A Fons, entrevista amb profunditat amb els grups municipals de l'Ajuntament de Mollet.
Molt bona tarda, sou benvingudes, benvinguts al programa A Fons, un espai que consta d'entrevistes amb profunditat amb els portaveus municipals dels diferents partits polítics de la nostra ciutat de Mollet del Vallès. Aquesta setmana l'espai A Fons esperàvem Mollet Esquerra, Esquerra Unida i Alternativa i en la seva representació ens acompanya la seva portaveu i regidora Marta Vilaret, a qui saludem. Molt bona tarda, Marta. Hola, bona tarda, com esteu?
Agrair-te que ens acompanyis una setmana més per comentar tota aquesta actualitat de manera més en profunditat, a fons, que em suggereix el mateix nom del programa. Són diversos temes els que volem tractar al llarg de la conversa d'avui. Si més no, comencem parlant d'un d'ells que la setmana vinent, el dilluns, des de...
des de l'Ajuntament, celebrar una nova sessió plenària ordinària, la corresponent al mes de desembre, que per motius de vacances de Nadal, per la campanya, s'avança una mica en el calendari del que és habitual. Comentem aquest ple, Marta, perquè un dels principals punts a demàtric, com és habitual també per aquesta època de l'any, són els pressupostos de cara al 2026. Marta, què ens pots comentar d'aquests pressupostos i també, doncs,
No sé si heu tingut alguna reunió també amb l'equip de govern per poder comentar-los o debatre els prèvi a aquesta sessió de dilluns. Sí, vam fer una sessió que ens van resumir els principals punts. No són uns pressupostos amb una gran innovació, el total baixa, el número total d'import del pressupost baixa respecte als anys anteriors.
bàsicament per diferents maneres de calcular-ho, però no hi ha grans novetats respecte als pressupostos que hem anat veient els últims anys. De fet, tothom per si la gent no ha estat al cas dels pressupostos, al final és una declaració d'intencions del que tu pretens fer durant aquell any i en què pretens destinar els ingressos que pugui recaptar. I en aquest cas el que a nosaltres ens preocupa
és que dels últims pressupostos la majoria de moltes de les coses previstes no s'acaben executant quan acaba l'any. Per tant, la declaració d'intencions, en alguns casos, en algunes coses estem més d'acord, en altres prioritzaríem altres coses, però el que ens preocupa més és la distància entre aquests supòsits, entre els números que aprovem en el ple i després la despesa que s'acaba fent
que sobretot en les inversions, evidentment el que està pressupostat per al personal es gasta, però el que són les inversions o les millores previstes en diferents parts del municipi, ja sigui tant en carrers com inversions culturals, etcètera, no s'acaben produint, tot i que s'havien pressupostat. Per tant, és aquesta la part que més ens preocupa i el que segurament explicarem en aquest proper ple la setmana vinent.
Doncs, com m'apuntaves, això es debatrà la setmana vinent, aquest ple del mes de desembre, però no serà l'únic punt que es portarà a debat. I és que, de fet, des del vostre partit també presenteu dues emocions. Les comentem també. Una d'elles parla sobre el futur del pressupost de la Unió Europea i també va en defensa dels ens locals i regionals. Marta, què ens pots explicar concretament d'aquesta moció que presenteu?
Bé, precisament com que parlem de pressupost, doncs està bé també de pressupostos que ens poden afectar. I en aquest cas ja n'hem parlat moltes vegades al ple del finançament dels ajuntaments i de perquè és insuficient, però en aquest cas parlem concretament de com els fons europeus i els pressupostos que farà la Unió Europea ens podrien revertir més i millor en el món municipal.
i en aquest sentit és aquesta moció. Al final és cert que discrepem de moltes de les coses i de les que està fent el govern, sobretot de la poca competència a l'hora d'executar el que prometen, però en el que és reclamar unes millors condicions o un millor finançament dels ajuntaments sempre ens hi trobaran i en aquest sentit va aquesta moció.
