PICAMA
Bon dia! Us saludem des del programa setmanal PICAMA,
bagatgin sobre salut relacionat amb els àmbits saludables
i el tractament i prevenció del càncer
de l'Associació Prevenció i Informació Càncer Molins-PICAM,
associació de pacients al servei de pacients.
Avui tenim amb nosaltres a la Verna Moreira,
presidenta de l'Associació Prevenció i Informació Càncer Molins-PICAM,
i a Utilia Mingorance, infermera,
que ens parlaran de la 14a trobada de la Fundació Espanyola de Càncer de Mama,
FECMA, que es va celebrar els dies 19 i 20 del passat mes de juny a Santander.
Bon dia, Verna! Bon dia, Oti!
Bon dia!
Bon dia! Moltes gràcies per haver-nos invitat a parlar sobre FECMA.
Gràcies a vosaltres per haver vingut.
A vosaltres, per haver vingut, exacte.
Exacte, exacte.
A veure...
Moltes gràcies per invitar-me.
Faltaria més, Oti.
A veure, expliqueu-nos,
en què va consistir la 14a trobada de FECMA
que es va celebrar els dies 19 i 20 del passat mes de juny a Santander?
Qui vols que comenci?
Como tú quieras.
Exacte. Vols començar tu, Oti?
No, perfecto. Mira, esta reunión es una reunión para compartir vivencias, información y experiencias
de la estrategia relacionada con el cáncer de mama.
Y, bueno, son diferentes asociaciones de toda España, de las comunidades de toda España,
y se reúnen allá para hacer un poco de información de todo lo que se va haciendo durante todo el año.
Eres muchísimas asociaciones, ¿verdad?
Sí, sí, un montón. La verdad es que yo era la primera vez que asistía
y me quedé impresionada porque sí que somos bastantes asociaciones
y la verdad es que da gozo de que nos impliquemos tanto las mujeres
cuando hemos padecido un cáncer de mama, que a veces nos quitamos del medio
porque estamos deprimidas o estamos un poco dolidas por lo que no ha tocado
y realmente a veces es necesario expresarlo y la gente, pues, muy bien.
Me gustó muchísimo la reunión y realmente le doy las mil gracias a la Verna
por haberme invitado a ella.
Ay, tan triste.
Por favor. Oti, además eres parte de la entidad
y parte del equipo de Dragon Boats, por favor.
Gracias, gracias.
No sé si quieres añadir un poco más, Verna, porque...
Bueno, solamente añadir, voldría afegir que es una trobada.
Es una trobada de las entidades que están a toda España.
Llavors, también hemos de agrair a FECMA, a la organización,
que cada año nos instalamos en un hotel maravilloso,
on preparar, pues, a banda de l'assemblea de FECMA, que la fem,
doncs, una...
Bueno, un...
Com un soparet, una cosa freda,
però que això dona oportunitat de compartir idees,
el que cada entitat ha estat fent durant l'any,
com cada comunitat
té, veus, diferents maneres d'expressió, no?,
de conviure amb el càncer.
Sí, sí.
Hi ha coses bones, coses dolentes,
tens l'oportunitat de comparar.
D'intercanviar, en certs.
Sí, i d'intercanviar.
I en aquest sentit, doncs,
és una meravella poder intercanviar,
perquè sempre és enriquidó.
Oh, i tant.
A més, el paratge, doncs, és meravellós.
Santander és una ciutat que us la recomano molt.
Sí.
És molt acollidora.
El Cantàbric ja sabeu que és molt maco.
La temperatura és excel·lent.
Ideal.
És ideal.
I, a més a més, l'encontre es troba dins de la universitat,
dels cursos de la Universitat Menéndez i Pelayo,
dels cursos d'estiu,
i es fa amb un paratge també meravellós,
i inolvidable, com és el Palau de la Magdalena.
Ara, ara.
I això, doncs, la veritat és que val la pena,
sols per visitar-ho,
ja val la pena també anar-hi, no?
