Bon dia! Us saludem des del programa setmanal PICAMA, magatzim sobre salut relacionat amb els hàbits saludables i el tractament i prevenció del càncer de l'associació Prevenció Informació Càncer Molins, PICAM, associació de pacients al servei de pacients.
Avui entrevistem la doctora Mercè Campoll Sánchez. Ella és directora de la Clínica de Medicina Estètica i Láser Mercè Campoll de Barberà del Vallès. És llicenciada en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona, diplomada en Dietètica i Nutrició, màster en Medicina Estètica, diploma acreditatiu de Capacitació en Medicina, Cosmètica i Estètica del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, màster en Láser i Fototerapia en Patologia d'Hermatoestètica...
per la Universitat Autònoma de Barcelona i també és membre de la junta directiva de la secció de metges d'estètica del Col·legi de Metges de Barcelona. I avui ens parlarà de la segona jornada sobre Oncologia.
que es titula Mi vida después del càncer i que es farà el dia 5 de febrer a la tarda de 18 a 21 a 45 hores a Barberà del Vallès, el polígon industrial que el salvatella i en el lloc Nodus Barberà. Bon dia, doctora Campoi. Moltes gràcies per estar avui aquí amb nosaltres. Hola, bon dia. És un plaer compartir aquest espai amb vosaltres.
Moltes gràcies. Moltes gràcies, doctora. Bé, què la va impulsar a organitzar aquestes segones jornades amb el lema La meva vida després del càncer? Mireu, la motivació principal ha estat escoltar els pacients, perquè molts ens deien després d'acabar el tractament, i ara què? Un...
Un cop acabat el tractament hi ha alegria, però també hi ha por i desconcert. Falta informació sobre com gestionar els canvis físics, emocionals i socials. I aquestes jornades són les segones. Abans del Covid, el 2019 vam fer les primeres, neixen per cobrir aquest buit.
Intentem crear un espai segur on parlar de tot allò que normalment es queda fora de la consulta. Pensem que, per suposat, curar és imprescindible, però acompanyar després els pacients també ho és.
I tant, és que clar, jo suposo que quan reps la notícia de dius, bueno, va, tiro endavant, després de tot el que dic al costat, però quines mancances va detectar vostè en el post-tractament que l'han portat a crear aquest espai?
Clar, és que el càncer afecta a totes les dimensions de la persona. És a dir, no només és el cos, és la ment, les relacions, la sexualitat, la feina... És a dir, si només mirem les proves mèdiques, que en aquell moment és el més important, evidentment, després, si no, doncs es perdem una part molt important de la recuperació, no? Aleshores, doncs, hem de cuidar la nutrició...
la imatge corporal i el benestar emocional. Tot això ajuda el pacient
a tornar a sentir-se viu, no? No només sa, sinó viu. Exacte, perquè sembla ser que solament tenim aquesta meta, no? L'està sa, l'està sa, el supera això, el supera això, que val que sí, que evidentment és així, no? Però vostè aquí està donant amb una pedra filosofal, no? Que és amb tota la integritat de l'ésser humà. Exacte.
Jo, mira, si voleu us dou un exemple que això no és meu, és de pacients meves, per reforçar una mica aquesta visió, perquè m'han dit moltes vegades, tinc una analítica perfecta, però per què continuo sentint por?
o el sento insegur o insegura, no? I veure el pacient amb aquesta dimensió també és salut, no només que tot estigui bé a nivell d'analítica, a nivell de totes les proves. I hi ha algunes seqüeles tardanes o silencioses que puguin aparèixer amb el tractament?
Sí, sí que hi ha seqüeles tardanes, que poden aparèixer mesos o fins i tot anys, després d'haver acabat el tractament oncològic. No vol dir que passin sempre, però és important saber que poden existir. I són seqüeles que poden ser físiques, canvis a la pell, que per la nostra especialitat ho veiem bastant, dolor, fatiga crònica, alteracions funcionals,
i també secretat o a la mucosa vaginal, que això, el tema de la sexualitat, que després parlarem, també és molt important, no? Tot el que són a les parts íntimes també poden haver seqüeles. Però també seqüeles emocionals, no? Com ansietat, por a la recaiguda, i a vegades dificultats per reprendre la vida quotidiana. En aquest sentit, pensem que és important...
a llarg termini parlar-ne, no? I detectar aquestes seqüeles a temps permet tractar-les millor i evitar que condicionin la qualitat de vida. El missatge clau...
