A Fons, entrevista amb profunditat amb els grups municipals de l'Ajuntament de Mollet.
A Fons, entrevista amb profunditat amb els portaveus municipals dels diferents partits polítics de la nostra ciutat de Mollet del Vallès.
Aquesta setmana l'espai A Fons és per Junts per Catalunya a Mollet i en la seva representació ens acompanya via telefònica la seva regidora i portaveu Carme Eulària, a qui saludem. Molt bona tarda, Carme.
Molt bona tarda i sap greu que haguem de tornar-nos per telèfon perquè malauradament per temes de feina no puc ser aquí amb vosaltres, cosa que m'agrada i que espero que la propera vegada sí que puguem compartir-ho junts a la ràdio.
Cap problema, Carme, ben segur com bé dius que la propera vegada que tornem a mantenir aquesta conversa podem fer-ho aquí als estudis de Ràdio Mollet.
Al llarg del programa d'avui volem parlar de diversos temes, sobretot de temes culturals perquè, de fet, aquest cap de setmana i aquestes setmanes que portem enrere a la nostra ciutat
ha tingut diversos esdeveniments que també voldríem comentar, però si més no, comencem a centrar-nos en l'àmbit polític i és que hem vist a través de xarxes socials
que aquesta setmana vau tenir una reunió al local on us trobeu juntament amb Junts de Vilanova del Vallès.
Carme, explica'ns una mica quines temàtiques es van posar sobre la taula. No sé si potser també vau parlar de situacions o de problemàtiques compartides a la comarca.
Sí, nosaltres, bé, nosaltres com molts municipis de la comarca del Vallès està clar que compartim molts moments
i compartim situacions que són més aviat iguals per tothom. A mi els meus companys de Just per Catalunya sempre m'han sentit explicar
que jo considero que a Vallès Oriental com a tal, doncs, qui no té un cosí que viu a Montmeló, doncs, té una amiga que viu a Vilanova
o té els parents, no?, que viuen a Parets. Aleshores, això implica, doncs, que hi ha molts moments que, políticament parlant,
doncs, es podem relacionar amb totes les persones que formen bans Just per Catalunya en el Vallès Oriental en aquest cas.
I és veritat que tinguent més informació de tots els municipis que ens envolten, doncs, també ens fa més esforç per saber
què és el que la ciutadania, doncs, del Vallès Oriental demanda en els polítics que estem al tothom que no escomptant-los.
Evidentment, vam aprofitar, diria, l'acte de la Miquelman Haussin, ens vam trobar,
perquè també veníem d'una convenció municipalista on posem en comú, doncs, aquesta política municipal,
que al final és la política del carrer, la d'estar a prop de la gent, la de mantenir aquesta mena de comunicació,
sempre amb pregunta-resposta del que vol, doncs, el ciutadà de les nostres localitats,
i el que fem, doncs, evidentment, ens posem en comú, ens expliquem, doncs, maneres de fer per anar-nos diferents.
I nosaltres creiem, i des de Just per Catalunya, a Mollet, sempre tenim la porta oberta,
perquè creiem que tenir més informació sempre suma, i compartir més discussions sempre suma,
perquè a vegades, diferents punts de vista, et pot donar-te, doncs, evidentment, unes propostes
que siguin molt més avients per, en aquest cas, que estàvem comentant, de Vallès Oriental,
però fins i tot aquestes propostes que poden donar-te un caire diferent
a l'hora d'actuar amb els molletans i molletanes de casa nostra.
De fet, és cert això que comentes, Carme, ja sempre, doncs, parleu molt d'aquesta cohesió, no?,
del Vallès. Ara que comentaves, doncs, que es van posar sobre la taula alguns dels temes
compartits amb Vilanova del Vallès. No sé si podries, doncs, potser compartir un parell de temes
que es parlessin.