Aquesta és una de les mocions que presenteu, però no és l'única. I l'altra parla de garantir els drets socials a Catalunya. Comentem també aquesta moció, Marta. Doncs sí, en aquest sentit, creiem que una de les nostres preocupacions principals és la igualtat social i en uns moments en què molta gent amb aquesta manca d'expectatives
de futur i aquesta crisi en part dels serveis públics creiem que és més important que mai que els serveis socials arribin a tothom i que tothom tingui, ningú es quedi enrere i tothom tingui l'oportunitat de tirar endavant i l'emoció també va en aquest sentit.
Queden comentat aquests apunts que, com dèiem, es debatran en el ple del pròxim dilluns, com sempre, a partir de les 6 de la tarda a la sala de plens de l'Ajuntament. I comentem altres temes, i és que tot just aquesta setmana, el dimarts concretament, començava a circular la nova línia de bus urbà, la L2, que també era una petició que havíeu fet des de feia anys per part del vostre partit.
Sí, fa molts anys que ho demanem, fa molts anys que demanem millores al bus urbà en general, perquè ha agradat ser una de les línies de bus urbà més utilitzades i sabem que molta gent en fa bus, també sabem que amb la línia 1 hi ha molts problemes, que encara hi són, en part costa molt de complir l'horari, el temps és molt just, això es genera que moltes vegades...
els busos s'aparell i no vagin alhora i no optimitza el servei. Però també una de les mancances més grans és que al ser unidireccionant la línia 1 i fer tota la volta al perimetral a Mollet, hi havia circuits o trajectes que era molt poc eficient o molt poc útil fer-los en bus urbà per tota aquesta volta. Per tant, en principi, aquesta línia 2 hauria de
hauria de poder suplir aquests trajectes que abans no eren gaire òptims i ser més útil i, al final, el que ens interessa és que la gent agafi molt menys el cotxe i, sobretot, faci servir el transport públic. I sabem, perquè això ho tenim comprovat, que quan el transport públic funciona és eficient, la gent l'utilitza. Per tant, esperem que ara és molt just, tot just va entrar en funcionament el dia 9, cert que
hi havia darrere tots junts una ajuda i un estudi que es va fer des de la PTP, des de la plataforma de promoció del transport públic i per tant veurem si realment tal com està dissenyada l'LA2 dona el servei que s'espera i també esperem que hi hagi prou flexibilitat, que no hi ha hagut amb la línia 1, que si hi ha coses a millorar
puguem ser prou flexibles per aprendre del que està passant i poder millorar el funcionament. Però de moment, ja dic, a dos dies de l'estrena, doncs crec que encara és d'hora per poder valorar si està tenint una bona acceptació o si està funcionant bé segons les expectatives. I com tu deies, no només era una reivindicació del nostre grup, que certament ja fa dues legislatures que es demana, sinó que aquest mateix govern...
s'havia compromès a posar-la en funcionament fa més d'un any, s'ha anat allargant, bé, esperem que, com deia, que encara que sigui tard, doncs arribi per bé.
De fet, en referència a la mobilitat urbana, aquestes setmanes prèvies al funcionament de la L2, també ho comentaves ara, Marta, respondent a aquesta pregunta, però us heu mostrat crítics amb el que fa la línia 1, sobretot parlant d'aquests aparellaments. Heu anat documentant que, de fet, passen bastant sovint. Sí, és que és això que explicava, és a dir, el circuit, el temps que està previst per fer tot el circuit, tota la volta de la L1,
és molt just i només que hi hagi qualsevol inconvenient o el semàfor no estigui, no hi hagi més cua del compte a l'hora d'entrar i sortir de les escoles, etcètera, doncs això genera molta atenció perquè el bus no arriba a temps, retarda, s'ajunta amb el següent, etcètera. Llavors això, que ja ho sabem i que està detectat fa molt de temps, doncs és tan fàcil com adaptar els horaris a un temps més realista, és que no tenen temps ni d'anar al lavabo els conductors.
Per tant, això fa molt temps que ho demanem i per això deia la flexibilitat, perquè realment ha sigut impossible, mira que fa 3 o 4 anys que en parlem, de poder modificar aquests horaris i fer-los més realistes al final, perquè no té sentit que et digui que passarà cada X temps, si no és cert, i és millor que trigui una mica més, però que allò tinguis la certesa que passarà en aquell moment. Sigui més fiable, en definitiva.
