L'univers no va ser fet a mida de l'home. Tampoc no li és hostil. És indiferent. Carl Sagan
Bona tarda. Això és Ràdio Mollet i nosaltres som l'edat del pavo. Bona tarda, Emma. Com estàs? Eh, Lucía, per què parles en plural? No he parlat en plural, però què? Doncs que es veu que no t'has ensenyamentat que la Joan avui no vindrà. Ah, i la Clòdia pel que veig, tampoc, oi? No. Doncs, tens raó. Bueno, doncs això canvia una mica els meus plans, però no passa res. A veure, pots intentar parlar del que volies igualment, no?
¿No estàs segura? Joana, parla de Joana.
Joana, no, la Joana no parla. No està la Joana. Aquesta Joana. A veure, noies, voleu començar una vegada? M'estic adormint. Vinga, va, l'ho fiam. Bé, nois, avui m'agradaria comentar el tema boom, que ho està petant a les xarxes. El tema boom, no? És el tema boom. Doncs jo ja sé de què parles. Aquests pitjos estranys que són persones, però a la vegada són animals, oi que sí? Exactament, no.
No, avui parlarem dels cerians, que, com bé has dit, són persones que s'identifiquen com animals. Doncs és l'única cosa que es debaten a les xarxes, principalment perquè hi ha molta gent que no aprova aquesta idea. El terme ve de cerianthro...
que és piteriantropia, una paraula d'origen grec que uneix terion, animal i antropós amb humà. Doncs realment aquesta idea que els humans també fossin animals ve de fa molts anys. De fet, segur que tots coneixem, com a mínim, algun mite sobre humans mig animals.
Però, com bé has dit, tot acostumava a quedar-se amb mites, no passava la realitat, i ara, en qüestió d'unes setmanes, tothom vol sotterian. A veure, jo no sé si m'estic tornant boja, però jo personalment penso que això només és una moda, que s'està donant bombo perquè fa gràcia, o sigui, ja està...
Ja, ja. Jo penso que és una bogeria. O sigui, vital. A veure, això s'ha viralitzat ara, eh? Perquè fa anys també estava i hi havia gent que feia operacions, però això és com que ara ha vingut el boom de cop. Sí. Però ja està. A veure, a mi em va sortir... Sí, a mi em va sortir fa uns mesos. Però és que ara és que... Sí. Ara és uno tras un altre... Sí, sí, sí. I vas llençant cap avall. Tots som vídeos dels animals aquests. Bé...
Noia, vosaltres, doncs, què penseu? Però què penseu? En plan, que una persona se sent un animal. És que jo no entenc com quan tenia aquest sentiment de dir, vale, és que jo me sento galgo. És com... A mi el que em fa gràcia... A mi el que em fa gràcia és, me sento un gato de raza, no sé què, mestizo, de... Bueno, unes especificacions aquí...
¿Qué? Ah, sí, yo también. Yo me siento... ¿Cómo se llama? Un dog francés. Bichón martés. Yo orca.
Ara ve la pregunta del milió. Vosaltres seríeu algun cop terrians? No, jo no. Per carnaval. Per carnaval, clar. Per fer la glàcia. Sí, però... La gent va debater, nosaltres les vam de terrians. Però aquest dissabte ningú anirà a Arc de Triomfo i que no, a passejar-te. Ah, aquest dissabte hi ha això? Sí, sí. Què dius? Hi ha una cadada de terrians. Potser m'hi passo i vaig a mirar què hi ha.
No aniran perquè ens hi foten una hòstia. Pobrets, en realitat, eh? Pobrets. Una cosa que em sorprèn són els salts que fan. Seríeu que facis? Sí, sí, sí. Escolta una cosa. Ho heu provat? No. No. No. No.
No, no, no. No, no, no. No és jo. Hi ha un albario chino que té el cabell vermí que salta, tío, salta dos metres. I salta una persona. Imposible. La persona que més ha saltat a la història és un metre coma tres. ¡Guau! Pero que salta una persona. Bueno, pues me han dado 90 centímetros, tío. Bueno. Un bebé.
Jo mireu, no, però dos piernas. Ja està, que ja hem deixat el tema. Personalment, crec que tot això se'ns estan entre les mans i probablement sí, com hem dit, el boom, una moda i prou. Totalment. De fet, la majoria de temes que són tan bomba acaben quedant en res.
Això no és per fer publicitat. Però què penseu de la cadena de Terians? Ah, que m'he adelantat. D'aquest cap de setmana es veu que se'n reuniran un munt. A mi em fa una mica de coset. No, no. Jo dic una cosa. Hi ha tants? Jo em trobo sense voler una cadena d'això i em porten una corretxa a la boca perquè passegi un gos i jo no sé què faig. Si em mossega, què fas?
O sigui, obre a nena una mata d'anunceta a un terriam per mossegar-li. Què dius? Sí, sí, sí, que hi ha un vídeo, hi ha un vídeo. Home, jo li diria, a veure, hem controlat una mica. No, no, jo tinc la solució. Portarem a la cara del gos del Pere, el coco, que fot mossegades a qualsevol. I ja està, tio. Una cosa, com passem de tum-tum-sahur a terriams. A six-seven a terriams. Bé, crec que és hora de passar les accions.
Va sortir gats ara i ara em vols més. Se't veu a la cara, sí que em vols més. Tinc la casa que ara no s'escapa res. Fa marxar a les 7. Benvinguts a la secció Trilla Teva Història. I d'aquí parlaves avui, Janice. Doncs avui us parlaré de l'Helena. Dit això, comencem. Ens situem en un dilluns, però no era un dilluns qualsevol hora per l'Helena. Era el seu primer dia d'intercanvi a Inglaterra amb l'escola.