Sí, el que nosaltres trobem, des de Just per Catalunya, nosaltres tenim un taranà, diguéssim,
molt, entre cometes, que tenim unes potes molt ben definides, no?, doncs, la llengua,
el país, l'educació... Hi ha certs punts que els podem, entre cometes, els podem veure
a tot arreu igual. Es va parlar molt del que seria ciutat, del que seria ben bé la
infraestructura de ciutat, vista des d'una ciutat més gran com més mollet, vista com a ciutats
més petites, en aquest cas Vilanova, la infraestructura de mobilitat entre Vallès Oriental, que també
l'entenem com una cosa molt preocupant. I, per l'altra banda, també amb els altres temes
o altres pilars, va ser, doncs, el tema del civisme, que, evidentment, es troben amb grans
problemes com podem tindre nosaltres. I vam compartir, doncs, aquesta mena de quines
campanyes hauríem de fer perquè aquest civisme o aquest incivisme que ens trobem a les carrers
de moltes ciutats de Vallès Oriental, com els podríem, doncs, entre cometes, ja no dic
atacar, sinó fer que canviessin, doncs, aquestes dinàmiques. Aleshores, infraestructures,
civisme, evidentment, també l'educació amb la llengua al capdavant. I un altre tema
important, que també era, doncs, el valor de les tradicions, el valor de la memòria
històrica, també veníem del que comento de Michael Mahousen, no?, és el recordar
aquella manera de fer, aquell terrenat, aquelles coses que han estat molt nostres i que
a vegades poden semblar una mica més oblidades amb el temps, doncs, la necessitat de
mantenir-nos vius amb la memòria històrica de les nostres ciutats i transmetre-ho així
de grans a petits perquè no morin, no?, aquestes tradicions que tenim, les que
poden tenir, molt lletges que poden tenir arreu de la comarca.
Doncs, Carme, què he de dir? També, doncs, comentem altres temes de
política local i és que, doncs, tot i que ara ja fa unes setmanes, perquè va
ser el mes d'abril, no hem tingut oportunitat de comentar-ho en aquest
espai a fons i és que, doncs, com deia, a l'abril finalitzaveu aquest curs
d'història que veieu ho han fet, doncs, durant diverses setmanes i, doncs, amb
aquesta cluenda, podem dir, doncs, ja us acompanyava Laura Borràs aquí al local.
Sí, la veritat és que va ser un èxit, sabeu, jo us ho vam avançar, estem treballant en un nou
curs, segurament treballem de temes més de geopolítica i, evidentment, va ser un èxit
rotund el curs que vam fer amb Aurora Madaula i es va acompanyar a l'últim dia de classe,
per dir-ho així, doncs, la presidenta Laura Borràs. Jo crec que això ens dona a conèixer a tots,
les que van gaudir del curs i totes que ens van venir visitar després, perquè una cosa
porta a l'altra i l'idees, les persones que deien, és que jo hauria apuntat, però no ho
vaig fer-ho, però quin gran moment, no?, sàpiguerà la història d'on venim, cap a on anem i amb qui
l'estem vivint, aquesta història, no?, crec que estem contents, que també veureu ser vosaltres
allà a l'acte amb nosaltres. Estem molt contents perquè teníem el local ple de gent, de
gom a gom. Això és important, no només políticament, perquè ens sentem molt ben
recolzats per la ciutadania de Mollec, sinó que històricament sabem que la història
importa i molt, i evidentment ben acompanyats, com hem estat a Laura Borràs i a Aurora Madaula,
doncs realment l'acte va ser un èxit. I properament us podrem dir quin serà el nou tema,
que us avanço que va pel tema de geopolítica, com he repetit abans, però com l'encararem,
perquè sabeu que en aquest darrer curs vam fer una visita al Parlament de Catalunya, vam anar
a diferir una classe, doncs sempre intentarem buscar que siguin cursos actius, dinàmics i
acompanyats de gent que ens apropi les seves idees i que ens apropi els seus coneixements.
D'aquí no res, us podrem explicar-vos alguna coseta més.
I també seguim parlant, doncs, de política local, i és que tot just, doncs, la setmana
passada, el cap de setmana, se celebrava l'Assemblea de Renovació de l'Organització
Juvenil, que de fet, doncs, es feia a Granollers, i la Molletana, Andrea Castillo, doncs, ha estat
escollida com a la nova cap comarcal de la joventut nacionalista,
de Catalunya al Vallès Oriental. I, de fet, també hi ha un altre Molletà, que
és en Genís Hernández, que també, doncs, en aquesta assemblea, doncs, va estar escollit
com a conseller nacional i també juntament amb Arnau Oller.