Parlàvem de la mobilitat urbana i comentaves que encara, tot si s'havia posat en funcionament aquesta setmana la segona línia, que encara tardarem almenys unes setmanes en saber com està funcionant. Del que sí que podem més o menys saber com està funcionant són el nou sistema de recollida selectiva perquè ja fa unes setmanes que tots els contenidors de Mollet...
estan tancats. No sé, Marta, si en el vostre cas heu tingut ciutadania que se us ha apropat per comentar aquest nou sistema o també quina és la vostra percepció després d'aquests dies que ha estat en funcionament? Bé, nosaltres molt responsiblement, diguéssim, com que estem convençuts que el que Mollet necessita és reciclar més, no només perquè sigui una obligació legal que vingui des de la Unió Europea, sinó perquè
també necessitem generar menys residus com a societat, sobretot que ja no tenim on posar-los i cada vegada és més car. Per tant, aquesta necessitat de reciclar més, fins ara no hi ha hagut manera que
que amb el sistema anterior fos possible, ens porta a que, tot i que no hagués sigut la nostra aposta als contenidors tancats, perquè nosaltres també defensàvem combinar-ho amb el porta a porta, intentar no fer demagògia respecte a això. Per tant, ja sabem que votar a Ciutadania és un canvi d'hàbits, en part. Creiem que és un canvi d'hàbits assumible, que el fet d'anar amb una targeta o tenir l'aplicació al mòbil no és tan complicat. És cert,
que això està generant problemes d'incivisme, en part ja n'hi havia, els contenidors sempre han tingut problemes d'incivisme i de fet el ple, tu sabràs molt bé, Carla, hem parlat molt sovint dels contenidors que sempre estan sobreixint i que la gent no els utilitza correctament, però clar, evidentment quan estan tancats d'això
es magnifica i certament alguna gent aprofita això com a excusa per no utilitzar-los correctament. En aquest sentit, nosaltres no donarem suport a les persones que estan deixant les escombraries a fora perquè no ens sembla correcta ni com a mesura de protesta ni com a res i molt menys aquestes cremes que s'estan produint d'alguns dels contenidors. Això, al final, ho paguem tots. Per tant, és molt absurd i no té cap sentit.
Llavors els canvis de vegades costen, però creiem que és veritat que de vegades alguns contenidors tenen algun problema tècnic que no s'obren, però no ens consta que siguin generalitzats i per tant anem a tothom a llançar les escombraries on toca, que no costa tant i que al final és el bé de tots. Si ens surt més car, ens surt més car a tots. És a dir, no ni estem fent un favor a l'Ajuntament, ni a l'alcaldessa, ni a cap regidor concret, sinó que això és un...
És un esforç que és per un benefici col·lectiu de tots i totes i, per tant, no sabem, no podem valorar encara perquè no han durat les dades i és d'hora encara que tot just s'ha implantat la segona fase, però si quins tants percents de reciclatge està veient, si està augmentant o no, esperem que sí, que serveixi per això, que és l'objectiu, perquè hi hagi moltes més durades de recollida dels extraccions que realment es poden reaprofitar i reciclar
i això encara és prematur, però animem la ciutadania a comportar-se amb civisme, i sobretot això, això no és un favor que li fem al govern de torn, sinó que això és en benefici de tots, i per tant com més bé actuem, doncs millor.
Queda comentat també aquest tema i en parlem d'altres, però concretament del dia 25N, que ja fa una setmana, si més no, no hem tingut oportunitat de tractar-ho en aquesta conversa 25N, Dia Internacional per a Eliminació de la Violència vers les Dones. Des de l'Ajuntament de Mollet us hi sumàveu un any més.
en erradicar aquesta xacra social. I també des del vostre partit, concretament Marta, jo tot just la setmana passada fèieu un acte de la mà de Nàdia Gullam per posar al centre els drets de les dones. Com aquests es viuen en conflictes de guerra? Sí, exacte. Per un costat, malauradament un any més hem de commemorar el 25N cada dia de l'any perquè
La xacra de la violència és que no s'atura, i no només això, sinó que sembla que creix el negacionisme sobre aquesta violència. I el que sí que és positiu és que cada vegada es denuncia més i hi ha més dones desacomplexades, discusades,
que perden la por de denunciar els seus agressors, però malauradament, i això no és una opinió, és un fet, doncs segueixen a dent-hi morts massa sovint de dones a mans de les seves parelles, exparelles o entorns. És increïble que encara, i fins i tot el ple de l'Ajuntament ho hem hagut de sentir, que com que hi ha més denúncies resulta que això és culpa dels governs progressistes o del discurs feminista...
