L'edat del pavo
Programa magazín de l'alumnat del Centre d'Estudis Mollet amb informació d'interès per al jovent Programa magazín de l'alumnat del Centre d'Estudis Mollet amb informació d'interès per al jovent
Transcribed podcasts: 4
Time transcribed: 3h 46m 2s
Time transcribed: 3h 46m 2s
results.
Unknown channel type
This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Notícies en xarxa. Bona tarda, són les 5, us parla Mercè Roura. El projecte de llei de pressupostos del govern preveu 50.000 milions d'euros. És un creixement de 9.100 milions d'euros respecte als prorrogats de 2023. Es destinaran 4.000 milions a infraestructures com rodalies 1.900 per habitatge.
i 10.000 per a coneixement i empreses. El govern assegura que són uns comptes valents i ambiciosos i els que Catalunya necessita. Alicia Romero és la consellera d'Economia. Són els pressupostos que Catalunya necessita, uns pressupostos valents, uns pressupostos ambiciosos,
que volen donar resposta als reptes que tenim a llarg termini, però també a les necessitats més immediates de la ciutadania i per això dedicarem prop de 50.000 milions d'euros justament a posar polítiques públiques que ens permetin generar prosperitat.
I l'ATM de l'àrea de Girona ha presentat la integració tarifària dels busos interurbans on s'afegeixen les comarques de l'Alt i el Baix Empordà, el Ripollès i alguns municipis de la Selva. El sistema començarà el proper 2 de març i comprèn un total de 208 municipis dividits en 11 zones i se'n podran beneficiar unes 400.000 persones. El preu dependrà de les zones on es vulgui viatjar. Escoltem la consellera de Territori, Sílvia Paneque.
Bona nit.
L'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge presenta un programa de recerca en malalties minoritàries de població adulta. L'objectiu és accelerar el diagnòstic i millorar l'atenció que reben 4.500 pacients amb alguna de les 400 malalties rares que es tracten al campus de salut de Bellvitge. Es considera malaltia minoritària la que afecta a menys d'una persona entre 2.000. N'hi ha 7.000 de descrites i afecten tots els sistemes del cos.
I la buqueria ha sol·licitat a l'UNESCO el reconeixement com a patrimoni material de la humanitat, una distinció amb la qual pretén garantir la seva continuïtat com a mercat històric. Ho fa conjuntament amb dos mercats més, el de Sant Lorenzo a Florència i el de Michiqui a Kyoto. Els mercats són els impulsors d'una iniciativa mundial amb la qual pretenen protegir el seu valor immaterial. Tornem amb més notícies en xarxa.
Notícies en xarxa. T'agraden les sardanes? Escolta el programa Espai Sardana, presentat i dirigit per Núria Figuera i Marina Saborido.
Tots els divendres a les 6 de la tarda la sintonia de Ràdio Mollet. Reemissió dissabtes a les 10 del matí. Espai Sardana, un programa de ràdio per escoltar sardanes i estar informat de ballades i audicions que es fan arreu del territori. Cocodril Club
Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, escolta Ràdio Mollet els dilluns al vespre de 9 a 11 i els diumenges a la tarda de 5 a 7. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. A Ràdio Mollet 96.3 FM Cocodril Club, el programa rival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodril.
Barreres Fora, un programa on les persones amb diversitat funcional prenen veu amb Adimo, l'associació de discapacitat físics i sensorials de Mollet i Comarca. Barreres Fora, cada dimecres a les 5 de la tarda a Ràdio Mollet. I si vols escoltar-ho una altra vegada, t'esperem el diumenge a la 1 de la tarda.
El mal és més fàcil de fer que el bé. Amb tots nosaltres viu un dimoni esperant la seva oportunitat.
Molt bona tarda a tothom. Això és Ràdio Mollet i nosaltres som l'edat del pavo. Bona tarda, gent. Com esteu? Com porteu la setmana? Gent. Gent, gent. People! Com porteu la setmana? Jo malament per l'examana mateix, però sí. Sort que ja s'ha acabat. Ara anem a fer una encara pitjor, però a poc a poc. Bé, doncs per començar el programa d'avui us porto un fenomen de les xarxes socials que ho està petant fort. Què, els terians? Aviam, no vam bé. El primer és aquest. Esculto la cançó.
Ve, se veu què és? Quintemazo, no? Van Halen. Se veu què és, sí o no? Bueno, no l'havia escoltada mai, però... La cançó, la cançó la vaig trobar. El Yook fa molt bé, el 6-7. A ver, Yook...
I un 6-7? 6-7? No ho sé. Bueno, doncs sí, és el 6-7. És un meme que corre entre la canalla de 6 anys i adolescents de 15. I el Pere. Sí, també i el Pere. Jo, a veure, o sigui, que està molt de moda, però no li trobo gaire al Santi, la veritat. A veure, sincerament, Lucie, jo aquests dies m'he enganxat i no puc parar. Trobo que és molt útil.
No, no, si ja t'he vist a Clàia fent algun número, però en realitat, a veure, jo ho he pensat i és l'única combinació de números que sona bé, perquè 7-8 o 8-11. Però calla, si és, que és molt útil... És que no, no té sentit. Em canviaré el número de bàsquet i em posaré el 6-7.
Estava dient que és molt útil i avui us explico com fa servir el 6-7 per a qui no encara sàpiga com va. Bé, té tres utilitats clares. La primera, si veieu un 6 i un 7 junts, perquè no sigui tan avorrit, podeu fer el moviment i dies no molts. Per exemple, jo avui estava a l'examen de mates i si el resultat us dona 67, doncs us aixequeu de la cadira i crideu 6-7, 6-7. Sí, però n'ha donat, eh? No, n'ha donat res, però bé.
La segona utilitat és per fer perdre la paciència als amics o a la família. Simplement es tracta de dir la frase icònica tot el sant dia. T'estan parlant, et fan una pregunta seriosa i tu respons. 6-7, 6-7. Bé. Ocil, ocil portar el 6-7. Sí. I l'últim és l'ús educatiu. T'ajuda a prendre els números. No només hi ha el 6-7, també tenim el 1-2-3, el 4-5, però als nens petits que encara no se'l saben. Va de conya. Us poso els creadors de tota la seqüència amb els moviments inclosos.
Bueno, pues no se ha guardat bé. Pues no.
Bé, són uns nois que s'han inventat tota la seqüència de números. N'haurà, ens pot fer la demostració? 1, 2, 3, 4... No, no, 1, 2, 3... 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 14... Bé, així fins a no sé quants números. Està bé, està bé. Que ridícul. Bé, veig que tens arguments per a tot, eh?
Sí, a veure, bons arguments jo no ho diria pas així. Que sí, que sí. Va, seguim amb les coses que ens ensenyen les xarxes. Ara us posaré el hit de l'estiu, que s'ha fet viralíssim. A veure si el reconeixeu. Vinga.
Me responde lo contrario, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio,
No, no és molt guai, és una xora. A veure, aquest senyor es diu Guillermo Duque Medina, un mestre de primària de l'Escola de Madrid. Doncs aquests dies s'ha fet virar la seva cançó per aprendre què són els antònims. Què en penseu? Creieu que és útil o només ho fan per guanyar likes? Per guanyar likes. Mira, si jo ara mateix tingué. Ai, perquè les portes obertes diran Antonio...
No, Asier, si ara tinguéssim 8 anys, jo crec que... Bueno, tu no, perquè tu amb 3 ja sabies el que era, però jo que sóc curteta, em serviria molt aquesta cançó. Segur que se'm quedava. Però una cosa, imagineu-vos ara que seguim amb el rotllo aquest del 6-7 i tal, quan li donin la nota a algú mitja de l'ESO, què li diran? No sé què, has tret un 6-7! Al llarg de la nostra classe va treure això, en un examen, i ho vam dir...
El número d'aprovats de matemàtiques a Catalunya és un 67%. I el conseller d'Educació es posa a dir... Quan el Gerard va treure aquesta nota van començar a criar això. Bueno, crec que el que hem de valorar és el temps que hi ha dedicat. Sí, i tant. Però millor passen amb les accions.
Va sortir gats ara i ara em vols més. Si et veu a la cara, sí que em vols més. Tinc una cosa clara, no s'escapa res. Fa marxar la set.
Benvinguts a la secció Tria la teva història. I a veure, de quins parlaràs avui, va? Doncs avui parlaré de l'Ariadna. Dit això, comencem. Ens situem en un diumenge normal per l'Ariadna. Bé, no gaire normal, perquè començava la seva setmana a l'exàmens de l'ESO. Ella tenia un problema, i és que havia estat malalta durant tota la setmana. És a dir, no sabia si tindria l'exàmen l'endemà. Què fas? Au, mires el clic que du, ve i preguntes a una de les teves amigues.
No es poden trigar els dos. No sé. Li preguntes a les xarxes. Preguntar, preguntar. Sí, sí.
Escriu-se a una de les teves amigues. Escolteu tots, 6-7 de bateria d'en Nahuel. Mare meva, tio. Després d'aquesta interrupció, sisplau, ojalà l'emissora fos 6-7. Després hi ha una altra meme que és endevinar el número quanta bateria et queda, eh? L'hauríem d'aprovar. El Pablo té 6-7 però al revés.
Escriu segona de les teves amigues, però després d'una hora encara no t'ha contestat i només et queda l'opció que recorda el cliquedo. Quan ho mires, el cliquedo t'adones que junts tenies l'examen de socials i que tots els altres dies també en tenies. L'Ariadna, en saber això, es va espantar molt perquè sabia que les seves notes socials depenien completament d'aquell examen.
Ella va agafar els seus apunts i va començar a estudiar. Però després de dues hores encara no entenia res. I a més a més, era la una de la matinada.
Ella estava completament desesperada perquè pensava que no hi havia manera d'aprovar aquell examen. Què fas? A, continues estudiant, B, comences a fer xuletes. Xuletes. Sincerament, quan es comença a estudiar a les 11 de la nit no hi ha gaire solució. Mentira. Bueno, bueno, bueno. Si estàs a la nit estudiant sense dormir, sí. Però no és opció. Només si l'examen és a les 8 del matí. Va, decidim fer xuletes.
Decideixes fer-te les xuletes per culpa de la desesperació. Després d'uns 30 minuts, ella ja acaba tot de les seves xuletes i se'n va a dormir a les 3 de la matina de l'esgotada. Al matí següent, quan l'Ariadna es va despertar, es va donar que s'havia quedat dormida, però per sort per ella, eren les 7 i mitja del matí i encara tenia un petit marge per preparar-se.
Ella es va vestir ràpidament i va marxar a la casa. L'Ariadna va aconseguir arribar a l'hora. Quan ja eren a la classe, el Pere, el professor de socials, va dir que treguessin els portatis, que l'examen seria un cuïcid. A l'Ariadna en saber això se li va acudir una idea. Què fas? Utilitzes les xuletes que havies preparat? Bé, utilitzes el xar GPT.
Les xuletes, perquè ara el quizis diu, t'has salit de la pàgina. I quan fas servir el botó dret, també. Ostres. Finalment, decís utilitzar les tuves xuletes. Però quan les anaves aturades a la motxila, tan oles que amb la pressa, a marxar de casa, te les havies deixat totes a l'entrada. No.
