Són les 12. Bon dia. Avui a l'informatiu, el primer de l'any. Repassarem aquesta notícia avui i, de fet, aquests últims dies en què no hem pogut fer l'informatiu. Avui comencem parlant d'Ara Molins perquè el seu portaveu ha destacat avui l'estat de la deixalleria i ha reclamat una vegada més
que es repensi i es reformuli aquest servei en el context també d'una campanya que comença l'Ajuntament per millorar la separació de residus des de casa. També l'alcalde ens posava el dia aquesta setmana de les actuacions que s'estan fet a l'entorn del que serà l'obra del poliesportiu nou a l'escola Pont de la Cadena. També parlem d'un nou cicle de xerrades que comença la setmana que ve per promoure un bon ús dels medicaments. La Creu Roja aquests dies donada de fred
ha tingut activat el servei de pernoctació. També els senderistes del SEM fan una sortida aquest diumenge al massís del Garraf i també ha sortit un número d'allà just abans de les vacances de Nadal, que ara podeu trobar a les llibreries. Doncs aquests són els continguts informatius d'avui divendres 9 de gener. Comencem!
Comencem amb la informació de servei. Com sempre, primer el temps. Avui fa un dia clar, fa una mica de vent aquesta hora, i la temperatura és molt superior a la que hem tingut els últims dies o l'última setmana. Ara mateix uns 14 graus de temperatura a l'exterior de la ràdio, per tant, temperatura...
molt suau i que contrasta amb els zero graus o pocs graus que teníem just al voltant de la Diada de Reis. En tot cas, el Jordi Miralles, el nostre meteoròleg, que ens explica com ha d'evolucionar aquest temps avui i també de cara al cap de setmana. Jordi, bon dia.
Hola, Silvia, bon dia. Pel que fa a l'estat del cel, parlarem de sol i la presència d'alguns núvols poc importants i les temperatures avui, més o menys com les de màximes a la comarca, entre els 14 i els 15 graus. Per tant, unes temperatures molt suaus durant les hores centrals del dia. Demà dissabte, doncs, temperatures més baixes tant les mínimes com també les màximes baixaran respecte a les d'avui i, a més a més, com que encara ho farà bé, la sensació serà de més fred. Amb sol duran pràcticament tot el dia, pot haver-hi algun núvol, però serà poc important.
I de cara a diumenge continuarem parlant de sol, però això sí, amb unes temperatures més extremes farà més fred al matí, però en canvi diumenge les temperatures diurnes tornaran a pujar i pujaran més també de cara a dilluns.
Gràcies, Jordi. Per altra banda, també hem d'acabar destacant que pel que fa al transport públic, segons el Centre de Gestió de la Informació de la Mobilitat, ara mateix hi ha normalitat a la xarxa de transport de l'àrea integrada de Barcelona. Per tant, normalitat al transport públic. I com sempre acabem amb la farmàcia de guàrdia, avui és La Granja, que està al carrer Roseta Canellia 16, justament al barri de La Granja.
L'Ajuntament comença una campanya per millorar la separació de residus i conscienciar la població que cal separar correctament des de casa. Per això s'està distribuint un tríptic als diferents domicilis de la vila on s'indica a quin contenidor va cada fracció, l'orgànica, els envasos i la resta, el paper i el vidre.
I a partir de la setmana que ve es repartiran cobells marrons, els de separació d'orgànica, cada setmana a un barri diferent, a les tardes principalment es repartiran els cobells als veïns i veïnes que el vulguin. Es comença la setmana que ve al barri del Canal, a la plaça Vicenç Fernández. La campanya també informa de la recollida de voluminosos, de la deixalleria mòbil i de la deixalleria fixa que hi ha al carrer Rector Colom. Justament avui el portaveu d'Ara Molín, Ramon Sánchez, ha dit que creu que cal reformular la deixalleria.
hem de replantejar com tractem també la nostra deixalleria. Crec que la deixalleria clama el cel, començant pels propis treballadors que et diuen que així no es pot continuar. Tenim una deixalleria que no és agradable, té aquests contenidors que estan pujats i que per molta gent representen una dificultat, també inclús pels propis treballadors, i per tant crec que clama el cel fer una reestructuració que hi ha deixalleria i que ha sigut una deixalleria molt més atractiva com tenim al nostre voltant.
