A Fons. Entrevista amb profunditat amb els grups municipals de l'Ajuntament de Mollet.
Molt bona tarda, sieu benvingudes i benvinguts al programa A Fons, un espai que consta d'entrevistes amb profunditat amb els portaveus municipals dels diferents partits polítics de la ciutat de Mollet. Aquesta setmana l'espai A Fons és per Mollet en comú i en la seva representació ens acompanya la seva portaveu regidora Marina Escrivenó. Aquí saludem. Bona tarda, Marina. Hola, bona tarda.
Com sempre, abans de començar a recordar-vos que aquest és un programa participatiu en què la ciutadania ens pot fer arribar preguntes trucant al telèfon de la ràdio que és el 93 570 68 66. Marina, avui ens estrenem en aquest espai a fons després de l'estiu, tot i que ja fa unes setmanes que nosaltres sí que ens hem reactivat.
Amb aquest programa encara no us havíem tingut a vosaltres en aquest espai. Per tant, benvinguda de nou després de tants mesos. Moltes gràcies, sí, sí. Avui hem mantingut aquestes converses, això com indica el nom, a fons, amb més profunditat. Són molts temes els que volem tractar avui, però si et sembla comencem parlant d'un d'ells, perquè tot just demà des de Mollet en Comú feu un acte al Jardinet. De fet, teniu molts convidats en aquest acte per...
somratllar-ne algú, teniu a l'Eina Vidal, que és diputada de Comuns, i precisament feu aquest acte per parlar de l'ocupació de qualitat. Marina, perquè heu decidit ara posar aquest tema sobre la taula, quina és la importància també de parlar de l'ocupació?
La importància la té tota. Al final tenir un treball i que sigui un treball de qualitat i estable fa que tota la resta esdevingui, fa que tota la resta de coses passin, com poder accedir a un habitatge o com poder tenir una vida digna i amb totes les necessitats cobertes. Per tant, parlem d'ocupació de qualitat i això vol dir drets i vol dir
Els drets que tenim conquerits, els drets que tenim ja mantenir-los, perquè hi ha qui els amenaça, hi ha qui els posa en risc, i després els drets que tenim per conquerir. Quin dret encara no hem conquerit? Que sabem que no ha acabat de passar la tramitació al Congrés, la reducció de la jornada laboral, que per nosaltres era un element importantíssim.
que ens situaria al costat dels països d'Europa que tenen aquestes reduccions de jornada i unes jornades que permeten, en definitiva, una millor vida, una millor qualitat de vida perquè permeten una major conciliació familiar, personal, etcètera. Per tant, demà al Jardinet volem parlar de tot això, volem parlar de les mesures que portem fetes fins ara des de sumar comuns
en el govern de l'Estat, que n'han estat moltes i que sembla com que es donen per assumides, però jo crec que cal reivindicar-les perquè no tots els partits fan les mateixes polítiques i està claríssim que amb Yolanda Díaz al capdavant de treball s'han fet moltes coses i s'ha incrementat el salari mínim interprofessional moltíssim, s'ha fet una reforma laboral que ha guanyat
en estabilitat pels treballadors i, per tant, ha reduït la precarietat, que s'ha fet una reforma de les pensions i, per tant, volem seguir fent coses. Ara s'ha tombat aquesta mesura, l'ha tombat la dreta, la catalana i l'espanyola, que quan estan al Congrés van de la mà amb aquestes mesures, en el posicionament, amb les mesures socials i de millora de la vida dels treballadors i treballadores.
I després també volem parlar molt del sistema de pensions, i del sistema de pensions és una cantarella, és un mantra que fa molts anys, molts anys, que es ve dient que les pensions, que el sistema no aguanta, que el sistema no aguanta, que això no és estable, i això ho volem desmentir, i ho volem fer de la mà de l'Aina Vidal i de la mà dels representants sindicals a Catalunya,
i d'altres persones que hi entenen molt i que hi saben també del territori per explicar, i per sobretot de fugir d'aquesta confrontació que es vol ara entre joves i gent gran, que per culpa de la gent gran els joves no tindran pensions, no, això no va...
Res més lluny. Si tenim un treball de qualitat, si la gent cotitja el que ha de cotitzar i si tothom aporta el que ha de portar, el sistema de pensions és perfectament sostenible. I aquesta idea la remarco, me la crec i és així, però clar, si ens ho carreguem per altres bandes, doncs aleshores serà difícil, clar.
