Notícies en xarxa.
Bona tarda, són les 5, us parla Marce Roura. El sindicat de llogateres ha convocat dissabte a dos quarts de 7 de la tarda una concentració a la plaça Sant Jaume en resposta al vot de Junts contra l'escut social al Congrés. L'entitat calcula que no haver aprovat la mesura suposarà uns 60.000 desnonaments a Catalunya de famílies vulnerables. La convocatòria porta per lema prou excuses als pisos per viure. Enric Aragonès és el portaveu del sindicat de llogateres.
Ho han tornat a fer. Junts per Catalunya acaba de votar que es puguin desnonar. Més de 60.000 famílies, 13.000 a Catalunya, que tenien el seu desnonament suspès perquè no tenien alternativa. Ara tots aquests desnonaments es reactivaran tots alhora. Això suma-hi tothom a qui se li acaba el contracte de lloguer aquest 2026. Suma-hi els fons d'inversió, comprant edificis sencers, fent fora la gent i posant-hi co-livings i lloguers de temporada. Suma-hi els portals immobiliaris plens d'anuncis que s'assalten la regulació. Suma-hi uns governs
que fan anuncis que es repeteixen però no arriben mai, anuncien mesures que no s'acaben complint. I el ple de la Diputació de Barcelona ha aprovat amb l'oposició de Vox una moció motiu del 8è Media Internacional de les Dones. El vot contrari de la formació d'ultradreta ha impedit que el text s'aproveix com a declaració institucional unitària. Escoltem la vicepresidenta cinquena de la Diputació, Raquel Albiol.
Avui assistim de nou a una ofensiva que qüestiona els consensos bàsics en matèria d'igualtat. Discursos que banalitzen la violència masclista, desacrediten el feminisme, neguen les desigualtats estructurals i pretenen dividir la societat. Aquesta ofensiva no només amenaça els drets de les dones, sinó que posa en risc els valors democràtics que sustenten la convivència.
I els remades genonins es preparen per tornar a moure a bestiar amb normalitat davant de l'aixecament de les restriccions a dermatosi nodular contagiosa. A partir de demà, els pagesos podran entrar i treure animals a les seves explotacions sense les restriccions que hi havia fins ara i que s'han traduït en la majoria de casos amb perdus econòmics, tràmits molt feixucs, encara més que abans.
I Tarragona manté xifres de rècord i durant el 2025 va rebre prop de 520.000 visitants. És una dada pràcticament idèntica a la de l'any anterior, que va ser la més alta de la història. Això sí, la ciutat que avança en el repte de la desestacionalització, també consolida el volum de pernoctacions que es van enfilar al milió 730.000. L'estada mitjana, com els darrers anys, és de dues nits als hotels i 4,7 als càmpings.
I dos detinguts pel robatori de la caixa forta de l'hotel de l'estació de la Vall de Núria. Es tracta de dos treballadors del complex boteler, un d'ells amb antecedents. Se'ls atribueixen cinc delictes de robatori amb força a l'establiment i no es descarta que tinguin dos còmplices més. L'objectiu principal del robatori de la caixa forta que es van endur amb un matalàs i un trineu.
Sou el 96.3 de la FM. Esteu escoltant Ràdio Mollet. Valors de l'Alça. Reflexionen sobre el món que ens envolta des de l'òptica dels valors.
dimecres a les 9 de la nit aquí a Ràdio Mollet. Esteu escoltant Ràdio Mollet.
A Fons. Entrevista amb profunditat amb els grups municipals de l'Ajuntament de Mollet.
Bona tarda, Siu. Benvingudes i benvinguts al programa A Fons, un espai com ser d'entrevistes amb profunditat amb els portaveus municipals dels diferents partits polítics de la ciutat de Mollet del Vallès. Aquesta setmana l'espai A Fons és pel Partit Popular de Mollet i en la seva representació ens acompanya via telefònica la seva regidora i portaveu Susana Calbó, a qui saludem. Bona tarda, Susana. Bona tarda.
Al llarg d'aquesta conversa de fons comentarem tots aquests temes d'actualitat local d'una manera més profunda que a l'espai de portaveus a vegades no hi ha temps per comentar tota aquesta actualitat. I comencem. Parlem d'un dels temes que a través de les vostres xarxes socials hem anat veient recentment que aneu fent diversos vídeos de denúncia a l'estat dels carrers, també el civisme...
de la ciutat. Sabem també que heu anat mantenint diverses reunions amb veïns d'aquí de Mollet. Què és el que s'ha després d'aquestes reunions? Són els veïns els que us traslladen aquest malestar?