Sí, de fet, com bé sabeu, doncs, el jovent puja, el jovent és el futur del nostre
poble i present, amb experiència de tots els que estem al cap de mans, doncs, evidentment,
el jovent, doncs, va adquirint aquests rols. Són gent que fa molt temps que estan
implicades en els projectes, en el projecte polític de Junts per Catalunya i, en aquest
cas, doncs, amb la GOTNC, aquest espai més jove. I, evidentment, des d'aquí felicitem,
doncs, aquests nous càrrecs. I, en aquest cas, també comentaves, no?, de l'Arnau Oller.
Lleia fa temps, també, que existeix a nivell d'inclús de Junts per Catalunya i, doncs,
bueno, assisteix a molts actes i col·labora molt directament, també, amb nosaltres, cosa que
també agraeixo des d'aquí. I, evidentment, aquest deia, no?, és a dir, al final, és el futur,
el futur amb l'experiència dels que ara hi som, actualment, i que hauria de ser així
sempre, no només ens per Catalunya, sinó en tots els altres partits, perquè sabem
que la política, doncs, continuarà endavant i la mantindrem sempre viva a la nostra ciutat.
Doncs, tanquem aquest bloc i també, doncs, com apuntaves prèviament, Carme, parlaves
de Madhausen i, de fet, doncs, la setmana passada es commemorava aquest vuitantè
aniversari de l'alliberament del camp i, com és habitualment, doncs, aquest dilluns,
no?, perquè la setmana passada, doncs, les condicions meteorològiques no ho van
permetre. Aquest dilluns es feia l'ofrena floral en el monument de Madhausen. És
una ofrena que es fa any rere any, però que sempre, doncs, resulta motiva.
Sí, de fet, a veure, tu ho estàs comentant, no?, però és que hem de tenir aquesta
memòria històrica, ja que els que van morir en el camp de concentració, doncs, no
poden explicar-ho als que estem aquí, doncs, tenim l'obligació de transmetre-ho i de
mantenir aquest record viu, com sempre, doncs, va ser un moment de retrobament amb moltes
persones de Mollet, que a vegades, doncs, costa de trobar-nos-a i compartir aquest moment
de commemorar, de dignitat i de memòria, crec que és un acte que tots esperem que arribi,
perquè és un moment, francament, sensible, emocional, on s'hi mouen molts records i moltes
emocions, perquè sabeu que a casa nostra, doncs, van haver-hi moltes famílies afectades
en aquell moment i, evidentment, és una història que no es pot perdre, que també des d'aquí,
i a vegades no heu fet el meu sentit comentar-ho, també la diria que més gent jove hagués
vingut acompanyant-nos en aquesta ofrena que es va fer el dilluns passat, perquè voldrà dir que les
memòries i les històries van passant d'uns a altres, i d'aquí faig la crida, també,
doncs, a mantenir viu aquest record, a mantenir viu aquests homenatges i escoltar,
a escoltar aquestes belles històries de famílies trencades amb els moments que van viure
i com ho van viure, que realment, doncs, fa posar la pell de la vida.
També no sé, Carme, si en un moment com l'actual, no, doncs, tenint en compte el moment
polític actual, aquest tipus d'actes, doncs, prenen més força o, si més no,
són més necessaris.
Actualment, el problema que el tenim, el coneixem tots, ens som coneixedors i el vivim.
Jo crec que aquest tipus d'actes, el que reivindica, és que continuem pensant el mateix,
continuem vivint allò que es havia viscut fa anys enrere i que no permetrem que això passi.
Jo crec que cada cop que recordes aquestes coses, les fas vives i les dones a conèixer.
Per això he dit que és important que la gent també escolti aquests moments, no?, d'aquestes vivències,
d'aquestes famílies, perquè, evidentment, actualment sabem els discursos que trobem i són inacceptables.