Doncs pel que fa a aquests covells marrons, sapigueu que la setmana que ve, de dos quarts de 5 a dos quarts de 7, totes les tardes, de dilluns a divendres, estaran donant els covells al barri del Canal, pels veïns de la zona, en concret a la plaça Vicenç Fernández, i després es continuarà per altres barris, la setmana següent, la del 19 de gener, per exemple, es donaran els covells marrons,
al Pont de la Cadena i també a les Guardioles. La setmana que ve, també a partir del dilluns, 12 de gener, també es donaran els covells a la Granja, en concret el punt que hi ha entre la Rambla de la Granja i el Terraple, també a les tardes.
Això pel que fa a la setmana que ve a la granja, per tant, hi ha el pont de la cadena i la següent al barri del canal, perdoneu, i la següent al pont de la cadena. I pel que fa al centre Vila, els covells es donaran durant tota la campanya, en aquest cas només els divendres i els dissabtes al matí de 9 a 1, al mercat municipal, us donaran els covells, els veïns al centre Vila, recordem, divendres i dissabtes al matí de 9 a 1. Anirem recordant cada setmana quan es faci la campanya a cada un dels barris i també als horaris.
I també aquesta setmana hem parlat amb l'alcalde, ens hem volgut posar el dia de les actuacions que s'estan fent a l'entorn de la futura obra del nou poliesportiu de Molins de Rei, que estarà a l'escola Pont de la Cadena. Durant aquestes vacances de Nadal s'han derrocat els gimnàs de l'escola i després de Reis.
Ahir es començava a col·locar la carpa exterior al centre i que farà de gimnàs durant el temps que duri l'obra poli esportiu per tot l'alumnat i a les tardes també servirà per les entitats esportives de la vila. També en paral·lel s'està adequant la zona d'aparcament del carrer Primer de Maig per compensar les places que s'han perdut davant de l'escola on ara hi ha
la construcció d'aquesta carpa i de moment hi ha, mentre no estigui acabat aquest aparcament, un altre aparcament provisional, en aquest cas el parc del Llobregat, perquè abans de fer tota l'obra del poliesportiu s'han de fer aquestes actuacions prèvies. Quan cretava ahir l'alcalde, Xavi Paz, que parlava de les actuacions i els treballs que s'estan fent previs per instal·lar aquesta carpa provisional.
També s'ha fet la preparació de tot el terreny i, per tant, el que és la llosa de formigó, on s'instal·larà la carpa, que s'està instal·lant avui i, en teoria, dissabte acabarà ja d'instal·lar-se. Després quedarà una setmaneta per acabar d'eixugar, que s'assequi la formigó i pintar les línies del paviment.
I en paral·lel el que es va posar en marxa, que és l'aparcament del primer de maig amb Menéndez Pelayo, que encara quedava asfaltat, es farà la setmana que ve i durarà dues setmanes.
deia l'alcalde que cap al 20 de gener estaria ja l'aparcament i també la carpa, que previsiblement la setmana que ve encara s'ha d'acabar d'adequar i la següent ja, per tant, el 19-20 de gener ja entraria en funcionament. També l'alcalde ja avançava que el cartell de la propera fira, 175è edició, aquest any és obra de l'artista molinenca Josep Martí Bufarull, el pintor Josep Martí Bufarull és l'autor del cartell de la fira, que es presentarà
la setmana que ve, i que el pregó de la fira, que es durà a terme el divendres 23 de gener, com sempre al Foment, aquesta allà el farà el periodista, baterà presentador de televisió i veí de Molins de Rei, Jordi Hurtado.
La setmana que ve comença un cicle de xerrades per promoure un bon ús dels medicaments. L'Ajuntament programa un total de sis xerrades organitzades conjuntament i en col·laboració amb el Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya i el CAT Salut. La iniciativa de l'Ajuntament es tira endavant amb aquesta col·laboració dels farmacèutics i, de fet, les sis xerrades les impartiran experts farmacèutics.
