A Fons, entrevista amb profunditat amb els grups municipals de l'Ajuntament de Mollet.
Molt bona tarda, seu benvinguts i benvingudes al programa A Fons, una especagonsa d'entrevistes amb profunditat amb els portaveus municipals dels diferents partits polítics de la nostra ciutat de Mollet del Vallès. Aquesta setmana l'espai A Fons és per Mollet en Comú i en la seva representació ens acompanya la seva regidora i portaveu Marina Escribano, via telefònica, a qui saludem. Molt bona tarda, Marina.
Gràcies per ser amb nosaltres una setmana més per comentar tota aquesta actualitat local. Aquest, de fet, és el darrer espai a fons que compartim aquest any 2025. Per tant, Marina, si et sembla, comencem posant la mirada en aquest any que tot just en unes dues setmanes deixem enrere. Quin seria el balanç que faríeu des del vostre partit polític? Uau, sempre fer balanços és difícil...
perquè hi ha moltes coses, no? Però si som a nivell polític i, com deien ahir, em recordaven que es veu que sempre dic que fa un any que som a govern, bé, doncs fa un any i dos mesos que amb Mollet en Comú som al govern de la ciutat i crec que no cauré en el cofugisme que tot va bé i és perfecte, no, però s'ha fet feina, s'ha fet molta, s'està també preparant...
preparant, traçant l'escenari i tots els elements necessaris per fer-ne molta més en temes molt importants per la ciutat i per les persones. Per tant, molts reptes per davant, molts que ja s'estan enfilant i que hi ha plans traçats per tirar-ho endavant i la voluntat que tot això surti, que ja hem fet realitat
moltes de les coses que estaven projectades i que teníem la previsió que fossin realitat i per això un balanç positiu i d'altra banda veiem per què tenim ulls i anem per la ciutat que hi ha altres elements que està clar que cal millorar i que cal treballar i aquest és el nostre compromís i el nostre convenciment.
Ara fèiem aquest balanç de l'any 2025, però amb la mirada posada al 2026, quins serien els desitjos o principals reptes que tindríem per davant? Jo, inevitablement, el primer que he de dir és que l'habitatge és, podríem dir, la principal preocupació i la principal prioritat.
És un element que condiciona la vida de les persones de forma global i, per tant, hem d'impulsar tot allò que estigui a la nostra mà per millorar les condicions. I estem usant el lloc, però que, evidentment, insisteixo i no em cansa de dir-ho, ho hem de fer de la mà de molts altres agents públics i privats. Això, per una banda. Quins reptes més el 2026...
A veure, potser em poso una mica filosòfica, però crec que també, més enllà del que ja sabem, de reptes que tenim de millorar la via pública, de millorar el servei de les persones, de millorar els equipaments, tots aquests reptes que ahir hem de parlar molt i potser ara també, no?, parlarem del tema del pressupost en el ple, perdó, el dilluns, doncs,
Jo crec que tenim un repte que és pel 2026 i és per sempre, i és tenir una mica més un sentit de comunitat, un sentit més de col·lectiu i mirar-nos menys al malic i actuar més pensant en el col·lectiu, en el que estem en societat i, per tant, trencar aquest individualisme que ens porta a vegades o que aporta aquests col·lectius a...
a enveges, o a pors, o a ignorància, i que ens porta al final de tot a una mala convivència, a delictes i a discursos d'odi. I per tant, aquest és un gran repte que hem de fer entre tots, com a comunitat, com a Mollet, i també cadascú des del seu lloc, els partits d'esquerres, les associacions, etcètera, etcètera, per fer un lloc, Mollet, però en general al món.
on tothom pugui viure i on tothom pugui tenir drets i llibertat sense trepitjar la dels altres. Queda fet també aquest desitjos i reptes de cara a l'any vinent. I ara em feies al·lusió, Marina, aquesta setmana dilluns des de l'Ajuntament de Mollet acollia una nova sessió plenària ordinària, la corresponent al mes de desembre, en què el punt més destacat de l'ordre del dia era l'aprovació dels pressupostos de cara al 2026, que al final...