Aleshores, el més important és no escoltar-los, mantenir-nos fidels amb el que som, per què som,
d'on venim i aquesta història humana que persona rere persona ens explica fer la nostra,
perquè, realment, és digna de formar part de les nostres històries,
malgrat no les haguem viscut en aquell moment, perquè les edats no són les mateixes,
però les hem de fer nostres, perquè aquesta és la història de moltes, moltes vides molletanes.
Doncs, Carme, també queda dit.
I comentem d'altres temes, i és que, de fet, la nostra ciutat mollet
ha estat distingida amb el que és una placa d'honor europea del Consell Europeu,
que, de fet, és un guardó europeu que reben a molt poques ciutats d'Europa
i que reconeix la trajectòria de la ciutat en el que és l'àmbit de la cooperació europea
i posa en valor tot aquest conjunt d'activitats que s'han fet al llarg de l'any
en favor d'aquests valors europeus.
Jo crec que qualsevol acte europeu de reconeixement a la nostra ciutat
ha de ser benvingut.
Això vol dir que es fan unes feines que arriben
i que també sabem que Europa la tenim aquí a tocar.
És a dir, a vegades sembla, quan parlàvem d'Europa, que és un tema llunyà,
doncs no, no, Europa la tenim aquí
i, evidentment, Europa observa.
I moure'ns, doncs, evidentment, en aquests nivells
on Europa, doncs, pugui reconèixer les feines que es fan a casa nostra,
jo crec que és un èxit
i que, realment, doncs, agraït que sigui així.
Però, per altra banda, que no ens deixi això, no?
Doncs deixar de continuar i deixar de continuar caminant
cap a aquest futur europeu,
que, al final, doncs, Europa també està com està,
o lluny amb el tema de les polítiques que parlàvem fa un momentet,
amb el tema del Mahousen i les comentaries que hem fet.
Aleshores, Europa passa com està, llavors hem d'estar sempre atents, vigilants,
les coses canvien constantment,
i el que hem de fer és fer bé les coses a casa nostra,
fer-les amb tota la honestitat, amb tota la solidaritat,
que ho hem fet, perquè, si som bons nosaltres,
al final el reconeixement exterior vindrà sempre, sí o sí.
I un tema que estava molt sobre la taula,
de fet, ho continua estant, però, si més no,
doncs, va agafar molta embranzida,
sobretot quan van ocórrer els fets de l'Adana a València,
és la zona del Calderí, per a construir-hi, doncs,
aquests habitatges.
Hi ha la plataforma Salvem el Calderí, doncs,
que ha convocat una nova mobilització de cara a la setmana,
vinent, doncs, per aturar aquesta urbanització, no?
De fet, en aquesta ocasió, doncs, diuen que l'anunci
que ha fet l'Ajuntament, en el que es parla d'aquesta
suspensió temporal del projecte, doncs,
realment no ha canviat res, asseguren, des de la plataforma.
Nosaltres no volem que es construïa el Calderí.
El nostre model de ciutat passa per un altre,
ho hem explicat moltes vegades al ple,
i moltes vegades que hem tingut oportunitat amb tots vosaltres,
nosaltres sí que volem un habitatge d'equible, evidentment,
però creiem que s'ha de ser dins de trama urbana,
hem de reaprofitar més,
i hem de donar aquells serveis dins de la ciutat
que no hi són i que ens manca
i que hauríem de treballar directament dins de la trama urbana
per poder ser millors i després ja aniríem veient.
Però la nostra idea ja passa per una anella verd al nostre voltant,
passa per viure d'aquesta manera, doncs,
en un espai molt més verd, molt més transparent,
sense, evidentment, tanta mobilitat,
aquesta manera de viure com molt compensada, no?,
tot està tocant una cosa de l'altra,
i el Calderí, el Calderí no deixa de ser un espai verd.
El Calderí, al final, ens dona aquest aire a la ciutat,
tenim gallecs, ja ho sabem,
però, per l'altra banda, doncs,
el Calderí continua sent aquest espai que ens obre les portes de la nostra ciutat.
i, a sobre, sabem, i per això està tot el tema més aturat,
perquè els informes, perquè la zona és inundable,
les Agents per Catalunya sempre ens hem oposat
a la construcció dels vetatges al Calderí.
El que hem fet ha sigut parlar amb la Generalitat.