és que no s'han de normalitzar ni patir en silenci, que hi ha opcions i que hi ha ajuda. És una mica el llitatge que voldríem donar. Sempre comentar-ho amb els metges, amb els especialistes i tot. Sempre. Això és una cosa que sempre l'equip multidisciplinar i sempre l'oncòleg aquí, per nosaltres començar els nostres tractaments,
ell té l'última paraula això va per davant exacte, és que el bo és que sempre hi hagi un equip interdisciplinar i que entre tots ens posem en contacte amb aquella persona com tal de donar-li la mà i que sigui tot perquè clar, dius, la imatge també, doncs sí senyora, la imatge també és molt important la imatge per tots la imatge, sí
És el que diu de tu mateixa, com a Anna o com el que sigui. Per tant, és tota la integritat de l'ésser humà. Jo anava a dir-te que el programa tracta temes tan diversos com la nutrició, com ara ho estaves comentant també, la sexualitat o l'estètica. Per què és tan important mirar el pacient com un tot i no centrar-se només en la part purament clínica?
És una mica el que comentàvem al principi, no? El càncer afecta totes les dimensions de la persona, no només el cos, és que afecta tot. Aleshores, penso que la imatge corporal té un pes molt gran, és a dir, no és...
La medicina estètica, us parlo des del meu punt de vista, no? És el que jo em dedico fa com 30 anys. Solament. No està mal. Solament. Ens queden 30 més. Aleshores, té un pes molt gran. És que no s'ha de banalitzar. I després del càncer, això sí que us ho puc explicar, que ho he vist molt a la consulta, moltes persones no reconeixen. Aleshores, recuperar la pròpia imatge...
ajuda a recuperar l'autoestima i la seguretat i les ganes de tornar a fer vida normal. És que no hem de banalitzar tot això, saps? No és una qüestió superficial, és com identitat. Ara ho ha dit, doctora.
la identitat, jo vull tornar a recuperar la meva identitat sí senyor jo crec que per això és important tot el tema dels especialistes i també tots els psicòlegs també per ajudar i tot i tant
És com tornar-se a sentir un mateix. Exacte. I crec que és com una part clau del procés de recuperació. Però sempre, torno a repetir, l'oncòleg aquí sempre amb un equip multidisciplinar. Això està per davant de tot. I vostè, doctora, parlarà de l'abordatge amb l'àser de les seqüeles oncològiques.
Com pot la tecnologia ajudar a esborrar o suavitzar els records aquests físics de la malaltia? Clar, és que els tractaments oncològics deixen marques, no? Algunes són més visibles, altres no, alteracions de la pell... I tant el làser, diferents tipus de làser que explicarem a les jornades, com altres dispositius emissors d'energia...
el que fan és estimular la formació de col·lèges i d'alactina
a les cicatrius, a les pells atròfiques, i això ens permet no només suavitzar, esborrar és molt difícil, eh? No esborrem, sinó que millora moltíssim la qualitat de la pell i també la funcionalitat, perquè no és només la paraestètica, sinó que hi ha cicatrius que aquella zona del cos fa mal, pica, costa que tinc una funcionalitat normal...
i tot això millora moltíssim. Per tant, redueix molt l'impacte que han tingut aquests pacients
i millora el confort físic, i això també fa que millori el benestar emocional. Oh, i tant. Jo ara anava a fer una altra pregunta, però és quasi el que ja estaves explicant, que fins a quin punt recuperar la imatge física ajuda a la recuperació emocional i a tornar a sentir-se un mateix? Una mica el que estàvem parlant. Jo us puc parlar de la pràctica clínica nostra, diària,
I és una part molt important. I també és important entendre que a dia d'avui, amb l'estat actual de la tecnologia, de la medicina, moltes seqüeles no s'han d'acceptar com a inevitables. No s'han d'acceptar com a inevitables.
sinó que sempre hi ha una capacitat de millora. També hem vist, doctora, que hi ha una ponència sobre sexualitat. Sí, el gran tema pendent. Exacte. I vostè creu que encara és aquesta assinatura pendent en les consultes d'oncologia? Sí. Els pacients s'atreveixen a preguntar-ne?