Un cop l'examen ha començat, quan el professor es despista, obres una altra pestanya i busques el xa-gb-t. Però un cop torres a entrar al quizis, apareix un missatge dient que està suspès, perquè resultava que l'aplicació detecta quan s'obres la pestanya. El professor se'n va assabentar, et va castigar amb tres tardes lliures i susponent l'assignatura immediatament. Com us ha semblat aquesta història?
Molt realista. Ha passat? No, però podria passar. Bé, jo sospito que no tothom el que diu... Ai, se m'ha sortit sense voler. Se m'ha anat al wifi. Ai. Oye, doncs, em sembla bé aquesta nova actualització del Cuisicè, no ho sabia. Ara hi ha un altre que és que pots posar-te les preguntes i repassar després. Espera, és veritat que al cliquedo passa això?
No, no. Pasa, pasa, pero... Yo conec una persona que va a fer un xa GPT y no le va a pasar res. Conozco a un sabio. Yo conozco también a un sabio que lo hizo con xa GPT y no le pasa res. Va a ser mal al matés, ¿no? Sí, sí. Sí, sí. Sí, sí. Sí, sí.
Nosaltres som el germà Bumbum i estem aquí amb un nou programa de Recordem Història. Avui us portem una història real que sembla treta d'una pel·lícula, però que va marcar la nostra ciutat per sempre, com el 6-7. El dia que ETA va posar un cotxe bomba a l'hipercord de la Meridiana, a Barcelona. Avui explicarem què va passar i com es va viure aquell dia que la gent mai oblidarà.
ETA feia anys que cometia atemptats a Espanya, dins de la seva companya violenta per la independència del País Basc. Tot va passar un 19 de juny de 1967 a Barcelona. Dic, 87. M'estic investissant amb el 67. Cap a les 4 de la tarda d'aquell dia, els membres del comando Barcelona d'ETA van aparcar un cotxe bomba al pàrquing d'Adil Hipercourt.
30 minuts després, Eta va trucar a la Guàrdia Urbana de Barcelona i el diari d'avui, dient que ningú es mogui. Al pàrquing, que ningú surti. Hem posat una bomba. Gora Eta, que en català vol dir, visca Eta.
A les 5 en punt explota el cotxe bomba. Immediatament es deslliga el caos, un incendie enorme alimentat per la benzina, fum tòxid que envaeix l'edifici i persones s'atrapen als sensors i a les escales.
Després de l'explosió, els serveis de bomber i policia van anar i van anar-hi corrents. Després d'apagar el foc i evacuar les persones que havien sobreviscut van començar la feina més dura, la recuperació de les víctimes. Aquella explosió va deixar 21 morts i 45 ferits greus.
I ara us deixem amb el testimoni d'una dona que estava treballant allà mateix aquell dia. La Dolors Closa recorda que estava sonant Mediterràneo, descerrat, quan el terra de la carnisseria es va obrir sota els seus peus. Una enorme bola de foc va sortir del cràtel provocant per l'explosió i li va cremar les mans. Ostres, que fort. Semblat d'en Junts en Dragons. No ho veu.
Bueno. No, no, si la bola da foc y que... Es que sobra el terra, man. Costinger Things. También, también. Que sale el demogorgon ahí.
No, bum, bum. Bueno, després d'allò, es van fer el judici contra ETA. Hi va haver manifestacions massives i van augmentar la pressió contra el grup terrorista. La policia va descobrir que eren els membres del Comando Barcelona i es van condemnar a molts sals de presó. Abans, a l'hipercord, jo me moria en record a les víctimes.
L'atemptat continua sent un dels capítols més tristes i més recordats del terrorisme d'ETA. I, bueno, fins aquí el programa d'avui. Què us ha semblat, presentadors?
M'ha semblat que hem d'aprendre a llegir. A part d'això, molt bé. La història ha estat guai. D'acord, doncs ens veiem la setmana vinent amb més històries, però no millors, perquè és impossible. Adéu!
Hola, bona tarda a tothom. Som nosaltres una vegada més a... Qui té raó? Avui es portem un debat bastant conegut. Un que, almenys, heu discutit alguna vegada a la vostra vida. Així és. Gossos... Contragats. Comencem. M'explotarà el servei de pensar. Així és. Sisplau, comencem. És que no es necessita l'actual i...
Primer de tot, la companyia. O sigui, els gossos són superleials i sociables, creen uns vincles molt forts amb els seus amus. En canvi, els gats són uns ossos, tots reservats i territorials. Ja, però els gossos necessiten que els passegis moltes vegades i sembla que tinguin dependència emocional, eh?
Res, res, segueix. Maralles de germans per aquí. D'altra banda, els gats són molt més independents i lliures. Fan caca i pipi a la caixa de sorra i punt. Això que deus de passejar el gos, a mi m'encanta, saps? A més, si ets una persona activa, encara millor. Els agrada molt caminar, córrer, jugar i fer activitats a l'aire lliure. Els gats, bé. A part de ser uns antisocials, no els agrada gens anar de caminada, sinó que es passen tota la tarda esgarrapant els teus mobles.
Que sí, que sí. No has parlat dels diners que se te'n van? Un exemple clar és la perruqueria. Els gats es renten sol i són molt més nets que aquests gossos. Prefereixo que no pas trobar-me una factura cada mes pel patinat del meu gos. Ja, el que tu diguis. Però has pensat a l'entrenament? Si entrenes un gos no només tindràs una mascota superintel·ligent, sinó que podries guanyar i calés. Els entrenadors de gossos esforren.
Amb aquest treball tan ocupat, el teu, o a l'escola mateixa, els gossos pateixen sols a casa quan els deixes. Molts tenen ansietat o, fins i tot, depressió per estar tan sols a casa. Això amb un gat no et passa gairebé mai. No és que siguin sossos. Són més aviat companys una mica esquerps. Presentadors i presentadores. Dona-nos la vostra opinió a això, sisplau. Sí, sí, va, voteu.
Jo no m'ho he de pensar, jo tinc un gat, jo soc Tim Gat, perquè és mil vegades millor. No, jo tinc un gos. El teu germà, quan anàvem a fer el guió, em va dir exactament, jo defensaré els gats, perquè tinc un gat. Sí. Jo soc Tim, no mascota. No! No! Eh, has de votar. És que no agraden les mascotes. Les tortugues, millor. Que vota el Pere.
Vinga, espera. Espera, vota gos. Espera, vota gos. És que visc els gossos. A qui li agraden els gats? A mi? No, no, una altra persona. No, però jo us he de dir que els gats no són antisocials. El meu gat dorm amb mi. Però a mi no. A mi me pega. Però és que li agrades tu. Perquè acaba de dir que li pega molt als gossos. El gat maltratat. No. Val, doncs guanya els gossos. Juhu! Per fi. Bueno, també m'agraden.
És que veus que els gossos són millor. Que sí, va. Bé, doncs això ha estat Quiterrao. Ens veiem la setmana vinent amb un nou debat. Adeu.
Hola, benvinguts i benvingudes a De llengua en llengua, la secció més políglota de l'edat del pavo, liderada per mi, la Txell, i per mi, l'Araijana. Avui us porteu un nou idioma superultra, mega hiperinteressant, com cada setmana. Però avui l'idioma ha sigut triat per... el Nahuel, el vostre company de la secció més explosiva del programa. Els germans, bum, bum. Bum! Així que ja sabeu, si teniu cap queixa, a nosaltres no ens digueu-nos res. L'idioma 6x7.
La frase és bastant llara, però és que la volíem posar sí o sí.
Ens anirem d'intercanvi la setmana que ve. Estic farta dels examens. Farta dels examens. Jo no vaig dir alguna cosa semblant. Estic molt cansada de fer examens. Va, què és? Doncs significa treballar com si no necessitessis els diners, estima com si mai no t'haguessin ferit, veia com si ningú no t'estigués mirant. Vaja, el que hem dit, oi, nois? Sí, igual.
Però què hi ha millor que una frase motivadora per la secció? No sé vosaltres, però a mi m'encanta. Però bé, ara que ja sabeu, què significa que teniu alguna hipòtesi de l'idioma? Ara sí o sí. Jo volia dir santscrit, però és que dubto molt que el Google Traductor tingui santscrit. Doncs jo no tinc ni idea, oi? Ara meu?
Doncs l'idioma és l'indi. Què dius? És que no t'ho volia dir perquè he dit no. Ah. Bé, doncs era fàcil avui. És que jo em fuc diner de llengües a la Índia.
La veritat és que no... La joia de la corona. Me callo, perdó. No, no passa res. La veritat és que no cal dir on es parla. Òbviament, a l'Índia. Però també es parla al Nepal, a les illes Fiji, a Sud-àfrica i en uns quants llocs més. És de la família indoeuropea i proper del sanscrit, una llengua superantiga.
El parlen una gran quantitat de persones, uns 609 milions aproximadament, cosa que la col·loca al top 3 de llengües més parlades del món, superant, per exemple, el castellà, que va just al darrere.
I té un ordre gramatical diferent al nostre. O sigui, el nostre seria subjecte, verb i objecte. Per exemple, jo menjo poma. El seu ordre, que és subjecte, objecte i verb, quedaria així. Jo poma menjo. Com el llatí. Sí, igual. Doncs aquí acaba la secció. Recordeu que cada llengua és una finestra oberta a una nova manera de veure el món. I que cada llengua que es perd és una finestra que es tanca per sempre.
Arbida!
Hola, som la Sara i l'Helena i avui es portem un nou joc a la secció A què juguem? Doncs el joc d'avui es diu Qui soc? Exacte. Sara, vols explicar-nos com es juga? És molt fàcil. Algú ha de imitar una persona que tots coneguem molt bé. La resta hem d'endevinar què és fent-li preguntes. Com ara, a quin curs vas o què t'agrada fer. I el més important, la persona que imita ha de respondre i actuar exactament com si fos el personatge.
Va, mola, mola. Fem una ronda de la prova? Vinga, aquí comença. Burra el trast. No, tu, Sara. No, tu, Sara. No se va con ningú, ara. Bueno, vale. Comenceu fent-me preguntes. Ah, vale. Sí, ja sé qui faré.
No t'ho puc dir, això. És que això no t'ho puc dir. Ets del col·le? Sí. Ets tu? No. Estàs a la ràdio? Sí. Ets profe? No. Estàs a la taula? Sí. És la Emma? No. Ets un noi? Clarament no. És una noia. Tens el cabell llarg? Sí. Molt llarg? Sí. És la Sara? Sí.
Ho recordem. La senyora sempre respon tan curt com pugui perquè no li he de parlar. Pobreta! Són veritats. Són veritats. Les verdades són la cor. Bueno, va, qui ho fa ara? Va, ho faig jo. Vinga, va, va. Estàs no sé...
és que és molt difícil pensar en una persona pensa en algú de la ràdio perquè així és més fàcil per nosaltres algú de la ràdio pots un personatge molt famós també o algú de l'escola que tothom conegui també un profe és que no sé algú altre si no ho corregut a algú a l'alaits fes-ho tu va a veure
Va. Alaït, a quin curs vas? No vaig a ningú. No vaig a cap curs. Ets profe? Ets profe. No. No? Ara, ja has acabat la ESO. Sí. Ah, vale. Però segueixes anant a un curs. Segueixes estudiant. Sí. Ah, vale. Ets una noia, no?