D'això ho comentàvem, eh, demà divendres a 2.47, em sembla, de la tarda. Sí, 6 i mitja, us esperem a tots al jardinet. Entenc un acte obert a tothom. Sí, sí, sí, evidentment. La gràcia és aquesta, és a dir, és un acte que ha de poder venir tothom. Nosaltres sabem què planteja la nostra formació política, però volem explicar-ho perquè a vegades avui parlava amb una amiga i em deia, ostres, és que quan la gent sap les coses, clar, canvia totalment la perspectiva, no? Parlàvem del tema de les escombraries, eh, en concret...
li vaig explicar a un home tot el que ens costava, el servei d'escombraries, i després diu, ostres, ara ho vaig des d'una altra òptica, ara ho entenc més. Doncs fa falta conèixer les coses i en el món del treball és un tema clau.
Queda comentat, Marina, això demà a la tarda al Jardinet. Comentem altres temes i és que, si tirem de memòria, el passat mes de setembre ens convocàveu a la premsa per explicar-nos quina és la situació actual envers la gestió de l'aigua aquí de Mollet.
N'explicàveu com vosaltres de Mollet en Comú optàveu perquè es fes el pas a la municipalització d'aquest servei i tot just ahir aquesta setmana assabentàvem per una nota de premsa que les converses que havíeu mantingut juntament amb el PSC al final, tots dos com a partits que esteu en l'equip de govern, aquestes converses han donat el seu fruit i finalment
s'aprovarà un contracte que canvia aquesta concessió a una gestió mixta. Per tant, entenem que celebreu aquest canvi. Sí, celebrem el canvi, celebrem l'avenç, i al final s'ha d'explicar que som dues formacions polítiques diferents, però que estem a govern, que sabem quines són les diferències i que les tractem en naturalitat amb la voluntat d'arribar a acords. I aquest n'és un, l'acord respecte a la gestió de l'aigua.
Jo destacaria com quatre elements. Nosaltres el que diem és que l'aigua és un bé essencial i és un dret bàsic, i per tant ha d'estar en mans públiques. No pot ser que se'n faci un negoci com és fins ara, però també som conscients, tots plegats, que ara mateix no podem desatendre el servei i s'ha de quedar garantit per tothom. Dit això, hem aconseguit, jo crec que és important, amb les converses i amb el convenciment que s'obre una nova etapa,
Un, doncs com deies, passar d'una concessió a un contracte de serveis. Dos, reduir de manera molt, molt, molt important la durada. Parlàvem d'un contracte de 20 anys amb dues possibles pròrrogues de 5 i 5, per tant de 30. I ara estem plantejant un contracte de 4 anys. Més possibilitat de pròrroga d'un any que esperem no haver-la de fer, no?
I el tercer element també important és que encarreguem ja un estudi per veure quin ha de ser aquest model de gestió pública de l'aigua Mollet. Com ho hem de fer? Ho hem de fer a través d'una empresa municipal, ho hem de fer de forma directa, ho hem de fer a través del Consorci i per tant ja estem a punt d'encarregar aquest estudi que comptarà amb l'assessorament també del Consorci Mollet.
del Besòs, amb l'Associació de Municipis de l'Aigua Pública i també amb persones expertes, economistes, juristes i enginyeria de tot aquest tema. Per tant, per nosaltres és un canvi important, és que s'obre la porta, anem cap a una gestió pública de l'aigua a Mollet.
Tot just ara s'han hagut aquestes conversacions, s'acaba d'aprovar, per tant entenc que el canvi no serà immediat d'un dia per l'altre, però no sé si teniu més o menys un termini fixat de quan podria estar en funcionament aquest nou sistema. A veure, ara el que s'aprova és la licitació d'aquest contracte i aquest contracte s'adjudicarà cap a principis del 26, no?
i començarà a funcionar. Per què? Perquè s'han de garantir que resolen les incidències de fuites o trencaments o el que sigui, s'han de garantir, s'ha de garantir el servei a la gent que tingui aigua quan obre l'aixeta, però mentrestant anem estudiant quin és aquest model possible a mullet, per tant.
No hi ha un calendari fixat, però tenim aquest marge de plantejar aquesta licitació, aquest contracte, i mentre estan fent tota aquesta feina, jo destaco que Cardedeu fa dos o tres dies s'ha anunciat que serà el consorci que gestionarà l'aigua del municipi de Cardedeu, i per tant passen a un model públic, i per tant...
Cada vegada més municipis ho estan fent i Mollet hem de passar a formar part d'aquest equip de municipis per l'aigua pública. Queda comentar també Marina i parlem d'altres temes perquè tot just la setmana passada tenia lloc el ple municipal del mes de setembre i m'agradaria destacar un fet que de fet també vosaltres també destacàveu en aquest ple municipal.
