A Fons, entrevista amb profunditat amb els grups municipals de l'Ajuntament de Mollet.
Molt bona tarda, si ho benvingudes i benvinguts al programa A Fons, un espai que comença d'entrevistes amb profunditat amb els portaveus municipals dels diferents partits polítics de la ciutat de Mollet.
Aquesta setmana l'espai A Fons és per ara Mollet Esquerra, Esquerra Unida i Alternativa, i en la seva representació ens acompanya la seva regidora i portaveu Marta Vilaret, a qui saludem. Molt bona tarda, Marta.
Molt bona tarda.
Al llarg de la Fons tenim diversos temes que volem comentar, ja siguin de cara a aquest cap de setmana, perquè també hi ha bastanta activitat.
També aquests caps de setmanes que pleixem enrere també hi havia moltes opcions d'oci aquí a la ciutat, però si més no, per ser una mica la línia que sempre fem, comencem.
Parlen de política i és que tot just aquest dilluns tenia lloc aquesta sessió plenària ordinària del mes de maig, una sessió que aquest mes, com ja s'havia avançat,
sí que es va allargar probablement més del que estem acostumats en els darrers mesos, perquè hi havia moltes emocions, no?
Déu-n'hi-do.
Déu emocions, ja.
En el vostre cas, doncs, portàveu a diverses emocions, que si vols, doncs, també després les podem comentar.
Si més no, comencem parlant d'un punt, perquè jo crec que va ser probablement el punt més atípic d'aquest ple, i era que deixàveu aquest espai per al grup social 11,
per llegir aquesta lectura del manifest, que s'emmarca en aquesta setmana de la 11, i en aquesta lectura del manifest els regidors i regidores us posàveu a la pell de les persones cegues
i duieu un antifàs, no? També per donar visibilitat, tant les persones cegues com el col·lectiu una mica, doncs, com vau rebre aquesta iniciativa, Marta?
No, la vam rebre molt bé, perquè és original i és una bona manera, doncs, la imatge, que jo no ho vaig veure,
perquè nosaltres estàvem, doncs, tots amb els ulls tapats, però suposo que la imatge he vist alguna foto després, i clar, és potent i sorpressiva,
per tant serveix per una imatge d'impacte que serveix per fer difusió. Evidentment, no vull ser tan frívola com per comparar la sensació d'estar una estona amb els ulls tapats
amb el que viu una persona, doncs, invident o amb molta limitació visual, perquè no té res a veure, però sí que, doncs, va ser diferent, perquè et sents molt desenvolupament,
quan estàs acostumat a veure-hi, doncs, et sents molt desemparat, quan de cop no, no veus res, no? I fins i tot jo crec que no em vaig moure un mil·límetre
en tota l'estona, i per tant, és una iniciativa molt interessant, 11, a part de la feina que coneixem,
tots la coneixem per al vessant de la loteria, per entendre'ns, la recaptació d'ingressos, però també pel suport que donen a les persones
amb cegues, però també amb diferents discapacitats, ja no sé si és discapacitats o capacitats diverses,
però ja m'enteneu, però crec que la feina també de difusió, com aquesta, no només d'això,
perquè el manifest era del braile, d'aquesta llengua que és tan útil per a les persones que no s'hi veuen,
i de fet la persona de la 11 que va llegir, va llegir en braile, doncs, de la mateixa manera que nosaltres llegim, no?
I és una llengua molt interessant, realment, que em costa a mi d'entendre com funciona,
però va ser un punt, crec, doncs, diferent del que, com deies tu, del que fem habitualment,
que va tenir aquest contrapunt, crec, que útil, espero.
El ple no se'l mira gaire gent, però vaja, a veure si una imatge així fa que algú vingui més gent a veure'ns,
perquè últimament són molt poca gent als plens, realment.
Com deies, ja, Marta, si més no, doncs, aquesta imatge, no, aquest acte simbòlic,
doncs, es sorprenia perquè se surt una mica, no, doncs, de l'habitual d'aquestes sessions.
Un altre tema que també, doncs, probablement és un tema, doncs, que s'ha posat ja fa anys,
que està sobre la taula i, doncs, ara sembla que s'ha fet un pas a més,
és, doncs, aquesta aprovació de la convocatòria del concurs de projectes
pel que ha de ser el nou equipament de cultura popular situat a la Teneria,
que, doncs, s'ha reprès, no, aquest debat, perquè, doncs, ara fa un any tot just
coneixíem, doncs, que el concurs d'idees, no, que s'havia presentat inicialment
havia quedat desert.