La gent està molt enfadada de com està la situació dels carrers, de les voreres de Mollet. A veure, nosaltres, des que vam començar aquesta legislatura, un dels punts que teníem molt clar era l'accessibilitat. I per això, des de l'inici de la legislatura, vam presentar dues mocions indicades al Pla d'Accessibilitat, que s'ha aprovat ara, que s'està començant ara, però portem ja tres anys, eh?
A mi potser no em preocupa que se'l faci en seu. Tant se me'n dona. Jo l'únic que vull és que aquelles mocions van servir per donar aquesta empenta que finalment s'ha aconseguit parlar del tema i tenir aquest pla i ara el que es tracta és de començar a executar.
És veritat que a vegades veiem les coses més fàcils del que són, perquè sempre volem dir, mira, aquest carrer s'ha de fer, ja. Jo això ho entenc, que necessiti una reestructuració, primer un projecte, després una execució, jo tot això ho puc entendre.
Però, clar, el que no puc entendre és que durant tres anys no saps res i ara sembla que hem de córrer per complir no sé què o perquè ja comencem a veure que l'any que ve hi ha eleccions. I ho tinc a dir així, encara que sembli lleig, però s'ha de dir així.
Jo hem mantingut moltíssimes reunions amb veïns de diferents barris de la ciutat, perquè una de les coses que ens han apropat, ja sigui quan hem muntat una carpa o quan ens han vist o inclús és que m'han vingut al despatx directament
amb aquestes queixes de com està Mollet, com una ciutat de futur, com la que sempre diem que és Mollet, doncs estan als carrers. Hi ha gent que ha caigut, gent que ha posat una reclamació patrimonial a l'Ajuntament perquè s'han fet mal al carrer. I aquestes resolucions, aquestes reclamacions sempre diuen el mateix, acaben dient que perquè és que no mirem bé per on caminem. Home, doncs no. Sí que mirem per on caminem. Però als carrers...
no estan en condicions. Les voreres no estan en condicions. Les aceres no estan. I les carreteres per on passen els vehicles, tampoc. És veritat que ara hem vist, ja portem aquesta setmana veient, el que s'està fent a Francesc L'Airet. Sí, però em sembla bé, és necessari. Però és que això ja s'hauria d'haver començat abans. No podem tenir aquests forats
que trenquen tot el que és l'accessibilitat, no solament dels vianants, si també dels vehicles. Malauradament, i tots sabem que en Mollet encara hi ha molta gent que necessita el cotxe per traslladar-se a casa, a l'hospital, a treballar, a estudiar, on sigui. I ens trobem que els carrers que tenim tenen uns socadors que Déu m'hi do com són. Llavors la gent està molt disgustada.
Disgustada no solament amb aquests forats, amb aquestes voreres que tremolen, amb aquestes res dels sabres que aixequen les aceres. Tot això s'ha de mirar, perquè hi ha molta gent que té una mobilitat reduïda, que van amb cotxets de nen, que van amb cadira de rodes, gent gran.
I que aquest arrel que hi ha, que aixeca el que és la vorera, doncs és un gran problema. Llavors, tant costa intentar solucionar per trams. Ja sé que no es podrà fer tot d'una vegada, però per trams sí que es pot fer. Llavors, home...
Si parlem d'accessibilitat, hem de parlar no només de carrers i voreres, que les queixes no només van per aquí, sinó per aquestes barreres tectòniques que trobem com pals de la llum o altres elements que ens trobem enmig de la vorera i que dificulten molt l'accessibilitat. Aquestes són les queixes que avui en dia la ciutadania té a punt de mira.
I bueno, anirem veient que sí, sí, molt plans a voreres, però suposo que per l'Ajuntament o per l'equip de govern millor dit hi ha prioritats. Però jo crec que una prioritat és escoltar una mica la gent i veure que hi ha molts carrers, no solament els que estan dient avui en dia, sinó que hi ha molts carrers que necessiten una actuació. Alguns més pronunciada i alguns més petita. Però no pots arribar i tapar un foradet de qualsevol manera, perquè aquest foradet que tapes de qualsevol manera, a les tres setmanes s'ha aixecat.
