Aquest programa es demet fora del seu horari habitual.
Bon dia! Us saludem des del programa setmanal PICAMA, magatzim sobre salut relacionat amb els hàbits saludables i el tractament i prevenció del càncer de l'associació Prevenció i Informació Càncer Molins, PICAM, associació de pacients al servei de pacients.
Avui entrevistem a la Berna Moreira, presidenta de la nostra associació Prevenció i Informació Càncer Molins, PICAM. La Berna és també monitora especialitzada en marxa nòrdica, a més d'altres coses, eh? Però avui ja ens parlarà de la segona Oncomarcha.
que es titula Un pas per la vida i que es farà el dissabte 21 de març de 2026, o sigui aviat, pels entorns de l'Hospital de Bellvitge a favor de l'Institut Català d'Oncologia. I ara ella ens explicarà tot el tema. Bon dia, Berna. Bon dia, Berna. Bon dia i moltes gràcies per entrevistar-me. Gràcies, gràcies a tu, Reina. Aviam, Berna, tu ets l'ànima darrere del programa Un pas per la vida.
Com neix aquesta iniciativa d'introduir la marxa nòrdica en l'entorn oncològic i per què és tan vital per als pacients? Bé, aquesta és una bona pregunta perquè va ser tot fruit de la casualitat. Vosaltres sabeu que aquí a Molins de Rei
Des del 2015 nosaltres estem fent la marxa nòrdica. De fet, venci pioneres aquí a Molins de Rella a iniciar la marxa nòrdica. I sobretot perquè ens van dir que anava molt bé per la part de l'infedema.
I per la recuperació, que molts pacients era un exercici que no era pas massa fort, la seva base és el caminar, malgrat que la marxa nòrdica no és caminar amb bastons, sinó és impulsar-se amb bastons, que aquí hi ha una gran diferència. I...
Nosaltres vam anar fent, sempre hem passat el nostre programa a l'Institut Català d'Oncologia, ja sabeu que nosaltres tenim conveni amb aquest hospital des dels inicis, o sigui, nosaltres vam començar ara fa 22 anys. En el 2004, penso que hi era maig, penso que des del 2005, des de gener, tenim conveni amb l'Institut Català d'Oncologia perquè sempre els va agradar el nostre projecte.
El fet és que en els hospitals, com a l'ICO, neix també el programa del pacient, neix el programa d'humanització dels hospitals. I amb això l'ICO va fer tota una reforma en una de les seves sales, que és l'espai d'Homun,
que no sols pretén ser un espai, sinó també fer activitats, xerrades, per la millora de la qualitat de vida del pacient oncològic.
Això també va molt dirigit als supervivents, a les seqüeles que poden tenir de la malaltia. En una d'aquestes, ara farà dos anys, vam veure que continuàvem fent la marxa nòrdica i ens vam proposar, si no volíem ser voluntàries, fent marxa nòrdica pels pacients a l'Institut Català d'Oncologia.
I d'aquí neix el programa Un pas per la vida, que no sols pretén donar marxa nòrdica als pacients o supervivents de manera que millori el seu estat físic i anímic i que hi hagi una convivència, sinó també crear voluntaris
dins d'aquests propis pacients o supervivents que vulguin aprendre la marxa nòrdica i ensenyin a altres pacients. I aquest és el programa Un pas per la vida. Dins d'aquesta iniciativa...
És com quan fem una activitat relacionada per recaptar fons per aquesta humanització de l'hospital, per les activitats aquestes que afavoreixen tant als pacients. I neix un comarxa dins d'aquest programa, que és una marxa nòrdica popular,
que intenta senzillament imitar o donar a conèixer el recorregut que els pacients fan quan fan els dilluns la marxa nòrdica. I fem el recorregut més llarg, que surt des de l'Hospital de Belvitge, des de l'aparcament dels treballadors,
Dóna la volta fins al, com es diu, per allà a l'estadi de l'Espanyol, allà hi ha el pont d'aquell de Cornellà, i dóna la volta per allà i passa per Can Comes, que és el parc agrari, on està el parc agrari,
i torna cap a l'inici. Déu-n'hi-do. Quants quilòmetres? Set i mig. Déu-n'hi-do. No, no són pas masses, però és una bona caminata. Llavors, les persones poden anar tant amb bastons com poden anar sense bastons. Vull dir...