han de marcar aquest full de ruta en el qual se centrarà el consistori Molletà. Uns pressupostos comentàveu que eren amb contenció i també per donar continuïtat als d'aquest any, però sí que és cert que augmentaven significativament respecte als de l'any 2025. Marina, la vostra intervenció comentàveu que era el segon any que havíeu treballat aquests pressupostos com a
que està a l'equip de govern. Comentem una mica, Marina, com ha estat aquest treball conjunt. Ha estat un treball convertit, exhaustiu, no fàcil, perquè hi ha moltes necessitats i, com jo deia ahir, els recursos econòmics són finits, s'acaben, no són il·limitats. No podem saltar tota la ciutat i a la vegada...
fer 100 habitatges i a la vegada tenir tots els equipaments renovats. No es pot. Podríem anar a fer una crítica del passat i dir que hi hauria hagut més previsió, més manteniment, però estem aquí. Nosaltres hem entrat a govern ara fa poc temps i, per tant, la situació és aquesta. I amb aquesta situació presentem un pressupost de 93 milions d'euros amb...
i on destacan tres pilars. D'una banda, una quantia important que ha d'anar per la plantilla per pagar tot el personal que ha de fer possible tot aquell servei i aquelles prestacions per la ciutat. D'altra banda, un capítol dos que es diu de béns i serveis, que són tots aquells contractes existents o nous. Aquí tenim el contracte d'aigua, el de baixa tensió, el de manteniment de les escoles, molts altres, no?
i d'altres petits que no es diu, com per exemple un contracte d'assessorament en matèria d'habitatge tant per l'oficina local com per la ciutadania. Per tant, són millores en l'atenció i en la informació de la gent. I, evidentment, aquell en què tenim més marge, aquell en què es vol que dona part dels reptes, que és el capítol 6, que es diu el capítol d'inversions.
i que aquí s'han prioritzat... S'han intentat prioritzar molts temes, que és el difícil, perquè, com dèiem, hem d'anar repartint en calaixos els recursos, també els propis, com les subvencions, i aquí hi ha temes d'habitatge, temes de sostenibilitat, de millora de l'espai públic, de transformació urbana... Aquí hi ha tot el tema de suport i de polítiques
en les diferents etapes de la vida, per exemple, en joventut, amb la voluntat d'iniciar projecte per un nou equipament juvenil, hi ha temes de seguretat, amb un pla de videovigilància per la ciutat, millora dels equipaments esportius, culturals i les escoles públiques de la ciutat.
Per tant, són unes inversions ambicioses i que esperem poder-les dur a terme, o la gran majoria, si no totes, la gran majoria, esperem totes. Evidentment, anem a por todo. I, per tant, són 9 milions, 9,4 milions aproximadament d'inversió que això s'ha de veure i que es veurà en la ciutat, però
recordem, és una ciutat de 53.000 habitants, amb moltes necessitats i amb molts elements, però, mica en mica, anem plantejant. I ahir deien al ple, també, que aquest ple, perdó, aquest pressupost, inclou molts plans, la redacció de molts plans, i això és important, perquè ens va traçant pols de ruta, però que, a més a més, ja anem implementant i que, a més a més, ens va donant informació, fotografia, més actualitzada i més realista perquè allò que fem sigui molt encertat i ataqui directament
allà on correspon el pla local d'editatge, el pla d'accessibilitat universal, el pla de vorera del pla de resfaltats que ja venen de l'any passat, com deia el pla de videovigilància, el pla director que ha de reformular tota una proposta pels polígons de la ciutat, etcètera.
Al final aquest era un punt que suscitava crispació, suscitava també debat. De fet, va haver-hi grups de l'oposició que afirmaven que aquests pressupostos eren insuficients, que no responien a les necessitats reals de la ciutadania i també es va parlar, per exemple, que no hi havia canvis substancials respecte a altres pressupostos amb inversions insuficients. Sobretot també un grup en concret va posar el focus en el tema de l'habitatge.