Sí, aquest és un tema que dóna per molt, per molt, per ocupar gairebé gran part de l'espai de fons,
perquè realment la situació de la cultura, la cultura popular, però també de la cultura en general
i de la manca d'inversió en cultura a Mollet és una denúncia que, des de l'oposició,
no només Esquerra, en aquest cas, ara som ara Mollet, Esquerra i Urià,
però ja deia el ple que fa molt de temps, fa més d'una dècada que des d'Esquerra
l'Ajuntament es reivindica, doncs, que la inversió en cultura a Mollet, els últims...
Des que en Josep Monras va ser alcalde, ha sigut completament insuficient en molts àmbits,
i entre ells la cultura popular. Això s'ha notat, doncs, en la inversió en actes,
però també en els equipaments. Tenim un teatre emblemàtic,
que jo crec que totes les Molletanes i Molletanes ens estimem molt,
que és cangomà, però que necessita una rentada de cara.
Hi havia hagut el projecte d'un segon auditori, jo crec que potser ara no és necessari,
però sí que posar més en condicions el primer.
Tenim un projecte que va quedar penjat d'una segona biblioteca,
al costat d'on hi ha ara la policia local, que mai més se n'ha sabut res.
Fins i tot li havien posat nom, que era Jordi Soletura,
però com que ara aquest nom l'hi han posat a la biblioteca de Cap Molà,
doncs, ja suposem que aquest projecte ha quedat també en un calaix.
Tenim, i això ho dèiem nosaltres en campanya electoral,
un dèficit que no tenim cinema a la ciutat,
que tot i que sigui una activitat comercial privada en general,
no a tot arreu, és una activitat cultural que no tenim
o que no podem exercir en normalitat a la ciutat.
Tenim tot d'equipaments que estan buits
i que no sabem si preveu aparentment fer-hi res,
com les masies de Camp Pantiquet i de Camp Flaquer,
que estan tancades per 25 anys,
o la famosa masia de Can Ros,
que en principi el Departament d'Interior hauria de cedir a l'Ajuntament,
que és aquella que hi ha al costat de la deixalleria.
Tot això per dir que els trons oberts són molts.
I és veritat que després de l'alcaldia del senyor Monràs,
l'alcaldessa Dionísio ha apostat més per la cultura
del que ho havia fet el mandat anterior.
Era fàcil perquè partíem de zero,
i especialment en cultura popular.
I llavors nosaltres també fa molts anys que reivindicàvem
una coordinadora d'entitats,
i per tant vam estar molt contents,
i estem molt contents que existeixi en aquest cas la cultural,
que és una coordinadora no de totes les entitats,
però sí de l'àmbit de la cultura popular,
que és molt ampli, perquè al final la cultura popular
no són només els castells i els diables,
sinó que hi ha moltes altres coses,
com es veu a la coordinadora.
Per tant, per aquesta banda, diguéssim,
estem contents que s'hagi comptat amb la cultural
per poder fer aquesta carta als reis
d'un nou equipament a la ciutat cultural.
Ara, bé, com ja vam dir des del principi,
ens sembla una d'aquelles promeses
que és molt difícil que s'acabi executant mai.
Això ho vam dir a finals del 2022-2023,
quan en aquell moment la que ja era alcaldessa, Dionísio,
va començar a proposar.
Es va fer cuita corrents aquest primer concurs d'idees,
un mes abans de les eleccions anteriors,
des del nostre punt de vista,
amb una finalitat clarament electoralista,
com a promesa electoral.
Us he escoltat, entitats, i farem això.
Un concurs d'idees que van trigar un any
a dir que havia quedat desert,
perquè es va fer l'abril del 2023,
i al cap d'un any ens van dir
no, no s'ha presentat ningú,
que no entenc que calgui un any
per saber que ningú s'ha presentat.
Però vaja.
I ens van dir que a finals d'any
el reformarien més ben fet
amb el Col·legi d'Arquitectes, etcètera,
i el tornarien a fer.
Això havia de ser abans d'acabar el 2024,
estem a maig, gairebé juny del 2025.
Segur que aquest concurs d'ara
està molt més ben treballat, etcètera, etcètera,
però el que ens plantejaven és
un primer concurs de projectes,
que després qui guanyi es farà un encàrrec
d'un avantprojecte,
que després es farà un encàrrec
d'un projecte executiu,
que després algun dia es licitarà
i algun dia trobarem els diners per fer-lo.