L'Helena anava a una casa amb dues de les seves millors amigues, la Sara i la Txell. Quan vau arribar a la casa, us la vau presentar i us la van ensenyar tota. Un cop instal·lades, vau decidir anar a veure la ciutat amb el grup de l'escola. Però hi havia un problema. La casa era a les afores i hi havia hagut anar al centre. L'única opció era l'autocar. Què fas?
Ah, li demanes a la mestresa de la casa que t'expliqui com funcionen els bussos, bé, li preguntes al GGPT. Lucía, parla amb experiència, sisplau. Escolteu-me, és que m'estic sentit molt identificada ara que em vaig marxar, l'on? Jo ho he fet segons la meva experiència. Jo també. Doncs la meva també va ser una mica així. Així que direm que li demanes ajuda a la mestresa de la casa i que t'expliqui com funciona. Que després no te'n recordi, serà una altra cosa. Ah...
Doncs quan li demanes ajuda, la dona passa de tu, surt de casa, agafa el cotxe i marxa. T'has quedat igual, així que no et queda un altre que anar a l'estació i preguntar-li al xajepetè. Un cop sou a l'estació, la Sara diu que Xacons-Lahia heu d'agafar el bus B4 i baixar al cap d'11 parades.
A l'Helena li sembla molt estrany, perquè hi hagués tantes parades fins al centre, però tot així va confiar en la seva amiga. Quan estava a punt d'arribar, un altre bus us va passar pel costat. I a dins hi veieu els vostres professors. Us espanteu molt i baixeu immediatament a la següent parada.
L'Helena entra al webmaps i segona de la tragèdia. En comptes d'estar al centre, sou a l'altra punta a les afores. La Sara s'havia equivocat esquina el nom de l'estació. I el pitjor, heu de ser al centre en 25 minuts com a màxim. Què fas? Vas caminant, ve, tornes a agafar el bus. Vas caminant, però caminant corrents. Exacte.
Decidiu anar caminant. Al principi tot va bé, però al cap de 15 minuts es mou i es queden sense cobertura. Esteu per dues i sense internet. Què feu? Busqueu algun mapa físic per ubicar-vos i intenteu trobar cobertura com sigui. Home, busques un mapa, no? Uf, és que un mapa físic tu et sabries fer. No, no el sabria. Vinga. O sigui, de mullet sí, però d'aquí, que jo no sé ni... No, no, no. Va, ens la juguem igualment. Va.
L'A. Sí, sí. Després d'una estona buscant, finalment trobeu un mapa d'aquest de carrer. Però teniu un problema, no l'enteneu. És que... Però al final, us hi fixeu bé, li feu una foto i sortiu corrents. Però per molt que vau córrer, vau arribar tard, al punt de trobada. La professora s'enfada moltíssim, us renya i, com a càstic, us deixa sense l'excursió de Londres. Bé, doncs fins aquí aquesta història i ens retornem la setmana que ve.
S'ha de fer reals, això. Bueno, alguna part sí. La de que vam tenir que anar caminant, vam perdre el bus, i la de que l'altre buss estaven els nostres professors. Mira, a nosaltres, a mi i a la Joana, ens va passar que estàvem a l'altra punta, també, havíem d'agafar l'autobús. Ens van ensenyar molt bé com funcionava el sistema. Pujar en aquest, en aquest i en aquest altre. Què passa? Que els bussos van funcionar el primer dia.
Durant tota la setmana mai van tornar a passar aquells bussos. No, jo vaig sortir a la mateixa hora del següent dia, però va passar un altre. I vam dir, bueno, doncs serà aquest. Vam pujar i vam veure l'altre cantó, a la Txell & J.L. i a la piaçada. No! Bé, però us vau passar bé i segur que vau rebre un món. Bé, doncs fins aquí la història d'avui i ens retornem la setmana que ve. Adeu!
Hola a tots i a totes. Nosaltres som el germà en Bum Bum. I estem aquí amb un nou programa de Recordem Història. Bum, bum, bum. Bum, bum, bum, bum, bum. Arriben i arrasen. Bum, bum.
Avui us portem una història real que sembla de pel·lícula de suspense. La vida i el cas de Jeffrey Epstein. Un financer multimilionari que va construir un imperi a l'ombra d'abusos sexuals, menors i molts interrogants sense resposta, com els meus exàmens.
Repassarem qui era Epstein, com va arribar al poder i que se sap del seu entramat d'abusos i com va acabar morint en una presó de Nova York enmig de tota mena de teories. Jeffrey Edward Epstein va néixer el 1953 a Brooklyn, Nova York. Va començar treballant de professor i...
tot i no tenir títol universitari. Va aconseguir entrar al món de les finances. Primer en bancs de Bernsterns i després amb la seva pròpia firma d'inversions. Per cert, la seva banca va col·lapsar el març del 2008 per culpa de les hipoteques. Per això, nanos, millor apostar-ho tot al casino.
Vale, nanos. Nanos. Nanos. Bum, bum. Bueno, amb els anys es van convertir en un multimillonari i va reunir un cercle social d'elit, empresaris poderosos, pablos, membres de la realesa, polítics i celebritats. Sovint es presentava com un filàntrop per gent inculta com el Pablo, persona que ajuda els altres i un home d'èxit.
Però darrere d'aquesta imatge d'home respectat, sí, amagava una realitat molt fosca. A veure, comentaris. Algún comentari aquí? Ara ve la xixa, no? Ara ve la xixa. Ah, vol la xixa, bueno. D'acord, cap al 2005, una família de Palm Beach, a Florida, denuncia que Epstein ha abusat de la seva filla de 14 anys a partir...