Sí, sí, sí. A mi m'encantaria tenir dos milions d'euros com a mínim per habitatge. M'encantaria. El que passa és que també fa falta els asfaltats, fan falta per les voreres, fan falta per pintar les escoles i, per tant, hem d'anar aquí fent equilibris. De tota manera, amb què és la partida pròpiament, exclusivament d'inversions, s'ha doblat, la que normalment... Bé, més que ha doblat la partida que normalment hi havia...
anualment crec que eren uns 140.000 una cosa així si no m'equivoco o inclús menys i estem en 300.000 més 100.000 per un altre projecte que farà possible 24 pisos per tant, home, jo crec que es nota que comuns no vull dir amb un confusisme exagerat però jo crec que sí, s'ha millorat que és insuficient, d'acord però sempre serà insuficient perquè la societat
l'especulació que regna en l'àmbit de l'habitatge és bestial i, evidentment, qui pensi que des d'una regidoria d'habitatge farem front a un mal que fa anys que està instaurat, doncs, home, és una miqueta il·lus, ingenu i, a més, s'està donant un miratge, com deia ahir, una mica, no sé si responsable, però una mica
populista. Però no només això, l'oficina local d'habitatge incrementa els diners per ajutge a l'emancipació juvenil, incrementa amb aquest nou servei d'assessorament en matèria d'habitatge, incrementa perquè tindrem una nova persona en l'àmbit d'habitatge, que ens permetrà també tirar endavant més projectes i moltes altres coses. És a dir, si fem el còmput total de recursos econòmics per habitatge, doncs són molts més diners
tant de bo l'any que ve podem posar-ne més i tant de bo de les diferents administracions que també vinguin recursos perquè jo tinc molt clar que és una prioritat.
Doncs queda comentat aquest punt de pressupostos i parlem també d'altres punts a l'ordre del dia que es van portar a debat també en aquesta sessió plenària ordinària i una d'elles de fet ja s'havia aprovat a la Junta de Portaveus i de fet s'aprovava amb els vots a favor de tots els grups i era adherir-se al que és la declaració de Còrdoba per les ciutats universalment accessibles. Marina, comentem aquesta declaració.
Bé, doncs aquesta declaració va en la línia d'anar treballant perquè la nostra ciutat sigui més accessible universalment. Per tant, vol dir les diferents possibilitats de barreres arquitectòniques que puguin haver-hi amb diferents sensorials, físiques, de mobilitat reduïda, etcètera, doncs es vagin superant i, per tant, que les ciutats cada vegada siguin més acollidores
i amables i que puguin ser aptes per tot tipus de persones amb discapacitats, amb capacitats diferents, amb mobilitats reduïdes, etc. Aquí tenim la Mari Carmen, que és la regidora de comuns que està al capdavant de la Regidoria d'Accessibilitat Universal amb una total convicció que s'ha d'avançar.
i per tant, com m'ha explicat ahir també, a Mollet estem perquè cap al gener s'acabi ja els treballs del Pla d'Accessibilitat Universal amb via pública, que és probablement el més visible i el que més afecta en el dia a dia, i per tant, per poder ja, ja s'estan fent millores, amb el Pla de Voreres, etcètera, per fer-ho, i per fer-ho també, jo diria, ja m'això cago, per posar-se realment les ulleres de l'accessibilitat
des de totes les actuacions que es fan per part de l'Ajuntament.
Queda comentat el ple municipal d'aquesta setmana i parlem d'altres temes. I és que tot just la setmana passada, el divendres, rebíeu la visita del diputat al Parlament David Cid per parlar d'habitatge. De fet, el més destacat que s'anunciava és que el Parlament aprovarà una modificació de la llei d'habitatge que permetrà que uns 800 pisos mantinguin aquesta qualificació de protecció oficial.
Exacte, aquests 800 pisos amb ullet, però evidentment aquest canvi en la normativa el que planteja és per tot Catalunya. Ara no estem en una situació com per anar perdent habitatge protegit i, per tant, amb preus que estan topats, que estan limitats, el que necessitem és tenir més habitatge protegit perquè sigui assequible la vivenda. I, per tant, això és un gran què de mantenir
aquesta qualificació d'HPO. A banda, a nosaltres ens va agradar molt que vingués el David a explicar tot allò que s'està treballant al Parlament i és que precisament aquests són els canvis que veiem reals, no? Acords que es prenen al Parlament, que s'han d'arribar acords, que s'han de negociar per anar avançant. Ara, ningú se li acudiria, doncs, dir, no?, que fem uns pisos de lloguer que, bueno, d'aquí 10 anys ja està, ja no seran HPO.
