com si per allà al seu costat... Estigués passant tràfic normal. És el mateix que passa cada dia. Això em fascina.
És que tindran tota la setmana oportunitat de veure ciclistes. I suposo que porten una setmana ja veient entrenaments i coses. Aquesta gent no marxa ja. És interessant. Parlem de les dues cronos gordes que va haver-hi ahir, la femenina i la masculina, començant per la femenina mateix, amb Marlen Reuser, que per fi...
per fi guanya un irisat contra la Rallotja, una tia que avui estan mirant números, des de març de 2022 havia guanyat totes les cronos que havia disputat, excepte mundials. Sí, és que sempre deia que estava molt contenta, perquè deia això, no m'ho crec perquè sempre em passa el mateix, que soc la favorita, soc la favorita, i arriba el dia, i les coses no es fruten com pensava, i per fi ara ja m'ho puc començar a creure. Estava molt emocionada l'entrevista que li van fer, a mi em va agradar molt, perquè quan veus que...
En un mundial entenc que és normal, perquè segurament és del més gros que pots guanyar com a corredor. Però quan els corredors o corredores genuïnament se'ls veu que estan feliços d'haver guanyat, les declaracions que deixen acostumen a ser les millors, perquè els surt del cor. I jo crec que a Reuser... Jo crec que a SDWorks
Va patir. L'últim parell d'any jo crec que no estava ben còmode amb el seu rol. Crec que ha sigut un any de lliberament, crec que ho ha demostrat tot l'any. I acabar així amb aquesta petra de la sabata que tenia del Mundial jo crec que és un goig perquè és una corredora que sempre dona espectacle, que és molt ofensiva i és molt batalladora.
Ha fet justícia una mica al seu talent, aquest any li ha fet justícia tant amb la bona temporada que porta, com sobretot amb aquest títol de campiona del món, que se'l mereixia i que jo crec que al final, quan es retiri, que tingui aquest títol, jo crec que li fa justícia i l'honora.
En el podi, el completen dues ciclistes dels Països Baixos, que a cap de les dues no ha sigut mai campiona del món de contrarreotge, ni Van der Bregen ni Demi Bollering. Vaig estar mirant i hi ha poques que van participar que havien estat campiones del món. Claude Eiger era una que va fer més o menys el mateix temps que Mireia Benito.
Rodeiger va començar fatal, i a partir d'aquí ja es va entonar, però a l'inici de la seva crona també una mica fora de lloc, desubicada, sense que va trobar el ritme. A veure, era una crona que no ho hem comentat, però era un puja i baixa relativament constant, és a dir, hi havia unes pujades poc habitual en cronos, o en cronos d'aquest nivell, no sé si to l'obert...
amb cronos que hagis vist seguint-les, hagis trobat aquesta duresa, jo no ho recordo massa. No, crec que no gaire, especialment en un mundial, jo crec que... No és el lloc, normalment. Molts corredors, corredores, també els rendiments ballaran bastant pel recorregut, també pel fet que les condicions són diferents de qualsevol altre mundial, en quant segurament a humitat o...
Això ho entén molt, l'aixafó, com la suporta cadascú. Sí, sí, vol recorregut, és du, tu. I clar, una especialista com Diger, jo crec que no va trobar, o sigui, no es va sentir còmode en cap moment, i llavors una crac del món com és Mireia Berito va aprofitar les circumstàncies per dir, Chloe...
Aquí estic jo Mireia Benito, top 10 al mundial És molt bèstia Mundial que estaven totes O de majoria I amb molt de nivells I mires la classificació i per darrere queden ciclistes Que han guanyat molt Quasi Kerbaol Sí, sí, molt bé Mireia, estem molt contents Estem molt feliços És així Alguna cosa més a destacar al top 10 Que digueu que això s'ha de dir sí o sí
No, la reflexió que feia l'Albert, que la passarem després a la masculina. En el cas de femenina teníem el cas de Daigert, però amb la masculina Estefan Kuhn, que va poder provar i es va veure que no era. Per això acordadors com Gana o Tarling ja han desistit. I segurament, no sé, Van Daik o algun altre femení potser ha fet la mateixa reflexió. Perquè hem vist que Daigert li ha passat això.
i a la masculina Déu-n'hi-do Déu-n'hi-do la masculina perquè ens deixa una imatge primer de tot ens deixa a Renko amb 3 Mundials consecutius però sobretot ens deixa una imatge bastant inesperada que quedarà jo crec que per la història del ciclisme que és a Renko doblant a Pogacar i ara jo us pregunto què creieu que li va fer més mal a Pogacar que el doble Renko
o perdre el podi darrere del company de Remco. Hòstia, jo diria que el que més mal li van fer va ser la forma del cas de Remco. És a dir, que et guanyin i que la foto que quedi sigui amb aquella... És un insult, no? Perquè dius, a sobre és lleig el casc. És a dir, si fos maco, si el que t'ha avançat és maco, dius, mira, però és que aquell casc és insuportable. Llavors, si sobre la imatge que et queda és que t'ha derrotat aquell casc... Un tema estètic, eh? És el que li fa mal a...
El Pogatxar també s'ha de dir que ahir va fer, o sigui, va parlar bastant davant de la premsa, que això també és de campió, no es va amagar, i al final va felicitar Renko i el que va dir és que ja veurem el diumenge, perquè ara aniran sigaladíssim. Pogatxar és molt millor en les derrotes que en les victòries davant la premsa.