I aquesta actuació no serveix per res. Llavors, les reunions que estem mantenint són aquestes i ens estem fent una llista i són les que anirem aportant i les que anem comentant perquè no sé si a vegades em sentiu que en els plens no hi ha preguntes. No hi ha preguntes perquè jo no soc persona o crec que no hem d'esperar que arribi un ple per fer una pregunta a l'equip de govern.
Quan hi ha un problema al carrer, quan hi ha un problema d'una ciutadania, de qualsevol persona de la nostra ciutat, no podem esperar que arribi el ple per fer la pregunta enmig del ple. S'ha de buscar una solució al moment i per això les preguntes es fan dia a dia. I us dic, estem treballant amb aquesta línia perquè crec que ara mateix és una necessitat primordial als nostres carrers.
Queda comentat aquest tema en el qual esteu treballant i també comentem altres temes en els quals hi esteu immergits. Ho comentàvem també la setmana passada en la conversa de portaveus amb municipals de la situació del centre cultural a Extremeny que ha mancat aquest local. No sé si en aquesta setmana s'ha desencallat alguna situació, ha tingut converses amb l'Ajuntament o parlem pràcticament el mateix que a portaveus la setmana passada.
Re, de re, de re. Però no ni aquesta setmana ni la passada ni l'altra. Portem tres anys d'aquesta legislatura ja que ho estic demanant. El centre cultural d'Estremeny no té local el dia d'avui. Al no tenir local no hi ha una activitat.
Què fa això? Que la gent es quedi despenjada i que no tinguem aquesta activitat cultural que ve d'aquesta comunitat que és Extremadura. A mi em sap molt greu perquè és veritat que fa un temps el Centre Cultural d'Estremeny tenia un local
que malauradament pel que ha passat, que està amb obres, bé, més que amb obres està derruït, millor dit, doncs no es pot utilitzar. I no hem pogut ni treure ni tot el que el president, el senyor Antonio Navarro, té allà dintre. És que encara no hem pogut treure res perquè no se'ns dona ni el permís. Solament hem pogut rescatar la verge.
Però és que portem demanant aquest local. Un local que ja fa un ple d'anys la regidora Díaz, l'Anna Maria Díaz, ja va a paraular que tindríem un. No sé per què, no sé quins problemes té l'Ajuntament, però el dia d'avui aquest local encara no ha apareixut. I jo sé que existia, perquè amb l'Anna Maria Díaz, i tinc a dir la gran tasca que va fer per aconseguir un local pel Centre Cultural, doncs encara no el tenim. I això ens fa...
que no puguem treballar i representar, aportar amb ullet totes aquestes activitats de cultura extramenya. Hem demanat 50.000 vegades també reunions amb l'equip de govern, millor dit amb l'alcaldessa,
per intentar renovar la Junta, perquè aquí no es tracta d'escloure ningú, tot el contrari. El que volem és afegir molta més gent i afegir gent que ve amb aquestes sarrels i que vol tirar endavant aquest projecte de centre cultural amb el senyor Antonio Navarro al capdavant.
I, per tant, tampoc hem aconseguit. Llavors, a mi em sorprèn molt, sincerament, que per exemple, per posar un exemple molt recent, el diumenge, quan vam celebrar l'acte de l'homenatge,
a Galícia, amb l'homenatge a Rosalia de Castro, doncs que surti el representant del govern de la ciutat dient la riquesa cultural que fan totes les comunitats, que fan tots els centres culturals que venen a mostrar aquí a Mollet tant els gallecs com els andalusos, com els aragonesos, però és que els estremets no en tenim. Ara mateix no podem fer activitat.
Llavors, home, crec que amb aquestes alçades es mereixem ja un local, una renovació de junta i que puguem començar a treballar per aportar a Mollet aquesta riquesa que li falta, que és la riquesa de la terra extremenya. I a mi, si m'ho permeteu...
Em fa molta il·lusió perquè les meves arrels són extremenyes i ara mateix a Mollet em sento orfe. I crec que tenim moltes coses que potenciar i moltes coses que transmetre de la nostra cultura. I a més a més hem de ser conscients que a Mollet hi ha molta gent que ha immigrat d'Extremadura. Hi ha molts extremenys a Mollet que necessiten...
aquest acte de germanor, de representació, i que podem tornar a sortir a la nostra isla de la bandera i a tornar a treure la verge pels nostres carrers i demostrar i ensenyar aquesta gran riquesa cultural que tenim. Perquè, Susana, comentes que al principi del mandat sí que havíeu tingut alguna resposta per part de la regidora corresponent. Les reunions que heu anat mantenint després d'aquestes, quina resposta us ha donat o no hi ha hagut resposta concreta?