Però també les xerrades que es van fer,
ja que dic que són l'últim de l'últim.
És un resum una mica posat del que han hagut
en els últims congressos internacionals científics,
com és ASCO, ESMO,
i després també coses del propi Sistema Nacional de Salut.
Això és tecnologia puntera, vamos.
Sí, saps?
Totalment.
Sí, i més que tecnologia, doncs, avanços.
Avanços que hi hagi dintre de la tecnologia
o dintre de la investigació.
Ah, exacte.
I de l'aplicació dels nous tractaments, també.
Ah, molt bé.
Bé, ara, la que ho vulgui contestar,
m'és igual.
La pregunta.
Quines entitats varen participar?
Bé, això ja ho hem contestat una mica.
Ja heu vist, ja heu vist.
Quedarien les dues primeres, ja les has dit.
Sí, hi ha entitats de tot Espanya.
Des de l'ho hem de donar gràcies a l'entitat de Santander,
que és la que cada any organitza,
i que la seva presidenta és també la presidenta de FECMA.
FECMA són les inicials de la Federació Espanyola de Càncer de Mama.
I comptem que van haver-hi ja des de les entitats,
jo no me'n recordo dels noms, em perdonareu,
però des de tot el nom, tot el nord de...
Home, Déu-n'hi-do.
Sí, des de l'associació Àgueda,
que és de Múrcia,
l'Amiga,
l'associació Alba,
vull dir...
Moltíssimes.
El que no les esmenaré totes,
però, per exemple, nosaltres mateixes
vam compartir taula
amb l'associació basca
i l'altra, quina era,
Oti, que no me'n recordo.
La de Galícia.
La de Gallegó.
Molt bé.
Galícia,
País Basc,
després ja...
Vaig trobar una mica faltant la representació de Madrid,
també ho he de dir.
Sí, sí, és curiós,
però bé,
Extremadura,
Andalusia,
València...
Baleares, també?
Sí.
Sí, sí, també.
I Canàries, també.
Tota Espanya, no?
Sí, sí,
era quasi tota...
Sí, sí.
I d'aquí, de Catalunya,
ens vàrem trobar també
amb les entitats de...
La Ginesta,
que està a Villafranca,
la Olivera,
de Manresa,
la de Lleida,
també van estar,
o sigui que...
I potser me n'en deixo alguna, eh?
Potser...
Perquè a l'ESA de Montserrat
també tenim una molt bona entitat,
que es diu Ariadna,
i també hi eren.
O sigui que aquí a Catalunya
doncs tenim quatre entitats
que són...
que toquen molt el càncer de mama,
que estan a diferents poblacions
i és...
Bueno, és important.
Anar-vos molt bé, no?
És important, exactament.
A veure,
en quant a la importància
de l'atenció primària
en el diagnòstic
i seguiment de la pacient
amb el càncer de mama,
a quines conclusions
es van arribar allà?
Jo penso que la Oti...
Oti.
T'ha cedut la palabra.
Sí.
Bueno, la conclusió és que, bueno,
el médico de família
juega un papel molt important
en l'atenció de càncer de mama.
Primer, per la detecció precoz.
És el primer que vamos
i decim, oi,
tenim aquí alguna cosa
que ens molesta
i no ho mira.
Després, també,
el seguiment de la paciente
durante i després
del tractament.
I també
la promoció que fa
de la salut
i la prevenció
de...
Com he dit,
la prevenció.
També
la educació sanitària,
que és molt bona,
perquè jo penso
que todas tendríamos
que sabermos palpar
les mamans
i detectar
i saber
lo que tenim
nosaltres mesmas
en el nostre pecho.
I després també
és el que fa
la derivació
a tots els especialistes
que ens tenen que tractar.
I també
és molt important
que estiguin
el seguiment a largo plazo.