Acostuma a deixar... És el titular, eh? El vols fer pensar? Jo crec que sí. Sí, pot ser. Té aquella declaració mítica d'estic... I'm lost, no? Només això ja et dona un punt de... És una derrota molt carismàtica. Llavors ara li posen el micro i el tio diu no, no, és que Renko és un fora de sèrie...
No té cap problema, jo crec, que quan veu algú altre que és superior a ell, com que no li costuma passar, jo crec que diu, ostres, aquest nano té cames, també és interessant això del ciclisme. Ara veig que tinc rivals. Jo crec que deu ser divertit, des del seu punt de vista, arribar a perdre i pensar, ah, doncs mira, ara tinc un objectiu per l'any que ve. Exacte. És això, no? Accepta les derrotes com un repte i llavors té un nou elicient i per tant està content. És a dir, si ja ho hagués guanyat, doncs...
Clar, es quedaria així i ara que faig. I no, dius, hòstia, m'ha guanyat. Tinc nous motius per continuar a tope, no? Parlar molt bé de Renko, precisament el que dèiem de Diger, un tio que és especialista en cronos, que sigui una crono que dèiem que no és una crono plana, perfecta per ell...
que també la guanyi d'aquesta manera. És potser el crono perfecte per ell. Remco no és d'Aiger. Remco, ostres, és un podi al Tour de França i un guanyador de Vol d'Espanya. Que té el debat de si podrà guanyar o no mai un Tour, que segurament no podrà estar a l'escaló. Però per aquesta crono, ostres, és que jo crec que inclús és millor una crono així que en una crono totalment plana, on Ghana o Tarling li podrien...
Plantar més careta, més careta. De fet, no era una cronoscada, com a tal. Eren petites cotes, però anaven sumant desnivell i dificultat. Però jo era tarrim que aquí es mou com peix a l'aigua. Però sí que em va suspendre una mica el nivell de pogatxa. No esperava... O sigui, tothom l'hem vist atacant a 100 quilòmetres, atacant a 80 quilòmetres i anar-se'n en solitari i fer una exhibició de rodatge increïble en terrenys en puja i baixa. Vull dir que jo crec que...
que li esperava com a mínim un potencial millor en un perfil que jo crec que se t'hi podia donar bastant bé. És un bon kroner, a part Pogacar, òbviament no el nivell en una crona plana, no és igual que de Bonipol, tothom ho sap.
Però precisament per aquest tipus de perfil jo crec que esperava que estigués més a prop. Jo també, jo també. Sí, sí. Que li fa mal perdre el podi. De fet, ell ho deixa caure també a les relacions aquestes. Diu que no tenia referències a l'últim quilòmetre, si ho hagués sabut hauria apartat més, deixa caure aquesta ferieta de no pujar al podi, no? Van Wilder, eh? No.
Van Wilder no feia podre d'una crona, ho vaig mirar ahir, per curiositat, des de sub-23. No ha fet entre els tres primers d'una crona en la seva carrera professional. És que no és un crona. Jo no el tenia com a croner. Jo crec que tampoc. Normalment no s'ha exigit massa en crones perquè té altra feina. Tenia com a escalador gregari, un bon escalador, un bon croner, però mai excels, ni molt menys. Jo tinc la sensació que tenia la missió de marcar temps per...
per Evenepul, com a selecció belga, ha de dir, mira, intenta com exprimir-te al màxim i veure fins on, no?, o sigui, ritmes, no ho sé, aquest tipus de coses que fan els equips de vegades, i que s'hi va trobar, o sigui que el tio es va trobar que realment estaves anant més ràpid que la resta, i va pensar, mira, doncs ja estic aquí. Però suposo que ell mateix, superapogatxar... Com que s'assemblen tant sobre la bici, vols dir que no va ser Evenepul fent dues voltes...
Mola molt veure'ls del podi, perquè són cagats. És interessant perquè de cara al diumenge Van Wilder pot ser una peça clau, arriba en molt bona forma, si no no hagués fet aquest resultat, i per tant la selecció de Berga té algú allà, no estic parlant que sigui el favorit, ni molt menys, però sí algú que pot moure la carrera o com a mínim estar fins al final i ser molt decisiu. Com m'agradaria que fossin els Mundials de Van Wilder de cop i volta?
M'encantaria. Però a cada Mundial hi ha algun tio d'aquests que et fa el top 5 o el top 10 que dius, aquest qui és? No serà Van Wilder. No, no crec que sigui. Ja ho ha fet Van Wilder. Jo crec que ja està. Però no ho sé, ja en va els jams. El top 10. No potser que no el porti. Bé, banderes a mitjasta. Ja per acabar sobre el Mundial d'ahir, m'agrada molt les imatges que s'estan veient prèvies
Jo quan vaig veure la sortida vaig pensar, és de nit? Ah, llavors... I clar, surten des de dintre un pavelló... Molt bé, molt ben fet. Però és... O sigui, hi ha una prèvia semblant a la boxa, no? Estan cadascú dintre el seu quarto, concentrats i tal, amb els cascos, surten i els enfoquen tal, no sé què... A favor, a favor.
Bé, no sé si a favor, però a mi em va agradar. A mi també. I a la boxa, pensant sobretot en Nevenepul, que vaig veure les imatges de dintre del camerino aquell que els hi posen, i és que és un boxejador, tio.