Bueno, en un principi, jo us dic, el regidor Ana Maria de Díaz es va arribar a tenir un local, un local que ja ens van ensenyar, però que malauradament per la burocràcia ens estan dient de la manera que puguem accedir a aquest local, doncs les noves normes
no sabem quines, doncs no se'ns pot facilitar. Llavors, jo mateixa ja vaig transmetre la nostra opinió que si en canvi les normes parlem d'aquestes normes, parlem de quina és la manera que podem accedir a aquest local i tot és parlar-ne.
Però clar, si ningú ens parla de les noves normes, ni sabem el que hem de fer per aconseguir, ni el que ens ha de costar, ni quan podem començar, ni res, doncs no crec que sigui tan difícil. És una reunió, equip de govern o ajuntament, amb el centre extremeny actual, res més. Jo puc entendre que hagin canviat les normes, la veritat és que m'estranya, perquè les normes són les que són, i jo no tinc coneixement d'aquest canvi, però bueno...
ha pogut canviar el tarannà o la manera d'interpretar aquestes normes.
Doncs no ho sé, que ens ho expliquin, però que ens ho expliquin i que puguem arribar entre tots a trobar quina és la solució més correcta i més adient per tirar endavant. El que jo no en crec, sincerament, ni jo ni ningú, és que durant tres anys no hi hagi pogut haver-hi aquesta negociació o aquesta reunió o aquesta informació o algun pas per donar una mica d'empenta a que puguem tenir d'una vegada per totes un centre extremeny a la ciutat com el que teníem fins ara.
Queda comentat aquest tema, Susana. En tot cas, ho anirem seguint a veure si s'acaba també desencallant aquesta situació pel centre extremeny. Parlem d'altres temes polítics i és que aquest dilluns des de l'Ajuntament celebrava una sessió plenària ordinària, la corresponent al mes de febrer i en aquesta sessió hi havia diverses emocions presentades.
per part de partits polítics. Comentem algunes d'elles, començant per una que presentaven des de la Molleta Esquerra, Esquerra Unida i Alternativa, que de fet es tornava a posar al centre del debat perquè no és la primera vegada que es parlava del servei de Rodalies i que es demanava que es garantís
aquest servei que fos digne i també que fos viable, sobretot tenint en compte les circumstàncies i la situació de les darreres setmanes. Susana, comentem aquesta moció de Rodalies.
Bé, és un tema que ja s'ha portat en més d'una ocasió, el tema de Rodalies. El que passa és que tots som conscients del problema que hi ha a haver-hi i també, malauradament, després dels accidents que hi ha hagut últimament amb el tema dels trens, doncs sembla que ens preocupem ara més del que és l'estat
de com estan, doncs, aquestes infraestructures. La veritat és que és un tema que preocupa perquè Rodalies l'utilitza moltíssima gent, gent de Mollet i gent de tot arreu, aquí parlem de Mollet, eh?, però vull dir, sembla a nosaltres
Per molt que nosaltres estem d'acord que hi hagi una millora perquè està claríssim que està provocant moltes incidències a la gent que va a treballar o a la gent que es té que desplaçar per anar a estudiar i que s'ha de fer. Vull dir que està claritat que és una realitat...
la manca de manteniment i d'inversió que afecta a la fiabilitat del servei i que genera una gran frustració entre tots els usuaris que cada dia veuen problemes per poder agafar el tren.
Tot i que coincidim amb la necessitat que s'ha de fer més inversió, sobretot un millor manteniment i unes auditories tècniques rigoroses i compensacions als usuaris, hem de dir que nosaltres el que no estem d'acord és situar aquest debat de les rodalies en el mateix debat que comporta el traspàs de rodalies.
Nosaltres creiem, ja ho va dir la meva companya en el ple, que canviar logotip dels trens no arreglarà les severies que hi ha avui en dia. Nosaltres creiem que és necessari executar inversions que siguin compromeses i que es tingui que gestionar sobretot amb molt rigor, no crear noves estructures polítiques.
I, a més, també no creiem que per canviar la titularitat de les rodalies aquest transport que ells demanen es solucionin tots els problemes.