I a partir d'aquí s'inicia una investigació policial que destapa un patró d'abusos sistemàtics a noia molt joves. Una de les peces més inquietats del cas és la seva illa privada, el Carib, Little St. James. Epstein la va comprar el 1998 i aviat va ser coneguda com l'illa dels pedòfils. Allà hi tenia de tot, viles de luxe, piscines, platges privades i fins i tot un heliport.
Ole. Bé, però segons les denúncies, aquest paradís s'utilitzava com a centre d'una xarxa de tràfic sexual. Les noies hi eren traslladades en avions i baixos privats. Malgrat la gravetat dels fets, l'any 2008, Epstein va arribar a una curiositat força terbol. Espera un moment, què vol dir terbol? Així com a curiositat? Enranquen. Purt biocastió. Ah, vale, vale. Però, espera, ho havien de dir ells. Ah.
Que era Pablo Tervo el que és? Quan l'aigua està tèrbola és que està com que no es veu. Vale, vale. No gaire net. Exacte. Molt bé, molt bé. Us han salvat, eh? Força brut. Quasi. Es declara culpable dels càrrecs menors relacionats amb la prostitució i rep una condena molt criticada. Només uns mesos de presó i amb unes condicions superlaixes.
No sóc un depredador sexual, sóc un delinqüent. Va arribar a dir Epstein en una entrevista el 2011 intentant treure importància del que feia. Com si no fos important. No, és que no. Ell no mata, només compra els ganivets. El juliol de 2019...
Epstein és detingut de nou, aquesta vegada a Nova York, acusat de dirigir una xarxa de tràfic de menors entre Florida i Manhattan. I aquí ve el gir. Peus dies després de la detenció, el troben mort a la seva celda del centre correccional de Manhattan. Fuà! Un gir dramàtic!
No se ha matado también. Pausa dramática. Aquest xa que es vivo el PDD. Sí. Con el aceite de bebés y todo eso. Él también estaba en estos temas. Sí, Maki y Jackson no están vivos. Sí, también. Sí, claro. Bueno, espérate ahora las teorías. Dando vueltas con el Epstein por el mundo. La autopsia oficial diu que va a ser un suicidio. Pero las irregularidades a la presó. Con que las cámaras no funcionesen, han alimentado totalmente teorías conspirativas.
Ha tuitat en Carles Corra, que està viu. He llegit una paranoia que diu que Israel... Que és Israel. Gràcies pel comentari, Josep 234. No, no. Vaig a buscar-ho. La foto aquella estava feta a mi. Que no hi ha baix, tio. Anem a buscar, si surt. A veure, a veure. Jo, sincerament, amb els meus diners me l'hauria gastat al casino. Vinga. Sí.
Moltes teories, però és que... Jo crec que està viva. Jo crec que està viva donant vueltes pel món amb PDD i Michael Jackson. Sí, Michael Jackson. Sí, segur que està amb el Michael. Con su amí. Michael Myers. Bueno, d'acord, tornem la setmana vinent amb més, però no millor, perquè és impossible. Adéu.
Hola, bona tarda. Som el Lluc i la Mary i us donem la benvinguda a Quiterrao. Sí, i a vius portem un debat sobre unes festes que van passar fa uns dies. Segur que se'n recordeu. Exacte. Parlem de carnaval. Què és millor, disfressar-se amb els amics? O fer-ho amb la família? Doncs comencem.
Per començar, amb la família és millor perquè passes més temps junts fent la disfressa. I tu passes genial. En canvi, amb els amics és molt més soço. No és gens soço. Soço sí que és anar amb la família que sempre vol anar de coses antigues i avorrides. Amb els amics és molt més divertit perquè pots anar de parides.
D'acord. Però la família és la família. Per exemple, molt amor si algú té un gos o algun animal. I també el disfresses. O veure els avis fent el ridícul amb la disfressa. Això no té preu. I què? Si no tens mascota no et pots disfressar? Amb els amics t'atreveixes amb tot. El que és el ridícul o atrevit no tens aquest fre moral o familiar que et fa dubtar si la disfressa és apropiada o no.
Ja, i el record què? No has pensat en la memòria que es crea? Aquell moment de quan et va disfressar amb els avis? O veure els teus germans a conjunt amb els pares? És el tipus d'imatge que acaba en un marc de fotos al saló, no només una història que desapareix, jo què sé, a 24 hores.
Ja, però és molt més còmode anar amb els amics. No has d'esperar que els nens es quedi inquiet i que els avis s'hagin de seure cada dos per tres. Vas a la teva bola amb el teu grup. A veure qui guanya. Sí, millor. Presentadores, voteu, sisplau.
Molt difícil, eh? Jo ho dic molt clar, la veritat és que... Però perquè tu... Jo sempre faig amics i família, i la veritat és que veure el meu avi, disfressat, de guiau, amb una cova, una via d'em així, tota plena de pèls, i la cara de color, taronja, amb pintura, intentant roscar-nos el nas així.
Perquè li pica, tio, no té preu. O sigui, jo moro de risa. Entre això, aquest any ens hem disfressat del Mago de Oz i jo anava de Dorita i la meva gosa, que és una cachogosa feia de Toto, que és un goset així. Mira, vam riure un munt. Jo la veritat és que sempre família.
El meu germà i jo de petit sempre el fèiem amb la família. Ens vam disfressar de los Minions, del rei León, de la Frozen, coses d'així. Però ara, quan ens hem fet més grans... De la Heidi. Sí, també. Tota la família de Heidi.
Home, ja. Però ara ja no ens disfressem, llavors. Jo voto amics, ja. Ara, fa un temps, votaria família. Ara, amics. Jo és que no sóc ja ni de família ni amics. No sóc de disfressar-me. És que tu et dis... Mira, aquesta família fa les coses al revés. Tu et disfresses a cap d'any. Sí, jo em disfresso a cap d'any a la meva família. Però per això diríem amics. Bé, doncs guanyen els amics, nois. No ho puc fer més.