No. No ets una noia? No. No ets una noia? Estàs al batxillerat o a l'IFP? Batxillerat. Batxillerat. Saps a quin batxillerat està? Sí. A quin? Tecnològic. Tecnològic. És el Mario? Què? És el Mario? Bo! Ostres, però... És que jo vaig treballar amb ell, per tant sé a quin fa i tal. Hola, pues... Uf...
Que difícil, en realitat. Em deieu a mi, però el Mari és molt extrovertit i parla molt, i ell estava també... Sí, no, sí. Facto. A veure, Sier, tu ets el rei de fer imitacions, pensa una cosa. Va, Sier. Vinga. Va, vinga. Vinga, va. Vinga, va. Sí. Va, vinga, ja està. A quin curs vas? A...
A tercer de l'ESO. Ets un noi? Home! T'agrada el 6-7? Sí! 6-7! Fas bum-bum i bof? Sí! Ets el Nauel? Sí! Doncs... He fet tanta lluc, bàsicament. Doncs, nois, fins aquí el joc d'avui. Mira, avui sí que hem pogut acabar bé i amb temps.
Doncs sí, o sigui, és el primer cop que ens deixeu, o sigui, teníem temps. Ens sobre temps i tot, eh? Això s'està escrivint en lletres d'hora al llibre de l'edat del Pavó. En lletres d'hora al llibre de l'edat del Pavó. En geogliflix, perquè ens recordin. Ja sabem el truc, escrivim el guió dues setmanes abans. Bé, bé, així nosaltres, noies, ens queda dir-vos que us deixem amb les notícies.
Dos Quarts, noticias.
Salutacions dels serveis informatius i tècnics de Ràdio Mollet. El Centre Cultural Andalús celebrarà aquest cap de setmana el Dia d'Andalusia. Els actes de gaire més inter, adreçat especialment a socis i sòcies de l'entitat, tindran lloc demà dissabte al Teatre Cangumà, on hi haurà l'actuació dels quadres de ball del centre i la presentació del cartell de Setmana Santa. Ho ha explicat la presidenta de l'entitat, Txaro García.
Empezaremos un poquito antes, a las 18 horas, porque tenemos un acto muy intenso. Presentamos dos nuevos cuadros de baile, con lo cual ya pasarán a ser seis cuadros de baile de la entidad. También tenemos la presentación del cartel de la Semana Santa, también tenemos la actuación de nuestro corrociero Amigos del Rocío y, por último, la actuación especial de Guadaljarafe, que siempre ya sabéis que, como es algo más festivo, nos gusta traer un grupo de sevillana, de rumba, de que anime un poquito más el acto.
Diumetja tindrà lloc la missa rociera, la hissada de la bandera a la plaça Prat de la Riba i el passi pels carrers del centre de la ciutat fins a arribar a la plaça d'Andalusia de la bandera de 100 metres de llarga àrea. Una bandera d'Hitxaró García que ha esdevingut símbol d'identitat del centre. Actualment el Centre Cultural Andalús compta amb 400 socis i sòcies.
i dir que avui s'estrena el nou projecte discogràfic de l'artista ballassana Marta Santi. Es tracta del disc Altres Césars, amb el que la cantant ha volgut posar l'èmfasi en l'altre, en la persona en la qual ens emmireiem.
Xanti ha anat fent avançaments des de l'estiu passat d'alguns dels temes que recull aquest nou treball. Aquest és el cas de Vampiresa, Pirata i Fada Negra. Altres éssers és fruit d'un procés creatiu introspectiu a través del qual l'artista ballaçana expressa allò que sovint caiem però que tots sentim. Altres éssers ha plegat un total de vuit temes i des d'avui està disponible a totes les plataformes. Ràdio Mollet, la informació local als dos quarts.
T'agraden les sardanes? Escolta el programa Espai Sardana, presentat i dirigit per Núria Figuera i Marina Saborido. Tots els divendres a les 6 de la tarda a la sintonia de Ràdio Mollet. Reemissió dissabtes a les 10 del matí. Espai Sardana, un programa de ràdio per escoltar sardanes i estar informat de ballades i audicions que es fan arreu del territori.
Fem salut. Un programa fet amb la col·laboració dels professionals de l'Hospital de Mollet i de l'Institut Català de la Salut. Fem salut els 7 dijous a dos quarts d'una del migdia. Repetició diumenge a la mateixa hora. Fem salut. Ruta 66. Un programa de rock amb els èxits d'ahir, d'avui i de sempre.
Ruta 66, a Ràdio Mollet, el dilluns a les 11 de la nit i en redifusió diumenge a les 8 del matí. Esteu escoltant Ràdio Mollet, emissora municipal.
Doncs ja tornem després de la pausa, noies, una vegada més amb la nit de la música. De nou amb això, si era en sèrio. No, si aquest tema ja es fixa el programa, eh? A veure, noies, de tots els temes friquis, què podria escollir net triató de musical? Que, si voleu, podríem parlar d'escacs, la veritat. Bum, bum, sacrifici de dama.
No! Amb aquestes combinacions al Nahuel sembla Robert James Fisher quan el 17 d'octubre del 1956 a Manhattan va realitzar durant la partida del segle un sacrifici de cavall impressionant després de l'hipoderma defensa Grunfeld, anomenada així en honor del gran mestre Ernst Grunfeld. Bé, doncs deixem els escacs i començem el programa d'avui sobre Van Halem amb Can Stop Loving You.
L'antiga Mamoz, més coneguda com Van Halen, és una famosíssima banda californiana fundada pels mítics germans Van Halen i Mark Stone. Els germans de Nimega donen nom a la banda i no m'estranya perquè tenien un talent d'un altre planeta. Doncs la veritat és que hauré de buscar el Google Maps on cau això de Nimega, eh? Els Països Baixos, Lucía. El viatge musical de la banda és dur i llarg que membres que entren surten, nudeixen i tornen a aparèixer en escena, però que sobretot ens han deixat tambassos.
Bona mà, abans parlàvem de talent. De talent en té molta gent i en molts àmbits. Magnus Carlsen! Ai, no m'he equivocat! Carlsen! I tu saps dels cacs. Però Eddie Van Halen no era humà. Venia de Mart o de Saturn, el que vulguem escollir. Però és que és impossible replicar Eruption, la màxima representació d'un solo de guitarra. Escolteu això.
No són una banda de rock normal, evidentment. Ho demostra l'ús de tècniques extravagants com el tapping o l'ús de sintetitzadors en cançons com Jump.
Fins demà!
Una cançó que segur que heu escoltat en videojocs, pel·lícules, sèries o anuncis o camps de futbol... Serveix per tot i és que Jam és una gran cançó. Com a curiositat, el pressupost pel videoclip va ser de només 600 dòlars i la major part la van gastar en cervesa. Toma ja. A veure, sí, que t'enregues com una persiana. Hem d'anar acabant que aquestes tanètuques ja no ens caben. D'acord, d'acord, però abans You Really Got Me, la versió del tema dels Kings.
Y ahora sí, pasemos a las acciones.
Bona tarda, nois. Amb ganes del cap de setmana? Sí, sí, moltes. Jo el desitjo fort, però abans hem de fer la nostra secció, la part més fosca del programa. L'assassí d'avui és conegut com l'assassí del tauler d'escacs, tot i que el seu nom real és Alexander Pichuskin, un nom que va terriir tota Rússia.
El seu historial de sang va començar l'any 1992, quan només tenia 18 anys. Va matar un company de feina perquè simplement es va negar a ser el seu còmplice. A partir d'aquí va començar una cadena de crims imparable, una autèntica casera humana. El més fort és que la policia no va aconseguir relacionats assassinats fins a l'any 2001. I tot i així encara no tenien ni idea de qui s'amagava darrere d'aquelles morts.
El seu modus operandi era senzill però cruel. Es guanyava la confiança de les seves víctimes, moltes vegades bevent amb elles, per després matar-les a traïció. Però un dia l'Alexander va cometre un error. Va deixar un fil sol.
Va quedar amb una dona fent-li creure que volia una cita, però ella no se'n refiava del tot. Va deixar una nota a casa amb les dades de l'Alexander. Ho va fer per avisar el seu fill d'on era, i gràcies a aquell paper la policia el va poder caçar. Quan el van anar a buscar no va posar cap resistència. És més, va confessar tots els seus crims des del primer minut, gairebé amb orgull.
Però el que va trobar la policia a casa seva va ser Esgarrifós, un taló i destacs on anava marcant cada víctima col·locant una moneda sobre cada casella. Quantes caselles creieu que ella tenia ocupades? Ostres. No ho sé. És que ja ho he vist. Jo també. Sí, jo també. Però... Espera, ho penso, ho penso. Una pregunta, quants hi ha? Quants? 64. 64.
Jo crec que... 48. 43.
Doncs hi havia exactament 61 caselles ocupades. Tot i que la policia només va poder trobar els cossos de 49 víctimes. El seu objectiu era macabre. Volia completar les 64 caselles del tauller per batre el rècord de l'assassí més famós de Rússia, Andrei Chikatilo. El 10 de setembre de 2007 va començar el seu judici, protegit per una manparada vidre. Finalment, el 29 d'octubre del mateix any, el van condemnar a cardena perpètua.
Actualment segueix viu, tancat en una presó de màxima seguretat, complint la seva condemna. Bé, doncs fins aquí la nostra secció de crims. Ens veiem una setmana vinent i recordeu, no us refieu de ningú. Adeu!
Per què t'estimo? Bona tarda, Null. Com esteu? Expliquem-nos la vida de la vostra setmana. És que què t'explicaré? Intensa. Intensa, setmana intensa. Bueno, sí, per mi sí. Sí, sí.
Bé, nosaltres estem molt felices perquè, no sé si ho heu notat, però jo ja sento la caloreta. No ha començat ni marx i ja fa calor. Sobretot aquí, eh, perquè, madre mia. Bé, i no sé vosaltres, però a mi el sol em posa de molt bon humor. A mi també. Però tot i això, no em llibro de liar-la cada cop que obro la boca. Sí.
Però què vols dir amb això? Doncs, literalment, el que ha dit. La Juna té un do per obrir la boca i cagar-la. Sí, sí, és que de vegades el que diu no té cap ni peus. O directament no es podia dir. O és superfunable. Bueno, bueno, ja prou, no? Tampoc hi ha per tant. Home, a veure, jo recordo aquella vegada que... No, no, no, farem una cosa millor. Com que aquí tothom s'ha col·lat alguna vegada, farem un joc.
Bona idea, bona idea. Nosaltres us plantejarem una situació. I vosaltres, presentadors, la Lucía no val perquè la sap quasi tota, o sigui que... Jo callo la boca. Sí, haureu d'endevinar qui l'ha protagonitzat o qui seria més capaç de fer aquesta cagada. Està a les respostes? No. Ho heu entès? Però qui de qui? De nosaltres tres. Nosaltres hem de dir qui és més capaç de fer-ho. O qui l'ha fet, qui creieu. Vale, vale.