Jo penso que això
és importantíssimo
perquè a vegades
ens encontramos
que els oncòlogos
estan molt ocupats
i tens alguna pregunta
o alguna angustia
que també ens viene
de vegades en quan
i tens ahí
el médico de família
que poden solucionar
molts casos d'aquest.
Oti,
quan parles de...
Perdona,
perdona.
Sí, dime, dime.
Que quan me parles
del seguiment
a largo plazo,
¿esto està cuantificado
en anys o no?
Bueno,
cuantificado no,
perquè realment
quan nosaltres
ens deixem
de...
no estan en alta
en la oncòloga,
realment
qui ens quedem
en manos
és el médico
de família
i és quan
realment
si tens
recidiva
o tienes
els tractaments
que a vegades
ens deixen
secueles,
és el que
no soluciona
molt els problemes.
Muy bien.
Claro,
pero revisiones,
lo que son revisiones...
Revisiones
a partir de...
Claro.
Es que sí,
bueno,
yo lo digo
por mi caso
en particular
que normal,
bueno,
yo tengo
cinco años
de tratamiento,
después seguramente
que me darán
el alta
y pasaré
a que me controle
el médico
de familia
y esto.
Supongo que
esto es según
el cáncer
que te han detectado
también,
porque hay unos
que son
para toda la vida,
por así decirlo,
y otros que son
que ya dejan
estar libres
de enfermedad,
están curados.
O sea,
según cómo,
pues...
Yo pienso
que el médico
de familia
es primordial
en nuestro...
en nuestro día a día
y como enferma
de cáncer de mama,
porque él nos...
También a nivel emocional,
cuando tú estás
emocionalmente
muy tocada,
él te ayuda bastante
en este sentido.
Y también
el apoyo familiar,
que él también,
bueno,
pues está ahí
también con la familia
y esto.
Y aparte también,
pues claro,
si tienes algún efecto
secundario
de los tratamientos
o si tienes
alguna recidiva,
pues él también
ya te deriva
a ciertas especialistas
que nos pueden
mejorar todo esto.
¿Porque la figura
del psico-oncólogo
en el seguimiento
existe o no?
Sí, sí que sí,
sí que sí.
Este ya más
es a nivel
de hospital.
Bueno,
cuando vas
al hospital,
en mi hospital,
por ejemplo,
está
el psico-oncólogo,
está...
y sí,
pero el psico-oncólogo
normalmente
cuando llevas
una temporada
y esto,
ellos te dan
el alta
y después,
pues claro,
te quedas,
a veces hay
adeptos y bajos
porque,
bueno,
la enfermedad
te va,
pero...
Exactamente.
Ahí está,
ahí está.
A ver,
esta vamos a dejar
que la contesta
de Berna,
a ver,
bueno,
que la puedes contestar
tú también,
eh,
pero a ver,
i también
per abordar
les conseqüències
personals
i laborals
en relació
al càncer
de mama.
Sí,
en aquest sentit,
sobretot
en blocaren
les conseqüències,
això,
es va tractar
molt
el divendres
20,
ja era
l'últim dia,
al matí,
i bé,
es van parlar
de temes,
per primera vegada
potser
es van realment
aprofundir
en les seqüeles
que hi ha,
no?
Sobretot,
per exemple,
es havia parlat
de les assegurances,
que es van parlar
sobre la nova llei,
que les asseguradores
tenen l'obligació
d'assegurar
a un pacient
oncològic
o a algú
que hagi passat
càncer,
no?
I que també
n'hava lligat
una mica
amb la llei
de l'olvit.
Després,
es va parlar,
per exemple,
de l'obtenció
d'hipoteques,
no?
Que hi ha
problemes
i que no
tenen per a veure
i perquè
és una malaltia,
sobretot,
que en aquests moments,
doncs,
bé,
ja estàs
donada d'alta.