Nosaltres en aquest cas ens vam estenir en la votació, ja us dic, perquè tot i que creiem molt necessari tota aquesta inversió, que per suposar s'ha de fer i millorar, no entrarem en el joc que si es traspassen les rodalies a la Generalitat el problema acabarà, perquè no serà així. Perquè si no hi ha inversió, el titular que sigui no podrà fer gaire cosa.
En el ple, el regidor, el ponent d'Esquerra va dir que les inversions no s'havien portat a terme pel Partit Socialista ni pel Partit Popular. Bé, a veure, inversions sempre hi han hagut, sempre. Però hem de ser conscients que s'ha de potenciar encara molt més la inversió que té a veure i mai ha sigut suficient. I que es tingui que ampliar, que es tingui que donar, invertir més, per suposat, això ningú nega.
Però és molt fàcil criticar quan un no està al govern i quan un no està al govern no veure el que s'ha fet, perquè la Generalitat avui en dia, el seu govern, ara no hi és, però quan hi era, va deixar moltes deficiències que jo també li podria dir que per què no ho havia fet.
Perquè el govern que hi ha millor inverteix i no és el suficient. Ara, això no vol dir que entre tots busquem aquest increment, aquesta injecció, que és el que es necessita. Però ja us dic, inversió, sí. Canvi de titularitat per garantir el millor funcionament, ho dubtem. I més amb tot el que ja estem veient de cara a la Generalitat.
Aquesta era una de les mocions que es presentaven en el ple de dilluns. No era l'única i comentem una altra en la qual us hi mostraveu en contra. Aquesta era presentada des de Mollet en Comú de la Mada Junts per Catalunya aquí a Mollet i era una moció que parlava de rebutjar aquest acord de lliure comerç entre la Unió Europea i Mercosur i que també defensava la pagesia catalana. Susana, comentem el vostre vot en contra en aquesta moció.
A veure, nosaltres hem vot en contra perquè crec que no és el tema com explica la moció. Això és un punt molt ideològic. Ells plantegen aquesta moció dient que l'acord que es va signar entre la Unió Europea i Mercosur...
doncs manca de mecanismes de control i sanció. I no és així, no es pot parlar el que diu la moció tal qual. I diu que tot això el que comportarà és que afectarà directament els pagesos catalans.
A veure, això no és així. Jo crec que és molt important que es puguin obrir mercats a les empreses espanyoles, però sempre amb unes limitacions. Nosaltres ho tenim clar i fonamental que no pot haver-hi competència desleial, mai.
S'han d'exigir els mateixos estàndards estrictes aquí que també els productes que entren des de tercer país. Nosaltres diem que les anomenades a aquestes clàusules Mirall no són una opció política, són una necessitat econòmica i de justícia per tots els productors. No podem dir que això afectarà els països catalans perquè realment, si ens ho parem a pensar,
Els raspalleros catalans el major risc que tenen no és l'obertura comercial en si mateixa, sinó és la falta de suport estructural, és la burocràcia excessiva que tenen, són els costos energètics, és la pressió fiscal i sobretot l'absència d'una política agrària
que convini la sostenibilitat amb la rendibilitat. I nosaltres ens vam votar en contra perquè nosaltres, com a grup, com a Partit Popular, ja hem demanat a la Comissió Europea que l'acord aquest, tal qual, no entri en vigor si no es garanteixen les mateixes condicions de producció pels agricultors dels dos, dels dos tipus, dels que treuen i dels que entren, que són les clàusules mirall.
Nosaltres ja vam presentar una proposició de llei per rebutjar l'acord en la forma actual que ells se'l plantegen. Per això us ho volia comentar, que sí, hem rebutjat la moció, però no és perquè estiguem en contra del tot, sinó de la manera en què ells ho demanen, perquè no es pot enganyar. No es pot dir que els pagèsos catalans estaran superafectats per aquest acord del Mercosur, perquè no és veritat.
Els pagesos catalans tenen altres problemes que s'han de solvantar i s'han de solvantar des d'aquí.
Perquè obertura genèrica jo crec que va bé a tothom. Ens hem d'expandir i perquè tindrem més competències. Ara, jo crec que aquí és el que us comentava. Falta molta estructura i, sobretot, s'hi sobra moltíssima burocràcia. I també, el que us comentava fa un moment, els costos energètics que tenen són grandíssims. I tot això és el que hem de millorar pels nostres pagesos.