Comencem. Qui creieu que és més capaç d'estar parlant amb un fan d'alguna cosa i posar la pota dient una bajanada que no té res a veure? Jo. Ah, sí, d'elles. Ah, d'elles. Jo. Sí, jo ho he fet. Amb un fan de... Ah, vale, fan d'en plan, jo què sé, una Swifty. Per exemple? La Joana.
Vaya fama. Es que literalment... Vale, o sea, ahora la cosa es explicar, la anécdota ya. Venga, va. Literalment em va passar això fa dos días, ¿vale? Ha estado parant en dos días super-swifties de la clase, ¿vale? Y la Lucía diu, buah, es que yo odio la Taylor Swift. Y yo, Lucía, calla, que estas son super-swifties. Yo, bueno, digo, buah, a mí me encanta... De broma, no, pero... Buah, a mí me encanta, sobretot, la canción que diu...
No, estàs de Miley Cyrus. No, no, no, no, no, no.
Va ser molt guai aquest moment. Bé, mira, m'acabo de recordar una vegada que una de nosaltres tres va enviar un missatge al xat equivocat. Qui creieu que va ser? Uf, la Clàudia.
No. No. Hòstia, la Lucía. O la Joan un altre cop. Bueno, hem de dir que aquesta és una mica trampa, perquè jo crec que a tothom li ha passat algun cop d'enviar un missatge a un grup equivocat. Jo ho he fet mil cops. Bueno, jo no agrupa, persona per privada. Bueno, sí, vale, sí, a persones. Sí, en plan, sí. Ara mateix recordo una que no sé si és la que heu posat.
Recordo una que va ser pel vostre aniversari. Sí, el cuadro. Estan fent uns marks de fotos i vaig enviar una foto del regal al grup on estaven elles dues.
Crec que us heu equivocat. Però per qui vas posar aquesta anècdota? No, per ningú. Sí, però jo crec que la que més li pot passar serà a Joana.
Bueno, seguim. La meva situació és una mica diferent, d'acord? Qui creieu que és la més probable de perdre alguna cosa i començar a acusar a tothom que li ha robat? L'Emma? La Clàudia. Jo sé qui és el que no ho puc dir. La Clàudia? La Clàudia o... O la Emma. Efectivament, és la Emma, d'acord? Sí, sí, sí. La Emma?
Deixa el mòbil a un lloc, a la cuina. A casa no, però fora al carrer o on sigui, i llavors, com no el trobo, comença, però on m'heu deixat? Que m'han robat! I ara, ho has buscat? I diu, no. Em passa amb la classe, ara el company que tinc al costat, al primer li vaig dir, que me l'has robat, que me l'has robat! Però tu has buscat el teu estuig? Jo, doncs no, però me l'has robat. No ho sé. Que ara sigui al teu costat.
Eh, sí. Opa, que no li havia robat? Que ho tenia guardat? Bueno, una cosa que ha passat fa poc, davant d'un professor nou que es diu Esteban, deixant la típica broma de Estebanco está ocupado por un padre y un hijo, ¿quí creio que ha estat? Ostres. Ah, que no. Aquesta se va ser real. La Joan.
Es presenta un paio amb una barba així com la de Marli. I va parlant i se la va arrullant. I té aquí com un anillo ficat a la barba. I el primer que comença a dir es posa així. Per què jo me'n dic Esteban? I jo pensava, Esteban. I jo vaig dir...
Una altra situació que ens va passar va ser confondre l'edat d'una amiga. Això, què creieu que li podria passar? Confondre l'edat d'una amiga? Hòstia, això no me'n recordo.
La Claudia. No. Ah, vale. Yo no he recordado de fetación. ¿Yo tampoco? Pues la Emma. Vale, mira. ¡Ah, qué bachilla! ¿Por qué? Yo el otro día, no sé qué, estaba a fútbol, a estarme aquí. ¡Ay, Dios! Y le dije a una, bueno, ¿y cómo te va segundo de bachi? Digo, ¿pero yo? ¿Yo?
Jo pensava que no va ser un de batxillerat i va primer, encara. I se quedó... I jo porto tota la temporada dient que ja té un any més que jo. Mentira, mentira. I resulta que no. Bueno, empanades de la Emma. He de dir que no vaig ser l'única, eh? Clar que un altres també ho pensaven. Bé, i ara arriba el vostre moment, presento dos. Què vols dir amb això?
Emma, bon dia. Per què? Bueno, que si... Nosaltres estem segures, d'acord, que vosaltres també heu tingut alguna cagada d'aquestes en algun moment de la vostra vida. I és el moment per explicar-la. Cagada tipo de... de hablar? Claro, claro. Igual que aquesta. O de fer, en plan, cagada. Sí, lo que sea. De fer...
M'ha passat una avui. Però no ha de parlar, eh? Estàvem en educació física, i estàvem fent un exercici com de força, coses d'aquestes. I ha tocat que se't pugeix algú el cavallito a sobre, i... Ana, corrent. Això mai acaba bé. Jo m'he pujat...
A una amiga, jo he començat a córrer i veia que les cambes no funcionaven. He fet així, se m'ha afrontat els peus i m'he caigut cap endavant amb la hora sola i ens hem menjat el terra. I jo allà, estàs bé, perdó, perdó. I allà m'he morat de vergonya, però ja està. I després, més coses que em passin així... Aquell altre dia un senyor em va dir...
pel carrer. Perdona, ¿tiendes en Mollet para comprar chaquetes para chicos jóvenes? Bueno, pues en Mollet no hay mucha cosa, pero se semblan que vayan a comprar Mollet. No pasa res. Bueno, yo creo que las he fet totes aquí.
Jo, per exemple, l'altre dia li vaig anar a portar un got amb xocolata calenta a una noia i me'n vaig donar... No, mentira, al revés, me l'estava donant perquè jo la no havia llançat i se'm va caure, tio, se'm va caure a terra! La vaig liar perdíssima! No, a mi una cosa que em passa molt amb la Joana és que comença a parlar-me de 10.000 coses diferents...
D'un munt de temes com super ràndom i em canvia un munt de tema. I arriba un moment que la meva ment desconecta i doncs em diu... I jo, ah, claro. I diu, no, ah, claro no, que em contestis. No, una cosa, hem arribat al punt que estem a classe tranquil·les i jo li pregunto a algú i em fa... Xxt, xxt. Jo, com que xxt, em pot respondre? Tenim crisis, tenim crisis de parella, noies.
Bé, sí. Però fins aquí ha arribat la nostra secció d'avui. Ens veiem la setmana que ve, no? L'altre. Adeu. I si no, i si no, i si no m'estima a cagar la via. A cagar la via. Ronyoneres amunt, Doncho Warren, cantem aquí a la fresca. Oh!
Hola, ja tornem a ser aquí després de tant temps. Avui us portem un joc una mica diferent. Perquè no només haureu de adivinar de quina pel·lícula és la banda sonora que us posarem. També haureu de trobar el nexe d'unió entre totes. Serà com un dia normal, però entre tot, el que us expliquem, hi ha un fil conductor que ho lliga tot.
I un intrus, o sigui que quan ho trobeu al nexe d'unió també n'hauré de detectar una que no hi pinta res. Al final de la secció ens haurà de dir l'intrus i el nexe d'unió. Estigueu atents que avui teniu el triple de feina que normalment. Ara sí, crec que és hora de començar amb la primera.
Està sonant alguna cosa? Sí, sí, sí.
Jurássic Park, Jurássic Park. Correcte. Aquesta és la banda sonora de Jurássic Park. La va componer les John Williams i està dissenyada per la boca sorpresa, majestuositat i la marlavella de veure els dinosaures pel primer cop. Una curiositat és que es considera una de les peces més importants en la història del cinema perquè captura moltíssimes emocions en una mateixa melodia. Continuem la següent.
Harry Potter. Ara sí, Harry Potter.
Doncs aquesta és la banda sonora de la Harry Potter. Hedwig's Theme, el tema de Hedwig, John Williams la va compondre per les tres primeres pel·lícules. Després, jo se'n van encarregar altres compositors com Patrick Doyle o Nicholas Hooper. Inicialment, la peça es deia Hedwig's Fly, el vol de Hedwig. Però, en saber què serviria per tota la saga, Williams va decidir posar-li un nom en general. Seguim amb la tercera.
Doncs bé, aquesta és la banda sonora del Senyor de Sineix. Bueno, no m'ha adivinat, però bueno... Sí, la Cier, sí. Ah, la Cier. Sí, ho ha dit la Cier. Estic sorda, perdó. Ha tingut... Doncs bé, aquesta és la banda sonora del Senyor de Sineix. Ha tingut diversos compositors segons la pel·lícula, però aquest tema original és del Howard Shore i va guanyar les Òscars. Aquesta versió és de la Comunitat de la Ney, la primera de la trilogia. Com a curiositat, totes les lletres de la cançó estan escrites en elfic, la llengua dels els.
Continuem amb la cuarta.
Doncs és correcte. Aquest és Star Wars, una de les bandes sonores més conegudes del món i segurament la més icònica de John Williams. En realitat, el director no volia una banda sonora original. Volia fer servir música clàssica que ja conegues tothom. Però quan un amic seu li va preguntar a en John Williams el va convèncer que una partitura original quedaria molt millor i va encertar-la. L'àlbum continua sent el més benot des del 1977. Ara continuem amb l'última.
Superman! Exactament jo! Joana, Superman! Hi ha moltes versions d'aquest tema fetes per compositors famosos com Hans Zimmer l'any 2013 però l'original és d'en John Williams des del 1878
Durant molts anys es deia que no es podia fer una pel·li de Superman sense el tema de Williams perquè és el que li dona l'essència al superheroi. Sense aquesta música no faria el mateix efecte als fans. Estem arribant al final i això vol dir que us toca mullar. Heu trobat l'Inclús i el Nexo d'Unió? Sí, el senyor dels anells és l'Intrus i el Nexo d'Unió és John Williams.
Doncs és correcte. El nexe d'unió era que totes les bandes sonores eren de John Williams i l'intrus era la banda sonora dels senyors de saïns. De Howard Shore. Per què està Howard Shore? Us ha agradat el joc d'avui? Molt, molt, molt. Ha estat molt guai, eh? Ha estat molt xulo. Teniu algun tema que han pensat per la setmana vinent? Sí! Doncs...
Portem? Mira. Quant temps portem demanant la cançoneta? Jo porto no sé quant temps demanant el dia. Ara l'haig i ara l'Ari. Que em portin la de Where is my husband. I ara us dic un grup nou que he descobert durant aquesta setmana que m'agrada molt. Que es diu Ricas. R-I-K-A-S. Que m'ha encantat i m'he escoltat el disc en una setmana i m'he pres totes les cançons. Espanyol, anglès. No, són anglesos, crec. No sé d'on són. I has dit Ricas. Ricas, Ricas. Mamacitas. No, no.
Després estan violanties del grup. Però és superguai. Té molt de rotllo. Aquests, aquests. Són adamans...