Després,
es van parlar
sobre,
bé,
aspectes,
els aspectes
laborals,
que,
bé,
cada empresa
té
la seva
política,
però
hi ha
una obligació
de,
per exemple,
el canvi
de lloc
de treball
dins
de la mateixa
empresa,
adequar-lo
a la pacient,
sobretot,
si ha tingut un càncer
de mama
i ja no pot fer força
o hi ha el risc
de desenvolupar
un linfedema,
no?
Però,
clar,
també aquí
ens vam topar
amb que,
clar,
cada empresa
és un món
i que
moltes,
doncs,
encara
acomiaden
les persones
que han tingut
càncer,
no?
Sí,
sí,
passa això.
També es va parlar
del que són
les seqüeles,
aquestes que et queden,
després,
ja no durant el tractament
que tens,
bueno,
els efectes secundaris,
no?
Sinó,
aquelles seqüeles
que et queden,
com és,
per exemple,
la pèrdua de memòria.
I,
clar,
són seqüeles
que a vegades
és difícil
de poder
gestionar
el com
mètodes
per recuperar-lo,
perquè,
perquè,
clar,
va sortir
que no és el mateix
la pacient
que té,
que té 70 anys
que necessitarà ja
potser
un altre tipus
de tècniques
i que,
a més a més,
doncs,
se li ajunta ja
una mica
el fet de ja
fer-se gran
o de pèrdues
de memòria
per l'edat,
senzillament,
i amb
el tractament,
amb les seqüeles
del tractament,
que no una
que en tingui
35.
Exacte.
I també es va parlar
de l'angoixa
que això provoca.
Això sí.
Perquè pot arribar
a provocar
molta angoixa,
perquè depèn
del tipus
de pèrdua,
a vegades és més,
a vegades és menys.
Es van parlar
també molt
dels efectes
d'aquests tractaments
que es fan,
sobretot hormonals,
després
dels tractaments
principals,
com són
el letrozol
o el tamoxifer,
sobretot el letrozol
que provoquen
uns grans
dolors
d'articulacions
i llavors
això fa que
la qualitat
de vida
teva
no sigui
tan apropiada,
perquè clar,
t'estàs prenent
aquest medicament
i després
t'has de prendre
un munt
de calmants.
i a més a més
perquè com que
s'han de prendre
entre 5 a 7 anys
pot arribar
a afectar
molt
tota la zona
de les articulacions
i fins i tot
trencar tant d'ons
o tenir la musculatura
molt dèbil
i bueno
aquestes coses
doncs també
es van plantejar
com a
què estem fent
no?
amb la qualitat
de vida
val la pena
potser allargar-ho tant
de la conclusió
va ser que potser
s'havia d'investigar
potser més
no?
La més investigació
sobre aquests
temes
perquè a vegades
se centra molt
la investigació
amb els nous medicaments
en buscar
dianes
però en canvi
no
la qualitat
de vida
del pacient
després del tractament
o durant el tractament
es deixa una mica
a banda
no?
i també
també és important
perquè són tractaments
molt llargs
i a vegades
són crònics
i clar
durant
aquest període
doncs
la qualitat
de vida
també
s'ha de
també s'ha de
investigar
sobre com
millorar
aquesta qualitat
de vida
sobretot
per minimitzar
tots aquests
efectes secundaris
no?
les xerrades
van estar molt bé
perquè
no sols era
explicar-ho
sinó que després
hi havia un debat
de cada una d'elles
i allà era quan
s'exposaven casos
i experiències
i podria estar molt bé
hi havia qui feia
preguntes
però hi havia qui
es posava
les vivències
que havia tingut
cada entitat
o cada pacient
i a més
deu arribar
a conclusions
per el que has dit
jo volia també
de la medicina
personalitzada
també
perquè
avui en dia
ja s'està fent
molt personalitzat
el tema
també es va parlar
de això
en la taula rodona
no?
Oti?