Les xerrades van sobre símptomes o patologies, com l'insomni, el colesterol, el dolor o la salut bucodental, i també es parlarà en dues xerrades de la importància de seguir bé els tractaments i del bon ús dels medicaments. La primera xerrada és dimecres que ve, es parlarà del dolor, es farà a la Federació Obrera i la resta de xerrades es faran a la biblioteca, un cop al mes. El regidor de Salut, Joan Carles Serra, ens ha explicat la intenció de l'Ajuntament a l'hora de programar les xerrades.
És fonamental, moltes vegades, transmetre als nostres vilatans i vilatanes la importància que té el bon ús dels medicaments. Moltes vegades no ens durem compte, però és que un medicament pot servir per moltes coses. Ja no sols pels símptomes que vas a la farmàcia i et resolen problemes, símptomes que poden ser molt habituals, sinó a nivell de patologies agudes o cròniques.
I hi ha una dada que no ens adonem, que moltes vegades quan el metge ens prescriu un medicament o la farmàcia ens recomana un determinat abordatge d'un símptoma, que a vegades no fem cas als dies de durada que ha de tindre, per exemple, aquest medicament.
Doncs la primera xerrada serà dimecres que ve a dos quarts de sis de la tarda a la Federació Obrera. No cal que feu inscripció prèvia, simplement hi podeu anar. És accés lliure per tothom i es parlarà del dolor.
I continuem parlant, en aquest cas, de la Creu Roja, que té activat el servei de pernoctació, especialment aquests dies enrere en què hi havia onada de fred. De fet, el servei funciona tot l'any per atendre persones sense llar, però ara, amb l'onada de fred que hi ha hagut, és quan el servei ha estat especialment alerta per poder atendre les persones que ho necessitaven.
El servei està a l'edifici Josep Maria Sales. Té quatre llits, també hi ha dutxes, servei de bogaderia i es dona l'esmorzar i el sopar a les persones allotjades. És una acollida temporal. Els usuaris els detecten i els arriben als serveis socials de l'Ajuntament i, com dèiem, des de, pel que hem sabut, pel que ens deia la Creu Roja aquesta setmana, des de l'inici de vacances de Nadal i fins a aquesta setmana, estan fent servir aquest servei dues persones. Eduard Vides, coordinador de la Creu Roja del Baix Llobregat Centre, ens ha explicat com funciona el servei.
Ara estem una mica més proactius, receptius i també amb protecció civil i serveis socials, mitjançant una derivació, en el cas que es doni la circumstància, es deriva la persona i nosaltres fem aquest acompanyament, acompanyem la persona i la llotgem durant els dies que s'acordin. En principi són 3-4 dies, però també és prorrogable, tot això es va valorant, quan van passant els dies...
Però és veritat que en aquestes circumstàncies més especials, com és aquesta onada de fred que estem passant, la continuïtat està garantida. Segons la Creu Roja, ara mateix a Molins de Reia hi ha entre 10 i 15 persones sense sostre que dormen al carrer i també ens deiem que més de la meitat han passat pel servei de pernoctació de la Creu Roja.
La secció de senderisme del CEM fa una sortida el diumenge al Garraf. És una caminada des de la població de Garraf fins a Sitges, uns 14 quilòmetres a nivell fàcil. A través del GR 92 recorreran part de la façana litoral i passaran per diferents pedreres, masies, una ermita i un mirador. S'aturaran a fer dinar de Carmanyola abans d'arribar a la cimentera de Vallcarca, dins el massís del Garraf i després tornaran cap a casa.
Jesús Jiménez, membre de la secció del sandalisme del CEM, destacava que aquesta és una sortida per un parc natural, però que té alguns elements que no són propis, un espai natural protegit. Que és un parc natural, que agafa Garraf i el parc de Olèrdula, està en un món de contradiccions, perquè tot i ser un parc natural, que tots sabem que hi ha multitud de pedreres, urbanitzacions, vies de comunicació, xarxes elèctriques, antenes, etcètera, etcètera. O sigui que entrem...
veiem aquesta explotació del medi natural que els homes necessitem fer i a vegades potser siguin per excessiu. Doncs la sortida és diumenge, i van a Motocar, i les inscripcions obertes avui a la tarda encara al local del SEM de dos quarts de set a dos quarts de nou.
