A Fons, entrevista amb profunditat amb els grups municipals de l'Ajuntament de Mollet.
Molt bona tarda, estiu benvingudes i benvinguts al programa A Fons, un espai que comença d'entrevistes amb profunditat amb els portaveus municipals dels diferents partits polítics de la ciutat de Mollet del Vallès. Aquesta setmana l'espai A Fons és per Junts per Catalunya a Mollet i en la seva representació, com és habitual, ens acompanya la seva regidora i portaveu, Carme Olària, a qui saludem. Molt bona tarda, Carme. Molt bona tarda.
Gràcies per ser amb nosaltres en una ocasió més per seguir comentant a fons aquesta actualitat de la nostra ciutat. Aquest és el primer espai a fons que compartim aquest any 2026, per tant, posant la mirada en aquest any que tenim per davant, quins serien els principals reptes que teniu des de Junts per Catalunya a Mollet?
Comencem, comencem un any tal com el vam acabar, és a dir, amb el mateix projecte intacte, que allò que vam fer arribar a tots els mulletans i mulletanes del que volem per aquesta ciutat, per la nostra ciutat, i continuem aquest projecte intacte. El continuem fins i tot encara amb més força, perquè com bé sabeu vam acabar l'any amb un acord que vam tenir amb l'equip de govern,
en diferents punts que vam presentar quan vam estar fent la negociació pels pressupostos. Va ser una llista que vam fer juntament a Molletans i Molletanes, vam obrir la porta del nostre local, que sabeu que sempre és oberta, i vam començar a escriure aquelles petites coses del dia a dia de Molletans i Molletanes que realment els afectava amb la seva relació amb la nostra pròpia ciutat.
A partir d'aquí vam començar aquestes negociacions i, evidentment, vam quedar d'acord que el geni començàvem, començàvem a treballar i així ho hem fet. I aquesta llista comença a tindre els tics de coses ja complertes, amb coses molt importants pels mulletans, que sempre diem que allò petit ens fa grans. Doncs en aquest cas, doncs, complint tots aquests projectes, passarem tot el 2026 per arribar a poder explicar que tot està acabat i està ben fet.
Per tant, parlem d'un projecte continuïsta, eh, Carme? Correcte. Doncs queden fets aquests reptes pel 2026 i parlem d'altres temes. Tot just ahir dilluns tenia lloc la sessió plenària ordinària del mes de gener. Probablement el més destacable eren mocions que presentaven altres partits, com en el cas de Mollet en Comú Podem, i una d'elles va generar més debat, perquè concretament en aquesta moció ha
Es parlava que es mantingués aquesta connexió de la línia R2 amb l'aeroport i també es parlava d'aquestes millores en la totalitat de la xarxa de Rodalies, una moció que arriba just en un moment molt tens en l'estat de Renfe Rodalies aquí a Catalunya. Sí, de fet, aquesta moció era presentada abans que passés tot a gran caos a Rodalies i, evidentment, era una moció que deia que quan mantinguem la línia que va a l'aeroport
de la R2. Evidentment, l'excusa no era aquesta línia, era que no teníem trens, és a dir, de fet, el que hauríem de tenir són trens perquè poguéssim arribar a l'aeroport. Evidentment, va crear una mica de debat, en dic una mica, perquè crec que és el moment també de dir-ho. Em vaig quedar sorpresa com el Partit Socialista, que forma part del govern, va votar sí a la moció, tot parlant de la línia que arribés a l'aeroport, i no va exposar el seu posicionament en aquest caos frenètic que vivim molestans i molestanes, catalans i catalanes, amb aquesta no...
un nou funcionament de trens a Rodalies, ni Rodalies ni regionals, és a dir, com pot ser que tot un país quedi sense la mobilitat amb tren, hem vist, hem escoltat a la ràdio, a la televisió, les queixes dels usuaris del servei de Rodalies i, evidentment, fa fredar. Com aquesta continuïtat, m'explicàvem, va estar parlant amb usuaris i deien, és que
El problema està que ja seria bo que algun dia funcionés. La normalitat és que no funcionen mai. I ara, evidentment, no hi ha trens. Hem estat uns dies de col·lapse. Sembla mentida que un país com el nostre, que ens puguem trobar dient que no tenim trens. Evidentment, va crear una mica de confusió. I és una cosa que em vaig quedar sorpresa de no posar a la taula tots els partits polítics
El fet que Rodalies ha de funcionar, que els trens han de ser d'aquí, que els hem de gestionar nosaltres, que ha d'haver un manteniment com el que correspon i, evidentment, hem de començar a tirar endavant i a buscar solucions. I per buscar solucions hem de buscar també responsabilitats. Aleshores, un equip com el Partit Socialista va quedar mut i no va fer cap altre comentari. Jo crec que és moment que tots estiguem alineats amb la mateixa línia per mulletans i mulletanes, que són realment els ciutadans que ens ho estan demanant.