Tornant a la pregunta d'abans, jo crec que li fa més mal que el doble Evenypool. Sí? La imatge? Sí, perquè jo crec que és una sensació de derrota contra un rival que te'l vas veient durant tot l'any, que és rival no generacional exacte, però pràcticament, i jo crec que això...
Jo no sé si tant al podi o no. Al podi l'hi deu fer mal, perquè evidentment jo crec que pensava que el tenia, i per tant al final no sé, el moment aquell de la reacció de dir, ostres, em sap greu perquè hi hagués això, el que diu el d'Alberra, hagués espritat una mica de més o hagués gastat una mica més. Però sobretot jo crec que quan va a dormir pensarà, hosti, com m'he humiliat, no?, aquest pareu a mi, ja també hipogat, no?, el mite del ciclisme. Jo crec que això li donarà una energia increïble de cara al que ens ve diumenge. I mira, l'última del Mundial, creieu que això pot ser un elicient perquè per fi al Tour de França fotin cronos...
per afegir i favoritzar el Tour? Tant de bo. M'agradaria pensar que sí, però realment tots els precedents ens diuen que no, no? És que realment les grans voltes no volen, quan no les llargues. Jo crec que el primer argument és esportiu, tot i que no l'acabem de comprar. Potser no sé si hi ha un altre punt de logística també, però francament es resisteixen... Bueno, va directament en direcció contrària. Hem parlat del... El tema cronos jo crec que és un tema televisiu d'això. No ven. És que no ven ni... És a dir, jo mateix, que m'agrada molt el ciclisme,
No, quan hi ha una cronó, potser ho poso de fons, o miro el prociclament Estats de tant en tant i vaig veient com van els temps de pas. Des d'aquí fem una crida al Tour de França, que vingui un any a la Peni Escalada i aprengui com es fan cronos. Clar, d'esta puta emoció. Durant quatre hores passen moltes coses. Allà podrien passar també, us imagineu? Allà que també hi vagi una agrupació sardanista ballant a mitja crona entre ciclistes, i la gent no ho sàpiga. I amb els sets ja a la sortida. Jo crec que passarien coses increïbles, i la gent s'ho miraria tot.
Saps el que ens mirarem? El Mundial Masculí aquest cap de setmana. Vinga, sóc.
267 quilòmetres i 5.475 metres de desnivell, mil més que l'any passat. Mil més que Zurich 2024. Un circuit urbà on passen 15 vegades, de 15 quilòmetres, el circuit urbà,
Amb diferents dificultats, doncs, muntanyoses. Supera alguna el quilòmetre, però per poc, i després, al mig del circuit, fan una sortideta, que fan un petit circuit, també, que el tenen preparat, amb el món Kigali, que és, diguéssim, la dificultat més... És el mur empadrat aquell, carismàtic, d'altura de Ruanda, em sembla, oi? Aquest és el mur de Kigali. Sí.
I el monte Kigali és un altre, però bueno. Sí, sí. El mur el van passant constantment, no? Sí, sí, sí. No, no el van passant constantment. És només el... Jo també ho vaig entendre, això, que seria un cop, oi? Sí, és només una vegada. El mur només és una vegada. Jo també, quan van a ser al Mundial, dic, hòstia, un Mundial que està basat en el mur aquell, que sempre està ple aquí, mala meravella, i també vaig... Amb el món Kigali havia pensat que és el que s'anava fora i el mur és el que es feia tota l'estant. És que a fora hi ha el món i el mur.
I a dintre hi ha dues dificultats muntanyoses que són 800 metres al 8% i Quimiorura un quilòmetre i mig al 6%. Aquesta és la de la crona. Que també té duquins. I d'un i dos fa du també. Sabem el circuit és mentalment dur
Perquè tot el rato dones voltes al mateix punt, ahir, a la volta de Sant Miquel. Ara, ara. I la cursa de Sant Miquel van ser dues voltes i la penya deia que després de la primera volia abandonar. Imagina't 15, imagina't el ritme que anirà. Per tant, serà mentalment dur, serà fàcil de veure molts abandonaments ràpid, relativament ràpid. A més, per la duresa, diguéssim, climàtica de la zona. I un circuit...
Molt exigent perquè és un circuit d'escaladors, però d'aquell... turbocrimpaires, diguem-ne. Ah, ara anem bé, per fi. Mira, ensenya la seva barrera. Turbocrimpaires. Llavors, dit això, aniré molt ràpid i aniré molt picat. Us he portat les 5 millors seleccions d'aquest Mundial, d'acord? Jo en sé una d'elles.
Les 5 millors seleccions. En aquest top 5 de seleccions del Mundial deixo fora seleccions petites amb noms importants, com Colòmbia, que tenen Igan Bernal, Ecuador, que tenen Carapaz, Mèxic, que té Del Toro, o Irlanda, que té Gili. Les deixo fora. Deixo fora també seleccions grans, que crec que els hi falta un puntet, com per exemple Països Baixos, que té Arensman com a principal líder, Itàlia amb Chicone, o Suïssa amb Hirschi. Però si has deixat Itàlia fora, per posar la teva selecció.
Espera't un moment, que també deixo fora França, perquè crec que no mereix estar dintre, perquè no porta Godú, i el Sergi havia dit que guanyaria Godú, el Torero, i no el porten. Llavors, el meu top 5 de seleccions d'aquest Mundial, començaré de la 5 a la 1. Digues tu. La número 5.