I aquesta setmana també hem parlat de l'últim número del LLAS, que té com a eix central les iniciatives solidàries de la Vila. Repassa diferents projectes solidaris al LLAS, que es trenen endavant aquí a la Vila, a través de diferents entitats, que tenen per objectiu millorar la vida d'altres persones. La revista repassa temes com, per exemple, l'últim Premi Josep Maria Sales, la campanya Posa la gorra o iniciatives vinculades a persones amb discapacitat.
També repassant les notícies de l'últim mes, hi ha novetats vinculades a escriptors de la vila i hi ha un article d'opinió de les Eures on denuncien el canvi en el servei de ginecologia del CAP i es fa un repàs a l'evolució del servei de salut sexual a la vila. Allà és revista mensual i que, per tant, dona un tractament de profunditat als temes que tracta per anar més enllà de l'actualitat més estricta. En parlàvem amb el periodista i director de la revista Allà és Roger Castillo.
Parla de moltes coses i la majoria es parla de tal manera que d'aquí no l'agafis només ara, sinó que l'agafis al mes de març i continuï tenint vigència d'interès, en tant que hi pot haver conversa reposada, hi pot haver explicació d'un projecte, parlant amb les persones que en són responsables i, per tant, en forma de reportatge que et pugui portar més idees de la que potser a simple cop de titular acabes veient. Llavors jo crec que són temes d'interès, diguéssim. La majoria de temes que es plantegen al llaç amb el format que fem actualment, jo diria que conviden a ser reposats o a llegir-se quan
em pertoqui sense cap mena de pressa quan t'arriba el llaç a casa quan el vas a comprar. Doncs el llaç cal poder comprar a les llibreries amb preu de 4 euros i mig. El proper número sortirà a finals de gener, abans de la fira.
I abans d'acabar, només un parell de coses de punt d'activitats al Museu del Renaixement, perquè demà hi ha activitat a les 10 del matí i hi ha una activitat familiar amb la remolina al museu. El preu de l'activitat és de 5 euros pels adults i 3 euros pels infants a partir de 5 anys. Els que tenen menys d'aquesta edat no han de pagar. 5 euros adults, 3 euros als infants a partir dels 5 anys.
I també demà, al museu, a dos quarts d'una del migdia, a dos quarts d'una del migdia, hi ha una visita guiada a la col·lecció del Museu del Naixement. És una visita gratuïta que s'inclou dins el preu de l'entrada. També aquest cap de setmana, Últimes funcions dels Pastorets, demà i demà passat, a les sis de la tarda a la Peni, el fomentament propostes cada dia, avui Molins Night Cabaret, demà concert Tribut a Estopa i diumenge a Ball. Res més per part nostra. Punifinal a l'informatiu. Tornem dilluns. Bon cap de setmana.
Ràdio Molins de Rei. La ràdio nostra. Ràdio Molins de Rei.
Avui mil persones necessiten sang a Catalunya. Aquests dies et necessiten més que mai. Vine a donar sang. Entra al web donarsang.gencat.cat i consulta els hospitals o les campanyes mòbils de donació. Moltes gràcies.
Els divendres, Faves Tendres. Música a la carta. Demana la teva cançó. Els divendres, Faves Tendres. Te la busca, te la troba i te la posa.
El divendres, fames tendres, amb Judit Herrera. Això m'agrada, eh? Cada divendres, de 5 de la tarda, 9 del vespre, a Ràdio Molins de Reis.
Saluta a tots, gent de bé. Jo necessito saber quants són els pastorets que tant parleu. Ai, Déu d'Israel, un monstre! Parla, parla, resolut. Miri, senyor Dimoni, els pastorets fan 130 anys i el dia 10 i 11 de gener els podràs venir a veure. I com puc aconseguir les entrades? Ai, Dimoni, com passió? Mira, és molt senzill. A través del web Entràpolis o bé al web pastoretsdemolins.cat. Miserables, allà ens veurem. Ai...
