A Fons. Entrevista amb profunditat amb els grups municipals de l'Ajuntament de Mollet.
Molt bona tarda, seu benvingudes i benvinguts al programa A Fons, un espai que comença d'entrevistes amb profunditat amb els portaveus municipals dels diferents partits polítics de la nostra ciutat de Mollet del Vallès. Aquesta setmana l'espai A Fons esperarà Mollet Esquerra, Esquerra Unida i Alternativa i en representació del partit ens acompanya, com és habitual, la seva portaveu i regidora Marta Vilaret. Aquí saludem. Molt bona tarda, Marta. Bona tarda.
Gràcies per ser amb nosaltres aquesta setmana per comentar més en profunditat tots aquests temes que són l'actualitat de la nostra ciutat. Són diversos punts els que volem tractar al llarg de la conversa d'avui. Comencem parlant d'un d'ells que, com és habitual, a principis de mes...
Tenim dades d'atur del mes anterior i la tendència sembla que continua sent bona aquí a la ciutat. Les dades apunten que aquest mes d'octubre hi ha 39 persones menys, situació d'atur, que potser no és una dada molt gran i molt significativa, però si més no, és positiu que aquest atur vagi disminuint. Marta, no sé com ho veieu vosaltres també.
Evidentment que això és positiu. Els últims anys hem anat veient que la tendència de l'ocupació segueix sent moderadament a l'alça, però que el problema principal econòmic que tenen les famílies potser no és tant com havien estat als inicis de l'explosió de la bombolla mobiliària fa ja 15 anys o 17, que hi havia una manca de feina realment. Ara han anat mirant el problema econòmic i sí que hi ha
més o menys, perquè sempre hi ha algú que no té feina, però més o menys hi ha prou ocupació o es generen llocs de treball, però la casuística, malauradament això no vol dir que tot es vagi bé, sí que les dades macroeconòmiques són bones, però la vida de la gent no és més fàcil, perquè aquestes feines, normalment o en general o de mitjana, no estan...
prou remunerades com per poder viure amb més o menys dignitat, sobretot perquè no han pujat massa els sous i, en canvi, el cost de la vida i de l'habitatge en concret, que és una cosa que no ens podem estalviar ningú, ha augmentat molt. Per tant, fent aquesta visió global que l'ocupació ja no està sent un problema últimament, però sí que lamentem que, tot i tenir feina, siguem cada dia una mica més pobres com a societat.
De fet, aquestes dades sorten mensualment i pel que hem vist, la tendència en aquest mes d'octubre ha estat molt diferent per la resta de Catalunya, que sí que l'atur ha exponentat un petit augment, però aquí a la ciutat es mantenim amb aquestes dades positives que tot just ara comentàvem. Segurament, perquè aquí no depenem tant de l'estacionalitat de l'estiu o del turisme, no som una ciutat que visqui molt del turisme i per tant tenim més estabilitat, no tenim aquests...
als i baixos d'aquesta part del país que viu més del turisme. Exacte, no depenem tant d'aquest sector serveis perquè al final això ajuda en aquest sentit. Marta, ja que parlaves d'habitatge, comentem un dels temes d'actualitat en aquest sentit i és que tot just la setmana passada des de la Generalitat s'anunciava que el govern signarà a Mimo Caixa la compra d'un paquet d'habitatges
de 170 habitatges de protecció oficial, dels quals uns d'aquests habitatges són d'aquí de Molla, concretament els de la vinyota, que era un tema que s'havia parlat molt en el ple i en general també per la preocupació d'aquests mateixos veïns. Sí, se n'havia parlat molt perquè els veïns s'havien mobilitzat, ens havíem vingut a veure nosaltres com a grup municipal, però també a la resta, i havíem estat parlant amb el govern,
perquè sentien indefensos. Sí que és veritat que tenen el suport del sindicat de llogateres i d'altres associacions, perquè, com deies bé, no és una casuística només de Mollet, sinó que es tracta que la Fundació de la Caixa, o dedicada a l'habitatge social que tenia fa uns anys, doncs ara ha decidit que s'ho treu de sobre. I, per tant, s'ha generat un problema que celebrem, que se solucionin per ara amb aquesta compra de l'Incasol.