I és que a Mollet en Comú, un grup que esteu en el govern de la ciutat, presentàveu dos pregs en aquesta sessió, que és un fet que fins ara no s'havia produït, i en el vostre cas presentàveu aquests pregs, un d'ells per adherir-se a campanyes de prevenció del suïcidi, i l'altre era en condemna dels atacs xenòfobs i islamòfobs.
Doncs sí, jo ho comentava així una mica de forma còmica perquè, no sé si ha de ser còmic o irònic, com que fa un temps que les mocions han de passar un filtre perquè puguin passar a ple les nostres...
Bé, havien de passar després d'unes modificacions que s'havien fet i no van acabar passant com a tal i vam dir, doncs ho presentarem com a prec, això sí que està permès. És una mica estrany perquè un prec és dir, ei govern de Mollet, feu això, us insto a, us proposo com a...
Com a grup a l'oposició quan estàvem l'any passat, i tots els altres anys, doncs clar que em presentàvem d'aprecs, però estant a govern és una mica curiós i més no. Però bé, amb ullet, els plens, pot passar de tot i hem sigut originals, però evidentment no és la nostra idea. La nostra idea és o fer polítiques directament o fer mocions que instin altres administracions.
Aquestes dues en concret parlaven de dos temes per nosaltres captals, que és per una millor convivència i, per tant, condemnar els atacs xenòfobs i islamòfobs que s'han produït a l'estiu i que no havíem tingut ocasió de parlar-ne i ho volem portar al ple totes les vegades que faci falta.
i els partits de dreta i ultradreta que els hi molesti, tindran un problema. Però nosaltres seguirem denunciant que no podem anar a tirar l'odi i atacar els drets humans. I l'altre, per un tema importantíssim, com és la salut mental, demà, que serà el Dia Mundial de la Salut Mental, per adherir-nos a les campanyes que la Diputació té engegades per prevenció del suïcidi i, evidentment, en general, a fer una política transversal a l'Ajuntament per aquestes polítiques...
de suportar el benestar emocional de les persones.
De fet, ara ho introduies demà, 10 d'octubre, és el Dia Mundial de la Salut Mental. De fet, des de Mollet sempre us adheriu a aquesta jornada amb la lectura del manifest institucionalment, més enllà d'altres activitats puntuals que es fan a la ciutat. Doncs sí, la lectura del manifest i anar fent també aquest dissabte. Va haver-hi una celebració de la festa al voltant de la salut mental, al parc de Cap Molar, amb les diferents entitats, amb...
en diferents activitats i per tant jo crec que ara ja no podem tornar enrere i hem avançat en el sentit de tenir tots molt clar que la salut mental està al centre de les polítiques públiques i de les polítiques que fan els ajuntaments i això vol dir
personal, això vol dir recursos, formació i accions concretes i estar acompanyant la gent que ho necessita. I també la prevenció. Avui precisament vinc de Barcelona, de la Diputació de Barcelona, que avui s'ha presentat la xarxa intermunicipal per la salut mental, que ve de
Fa un any que es va aprovar el Pla Estratègic de Salut Mental i que el que planteja és tot un pla, tot un horitzó amb línies però amb accions concretes a la demarcació de Barcelona, als 300 i algo municipis, entre els que amb Mollet estem parlant amb el comissionat de Salut Mental.
per tal de poder impulsar coses concretes, a més a més, molt focalitzades, i ara també em poso el barret, no només de coordinadora de drets socials, sinó de regidora de joventut, molt focalitzada a la salut mental en el col·lectiu jove, que sabem que les xifres són preocupants i, per tant, hem d'atendre-ho i hem de posar tots els recursos possibles.
Doncs Marina, no treguis el barret de regidora de joventut, perquè la seva pregunta també va en aquest sentit, i és que com cada any arriba la tardor, ho feu per totes les estacions des de la regidoria, que oferiu una sèrie de jornades, d'activitats, en aquest cas tardor jove, perquè és l'època de l'any a la qual entrem.
Fèieu tot just fa unes setmanes la presentació del web de joventut i també parlava una mica de què podrem trobar en aquesta tardor jove que de fet crec que ja han començat alguns tallers. Va començar la setmana passada, el dia 3, el divendres, amb la Tarda Gamer, que va tenir molt èxit i que a més a més estem contents perquè també el públic va ser eminentment jove, que a vegades depèn d'on s'ubica, doncs també és infància, joventut, i per tant va ser jove amb la qual cosa es va crear
un bon ambient jugant al que els agrada, a alguns joves, el tema dels videojocs, etc. També tallers que han començat i llavors aquesta programació que jo em destacaria, tot és importantíssim i tot són bones propostes una mica per tothom, no?
