A Fons. Entrevista amb profunditat amb els grups municipals de l'Ajuntament de Mollet.
Molt bona tarda, benvingudes i benvinguts al programa A Fons, un espai que comença d'entrevistes amb profunditat amb els portaveus municipals dels diferents partits polítics de la ciutat de Mollet del Vallès. Aquesta setmana l'espai A Fons és per Junts per Catalunya-Mollet i en la seva representació ens acompanya la seva portaveu i regidora Carme Eulària. Molt bona tarda, Carme.
Molt bona tarda. Gràcies per ser amb nosaltres una setmana més i al llarg d'aquesta conversa comentarem molts temes d'actualitat, tots d'ells per això d'aquí de Mollet del Vallès. Comencem parlant d'un d'aquests temes i és que el novembre és un mes que es caracteritza pel dia 25N, que és el Dia Mundial per a Eliminació de la Violència envers les Dones, una data que des de l'Ajuntament de Mollet
us hi sumeu any rere any. De fet, ho feu amb un programa bastant extens d'activitats, al llarg del mes de novembre, de la mà d'altres associacions d'aquí del municipi, però, si més no, el dia central és el dia 25 de novembre i, com sempre, cada any feu aquesta lectura del manifest institucional. Carme, comentem una mica aquesta jornada i també la importància de seguir reivindicant aquesta xacra social des del món local.
Doncs és més que una necessitat. De fet, cal reafirmar el compromís de tothom, aquest compromís que ha de ser ferm, profund i negociable amb la lluita per erradicar totes les formes de violència masclista. Per assolir que tinguem una societat plenament lliure, justa, igualitària, totes aquestes coses no poden passar. I malauradament hem de tornar a repetir una altra vinticinquena per reivindicar allò que encara passa, allò que encara no ha acabat.
Jo crec que Mollet del Vallès sempre ha estat una ciutat solidària, i ho sabeu, però és que en aquests moments ja no és un tema de solidaritat, és un tema de compromís. Quan veus els actes que fem i s'hi dirigeixen gent més gran, gent més jove, amb aquelles ganes que les coses es puguin fer bé, amb aquelles ganes que aquestes coses no passin, però haver-ho de reivindicar dona aquella part de tristesa, vol dir que no ho hem acabat, vol dir que hi ha molts moments...
on aquestes coses encara passen. No hi ha democràcia plena mentre hi hagi dones que viuen amb por. I és molt dur aquesta frase perquè jo me la llegia un dia i deia és que estem parlant de por, estem parlant de dones que podem patir por. Jo crec que nosaltres com a polítics hem de reafirmar el nostre compromís perquè no podem deixar que aquestes coses passin.
necessitem viure amb llibertat i necessitem que evidentment que tothom ho pugui fer i que tothom ho pugui fer de manera plena i segura en tots els àmbits. També es va parlar molt de diferents maneres de discriminació perquè també
hi ha coses noves que apareixen i que cal posar-les sobre la taula i parlar-ne. És com ja no només la part física o psicològica o sexual o fins i tot econòmica, però també hi ha la manera que està passant amb la discriminació digital i els problemes que hi ha a les xarxes socials. I cal que tot això prenguem molta cura, perquè no és una cosa menys, és una cosa més...
que sumem amb un problema que ens podem anar trobant no només amb els jovents, sinó amb totes les edats, podem caure en aquests problemes a diferents estructures de les nostres vides. Jo crec que és molt important treballar-hi. Aleshores, treballar-hi des dels ajuntaments, treballar-hi des del Parlament de Catalunya i treballar-hi
des de tots els governs, perquè la suma de tots els esforços podria fer, i ho dic en condicional, que aquestes coses no passessin. M'agradaria que el 25 de l'any vinent estiguéssim tots molt contents i aquestes dades que fan por no existissin. Però des d'aquí faig aquesta crida, aquest convenciment i aquest compromís social de tothom envers el 25 de ser el 25 cada dia.
i quan passen coses s'han de dir, i quan es diuen s'han de treballar, i s'ha d'assessorar, i s'ha d'estar sempre atent que tot això no es pugui repetir. Des de Just per Catalunya, evidentment, estem compromesos amb el 25N, que sigui un 25N de sempre, que tant de bo a l'any vinent parlem d'altres xifres i ho puguem celebrar. De moment, continuarem treballant per aquesta societat que sigui plenament democràtica, justa i igualitària.