que si d'entrada no s'hagués externalitzat a certes fundacions la feina que hauria de fer l'administració d'habitatge social, és un problema que no tindríem. Per tant, el que batllem, intentem i procurarem des de l'oposició a Mollet i des de l'oposició a la Generalitat és que la protecció dels habitatges ara mateix s'asseguri sent pública i no depengui de la voluntat de, en aquest cas, la Caixa a través de la seva fundació que decideix de cop que s'ho treu de sobre.
i per tant estem contents pels veïns i esperem i batllarem també que això s'acabi executant i que pugui ser una tranquil·litat per la gent que viu, en aquest cas de Mollet, a la vinyota, en aquests pisos. De fet, això tot just aviam la setmana passada, només s'anunciava, per tant sí que també anirem seguint. Sí, per això, cada vegada els anuncis queden en anuncis i s'ha d'anar seguint que les coses acabin passant. Exacte, anirem també actualitzant com s'acaba adonant aquesta situació
I comentem altres temes perquè aquesta setmana hem vist via xarxes socials que des de la plataforma Ciutadana Mollet Opina han començat un cicle de reunions, de juntar-se amb els partits de l'oposició per traslladar, entenc que, alguns dubtes o simplement per compartir visions amb el vostre partit, si van reunir aquesta setmana, si no vaig erradar.
En Marta, no sé quins van ser les principals situacions, problemes, suggeriments que us van traslladar des de Molletupi, no? Bé, en un nostre cas particular, a més, com que hem tingut una incorporació, tenim una nova regidora des de fa tot just dos plens, la Mireia Oliva, perquè ens va haver de deixar per motius personals de deixes de Rajabet, doncs també volien conèixer la nova regidora del grup Molletupi,
Però el que compartim amb Mollet Opina, i fa molts anys, Mollet Opina ja fa molts anys que fa aquesta feina d'acompanyar la ciutadania en el seguiment de l'espai públic, dels carrers i de les places, malauradament en lloc de tenir cada cop menys feina, que és el que ens agradaria, en tenen cada cop més i reben cada cop més demandes,
i compartim amb ells, segur que no som els únics, però nosaltres fa molts anys també que denunciem. I això, com que ho he fet jo en primera persona i com a mínim fa tres o quatre legislatures que denuncio el mal estat i la poca inversió ja acumulada, la desinversió acumulada en l'espai públic, doncs compartim que la deixadesa és molt gran. No només...
perquè hi ha molta part de la ciutat amb mal estat, i especialment en alguns barris, sinó que les coses que es fan o quan s'intenten arreglar, de vegades és que són xapusses, parxes, i coses o obres que no s'acaben mai, i en tenim exemples cada dia, i quan hi ha un esborant que s'entén que hi pot haver perquè les pluges o no sé què, com el de Pompeu Fabra,
i des de l'abril ha estat tallat i ningú ha fet res, no s'entén. No s'entén que el carrer Francesc Macià, pel que sigui, ha estat sense fer-hi res, també, des de l'estiu, pràcticament, i mig tallat, i com això, obres que s'eternitzen i s'eternitzen sense...
sense cap motiu aparent. Ens diuen que gestionar i governar és molt complicat, però nosaltres veiem que, perdonin, però hi ha molts ajuntaments que fan les obres quan toca i durant el que toca i no passa res. I no entenem que aquí no. Fins i tot les mesures que es van anunciar per pal·liar això, com el pla d'asfals o el pla de voreres, incompleixen la seva pròpia planificació i no han executat cap dels asfaltats previstos pel 2025 a 6 de novembre que estem avui. No crec que ho haig fet, potser sí.
Ho facin tot aquest mes de novembre o el desembre, però en tot cas no és el que tocaria quan fa dos anys ens presenten una planificació i no som capaços ni de complir-la. Per tant, tenim un problema greu amb l'espai públic a la ciutat i és una preocupació que compartim amb Mollet Opina. Ells fan molta feina en aquest sentit, sobretot això d'acompanyar la ciutadania en aquesta situació.
denúncia pública i en el que els hem pogut ajudar o de vegades portar les seves reivindicacions al ple, ho hem fet i ho seguirem fent i tant de bo no calgués, però malauradament crec que tenim feina per estona.