A més, també, qui ha mullet la situació, doncs, és especialment complicada, no? Perquè hi ha una línia que ja no tenim. És que tot suma. Aleshores, el funcionament de carretera, sabeu com va, les cues i cues que es fan. És que es perden hores de feina, es perden hores de vida, es perden hores d'anar a la universitat, d'anar a un examen, d'anar al metge, o, senzillament, de sortir a fer una cosa diferent. Això crea un nerviosisme, això crea una situació de tristesa, de dir com pot ser que això ens estigui passant en aquest moment.
De fet, en el vostre cas, Carme, sempre que es parla de Renfraudalia, sempre parleu de la necessitat que hi hagi un traspàs real de competències. Total, real, total i català. Ho tenim claríssim. Jo ara t'he fet el comentari, però si les coses volem que arrullin les hem de governar des d'aquí. Però les hem de governar al 100% des d'aquí. T'ho fas teu, t'ho estimes i ho portes endavant. Quan les coses estan així, primer de tot, n'hi ha mitges per dir-ho, doncs no estan controlades, no hi ha la mateixa intenció i evidentment arribem als punts que arribem.
Seguim parlant de mobilitat, malauradament parlem de notícies més tristes, i és que la setmana passada hi havia tots aquests accidents ferroviaris a Còrdova i després també aquí a Catalunya. A Gelira, des de l'Ajuntament de Mollet, fèieu aquests minuts de silenci corresponent i també us sumàveu a aquest dol. És increïble. No és que haguem de donar el condol, sinó que és una cosa catalascens teva,
que accidents com aquest ens porten a parar un instant i a veure com fràgils que arribem a ser. I com fràgils que arribem a ser i la tristesa que queda a les famílies, evidentment, en aquest cas aquí a Catalunya i a Còrdoba, de tots els afectats...
Jo crec que són coses que hauríem de fer una mica més de consciència. I a l'hora de la veritat, quan cal arreglar un tema, fer-ho de veritat. No pensem que les coses s'obliden, pensem que les coses hi són, que han passat i que cal prendre mesures. Queda comentat aquest punt. Abans parlàvem d'aquest ple de gener. La setmana passada també acolliu una sessió plenària extraordinària, en aquest cas anualment, que acolliu aquest ple de l'estat de la ciutat, precisament per comentar com veieu vosaltres a Mollet...
En la teva intervenció, Carme, sobretot afirmaves que la percepció és que Mollet és una ciutat que no acaba d'avançar. Correcte. Jo crec que, i la nostra intervenció va ser molt clara, l'estat de la ciutat és allò que ens fan arribar els Molletans i Molletanes. Moltes vegades no és el que jo puc veure, és el que tots podem veure. I la sensació és que està aturada, que les obres són infinites, que arriben tard, que arriben malament, que no s'informen.
Aquella manera de no acabar mai. I tot això comporta una decepció personal. Jo els hi feia una observació. Quan una obra està així, no és que hi hagi un problema tècnic. El problema que hi ha és que una mare que va amb cotxet no pot passar per allà. O hi ha un avi que té por de caure. O hi ha un botiguer que perd clients.
Tot això és la nostra estructura de ciutat. Aleshores, que podem parlar de manteniment, podem demanar, podem tornar a demanar mil coses, però realment la sensació de ciutat és la que és. Per l'altra banda, i també ho explicàvem, si no hi ha una bona planificació, això no s'acabarà mai.
Perquè fem plans, fem plans, fem plans, fem plans, però no planifiquem. No sabem que comencem avui i acabarem demà. Que si no és demà passat, no direm res. Però que no sigui d'aquí un any. Jo crec que les coses s'allarguen amb el temps d'aquesta manera que, finalment, tothom aquí l'ha sabut. No pots passar. T'hi mires la ciutat i trobes una obra aquí, un forat allà.