Però destacaria el túnel del terror, que el que es fa és tot un treball també amb tothom qui vulgui, amb tots els joves i les joves que vulguin, i que es fa a l'era i que s'està treballant en tot el muntatge, l'escenografia, amb l'actoratge, amb col·laboració amb la tramolla, fent aquest assessorament artístic, com podríem dir, perquè...
per fer temes de maquillatge també amb persones expertes en caracteritzar un túnel del terror que tindrà molt nivell i després també destacar el talent show que també és una cosa que en algun moment havia aparegut com una possible iniciativa juvenil de part d'una jove que al final no va acabar esdevenint però que sí que s'està posant ara en marxa
perquè els joves que tinguin algun talent artístic especial puguin mostrar-lo i puguem fer tota una sèrie d'espectacles oberts a tothom però focalitzats en els joves.
I moltes més coses, eh? Jo us convido a la web, a mirar-ho, també a les xarxes socials. Volíem presentar aquesta web, renovar-la perquè fos una web una mica més moderna, no? Una mica més... Una mica només, no, molt més accessible, fàcil de veure, de trobar, una mica...
pensada més pels joves, encara que som conscients que Instagram, que les xarxes socials probablement és el que es mou més, però és molt interessant i jo crec que molt útil tenir aquesta mena de repositori, de tenir una web on allà està tot. I després d'allà anem compartint, anem agafant, pengem a l'Instagram allò que està allà, però ho tenim tot i ja no només per la gent jove sinó també per familiars i per gent que treballa amb gent jove. Allà tenen tot el que tenim,
però no tot el que tindrem. I per tant, anirà... Jo vaig dir que era viva, que era una web viva i que anirà creixent i que anirà enfortint-se. També tornant al tema de la programació de la tarda jove, crec, Marina, que vau comentar també que hi havia un torneig solidari. Sí, exacte. El 14 de novembre hi haurà un torneig solidari que no és el primer torneig de futbol que es fa, evidentment, fa molts anys que se'n fan, però aquest tindrà un caràcter solidari.
Per tant, aquesta és una activitat transversal entre solidaritat i joventut, que el que vol és conscienciar i portar també no només els valors de l'esport, els valors de la solidaritat. Sabem que a l'esport es treballa amb molts valors, també aquest, el de la pau, el del respecte als drets humans...
en un moment en què estem vivint un genocidi a Palestina, però que evidentment hi ha molts altres conflictes, que hi ha molt d'odi, molta xenofòbia, racisme. Doncs pensem que a través de l'esport i amb els joves i les joves és un bon moment i una bona manera també de fer-se seu aquest missatge de l'esport a futbol, però amb el missatge de la solidaritat. I per tant també es pintarà un mural...
en un mur, i mentre van avent-hi els torni als partits, anirà passant això, i per tant els joves podran estar participant, i també ho volem obrir al barri, que serà el barri d'Estació del Nord, que serà allà als voltants de l'Escola Sant Jordi, per tant,
Anirem difonent, primer tenim el túnel del terror, però sí que ja la informació ja està tota, però després sé que tot l'equip de joventut reforçarà molt la difusió perquè no quedi ningú sense estar assabentat.
Doncs queda comentat també tota aquesta informació, també la trobareu en el web de Joventut, que també abans Marina apuntava, que també una de les principals característiques no és que és molt participativa i de fet hi havia diversos apartats en què podies comunicar-te directament amb l'equip que hi ha darrere. Parlem d'altres temes i és que la setmana passada des de Mollet es recuperava aquesta setmana de la solidaritat.
Entre setmana teníem totes aquestes xerrades que es feien a la tarda a la marineta i el dissabte sí que va ser aquesta festa més al carrer, més visible per tothom. Doncs sí, molt contents i també felicitaris aquí el regidor company David Moreno, de regidor de Solidaritat i Cooperació, per haver impulsat.
Però no sol, absolutament de la mà de les entitats solidàries que tenim a la nostra ciutat, Molleta amb Cuba, Alcària, Creu Roja, Convivència sin fronteres, Mans unides, Amics de Mantall, Amalgama, crec que no me'n deixo cap, o potser sí.