Se habló
bastante
de la
intel·ligència
artificial
que esto
lleva
a los tratamientos
a ser
muy individualizados
esperemos
que se vaya
aplicando
en todos
los hospitales
y esto
porque
si ya
sí que son
bastante
individualizados
ahora
pero yo creo
que con la
intel·ligència
emocional
tal como
nos lo explicaron
serán más
todavía
más todavía
entonces
yo creo
que
esto es
buenísimo
esto es importantísimo
ahora ya se está
haciendo
realmente
cada caso
es diferente
yo conozco
muchísimas
personas
y cada uno
le hacen un tratamiento
que no
que no
sea muy
personalizado
bueno
sí
el tema
el tema
es que
bueno
va sortir
també
que no
a mi
el que me
va agradar
per exemple
de la
intel·ligència
artificial
és que
s'utilitza
per individualizar
per individualizar
per fer una
medicina
més personalizada
sense
sense renunciar
l'equip mèdic
sense renunciar
sense renunciar
al metge
sense renunciar
que tu
tinguis
el teu metge
a banda
de que
ja sabem
també
una de les coses
que es va dir
que a mi
em dic
ostres
ojalá
se pugui
aplicar
aviat
és que
clar
la intel·ligència
artificial
permetrà
una de les coses
que
sempre
hem protestat
i és que
el metge
està
teclejant
a l'ordinador
i no mirant-te la cara
i no mirant-te la cara
i mentre tu
li estàs explicant
i això
clar
farà
que
hi hagi una
atenció plena
no
d'una comunicació
millor
i això
també és molt important
la millora
de la comunicació
no
perquè
entra pacient
i
i
i
i
i
i
i l'equip
mèdic
Estava dirigit
a aquesta
trobada
a professionals
de la medicina
també a les associacions
i també a pacients
que havien passat
pel càncer de mama
oi que sí
també estava
dirigit
a
Sí
Sí
Bueno
sí
era
era para
para la gente
también
para estudiantes
de enfermería
enfermeras
y para
para
oncólogos
també
sí
sí
era
multidisciplinar
multidisciplinar
que esto està
molt bé
està molt bé
perquè
de aquesta manera
també
los profesionales
que se dedican
a la oncología
y esto
pues
nos ven
a las pacientes
que también
tenemos
muchas preguntas
que hacer
y nos
necesitas
inquietudes
también
Fue interesante
Espera que Berna
quiere decir algo más
Sí
Al final
las conclusiones
que
que
en quan
participaban
els metges
hi havia
la taula rodona
dirigida
per ells
però que
sí
que hi havia
enfermeres
hi havia
també
doctors
sí
a la taula rodona
hi havia
pacients
però
hi havia
metges
dins del públic
que
participaven
activament
i que
bueno
parlant d'això
que ens preguntàveu
ara
sobre les conclusions
una de les coses
que
particularment
vaig treure
a conclusió
és
aquest interès
que tenen
molts
molts metges
no
moltes
oncòlogues
i oncòlegs
és amb el contacte
amb el pacient
per entendre
molt millor
el que li passa
i clar
no
en aquest aspecte
potser
científicament
ells
no
en saben
molt més
però clar
aquest aspecte
més emocional
més social
exacte
més
els fa entendre
molt millor
l'impacte
dels tractaments
sobre el pacient
i
el que provoquen
les seves vides
del dia a dia
exacte
i
aquest
i aquest
interès
de part
dels
metges
i les
metgesses
és
molt d'agrair
molt d'agrair
perquè
es veu
el seu caràcter
humanitzador
i pel pacient
és vital
i pel pacient
és vital
que
Y que por fin, humanizando.
Exactamente.
Es una de las carreras más humanas
y a veces ha sido la más deshumanizada.
O sea, que te entiendo.
Yo digo en el otro lado del visionario
que realmente cada vez que hay nuevas generaciones
vamos perdiendo esta parte esencial.
Nuestra profesión.
Y yo pienso que ir recuperándola otra vez
a ver si las nuevas generaciones son más empáticas
y escuchan más y atienden más
y se sientan al lado nuestro a escucharnos nuestros problemas.