Perquè la ciutat envelleix, llavors el que s'ha de fer perquè no envelleixi és mantenir-la. I el manteniment costa, evidentment que costa. I que hi ha coses que són més complicades que l'altre, evidentment. Però el que nosaltres hem de pretendre és que aquest estat de la ciutat, a ulls, es molletans i molletanes, no sigui el que la ciutat està aturada. Volem viure en una ciutat, evidentment, recol·locada d'una altra manera.
en el mateix discurs que van fer, també vam entendre la manera molt important que una cosa és el govern i l'altra cosa és fer l'oposició. I també entenem que a l'oposició hem de ser crítics, hem de fer interpel·lacions, però també hem de presentar propostes. I és el que Just per Catalunya ha vingut a fer.
Perquè sabem que hi ha problemes amb la llengua i n'hi ha molts, doncs presentem propostes. Que sabem que tenim problemes amb mobilitat i n'hi ha molts, presentem propostes. Que sabem que tenim molts problemes al comerç, el petit comerç està patint moltíssim, doncs provarem i presentem propostes. És una mica la sensació que no podem deixar tot en mans del govern perquè veiem que no funciona. Doncs l'oposició també té la seva obligació i és de presentar propostes, posar-los sobre la taula i intentar veure com les pot solucionar.
De fet, vosaltres ho comentàveu, la importància de fer aquesta oposició per mostrar una altra manera de governar, una altra manera de fer. És que al final l'oposició suma. Al final, tots els que estem allà representats és perquè molta gent ens ha votat. Hi ha uns que han votat a uns i uns que han votat a altres. I tant és important el que pensa una persona com el que pensa una altra. I la política, la política útil és aquesta que és diversa, que tots podem acabar sumant amb un mateix projecte, ideologies a part, perquè el primer, i el municipalisme, el primer és la nostra ciutat,
Jo sempre ho dic, municipalisme, municipalisme i municipalisme, perquè estem aquí per això. I evidentment cadascú està sota d'unes sigles i té unes ideologies concretes, però hi ha coses que són comuns. Aleshores, com que ho són, ho hem de tirar endavant plegats. I no pel fet que estiguis a l'oposició o estiguis a govern, no vas intentar-ho. I nosaltres, des del nostre lloc d'oposició, intentarem que aquelles persones que ens han fet confiança i que ens demanen certes coses, doncs intentar que es puguin dur a terme.
De fet, en aquest ple de l'estat de la ciutat, des de l'oposició, compartíeu en molts punts de com veia o no Mollet, i és el que comentaves també, que a les vostres intervencions parlàveu que sí, que hi havia molts plans, però que realment aquests no es veien reflectits. Per això mateix, si tots tenim clar que Mollet està com està, el que hauríem de patir a cadascú des del seu grup és intentar,
posar cobre sobre la taula, a positiu també, és a dir, doncs, oita, com que això està malament, la meva proposta és aquesta. Què us sembla? La tirem endavant? Com ho podem fer-ho? Gestionem-ho. Al final, jo també ho he de dir-ho, sabeu que som molt crític amb el govern de la ciutat, i perquè deia, sempre diuen que es tenen la mà però no les tenen, doncs les tenen.
M'ha costat molt, però les tenen. Perquè al final, jo els explicava, no parlem de grans pressupostos, parlem de coses petites per millorar la vida del dia a dia de mulletans i mulletanes. Això ho ha de poder comprar tothom, perquè són petites coses. No sé si tinc temps o no, perquè sabeu que jo vaig aquí, però us posaré un cas, per exemple, amb el tema dels aparcaments.
Una de les propostes que vam fer nosaltres i que es treballarà, per exemple, l'aparcament de Santa Rosa que hi ha darrere de la farinera, que és, podem dir aparcament, ple de boncs, ple de runa, mal gestionat, és a dir, és un terreny que la gent va allà i deixa el cotxe. Doncs arreglem-ho. L'únic que s'ha de fer és una rampa d'entrada, una rampa de sortida,
posar-hi formigó, si hi posem-ho tot recte, la mateixa llum de la propera vorera ja ens va bé, perquè les pots cimentar, pots fer unes voreres cimentades, no estem demanant un luxe, estem demanant rendre saldo que tenim. I si allà dintre hi ha cotxes i n'hi caben 10, no es poden ben endreçats ni cabran 20. No estem parlant de coses que siguin molt, molt cares. Estem dient que agafem el parc de Calestrada...