És que precisament, Carme, cada any es reivindica aquesta data i tot i que sembla que faci molt soroll aquesta reivindicació. Les dades realment són esgarrifants perquè veiem que es continuen produint aquestes violències.
No sé, Carme, quin podria ser el motiu pel qual encara es continuen produint, tot i que hi hagi totes aquestes reivindicacions any rere any. No sé si és que potser hi ha algun missatge que no acaba d'arribar a tota la població. Jo crec que més que... el missatge arriba, perquè qui vol escoltar-lo l'escolta. El que passa és que moltes vegades hi ha gent que no ho vol escoltar. Jo crec que el gran problema que tenim, que al final és un problema de convivència, perquè quan hi ha...
quan hi ha alteracions de la vida normal és perquè la convivència no és la que hauria de ser. Aleshores, jo crec que aquí tenim molt a veure amb les lleis que posem o deixem de posar, però també té molt a veure amb el que la societat
és digne a comprendre. És a dir, quan moltes vegades passen coses, hi ha moments que es tanquen els ulls i que, ui, no m'hi poso perquè allò és una bralla, ui, no m'hi poso, doncs ens hi hem de posar. Jo ja sé que moltes vegades penses, ui, és que puc rebre, no? Esclar, però és que estem dient que les dones cridin a l'auxili, tots els...
si mirem una mica la televisió i tots els anuncis que es fan, o sigui, estan dient que les dones fan símbols per demostrar que tenen un problema i que algú els ajudi. Doncs jo crec que si tota la societat estiguéssim escoltant més aquests missatges i treballéssim més perquè, de fet, jo crec que tenim un organisme institucional que ajuda molt i que té moltes eines per poder estar atent a aquestes coses que passen. Parlo dels cossos de seguretat, parlo de les institucions, parlo de
de les atencions psicològiques, però clar, s'ha de fer. Si fem allò que, ui, és que sembla que, però potser no digui res, doncs amb el millor no digui res no anem enlloc, perquè llavors es tapen moltes veus. Aleshores jo crec que el problema principal és que a nivell de consciència de tota la ciutadania, doncs poder ens ha mancat una mica de portaveu, una mica de...
d'altaveu a les coses que s'estan fent. Que quan fas un acte tothom hi és? Segur, perquè tots estan plens, tots els actes són plens de gent que escolta i gent que s'ho fa seu. Però, per l'altra banda, no sé si al dia a dia això acaba arribant. Per això sempre parlem d'aquestes polítiques que han de ser dures. Han de ser dures, no poden ser polítiques que passin desapercebudes. Han de ser dures i compromeses.
Perquè realment, com bé dius, això és un gran problema i afecta a molta, molta gent. I a part de l'afectació que pugui haver-hi, és l'afectació a llarg plaç. Superar tots aquests moments costa molt. Psicològicament costa tornar, que les persones tornen a ser el que eren.
I fundar por és el pitjor que pot haver-hi, perquè hem de ser totes valentes, hem de ser tothom valent, i valent també per poder denunciar aquestes coses que passen. Jo crec que una miqueta hauríem d'insistir més en el dia a dia, per això a vegades diem, no cal que sigui 25, que n'ha de ser sempre.
perquè sempre contínuament estan pensant coses, perquè sempre ho estàs veient, perquè si ens converses asseguda en una cafeteria i escoltes la taula al costat i dius però com m'està dient això? Doncs jo crec que hem d'arribar-hi sempre amb aquest compromís. Jo diria que tant de bo, tant de bo, això que em dóna la sensació que la gent jove que està pujant ho té molt clar, doncs que tant de bo les coses poguessin anar canviant.