Han vingut diputats d'Agents per Catalunya,
hem estat parlant in situ, com vèiem la situació.
Hem presentat preguntes i requeriments al Parlament de Catalunya
que no trobàvem resposta en l'Ajuntament de la Mollet.
Evidentment, nosaltres no volem que el Calderí s'edifiqui,
no volem que es toqui, volem un Calderí obert,
volem verd i volem respirar la nostra ciutat.
Sembla mentida que a hores d'ara encara hi ha aquests petits moments
que dius que hem de sortir a reivindicar això.
Sabem a què va passar amb l'Adana,
sabem que hi ha aquests canvis climàtics,
sabem que després de l'Adana tothom es va preocupar
perquè hi havia edificacions que estaven fetes
en un espai on podria ser inundable.
Jo crec que no cal parlar-ne més.
Treballem com podem treballar,
agafem la trama urbana, arreglem-la,
posem-la com correspon,
que sigui una ciutat per viure,
ben planificada, ben arreglada,
amb els carrers com toquen.
I ja anirem parlant.
No cal créixer més.
Quina necessitat tenim també de créixer?
Si podem, créixer a dins de la trama urbana,
sense modificar res més,
no cal donar aquest pas més.
Després per Catalunya, evidentment, ens trobaran
i ho hem dit sempre, a Calderí no es toca.
I de fet, seguim parlant d'habitatge,
perquè la setmana passada des de l'Ajuntament de Mollet
es sol·licitava a l'Agència de l'Habitatge de Catalunya
que s'incorporessin tres nous immobles,
el que és la Reserva Pública de Solars,
de cara a aquest any,
i que en aquesta sessió de solars
s'hi poguessin construir uns 80 nous habitatges protegits.
Sí, i nosaltres això,
el nostre programa electoral ja ho deiem.
És a dir, Francesc Macià,
la Casa dels Mestres,
aquest solars de Baranguer III,
ens en alegrem que es pugui cedir,
que es facin habitatges assequibles,
que estan tornant el que dèiem nosaltres,
construïm, sí, però dins de la trama urbana.
Comencem per aquí.
No cal tocar res més.
Aleshores, evidentment,
ens alegrem que es puguin ser cedits
i que serveixin per això,
perquè realment és el que volia Junts per Catalunya.
Doncs ara sí,
canviem de tema completament,
i és que, de fet,
aquesta setmana se celebra una nova edició
de la Part Molts Anys,
que bàsicament és per mostrar
exposicions, espectacles, tallers, música, teatre,
que fan des de la regidoria de gent gran,
per la gent gran d'aquí de Mollet,
probablement, doncs, un dels actes més emotius,
tenia lloc ahir a la tarda,
que és aquest reconeixement a les persones
que aquest any arriben als 100 anys.
Sí, vam assistir, vam anar també a veure l'exposició
que hi ha a la Marineta, que és molt recomanable.
De fet, quan vam sortir de l'exposició,
vam anar fins al local.
En aquest moment hi havia l'activitat del rumí,
que hi ha molta gent gran que està jugant allà,
i els vam dir, no us ho podeu perdre,
a neuvi, perquè realment és molt interessant.
La gent gran són l'actualitat.
Cada cop hi ha gent gran,
no és que siguin més grans,
sinó que hi ha molta més gent que és gran a casa nostra
i estan molt actius.
I aquesta vida activa que tenen
amb les edats que estan complint,
jo crec que és un goig.
Diu molt d'ells,
diu molt de totes aquestes lletres que estan fent,
diu molt de totes que estan compartint
i diu molt d'aquesta societat que estan creant,
perquè en aquesta exposició recordo veure
dones cares molt conegudes
que exposaven què els havia portat del joc a les seves vides.
Tot allò és història,
però tot allò també és el moment actual,
que comparteixen aquests espais
gent gran de la nostra ciutat,
que s'hi passa hores,
que es nodreixen,
que tenen cadascú visions diferents,
que les comparteixen
i que, evidentment, tot això fa
que passin aquestes bones estones
sumant,
i això és molt important.
Jo crec que des d'aquí,
doncs, aquest part molts anys de la gent gran,
doncs, evidentment que sigui per sempre.