Tot això amb un cost aproximat
de 15 milions d'euros només de les obres,
més el projecte, etcètera,
entre 15 i 20 milions d'euros.
Tots sabem quant és la inversió
que fa aquest Ajuntament anualment,
i són dos milions d'euros,
tres últimament més,
quatre,
aquí no passa,
o sigui, no sé d'on traurem
20 milions d'euros només per fer això.
Llavors,
em sembla que
amb el mateix calendari previst,
que posava que el 2031,
en el millor dels casos,
estaria acabat l'edifici,
home, està molt bé.
Si el 2031 aconseguim tenir això,
fantàstic,
perquè realment,
si l'equipament es planteja
amb tota la carta del risc
que s'ha posat ara
i s'aconsegueix així,
està molt bé,
res a dir.
Però, clar,
d'aquí al 2031
alguna cosa haurem de fer,
perquè les necessitats
que denuncien,
no d'ara,
sinó de fa molts anys,
les entitats,
no hi ha lloc per assajar,
no hi ha llocs
per guardar les coses,
no hi ha lloc per trobar-se,
etcètera,
i són avui.
Llavors,
potser les resultarem el 2032,
però potser ja,
crec que,
no ho sé,
alguns ens haurem mort,
els altres,
és a dir,
les necessitats,
estic exagerant en això,
espero que no ens haguem mort,
em refereixo a que les necessitats
són avui,
i per tant,
a més,
invertir 20 milions d'euros
en això,
i totes aquestes altres problemàtiques
que et deia,
culturals,
o altres coses
que has de fer en cultura també,
obviar-les,
doncs no em sembla
la millor manera
de gestionar
la situació actual,
i aquesta és la crítica
que intentàvem
fer al ple,
tant de bons equivoquem,
escolta,
mira,
si el 2028
això està acabat,
serà molt bé,
però m'hi jugaria,
ara posaria una mà al foc,
l'altra i els dos peus,
en que això no serà així,
i que tindrem promesa electoral
per les eleccions del 2017
i per les del 2031.
Per tant,
home,
crec que és la nostra obligació
com a oposició,
doncs,
doncs,
d'anunciar que això
sembla una promesa
d'aquelles
que s'emportarà al vent.
De fet,
Marta,
en la vostra intervenció,
doncs ja dius
que com a oposició
no el vostre paper
és apretar el govern,
no,
doncs perquè al final
es compleixin aquests terminis,
doncs aquest equipament
acabi sent
una realitat
aquí a la ciutat.
Veurem,
sí,
i, clar,
no podem fer gaire més
com a oposició
que ser exigents.
Marta,
com dèiem,
aquest era un dels punts
del ple,
també, doncs,
com dèiem,
va ser un ple molt marcat
per les mocions,
en el vostre cas
en presentàveu tres,
una que anava,
doncs,
en relació
a garantir
aquestes places públiques
a residències,
també la del salari mínim català
i també, doncs,
a reclamar,
no?,
que es convertís
la comissió de via
de la Iatana,
doncs,
en un lloc de...
en un lloc de memòria,
no?
Comentar,
o no sé si vols comentar
alguna d'aquestes tres
amb més detall.
Sí,
bueno,
la de les residències
és la que estava feta
en clau més mulletana,
no és un problema
només de mullet,
però,
doncs,
com acabem
els darrers anys
de la nostra vida,
perquè tots arribarem,
espero,
a ser grans,
i més enllà
del 2031
i de l'equipament cultural.
No,
ara,
seriosament,
és un problema molt greu,
no hi ha prou places,
no hi ha...
A més,
el que seria interessant
és tenir una diversitat d'oferta,
no només places de residència pública,
no?,
sinó també pisos tutelats,
o gent...
És a dir,
diferent que la gent,
tothom,
no només la gent,
a més,
pogués tenir diferents opcions
a l'hora d'acabar
els darrers anys
de la nostra vida,
ara mateix és evident
que no és així,
no és una competència
que sigui municipal,
però qualsevol ajuntament,
doncs,
que es preocupi pels seus ciutadans
ha de tenir aquesta preocupació
i, a més,
la construcció d'una residència pública,
doncs,
moltes vegades va lligada
amb cedir terrenys,
per tant,
també sí que hi ha
un rol municipal aquí
i, de fet,
doncs,
la que es va fer
no pública,
concertada,
doncs,
és a través d'una venda
d'uns terrenys
que eren municipals
anteriorment.