Ràdio Molins de Rei. Benvingudes i benvinguts. Un divendres més Parlem de Còmics a Ràdio Molins de Rei. Gràcies per acompanyar-vos en aquest passeig que ens agrada fer pel món dels TVOs, les historietes, les novel·les gràfiques o, com també se'l coneix, el nouè art.
El control tècnic del programa i garantim que funcioni a la perfecció. Hi tenim l'Eli Arjona. Moltes gràcies per ser una setmana més. Després dels dos especials d'una hora que hem dedicat durant aquestes festes, recuperem el nostre horari i extensió habituals amb el 16è episodi de la temporada i ho fem a punt per parlar d'una obra que ens toca de prop. Ara escoltareu per què.
i una obra que, com ja vam dir la setmana passada, ha estat una de les nostres millors lectures de 2025. Estem parlant de la SEAT, Motor de Llibertat, publicada el passat mes de novembre, editada per l'Ajuntament de Barcelona amb la coordinació editorial de Crític, i escrita pel Jordi de Miguel i il·lustrada per la Cristina Bueno, dos autors amb qui ja tenia especial interès per parlar de la seva respectiva tasca envers el còmic, l'un per reivindicar el còmic des de la premsa escrita,
Fins demà! Fins demà!
O sostres, escrit i dibuixat per ella mateixa i publicat per Cleneta el 2012, entre d'altres obres. La Cristina estarà un temps apartada d'entrevistes i presentacions, però tenim el telèfon en Jordi de Miguel. Aquí sabem que estem esgarrapant un temps d'or en la seva feina de periodista freelance, així que li agraïm doblement la seva predisposició per xerrar una estona amb nosaltres. Moltes gràcies, Jordi de Miguel, per atendre la trucada i permetre'ns de parlar de còmics amb tu.
No, vosaltres, Pau, per favor. Doncs serà un plaer, jo crec que sí, però a més serà un plaer perquè per entrevistar-lo com cal, avui m'acompanyen aquí a l'estudi dos dels protagonistes d'aquesta història, dues persones que vaig descobrir com a molinengs, gràcies precisament al Jordi, que són el Francesc Prieto i la Pilar Gómez. Molt benvinguts i gràcies per prestar-vos a parlar d'aquesta obra. A tu. A tu.
Serà un plaer, jo crec que entre tots tres anirem fent allò, llançant propostes al Jordi, a veure com podem donar ressò a aquesta obra, que per nosaltres ha estat una de les millors lectures. Ara, deixeu-me que posi una mica de biografia per posar en context els oients i les oients, i correju-me tots tres el que m'hagi de corregir.
Llenço en Jordi de Miguel i Capell, és periodista especialitzat en còmic, literatura i memòria històrica. És responsable de Comunitat del Crític, mitjà de comunicació especialitzat en periodisme d'investigació, impulsat per la Cooperativa de Periodistes Crítics. S'encarrega de la gestió diària de les xarxes socials i també elabora continguts, especialment en l'àmbit de la cultura.
És col·laborador d'altres mitjans com Públic, Panenca, Altair Magazine, Directa o El Diari Ara, per exemple. Forma part del col·lectiu de periodistes Contrast, amb el qual va guanyar el Premi Montserrat Roig en la categoria de promoció de la investigació periodística en l'àmbit dels drets socials i l'acció social a Barcelona, de l'any 2018 pel webdoc L'antídot de la Soledat. És autor del guió de tres novel·les gràfiques, Homenatge a Catalunya, adaptació de la novel·la del Jos Orwell, publicada en castellà per debate i en català per rosa dels béns l'any 2019.
i que llavors tenia un dibuix de l'Andrea Lucio, i també és guionista de dues obres publicades amb l'Ajuntament de Barcelona, Històries de la model, il·lustrada per Susana Martín, i aquesta que ens porta avui aquí, la SEAT Motor de Llibertat, una lluita obrera a la Barcelona antifranquista, amb el grandíssim dibuix de la Cristina Bueno, ara en parlàvem fora de micro amb la Pilar, que és un dibuix que ens encanta.