Ho veus? És que disfarçar-te amb els amics és l'hòstia. Ja, ja veurem la propera setmana. Doncs això ha estat Qui té raó? Ens veiem la setmana vinent amb un nou debat.
Hola, benvinguts i benvingudes a De llengua en llengua, la secció més poligluta de l'edat del pavo. Al micròfon, una servidora, la Txell. I amb mi, l'Ara i Hanna. Avui us porto un nou idioma super, ultra, mega, hiperinteressant, com cada setmana. Però atenció, que avui l'idioma ha sigut escollit per la Sier. Ui! Reboreu! Sí, sí, sí. Em fa una por, és que... No sé quina nena he escollit perquè els vaig donar dos.
Alerta vermella de perill, eh? Sí. Bandeja roja. I si penseu que nosaltres ho posàvem difícil, amb el seu no esteu preparats. Així que, si teniu cap queixa, a nosaltres no ens sigueu res. I si voleu escullir l'idioma de la setmana vinent, només ens heu d'avisar. Ara sí, comencem. La frase que us porto avui és... Tèrinx, cuisin el bé. Tèrinx, cuisin el bé.
Belga. No, no. Mira les lletres. A veure... Les lletres tenen... A sobre d'una E hi ha una ratlla. A sota d'una N hi ha com un accent. A sobre d'O hi ha com la N del castellà. Però és que a sobre d'A hi ha dos punts i a sobre d'una ratlla. Sembla una mandala, això. A la X.
Basant-nos en el que ha dit la Sier, que ho va dir el programa de fa dues setmanes, va dir dos. No, si ho saps no ho diguis, home. No, no, va dir dos. I un es va rapatir molt. Jo deixo ahí la pista. Però una cosa, el primer de dir què significa. Eso es. Ah, vale. Emma...
Terrians, eh... Terrians, a la mierda. No, no, no, pobrets, pobrets. Terrians, quedeu el dissabte? Uh, és molt bona. Jo havia optat per una cosa com... Hola, com estàs? Eh, me l'has tret! Jo també opino. Hola, com esteu? Però hi ha un interrogant. Ja, pobre sol com esteu?
No significava... Hola, com està? Primer cop que algú m'adivina. Infinita vegada que algú es queda sord. Sí, el nostre únic oient que ens està escoltant s'ha quedat tirat... És una lleia sorda, per això. Ara que ja sabeu què vol dir, alguna hipòtesi de quin idioma podria ser...
Segur que és algun idioma súper estrany. Belga. Així que va. Jo dic idioma del random. Jo dic que és àfricà. Jo dic que és afganès. Àfricà. O sigui, àfricà, tipus que és de l'Àfrica. Imperialisme. L'Àfrica.
I ara que ja sabem quin idioma és, sabríeu dir on es parla?
Libònia. Libònia, doncs al Líbano. Sí, no? No, a Livònia. Livònia? On és Livònia? En realitat no és un país, crec. És una regió. Bueno, no, ja, em sembla que les dades avui no... No, fatal. No donarà temps a fer-les. Així que...
Si us podeu despedir, por favor. Ah, bueno. Que no tenim temps, però no. Doncs... És el final. Doncs adeu. Sí, doncs adeu, sí. Atragaleu el guió. Atragaleu el guió. Gràcies.
Fins demà!
Hola, som la Sara i l'Helena i avui us portem un nou, un joc nou. Només donarà temps que digueu el nom. Exacte, digueu el nom i ens heu de criar expectatives per la setmana vinent. Vale, doncs el joc d'avui es diu... Qui soc? Nom potent, eh? Qui soc? Crieu joc per la setmana vinent. Ah, sí, et fes una ràpida.
Qui sóc si no sé jugar? Imita algú. Qui sóc? Seré coercit, seré la minya mal, però la qüestió d'aquest joc és endevinar. Qui és el protagonista? Qui és el personatge? Posa't en la paper. Descobreixo. Tu ets el detectiu. Veurem la setmana que ve. Una barbaritat de joc.
Així que... Molt bé. Doncs ara... Sí, sí, potser sí. Podem calcular bé avui. Jo, ara... Sí, ara... Nosaltres... Us... Deixem... Les magnífiques... I glorífiques... I meravelloses... I precioses... Notícies. Adéu.
Dos quarts, notícies.
Salutacions, són dos quarts per la Carla Ramos. Mollet s'ha sumat al Dia Mundial contra l'LGTBI-Fòbia en l'esport que s'escau el 19 de febrer. Des del Club Bascat Mollet han impartit una formació de la mà de Judit Solanas, membre de la xarxa LGTBIQ, Esport i Educació Física, que coordina l'INEF de Barcelona i que també és professora a la Universitat Internacional...
EU Business School. Sota el títol, l'esport per a tots els gèneres i sexualitats solanes ha impartit una xerrada centrada en la importància de crear entorns esportius diversos, inclusius i equitatius. L'Aponent ha afirmat que l'esport ha de ser un espai de socialització que promou els valors.
L'esport, per moltíssima gent, nens, nenes, persones d'edats diferents, des de 3-4 anys fins a llimit d'edat, és un espai superimportant de socialització, d'agafar valors, de joc en equip...
exercici físic, de descobrir el teu cos... Aleshores és un espai molt clau en el qual molta gent passa moltes hores i per això és important que sigui un espai segur per a tothom. Durant la formació s'han exposat casos reals i situacions quotidianes on els esportistes poden trobar-se amb comentaris, actituds o pràctiques discriminatòries, unes actituds que sovint estan normalitzades i que cal l'educació i la formació per canviar-ho.