De fet, ara ho comentaves, Carme,
doncs, cada any hi ha una temàtica diferent
i en aquesta ocasió està molt centrada en el joc
que potser, doncs, pot sobtar, no?,
perquè no relaciona el joc a la gent gran,
sinó més aviat als infants.
Sí, la veritat és que és molt maco.
Jo, per ser la seguida de les 20,
aneu a veure-ho perquè,
ara ho dic així,
no soc tan gran com la gent que hi havia allà,
però hi havia jocs que dèieu,
guau, jo això ho recordo,
i ara no sé si s'hi juga, no?,
llavors això, jo crec que ens fa,
ens porta aquella nostalgia tan bonica,
no?, de pensar el que érem, el que som,
i que a hores d'ara encara podem estar,
doncs, parlant d'aquests jocs, no?,
d'aquests juguem de l'època
que crec que és,
de bo, si no hi hagi anat,
qui vagi,
perquè és molt maco veure.
I comentem un altre tema,
i és que abans dèiem,
doncs,
que l'ofrena floral de Madhausen,
doncs,
s'havia hagut d'ajornar
per les condicions meteorològiques,
però no es va ajornar un altre acte
que tenia lloc també
el passat dilluns,
i era, doncs,
que la reconeguda futbolista
mulletana Alexia Potellas
va visitar Mollet,
doncs,
per presentar aquest mural
que podem veure
a l'Avinguda Burgos,
és el fa, doncs,
un parell de setmanes,
que, de fet,
l'ha fet de ser,
doncs,
amb motiu que la mulletana
és la nova ambaixadora de Pepsi.
Sí,
jo et respondré ràpid,
ens hauria agradat ser-hi,
perquè no vàrem ser convidats.
Això, moltes vegades,
jo ja ho he parlat,
i suposo que a vegades
en puc repetir una mica,
però al final
és un acte de ciutat,
és un acte per a mulletans
i mulletanes,
i organitzi,
que organitzi,
jo crec que regidors i regidores
a govern o a oposició
són persones públiques
que han estat escollides
pel poble,
que al poble volen
que siguem allà,
i haurien d'haver estat tots,
perquè Alexia Potellas
és de tots
els mulletans i mulletanes,
inclòs els regidors
a l'oposició,
i, evidentment,
jo ja vaig transmetre-ho
al govern,
que s'havien oblidat,
vas dir-ho així,
per posar-hi unes cometes,
de convidar-nos
en aquest acte,
que hi hauríem assistit,
perquè al final
és un goig
tenir Alexia Potellas
de casa nostra
fent tot el que fa.
Comentem un altre tema
en un minutet,
Carme,
demà des de l'Ajuntament,
doncs,
feu aquesta lectura
del manifest
perquè us afegiu
un any més
al dia
contra la LGTBI-fòbia.
Doncs sí,
nosaltres
sempre
ens hi trobareu,
de fet,
creiem que tot això
no pot anar més enllà
i hem de reivindicar-ho
i hem de reivindicar-ho
cada dia,
no només el dia
que el Llesman manifest,
sinó
tots els dies
de l'any.
Cal respecte,
respecte per tothom,
per tot
i, evidentment,
des de
des de tots els espais
en aquest cas municipals
i des de tota la ciutadania.
Si nosaltres ho fem així
i ho transmetem així
a tota la ciutadania,
crec que anem ben avinguts.
Tot i amb això ja sabeu
que a vegades
no tothom s'hi suma,
però hem de ser forts
i hem de tenir aquest coratge
perquè puguem fer-ho palès
a molta més gent
perquè sumem tots
amb aquest manifest
perquè el respecte és únic
i el respecte no es pot perdre mai.
Doncs allà hi serem
demà a les 12 del migdia
per aquesta lectura del manifest
i també perquè hi participen
o també a part de la comunitat educativa
d'aquí de la ciutat.
Ara sí, Carme,
deixem la conversa aquí,
ens acomiadem,
ens retrobem a la propera.
Que vagi tot molt bé.
Gràcies per acompanyar-nos.
Moltes gràcies.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Dos quarts.