En fi, es fa molta demagògia al voltant d'això, per tant, encara que sembli repetitiu, encara que sembli que ja ho hem dit moltes vegades, i encara que sembli que tothom ho sap, no és veritat. És veritat, perquè si fos així, estaria remetent aquesta violència i, en canvi, sembla que resisteix, malgrat tots aquests 25 enes que ja portem explicant-la. Llavors, no ens cansarem mai, mai, mai de denunciar que aquesta violència no és...
no és una victimització d'unes quantes dones, sinó que és una xacra real d'una meitat de la població, o gairebé la meitat de la població, que només pel fet de ser dones tenen molt més perill pel fet de viure. I més enllà d'això, a part de la nostra realitat, aquí també vam voler, com m'explicaves bé, que la Nadia ens expliqués com en un conflicte de guerra i un conflicte duríssim com el de l'Afganistan, on només porten
moltes dècades de guerra, primer amb la invasió soviètica, després amb la invasió americana, amb el govern dels talibans, etcètera, i no només és el context de guerra, sinó les postguerres i els règims autoritaris, com ella ha pogut lluitar contra aquesta violència exercida sobre ella, però sobretot a la societat, i com lluita cada dia. Creiem que la nostra realitat és important que la canviem, però també que aprenguem
de realitats llunyanes i no tan llunyanes, perquè cada vegada estem tots més a prop, que ens poden ensenyar moltes coses també de què hem de fer aquí. Va ser una xerrada molt interessant, va ser molt content perquè va venir molta gent i a més la Nàdia s'explica molt bé i va connectar, va valer molt la pena.
Doncs queda comentat també aquest tema i parlem d'altres temes més festius i és que tot just fa un parell de setmanes que s'encenien les llums de Nadal aquí a la nostra ciutat i la setmana passada vam conèixer quina serà aquesta programació d'activitats que ens acompanyarà al llarg d'aquesta campanya. Sí, això, vaja, el Nadal és unes vates especials i en que està bé que hi hagi una programació específica, de fet
una de les coses que més ha reforçat aquest govern són les festes, cosa que està bé també ens agradaria que a part de les festes les altres coses funcionessin també quan toca i com toca però vaja, esperem que tothom pugui gaudir de la fi, del trenet i de tot el que està preparat aquests dies i sobretot que tothom pugui compartir amb la gent que s'estima, que és el més important en aquestes dates
I ja que parlem de temes més festius, més culturals, també aquest cap de setmana, concretament diumenge, es fa l'entrega del Premi de Poesia Joan Aliguer i també per primer cop. Aquest any es fa l'entrega del Premi Petit Aliguer que va dedicat als infants i joves. Sí, està molt bé que vagi dedicat als infants i joves. Sembla que la poesia de vegades costa més, de les arts o de les...
Sí, de les arts a vegades més minoritàries o que la gent li té més por, costa més d'accedir. I en canvi, la infància o les criatures són les més sensibles i una porta d'entrada molt interessant a aquest llenguatge diferent. Per tant, contents que aquest premi es torni a donar a Mollet i que es dediqui aquest any a la infància, que és el futur, finalment.
Queda comentat i parlem d'un darrer tema i és que tot just la setmana passada els regidors i regidores que formaran part del Consell dels Infants d'aquí de Mollet rebien l'encàrrec i l'encàrrec d'aquest any és que hauran de treballar al voltant de la cultura popular catalana que tenim aquí a Mollet i també a proposar idees per tal de donar-la a conèixer a la resta de la ciutadania.
Sí, ja sabeu que el ple dels infants i el Consell dels Infants tota la feina prèvia que es fa és una de les coses més boniques que també vivim com a regidors vells, diguéssim, grans, perquè veure tot el ple amb infants, nens i nenes que s'interessen pel seu poble, que han pensat que...
que han discutit, que ho han valorat i que finalment presenta les conclusions. És molt bonic. Veurem, a veure, sempre ens diuen alguna cosa nova que nosaltres no hem pensat o que ho veuen des d'un punt de vista que nosaltres ja hem perdut amb l'edat.