i que sigui, finalment, un aparcament. I quan vingui festa major ja ho traurem. No al revés, que el tenim buit i llavors no podem aparcar només quan vam anar a vacunar per la Covid. Doncs que sigui al revés, que puguem aparcar i quan sigui falta, perquè ja la festa major no s'hi pot aparcar, doncs que traiem els cotxes i no aparquem. Fem les coses més fàcils.
que si parlem de comerç i també volem potenciar aquesta sensació que Mollet és una ciutat gran, que molts pobles, veïnatges, ens vinguin a conèixer i vinguin a casa nostra a comprar, posem un sistema de càrring, un sistema de càrring per poder agafar un, ara ho diré, no em sortirà, un carro de la compra, m'altorribes al pàrquing, agafes un carro, vas a comprar, proximitat, tens quatre hores per fer la compra, arribes al teu cotxe, carregues el cotxe i deixes el carro en el seu lloc.
T'estem dient, no cal que portis el carro, que llavors pesa molt quan el poses al cotxe. Fem-ho fàcil, donem aquella sensació de que en Mollet és més, que quan vingui gent de Martorell, de Sant Fos, de la llagosta, de Parets, que vinguin i que diguin quin goig anar a comprar Mollet i passejar-se per Mollet. I tenir, doncs, evidentment, tot el que tenim com a ciutat, aquesta identitat que tenim, fem-la créixer, fem-la...
atractiva. Però, per l'altra banda, també hi ha una altra cosa, que llavors això, evidentment, és una promoció econòmica per a casa nostra. Tothom estarà més content, tindrem una ciutat més maca, hi haurà més gent que vindrà, hi haurà botigues més contents perquè tindran més clients o més possibilitats de poder convèncer els clients i això ens farà més grans. I tot això, si us obre, podem fer en català, ja seria, doncs, perfecte.
Ens queda comentat aquest punt, Carme. No, marxem per això del ple de l'estat de la ciutat, perquè més enllà de debatre, com veieu, a la ciutat de Mollet també hi havia una declaració institucional que se centrava en impulsar aquest pacte per la biodiversitat i l'infraestructura verda per afrontar els reptes ambientals que han de venir. Sí, a Matos, evidentment, va ser una proposta que l'havíem trobat molt coherent.
Tot allò que es pugui fer per tenir menys ciment i per tenir més verd és important. En comptes de tantes pedres, doncs més arbres. Sabem que nosaltres des de Junts per Catalunya ja en el projecte, quan vam presentar les eleccions, portàvem una anella verda que pogués ser aquest pulmó que respirarem tots algun dia o altre, quan ho aconseguim.
I creiem molt en la importància de viure en un espai molt més net, on té l'aigua, l'aire... Al final sabem on som, no cal que ho diguem, voltats de carreteres, de camions, ara no hi ha trens, ara hi ha més cotxes, és a dir, al final estem en una bomba de contaminació molt alta i això és un gran problema. Aleshores aquest pacte o aquesta declaració institucional ha de ser efectiva,
Però també és el que dic, i em sembla que l'altre dia ho parlàvem, ha de ser efectiva, però també d'acord amb el model de ciutat que vulguis fer. Perquè nosaltres podem dir, bueno, volem això, però llavors volem començar a construir... Llavors, la puntualització és, tot està molt bé, però fem-ho a cor amb el model de ciutat que, evidentment, pugui proposar aquesta biodiversitat i aquestes infraestructures verdes al botany de la ciutat.
Bé, ara s'ha de fer un pla, ara s'ha de buscar la comissió, ara hem de treballar-ho tot això i poder, no sé, i poder d'aquí sis mesos poder tornar a dir alguna cosa més.
Fem un últim apunt d'aquest ple de l'estat de la ciutat. Ho comentàvem també la setmana passada, l'espai de portaveus a municipals, que ja tenen les primeres dades del sistema de recollida de residus, i a data de 31 de desembre de 2025 s'havia passat d'un 40% fins al 70%, com dèiem, primeres dades, però com ho valoreu vosaltres, Carme? Nosaltres ho valorem positivament.
És a dir, personalment ens hem dedicat també a fer una recerca de com estan els contenidors i a parlar amb la gent, amb els usuaris. O sigui, jo mateixa quan vaig a tirar el plàstic, si trobo una persona allà, doncs en parlo. Moltes vegades van parlar en ells, com ho veiem, quan no hi ha dificultats o dificultats... Jo crec que estem en el bon camí.