Queda comentat, Carme, aquest tema del 25 de novembre i parlem d'altres temes i és que tot just ahir dimecres se sabia la data en la qual entrarà en funcionament la nova línia d'abús urbà, la L2, que de fet aquesta és una reivindicació des de fa molts anys per part de la ciutadania, perquè al final actualment només es comptava
amb una única línia de bus urbà i, per tant, això endarraria molts d'aquests desplaçaments i deixava també altres barris sense parades. Sabem que serà el pròxim 9 de desembre, després del pont, el dimarts.
que entre en funcionament aquesta línia, que també recordem que al final s'ha escollit aquest recorregut mitjançant un procés participatiu en què la ciutadania va precisament escollir que aquest recorregut fos invers a la ja existent L1. Sí, nosaltres ho celebrem, que això sigui així, i també sabem que hi haurà un dia que al matí la gent que vulgui pot accedir a aquesta línia, amb aquest bus que farà aquest recorregut,
per veure el seu funcionament. Serà de forma gratuïta i tothom podrà fer aquesta prova pilot de com anirà. Tot i amb això, també sabem que hi haurà petits matisos que haurem d'anar reafirmant una miqueta amb aquesta línia, perquè tot just acabarà de començar, com bé dius, el dia 9 de desembre. És un tema que ha portat molt de conversa, és un tema que ha portat molt de treball. Nosaltres hem tingut moltes converses amb gent vinculada amb el món de la mobilitat,
i moltes converses també els ciutadans de casa nostra, que són usuaris, i volíem saber el seu parer. Evidentment s'ha arribat a aquesta línia inversa, per dir-ho així, aquesta L2, que és necessària, això està claríssim, a la nostra ciutat, i ara veurem el seu funcionament, si realment és allò que els usuaris esperaven. Nosaltres amb molts de les persones que vam, a tots sabeu que tenim costum de segons quin tema, tenim el local, l'obrim a la gent per poder-ne parlar, perquè volem saber què opinen.
Volem saber què opinen, gent que en saben molt i volem saber gent que opinen, gent que l'utilitzen molt. I gent que l'utilitza molt d'una certa edat i gent que l'utilitza molt, molt més joves, que les diferències també hi són amb els usos. Aleshores, tornarem a fer una segona volta per saber aquesta línia com quines coses els agraden més o com poden anar. Personalment, inclús des de Junts, també hem decidit que quan ja estigui la línia posada farem
una pujada sencera per saber també el tema de les parades, que preocupaven més en el seu moment, si són les adients o no, si els temps que estan... Com que la circulació serà una altra,
com es podrà dur a terme, però sí que és veritat que aquest és un projecte de la ciutat que afecta mulletans i mulletanes i que jo crec que ben gestionat ha de ser un èxit perquè la gent ho ha demanat, perquè la gent ho hi ha treballat i perquè tots els esforços que s'hi han posat venen en gran part de la ciutadania. Al final,
L'Ajuntament aquest fet ha sigut posar en un paper, posar en un planell allò que els ciutadans estaven reclamant. Llavors, de moment ho celebrem, estarem atents a veure també les coses com van, sabeu que nosaltres sempre som molt crítics i sempre volem dir la nostra, però de moment entenem que això ha de ser un èxit perquè mulletans i mulletanes puguin finalment fer aquest recorregut a l'inversa a la nostra ciutat.
Si més no, com dèiem, això a partir del dia 9 de desembre serà quan es comenci a circular aquesta línia. Per tant, també en els propers mesos veurem com s'acaba de desenvolupar i si més no, com dèiem, reivindicació històrica per part dels monetans i molletanes, així que segur que...
que serà una línia que serà utilitzada per molts mulletans i mulletanes. Comentem altres temes, Carme, i és que tot just aquest dilluns tenia lloc la sessió plenària ordinària del mes de novembre, que era una sessió en la qual s'hi presentaven tres mocions, les tres per part de Mollet en comú, i una d'elles també de la mà del Partit Socialista de Catalunya, aquí a Mollet,
Comentem les tres mocions, Carme, una d'elles i de fet a la qual us hi mostraveu en contra era donar suport a aquesta mesura de reducció de jornada laboral aprovada ja pel govern d'Espanya. De fet, us hi mostraveu en contra d'aquesta reducció de 40 hores a 37 hores i mitja.