I, per tant, és un tema que no s'havia tractat fins ara, crec que és molt interessant, també els hi servirà per conèixer, perquè potser alguns d'elles o algunes d'elles no coneixen totes les entitats de cultura popular que tenim a la ciutat, que són moltes i que fan molta feina, i, per tant, veurem a veure què ens proposen i, sobretot, això, el més important és que després el que ens proposen ho portem a terme, perquè és el que els fa sentir útils i dona sentit a tot el procediment.
Sí, és molt bonic perquè és una manera d'ensenyar què és la democràcia, què és la política local. Moltes vegades ens fixem en el que no ens agrada del nostre poble i això ho tenim molt clar, però n'hem pensat mai què faríem o com ho faríem per fer-ho millor. I és un exercici que no és tan evident, no és tan fàcil quan preguntes, però tu què vols? Ni s'ho ha pensat. Per tant, està molt bé de treballar-ho en aquestes primeres edats per educar ciutadans del futur
que crítics, amb esperit crític i amb capacitat propositiva. I a veure si són els regidors del futur, tant de bo. Doncs Marta, amb aquest tema posem punt i final aquesta conversa de la Fons. Agrair-te que ens has acompanyat aquesta setmana i ens trobem a la propera. Que vagi molt bé, Marta. Adéu-siau. Moltes gràcies. Adéu.
Fins demà!
Poesia y cante, cultura y sentimiento, todo esto es Ventana al Sur y su sentir flamenco.
El flamenco se viste de gala, con ese acento andaluz. Cuando Jero García nos abre, esa ventana al sur. Tastets de llengua
Benvinguts en aquest petit espai en què mirarem d'apropar-vos novetats, dubtes, curiositats que hagin arribat d'alguna manera al servei local de català per compartir-los amb vosaltres. Avui parlarem del Xipre.
El seu nom científic, Cupressus sempervirens, fa referència a l'illa de Xipra, d'on procedeix l'espècie, així com el concepte sempre vigorós, ja que es tracta d'una espècie molt longeva que pot viure fins a mil anys, gairebé sense tenir-ne cura.
Tot i que associem la simbologia del xiprer a un sentit fúnebre, el xiprer va tenir una altra simbologia que, lluny de l'acabament de tot, ens acostava a l'inici de les possibilitats de supervivència. Els romans feien servir el xiprer com a símbol d'hospitalitat. A Catalunya hi ha una sèrie de contes i de llegendes que refereixen al dret que tenien els pobres de passar la nit i d'hostetjar-se en algunes masies.
Sabem que existia un codi no escrit a través del qual se sabia el que es podia esperar quan s'arribava al portal d'una masia.
Si hi havia un xiprer davant la casa, el viatger sabia que hi podria veure aigua o que es tenia dret a un petit àpat, el pa i trago, és a dir, vi-pa i una mica d'embotit. Si n'hi havia dos, llavors es podia esperar menjar i beguda o, segons els llocs, tot un àpat complet. Tres xiprers volia dir que, a més, es tenia el dret de passar-hi la nit.
Es pot dir que abans era possible passar la nit a la pallissa de moltes masies. Sembla que hi ha zones on encara hi ha aquest costum viu, com per exemple el Bages, el Vallès, la Garrotxa i el Montseny, però que el significat exacte del nombre de Xiprés varia d'un lloc a l'altre.
D'aquesta manera sabem que a l'entrada a la masia de Coromines al Moianès hi ha plantat dos xiprers que encara avui dia els seus estadans ens indiquen que volien dir que en aquell lloc es podia demanar caritat. La presència de tres xiprers hauria volgut dir que, a més a més, els passabolans tindrien dret a rebre recolliment. Eren prou altres temps.
Aquesta informació l'hem extreta del web Viquipèdia i de l'article La simbologia del Xiprer Catalunya de Francesc, Roma i Casanovas. Per a més informació, Servei Local de Català de Mollet, Masia de Calladó, carrer del Comte d'Urcell 26, telèfon 93 570 1992.
Dos quarts, notícies.