En qualsevol cas, penso que feia gairebé una dècada que no es celebrava i és importantíssim. Tots els temes són importants, evidentment, però no hem d'entrar aquí a si és més important la via pública o l'habitatge o la solidaritat. Tots estan amb la seva importància i, per tant,
se'ls ha de dotar d'un espai a la ciutat, perquè si els ajuntaments no promovem això, ajuntaments amb un govern progressista, ja em diràs tu qui ho fa. I llavors jo penso que va anar molt bé. La festa va ser el colofó, amb música, menjars, les paradetes, poder conèixer tothom més quina feina fan aquestes entitats, i tant de bo...
ajudi a que creixin aquestes entitats, a que hi hagi relleu i a que se'n creïn de noves. Jo crec que la valoració és molt positiva per part de tothom i amb ganes de celebrar la propera l'any que ve.
De fet, això es comentava en algunes serrades, aquesta necessitat que hi hagués relleu i que més gent s'apuntés a aquestes ONGs. No sé si això, precisament veient com ha anat aquesta recuperació d'aquesta setmana, s'ha plantejat de cara a l'any vinent tornar a repetir-la, donar-li un caire diferent o...
Com ha de ser es decidirà. Ara el que pertoca és fer una avaluació i dir com ha anat i què podem millorar. Per això el regidor de cooperació ja està a sobre, ara s'ha realitzat i això en si és un èxit i nosaltres estem molt contents, les entitats estan molt contentes també.
perquè es posa la solidaritat molt més en el mapa, es visualitza en un espai públic de la ciutat també amb la festa, i a partir d'aquí, de cara a l'any que ve, sí que la idea és tornar-la a fer. Com? A partir de la valoració i l'anàlisi de com ha anat, què plantejarà, quines necessitats plantejarà.
Doncs Marina, queda comentat i parlem d'un tema més dolç, i és que tot just fa una setmana al Pitapa es feia una inauguració per anunciar que havien recuperat el cruçant de Sant Vicenç. De fet, hi havia molta gent que no es va voler perdre, doncs poder tornar a provar si era igual o no el que els recordava. Hi havia cua. Hi havia molta cua.
No sé, Marina, si vas poder apropar-t'hi o si recordes també amb ganes aquest croissant. Home, aquest croissant era boníssim i pel que m'han dit, jo encara no l'he pogut provar de nou, m'han dit que sí, sí, que està molt aconseguit, molt lograt, que a més a més la família...
Rous, el Forn de Sant Vicenç, estaven molt agraïts i molt contents perquè al final és un reconeixement. Jo feia en broma, dèiem, si em permets, l'espai, feia en broma. Encara hi ha gent que té croissants congelats de quan van tancar, no? Bé, jo sóc de les que va tenir croissants congelats però que no em van durar més de dues setmanes, no? No em vaig comprar tants.
i jo crec que és com una mena, una senya, un emblema. Tenim la coca dolça de la Prat, que va ser la millor coca de dolça de Catalunya del 2016, em sembla, i tenim com una sèrie d'emblemes que, més enllà que pugui ser, la font de la plaça Prat de la Riba posés el croissant del forn de Sant Vicenç. I, per tant, molt bona, aplaudim la iniciativa del Pitapas i també que jo crec que la ciutadania...
Els hi va agradar molt. Totalment. De fet, la gent amb la que vam poder conversar, tots deien que realment els recordava aquell croissant que tampoc fa molts anys que no es pot degustar, però hi havia moltes ganes de poder tornar-ne a menjar.
Comenteu un altre tema, molt breument, amb dos minutets, perquè també, precisament parlant del Fon de Sant Vicenç, que va tancar això fa 7-8 anys, una de les altres botigues emblemàtiques d'aquí de la ciutat, que ha baixat la persianà tot just aquest mes d'octubre, ha estat la Bodega Sangalès, precisament per aquesta manca de relleu.
Sí, bueno, jo en alguna ocasió ja n'he parlat, no? Va com va i jo crec que és una bodega que també és un emblema, és un establiment emblemàtic a la nostra ciutat. I tant que per si anar, només puc fer que agrair-los, agrair-los la...
tota la feina que han fet fins ara, que a més a més s'ha embolcat en moltes coses, no només el dia a dia de vendre, sinó en molts esdeveniments, en molts actes participant. Jo havia estat en un primer laquí, allà en el pati de dintre de la bodega,
amb la Manoli i el seu marit i el Pau Segalés allà i tots els organitzant, amb els voluntaris, i per tant a disposició de tot el que passa a la ciutat i per tant desitjar-los una bona jubilació, descans i una nova etapa. Doncs Marina, queda dit també, ara sí, deixem per aquí aquest espai de fons. Gràcies per haver-nos acompanyat aquesta setmana i ara sí que ens anirem trobant periòdicament. Que vagi molt bé, Marina. Moltes gràcies, a reveure.
Dos quarts, notícies.