Vaig acabant, eh? El Francesc Prieto Rius és fill d'un antic treballador de la SEAT, és historiador, és fotògraf, així com col·laborador d'aquesta casa a la tertúlia dels dimarts del Bon Dia i Bon Hora. I la Pilar Gómez García és ex-treballadora de la SEAT i mestra, ja jubilada, d'institut, a més de tots dos, dos dels principals protagonistes d'aquesta història que comentarem avui. No m'enrotllo avui, no sé si m'heu de corregir, Jordi. M'heu de corregir una cosa? Ah...
Una mínima, no. Jo ja no duc les xarxes que deies a Crític. Més aviat em centro, ho fa una persona encara molt millor que jo, no era difícil. Ara el que jo em centro allà és en fer projectes d'aquesta mena com el còmic de la set que comencem avui. Ens agradarà que parlis d'això, d'aquests projectes, perquè ens agradarà que n'hi hagi molts més com aquest.
Poseu-vos còmodes tots tres, jo espero Jordi que tu estiguis ben còmode, ells dos els veig prou còmodes, perquè tenim moltíssimes ganes de parlar d'aquesta obra. Jordi, començo amb tu, diguem com a pare d'un dels pares de la criatura, i com sempre que convidem algú que acaba de publicar una obra, la primera pregunta és obligada, què trobaran els lectors i les lectores a SEAT Motor de Llibertat?
Bé, doncs trobaran un viatge per la història i un viatge pel barri de la Marina.
que és allà on la fàbrica SEAT es va instal·lar, es va instal·lar la zona franca, la factoria, el 1950 es va començar, es va instituir la SEAT i es va començar a edificar la factoria, i com et dic, al barri de la Marina, perquè un quilòmetre i mig més enllà,
Més endins es va construir el barri on viurien molts dels treballadors que van treballar a la SEAT i que va constituir una mena de colònia industrial moderna al vell mig de Barcelona i el còmic és això, és un passeig per aquest barri, pel que queda de la memòria de la SEAT en aquest barri
I alhora un passeig per la història i sobretot per les lluites obreres que van transformar o van impulsar la lluita antifranquista a partir de les reivindicacions que van fer dins de la fàbrica.
M'agrada com ho dius i m'agrada també com ho diu el còmic quan diu que estàs repassant la relació de la SEAT, de la Sociedat Espanyola d'Automóvils de Turisme, que neix com aquell vaixell o aquell buc insígnia d'un règim que buscava...
que la comunitat internacional, i aquí corregiu-me també, m'hiro el francès com a historiador, que buscava jo una mica el vistiplau de la comunitat internacional en la creació d'aquesta empresa. I com aquests mecanismes de control, i tu parlaves d'aquesta colònia industrial, colònia empresarial, quasi com les històriques del Baix Llobregat, les colòniers del tipus Colònia Güell,
que veni d'això, o sigui, aquest model de paternalisme industrial, oi?
Sí, sí, Francesc. No, que realment la creació de l'empresa CEAS, que venia de l'intent de fabricar cotxes a l'època franquista que va començar als anys 40, va ser una idea del País Basc, del Burquijo i tal, al final es va decidir de muntar-ho a Barcelona per una sèrie de raons, perquè era més proper a Itàlia...
perquè el nivell dels treballadors era més alt que, per exemple, que a Madrid. Tot sigui dit que tots els informes deien que els millors operats eren els treballadors bascos del País Basc. El que passa és que quedava lluny d'Itàlia. Bé, ja es va decidir i tal. Van estar estudiant quin cotxe fabricarien, van estar a punt de fabricar un Morris i tal. Al final es va decidir el model del 1400 de la Fiat, perquè era el cotxe en aquells moments més...
avantguardista que hi havia d'aquest nivell a tot Europa, i per crear la SEAT van posar diners per entendre'ns, la Fiat, i, per exemple, el Congrés dels Estats Units. Tota la secció de premsa es va fer perquè els americans van posar diners per crear la SEAT. És a dir, el VanCurkij, la Fiat, el Congrés americà, etcètera, etcètera. I va ser la primera empresa...
de caire modern a tot Espanya. El còmic, de fet, ho explica molt bé, ara Jordi, torno a donar la paraula, ho explica molt bé, això que deies, Francesc, amb aquesta reticència que tenia el Franco de situar-la a Barcelona, perquè ell hagués preferit que fos a Madrid, i explica molt bé el per què acaba a Barcelona. Una mica el que he llegat amb el còmic. Més que el Franco, i tal, és que hi havia una baralla. La primera idea va ser del País Basc. El que passa és que la Segona Guerra Mundial no va donar peu a que es pogués muntar tal...