Marta, més enllà d'aquest estat de la via pública, no sé si es van tractar altres temes en concret o va predominar tota la conversa aquest tema. No, sobretot aquest tema és el que més ens preocupa a tots i després, evidentment, coses ja més personals i anecdòtiques, però crec que el que avui cal destacar és això.
Doncs Marta, queda dit i comentem altres temes perquè tot just aquesta setmana, fa un any que es va fer el pacte de govern amb el PSC i Molleta en Comú, tot just des de les dues formacions d'aquesta setmana feien un balanç positiu d'aquest primer any al govern. En el vostre cas, Marta, com a principal partit de l'oposició, com heu viscut aquest pacte de govern? Heu palpat algun canvi notable?
Canvis en la manera de gestionar el govern i en la seva planificació dels projectes que està portant a terme, cap. Canvis en el dia a dia, evidentment sí, perquè ara el govern, a diferència d'abans, té una majoria suficient per aprovar les coses, per tant no necessita buscar cap...
membre de l'oposició i, per tant, sí, és veritat que formalment tant la informació com el tracte és cordial i no tenim cap queixa d'això, però, evidentment, tampoc necessiten els nostres vots per res i, per tant, això també es nota. Hem notat que som menys a l'oposició, són uns quants regidors menys.
I també hem notat que la capacitat d'empassar-se a gripaus de comuns és bastant important. Ja veurem fins a quin punt arriba, però de moment ja tenim el calderí, ja tenim la municipalització de l'aigua i veurem si més coses que eren troncals dintre del seu programa electoral ens segueixen explicant que com que governar és molt més l'art del possible i són impossibles, sembla ser que no les poden fer.
Nosaltres, com que el que plantegem tant el programa com els plens ens assegurem que sigui possible abans de plantejar-ho, estem molt tranquils que el dia que governem serà per fer les coses que expliquem que són possibles i lamentem molt que amb aquest argument que no es pot, coses que compartíem amb ells que eren molt importants per la ciutat, com la no urbanització del calderí o com municipalitzar l'aigua, es vagin deixant passar.
oportunitats, però evidentment això és el que faríem nosaltres, que per això no hem entrat a govern. Ells han decidit entrar-hi i ja faran, si el seu balanç és positiu, doncs ja sabran explicar què han canviat. Nosaltres de moment no hem vist cap promoció d'habitatge nou, que és també una de les grans coses que explicaven que tindrien moltes sorpreses, ni hem vist que es modifiqués en res substancial el programa o el projecte que ja havia plantejat anteriorment el govern del PSC, però tant de bo ens equivoquem,
i d'aquí a que acabi la legislatura es faci la revolució. Ho dubto, però vaja, fins que no ho passi no ho podrem avaluar. En tot cas, en aquest primer any no ha canviat res en aquest sentit.
Amb l'expressió de menys angripaus referint-se als comuns, entenc que et refereixes a que aspectes que ells defensaven ara han quedat apartats per estar a govern. Exacte, és a dir, ells defensaven la normalització d'alcalderia. És veritat que conjuntament amb nosaltres i la CUP i altres associacions vam presentar una demanda judicial que es va perdre, però una cosa és que una cosa sigui legal o no legal, la normalització d'alcalderia o un jutjat,
un tribunal, en aquest cas el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, digui que és legal. I l'altra cosa és que políticament et sembli bé. Per tant, encara que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya hagi dit que la urbanització del calderí, tot i la indebilitat, es pot dur a terme políticament, pots estar-hi en contra i no votar-hi a favor. Però en canvi els comuns, per entrar a govern, van votar a favor d'un POUM que inclou el desenvolupament del calderí a dins i fins i tot el van modificar per posar-hi més pisos. Per tant,
A nosaltres això ens sembla una hipocresia. Ara, evidentment, tothom té dret a canviar d'opinió en aquesta vida, però dir que és perquè és obligatori legalment no ens sembla de rebut. De la mateixa manera, amb la municipalització de l'aigua, se'ns intenta explicar que ara, en comptes de fer un contracte de 25 anys, se n'ha fet un de 5 i que farem molts estudis i que ens estem acostant, anem tirant, acostant-nos cap a una municipalització que per nosaltres tot això és fum. Ja vam fer uns estudis fa uns anys, ja ho vaig explicar al ple,
Tot això ho hem passat i es va fer primer una pròrroga i ara es fa una altra licitació d'un concurs per una concessió. Per tant, intenta embestir-ho en què farem una comissió. Hi ha una frase que segur que tothom ha sentit a la vida, que és que si no vols que una cosa passi, crea una comissió d'estudi i vés tirant. Aquesta és la sensació que tenim. Però quan dic gripar us vull dir que aquestes coses que eren elements troncals del discurs i del programa, i que nosaltres també el tenim...