No tens tan poca vergonya. Tomàs. Sí, mira, Oscar Only, Tom Pitcock, són els dos grans noms d'aquesta selecció. Jo crec, no sé si Pitcock ja s'ha tret la pressió després de fer la vuelta i crec que va una mica desinflat el Mundial, no ho sé. Jo crec que és un Mundial perfecte per ell. Oscar Only...
És molt jove i també ho va fer molt bé el Tour. I després va amb una selecció amb Blackmore, Donovan, Knight, Knox i Wright. És una molt bona selecció. Poden moure la carrera bastant bé i poden donar joc. La cinquena millor d'aquest mundial. Amb els que has descartat, com te'n surten cinc? Anem a la quarta. La quarta, Austràlia.
Què vols? No, segueix, segueix. Austràlia porta una molt bona selecció, sobretot jo crec que el seu líder va ser Jay Vine, perquè demostra que arriba molt fort després de la vuelta. Té ciclistes com Hindley, com Harper, que arriben també en forma, Michael Matthews, potser és massa dur per ell. El millor mundialista de la història. Sí, però potser és massa dur per ell. I llavors Chris Hamilton, que és l'amic del Sergi, Luke Plapp,
Ojo, look, Plap. Ojo. Ojo, look, Plap. I Calum Scotson. O que hi ha porra, de la trasca, a més. Hi ha porra, clar. És que Plap em va fer guanyar l'última vegada. Però va ser t'eliminant... Sí, sí, sí, hi ha vingut. Hi ha porra. Està atent. Doble porra, dissabte, diumenge. Bé, és igual. Sí, sí. Però que Plap ho farà molt bé.
Me'l vaig trobar a Font Romeu aquest estiu, el Plap, i li vaig dir als nens, mira, aquest és... Aquest guanyarà el caperet del món. Aquest és ciclista professional. I em diu, ah, sí? I com es diu? Li Plap. I li obro la finestra. Vaig poder avançar-lo en un lloc que no venia ningú i tal, i podíem anar molt lents, i el nen li va dir, som-hi, Polp! Es va girar? Sí, va mirar com dient, no és a mi. En el número...
3. Amb el número 3 deixo una selecció que és bastant bona, però que no té el seu principal ciclista, que és Van Aert. I sense Van Aert ja veurem què fa Evenepoel, perquè sempre que ha guanyat és gràcies a Van Aert. Els mundials. No amb ningú més. La gent està vigilant a Van Aert i és una selecció belga, que és un tros de selecció, amb Evenepoel, Campionats, Benut, Van Wilder, Hermans, Maurice, Udbrooks i Vermers, el Florian. Sí, sí.
No, que és un tros de selecció. Aquesta nota de nego, al contrari. Amb el número dos, una selecció que també està bastant bé, amb Tadej Pogacar, amb Primoz Roglic, Mohoric, Novak, Medziek, Gobekar, Glibar, Primozic i Sumer. Els últims quatre no saben ni qui són.
Això és com Mèxic, que mola molt que Isaac Del Toro ha convidat a dos amics a competir al Mundial. Això m'encanta quan passa. És veritat, és veritat. I amb el número 1 qui has posat? Amb el número 1 us porto una selecció anàrquica liderada per un campió d'un Mundial. Amb 4 ciclistes dels Països Catalans, divertides, bojarrada, caòtica, una selecció que serà històrica amb 4 ciclistes nascuts aquí. Amb Juan Ayuso, Abel Valderston, Marc Soler,
Roger Adrià, Ivan Romeo, Carlos Canal, Raül García Pierna, i crec que no m'oblio ningú. Tens tan poca vergonya. Trons de selecció. Espectacular. Anem a fer el supòsit de mundial. Quin tipus de mundial ha de passar perquè aquest trons de selecció que tu dius sigui divertida? Aquesta selecció és la més divertida de totes.
O sigui, heu seleccionat el que es diu Alejandro Valverde. Divertidíssim. Divertidíssim. Ha d'explicar xistes molt bé. Però no tenen ràdio, clar. Allò serà un grigall. És veritat que sense ràdio hi ha gent que pot guanyar el Mundial només per despistar com Marc Soler. Marc Soler és el mateix. El Mundial és el mateix, perquè vas trencar ràdio igualment sempre. Però quin és... És a dir, creieu que allò som...
pel seu estat de forma, és millor que Marc Soler o Val d'Eston en aquest moment parlant d'estat de forma, o Roger Adrià? Més li val fer alguna cosa, perquè mira que la Vuelta va justificar coses que va fer en nom de la preparació del Mundial, vull dir que més li val fer alguna cosa, perquè si no... Jo crec que no les tinc totes, eh? Jo en guardaria algun ciclista, perquè sincerament, d'entrada jo no confio gaire en Calluso,
estigui al nivell. No perquè no tingui el nivell, sinó perquè no està en forma. Perdó, eh? Puc fer un atraco? Com vas viure aquesta volta tan distreta amb el cas Ayuso i tot plegat? Home, va ser realment distreta, francament. Set victòries d'UAE en dues setmanes, bastant brutal. Bastant d'interpretació també de moviments entre els corredors d'UAE. Podríem parlar de missatges ocults, però sí, hòstia, per mi és molt sorprenent el moviment de Juan Ayuso, està clar.
la manera com ho va gestionar i tot plegat. És el que deia, jo que va ajustir, o sigui, des del primer dia que perd temps, va tota l'estona dient, uah, combinaré dies en què espero poder descansar, pensar en el Mundial i ajudar Joao o tal, no sé què.