I per altra banda, us informem que el Partit Popular de Mollet ha tornat a posar el centre cultural extremeny de Mollet. Des del Partit Municipal recriminen al govern de la ciutat la inactivitat per tirar endavant a l'entitat. El Partit Popular assegura que fa anys que manté converses amb l'Ajuntament de Mollet per dotar el centre cultural d'un nou local i que es tinguin en compte les seves necessitats.
Susana Calbó, regidora i portaveu del PP de Mollet, ha afirmat, però, que no reben cap resposta des de la regidoria de Cultura. D'aquesta manera, mentre el debat continua obert, el PP reitera que el diàleg és imprescindible per garantir el futur del centre cultural extremeny i reclama al govern municipal que faci un pas endavant per desbloquejar la situació. Això és tot. Més informació de Caire Local d'aquí a una hora.
Us convidem a fer un veure al Bar Tiqui de Ràdio Mollet, un espai on podeu sentir el millor rock. Sou el Rídomen Blues, on parlem de la música i de les històries que l'envolten. Els divendres a les 7 del vespre i els diumenges en radifusió a les 9 de la nit. Cocodril Club
Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, escolta Ràdio Mollet els dilluns al vespre de 9 a 11 i els diumenges a la tarda de 5 a 7. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Recorda, dilluns de 21 a 23 hores, diumenges de 17 a 19 a Ràdio Mollet, 96.3 FM. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodril.
Ruta 66, un programa de rock amb els èxits d'ahir, d'avui i de sempre.
Novetats discogràfiques, clàssics, versions, concerts, l'artista de la setmana, música de regla americana i els grans de la història. Ruta 66 a Ràdio Mollet, el dilluns a les 11 de la nit i en redifusió diumenge a les 8 del matí. Esteu escoltant Ràdio Mollet.
Ri-ro-ri-ro!
Doncs ja tornem a ser aquí, avui la Joana no està, però ens ha deixat preparat un joc que té molt bona pinta. Vinga, va, de què tracta? Home, doncs primer vore he d'intentar esbrinar, no? Alguna idea? Algun joc xorra. Mira, jugarem... Home, xorra no són, eh? No, si sempre són que saps... Vinga, m'encanta aquesta idea, avui que estem temàtica tèria. Però...
A veure, no... No l'heu adminat, però us dono una pista sonora, a veure si us sona.
Ah, les Olimpiades! Sí, les Olimpiades d'hivern. Milano-Cortina, 2026. I un espanyol, Oriol Cardona, guanyant la medalla d'or. Esquí de muntanya. Molt bé. Doncs sí, ara mateix a Milà i a Cortina d'en Pezzo estan celebrant els Jocs Olímpics d'hivern.
I la Joana i jo, com a bones frikis, doncs ens ho hem vist tot. Per això us hem preparat un veritable o fals per veure quin nivell teniu sobre els Jocs d'hivern. O sigui, he vist esports que no he vist en la meva vida, eh? Vinga, va, doncs jo crec que necessitem l'ajuda de la Sier, de la Joana, de la Lai, de qui estigui aquí a la taula. Vale, no mireu el guió, vale? No, no tinc, ni tinc. Vale, no passo aquí. Primera pregunta. Els Jocs Olímpics d'hivern moderns es van celebrar l'any 1924.
Veritable o fals? Ostres. Veritable. Jo diré fals. Jo també dic fals. Doncs és veritat. Quasi, Joan. Es van fer a... Lucía, sisplau, diga'm aquest nom. A veure...
Sí, ara mateix. Chamonix. Chamonix. A França. Anem per la segona. Vinga. La prova de viatló, tant femenina com masculina, combina l'esquí de fons amb el tiramarc. Veritat o fals? Fals. És escopeta. Bé, una mena d'escopeta. No sé ni què és viatló. Viatló. Dos proves de latisme. Triatló. Triatló. Què havies dit? Què era...?
Arc i esquí. És fals. No. Doncs molt bé, m'esteu sorprenent, eh? És falsa. Has combinat l'esquí de fons amb el tir amb rifle. Rifle. No, Marc.
Anem amb la tercera. Aquest any el joc se celebra a Milà, però en realitat hi ha més de 20 seus revertides per tots els alps italians. Veritat o pas? Veritat. És que podria ser trampa, potser hi ha menys de 20. És que seria molt just, seria pràcticament una per prova. Va, veritat.
Doncs sí, és veritat. Està tot molt repartit. I l'última, nois, sabeu què és el curling? Sí. És un joc on hi ha dos jugadors per equip i es llença una mena de bola, com si fos el bowling, i aleshores s'ha d'anar fregant perquè llisqui menys o més.
Bé, com molt bé va explicar la Xer, és un esport... Sí, més o menys. És un esport de precisió en dos equips gens amb pedres de granit sobre una pista de gel per acostar-se al centre, que es diu La Casa. La pregunta és, creieu que aquest esport l'anomenen els escacs sobre gel? No. No. La bolera sobre gel. Escacs sobre gel. Jo dic la cosa.
No, es cac sobre gel. La punteria és una diana, és literalment una diana, aleshores. Jo diria que fals. Doncs és veritat. Què dius? A l'última l'heu fallat. I s'anomena així perquè l'estratègia és el més clau.
I doncs ja hem acabat amb el test. Però us en vull fer una última. Si fóssiu esportistes d'elit, en quina disciplina dels jocs d'hivern us agradaria participar? Ok gel. Mira, jo en tinc una que n'he vist d'un TikTok.
d'uns nois que baixen i literalment volen. Ah, esquí freestyle, esquí freestyle. Jo no sé com has dit això. Jo diria snowboard freestyle. Jo patinatge artístic. Molt bona. Molt bona, molt bona. Doncs m'ha encantat el joc. Quan arribi a casa penso encendre la meva tele per veure les Olimpiades, però ara passem amb les accions.