ho tenim claríssim i ha d'haver de protegir de part qui més ho necessiti. I ja que parlem de la visita d'aquest diputat la setmana passada, comentem també que a nivell de Partit Nacional tot just aquesta setmana s'ha anunciat que després de negociacions s'ha aconseguit des de Comuns impulsar juntament amb el govern socialista el que és el compromís de no apujar els preus del transport públic i mantenir aquesta rebaixa del 50% de cara al 2026.
Això és una grandíssima notícia, importantíssima. Quan parlem de mobilitat sostenible és això, una paraula estranya, a vegades uns tecnicismes, parlem de poder-nos moure amb tren de manera que no suposi un impacte brutal a les economies de la gent treballadora, de les persones que estudien fora del municipi, etc. I, per tant, per les famílies, per la gent,
Això és una mesura necessària absolutament. Moltes vegades parlem que l'economia global, macro, va bé, les xifres van bé, però que tenim un problema amb la pujada dels preus, dels aliments, de l'habitatge i aquest hauria sigut un altre drama del transport. Per tant, és una molt bona notícia. Nosaltres estem molt satisfets de la feina que ha fet comuns al Parlament per aconseguir que es mantingui.
I és que, a més a més, no té sentit, no? En un país en què hem anat eliminant peatges de les carreteres, resulta que després el que fem és posar un peatge a les persones perquè agafin el tren, que és el que volem. El que volem és poder-nos desplaçar amb uns rodalies que funcionin, amb uns transports públics que funcionin. Per tant, doncs, celebrar-ho i agrair la feina feta.
I ja que parlem de mobilitat sostenible, ho lliguem, perquè tot just la setmana passada, el dimarts, va començar a circular aquí a Mollet la nova línia del bus urbà, la L2. Sí que és cert que uns dies previs s'havia pogut fer un recorregut inaugural, però sí que la setmana passada, a partir del dimarts, aquesta línia ja està en funcionament i la ciutadania ja pot gaudir d'aquesta nova línia de la ciutat, que de fet havia estat una demanda des de feia bastants anys.
Doncs sí, feia molts anys que havia estat una demanda de la ciutadania, que també diferents partits polítics portàvem en el programa i volíem que això fos una realitat per millorar la manera de moure's de la gent per mullet, ja que amb una única línia. Doncs moltes vegades havíem de fer un trajecte molt llarg per anar relativament a prop i havíem de fer tota la volta. Per tant, benvinguda és una realitat. Vam poder estar al viatge inaugural, la gent que va pujar...
Estava molt contenta. De fet, era un viatge inaugural amb associacions, amb algunes entitats, però, clar, al moment de fer el viatge inaugural ja hi havia gent a les parades i van poder pujar, no?, de forma gratuita, a més, i van estar molt contents i jo crec que és una millora evident, no ho crec, no?, és un fet objectiu, una millora evident per a la ciutat i ara esperar una mica... Jo crec que allò que ens ajuda a quantificar són les xifres d'utilització, no?, i, per tant, quan
passin un parell de mesos, tres, podem veure i palpar quina és la seva utilització i si la gent no està contenta.
Queda comentat aquest bloc de mobilitat i parlem també d'educació i és que anualment hi ha una sèrie de regidors i regidores que són escollits des de les escoles d'aquí de Mollet, que després formen el que és el Consell Municipal dels Infants, que s'acaba traduint en un ple cap allà al mes de març on porten a debat una sèrie de propostes, depenent de l'encàrrec, que se'ls hi faci
Cada any i tot just ara fa unes setmanes se'ls va fer aquest encàrrec als infants que hauran de treballar propostes al voltant de la cultura popular catalana que tenim aquí a Molleti elaborar propostes per poder donar-la a conèixer a tothom d'aquí de la nostra ciutat. Marina, què et sembla l'encàrrec d'enguany? No el coneixia, perquè això es porta des de l'àmbit de participació i alcaldia. Em sembla, vaig veure-ho, un encàrrec...