No, normalment no es pregunta, eh? No gaire, eh? Bé, però clar, és que això no solament... Però és que això no solament és oncologia. No sé per què aquest tema... Exactament, exactament. No sé per què aquest tema és un tema... Encara tenim tabú i aquí estem parlant persones de 70 anys. Vull dir que encara tinguem aquest tema tabú en quan això és una cosa tan natural com rentar-se la cara.
Exacte. No, i jo penso, pel que he parlat amb companys oncòlegs i amb pacients, és com dir, mira, això ara no té importància, ara ens anem a curar i això ja... És que ni ho parlen. I costa molt parlar de sexualitat a oncologia. A tot arreu, eh? I que és veritat, sí. Sí, cert, cert. I molts pacients tenen dubtes, no?, tenen problemes, però el tema està que no s'atreneixen a preguntar. Exacte. I, per una altra banda...
molts professionals tampoc obren el tema. Aleshores, és com un peix que... Si vostè no em dona la mà i jo no m'atreveixo a aixecar el braç, estem sempre igual. Vull dir, no, jo tinc que trobar un professional que ell sàpiga que això és important i que ell m'inviti a que jo m'obri i que digui, no, no, per mi la sexualitat és tan important com rentar-me la cara, com posar-me una crema, com fer-me un maquillatge.
Vull dir, és que forma part del tot. És que, d'alguna manera, la sexualitat forma part de la salut, no? Sí, senyora. I parlant amb naturalitat, penso que també pot evitar patiment innecessari i ajudarà, no?, la relació amb la parella i la teva autoestima. I la teva autoestima. I tal. Hi ha molts tractaments que fan atròfia, bueno, això, que fan atròfia de la mucosa vaginal, i aquí el làser, el làser ginecològic,
també té un paper molt important per ajudar els pacients. Curiós, oi? Amb el tema de la sexualitat, no sé, potser és una mica potent, però em ve de gust de dir-ho, no? És que si no en parlem, és que el problema no desapareix. És que sempre estem allà i el problema el tindrem igual. Però sembla que el capem. No, no s'ha de tapar. S'ha de tractar amb molt amor, amb molt carinyo, evidentment que sí. Sempre.
no banalitat, no és un problema que podem sentir tots i totes i que allà està i que necessitem d'això, d'un professional que ens doni la mà que ens entengui perquè clar, si el professional es tanca, és que tornem al que dèiem doctora, si el professional es tanca en banda o passa de puntetes perquè jo et vaig a curar i a mi el més important és que els marcadors baixin o desapareixin sí, val, d'acord, ole
Però hi ha altres coses després, a darrere de tot això. Jo crec que amb això també s'està millorant molt, i gràcies a aquestes xerrades, que fareu vosaltres, el dia 5 de febre, a Barbara del Vallès, que també es tocarà aquest tema, i la difusió, el que ara estem fent aquí, per dir-ho d'alguna manera, són coses que també van canviant una miqueta de fa anys enrere, que no es tocava aquest tema. No, per difusió, aquest tema no l'hauríem fet fa 20 anys enrere.
I menys. No, segur que no. Vull dir que no l'haguessin fet. Anava a explicar allà alguna cosa, també, de la sexualitat. Anava a explicar alguna cosa, el tema, i t'he m'interromput? No, no, no. Era això, no? Aquest missatge que si no en parlem el problema no desapareix. Volia dir que potser des de fa uns anys aquí
Sí que és cert que molts ginecòlegs, com la doctora Raquel Campos, la companya que farà la xerrada, es tracta. Afortunadament es comença a tractar i acompanyar el pacient.
Sí, sí, sí. Sí, sí, ella farà un canvi de redescobriment, eh?, amb les jornades aquestes. Tinc el programa aquí davant, eh? Sí, sí, val la pena, val la pena. Us agraïm moltíssim, eh?, la difusió, de veritat, moltíssim.
Important, importantíssim, sí senyora. És una de les coses bàsiques, de les moltes coses bàsiques i essencials, i tant que sí. També parlaran de la llei de l'oblit oncològic. Quina importància té que els pacients coneguin els seus drets a l'hora de demanar una hipoteca o una assegurança després d'haver superat la malaltia? Aquest també és un tema molt important, eh?