Hola, nois, com esteu? Molt bé, aquí. Avui parlarem de Manuel Delgado Villegas, més conegut com La Ropiero, la sessió en sèrie més prolífic de la història d'Espanya. El sobrenom li venia del seu pare, que era venedor de rob, però darrere d'aquest nom tan dolç s'amagava un autèntic monstre que va semblar el pànic a les carreteres durant anys.
En Manuel va néixer el 1943 a Sevilla. Va créixer en la misèria absoluta i mai va aprendre a llegir ni a escriure. De jove ja mostrava una personalitat molt inestable i violenta.
El que fa por és el seu modus operandi. No tenia un perfil de víctima fix. Matava tant homes com dones, joves o grans. Molts dels seus crims els cometia mentre feia autostop, movent-se com un fantasma per tot el país. Un dels seus crims més cruels va ser el de l'Antònia Rodríguez, la seva nòvia, a les costes del Garrar. La va matar a mans buides i va amagar el cos entre les roques. Va ser aquest crim el que finalment va permetre a la policia atrapar-lo.
Però n'hi havia molts més. A Mataró, per exemple, va acabar amb la vida d'una dona gran a cops de pedra, simplement perquè el va sorprendre robant. També va confessar haver matat un home a Ibiza i un altre a Itàlia durant la seva etapa a la Gió.
Una de les coses més inquietants de la Ropiero practicava la necrofilia amb algunes de les seves víctimes. Tenia una ment completament trencada i no sentia cap remuniment. Explicava als assassinats com si estigués narrant una excursió.
La policia es va quedar de pedra quan el van detenir. Manuel va confessar fins a 48 assassinats, encara que només se li van aprovar 7. Els investigadors estan convençuts que en va cometre molts més que mai es trobaran. Portava els eixents de punta a punta d'Espanya, assenyalant llocs on havien enterrat cadàvers anys enrere. Tenia una memòria visual increïble per recordar llocs perduts enmig del bosc o perdut de les vies del tren.
Després de passar gairebé 30 anys tancat a un hospital psiquiàtrics i presons, va ser alliberat el 1998, però la seva salut estava molt tocada. Va morir poc després a l'Hospital de Can Ruti, a Badalona, a causa d'una malaltia pulmonar per accés a tabac. Un final gris per a l'assassí que va vetre tots els rècords de criminalitat. I fins aquí la nostra secció d'avui. Ens veiem la setmana vinent. I recordeu, cuideu-vos molt. Adeu!
Hola, presentadors, què tal, esteu? Jo torno a ser aquí, amb la secció dels contacontes. Dale!
Doncs, efectivament, avui us portem una història titulada Un Carnaval en honor al nostre Carnaval Molleta. Així que, comencem. Era divendres i aquell dia celebrava el Carnaval al cent. Durant la tarda, tots els nois i noies de l'ESO es disfressaven per competir en el famosíssim concurs de disfresses, on el gran premi era una simple bossa de llaminadures.
La gent estava emocionadíssima, ja que només se celebrava un cop a l'any. I, a més a més, es perdien dues hores de classe, que era tot un privilegi. Ei, tu de què et disfrezas? Jo decí seven. Ai, que cotre que ets. Jo vaig d'Angelet, amb el més original. Com podeu escoltar, la competència estava molt ajustada. S'ha enganxat una mica aquí la campaneta, eh?
La tarda va arribar i la competició va començar. Es van presentar tota mena de disfresses. De Brawl Stars, The Six Seven, Angelets, Demonis, K-Pop, Demon Hunters i, bueno, d'altres encara més estranys. El torneig va transcorrer amb tota normalitat fins que va arribar l'hora de denunciar els guanyadors. Tothom escoltava per comprovar si havien guanyat la ridícula buseta de Xuxers fins que de cop i volta...
Unes sirenes de policia van inundar l'ambient, cridant l'atenció de tots els concursants. Un munt de policies van sortir de les furgonetes i van començar a endur-se tots els alumnes. Tothom va començar a cridar i a córrer pertot arreu. No, se va cridar de pànic, no riure. I, bueno, què creio que va passar? Eh, bueno, avui ja estic jo sola, o sigui, bueno, jo...
Doncs que eren, jo què sé, m'inventarà una partida. Eren uns de l'ESO, els de quart, que venien a fer com una mica d'un susto i les bastien de policies i no era la partida. Jo crec que hi havia un delinqüent infiltrado. Uh, molt bona. Doncs no, això és el que va passar realment. Els policies van començar a capturar tothom i a ficar-los dins les furgonetes. El Pere, tot enfadat, va cridar, «Però què està passant aquí?».
Els policies es van aturar i el cap de policia va informar. No us poseu histèrics per un núvol de contaminació. S'aproxima a Mollet i és molt perillós. Durant aquesta setmana uns cotxes han analitzat l'aire perquè és la manera més neta d'analitzar-la amb un cotxe. I els resultats diuen que és impossible viure-hi. Tothom va començar a riure. Ara sí, ara sí. Però, però quina tonteria.
S'han tornat moços. Mollet porta així des de contaminant des que van tindir els dinosaures. Així que els nois i noies de l'ESO es van revolucionar contra els policies ja que havien conviscut amb la contaminació des que eren un cigot. Vale.
Molt bé. Per la cara a la baralla. Sí, sí, sí. Conclusió, no porteu la contrària a un grup d'adolescents quan estan i volen seguir perdent classe. I fins aquí la nostra secció. Esperem que us hagi agradat, perquè d'aquí a Dua la Semana tornarem a més. Adéu. Adéu. I si no, i si no, i si no m'estima a cagar la via, a cagar la via. Ara hi ha una llista nova de gent.