No sé d'on són, però... Són alemanys d'indie pop rock... Mola, molt. Ferdinand, Sam, Chris i Sasha. Mola, molt. M'ho apunto. M'ho apunto. Sí, sí, diga que no es farà ni cal. No, sí, a veure, jo aquesta setmana volia fer el Baby World is my husband. Gràcies. Però no he pogut fer-ho pels exàmens. Oh! Jo també tenia exàmens i he fet el guió. Però jo tenia que estudiar cada dia perquè si no el Pérez em pagava. Ah, molt bé.
Doncs l'any que ve, prepara-te. No, ja. Però l'any que ve no tinc la massa de... Si no estudies cada dia, no vindres a la ràdio. Ah! Doncs mira, perquè te pongas. Si no estudies cada dia a batxillerat, suspens. Toma. Sí, sí. Bueno, crec que ja hem acabat la secció, no? I ja hem d'anar passant al final. Doncs crec que ja hem acabat per avui. Fins aquí la nostra secció. Ens veiem la setmana que ve amb més música. Adeu.
Hoy en mi ventana brilla el sol, y el corazón se pone triste contemplando la ciudad. Ah, que parlo jo. La sierra. La sierra está fanat. Ja, però jo et poso sempre a sierra. Bueno, a sierra, va. Doncs ja estem arribant al final. Lluyens, com passa el temps? Quant t'ho passes? Bé. I tant. Llucia, què ens has preparat per tancar el programa avui? Doncs mireu, avui us portava una mena de joc per denotar sobre les barrabassades que escrivim als joves d'avui dia per les xarxes o per WhatsApp.
Sí, bàsicament perquè ens fan mandra escriure les paraules senceres, tal com són. Exactament, i també hi afegirem algunes expressions angleses que corren per TikTok. Vinga, ho fem rapid, ho fem rapid, en un minut. Doncs comencem amb algunes que són molt fàcils, que són XQ o PQ. Per què? Per què? Per què? Les feu servir o no? Sí, va, molt. Doncs seguim. Després, la Q i la P.
Sí, i la X, perdó. ¿Qué? Un plan B. ¿Qué? ¿Por? ¿Y por? ¿Y por? Claro. ¿Qué? ¿Y por qué? Como son tan largas las paraulas, no podemos escribir eso. Y después, para amor, tenemos TQM, TQI, B, B. ¿Te quiero mucho? Te quiero, B, B. B, B, baby. Tío, tan costa escribir a B, B. Bueno. ¡Encora escribir a B, B! No, habría sentida que se me va a escribir!
Doncs sí. I això no ho faig servir, eh, però... Tenim X, D i LOL. LOL és l'offing of, no sé què, de leer. I després tenim dues que són molt de pro. Que són I, D, K... I don't know. I després tenim N, G, L. Això no són les preguntes anònimes? Sí, són les preguntes anònimes. Bueno, crec que... Què vol dir? No gonna lie. Jo poso accents i majúscules als missatges, però...
Jo també, però crec que nosaltres només ens queda dir-vos que ens veiem la setmana que ve al mateix lloc i a la mateixa hora. Adeu! Ràdio Mollet us ofereix a continuació les notícies en connexió amb la xarxa.
Bona tarda, són les 6, us parla Mercè Roura. La participació a les eleccions agràries se situa per sobre del 40% a les 4.
i 10.000 per a coneixement i empreses. El govern assegura que són uns comptes valents i ambiciosos i els que Catalunya necessita. Alicia Romero és la consellera d'Economia. Són els pressupostos que Catalunya necessita, uns pressupostos valents, uns pressupostos ambiciosos,
que volen donar resposta als reptes que tenim a llarg termini, però també a les necessitats més immediates de la ciutadania i per això dedicarem prop de 50.000 milions d'euros justament a posar polítiques públiques que ens permetin generar prosperitat.
I l'ATM de l'àrea de Girona ha presentat la integració tarifària dels busos interurbans on s'afegeixen les comarques de l'Alt i el Baix Empordà, el Ripollès i alguns municipis de la Selva. El sistema començarà el proper 2 de març i comprèn un total de 208 municipis dividits en 11 zones i se'n podran beneficiar unes 400.000 persones. El preu dependrà de les zones on es vulgui viatjar. Escoltem la consellera de Territori, Sílvia Paneque.
Bona nit.
L'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge presenta un programa de recerca en malalties minoritàries de població adulta. L'objectiu és accelerar el diagnòstic i millorar l'atenció que reben 4.500 pacients amb alguna de les 400 malalties rares que es tracten al campus de salut de Bellvitge. Es considera malaltia minoritària la que afecta a menys d'una persona entre 2.000. N'hi ha 7.000 de descrites i afecten tots els sistemes del cos.
I la buqueria ha sol·licitat a l'UNESCO el reconeixement com a patrimoni material de la humanitat, una distinció amb la qual pretén garantir la seva continuïtat com a mercat històric. Ho fa conjuntament amb dos mercats més, el de Sant Lorenzo a Florència i el de Michiqui a Kyoto. Els mercats són els impulsors d'una iniciativa mundial amb la qual pretenen protegir el seu valor immaterial. Tornem amb més notícies en xarxa.
Notícies en xarxa. T'agraden les sardanes? Escolta el programa Espai Sardana, presentat i dirigit per Núria Figuera i Marina Saborido.
Tots els divendres a les 6 de la tarda la sintonia de Ràdio Mollet. Reemissió dissabtes a les 10 del matí. Espai Sardana, un programa de ràdio per escoltar sardanes i estar informat de ballades i audicions que es fan arreu del territori. Cocodril Club
Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, escolta Ràdio Mollet els dilluns al vespre de 9 a 11 i els diumenges a la tarda de 5 a 7. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. A Ràdio Mollet 96.3 FM Cocodril Club, el programa rival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodril.
Barreres Fora, un programa on les persones amb diversitat funcional prenen veu amb Adimo, l'associació de discapacitat físics i sensorials de Mollet i Comarca. Barreres Fora, cada dimecres a les 5 de la tarda a Ràdio Mollet. I si vols escoltar-ho una altra vegada, t'esperem el diumenge a la 1 de la tarda.
El mal és més fàcil de fer que el bé. Amb tots nosaltres viu un dimoni esperant la seva oportunitat.
Molt bona tarda a tothom. Això és Ràdio Mollet i nosaltres som l'edat del pavo. Bona tarda, gent. Com esteu? Com porteu la setmana? Gent. Gent, gent. People! Com porteu la setmana? Jo malament per l'examana mateix, però sí. Sort que ja s'ha acabat. Ara anem a fer una encara pitjor, però a poc a poc. Bé, doncs per començar el programa d'avui us porto un fenomen de les xarxes socials que ho està petant fort. Què, els terians? Aviam, no vam bé. El primer és aquest. Esculto la cançó.
Ve, se veu què és? Quintemazo, no? Van Halen. Se veu què és, sí o no? Bueno, no l'havia escoltada mai, però... La cançó, la cançó la vaig trobar. El Yook fa molt bé, el 6-7. A ver, Yook...
I un 6-7? 6-7? No ho sé. Bueno, doncs sí, és el 6-7. És un meme que corre entre la canalla de 6 anys i adolescents de 15. I el Pere. Sí, també i el Pere. Jo, a veure, o sigui, que està molt de moda, però no li trobo gaire al Santi, la veritat. A veure, sincerament, Lucie, jo aquests dies m'he enganxat i no puc parar. Trobo que és molt útil.
No, no, si ja t'he vist a Clàia fent algun número, però en realitat, a veure, jo ho he pensat i és l'única combinació de números que sona bé, perquè 7-8 o 8-11. Però calla, si és, que és molt útil... És que no, no té sentit. Em canviaré el número de bàsquet i em posaré el 6-7.
Estava dient que és molt útil i avui us explico com fa servir el 6-7 per a qui no encara sàpiga com va. Bé, té tres utilitats clares. La primera, si veieu un 6 i un 7 junts, perquè no sigui tan avorrit, podeu fer el moviment i dies no molts. Per exemple, jo avui estava a l'examen de mates i si el resultat us dona 67, doncs us aixequeu de la cadira i crideu 6-7, 6-7. Sí, però n'ha donat, eh? No, n'ha donat res, però bé.
La segona utilitat és per fer perdre la paciència als amics o a la família. Simplement es tracta de dir la frase icònica tot el sant dia. T'estan parlant, et fan una pregunta seriosa i tu respons. 6-7, 6-7. Bé. Ocil, ocil portar el 6-7. Sí. I l'últim és l'ús educatiu. T'ajuda a prendre els números. No només hi ha el 6-7, també tenim el 1-2-3, el 4-5, però als nens petits que encara no se'l saben. Va de conya. Us poso els creadors de tota la seqüència amb els moviments inclosos.
Bueno, pues no se ha guardat bé. Pues no.
Bé, són uns nois que s'han inventat tota la seqüència de números. N'haurà, ens pot fer la demostració? 1, 2, 3, 4... No, no, 1, 2, 3... 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 14... Bé, així fins a no sé quants números. Està bé, està bé. Que ridícul. Bé, veig que tens arguments per a tot, eh?
Sí, a veure, bons arguments jo no ho diria pas així. Que sí, que sí. Va, seguim amb les coses que ens ensenyen les xarxes. Ara us posaré el hit de l'estiu, que s'ha fet viralíssim. A veure si el reconeixeu. Vinga.
Me responde lo contrario, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio, Antonio,
No, no és molt guai, és una xora. A veure, aquest senyor es diu Guillermo Duque Medina, un mestre de primària de l'Escola de Madrid. Doncs aquests dies s'ha fet virar la seva cançó per aprendre què són els antònims. Què en penseu? Creieu que és útil o només ho fan per guanyar likes? Per guanyar likes. Mira, si jo ara mateix tingué. Ai, perquè les portes obertes diran Antonio...
No, Asier, si ara tinguéssim 8 anys, jo crec que... Bueno, tu no, perquè tu amb 3 ja sabies el que era, però jo que sóc curteta, em serviria molt aquesta cançó. Segur que se'm quedava. Però una cosa, imagineu-vos ara que seguim amb el rotllo aquest del 6-7 i tal, quan li donin la nota a algú mitja de l'ESO, què li diran? No sé què, has tret un 6-7! Al llarg de la nostra classe va treure això, en un examen, i ho vam dir...
El número d'aprovats de matemàtiques a Catalunya és un 67%. I el conseller d'Educació es posa a dir... Quan el Gerard va treure aquesta nota van començar a criar això. Bueno, crec que el que hem de valorar és el temps que hi ha dedicat. Sí, i tant. Però millor passen amb les accions.
Va sortir gats ara i ara em vols més. Si et veu a la cara, sí que em vols més. Tinc una cosa clara, no s'escapa res. Fa marxar la set.
Benvinguts a la secció Tria la teva història. I a veure, de quins parlaràs avui, va? Doncs avui parlaré de l'Ariadna. Dit això, comencem. Ens situem en un diumenge normal per l'Ariadna. Bé, no gaire normal, perquè començava la seva setmana a l'exàmens de l'ESO. Ella tenia un problema, i és que havia estat malalta durant tota la setmana. És a dir, no sabia si tindria l'exàmen l'endemà. Què fas? Au, mires el clic que du, ve i preguntes a una de les teves amigues.