Doncs sí, dit d'aquesta manera sona molt fort, però nosaltres el que tenim molt clar és que no podem posar en risc els llocs de treball. Nosaltres defensem el manteniment dels llocs de treball i l'estat del benestar.
Jo em vaig a fer un impàs aquí. El govern d'Espanya sabia des del primer dia que nosaltres estem a favor de reduir la jornada laboral, però encara estem més a favor de mantenir l'estat de benestar i evitar que així el seguim posant en risc. Per què ho diem, això? Perquè quan obligues a reduir la jornada laboral, a qui no pot mantenir l'estat de benestar, evidentment, és incompatible. Si no hi ha diners...
Si l'Estat no té diners per poder volcar, perquè, clar, si la gent treballa en menys hores, vol dir que hi haurà menys hores de facturació, vol dir que hi ha menys ingressos. Llavors, l'empresa, evidentment, ingressarà menys, aleshores l'Estat rebrà menys. Llavors, aquests diners, com que no seran rebuts, no es podrà revertir en l'estat del benestar que volem tots.
És una miqueta el peix que es mossega la cua, no? Queda allò una mica així, no? Clar, Junts diu que votaran contra. Jo crec que el debat que s'ha de plantejar als ciutadans és quin model de país volem. Perquè el model de país el determinen les polítiques que s'apliquen i quan s'apliquen. I la cultura de l'esforç és aquí on a vegades patim d'aquest empobriment, no? Que tothom ho notem, eh? Les coses pugen, però que tot això...
Què ens vol dir? Que econòmicament necessitem tindre un país ric per poder, evidentment, tindre un estat del benestar ric.
i tot això passa per l'economia de l'esforç, de l'esforç de les empreses, de l'esforç dels treballadors, dels esforç dels autònoms, i moltes vegades crec que és el sí o el no, perquè no vols, o sí perquè no vols. No, jo crec que darrere hi ha molta més essència. Per què? Perquè si això passés, o això quan passi, hauríem d'explicar-nos que després com ho pagarem.
Perquè, clar, els autònoms, les petites i mitjanes empreses, el comerç de barri, la fleca, el sabater, el taller mecànic, la perruqueria...
Estic dient coses que són extremadament bàsiques però prioritàries també perquè són les que donem la volta a l'economia primera en el nostre país. Aleshores, clar, si generem riquesa i hem de sostenir l'estat del benestar, si no generem riquesa perquè no podem, perquè no arribem a poder fer totes les feines que es necessiten,
doncs no hi haurà riquesa, i sense riquesa no hi haurà ni pensions, ni sanitat, ni educació, ni feina. Jo crec que al final el que es vol amb tot plegat és fer una norma a si a viure millor, el que passa que jo et dic sí, però no a improvisar-ho com s'està fent d'aquesta manera.
Jo crec que és molt important, però si em preguntes si estem a favor de la resta de la jornada, jo t'he de dir que sí, com a objectiu. Però clar, una cosa és tenir l'objectiu i l'altra cosa és començar la casa per la taulada, perquè si no sabem com pagarem tota la festa, per dir-ho així, doncs el que està clar és que no podem acceptar-ho. Jo crec que primer de tot el que cal és augmentar la productivitat real. Llavors, si produïm més...
doncs, evidentment, després les pimes i els serveis públics podran aguantar-ho, perquè si no produïm, doncs no es podrà aguantar. I a vegades, el que diem, que tot està molt bé, però ens ha d'explicar com pensen fer-ho. I com pensen fer-ho és, doncs, fins i tot hi havia un regidor que deia, bueno, i fins i tot podíem treballar 35 hores, si, evidentment, tant de bo, tant de bo es pogués, però, clar, llavors, com aguantem el país?