Per tant,
era reclamar,
doncs,
aquestes places públiques
en aquesta nova residència
i, sobretot,
doncs,
posar el tema
sobre la taula.
Al final,
amb aquesta piràmide,
que ja no és una piràmide d'edat,
la majoria de mulletanes
i mulletans,
doncs,
són grans ja
i de més de 65 anys
és un nombre de persones
molt significatiu,
per tant,
hem de tenir-ne cura
i estem preocupats.
Les altres dues mocions
eren més
de l'àmbit general,
tot i que, evidentment,
ens afecten
com a tothom.
El salari mínim
interprofessional català
és manera d'explicar
que no té molt sentit
que el salari mínim
sigui igual a tot l'estat
quan les diferències
de cos de la vida,
són molt altes
d'un vino
o d'un 30% de vegades
segons les ciutats
o l'àmbit rural
de segons junts.
I, per tant,
era aquesta demanda
que des de l'estat,
que és, evidentment,
a nivell de partit,
doncs,
l'estem batallant
al Congresso,
de poder tenir
d'esterritorialitzar
el que és
el límit
inferior del salari
i, per tant,
que aquí pugui ser
més elevat
per poder viure amb dignitat,
bàsicament,
perquè només amb el cost
de l'habitatge
i de l'alimentació
i de la vida
amb el salari mínim,
doncs,
és difícil viure
en aquest país
ara mateix.
I l'última,
doncs,
era un tema
de memòria
de la Via Leietana,
que també és una campanya
que fa molt temps
que dura,
però que ara
estan demanant
des dels municipis
que hi donem suport,
doncs,
perquè costa molt.
Per nosaltres
era important
i últimament,
com vaig dir al ple,
doncs,
amb aquest ascens global
del feixisme
i la normalització
de les idees
de l'extrema dreta
i del totalitarisme,
creiem que és més important
que mai,
doncs,
la memòria històrica.
No cal anar gaire lluny
per recordar una dictadura,
quin la vam tenir,
i per tant,
espais com
Via Leietana,
que va ser un espai
de tortura
durant dècades
de tots els lluitadors
i lluitadores
antifranquistes,
però també
de col·lectius
marginats
en aquell moment
com homosexuals,
trans o gent senzillament
amb molt poc recursos,
doncs,
això creiem
que per dignitat
de les persones
que ho van patir
i per la memòria col·lectiva
que no torni a passar
seria important
recuperar aquest espai
de la comissaria
de Via Leietana.
Doncs, Marta,
queda dit
que amb aquest punt
de pleno
amb el qual hem iniciat
aquesta conversa
parlem també
de la vostra formació
d'Aramolleta Esquerra.
Crec que hi ha
canvis
imminents,
no?,
quan a regidors.
Es pot dir o no?
Bé,
és una mica
prematur,
pot ser que tinguem
canvis,
però ja ho explicarem
en properes
edicions,
perquè crec que
els canvis
és important
que els expliquin
els mateixos
protagonistes
i, per tant,
així us tinc
una mica
mantenim el misteri.
obert
fins al proper
a fons
o fins al proper
espai del portaveu,
que ja sigui jo
o el Sergi Suárez,
doncs segur que
us ho explicarem
molt bé.
Doncs estarem
atents
a aquests
canvis.
Comentem
altres temes,
Marta,
i és que la setmana
passada,
doncs,
ja feia un parell
de setmanes
que venia anunciant
des del plataforma
Salve'm Alcalderí
que van tornar a organitzar
una mobilització,
precisament per tornar
a posar el debat
sobre la taula
i per tornar
a demanar
que no s'urbanitzi
en aquesta zona
d'aquí de Mollet,
en el vostre cas,
doncs,
vau existir
en aquesta manifestació.
Sí,
vam assistir
i estem
en la lluita
per què no s'urbanitza
el Calderí
des del primer dia,
perquè això
és una batalla
llarga.
El que passa
és que,
evidentment,
com més va evolucionar
la societat,
fa 20 anys,
quan es va començar
a parlar
d'organitzar
el Calderí
o es van aprovar
els primers plans,
encara no érem conscients,
segurament,
o alguns sí,
però la majoria
de la societat no,
doncs,
que teníem
un canvi climàtic
al damunt,
que teníem
una qualitat
a l'aire nefasta
i que havíem
de canviar
el model
també urbanístic
per adaptar-nos
i per intentar
impedir
anar a pitjor.