No es poden trigar els dos. No sé. Li preguntes a les xarxes. Preguntar, preguntar. Sí, sí.
Escriu-se a una de les teves amigues. Escolteu tots, 6-7 de bateria d'en Nahuel. Mare meva, tio. Després d'aquesta interrupció, sisplau, ojalà l'emissora fos 6-7. Després hi ha una altra meme que és endevinar el número quanta bateria et queda, eh? L'hauríem d'aprovar. El Pablo té 6-7 però al revés.
Escriu segona de les teves amigues, però després d'una hora encara no t'ha contestat i només et queda l'opció que recorda el cliquedo. Quan ho mires, el cliquedo t'adones que junts tenies l'examen de socials i que tots els altres dies també en tenies. L'Ariadna, en saber això, es va espantar molt perquè sabia que les seves notes socials depenien completament d'aquell examen.
Ella va agafar els seus apunts i va començar a estudiar. Però després de dues hores encara no entenia res. I a més a més, era la una de la matinada.
Ella estava completament desesperada perquè pensava que no hi havia manera d'aprovar aquell examen. Què fas? A, continues estudiant, B, comences a fer xuletes. Xuletes. Sincerament, quan es comença a estudiar a les 11 de la nit no hi ha gaire solució. Mentira. Bueno, bueno, bueno. Si estàs a la nit estudiant sense dormir, sí. Però no és opció. Només si l'examen és a les 8 del matí. Va, decidim fer xuletes.
Decideixes fer-te les xuletes per culpa de la desesperació. Després d'uns 30 minuts, ella ja acaba tot de les seves xuletes i se'n va a dormir a les 3 de la matina de l'esgotada. Al matí següent, quan l'Ariadna es va despertar, es va donar que s'havia quedat dormida, però per sort per ella, eren les 7 i mitja del matí i encara tenia un petit marge per preparar-se.
Ella es va vestir ràpidament i va marxar a la casa. L'Ariadna va aconseguir arribar a l'hora. Quan ja eren a la classe, el Pere, el professor de socials, va dir que treguessin els portatis, que l'examen seria un cuïcid. A l'Ariadna en saber això se li va acudir una idea. Què fas? Utilitzes les xuletes que havies preparat? Bé, utilitzes el xar GPT.
Les xuletes, perquè ara el quizis diu, t'has salit de la pàgina. I quan fas servir el botó dret, també. Ostres. Finalment, decís utilitzar les tuves xuletes. Però quan les anaves aturades a la motxila, tan oles que amb la pressa, a marxar de casa, te les havies deixat totes a l'entrada. No.
Un cop l'examen ha començat, quan el professor es despista, obres una altra pestanya i busques el xa-gb-t. Però un cop torres a entrar al quizis, apareix un missatge dient que està suspès, perquè resultava que l'aplicació detecta quan s'obres la pestanya. El professor se'n va assabentar, et va castigar amb tres tardes lliures i susponent l'assignatura immediatament. Com us ha semblat aquesta història?
Molt realista. Ha passat? No, però podria passar. Bé, jo sospito que no tothom el que diu... Ai, se m'ha sortit sense voler. Se m'ha anat al wifi. Ai. Oye, doncs, em sembla bé aquesta nova actualització del Cuisicè, no ho sabia. Ara hi ha un altre que és que pots posar-te les preguntes i repassar després. Espera, és veritat que al cliquedo passa això?
No, no. Pasa, pasa, pero... Yo conec una persona que va a fer un xa GPT y no le va a pasar res. Conozco a un sabio. Yo conozco también a un sabio que lo hizo con xa GPT y no le pasa res. Va a ser mal al matés, ¿no? Sí, sí. Sí, sí. Sí, sí. Sí, sí.
Nosaltres som el germà Bumbum i estem aquí amb un nou programa de Recordem Història. Avui us portem una història real que sembla treta d'una pel·lícula, però que va marcar la nostra ciutat per sempre, com el 6-7. El dia que ETA va posar un cotxe bomba a l'hipercord de la Meridiana, a Barcelona. Avui explicarem què va passar i com es va viure aquell dia que la gent mai oblidarà.
ETA feia anys que cometia atemptats a Espanya, dins de la seva companya violenta per la independència del País Basc. Tot va passar un 19 de juny de 1967 a Barcelona. Dic, 87. M'estic investissant amb el 67. Cap a les 4 de la tarda d'aquell dia, els membres del comando Barcelona d'ETA van aparcar un cotxe bomba al pàrquing d'Adil Hipercourt.
30 minuts després, Eta va trucar a la Guàrdia Urbana de Barcelona i el diari d'avui, dient que ningú es mogui. Al pàrquing, que ningú surti. Hem posat una bomba. Gora Eta, que en català vol dir, visca Eta.
A les 5 en punt explota el cotxe bomba. Immediatament es deslliga el caos, un incendie enorme alimentat per la benzina, fum tòxid que envaeix l'edifici i persones s'atrapen als sensors i a les escales.
Després de l'explosió, els serveis de bomber i policia van anar i van anar-hi corrents. Després d'apagar el foc i evacuar les persones que havien sobreviscut van començar la feina més dura, la recuperació de les víctimes. Aquella explosió va deixar 21 morts i 45 ferits greus.
I ara us deixem amb el testimoni d'una dona que estava treballant allà mateix aquell dia. La Dolors Closa recorda que estava sonant Mediterràneo, descerrat, quan el terra de la carnisseria es va obrir sota els seus peus. Una enorme bola de foc va sortir del cràtel provocant per l'explosió i li va cremar les mans. Ostres, que fort. Semblat d'en Junts en Dragons. No ho veu.
Bueno. No, no, si la bola da foc y que... Es que sobra el terra, man. Costinger Things. También, también. Que sale el demogorgon ahí.
No, bum, bum. Bueno, després d'allò, es van fer el judici contra ETA. Hi va haver manifestacions massives i van augmentar la pressió contra el grup terrorista. La policia va descobrir que eren els membres del Comando Barcelona i es van condemnar a molts sals de presó. Abans, a l'hipercord, jo me moria en record a les víctimes.
L'atemptat continua sent un dels capítols més tristes i més recordats del terrorisme d'ETA. I, bueno, fins aquí el programa d'avui. Què us ha semblat, presentadors?
M'ha semblat que hem d'aprendre a llegir. A part d'això, molt bé. La història ha estat guai. D'acord, doncs ens veiem la setmana vinent amb més històries, però no millors, perquè és impossible. Adéu!
Hola, bona tarda a tothom. Som nosaltres una vegada més a... Qui té raó? Avui es portem un debat bastant conegut. Un que, almenys, heu discutit alguna vegada a la vostra vida. Així és. Gossos... Contragats. Comencem. M'explotarà el servei de pensar. Així és. Sisplau, comencem. És que no es necessita l'actual i...
Primer de tot, la companyia. O sigui, els gossos són superleials i sociables, creen uns vincles molt forts amb els seus amus. En canvi, els gats són uns ossos, tots reservats i territorials. Ja, però els gossos necessiten que els passegis moltes vegades i sembla que tinguin dependència emocional, eh?
Res, res, segueix. Maralles de germans per aquí. D'altra banda, els gats són molt més independents i lliures. Fan caca i pipi a la caixa de sorra i punt. Això que deus de passejar el gos, a mi m'encanta, saps? A més, si ets una persona activa, encara millor. Els agrada molt caminar, córrer, jugar i fer activitats a l'aire lliure. Els gats, bé. A part de ser uns antisocials, no els agrada gens anar de caminada, sinó que es passen tota la tarda esgarrapant els teus mobles.
Que sí, que sí. No has parlat dels diners que se te'n van? Un exemple clar és la perruqueria. Els gats es renten sol i són molt més nets que aquests gossos. Prefereixo que no pas trobar-me una factura cada mes pel patinat del meu gos. Ja, el que tu diguis. Però has pensat a l'entrenament? Si entrenes un gos no només tindràs una mascota superintel·ligent, sinó que podries guanyar i calés. Els entrenadors de gossos esforren.
Amb aquest treball tan ocupat, el teu, o a l'escola mateixa, els gossos pateixen sols a casa quan els deixes. Molts tenen ansietat o, fins i tot, depressió per estar tan sols a casa. Això amb un gat no et passa gairebé mai. No és que siguin sossos. Són més aviat companys una mica esquerps. Presentadors i presentadores. Dona-nos la vostra opinió a això, sisplau. Sí, sí, va, voteu.
Jo no m'ho he de pensar, jo tinc un gat, jo soc Tim Gat, perquè és mil vegades millor. No, jo tinc un gos. El teu germà, quan anàvem a fer el guió, em va dir exactament, jo defensaré els gats, perquè tinc un gat. Sí. Jo soc Tim, no mascota. No! No! Eh, has de votar. És que no agraden les mascotes. Les tortugues, millor. Que vota el Pere.
Vinga, espera. Espera, vota gos. Espera, vota gos. És que visc els gossos. A qui li agraden els gats? A mi? No, no, una altra persona. No, però jo us he de dir que els gats no són antisocials. El meu gat dorm amb mi. Però a mi no. A mi me pega. Però és que li agrades tu. Perquè acaba de dir que li pega molt als gossos. El gat maltratat. No. Val, doncs guanya els gossos. Juhu! Per fi. Bueno, també m'agraden.
És que veus que els gossos són millor. Que sí, va. Bé, doncs això ha estat Quiterrao. Ens veiem la setmana vinent amb un nou debat. Adeu.
Hola, benvinguts i benvingudes a De llengua en llengua, la secció més políglota de l'edat del pavo, liderada per mi, la Txell, i per mi, l'Araijana. Avui us porteu un nou idioma superultra, mega hiperinteressant, com cada setmana. Però avui l'idioma ha sigut triat per... el Nahuel, el vostre company de la secció més explosiva del programa. Els germans, bum, bum. Bum! Així que ja sabeu, si teniu cap queixa, a nosaltres no ens digueu-nos res. L'idioma 6x7.
La frase és bastant llara, però és que la volíem posar sí o sí.
Ens anirem d'intercanvi la setmana que ve. Estic farta dels examens. Farta dels examens. Jo no vaig dir alguna cosa semblant. Estic molt cansada de fer examens. Va, què és? Doncs significa treballar com si no necessitessis els diners, estima com si mai no t'haguessin ferit, veia com si ningú no t'estigués mirant. Vaja, el que hem dit, oi, nois? Sí, igual.
Però què hi ha millor que una frase motivadora per la secció? No sé vosaltres, però a mi m'encanta. Però bé, ara que ja sabeu, què significa que teniu alguna hipòtesi de l'idioma? Ara sí o sí. Jo volia dir santscrit, però és que dubto molt que el Google Traductor tingui santscrit. Doncs jo no tinc ni idea, oi? Ara meu?
Doncs l'idioma és l'indi. Què dius? És que no t'ho volia dir perquè he dit no. Ah. Bé, doncs era fàcil avui. És que jo em fuc diner de llengües a la Índia.