Crec que hi hem d'anar cap aquí. Tot i amb això, poder posar dades ara, crec que encara és massa d'hora, perquè sí que encara hi ha els contenidors que dius, uau, què ha passat aquí, no? O sigui, com és que està tot això obert, i el contenidor obert, i bosses a dins o a fora, encara tenim això.
Tot i amb això, jo tinc la plena confiança que hi anirem, hi anirem anant, perquè veus que la gent també està conscienciada i et diu, ui, ara tinc casa meva plena, aquí una cosa, aquí una altra, aquí... Que hi ha gent que ja reciclaven, però que ara s'han vist com immersos a reciclar encara més, no? Queixes també les hi ha, ui, és que clar, han de pagar molt...
D'acord, clar, és que si vinc i la targeta no funciona, he de tornar a casa amb la bossa perquè no he pogut obrir. Al final són petites coses que les haurem d'anar valorant. La gent gran, per exemple, una senyora gran em deia, jo el problema que tinc és que quan el contenidor em diu que puc obrir, quan he de posar el peu a sobre el d'allòs no tinc força. I de vegades a la passada algú li he de dir, sisplau,
En podeu, no?, amb allò patxar el... Clar, són petites cosetes. Jo crec que estem en un bon camí i hem d'anar-hi anant i parlar de baves, poder encara no, esperem que siguin un paret més reals.
Queden comentats tots aquests temes i en parlem d'altres i és que sabem que per vosaltres, per exemple, Catalunya, Mollet, un dels principals eixos és aquest foment del català, l'ús del català. Aquí a Mollet s'està treballant en impulsar aquest pacte local per la llengua i de fet s'estan fent diverses accions en tots els àmbits. La més recent eren uns cursos, unes formacions per l'àmbit
Esportiu perquè els entrenadors, que al final és un àmbit que està molt castellanitzat, tinguessin més habitual l'ús del català i es van fer una sèrie de formacions en aquest sentit. Sí, estem fent tots aquests estudis sobre el català i hi havia una part important que vam veure que en el món de l'esport,
No es practica tant el fet de parlar en català i s'han fet aquests cursos que esperem que funcionin. Per nosaltres és molt important. De fet, ara un llibre amb el que et comentava abans, aquests petits acords, l'acord número 1 per nosaltres és la llengua, l'identitat i l'educació. Això vol dir en esports, en tot. Al final, la nostra importància és poder veure que d'aquí un temps el català és més escoltat a la nostra ciutat.
Sabem que vivim en un moment complicat de la llengua i sabem que la llengua al final és el nostre patrimoni lingüístic, però també és la nostra identitat, és la nostra manera de fer, la nostra manera de ser. En aquest primer punt, i el comento perquè la primera reunió que vam tenir al gener amb l'equip de govern va ser per tocar precisament això, llengua, identitat i educació.
estem treballant amb coses molt interessants com un projecte, que tot això anirà englobat després en aquest pla local, un projecte d'intercanvi cultural amb la Bressola. La Bressola sabeu que és aquella escola que està de la Catalunya Nord, que parla en català, que busquen aquesta identitat de la Catalunya Nord, aquest català, a través d'aquestes petites escoles molt familiars, molt petites, molt concretes...
I la nostra primera proposta és, entre les escoles de Mollet i les escoles, en aquest cas, de la Bressola, poder fer intercanvis educatius. Començar amb el tema d'escriure cartes, continuar amb una visita d'un dia, perquè tampoc les distàncies no són llargues,
i poder transmetre entre nens i nenes de la Bressola i nens i nenes de les escoles mulletanes quines són les diferències. Dit això, això aniria sumant cap a una germanament a una ciutat de la Catalunya Nord, buscant tots aquests lligams educatius, lligams culturals i lligams d'identitat, que malgrat una frontera hi hagi aquestes identitats que s'assumen.
Tot això aniria sumant en el Pla Local per la Llengua, ja estem treballant, els contactes ja estan fets, aleshores allò que dèiem dels TICs, és a dir, un primer TIC, el primer punt, perquè tot això ja està en marxa, les conversacions també hi són, i us anirem explicant, perquè realment és un projecte per nosaltres molt important, que ha agradat a tothom, i que intentarem veure quan es pot fer el primer intercanvi educatiu amb la Bressola.