cada cop han passat a ser menys importants. Suposo que canvi d'alguna altra cosa que no hem vist, però en tot cas que no estem veient que la puguem veure a la ciutadania, perquè no estem veient cap canvi substancial de les polítiques del govern, i crec que aquests són dos exemples importants.
Doncs queda dit aquesta opinió, Marta, i ara que ho comentaves, les comissions d'estudi, aprofito per comentar-te també perquè en el darrer ple, des dels grups de l'oposició, presentàveu una moció per modificar el ROM, per poder presentar també mocions que afectessin a Mollet, entre d'altres. Des del govern s'emplaçava que es fes aquesta comissió d'estudi. No sé com ha estat treballant el tema i quins...
Quines novetats, també? No encara, de fet, el que se'ns va transmetre en un discurso realista, perquè, de fet, no és tant el ROM. El ROM fa molts anys que és el mateix, és el 2007, i amb aquest mateix ROM, amb el text clavat, cada secretari o secretari l'ha interpretat d'una manera i cada govern ha volgut que s'interpretés d'una manera. I, per tant, jo ja, dels anys que fa que soc regidora a l'oposició, que en fa uns quants, la mateixa emoció ha valgut o no ha volgut moltes vegades diferents. I, per tant...
No és tant el text que es podria interpretar més obertament, però sabem que ara mateix no s'interpreta així. Per tant, cal canviar aquest text perquè quedi clar. Si en un ple no podem portar propostes locals, en l'oposició no tenim res a fer. Perquè, evidentment, si no pots portar propostes...
que puguin influir en la ciutadania que t'ha votat, doncs la teva capacitat de tenir iniciativa política queda en no res i només pots opinar del que fa el govern però tu no pots portar aquesta iniciativa. Per tant, això és el que estem d'acord tots els grups de l'oposició.
i el govern diu que no li sembla malament però diu que si de cas que en redactem nosaltres el ROM i que li enviem i que ja ens diuen el que cosa que em sembla molt poc seriós perquè nosaltres ho podem fer i de fet ho farem però nosaltres no tenim un equip de centenars de persones treballant per nosaltres i que ja en tenen de procediment administratiu i que per tant seria bastant més lògic i normal com passa amb totes
els reglaments del món que parla l'Ajuntament, que és una iniciativa, i la feina tècnica surt de la mateixa institució. Però com que no hi ha aquest interès, i nosaltres sí que el tenim, evidentment ho farem, i ja ho farem saber quan ho fem, perquè estem convençuts, no només les mocions, també creiem que som dels pocs ajuntaments que no permet que la ciutadania intervingui al final del ple d'alguna manera fent preguntes o portant les seves inquietuds.
I això a hores d'ara, ja dic, la majoria d'ajuntaments al nostre voltant ho permeten, hi ha moltes fórmules, i això també creiem que és important incorporar-ho al ROM.
Això, de fet, tenia lloc en el ple del mes anterior i tot just fa unes setmanes se celebrava el ple del mes d'octubre i, de fet, el punt més destacat d'aquest ple eren les ordenances fiscals. En aquest cas, s'apujaven fins a un 2,5% a gran part dels impostos, taxes i preus públics municipals i també es mantenien les bonificacions socials. Marta, en el vostre cas, sempre us absteneu en aquest punt, en el ple.