Molt important. Aquí us he de dir que la companya i amiga, la Mariana Clés Aguilar, que és advocada, ho explicarà amb molta claretat, no?, i tots els punts d'aquesta llei.
El que sí que és important i fonamental és que evita que una persona, aquesta llei, sigui penalitzada per haver tingut un càncer. Perquè molts pacients no saben que existeix. I informar sobre aquest dret és una manera com d'empoderar-te, de dir-los que poden seguir endavant sense por ni etiquetes. I que superar la malaltia també superarà una vida normal.
Ella ho està preparant amb molt de carinyo, ho sé, perquè m'ho ha estat explicant i farà una xerrada amb tips molt clars de tots els drets, com que a partir dels cinc anys que ja ha rebut a l'altre hi ha molts temes que ja...
Sí, sí. Que ja queden. Que inclús es pot demanar la eliminació del registre, no? Sí, sí, sí. El registre que ja hagi notat avui en dia. Exacte. Si els pacients poden sol·licitar la supressió dels dels medis en virtut de la...
de la llei general d'edat la llei que va sortir aquí a Espanya l'any 2023 que ha sigut importantíssima per tant, per tots els temes el que estaves dient, si una persona té que demanar una hipoteca, si té que fer una assegurança si han passat 5 anys des que hagi acabat tot el tractament de la malaltia, no té perquè l'oblit, ja ho diu la paraula, és que és l'oblit
i no et poden posar problemes. No és obligatori, no? No, no, exacte. De fet, d'alguna manera, sol·licitar això es pot considerar il·lícit, no? Exacte, exacte. El reglament general de protecció de dades. Exacte, de dades. Sí, sí, és un tema també molt important. És que, bueno, la xerrada que fareu són els temes importantíssims, eh? Bueno, ja ho veurem allà, eh? I per últim, doctora, i per últim, doctora,
Quan puc concedir, considerar que jo estic fora de perill o cronificat? Aquesta és una de les preguntes més habituals, eh? I també una de les que genera més angoixa. És que sobretot la primera part suposo que deu generar més angoixa, no? Quan estic fora de perill, aviam. Perquè jo ja pateixo cada equips.
Sí, però la realitat és que no hi ha una data exacta. Ni una resposta única per tothom. Depèn del tipus de càncer, de l'estadi, del tractament rebut i de l'evolució de cada persona. És que tots som diferents. Sí que és veritat que amb el pas dels anys i amb els controls mèdics normals el risc de recaiguda va disminuint de manera molt progressiva. I arriba un moment que parlarem d'una malaltia cronificada o de curació, però sobretot
parlem de tornar a fer una vida normal. Exacte, cap aquí hem d'anar. Aquest tema de cronificació. I no viure pendent, no? Això entenc que és fàcil de dir-ho. Sí, des de fora. És una mica el que sento, no? No viure pendent del nombre d'anys
sinó centrar-se en el present, seguir els teus controls recomanats, anar a recuperar la confiança amb el cos. Això és una cosa, mira, també us volia comentar, no? És a dir, recuperar la confiança amb el teu cos, no? Exacte. Perquè viure en por constant penso que també és una cosa.
No, és que això és una seqüela. Això és una seqüela. Viure en pot perjudicar. No, és que part que perjudica és una seqüela. Per tant, has de tirar endavant... Treballar-la i acompanyar-la. Ara, ara. Treballada i acompanyada. Sí, senyora. I una cosa també important, que la gent saber que el tema de cronificat, si queda cronificat, pots passar anys. Oh, i tant. Anys i pans. Vull dir que no és una cosa que...
fa uns quants anys d'entradera que deia, no, és que, no, si hi ha metastes, sis o així, et queden pocs anys o poc temps, no? Sí. Però avui en dia amb la clonificació la gent, oi? I tant. Perfectament, nosaltres coneixem gent. Sí. Estan clonificades i estan fent vida normal. Sí. Sí. Sí. Clar que sí. Bueno, una mica seria enviar el missatge aquest, no? Que les jornades volen...
que després del càncer hi ha vida, que pot ser una bona vida, amb informació, amb suport, i sobretot una mirada integral. La recuperació pensem que és molt més completa i humana. Una mica el missatge...
de tots els ponents i de la Prus-Posé, també, que volem transmetre en aquestes jornades. Exacte. El programa és molt complet, vull dir que comenceu a les 6 de la tarda i acabareu a les 9 del vespre.