Llavors,
per nosaltres,
el Calderí
és una opció
de desenvolupament
urbanístic
que no té sentit
a dia d'avui,
ho hem explicat
moltes vegades,
la nostra aposta
seria per millorar
el que és
el nucli urbà
que ja tenim
a Moet,
hi ha molt de camp
per córrer,
perquè hi ha
moltes reformes
a fer,
no només
perquè falti
habitatge,
que és cert
que manca habitatge,
però no és només
una qüestió de número,
perquè durant molts anys
en aquest país
s'ha construït
molt d'habitatge
i això no el va convertir
en assequible.
Per tant,
aquests gurus
economistes
que diuen
si generes molt
d'habitatge
baixarà el preu,
hem vist que no,
que es va construir molt,
es va fer una bombolla
molt gran,
però no va ser
igualment
l'habitatge
assequible.
i no és una cosa
senzilla,
si fos molt fàcil,
ho hauria resolt
algun govern abans,
i per tant
s'actua en molts àmbits,
però ho dic,
parlo de l'habitatge
assequible
perquè és un dels motius
que dona el govern
o el PSC
en aquest cas
per poder explicar
que és necessari
urbanitzar el calderí
perquè ens calen
habitatges
de protecció oficial,
però nosaltres
aquest model
no resoldrà
el problema
d'habitatge
i ens quedarem
sense l'última zona
que no sigui
gallecs
de Mollet
que no estigui urbanitzada.
Això vol dir
avimentar encara més
i això vol dir
a més
un model urbanístic
perquè és com està fet
aquest pla
de molt pis,
pisos molt petits,
a més,
que s'ha modificat
amb l'últim pom
a més densitat
perquè es van aprovar
la possibilitat
de construir
150 habitatges més
dels que estaven
previstos en el pla
perquè aquí també
s'han explicat coses
que no són massa veritat
i això és el que ha fet
Servicomuns
per justificar
el que ells diuen
que no és
un canvi
de posicionament
per nosaltres
evidentment
ells
depèn del que ells
pensen
nosaltres
crec que hem d'explicar
la veritat
hi havia un pla
per si l'aprovat
evidentment
que va superar
un contenciós administratiu
que s'havia presentat
i per tant
que era vigent
però el que vam fer
amb el POUM
que vam votar
a l'Europ dels Comuns
el setembre passat
va ser
no només
ratificar
ratificar-lo
i per tant
tornar-lo a aprovar
sinó només
modificar-ne alguns paràmetres
per fer-lo
encara més lesiu
perquè es construeixen
es permet
evidentment
quan el fas el pla
no es construeixes
només dius
que allà es podrà fer
150 habitatges més
dels que estaven previstos
fins a gairebé
1.500
i per tant
preocupant
pel doble discurs
perquè ara
s'ha aturat
a la tramitació
per poder incorporar
aquestes modificacions
que es van aprovar
amb el POUM
i que es faci veure
que això és
perquè
és una aturada
tècnica
per estudiar-lo
doncs evidentment
és un engany
també
al final
tirar endavant
si
el propietari
majoritari
dels terrenys
que en aquest cas
és el Consorci
de la Zona Franca
ho vol fer
per com estan
ara les coses
i davant
no només inacció
sinó
l'impuls
que està donant
el govern actual
per tant
és molt important
que no ens resignem
que la pressió popular
fa efecte
de vegades la gent
diu per què
coi
haig d'anar
a queixar-me
si no serveix per res
doncs no
sí que serveix
la pressió política
sempre serveix
i per tant
en aquesta
i en totes
les mobilitzacions
que es convoquin
i serem
intentant
que no
que no s'acabi
amb l'últim
espai
agrícola
de dintre
del nostre terme
independentment
de Gallegs
ja m'enteneu
que això ja
això per sort
dono per descomptat
que no el tocarem
doncs Marta
queda dir
també
ens queden uns 5 minutets
per acabar la conversa
i sembla
doncs parlem de temes
més doci
temes més culturals
perquè
tot just demà divendres
doncs
encetem
aquí a Mollet
doncs
aquesta setena edició
del festival
l'Arlaquí
que al final
doncs
el que
el que proposa
no és
doncs apropar
aquestes arts escèniques
al carrer
doncs que la gent
pugui gaudir
d'aquests espectacles
a l'aire lliure
i doncs
ara que ja fa bon temps
crec que s'agraeix
sí
de fet