Jo et volia preguntar sobre això, més enllà de la tècnica dels bastons, què veus en els ulls dels pacients quan surten a caminar? Com canvia la seva relació amb la malaltia a través d'aquest exercici?
Bé, aquesta caminata, precisament, com que intenta reflectir el que estava dient, el que fem, quan han fet la primera vegada 7 quilòmetres i mig, és un repte, perquè moltes no ho havien fet mai...
hi ha persones que no havien fet mai exercici, llavors és un empoderament. He pogut fer aquest set quilòmetres. És el mateix. Però a banda d'això, quan comencem a fer marxa nòrdica, comencen sempre amb molta il·lusió i amb molta esperança.
Perquè, clar, cada vegada els oncòlegs, sobretot, i el personal mèdic els està dient que l'exercici físic millorarà el seu estat, no? Llavors comencen amb molta esperança i, de fet, amb molta il·lusió. Ara mateix tenim un grup que ha començat, els he fet aquest mes el taller d'iniciació, i perquè, bé, després ho explico, si de cas...
Els hem fet el taller d'iniciació, que són dos dies, i avui han fet la seva primera caminata, que és molt curta, és un quilòmetre s'hi arriba, i han quedat encantats, no? Sí, perquè és la primera experiència d'una persona quan agafa els bastons per primera vegada, realment per començar...
a caminar, a practicar, és tot nou, no? És tot nou, no? I al principi comencen a anar i queden un poc i tal, i quan veuen que s'hi poden i que van i se van sortint, doncs això els anima moltíssim i comenten i...
I res, o sigui, estan il·lusionats. Perfecte. Escolta'm, el pròxim 21 de març celebrareu la segona Oncomarxa. Per a qui no la conegui, amics, per què diem que és molt més que una simple marxa nòrdica popular? Quin missatge voleu enviar a la societat de Molins de Reis?
Molins de Rei dels seus entorns, eh? Molins de Rei, sí, exacte. Però ella, com que és una crac de tot això, ella ens ho explicarà per Molins i per les Rodalies. Sí, per Molins i Rodalies, exacte. Per l'àrea metropolitana. Exacte, exacte. Sí, mira, sí que és més que anar en comarxa, com us estava dient, perquè nosaltres el que...
El que volem donar a entendre amb aquesta oncomarxa és mostrar el que fem amb els pacients. I no sols amb els pacients, perquè és un grup obert tant a pacients com a cuidadors. O sigui, els pacients poden venir a practicar-ho amb els seus cuidadors. Perfecte.
també volem mostrar l'esforç que fan no és el mateix estar sa i bo i caminar cada dia i tal que quan estàs en plena quimio o tractament, el malcançament en fi, que es fa més dur i
I moltes vegades no es mouen perquè, oi, després, no? I volem demostrar que s'hi poden. I volem transmetre aquest missatge a l'àrea metropolitana, que si es pot. Exacte. Que volem mostrar l'esforç que fan, volem mostrar el que... Doncs això, no? Una mica que es posin a la seva pell en fer la marxa nòrdica, no?
I després també volem demostrar que l'ICON no és un lloc aquí, en el Baix Llobregat, que està allà... Mira, és a l'hospital que ens toca anar quan estem malalts o quan tenim càncer o alguna malaltia hematològica. No, és una entitat més, molt gran, que ha d'estar integrada en la nostra societat i en el nostre dia a dia per viure-hi.
Perquè en aquest programa que està dins d'un programa més gran que es diu El fil de la vida, la malaltia, la mort, la felicitat, l'alegria, són part de la vida. Llavors no podem donar-li l'esquena.
No, per descomptat. Llavors, el que volem donar a entendre és que ha de formar part del nostre dia a dia, que ha d'estar allà i que avui som nosaltres els que fem marxa nòrdica, els pacients amb els seus cuidadors, i demà pots ser tu el que estiguis aquí, perquè forma part de la vida de tota persona.
Ojalà tots n'esquéssim i ningú tingués cap malaltia mai, no? A banda, potser, d'on han constipat. Però, no, malauradament no és així. I s'ha d'acceptar. I bé, aquesta és la iniciativa, el missatge que volem donar, i també que aportin el seu granet en aquesta causa, no? Això, estimat oients, si la tinguéssiu davant, els ulls li parlen. I per què els ulls li parlen? Perquè li surt del cor. Està clar, està clar.