A veure, a veure, a veure. Espera, espera, se t'ha escoltat. Tothom pot això de queixar-se? Sembla que venim aquí a queixar-nos. Vinga, anem a deixar aquestes noies tan bones. Hola, ja tornem aquí després de tant de temps. Tant de temps que han passat un munt de coses. Sí, com el carnaval presentadors. Molt bé.
Molt bé, molt bé. Una mica xupetes. Doncs per aquí ha anat tot molt bé. I per això vius portem una cosa que ens heu demanat moltíssim. Sí, ens ho heu estat demanant dures les setmanes. Cançons de Disney Channel. Així no te vayas. Com em sembla la primera. A veure si sabeu quina és.
Què és això? Ostres, jo no en tinc ni idea, tia. Jo tampoc. Doncs... No, no sé què és. Doncs aquesta és Chilling Like a Villain, de la pel·lícula Descendientes 2. Surt a la seqüela, quan la protagonista marxa a l'illa dels perduts i els seus amics van a buscar-la.
Els seus amics ensenyen al xicot de la protagonista a comportar-se com un dels dolents. Una curiositat d'aquesta pel·lícula és que tots els vestuaris dels personatges estan inspirats en els seus pares, que són dolents clàssics de Disney. Aquesta cançó l'entrea de l'Arlet, la Daniela i la Carla, amigues de primer d'ESO. Ole! I ara continuem amb la següent.
A veure, no sé si s'ha acusat una guitarreta. No, aquesta no, aquesta no. Esa, esa. És algo de Team Beach Movie. No hem mirat, eh? Alguna cosa de Team Beach Movie. Sí, em sona molt. És que jo soc molt bella ja per això. Soc molt bella. Doncs...
Esteu mig correcte, sí que esteu mig mòbil, la cançó és Luzin of a Luzin. Aquesta cançó surt quan les motoristes arriben per enfrontar-se als surfistes. Una curiositat xula és que la banda sonora va aconseguir el tercer lloc al Billboard 200 dels Estats Units. Toma ja! Tot i així, el seu darrer aniversari no va ser tan celebrat com els d'altres pel·lícules de la casa. Continuem amb un impacte total.
Sabeu quina és? A veure'm. Oh! M'encanta! Tia, no em sap. Som el High School Musical. Ai, ai, ai, no soc fan. Oh! No soc fan, no soc fan. Molt bé, aquesta és Breaking Free de la famosa saga High School Musical. Surt el final de la primera pel·lícula, on el Troy i la Gabriela la interpreten a l'auditori.
Una curiositat, la pel·li es va gravar només en 24 dies, un temps récord, i per cert, el protagonista Saque Fron no va cantar realment en aquesta primera part. La veu que sentiu és d'Adril Silly. Anem per la quarta.
Ay, ay, aquesta sí que sé quién es, pero no sé, no me han recordado de qué era, pero no sé, no me han recordado de qué era, pero no sé, no me han recordado de qué era, pero no sé, no me han recordado de qué era, pero no sé, no me han recordado de qué era, pero no sé, no me han recordado de qué era, pero no sé, no me han recordado de qué era, pero no sé, no me han recordado de qué era, pero no sé, no me han recordado de qué era, pero no sé, no me han recordado de qué era, pero no sé, no me han recordado de qué era, pero no sé, no me han recordado de qué era, pero no sé, no me han recordado de qué era, pero no sé, no me han recordado de qué era, pero sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí,
No. Sí, ho sento molt, però és que no us puc ajudar, eh? This is real. This is... No. Que sí, que sí que sé quina és, però que no me'n recordo a quina pel·lícula. No sé, no sé quina és. Pues aquesta canso és This is me. I és el tema clau de la mitja a Campra. The Great Showman. Ah!
Ah, bé, això m'enregula. És la cançó amb la qual per fi s'atreveix a mostrar qui és realment. Al final s'adjunta amb Cora Fine Youth de Shane, perquè les dues melodies encaixen perfectament. A més, la cançó té una versió en castellà, Lo que soy, que també la canta la Demi Lovato i que es va convertir en un himne d'autoafirmació per molts fans. Ororosa. Ara, vinga. Doncs ara seguim amb un clàssic de les sobretaules.
Esta sí que es Hannah Montana. Sí. ¿No? Sí, ¿no? I got a special... Bueno, eso es H2O esto. No. ¿Cómo era la H2O? Ah, vale. Sí, sí. Sí, sí, tema. ¿Aquesta? Aquesta cançó es The Best of Both Worlds. Es la sintonía de Hannah Montana. Está escrita...
Per explicar en més 30 segons la doble vida de la Miley. Nena normal a dia, superastella de nit. La lletra va agradar tant que es va convertir en el single del primer disc de la sèrie. Com a detall, la introducció de la cançó anava canviant cada temporada per actualitzar el look de la Miley. Passem al fenòmon sobre la Patins.
Jo soy Valeria o algo así. No. Jo soy Valeria. Li ha canviat el nom a la pobra noia. Jo soy Valeria. Quina és? No. Jo soy Valeria. A no sé què de alas o algo así. El tema es diu alas.
Alas, com has dit, és el tema principal de Soy Luna i la canta Carlos Sevilla. Resumeix la idea de perseguir els somnis sobre patins. Es va convertir en una de les cançons més identificatives de Disney Channel i Latinoamèrica durant sis anys i va ser el primer senzell oficial de la sèrie. Ara sí, acabem amb l'última cançó.
Sí, sí, sí, I'm solo a Moon, pero tampoco me han recordado. Pero I'm solo a Moon. No sé. Pero no me han recordado. Es que faltan... Ay, esta es... Ay, me tiro un triple. Es de zombies. ¡Sí!
¡Vamos! Sí, és Someday. És el duet romàntic de Seth i la de la pel·lícula Zombies. La canta en secret imaginant-se un futur on humans i zombies puguin estar junts sense amagar-se. Com a curiositat, aquesta cançó té diverses versions al llarg de la saga. Balades, versions més ràpides, perquè s'utilitza com el tema que marca com evoluciona la seva relació.