Sí, no, fa un parell o tres d'anys crec que les vam negociar bastant a fons i vam acabar votant afirmativament, però així com el pressupost hi ha més marge, diguéssim, de decisió política i sobretot de la seva execució, les ordenances són faves comptades, és a dir, ja les vam estudiar fa uns quants anys...
si es podia arrascar alguna ordenança social més, si es podia fer més tarificació social. Nosaltres, al final, la gent el que ha de saber és que dels impostos que paga la majoria no els paga l'Ajuntament. La gran majoria d'impostos que paguem, doncs els paguem a l'Estat i a l'Ajuntament. Només són les taxes per algun servei que et fan en concret, l'aigua, les escomaries i l'IBI.
tota la resta, i amb aquests diners que acostumen a ser una mica més de la meitat dels ingressos de l'Ajuntament, doncs sembla que s'han de donar aquests serveis. Llavors hi ha una cosa que potser la gent no sap, que és que fa uns anys l'Ajuntament per cobrir el cost d'un servei, és a dir, les escombraries, per exemple, l'ha de repercutir tota la ciutadania. No pots pagar amb altres ingressos, per exemple, amb les multes de trànsit, les escombraries no. S'ha de repercutir del tot perquè també
ens obliga a Europa i l'Estat, i perquè també és de lògica, crec que la gent ha de saber el que ens costen les coses, perquè al final l'Ajuntament només gestiona les despeses que estem generant, nosaltres tenim residus, necessitem que algú els netegi, i l'Ajuntament el que fa és gestionar-ho, i això cada cop és més car, per exemple, un exemple és la taxa, una de les més conegudes, on necessitem tenir aigua a la xeta, i l'Ajuntament la responsabilitat que té és que ens arribi, però algú ha de pagar aquest servei, i l'Ajuntament som nosaltres mateixos, per tant, l'única...
l'únic que els partits d'esquerra crec que hem de garantir és que tothom ha de pagar, perquè és responsabilitat de tots, però que ha de pagar en funció de les seves possibilitats, és a dir, tothom ha de poder gaudir en funció de les seves necessitats, però pagar en funció de les seves capacitats, i per tant sí que amb les ordenances de vegades no és fàcil, però sí que s'han atendint, i aquest és l'últim, quan les vam votar a favor, va ser també perquè es va incorporar la tarifa social a l'escola de música, que era l'últim que es podia fer en aquest sentit,
Per tant, ja s'han anat fent ordenances i ja hi ha bonificacions per això. Nosaltres creiem que, en general, s'ha pujat l'IPC en algunes coses, però s'ha mantingut bastant correcta i, per tant, no les hem fet nosaltres, però no volem fer demagogia, tampoc, dient que nosaltres baixaríem les taxes quan sabem...
que el cost dels serveis no deixa d'augmentar per la gent, com dèiem abans, que el cost de la vida no deixa de pujar, però per l'Ajuntament també, i per tant, inevitablement, hem de fer aquestes pujades, i sí, els pressupostos ja serà un altre tema, i aquí segurament no ens les tindrem, perquè creiem que es poden gestionar molt millor aquests ingressos,
que després creiem que és just que l'Ajuntament els pugui tenir, però que l'obligació de l'Ajuntament és gestionar-los més eficientment del que ho està fent fins ara, i això serà la discussió del proper ple. El ple de pressupostos, no sé si haurem d'esperar potser al mes de desembre o aquest mes de novembre ja podrem discutir-ho.
Sempre intenten de fer-ho al novembre, però de vegades també és veritat, l'administració és una maquinària lenta, no sé si arribaran a temps, perquè clar, com que després això té uns terminis com les ordenances d'exposició pública, etcètera, perquè pugui estar vigent l'abans possible, com abans els aprovin millor, jo entenc que intentaran fer-ho aquest novembre.
Però això els hauries de preguntar al govern. Si és així, en el proper afons que compartim podrem comentar també els pressupostos. Parlem també d'altres temes perquè tot just aquesta setmana hem sabut que des del consistori Molletà...
s'han presentat dos projectes en el Pla de Barris i Viles de la Generalitat, dos projectes que volen fer la transformació del barri de Col·legis Nous i de l'Estació del Nord perquè compleixen els requisits que entraven en aquest pla. Marta, què us sembla que s'hagin optat per aquests dos barris i també per presentar-los en el pla?