Gràcies, sempre tant. Tan amables. Tots els beneficis van destinats a l'Institut Català d'Oncologia. En quins projectes concrets o millores per als pacients es tradueix aquest suport que reben a través de l'Oncomarcha?
Val, mira, jo us diré, els beneficis que podem tenir com a màxim, només ho podeu multiplicar. L'oncomarxa està feta per 150... O sigui, poden participar 150 persones...
per 15 euros. Els beneficis que es poden treure com a màxim són 2.250 euros. Amb això no és pas massa. No. No és pas massa. L'any passat es van recaptar 1.755 euros. I això va destinat precisament en aquest programa...
que és d'humanització dels pacients. O sigui, per coses que es creu que milloraran la seva qualitat de vida. D'acord? Sí, sí. I en què? Doncs a vegades pot anar destinats a la part de biblioteca que hi ha amb llibres o revistes, senzillament.
perquè va molt bé, eh? Qui no ha anat a un... Bueno, no ho sé, ha estat allà a la quimio i veu una revista, doncs diu, a vegades aquesta revista s'ha de pagar, o un llibre, no? Que està passant per l'hospital. A vegades són donacions, però a vegades es fan tallers de lectura, d'una lectura específica i potser poden anar allà
Altres programes que poden anar, si hi ha voluntaris que necessitin que hi hagi despeses que s'hagin de pagar, com el transport o aquestes coses, doncs potser van en aquests voluntaris. Compteu que hi ha voluntaris que fan coses molt maques.
des de ioga, fisioteràpia... Són coses que realment milloren l'estat anímic dels pacients. I tant, psicoterapia... Arteràpia i tal. Tot això a vegades produeix aquesta mica de despeses a les que van destinats aquests... Ja veieu que els beneficis aquests són pocs, però és una partida que va...
Ja hi ha altres entitats, molt més grans que nosaltres, amb molta més capacitat que nosaltres, que recapten milers d'euros que sí que van destinats a la investigació, com ara fa poc hem tingut la de TV3.
que directament a la investigació presentant projecte. Precisament, vull dir, i aprofito aquí, que nosaltres d'alguna manera també participem
donant suport a algun dels projectes que té l'ICO i que ha presentat en el programa aquest de la TV3 i que nosaltres donem suport i especialment amb la doctora Roser Velasco que és una gran investigadora de totes les parts que són les neuropaties associades al procés oncològic
I, bueno, m'he sortit de tema, però volia... Era molt interessant el que has dit. Com sempre, una organització com aquesta no seria possible sense teixir xarxes.
Quins són els companys de viatges, empreses, institucions que fan costat a Picam i a l'Oncomarxa per a garantir que cada euro recaptat arribi íntegrament a l'ICO?
Doncs, mira, amb això, l'any passat vam començar i aquest any en tenim molts més a veure. Començar un projecte d'aquests, dius, bueno...
Hi ha dues coses. Una, a veure si aconsegueixo una mica de diners per les despeses que poden tenir, que siguin, jo què sé, mireu, és que, per exemple, una de les coses que la gent a vegades no pensa, però és la responsabilitat civil. Exacte. Després tens les despeses dels voluntaris. Mhm.
alguna despesa més, com pot ser algun bany, algun transport, però aquestes són potser les més grans. O després tens que començar a demanar els permisos a l'Ajuntament, perquè passes pel camí de la Ribera, que és per on passem, pertany a l'Hospitalet. I tens que dir toc, toc, hola. Sí, sí, tot, tot, clar.
Passem per aquí. Exacte. Llavors, doncs, el primer col·laborador, la primera persona que treballem és justament amb l'Àngela Durant, però que ja és de l'ICO, de l'Institut Català d'Oncologia, i també amb el doctor Miguel Gil, que sempre ha donat molt de suport a l'oncomarxa, vull dir,
que l'ICO, sobretot, ens dona el primer pas. Diu, sí, feu-ho amb nom nostre, clar, ja que te diguin, però nom nostre, doncs ja comences a treballar en xarxa. Després, clar, vas buscant col·laboradors i un dels nostres col·laboradors que sempre ens ha ajudat és Âltima. Âltima que digui, nosaltres posarem les samarretes
I després, sobretot, que després has de demanar permís, perquè la zona sí que pertany a l'Hospitalet, al Camí de la Marió, però pertany també al Parc Agrari. O sigui que sempre hem tingut el suport i des d'aquí dono un millor de gràcies a tots els col·laboradors...