La veritat és que no... La joia de la corona. Me callo, perdó. No, no passa res. La veritat és que no cal dir on es parla. Òbviament, a l'Índia. Però també es parla al Nepal, a les illes Fiji, a Sud-àfrica i en uns quants llocs més. És de la família indoeuropea i proper del sanscrit, una llengua superantiga.
El parlen una gran quantitat de persones, uns 609 milions aproximadament, cosa que la col·loca al top 3 de llengües més parlades del món, superant, per exemple, el castellà, que va just al darrere.
I té un ordre gramatical diferent al nostre. O sigui, el nostre seria subjecte, verb i objecte. Per exemple, jo menjo poma. El seu ordre, que és subjecte, objecte i verb, quedaria així. Jo poma menjo. Com el llatí. Sí, igual. Doncs aquí acaba la secció. Recordeu que cada llengua és una finestra oberta a una nova manera de veure el món. I que cada llengua que es perd és una finestra que es tanca per sempre.
Arbida!
Hola, som la Sara i l'Helena i avui es portem un nou joc a la secció A què juguem? Doncs el joc d'avui es diu Qui soc? Exacte. Sara, vols explicar-nos com es juga? És molt fàcil. Algú ha de imitar una persona que tots coneguem molt bé. La resta hem d'endevinar què és fent-li preguntes. Com ara, a quin curs vas o què t'agrada fer. I el més important, la persona que imita ha de respondre i actuar exactament com si fos el personatge.
Va, mola, mola. Fem una ronda de la prova? Vinga, aquí comença. Burra el trast. No, tu, Sara. No, tu, Sara. No se va con ningú, ara. Bueno, vale. Comenceu fent-me preguntes. Ah, vale. Sí, ja sé qui faré.
No t'ho puc dir, això. És que això no t'ho puc dir. Ets del col·le? Sí. Ets tu? No. Estàs a la ràdio? Sí. Ets profe? No. Estàs a la taula? Sí. És la Emma? No. Ets un noi? Clarament no. És una noia. Tens el cabell llarg? Sí. Molt llarg? Sí. És la Sara? Sí.
Ho recordem. La senyora sempre respon tan curt com pugui perquè no li he de parlar. Pobreta! Són veritats. Són veritats. Les verdades són la cor. Bueno, va, qui ho fa ara? Va, ho faig jo. Vinga, va, va. Estàs no sé...
és que és molt difícil pensar en una persona pensa en algú de la ràdio perquè així és més fàcil per nosaltres algú de la ràdio pots un personatge molt famós també o algú de l'escola que tothom conegui també un profe és que no sé algú altre si no ho corregut a algú a l'alaits fes-ho tu va a veure
Va. Alaït, a quin curs vas? No vaig a ningú. No vaig a cap curs. Ets profe? Ets profe. No. No? Ara, ja has acabat la ESO. Sí. Ah, vale. Però segueixes anant a un curs. Segueixes estudiant. Sí. Ah, vale. Ets una noia, no?
No. No ets una noia? No. No ets una noia? Estàs al batxillerat o a l'IFP? Batxillerat. Batxillerat. Saps a quin batxillerat està? Sí. A quin? Tecnològic. Tecnològic. És el Mario? Què? És el Mario? Bo! Ostres, però... És que jo vaig treballar amb ell, per tant sé a quin fa i tal. Hola, pues... Uf...
Que difícil, en realitat. Em deieu a mi, però el Mari és molt extrovertit i parla molt, i ell estava també... Sí, no, sí. Facto. A veure, Sier, tu ets el rei de fer imitacions, pensa una cosa. Va, Sier. Vinga. Va, vinga. Vinga, va. Vinga, va. Sí. Va, vinga, ja està. A quin curs vas? A...
A tercer de l'ESO. Ets un noi? Home! T'agrada el 6-7? Sí! 6-7! Fas bum-bum i bof? Sí! Ets el Nauel? Sí! Doncs... He fet tanta lluc, bàsicament. Doncs, nois, fins aquí el joc d'avui. Mira, avui sí que hem pogut acabar bé i amb temps.
Doncs sí, o sigui, és el primer cop que ens deixeu, o sigui, teníem temps. Ens sobre temps i tot, eh? Això s'està escrivint en lletres d'hora al llibre de l'edat del Pavó. En lletres d'hora al llibre de l'edat del Pavó. En geogliflix, perquè ens recordin. Ja sabem el truc, escrivim el guió dues setmanes abans. Bé, bé, així nosaltres, noies, ens queda dir-vos que us deixem amb les notícies.
Dos Quarts, noticias.
Salutacions dels serveis informatius i tècnics de Ràdio Mollet. El Centre Cultural Andalús celebrarà aquest cap de setmana el Dia d'Andalusia. Els actes de gaire més inter, adreçat especialment a socis i sòcies de l'entitat, tindran lloc demà dissabte al Teatre Cangumà, on hi haurà l'actuació dels quadres de ball del centre i la presentació del cartell de Setmana Santa. Ho ha explicat la presidenta de l'entitat, Txaro García.
Empezaremos un poquito antes, a las 18 horas, porque tenemos un acto muy intenso. Presentamos dos nuevos cuadros de baile, con lo cual ya pasarán a ser seis cuadros de baile de la entidad. También tenemos la presentación del cartel de la Semana Santa, también tenemos la actuación de nuestro corrociero Amigos del Rocío y, por último, la actuación especial de Guadaljarafe, que siempre ya sabéis que, como es algo más festivo, nos gusta traer un grupo de sevillana, de rumba, de que anime un poquito más el acto.
Diumetja tindrà lloc la missa rociera, la hissada de la bandera a la plaça Prat de la Riba i el passi pels carrers del centre de la ciutat fins a arribar a la plaça d'Andalusia de la bandera de 100 metres de llarga àrea. Una bandera d'Hitxaró García que ha esdevingut símbol d'identitat del centre. Actualment el Centre Cultural Andalús compta amb 400 socis i sòcies.
i dir que avui s'estrena el nou projecte discogràfic de l'artista ballassana Marta Santi. Es tracta del disc Altres Césars, amb el que la cantant ha volgut posar l'èmfasi en l'altre, en la persona en la qual ens emmireiem.
Xanti ha anat fent avançaments des de l'estiu passat d'alguns dels temes que recull aquest nou treball. Aquest és el cas de Vampiresa, Pirata i Fada Negra. Altres éssers és fruit d'un procés creatiu introspectiu a través del qual l'artista ballaçana expressa allò que sovint caiem però que tots sentim. Altres éssers ha plegat un total de vuit temes i des d'avui està disponible a totes les plataformes. Ràdio Mollet, la informació local als dos quarts.
T'agraden les sardanes? Escolta el programa Espai Sardana, presentat i dirigit per Núria Figuera i Marina Saborido. Tots els divendres a les 6 de la tarda a la sintonia de Ràdio Mollet. Reemissió dissabtes a les 10 del matí. Espai Sardana, un programa de ràdio per escoltar sardanes i estar informat de ballades i audicions que es fan arreu del territori.
Fem salut. Un programa fet amb la col·laboració dels professionals de l'Hospital de Mollet i de l'Institut Català de la Salut. Fem salut els 7 dijous a dos quarts d'una del migdia. Repetició diumenge a la mateixa hora. Fem salut. Ruta 66. Un programa de rock amb els èxits d'ahir, d'avui i de sempre.
Ruta 66, a Ràdio Mollet, el dilluns a les 11 de la nit i en redifusió diumenge a les 8 del matí. Esteu escoltant Ràdio Mollet, emissora municipal.
Doncs ja tornem després de la pausa, noies, una vegada més amb la nit de la música. De nou amb això, si era en sèrio. No, si aquest tema ja es fixa el programa, eh? A veure, noies, de tots els temes friquis, què podria escollir net triató de musical? Que, si voleu, podríem parlar d'escacs, la veritat. Bum, bum, sacrifici de dama.
No! Amb aquestes combinacions al Nahuel sembla Robert James Fisher quan el 17 d'octubre del 1956 a Manhattan va realitzar durant la partida del segle un sacrifici de cavall impressionant després de l'hipoderma defensa Grunfeld, anomenada així en honor del gran mestre Ernst Grunfeld. Bé, doncs deixem els escacs i començem el programa d'avui sobre Van Halem amb Can Stop Loving You.
L'antiga Mamoz, més coneguda com Van Halen, és una famosíssima banda californiana fundada pels mítics germans Van Halen i Mark Stone. Els germans de Nimega donen nom a la banda i no m'estranya perquè tenien un talent d'un altre planeta. Doncs la veritat és que hauré de buscar el Google Maps on cau això de Nimega, eh? Els Països Baixos, Lucía. El viatge musical de la banda és dur i llarg que membres que entren surten, nudeixen i tornen a aparèixer en escena, però que sobretot ens han deixat tambassos.
Bona mà, abans parlàvem de talent. De talent en té molta gent i en molts àmbits. Magnus Carlsen! Ai, no m'he equivocat! Carlsen! I tu saps dels cacs. Però Eddie Van Halen no era humà. Venia de Mart o de Saturn, el que vulguem escollir. Però és que és impossible replicar Eruption, la màxima representació d'un solo de guitarra. Escolteu això.
No són una banda de rock normal, evidentment. Ho demostra l'ús de tècniques extravagants com el tapping o l'ús de sintetitzadors en cançons com Jump.
Fins demà!
Una cançó que segur que heu escoltat en videojocs, pel·lícules, sèries o anuncis o camps de futbol... Serveix per tot i és que Jam és una gran cançó. Com a curiositat, el pressupost pel videoclip va ser de només 600 dòlars i la major part la van gastar en cervesa. Toma ja. A veure, sí, que t'enregues com una persiana. Hem d'anar acabant que aquestes tanètuques ja no ens caben. D'acord, d'acord, però abans You Really Got Me, la versió del tema dels Kings.
Y ahora sí, pasemos a las acciones.
Bona tarda, nois. Amb ganes del cap de setmana? Sí, sí, moltes. Jo el desitjo fort, però abans hem de fer la nostra secció, la part més fosca del programa. L'assassí d'avui és conegut com l'assassí del tauler d'escacs, tot i que el seu nom real és Alexander Pichuskin, un nom que va terriir tota Rússia.
El seu historial de sang va començar l'any 1992, quan només tenia 18 anys. Va matar un company de feina perquè simplement es va negar a ser el seu còmplice. A partir d'aquí va començar una cadena de crims imparable, una autèntica casera humana. El més fort és que la policia no va aconseguir relacionats assassinats fins a l'any 2001. I tot i així encara no tenien ni idea de qui s'amagava darrere d'aquelles morts.
El seu modus operandi era senzill però cruel. Es guanyava la confiança de les seves víctimes, moltes vegades bevent amb elles, per després matar-les a traïció. Però un dia l'Alexander va cometre un error. Va deixar un fil sol.
Va quedar amb una dona fent-li creure que volia una cita, però ella no se'n refiava del tot. Va deixar una nota a casa amb les dades de l'Alexander. Ho va fer per avisar el seu fill d'on era, i gràcies a aquell paper la policia el va poder caçar. Quan el van anar a buscar no va posar cap resistència. És més, va confessar tots els seus crims des del primer minut, gairebé amb orgull.