Doncs ja m'ha acabat. Què us ha semblat la nostra era la Disney? Teniu algun tema al cantar pensat per la setmana que ve? Mira, m'ha semblat que cada dia estic més vella i que cada dia me'n recordo menys d'aquestes coses. Jo és que crec que d'això he vist. Soy l'una i poco más. Jo soy l'una, no la mire. Jo soy l'una, jo soy Tim, soy l'una.
D'això que heu dit, que tema per la setmana que ve. Jo cada setmana us dic que porteu una cançó i no me la porteu. Jo estic indignada. No, no la cantaré. La setmana vinent la cantem. Sí, ja, corta-la. Si la poso, saps quina cançó faré, no? Quina cançó és? De Raye. Saps quina cançó faré, no? Ficar-li operació en triunfo. Oi, no.
No. Fica l'original. No, jo fico l'original, però és d'Operación Triunfo. Però has de fer un tema. Has fet aquí Disney. Per això Operación Triunfo. Però és que tindràs la de ser de presentador. Però és que me da igual. Marxarà, eh? Que es marxi. No, no, Operación Triunfo. Jo mi que fico és l'original.
Jo fico l'original. Mira, ja ho tinc. La setmana vinent cançons anti-homes, que deixen malament els homes. Pots posar... Todos los hombres son iguales. Pots posar manchil. Pots posar... Veus? Que també surto per l'ación y un foc. Toma. Toma, vale, pues ves marxar. Bueno, teniu una setmana per pensar-vos-ho. Venga.
Doncs ja tornem a ser al final del programa. Sí, i aprofitant els pocs segons que ens queden, que avui ens queda una mica més, m'agradaria parlar d'un tema una mica polèmic. Quina por!
Tranquila, Lucía. Que no hi ha part tant. Per a qui no ho sàpiga, doncs ahir va ser el meu aniversari. I la veritat és que em va passar com cada any. Em va semblar un dia més normal i corrent, sense res especial. Ja sé per on vas. Vols dir que els aniversaris estan sobrevalorats? Doncs sí.
Doncs ho sento molt, però opino el mateix. L'únic que té especial és que et felicita tothom, fa molta vergonya, està el típic gracioset que et diu que t'estira les orelles i ja està. Ai, doncs, a mi m'agrada. Ai, no, però és que hi ha anys que sí i anys que no, de petita sí, perquè mi mare em despertava amb aquesta cançó de... del parxís. Això sí, però ara és un... perquè ara que hi ha o dimecres o dijous, llavors tinc que anar al col·le, no faré.
Oh, quina pena. Doncs jo crec que, mira, et passes tot l'any esperant que arribi el dia i quan arriba, per fi, passa volant com un dia qualsevol, la veritat. Però potser és perquè creiem moltes expectatives, no?, i després... Sí. Què hi penseu, va? Jo penso que, com aquest any, la Joana i jo ens celebrem el 16, podem sortir de festa ja...
Mira, jo tinc 16 des de fa, des de setembre, i encara no he sortit de festa, eh? Jo crec que no és la investidura, però jo crec que el que ha dit la Lucía, que tenim moltes expectatives, en plan, quinceyera, ara les 16, no sé què, ara les 18, una superfiesta, i a vegades no tens 200 amics, no tens, saps? Llavors, a vegades, els teus aniversaris no es veuen com es veuen ni a les pelges ni a les xarxes socials. Jo crec que la millor festa d'aniversari és com...
5-6 amics, un pla normal, tipus jo al meu aniversari, que t'ho digui la Joana. Hem anat al cine i al barricenro. Ja està. La Joana i l'Emma pel seu aniversari hem anat a dir-ho. Hem anat a dir-ho. Com 3 velles amb el nostre refresc i parlant i posant de color verd a tothom. Exacte. Això és divertit. Aquell és el meu pla. Joana, tu què fas així com a pla per a veure si ens...
M'inspira si puc celebrar l'any que ve. A mi m'agrada anar d'escape rooms. Jo ja porto uns anys anant cada... A mi no m'inviten. Però sabeu el que no m'agrada tant? Pagar. Pagar no m'agrada tant. Sóc una mica rata i gastar-me 20 pavos a fer un escape room. La meva butxaqueta plora, saps? I si no es pot fer això en plan senzill, en plan anar a brenar, coses així, ja està. No cal fer moltes coses.
Mentre estiguis amb les persones que vulguis, no crec que no llitis més. Mira, ahir va ser un dia de merda per mi. Sí, era el meu aniversari, però l'únic espacial que vaig fer va ser anar a sopar. Però és que no, no sé. Què vols fer?
No sé, no sé, però... No, però com que tothom... Bueno, no, tothom, però... Sí, per això estic dient que està com sobrevalorat, perquè tothom... Ai, és mi cumple, és mi cumple. És el meu aniversari, però... Com un dia més, saps? No sé. Volia veure si us passava el mateix. Sí. Perquè veig, sí. Mira, jo no em sento tan malament.
No hi ha res més. Ha quedat sense paraules. Ens hem fumat el guió. Crec que és el primer cop que ens ha donat. I aquesta vegada s'ha encer. La primera part ha encenat una mica. Podríem fer el joc de la primera part. Va, qui soc? Un telian. Ah, no és un gos? Ah, no és un humà? Què és? Ningú ho sap. Un telian.
Doncs ara ja sí que sí. El programa s'ha quedat. Només hem quedat uns. Que us esperem a la mateixa hora la setmana que ve. Adeu!
Ràdio Mollet us ofereix a continuació les notícies en connexió amb la xarxa. Ràdio Mollet