però sempre hem tingut molt de costat Parc Agrari. Parc Agrari sempre ha estat amb nosaltres. De fet, ara que hem tingut un problema, que és que nosaltres vam començar a fer la difusió i no ens van adonar que hi havia el tema de la pes porcina. I va ser gràcies a Parc Agrari, que ens va avisar sempre que ara no podeu fer-ne difusió encara perquè tenim la pes porcina.
malauradament, bueno, afortunadament ja s'ha obert, però malauradament Molins de Rei ha quedat tancat els camins. Però la zona aquella no. Però aquella zona no, i tenim la gran sort que aquella zona no, que de moment s'ha pot fer. A més, arriba fins a finals d'hospital al principi de Cornellà, o sigui que es pot fer. Altres col·laboradors que tenim...
A l'Hospitalet de Llobregat, la Diputació de Barcelona, perquè no solament per Parc Agrari, que és de la Diputació, sinó també perquè ens deixen el material, les carpes, els bastons de marxa nòrdica per deixar-los...
Qui no tingui bastons de marxa nòrdica podrà venir perquè gràcies als ports de la Diputació que ens deixa els bastons, deixant el DNI li podem deixar uns bastons. Perfecte, perfecte, això.
després a l'Ajuntament de l'Hospitalet es posa l'escenari i les cadires. Però a més a més aquest any resulta ser que l'any passat no ho sabíem i el terreny on posem les carpes, les cadires pertany a TMB.
I TMD no ha dubtat ni un moment en deixar-nos el contacte per sedins el terreny. D'acord? Molt bé. Després hem de donar les gràcies també a Search Food, que posarà l'avituallament, Orbital Graphics, que s'ha de dedicar a fer-nos tot el paper per fer els cartells, per fer la difusió de l'entitat, ens talla els dorsals... Vull dir...
que tot molt bé, el Toy Toy, que ens posa uns lavabos gratuïts, i hem tingut la gran sort d'estar amb un col·laborador nostre, que és el Consorci de Turisme del Baix Llobregat,
que ens ha donat molt de suport en tot el tema de la difusió per trobar persones, per fer més atractiva un comerç. I aquest any, en el nostre carter ja es veu, estan els patrocinadors, que també està la Creu Roja, i el Parc Agrari, i després hem posat l'altra part, que són els col·laboradors, aquelles persones que venen, que diuen...
Nosaltres oferim alguna cosa per sortejos, que hi haurà en aquests anys sortejos, per regals. Els primers 36 escrits tindran un tast de vela al Prat, a l'escola de vela del Prat.
Molt bé. Sí, sí. La Roig Posay participarà també en un lot de productes per sortejar. Ja sabeu que sempre ens ha ajudat amb la pell del pacient oncològic. Recentment vam participar en una de les seves activitats. El Bitxo també. Compteu que el Bitxo farà sorteixer un sopar o un àpat per dos valorat en 130 euros, eh?
que està aquí al Bajorat Estrelladam fa unes visites guiades descompte amb el preu de les visites guiades pels 150 participants que vulguin anar a fer visita guiada amb estats de cerveses
i que això és molt xulo que el Blai sorteja un àpat la Mutxa Macia sorteja un vermut i per exemple que el Tinturer que ja va participar l'any passat l'any passat doncs també fa el sembla que són dos, un descompte ara us manteniria i després tres i un de gratuït i després hem trobat un altre col·laborador
que és Somas Cage, una associació agrícola per recuperar, bueno, amb ecologia, vull dir, amb agricultura ecològica, i també sortejarà una panera de productes de temporada. Queda molt bé.
Torno a ratificar el que he dit abans. A part del cor, i que és una crac, aquí darrere de tot això hi ha una gran feina. Berna persona, Berna presidenta, Berna humana, diguem-li com vulgueu. Això és tot, perquè nosaltres ja sabeu que som un equip i treballem amb equip i tot això, doncs mira, vosaltres ara també esteu col·laborant, no?
perquè hem de fer difusió d'això. Ha de venir totalment d'omplir aquestes 150 places. Jo també volia preguntar on es poden inscriure i de quina manera poden col·laborar si aquell dia alguna persona vol col·laborar però no poden anar a caminar.