Hi havia moltes possibilitats. I al final es va decidir que fos Barcelona, primer pel nivell de teixit industrial de Catalunya, del nivell dels treballadors. La que es va descartar de seguida va ser Madrid.
I pensem en una cosa, que el mateix fundador de l'empresa Seat, el José Ortiz de Chaué, als anys 70 li van dir que el que és actualment Martorell, que ho muntés a Saragossa.
I el José Luis de Chagüey va dir que de Catalunya no es movia. I per això tenim l'alturell. Jordi, reprenent el fil del que dèiem, aquesta reivindicació que fa el còmic, i tu parlaves d'això, d'aquesta colònia empresarial, com ho reivindiques o com ho busques reivindicar-ho en el còmic?
Això, com vam fer amb històries de la model, el còmic que comentaves que és el primer d'aquesta col·lecció de l'Ajuntament de Barcelona, Barcelona en memòria amb vinyetes, de la mateixa forma, recollint els testimonis de gent que la va viure de prop. Diguéssim que jo només soc una mena... Ja faig el periodisme en format còmic, soc una mena de mèdium que només posa el micro...
davant dels testimonis que millor poden explicar el conjunt del fenomen que vol retratar aquesta història, aquest còmic, i evidentment després donant-li forma. Però bàsicament són entrevistes i després context històric. En el cas d'Històries de la model ho fèiem a partir del...
d'un passeig que fèiem amb un historiador, amb el César Lorenzo, i en aquest cas, a partir de la documentació extensa que hi ha sobre la història de la Seat. Ara parlarem de la documentació, que crec que aquí juguen un paper important la Pilar i el Francesc, però això, ressaltant el que deies ara, també com ho lligues a través d'aquests testimonis, en aprofundir en la importància del que va acabar sent aquesta vaga, aquesta vaga de l'any 71,
i que va una mica transcendir, més enllà del que era la pròpia empresa, de la pròpia fàbrica, i que va tenir un efecte contagi per estimular altres mobilitzacions obreres.
Sí, lògicament... Digues, digues. Sí, el còmic són 96 pàgines, no et dona per molt més per explicar tots els capítols transcendentals que va viure la Seat i el moviment obrer també dintre de la fàbrica. S'explica que als anys 50, a finals dels anys 50 i a les primeres vagues, als anys 60, a finals dels 60, 67 també...
També n'hi va bé, però és veritat que el 71 va marcar un punt d'inflexió i és aquí on nosaltres anem portant el còmic cap a aquests esdeveniments que malauradament van provocar, a més de molts ferits, la mort d'un dels treballadors en vaga aquell 18 d'octubre del 71, l'Antonio Ruiz Villalba.
Ara entrarem en això de documentació, que crec que ha sigut molt important i a més es percep molt en el còmic, però com neix el projecte? És a dir, després ja ens has dit que forma part d'aquesta col·lecció Persona Memòria amb vinyetes, però com neix aquest projecte dins d'aquesta col·lecció?
Nosaltres, després d'aquella bona experiència a Crític, donant-li voltes a noves propostes que creiem que podien funcionar, dintre d'un llistat de diversos temes, aquest era un dels que més destacava. Creiem que falta molt...
de lluita obrera per traslladar el món dels llibres, de la literatura, del còmic... És bestial, com hi ha un forat aquí molt bèstia. I creiem que valia la pena explicar una història de Barcelona, però explicar també una història del seu moviment obrer, no?
Molt bé. Jo, finalment, ja dic, en el programa que vam fer, el repàs de les nostres lectures del 2025, el que vaig destacar és que per mi és un còmic que entra en la categoria del que jo li dic necessaris. És a dir, una obra que té un valor, diguem, més enllà del valor documental i històric que el té, és una d'aquelles obres, i ara admiro la pila,