Esto es muy importante.
Importantísimo.
Porque una persona cuando tiene...
Pasas un bache.
Pasas un bache, sí.
Si trobas una persona que tiene una mamá
que tiene una mirada clara
que con la mirada todos sabemos
que nos podemos decir lo que sea.
Hombre, por favor.
Sí, sí, sí.
Pues bueno, no sé si nos dejamos algo más.
Oti, no sé, nos dejamos alguna cosa
que creas que es importante.
No, no, yo me parece que además Berna es una crack.
Sí, no te quepa duda.
No, es verdad, Oti, que lo haces muy bien.
Aquí te quiero haciendo programas.
Pues nada, muchas gracias y bueno, Oti, para acabar el programa siempre pedimos a la persona entrevistada
una canción que le dedicamos y una frase que le haya motivado
o un libro o lo que tú quieras.
¿Qué frase nos da eso?
Mira, yo te voy a decir una frase que esta yo la encuentro tan bonita, tan bonita
y es un libro que yo he leído que se llama Malgo Coro
y es una delicia del libro, lo recomiendo.
Y la frase es
Quien escoge el camino evita los pensamientos cuando descansa
y la ansiedad cuando actúa.
Carambas.
Oye, hay que analizarla esta frase, ¿eh?
Oye, tanto que sí, ¿eh?
Caray.
Es preciosa, es preciosa.
Pienso que, bueno, yo recomiendo el libro porque tiene estas frasecitas
que realmente te ayudan mucho a cogerar más.
El libro ha dicho Malgo Coro.
Mago Coro.
Mago, Mago, Mago Coro.
Mago Coro, con K.
Vale, vale, vale.
De la Fabia Compain.
Yo lo recomiendo realmente, es maravilloso, maravilloso.
Pues lo tenemos en cuenta, ¿eh?
Me encanta.
Muy bien.
¿Y qué canción te gustaría que te pusiéramos?
Pues mira, me encantaría una de Amaral, que es El universo sobre mí.
Pues te la dedicamos.
Oye, muchas gracias, Oti, por estar hoy aquí con nosotros
y por todo lo que habéis explicado.
Gracias a ti y muchas gracias, Berna, también.
Muchas gracias a las dudas.
Muchas gracias.
Hasta la próxima.
Adéu y feliz estío.
Feliz estío, así.
Exacto.
Con lo que se van los invitados, tú y yo nos miramos sin saber bien qué decir.
Nada que descubra lo que siento, que este día fue perfecto y parezco tan feliz.
Nada como que hace mucho tiempo que me cuesta sonreír.
Quiero vivir.
Quiero vivir, quiero gritar, quiero sentir el universo sobre mí.
Quiero correr en libertad, quiero encontrar mi sitio.
Una broma del destino, una melodía acelerada, en una canción que nunca acaba.
Ya he tenido suficiente, necesito alguien que comprenda, que estoy sola en medio de un montón de gente.
Quiero vivir, quiero gritar, quiero sentir el universo sobre mí.
Quiero correr en libertad, quiero llorar de felicidad.
Quiero vivir, quiero vivir, quiero sentir el universo sobre mí.
Como un aulado en el mar, quiero encontrar mi sitio.
Solo encontrar mi sitio.
Vuelve el espíritu olvidado del verano del amor.
Fins aquí el programa d'avui.
Agrair l'entrevista a l'Otilia Mingorance i a la Verna Moreira, que ha sigut molt interessant,
i rebeu una salutació de tot l'equip del programa, l'Anna, jo mateixa, la Marisa,
i la Eli, que estan al control de so, i com no, a Ràdio Molins de Rei.
Fins la pròxima setmana, no, fins al setembre ja, eh?
Que tingueu bona setmana i bones vacances, bon estiu.
Exactament, que discuteu al màxim les vostres vacances.
Adéu.
Música
Fins demà!
Fins demà!