Mira, aquí hi ha dues maneres, sabeu? Una és posant-se a la pàgina oncomarcha.org i allà trobaran inscripcions.
si veieu el cartell podeu o us arriba el missatge perquè ens asseguiu a les xarxes o així teniu el com es diu el codi QR que també us porta directament al pagament sí
La inscripció és molt fàcil, però us heu de recordar del vostre correu electrònic i del vostre telèfon. Perquè nosaltres, per aquelles coses de la protecció de dades, no demanem ni noms, ni cognoms, ni res. Demanem, per comprovar la inscripció, demanem el correu electrònic.
Sí, que apunteu-se'l quan us inscriviu. Que no deixem la memòria a casa, que moltes vegades ens passa. També hi haurà un raconet, si us inscriviu, que allà podeu, és com un espai de notes, allà podeu posar el vostre nom. D'acord? Qui el vulgui posar. Però és una cosa voluntària. Perfecte. Molt bé.
Molt bé. I després, bueno, poso això per Oncomarxa. Qui tingui un dubte, doncs me pot enviar un WhatsApp al 672 021 403. I a l'horari de l'Oncomarxa, doncs a les 9 començaran les inscripcions. Molt bé.
I més o menys a l'arribada, compteu que són dues hores, arribarem cap allà a les dotze i mitja, perquè són set quilòmetres i mig, quatre quilòmetres cinc per hora, doncs cap a les dotze i mitja a la una acabarem, però nosaltres entre aquest recollim i tot estarem allà fins les dues. Molt bé.
no sé què dir-vos bé, és que tota la informació sobre el recorregut, els premis, els regals, tot això està a la pàgina web d'oncomarcha.org. Molt bé, perfecte.
I volia donar des d'aquí les gràcies, un millor de gràcies, al marit de la Mercè Sayers. Ah, Alfred. Alfred, que ha sigut el gran artífice del disseny de la Oncomarxa, del cartell de la Oncomarxa. I des d'aquí li vull donar un millor de gràcies.
ens ha fet un cartell preciós, que té molts colors, i que em deien els metges, és que no passa desapercebut. No, no. És molt maco, sí. És molt maco, algú li deu semblar, oi, és molt estrident, però clar, hem de pensar que la majoria de pacients tenim pèrdua de... com es diu, de... De visió. De visió.
No, de visió, no, carinyo, de percepció, no? No ens en recordem de les coses. I la gent, els pacients, quan van pels passadissos de l'hospital... Sí, l'he vist, l'he vist. Quan van pels passadissos de l'hospital, compte que van sols pensant amb el metge, amb les seves preocupacions i tal. Exacte. I quan veuen el cartell, és que no poden, no es pot passar sense veure'l, perquè els colors són tan llamatius...
que el que fa és que no sols no el veuen, sinó que els colors són tan vius i tan alegres que és com una infusió d'alegria als ulls, no? T'ha crida. Jo, quan l'he vist, he pensat en això. Això és un reclam d'alegria per tu mateixa. Exacte, i ens mira molta alegria. Perquè sí que és veritat que quan estem així necessitem algú que ens doni això, una empenta. Bé.
Per acabar el programa, sempre demanem a la persona entrevistada una cançó que li dediquem i una frase que t'hagi motivat, o bé un llibre. Quina frase o llibre ens portes, Berna? Doncs, mira, la frase... doncs la vaig estar buscant una miqueta, a veure què dic i tal, en plan eslògan. Diu, el càncer ens pot prendre moltes coses.
però mai ens prendrà la capacitat de caminar junts per un futur millor. Perfecte. Escolta'm. Molt bé, Berna. I la cançó és Camins de Sopa de Cabra. Molt bé. Estupendo. Moltes gràcies.
Bé, fins aquí el programa d'avui. Agrair l'entrevista a la Berna Moreira i rebeu una salutació de tot l'equip del programa. L'Anna, jo mateixa, la Marissa, les companyes que també col·laboren per fer les entrevistes, la Eli, en aquest cas el David, avui que està en el control de so, i com no, a Ràdio Molins d'Ardell. Fins la pròxima setmana, dos quarts d'una. Que tingueu molt bona setmana. Sigueu feliços. Adéu.
Fins demà!