ho deies tu al principi
amb la primavera
hi ha activitats
tot l'any a Mollet
però amb la primavera
els carrers
doncs s'omplen
i tothom aprofita
el bon temps
aquest any
ens està fent
una calor
molt sobtant
que esperem
que no sigui
el principi
de l'estiu
perquè no sé
si arribarem
si l'acabarem
però sempre
sempre és xulo
que hi hagi
activitats
al carrer
que a més
dóna vida
al comerç
fa que vingui
més gent
i a més
com deies tu
a propa
doncs
molta gent
que al teatre
no hi va
o no hi anirà
mai de la vida
doncs
els espectacles
de carrer
li acosten
i està
molt bé
l'Arlaquí
té una trajectòria
d'anys
amb el suport
de l'Ajuntament
menys
però ja fa molts anys
que fan activitats
molt interessants
a la ciutat
i per tant
contents
i intentarem gaudir-ne
També parlem
de festes
de barri
la setmana passada
aquí a Planellador
feien la seva festa
del barri
també aquest cap de setmana
tenim la de Riera Seca
entenc que una mica
veient la situació
de moltes
de les associacions
d'entitats
veïnals
doncs
és positiu
que hi ha algunes
associacions
que encara
any rere any
puguin fer aquestes festes
Sí
perquè alguns barris
realment
està costant molt
mantenir
la societat
ha anat canviant
molt
des de les associacions
de veïns
que van ser
el motor
un dels motors
no el motor
però sí que un dels motors
de canvi
doncs
de la transició
o postfranquisme
o de recuperació
dels carrers
perquè parlem
molt dels drets polítics
però el que va suposar
també
doncs
la recuperació
d'aquesta democràcia
relativa
però democràcia
que tenim
va ser
també
recuperar
l'espai públic
com a espai
de tothom
perquè realment
i aquí a Mollet
molt
els carrers
doncs
no s'havien urbanitzat
en molts casos
no tenien serveis
i la gent
havia molt en precari
per tant
en aquell moment
les associacions
de veïns
van ser
un dels motors
d'aquestes reivindicacions
de drets col·lectius
i realment
això
la societat
ha canviat moltíssim
i cada vegada
està costant més
jo quan veig
que si comença
a posar gent
una mica més jove
perquè hi ha tota una generació
que evidentment
per edat
s'ha anat jubilant
o ha anat plegant
o ens ha anat deixant
i clar
si no hi ha res
això és complicat
cosa a reivindicar
tots els barris
n'hi ha moltíssimes
per tant
animo a tothom
que participi
de la seva associació
de veïns
i sobretot
això que ajudi
al final
és
fer del
si cadascuna
ens mirem
només
la nostra
vorera
i el davant
de la nostra porta
doncs
és bastant difícil
que aconseguim coses
i si ho fem
col·lectivament
i l'interès
és global
i no només particular
segur que
ens en sortim
molt millor
i Marta
ja per acabar
en un minutet
abans comentàvem
el festival
de l'Arlequí
però d'aquí
un parell de setmanes
també tornem
a tenir una nova edició
del Pintalís Fest
doncs
en aquesta ocasió
per tornar
a apropar
l'art urbà
aquí
als mulletans
i mulletanes
Sí, és una
festa que ens agrada
molt
de fet l'havíem reivindicat
com que a Mullet
hi ha molts espais
diguéssim
que són francament
millorables
estèticament
l'art urbà
no només
acosta l'art
com abans dèiem
amb les arts més escèniques
doncs
la pintura
a la gent
que no aniria mai
a un museu
però que es troba
doncs
a veritables obres
d'art
realment
pel carrer
però és que a més
ajuda a envellir
diguéssim
molts espais
doncs
que realment
amb un cos relativament
relativament
assequible
doncs
canvien molt
i a més
li dona personalitat
als carrers
per tant
veurem
quines són
amb qui ens sorprenen
els artistes
aquest any
hi ha hagut
hi ha hagut la prèvia
que no és dintre
el pintalist
però bueno
han tingut el mural
de l'Alexia
Putelles
en una façana
privada
en aquest cas
de la ciutat
ha sigut com una prèvia
veurem ara
amb què
ens sorprenen
els artistes
doncs Marta
ara sí
se'ns ha acabat
el temps
gràcies
per haver-nos acompanyat
una setmana més
estem a la propera
i que vagi
molt bé
bona tarda
gràcies a vosaltres
que vagi bé
i que vagi bé