I també hi ha una altra cosa, que a mi de vegades, ho dic així perquè crec que són coses que afecten a molta gent. Sembla com que qui només treballi siguin els treballadors, no? Els treballadors ho som tots, els autònoms, les pimes, els treballadors, és a dir, és un gruix de persones que donem aquesta economia al país. Llavors, tots són igual d'importants. Un autònom, no li parlis d'hores.
perquè s'hi ha de produir i a vegades n'hi ha que tenen personal i a vegades n'hi ha que fins i tot no poden ni tenir-lo. Però estem parlant encara de moltes més hores de feina, no pots reduir allò. Si tens un servei, què faràs? Tancaré el servei per no produir, estàs deixant d'un servei i estàs deixant de produir, que a la vegada vol dir que l'estat està deixant d'ingressar.
No sé si m'acabo d'explicar o no, però jo crec que el paper ho aguanta tot, perquè escrit està molt bé i parlar-ne d'aquesta manera també, però a la llarga jo crec que s'han de posar moltes més coses sobre la taula i explicar realment això com es pot fer. I si no hi ha aquests diners, com es pagarà? Quan nosaltres puguem, ho dic així, tal d'exemple, però...
Si tenim problemes amb rodalies i tenim encara menys personal perquè farem menys hores, llavors què passarà? Menys trens? Això són els problemes que tenim? És a dir, les coses no són tan fàcils. Volem, veurem, veurem. Ja sabeu que Just per Catalunya sempre està allà i sempre estem atents, però clarament tenim molt clar que volem un país on es pugui treballar bé, on es pugui viure bé i si es pot treballar menys millor, però evidentment que l'estat del benestar no es toqui.
Aquesta era una de les mocions que es debatien aquest dilluns, però no era l'única. També hi havia una d'elles que, podríem dir que la que va suscitar més debat en el ple, i era la commemoració del cinquantè aniversari de la mort de Francisco Franco. En el vostre cas, sí que us hi mostraveu a favor.
Sí, sí, per això vull dir que a vegades el que diem, ho dic, passem d'un extrem a un altre, no?, perquè dius per Catalunya era molt criticat, quan votàvem no a la jornada laboral i tal, i llavors votem sí amb en Franco, llavors penses, no podem catalogar els partits de quin costat són a un altre, val més sempre escoltar la paraula, no?
Evidentment, nosaltres, jo ho sabeu, condemnem el franquisme sense cap mena de matís i, evidentment, honorem a totes les víctimes d'un règim que va, és que ho dic molt clar, que va eliminar llibertats, va perseguir el catalanisme democràtic, va intentar esborrar la identitat nacional del nostre país. I jo, l'altre dia ho deia, jo ho vaig viure.
jo era molt petita, però jo recordo el no poder parlar català, jo recordo el no poder ballar sardanes, jo ho recordo, això. Aleshores, penses, a vegades els arguments no calen, no?, perquè evidentment sabem quina història hi ha i no cal que ens allarguem amb aquest tema, però vull dir, sabem tot el que va arribar a passar. Aleshores, això no es pot negar. I el més gran de tot, jo crec, és que aquí ningú mai ha demanat perdó. Aquí s'han continuat fent les coses, s'ha anat fent, s'ha anat fent la repressió,
No és només un element del passat, i això ho sabem tots. I aquí hi ha una línia de continuïtat entre la negació de drets de franquisme i la resposta d'estat que no s'entén.
I això ho vam viure, i ho dic també així, si ho vam viure el dia 1 d'octubre, que defensàvem el nostre dret a decidir. Jo crec que hi ha un paper central del catalanisme democràtic en la lluita antifranquista que s'ha de reivindicar dia sí i dia també. I aquesta memòria no es pot perdre mai, al contrari, al contrari. En els moments que estem, aquesta memòria és més viva que mai, perquè la gent ho ha de saber, perquè ho hem de compartir...