i que hi ha especialistes, bueno, gairebé de tota mena. Està molt bé. Dintre d'aquesta àrea, vamos. Exacte, amb el tema aquest de l'oncologia. No, no, però ho mires i el programa és completíssim, eh? Doncs, bueno, la gent que s'animi a anar, que sàpiguen això, que és el Nodus Barberal. Nodus Barberal. Digues, digues. És un centre de negocis molt grans.
que està ubicat a Barbadà del Vallès i que s'aparca molt bé, sobretot. Sobretot això, molt bé, doctora. Digui-ho, digui-ho, que és el gran problema del cicle XXI. Què faig amb el cotxe quan arribo? També hi ha transport públic, que ho posarem a xarxes, tant d'aquí de la clínica com de l'Ajuntament. Però, vaja, molta gent sé que vindrà amb el seu...
amb el seu cotxe i que s'aparca molt bé, molt important. Es tenen que inscriure i llavors, clar, o tenen que fer-ho a través de qui tingui el programa a través del QR, però si no podríem fer-ho trucant al telèfon que surt en el programa, oi que sí? Sí, sí, cap problema.
ho dic perquè ho sàpiguen, no? El telèfon, bueno, ja hem dit que era el polígol industrial Cal Salvatella, carrer de Moguda, número 1, Barberà del Vallès, i els telèfonos són 93 718 59 89. I també hi ha un mòbil que és 640 648 209.
Exacte. Sí, tinc aquí el programa, per això més que res a la gent que li pugui interessar, que val la pena. Sí, sí. Em consta que ja hi ha bastantes persones inscrites, però bueno, que tenim espai per molts més.
Això és bo, perfecte. Doncs, bueno, que s'animi la gent perquè ja està, eh? A més a més, el títol Mi vida després del càncer, eh? O sigui, que continua, que la vida continua, i com has dit, eh? I que s'ha de... Sí, sí. Bueno, doctora, no sé si vols comentar alguna cosa més, i si no, ja per acabar... No, agrair-vos de veritat el que em duu espai, no?, per poder explicar...
tot el que farem i tot el que parlarem i la difusió que estem fent de les jornades. La difusió és bàsica, gràcies a la difusió s'estan millorant moltes coses. Doncs bé, per acabar el programa sempre demanem a la persona entrevistada una cançó que li dediquem i una frase que l'hagi motivat, que li agradi, o bé un llibre. Així que quina frase o llibre ens portes? Mira, la frase és molt...
petita, però crec que té molt significat, molt curta, més que petita. Després del càncer, també cal cuidar la vida. Oh, i tant. Oh, i tant que sí, eh? Oh, que maca. I tant. Oh, que maca. I la cançó, hi ha moltes, eh?
Però una que a mi personalment m'ha acompanyat en moments difícils de la meva vida és Sonrisa d'Anna Torroja. Ah, molt bé. Ja sé quina és. Doncs mira, te la posem. Ai, moltes gràcies. Moltes gràcies a tu per haver estat aquí, per tot el que has explicat i esperem que tinguin molt èxit aquesta jornada. Aquestes jornades que s'esperen com ho haguem a jo. Sí, sí, sí.
Gràcies, allà estarem. Ja vindré, vindré. Molt bé. Gràcies, Carme. Moltíssimes gràcies a vosaltres. A tu, adéu. Adéu, adéu.
Música Música
y siento todo tan brillante y tan malético nada ni nadie puede hacer que me derrumbe hoy que tiende el suelo que allá voy pisando fuerte y sin reloj
Escondirás en mi voz.
Bona nit.
Gràcies.
No quiero dejar nada por sentir
Bé, fins aquí el programa d'avui. Agrair l'entrevista a la doctora Mercè Campoll i rebeu una salutació de tot l'equip del programa. Jo mateixa, la meva gran companya i amiga Marissa, la Verna i les companyes que també col·laboren per fer aquestes entrevistes. I com no, la Eli.
que està al control de so, Ràdio Molins de Rei, i fins la pròxima setmana, a dos quarts d'una. Que tingueu molt bona setmana. Sigueu feliços. Adeu.
Notícies en xarxa. Bon dia, Eslaúna us parla, Maria Lara. A DIF preveu