I després, hòstia, el dia més important que podia estar per al Maiden, no hi ha que ser, no? Després sí que es va esforçar una mica, revertir una mica el relat, però hòstia, hi ha hagut dies... És que ara està pensant, divertit estar des de fora, des de dins, devia ser increïble. Segur que duries, hòstia, no m'ho vull ni imaginar, no m'ho vull ni imaginar.
Bé, jo crec que aquí tenim una selecció interessant, no ho nego, però és això. O Roger Adrià, o Marc Soler, o García Pierna es posen en talls d'hora, o no van enlloc. És que és la típica selecció que pot passar, o sigui, el nivell mitjà és bo, però pot passar que passin inadvertits totalment. És que és el que em fa bo. L'ordre serà aquesta. Però pot ser bo, també, això, eh? L'ordre serà, no feu res i protegeu Ayuso.
No, espero que no. Això seria un desastre. Per això ja hi ha Canal i Valderston, jo crec. I els altres. Però la sensació aquesta, vull dir... L'equip espanyol de Mundials fa 8 anys que em transmet la mateixa sensació que l'hem passat, que fa 2, que fa 3, que fa 4. Una classe mitja...
correcte, però incapaç de competir de manera intel·ligent en un mundial. I no pels que els corredors siguin poc o més o menys intel·ligents, potser una part també, però jo crec que no hi ha ningú al mando d'això i davant d'equips professionalitzats.
com Bèlgica, i equips amb un superestrella com Eslovènia o algun altre, o Dinamarca mateixa, és que crec que no tenen res a fer. Jo m'estranyaria veure algú entre el top 10. M'estranyaria. Sí, és difícil. Jo crec que serà això. O no veiem cap al top 10
O Marçolé guanya el Mundial. O sigui, és que jo tinc la sensació que si són ells mateixos ens ho passarem molt bé amb Espanya. Si van per lliure, que és veritat que pot passar, pot ser divertit si enganxen un tall bo i són quatre o cinc de seleccions així amb una mica segona fila com és la selecció espanyola, que no està al tòp 5 ni de conya, però si tenen aquesta opció pot ser divertit. Perquè quin Mundial us imagineu? Apogats arrebentant-ho tot des de molt lluny? O us imagineu...
grups que intentin amb seleccions de segona fila, com per exemple Espanya? No ho sé. Com costa? Perquè Pogatxar farà alguna cosa perquè jo crec que està primer picat i després potser una mica atemorida amb el tema de Benepul i Bèlgica. Té una selecció molt bona Bèlgica.
Però que estigui picat no vol dir que sigui inconscient. Jo crec que el fet d'haver sigut quart a la cronó potser li fa un toc d'atenció de dir, bueno, no et pots flipar el diumenge, perquè pots atar com a 80, pillo dos minuts, Bèlgica de treballa, m'agafen a 30 i no puc seguir el ritme llavors de victòria.
Jo crec que Pogatxer és el clar favorit, i crec que si no passa res estrany és el que ha de guanyar. Estem tots d'acord amb això? Sí, sí. I jo crec que no té por que Bèlgica marqui un ritme fort. I si juga Bèlgica a llançar la gent endavant... M'encantaria que Roglic jugués, eh? Tenen a Roglic, i els altres, i estres, Mohorich, Novak, Meksek, poden fer un treball de molts quilòmetres treballant.
Com volaria Roglic en un tall, així dispers, i cada cop i volta el mundial s'està jugant Roglic i no Pogacar. Això m'encantaria. No sé, jo tinc la sensació que Roglic treballarà per Pogacar sense cap mena. Jo crec que la millor defensa és un bon atac, i el que hauria de fer Eslovènia, precisament, és llançar un home com Roglic en un moment donat de la carrera...
en Marc Soler. Seria el millor company d'escapada que pots trobar. Gent que tiren sense mirar enrere. I coles a Roglic? Amb gent així prou bona? I bèlgica? Ja, però... El tires a 160 quilòmetres i es cola amb un grup bo.
i dius, hòstia, vull gastar tot l'equip ja aquí a Bèlgica d'entrada, bueno, gasta'l, el gastes, i després ja Pogatxarra ja rematarà. O sigui, jo crec que el fet de tenir aquesta segona figura molt bona, top 5 segurament, a nivell de participants, jo crec que...
que la poden jugar, això, a l'atac, aquesta carta, no? Jo crec que les altres seleccions no l'ajudarien, eh? És a dir, amb un grup gran on hi estigui Roglic, els altres diran, jo no tiro. Depèn de qui sigui, també. O poden considerar que és el seu gran argument, també. Anticipar-se, igual, no? Perquè, davant d'una cursa de tant desgast contra Pogacar, creure que el poderes batre el tu a tu. Clar, si tu ets francès i has posat allà, no ho sé...
sigui Barré, sigui a la Philippe, sigui Maduà, potser penses aquesta és la millor opció que tinc en aquesta cursa. Però per pes, per pes... I te'n vas oblidant d'algunes quantes que deixaran de treballar darrere. No ho sé. No ho sé. Jo, el que no veig clar és el de Roglic, tirar-lo per endavant per por, per la por de dir aquest tio ens guanya el Mundial.