que està bé, que és diferent d'altres anys on hi havia més elements de disseny, més de l'espai públic. Crec que és encertat en el sentit que això va de persones. Va de la ciutat, però no va de la ciutat física, sinó de la ciutat de l'ànima. Avui estic una mica poeta. Però una miqueta tenim aquí un motor brutal, que són totes les entitats
de cultura popular, agrupada sota la cultural, i que fa que aquesta ciutat bategui amb força, fa que aquesta ciutat, doncs, pugui gaudir de castells, de gegants, del foc dels diables, dels valls de l'Esbardensaire, etc. I, per tant, crec que, de per si, tot el procés serà importantíssim, perquè...
nois i noies de les escoles coneguin aquestes entitats, coneguin la cultura popular catalana i això és molt positiu, enriqueix molt i segons aquelles propostes que puguin ajudar a arribar més lluny, a arribar a tota la ciutadania, perquè jo crec que és un motiu d'orgull de la nostra ciutat.
I ja que parlem d'infants d'aquí de la ciutat, comentem també que aquesta setmana, des de Ràdio Mollet, concretament ahir dimecres, un any més, celebravà la tradicional recollida de joguines, precisament perquè cap infant es quedi sense joguina aquest Nadal, una campanya que es fa anualment de la mà de Creu Roja Marina, en el vostre cas, com sempre, un any més. Ens acompanyàveu en aquesta jornada. Doncs sí, nosaltres no faltem aquesta cita i evidentment sempre hi participarem,
Volem agrair la tasca que fa Creu Roja cada dia de l'any, i especialment aquest dia per la recollida de joguines, i també, evidentment, agrair-vos i reconèixer a Ràdio Mollet la tasca que feu, tot el despliegue de medius en aquest dia per fer una jornada radiofònica diferent al carrer, a peu de pista, amb la gent, amb les escoles...
i amb nosaltres mateixos. Per tant, crec que és un dia que tenim tots el calendari assenyalat i podem contribuir humilment des del nostre grup i així ho seguirem fent.
I ja que parlem de jornades solidàries i també de Nadal, comentem que tot just fa unes setmanes es va presentar la programació que ens acompanyarà al llarg d'aquestes festes aquí a la nostra ciutat, que és una programació que, tot i que ja va començar la setmana passada amb algunes pinzellades d'activitats, sí que aquest cap de setmana podríem dir que es dona el tret de sortida a totes aquestes activitats i jornades, sobretot pensades pels més petits.
Sí, pensaves pels meus petits, però jo crec que també per tota la família. Penso que hem de fer que aquests dies de festa no siguin només els menuts, que està clar que hi ha un punt de màgia que apela més als nens i nenes, però jo reivindico molt també viure aquesta màgia a qui els agradi. A vegades tenim persones que diuen que soc grins i a mi no m'agraden aquestes festes,
Però sí, com sigui, són un moment per retrobar-nos, no? Per retrobar-nos amb la gent, el motiu és escolta, quedem... Jo acabo de quedar amb uns amics pel 25 al vespre a sopar, imagina, no? Després del dinar de Nadal. I això ens posa contents i quan veiem que venen aquestes festes sabem que seran positives perquè ens retrobarem amb gent. Per tant, jo crec que ja, bueno, tornant a la programació, hi ha una àmplia programació i aquest cap de setmana, doncs, sí que
ja podem dir que estarem ben immersos en tot aquest període de l'any que és especial, que és diferent i que serà molt lúdic, llums i moltes activitats diferents.
Doncs Marina, amb aquest tema més festiu, deixem aquí aquesta conversa del programa A Fons, agrair-te que ens hagi acompanyat al llarg d'aquest any 2025, i això sí, ens retrobem a l'any 2026 per seguir comentant tota aquesta actualitat de Mollet d'Uns d'una manera més A Fons, com indica el mateix nom del programa. Marina, agrair-te novament que ens hagi acompanyat i ens trobem a la propera, que vagi molt bé i bones festes.
Moltes gràcies, igualment a vosaltres. Gràcies per tot aquest any. Bones festes i ens veiem l'any que ve. Adéu-siau, Marina. A veure.
Bona nit.