També vaig estar, bueno, parlàvem allò que sortia també en les mitjans, no? I per la tele ho explicaven, no? Tot allò que no va fer Franco, no? Doncs és evident. Nosaltres no podem escoltar segons quin missatge que no diré perquè ja no em surt a mi dir-ho, eh? Però penses, no, que aquí va morir molta gent.
que hi va morir molta gent i que quan va morir amb aquella frase de l'atado y bien atado, oi tant, l'atado y bien atado, a hores d'ara encara no hi ha el perdó que s'hauria d'haver demanat.
Jo crec que hem de ser molt coherents amb els valors democràtics, hem de reivindicar una memòria que inclogui tot allò que l'Estat encara ara mira d'evitar i hem de reconèixer les coses que han passat i evidentment el poble de Catalunya ha de continuar defensant els drets i la nostra llibertat i la nostra memòria històrica i que quan cal dir que van eliminant les nostres llibertats és que les van eliminar.
I estem parlant que a hores d'ara estem al 2025 i encara hi ha gent que ho dubta. T'ho enganxo tot, eh? És a dir, volem viure en un país democràtic, ens creiem tots molt lliures, però a l'hora de la veritat estem celebrant un 25-N i estem parlant de por, i estem parlant de l'època del franquisme i encara hi ha gent que no s'ho creu.
Aleshores jo crec que socialment hem de fer una parada i mirar-nos-ho, mirar-nos-ho bé, perquè nosaltres volem viure amb coherència, amb valors, amb llibertats, però no volem viure amb pors, però sí que volem viure amb aquests records perquè això no es pot eliminar, perquè el mal fet hi és, i moltes estructures familiars...
Hores d'ara, evidentment, han passat molts anys, però si jo, que tampoc em considero ni més gran ni menys, però que ara recordo aquelles coses que passaven, tampoc no va ser ahir, però el missatge que et queda gravat existeix. Jo trobo que són temes, també vam parlar del tema de la Via Leietana,
que va sortir, no?, a transformació de la prefectura de la Via Laietana. Jo crec que és un símbol de la repressió contra el moviment democràtic català. I, evidentment, jo crec que la gestió, la documentació de totes les institucions de Catalunya han de ser competència de Catalunya i, llavors, sí, sí, nosaltres volem que es transformi la prefectura de la Via Laietana, perquè...
Hem d'anar traient tot allò que queda, que encara a hores d'ara hi ha gent que això li agrada que hi sigui. Jo crec que les nostres polítiques han de ser així, han de ser molt reals, han de ser molt clares. A vegades me'n vaig una mica dels temes, però a vegades quan parlem a l'Ajuntament jo sempre dic que el més important poder no és tenir la mateixa ideologia, però sí que és tenir el mateix respecte entre tots, entre totes les ideologies que hi ha allà.
Jo, bueno, hi havia gent amb el costat que va votar a favor, l'altre va votar en contra, però al final, excepte segons qui, doncs hem d'arribar a que això no passi. Però ho hem de fer-ho complir. Perquè moltes vegades la meva queixa política és que diem coses i queden allà i són una bona d'allòs i hem fet això i mira que ve, però a l'hora de la veritat això no passa. I faig una falca perquè amb la llengua catalana està passant.
A nosaltres estem intentant treballar el tema del català des de l'Ajuntament, que saps que per Junts per Catalunya és una cosa extremadament important i extremadament necessària, perquè a la nostra ciutat es parla molt poc el català. I jo sempre s'ho que dic, i hem de començar des de les institucions, i no pot ser que a dins de l'Ajuntament sentim parlar molt i molt i molt i molt castellà.
Llavors, estem treballant pel català, doncs ens hem d'esforçar i som els primers a donar aquest exemple. I això de vegades no passa. Ara me n'he anat, eh? Però, bueno, podem continuar. Carme, doncs ens queda una tercera moció per comentar, però en tot cas, ens ha acabat el temps de la conversa, si més no, com que demà és divendres i comencem.
compartir amb aquest espai de portaveus, doncs exacte, recuperarem aquests altres temes que ens han deixat per comentar. Si més no, Carme, doncs agrair-te que ens has acompanyat una setmana més i ens trobem a la propera, que vagi molt bé, Carme. Molt bé, gràcies a vosaltres.
Fins demà!