Bueno, però no és el Roglic, tampoc, del 300, ni té la punta, punta de velocitat tan bona, la definició tan bona. Vull dir, Mar Soler, en un cara a cara, no el guanyarà mai en Roglic, però... Si tu ets Espanya i vas amb Rogedria al costat de Roglic... A Rogedria, per exemple. A tope, a tope. Clar, clar.
Crec que hi poden haver al·licients, però el més normal és que sigui una cursa prou dominada per Eslovenia i Pogatxar. Us atreviu en un podi? Sí, home. És per això hem vingut, no? Hem vingut a jugar, no? Vinga. Ja començo jo. Mira, Pogatxar guanya. Sí. Ben Gili fa segon. I Eskielmose fa tercer. Que gran. Ekar Gili i Eskielmose. Seria divertit, eh? Sí. Però no és el que passarà, oi?
No us ho vull presentar. Els altres... Jo crec que no m'ho havia mirat molt, he de dir que estava centrat en... Mira, mentre estan per fer temps i que us ho penseu, del toro, algú el veu? Jo, home. Jo us diré una cosa. Jo veig... Magnulty va, per cert. No.
Una vegada corregut, ara va acabar. Sí, però també ha corregut. No sé si ja hi va haver de gust gestionar curses d'un dia, amb el que té a veure amb... No, però treballa pels altres i al final li deixen pujar el podi perquè ha treballat pels altres. Està molt en forma. No, en forma està brutal. I és el líder de l'equip. No sé, també és una bona oportunitat. Jo crec que...
Que es pot aprofitar, precisament, d'això dels seus companys d'equip. Si no hi pot haver Sibacov, eh, si vols canviar el nom. Tampoc dir 3 o Mar Soler. Mar Soler, el Kristen... T'ha pogut dir uns quants més, eh? Que podrien ser-hi.
Tu què dius, Marc? Mira, jo posaré Pogatxer Banyador i posaré dos noms que un me l'acabes de trepitjar. Ah, diu Seixas. Sibakov. Molt bé. No, sí, un francès, un francès fa body, crec que és el meu. I l'italians, què? I crec que no, però em faria gràcia que Chicone fos mal allà. Jo el veig allà, eh? Bueno, doncs jo us dir... En Chicone un dia està anant molt bé.
Jo us diré que serà tercer Jay Hindley, segon Thomas Pitcock i primer Roger Adrià. Molt bé. Si Roger Adrià guanya el Mundial, Lluís, què faràs? Què farem? Tu què faràs? Anem a Montserrat. Tu ets qui està dient aquesta aposta.
Anem al Tibidabo, que és més de Roger Adrià. Anem al Tibidabo, amb bici. No ho sé, mira, si és això, ja pots guanyar, Roger. Amb bici, amb bici. No, Montserrat, Montserrat, que... Sí, Montserrat. Anem al Tibidabo i pugem als cavallitos. Joder, que és càmpion del món, tio. El Tibidabo el tanc. Fem Tibidabo i Montserrat. Sortim del Tibidabo i anem a Montserrat. Sí o no? Vinga, va. Si fa podi, també.
Si fa podi, també. Vinga. No facis podi, que va coar. A l'Albert, a l'Albert. I va ser pronòstic, no? Ah, sí, és veritat. Què us semblaria que si el podi a Bogatxer i a Pitcock els acompanya un Egan Bernal?
Seria maco. Seria bonic, seria bonic. No veig molts arguments perquè ho faci, però amb un regurregut tan dur... Però seria maco. Però amb un regurregut tan dur... Jo crec que és un dia que pot haver-ne la sorpresa que un bon escalador en algunes circumstàncies de curs s'acabi molt, molt endavant. No el recordo amb cap escenari de tants quilòmetres brillant a veure-ne. Tan bé.
Però bueno, tant de bo, eh? Crec que no he fet males lleges, eh? Em vol sonar, eh? Que alguna li he fet alguna mala llege? No, que tot teu, alguna així, l'haver-ho fet bé. Ebenipul pot fer doplet com als Jocs, eh? Sí, sí. Ja. Veurem. Jo no l'estic picant perquè em faria pal que ho fes, però a veure. Ah, doncs a mi me la faria. O sigui, és un...
Pal no per ell, sinó perquè m'agradaria un escenari diferent on el BNPult no guanyés. Però és, a veure, és màxim candidat, també. Va, Sergi, ens has preparat un concurs? Sí. Vinga, va, va, som-hi. Anem al concurs.
Haurem d'anar per feina amb aquest concurs, perquè després tenim el famerí del sub-23. Deixem paper i boli. Paper i boli, tio. No m'estarà apuntar per apuntar. A l'Albert també jugo, eh? Els punts. Però els punts vols que te'ls apunti jo? I tu estàs pendent del concurs. Vinga, va, som-hi. La idea és... Són preguntes del Mundial, no d'aquest, sinó en general de la història del Mundial, en el qual participeu els quatre, però...
Primer comença un, té el torn de paraules, si falla passa el següent i ja en fem. Perquè no sigui un caos, això. Començarà l'Albert. Evidentment. Quants, quin número, de ciclistes del continent àfricà han guanyat alguna medalla, alguna vegada d'història, en un mundial de ciclisme? És igual la categoria. Vale. Quants? Digues dos, no diguis els noms. Molt bé. Perfecte.