Bé, ens estranyava que no s'hagués comunicat abans. Nosaltres ho havíem preguntat, perquè estàvem preocupats, ho havíem preguntat informalment, si s'havien presentat a la llei de barris, perquè gairebé tots els municipis que han pogut ho han fet. A diferència de... Fa uns anys a Mollet es va reformar el barri de la Plana Lledó.
precisament amb la primera versió d'aquesta manera de subvencionar, ara és una mica diferent, perquè a més d'obres al carrer, el que es promociona és que també es millorin aspectes més socials, o siguin intervencions més transversals, o que tinguin en compte més coses més enllà de l'espai públic, perquè també tenir equipaments a prop, garantir també el canvi climàtic és molt important,
i puntua molt en aquesta llei de barris, en aquestes subvencions, d'anar naturalitzant i fent-se més resilient el canvi climàtic, és una de les necessitats que tenim. I és evident que tant el barri de l'estació del nord com el de col·legis nous, tot i que hi ha el parc de Can Molar, per exemple, té un dèficit interiorment de zones verdes molt gran, urbanísticament,
Els carrers estan pràcticament tots iguals que fa 40 o 50 anys, amb voreres estretes, amb la prioritat dels vehicles i amb molt mal estat. De fet, gairebé tots els barris de Mollet han d'entrar a la llei de barris.
però són barris que ho necessiten, per tant, veurem, hi ha molta competència, perquè en aquesta primera s'han presentat molts ajuntaments i sabrem, sembla que abans d'acabar l'any o a principis de l'any vinent, doncs a qui se li ha donat, que han sigut força continguts, perquè es podia demanar fins a 25 milions d'euros i em sembla que se n'han demanat 12 i mig, per tant, no s'ha demanat molt, però veurem si acabem tenint sort i seria una bona notícia si s'acaba donant.
Com deia, això només és la presentació d'aquest pla, però a finals d'any sabrem si... S'ha adjudicat. Exacte, si sí o si no. Comentem un tema en un minutet i és que tot just aquesta setmana hem sabut que tancar...
La botiga de calçats a Angulo, un establiment amb molta història aquí a la ciutat. També fa un parell de setmanes a Baixabalà, per si anar a la bodega Segalés. Per tant, veiem que aquests negocis que havien fet història aquí a la ciutat, cada vegada en queden menys. Sí, sap molt de greu. I sobretot, a veure, és llei de vida, que les coses comencen i acaben. Però eren llocs referencials en molts casos, no?,
que s'explicaven bullet, igual que quan va tancar el sastre al Terrés o quan va tancar la... Ai, ara no me'n recordo. Els quatre cantons. Ah, no em surt el nom de la botiga que hi havia als quatre cantons. Bé.
La qüestió que són espais referencials que generaven una mica o que explicaven que era Mollet i la vida és evolució però malauradament no sé si estan sortint nous comerços que puguin convertir-se en referència com aquests perquè tenim un problema greu amb el comerç local. No només a Mollet perquè és un repte global però a Mollet realment
Fa molt de temps que demanem que es faci més feina en aquest sentit i no s'està fent res, pràcticament, i la tendència són comerços cada cop més despersonalitzats o cadenes o llocs que no són... Fixa't que tots aquests llocs dels quals hem estat parlant són llocs singulars, que tenen alguna diferència.
No trobaves un calçatge en color als pobles del voltant o a Barcelona i la manera de tractar, però també el tipus de gènere que et venien. En canvi, les botigues, moltes, no totes, però moltes de les botigues que s'obren ara estan aquí, estan a tots els pobles del voltant i no tenen cap mena de personalitat. I això és el que...
trobem a faltar i, per tant, seguim reivindicant que els famosos plans de reactivació del comerç que s'han denunciat moltes vegades que es presentin, que presentin interaccions concretes i que tinguin algun impacte, perquè fins ara el més calent està la lloguera. Doncs, Marta, amb això deixem aquesta conversa de la Fons per avui. Gràcies per haver-nos acompanyat aquesta setmana i ens trobem a la propera. Que vagi molt bé, Marta. Gràcies a vosaltres.
Gràcies.