I sobretot el que us deia, mai s'ha de permetre una competència de lleial. I hem de tenir en compte una cosa, no podem convertir tot això en un eslògan.
Catalunya i Espanya tenim molts agricultors i molts ramaders que compleixen amb normatives superexigents en matèria de benestar animal i dels productes fitosanitaris, sobretot de control sanitari i de sostenibilitat ambiental.
I això ho hem de protegir entre tots. Per tant, no fem emocions a buscar únicament confrontacions i busquem realment el problema que hi ha i que puguem solventar. Però no enganyem a la ciutadania perquè la veritat no s'ho mereix. Ni els pagesos ni la ciutadania en general tampoc.
Doncs amb aquesta emoció comentada tanquem aquest bloc del ple i parlem d'altres temes. És que la setmana passada, el divendres, es presentava al Centre Cultural La Marineta, el que és la nova agrupació de PIMEC Baix Vallès, que té per objectiu enfortir el que és el teixit industrial i també econòmic d'aquí del territori. De fet, aquesta presentació es feia aquí a Mollet perquè PIMEC Baix Vallès tindrà la seva seu aquí a la nostra ciutat, Susana.
Què us sembla, des del Partit Popular, que es creïn aquestes agrupacions per enfortir el teixit empresarial del territori?
Molt important i sobretot molt satisfès que tingui la seua aquí a Mollet. És molt important que potenciem tant el teixit industrial, el teixit econòmic, tot el que són empreses, tot el que són, quan parlo empreses, indústries, i sobretot, com sempre ens sentireu defensar, els nostres autònoms. Jo crec que moltes vegades quan sentim a parlar alguns polítics de la nostra ciutat,
Sembla que solos parlin de treballadors, i com em refereixo de treballadors, és la persona que treballa per compte d'un altre, no? Però hem de tenir en compte que moltes vegades no tenim aquí, sobre la taula, en la ment, el que és la figura de la indústria, i una indústria significa un empresari, un empresari que pugui tirar endavant un negoci, sigui del que sigui, i que pugui contractar gent.
perquè si sempre estem dient que hem d'apostar perquè no hi hagi atur a Mollet, això s'aconseguirà si potenciem la indústria, si potenciem el nostre municipi perquè vinguin a indústries a instal·lar-se aquí, si facilitem la feina de les indústries perquè puguin contractar, que hi hagi molta menys burocràcia, que els puguin donar facilitats, no solament per implantar-se, sinó també per la seva continuïtat.
I jo crec que això no ho tenim gaire en compte. A mi una vegada se'm va dir que l'únic que em preocupaven eren els autònoms, em van arribar a dir.
Home, doncs no, no em preocupen solament els autònoms, però sí que em preocupen també, perquè hem de reconèixer que en Mollet s'ha aixecat amb moltíssima gent que ha tirat endavant una activitat, un autònom que ha tirat endavant una activitat, perquè aquest autònom algunes vegades sí que és una persona única, però molts autònoms tenen personal contractat, personal que és gent de Mollet.
I hi ha autònoms petitons amb un, dos, tres treballadors i amb autònoms que ja comencen a generar una activitat i necessiten una empresa que va com una societat mercantil de nom i que contracta moltes més treballadors.
Per tant, tot el que sigui potenciar la indústria, ja us dic, no solament amb el territori, que també hem de tenir uns polígons industrials que convidin a vindre empreses que estiguin cuidats, que siguin segurs, que tinguin il·luminacions...
que generin activitat, però també hem de mirar pels altres costats, que puguem garantir aquesta política econòmica per generar ocupació, i l'ocupació es genera, amb empreses, amb indústries, amb autònoms, i tot i això amb una seu com la que tindrem, que serveixi per informar, per col·laborar, per tramitar, per ajudar a implantar aquest tipus de...
d'indústria. No em refereixo a una particular, el que és la indústria en general. Jo crec que això donarà una gran empenta i a veure si aconseguim ser aquesta font d'atracció per noves empreses aquí a Mollet. Doncs, havent comentat aquest tema, Susana, poseu un punt i final aquesta conversa de la Fons. Gràcies per haver-nos acompanyat en aquesta ocasió. Ens trobem a la propera i que vagi molt bé, Susana. Gràcies, com sempre, per escoltar-me una altra vegada.
Dos quarts, notícies.