Un punt. I ara, un punt per cada nom. Un moment, un moment. Els concursos que fem normalment fallem. És a dir... L'ha clavat, l'ha clavat. I no tinc clar les respostes, però era com una intuïció. Llavors, em dius un ciclista, si l'encertes un punt, si m'encertes l'altre, també un altre punt. Digue'm el nom de ciclistes. Molt bon passió.
No, no, perquè va guanyar un or, però era amb els equips de... No era per seleccions, era una cosa rara que feien abans. Passem.
Guirmay, plata el 2022 al sub-23. Aquella que va sorprendre. I... Tens un punt, Roger? Quimble curt, que entenc que no. No, no, no. Hi ha un altre. Menges. Molt bé, Lluís Menges. El 2013. Boníssim. Bronza, també al sub-23. Boníssim. Lluís, continuem amb tu. Aquí es quedarà. Quin any es va celebrar per primera vegada la contrarallotge per equips mixta? Quin any?
L'any 2006. No, no, no. Ah, mixta. És que no ho escolto. Jo et diré el 2021. No, tampoc. A veure, 2018? No. 19. Sí, 19. Cup al Roger. Continua, Roger. Quina selecció ha guanyat més vegades l'or? Itàlia.
L'or de què, del Mundial? Del Mundial, d'aquest de Contrarallotges. Estic fent masculins i femenins. No, no, no. No, estem parlant del mixta. Estem parlant del mixta? No, jo no he estat parlant. Mixta. Contrarallotges mixta. Qui ha guanyat més vegades a l'or? Països Baixos. No. Buf! Doncs... Estats Units.
No. Gran Bretanya? No. Suïssa? L'Albert és una màquina, eh? Aquest sí que el tenia clar. I ara, Albert, és curiós perquè van guanyar dos anys seguits i els sis ciclistes, tres nois, tres noies, eren els mateixos. Digue-me'n quatre. Si me'n dius quatre, tens un altre punt.
Una de ser Kung. Sí. L'altra de ser Mauro Schmidt. Sí. Mare meva. Una altra de ser Marlene Roiser. Sí. Ha vingut a ridiculitzar-nos. I... Digues un més. Un quart... Era... Tres nois i tres noies, eh? Sí. Ah... El i Xavi...
Sí, molt bé. Perfecte. Bravíssim. Molt bé, molt bé. Tres punts. Doncs segueixes, Albert. Quina selecció ha guanyat més medalles al campionat del món en ruta en categoria masculina al llarg de la història? Més medalles en ruta. Bèlgica? No. Itàlia? Itàlia. Molt bé. Ara, a partir d'ara. Canvia el joc.
Qui acerti, si algú és cert, té el punt. I si no, qui més s'apropi. Per tant, quantes medalles, nombre de medalles? De qui? De l'Itàlia en un mundial. En total? En total, història. 27. 34. 38. 40. 52. 52. 52.
S'ha apropat més ell. S'ha apropat més ell. S'ha apropat més ell. Molt bé. Ell no ha acertat, per tant, et toca a tu, Lluís. Vinga. Faig una altra pregunta. Quantes vegades ha quedat Marian Bosch entre les deu primeres d'un Mundial en ruta? Set.
No. 10 primeres. 9. 10? No, 13. 13 vegades. Molt bé, Roger. Però quina xurra, tio! Jo ho dic amb la mateixa convicció que tu. Segueix el Marc. Segueix el Marc. Quantes vegades s'ha celebrat el campionat del món en ruta a Barcelona? Quantes vegades? Nombre de vegades. Jo diria que cap...
Bueno... Dues. Dues vegades. Un punt per l'Albert. I ara, per cada any que... Aquesta és complicada, eh? Per cada any que acerteu, doncs, un punt més. A veure. 74? No. 84? Sí. I l'altre? I l'altre... No ho sé, 69? No.
63. No. Ja no responc, ja no. Ni sabia que havíem fet Mundials. No sé, 82. 75... No! 73. Jo estic desmotivat, ja. Montjuïc, Montjuïc, el mite de Montjuïc. I... Com va, com va la cosa? Guanyo el Roger d'1. Jo li deixaria l'Albert primer. Sí, sí, a la fe li toca l'Albert. Ah...
Atenció, eh? Quin ciclista català ha obtingut el millor resultat en un mundial de ciclisme? Vale. Qualsevol disciplina, qualsevol categoria. Aquesta pregunta val per dos. No, no. De ciclisme... De carretera, però diverses categories. Tant homes com dones, és igual. Però quin esportista, quin ciclista...
al llarg de la història ha obtingut el millor resultat. Quin ciclista. Val dos punts, aquesta pregunta. El nom del ciclista, és a dir? El nom del ciclista. Bup, bup, bup, bup. I el resultat també l'has de dir? No, és igual. Marc Soler, no. No. Jo provo un Purito. No. Ja intuïa que no. Jo estava pensant només en Purito, però... No, hi ha un altre.
El millor resultat... Marc, tens algun to al cap o no? Em va dir Miquel Poblet. Molt bé. Miquel Poblet. Va ser segon. Va ser segon? L'heu deixat, aquesta? Va ser segon. Hi ha hagut sonpasso?