És un projecte que s'està dibuixant o ja s'ha acabat de perfilar? S'ha dibuixat. És a dir, nosaltres han anat al nostre acord, vam dir nosaltres que és molt important. Si voleu, vam anar rascant coses, evidentment, però el nostre punt de llengua, identitat i educació passa per aquí.
Llavors, això es van dir que sí, van trobar una cosa molt interessant i ja hem fet els tractes. És a dir, l'important de tot, ara veurem com s'haurà de lligar, però que moltes escoles, en aquest cas de la Bressola, estan a disposició a tot, com em deia el president de la Bressola un dia que parlàvem per telèfon, perquè evidentment els hi sembla una cosa molt curiosa, perquè al final...
Moltes vegades els intercanvis amb Alemanya, Itàlia, França... En aquest cas busquem amb aquells altres catalans, amb aquesta Catalunya Nord, i veurem les diferències. I de l'Estat molt contents, aleshores és qüestió de començar a posar fil a l'agulla. Sabeu que les coses institucionals tampoc són més ràpides del compte.
però que al gener vam començar a tocar el tema i que ara ja podem dir que ja tenim el contacte per poder treballar en diferents punts i diferents escoles, doncs vol dir que en breu podem explicar alguna cosa més.
Doncs anirem seguint aquest projecte també de com es acaben de dibuixar i si s'acaben també materialitzant. Comentem altres temes. Ens queden dos o tres minuts, Carme. Acabem, com sempre, parlant de temes més culturals i és que la setmana passada era Sant Vicenç. Com comentàvem, les activitats de Sant Vicenç es van haver d'anul·lar per aquests dies de dolcà.
Comentàvem al principi, també per motius de pluja, algunes activitats van haver de passar aquest cap de setmana anterior, però van poder gaudir d'aquests espectacles de foc i aquesta setmana encara queden les darreres ajornades. Sí, de fet, ha estat un Sant Vicenç una mica així, primer de tot perquè, evidentment, els tres dies de dol es van complir com tocava, però la pluja també va fer que és una mica de dalt a baix. Sabem que a Sant Vicenç a Mollet hi ha molta gent que treballa fora i que no té festa, aleshores a vegades passa això. El mateix dia de Sant Vicenç,
vam poder lluir-lo poc, tot i que vam tenir la visita del nostre diputat, en Joan Canadell, que vam fer una visita per la nostra ciutat, tot i sent paral·lels al que vam explicat en el debat de l'estat de la ciutat, vam visitar obres, però també vam anar al Museu de Valló perquè era dia de festa.
I vam fer una visita al museu, una visita a la casa del pintor, per poder, doncs, transmetre, no?, és un dia de festa major Mollet i aquestes coses que tenim que l'identitat molletana també fer-los arribar a través dels nostres diputats, com també li podem fer les nostres aportacions i les nostres queixes, les nostres valoracions, perquè refaig una mica el que dic jo sempre, que la política que surt dels carrers nostres, és a dir, allò que passa veïns i veïnes, és la política que arriba al Parlament de Catalunya.
Llavors, nosaltres tenim l'obligació de tot allò que rebem del carrer transmetre-ho, evidentment, amb la seva forma idònia per poder arribar al Parlament de Catalunya i que ja també sigui debatut o preguntat o seguit. I, bueno, hem tenint la festivitat de Sant Vicenç així. El que comentes del foc, doncs ja sabem com va anar, un dia sí, un dia no. Però al final tothom ha sortit content, entitats contentes, i encara queden aquestes petites coses que les anirem fent. Suposo que tindrem una festa de la ràdio algun dia...
Ja ens ho direu, el notes també diria que és la setmana vinent. Al final acabarem amb totes aquestes petites coses que sumen el dia de Sant Vicenç.
Sí, la festa de la Ràdio s'ha de cancel·lar, com comentàvem. Si més no, s'ha ajornat. Encara no tenim data, però ho anirem treballant. També altres activitats que queden per fer seria el Premi de Fotografia de Sant Vicenç, Nit de l'Esport, i ja acabaríem la cursa de Sant Vicenç, que esperem que es pugui fer amb normalitat, que també té aquest atractiu de poder passejar o córrer per Gallets.
Doncs amb aquests temes més culturals, Carme, posem punt i final a aquesta conversa de la Fons. Com sempre, agrair-te que ens acompanyis per comentar l'actualitat de Montllet i ens trobem a la propera. Que vagi molt bé, Carme. Fins la propera, gràcies.
Així, en plural, perquè assisteix