Era l'última, llavors, aquí, ha guanyat el Roger al final, eh? Estic molt content. Molt bé. Marc, tio, al final l'has animat, eh? Molt bé, molt bé. Lluís, has de millorar, eh? Has de millorar, has de millorar. Com Lluís Menges, que és el que va donar... La meva carrera és com Lluís Menges. Escolta, ens queden 5 minuts? 5 minuts. Hem de parlar d'Alfomerí i del Sub-23. O sigui, que això serà una vomitada. Vinga, som-hi.
Sabeu que, en general, tenim la selecció de Països Baixos com a sempre favorita en un Mundial? Van Boling, Van Van Der Bregen, Van Anroi, Castellin, Roy Jackers i Marian Bosch. És a dir, si no guanyen elles, com acostuma a passar, que sempre passen problemes, qui pot guanyar? Qui els pot plantar cara? Itàlia té Longo Borghini, té Trinca, amb la Mònica Trinca, que ja sempre és un nom que ens ha fet gràcia. Hi ha Suïssa, que tenen Reuser i Xavi, per exemple, o Noemi Roeg, per exemple, que també pot estar per allà...
I França, que té Polín Ferran Prebot, a part de Kerbal o d'altres noms... Un que ha sortit abans, Kimberly Lecourt. I llavors, Kimberly Lecourt, clar, va més soles com Del Toro, diguéssim, són aquests perfils que estan una mica allà perduts. Jo crec que està per aquí la cosa. Hi ha noms molt importants, eh? Ja sabem que si anem a noms tipus això, Lecourt, en trobem a moltes eleccions.
O sigui, podria ser que veiem 5 holandeses entre les 6 primeres i la primera no sigui holandesa. No, jo crec que tant, tant, tant no. No? No. Crec que tant no, aquest any. O sigui, crec que hi ha prou nivell de les altres perquè els hi ha prou, però dos o tres, sí.
Això és dissabte, eh? Això és dissabte, sí, és un dia abans. No és com la crona que anaven juntes, sinó és un dia abans. Molt bé. I del sub-23, digue'm alguns noms que vulguis destacar. Sí, sub-23 tenim masculí com femení. Masculí tenim noms amb bones seleccions arropades. Jo crec que tenim Jarno Víder com a màxim favorit, però afegim Màxim de Comble, que va de líder de França, no va a Seixas perquè no poden córrer els que ja corren el World Tour.
Lorenzo Fina, Itàlia, Jacopo Mergel... Això es va al diumenge. Val al diumenge del gran. Jacopo Mergel amb Esloveni, i el teu amic Callum Thornley amb la Gran Bretanya. M'agradaria destacar amb la selecció espanyola que tenim tant Adrià Periques com Pau Martí, que ho poden fer molt bé. Per cert, estem en el programa que estan fent la crono sub-23, per tant no estem dient resultats perquè no ho sabeu. Perquè quan l'escolteu ja ho sabreu, però nosaltres no ho sabem.
I dos noms que van més sols, però tenen qualitat per poder-ho fer molt bé. Un és Mateo Ramírez, ecuatorià, que va fitxar per l'Emirates fa quatre dies, que ningú ho coneixia. I l'altre seria, no, ja l'he dit, Jacobo Merzel. I amb el femení tenim una selecció australiana molt potent amb Talia Appleton i Mackenzie Copeland, que van fer molt bé a l'avenir i han corregut ara, totes van al...
El Jaico, Loredes Keper de Bèlgica, les germanes Holmgren, sobretot Isabella Holmgren amb Canadà, que ha guanyat el Tour de l'Avenir fa poc, França, que en porta tres, però les tres gairebé poden guanyar, potser Célia Guerri té un partit amb l'esprinter, però Marion Bonell i Juli Pogó són clares candidates, amb Alemanya m'agradaria estar Justina Chapala, que ha fet també un molt bon Tour de l'Avenir,
Eleonora Chiavoco, la teva amiga italiana, Victoria Jaladonova, que ha fet de xeca, que ha fet segona en contrarrellotge, i la Paula Blasi. I la Paula Blasi, que com la Mireia Benito i la Mavi el diumenge, també té opció de competir en aquest cas amb el Sub-23. Albert Rabadan, hem de marxar. Tot passa bé? Sí.
Nosaltres estem encantats que hagis vingut, tio. Estàs a l'altra banda del riu, tio. Pots venir quan vulguis. Sí, sí, sí, hauria de fer més. M'hem brigat pel tema de la festa major, de la sabarrera, tot plegat, però sí, sí, farem quan vulguis. No cal ni que avisis. Ja es veus que la preparació és la que és. El pròxim dia ja explicarem més curetes. Ara, ara. Ah, bueno, pues mira, tio, al final de temporada aquí ja pots venir. És el millor moment, oi? Sí, sí, sí.
Eli, marxem, no? Va, que vagi molt bé la setmana, gaudiu dels Mundials, gaudiu de la Festa Major. Sobretot de la Festa Major. Sobretot de la Festa Major, i a dilluns... A dilluns és festa. Ah, sí? És Sant Miquel. Llavors el programa veurem, a la Quim de Ràdio de l'Escala no patiu, ja el gravarem. Per vosaltres. Vinga, i ara a dormir. Ja són les 11 de la nit. Que vagi molt bé. Bona nit. Bona nit.
La ràdio nostra.