Però el que va trobar la policia a casa seva va ser Esgarrifós, un taló i destacs on anava marcant cada víctima col·locant una moneda sobre cada casella. Quantes caselles creieu que ella tenia ocupades? Ostres. No ho sé. És que ja ho he vist. Jo també. Sí, jo també. Però... Espera, ho penso, ho penso. Una pregunta, quants hi ha? Quants? 64. 64.
Jo crec que... 48. 43.
Doncs hi havia exactament 61 caselles ocupades. Tot i que la policia només va poder trobar els cossos de 49 víctimes. El seu objectiu era macabre. Volia completar les 64 caselles del tauller per batre el rècord de l'assassí més famós de Rússia, Andrei Chikatilo. El 10 de setembre de 2007 va començar el seu judici, protegit per una manparada vidre. Finalment, el 29 d'octubre del mateix any, el van condemnar a cardena perpètua.
Actualment segueix viu, tancat en una presó de màxima seguretat, complint la seva condemna. Bé, doncs fins aquí la nostra secció de crims. Ens veiem una setmana vinent i recordeu, no us refieu de ningú. Adeu!
Per què t'estimo? Bona tarda, Null. Com esteu? Expliquem-nos la vida de la vostra setmana. És que què t'explicaré? Intensa. Intensa, setmana intensa. Bueno, sí, per mi sí. Sí, sí.
Bé, nosaltres estem molt felices perquè, no sé si ho heu notat, però jo ja sento la caloreta. No ha començat ni marx i ja fa calor. Sobretot aquí, eh, perquè, madre mia. Bé, i no sé vosaltres, però a mi el sol em posa de molt bon humor. A mi també. Però tot i això, no em llibro de liar-la cada cop que obro la boca. Sí.
Però què vols dir amb això? Doncs, literalment, el que ha dit. La Juna té un do per obrir la boca i cagar-la. Sí, sí, és que de vegades el que diu no té cap ni peus. O directament no es podia dir. O és superfunable. Bueno, bueno, ja prou, no? Tampoc hi ha per tant. Home, a veure, jo recordo aquella vegada que... No, no, no, farem una cosa millor. Com que aquí tothom s'ha col·lat alguna vegada, farem un joc.
Bona idea, bona idea. Nosaltres us plantejarem una situació. I vosaltres, presentadors, la Lucía no val perquè la sap quasi tota, o sigui que... Jo callo la boca. Sí, haureu d'endevinar qui l'ha protagonitzat o qui seria més capaç de fer aquesta cagada. Està a les respostes? No. Ho heu entès? Però qui de qui? De nosaltres tres. Nosaltres hem de dir qui és més capaç de fer-ho. O qui l'ha fet, qui creieu. Vale, vale.
Comencem. Qui creieu que és més capaç d'estar parlant amb un fan d'alguna cosa i posar la pota dient una bajanada que no té res a veure? Jo. Ah, sí, d'elles. Ah, d'elles. Jo. Sí, jo ho he fet. Amb un fan de... Ah, vale, fan d'en plan, jo què sé, una Swifty. Per exemple? La Joana.
Vaya fama. Es que literalment... Vale, o sea, ahora la cosa es explicar, la anécdota ya. Venga, va. Literalment em va passar això fa dos días, ¿vale? Ha estado parant en dos días super-swifties de la clase, ¿vale? Y la Lucía diu, buah, es que yo odio la Taylor Swift. Y yo, Lucía, calla, que estas son super-swifties. Yo, bueno, digo, buah, a mí me encanta... De broma, no, pero... Buah, a mí me encanta, sobretot, la canción que diu...
No, estàs de Miley Cyrus. No, no, no, no, no, no.
Va ser molt guai aquest moment. Bé, mira, m'acabo de recordar una vegada que una de nosaltres tres va enviar un missatge al xat equivocat. Qui creieu que va ser? Uf, la Clàudia.
No. No. Hòstia, la Lucía. O la Joan un altre cop. Bueno, hem de dir que aquesta és una mica trampa, perquè jo crec que a tothom li ha passat algun cop d'enviar un missatge a un grup equivocat. Jo ho he fet mil cops. Bueno, jo no agrupa, persona per privada. Bueno, sí, vale, sí, a persones. Sí, en plan, sí. Ara mateix recordo una que no sé si és la que heu posat.
Recordo una que va ser pel vostre aniversari. Sí, el cuadro. Estan fent uns marks de fotos i vaig enviar una foto del regal al grup on estaven elles dues.
Crec que us heu equivocat. Però per qui vas posar aquesta anècdota? No, per ningú. Sí, però jo crec que la que més li pot passar serà a Joana.
Bueno, seguim. La meva situació és una mica diferent, d'acord? Qui creieu que és la més probable de perdre alguna cosa i començar a acusar a tothom que li ha robat? L'Emma? La Clàudia. Jo sé qui és el que no ho puc dir. La Clàudia? La Clàudia o... O la Emma. Efectivament, és la Emma, d'acord? Sí, sí, sí. La Emma?
Deixa el mòbil a un lloc, a la cuina. A casa no, però fora al carrer o on sigui, i llavors, com no el trobo, comença, però on m'heu deixat? Que m'han robat! I ara, ho has buscat? I diu, no. Em passa amb la classe, ara el company que tinc al costat, al primer li vaig dir, que me l'has robat, que me l'has robat! Però tu has buscat el teu estuig? Jo, doncs no, però me l'has robat. No ho sé. Que ara sigui al teu costat.
Eh, sí. Opa, que no li havia robat? Que ho tenia guardat? Bueno, una cosa que ha passat fa poc, davant d'un professor nou que es diu Esteban, deixant la típica broma de Estebanco está ocupado por un padre y un hijo, ¿quí creio que ha estat? Ostres. Ah, que no. Aquesta se va ser real. La Joan.
Es presenta un paio amb una barba així com la de Marli. I va parlant i se la va arrullant. I té aquí com un anillo ficat a la barba. I el primer que comença a dir es posa així. Per què jo me'n dic Esteban? I jo pensava, Esteban. I jo vaig dir...
Una altra situació que ens va passar va ser confondre l'edat d'una amiga. Això, què creieu que li podria passar? Confondre l'edat d'una amiga? Hòstia, això no me'n recordo.
La Claudia. No. Ah, vale. Yo no he recordado de fetación. ¿Yo tampoco? Pues la Emma. Vale, mira. ¡Ah, qué bachilla! ¿Por qué? Yo el otro día, no sé qué, estaba a fútbol, a estarme aquí. ¡Ay, Dios! Y le dije a una, bueno, ¿y cómo te va segundo de bachi? Digo, ¿pero yo? ¿Yo?
Jo pensava que no va ser un de batxillerat i va primer, encara. I se quedó... I jo porto tota la temporada dient que ja té un any més que jo. Mentira, mentira. I resulta que no. Bueno, empanades de la Emma. He de dir que no vaig ser l'única, eh? Clar que un altres també ho pensaven. Bé, i ara arriba el vostre moment, presento dos. Què vols dir amb això?
Emma, bon dia. Per què? Bueno, que si... Nosaltres estem segures, d'acord, que vosaltres també heu tingut alguna cagada d'aquestes en algun moment de la vostra vida. I és el moment per explicar-la. Cagada tipo de... de hablar? Claro, claro. Igual que aquesta. O de fer, en plan, cagada. Sí, lo que sea. De fer...
M'ha passat una avui. Però no ha de parlar, eh? Estàvem en educació física, i estàvem fent un exercici com de força, coses d'aquestes. I ha tocat que se't pugeix algú el cavallito a sobre, i... Ana, corrent. Això mai acaba bé. Jo m'he pujat...
A una amiga, jo he començat a córrer i veia que les cambes no funcionaven. He fet així, se m'ha afrontat els peus i m'he caigut cap endavant amb la hora sola i ens hem menjat el terra. I jo allà, estàs bé, perdó, perdó. I allà m'he morat de vergonya, però ja està. I després, més coses que em passin així... Aquell altre dia un senyor em va dir...
pel carrer. Perdona, ¿tiendes en Mollet para comprar chaquetes para chicos jóvenes? Bueno, pues en Mollet no hay mucha cosa, pero se semblan que vayan a comprar Mollet. No pasa res. Bueno, yo creo que las he fet totes aquí.
Jo, per exemple, l'altre dia li vaig anar a portar un got amb xocolata calenta a una noia i me'n vaig donar... No, mentira, al revés, me l'estava donant perquè jo la no havia llançat i se'm va caure, tio, se'm va caure a terra! La vaig liar perdíssima! No, a mi una cosa que em passa molt amb la Joana és que comença a parlar-me de 10.000 coses diferents...
D'un munt de temes com super ràndom i em canvia un munt de tema. I arriba un moment que la meva ment desconecta i doncs em diu... I jo, ah, claro. I diu, no, ah, claro no, que em contestis. No, una cosa, hem arribat al punt que estem a classe tranquil·les i jo li pregunto a algú i em fa... Xxt, xxt. Jo, com que xxt, em pot respondre? Tenim crisis, tenim crisis de parella, noies.
Bé, sí. Però fins aquí ha arribat la nostra secció d'avui. Ens veiem la setmana que ve, no? L'altre. Adeu. I si no, i si no, i si no m'estima a cagar la via. A cagar la via. Ronyoneres amunt, Doncho Warren, cantem aquí a la fresca. Oh!
Hola, ja tornem a ser aquí després de tant temps. Avui us portem un joc una mica diferent. Perquè no només haureu de adivinar de quina pel·lícula és la banda sonora que us posarem. També haureu de trobar el nexe d'unió entre totes. Serà com un dia normal, però entre tot, el que us expliquem, hi ha un fil conductor que ho lliga tot.
I un intrus, o sigui que quan ho trobeu al nexe d'unió també n'hauré de detectar una que no hi pinta res. Al final de la secció ens haurà de dir l'intrus i el nexe d'unió. Estigueu atents que avui teniu el triple de feina que normalment. Ara sí, crec que és hora de començar amb la primera.
Està sonant alguna cosa? Sí, sí, sí.
Jurássic Park, Jurássic Park. Correcte. Aquesta és la banda sonora de Jurássic Park. La va componer les John Williams i està dissenyada per la boca sorpresa, majestuositat i la marlavella de veure els dinosaures pel primer cop. Una curiositat és que es considera una de les peces més importants en la història del cinema perquè captura moltíssimes emocions en una mateixa melodia. Continuem la següent.
Harry Potter. Ara sí, Harry Potter.
Doncs aquesta és la banda sonora de la Harry Potter. Hedwig's Theme, el tema de Hedwig, John Williams la va compondre per les tres primeres pel·lícules. Després, jo se'n van encarregar altres compositors com Patrick Doyle o Nicholas Hooper. Inicialment, la peça es deia Hedwig's Fly, el vol de Hedwig. Però, en saber què serviria per tota la saga, Williams va decidir posar-li un nom en general. Seguim amb la tercera.
Doncs bé, aquesta és la banda sonora del Senyor de Sineix. Bueno, no m'ha adivinat, però bueno... Sí, la Cier, sí. Ah, la Cier. Sí, ho ha dit la Cier. Estic sorda, perdó. Ha tingut... Doncs bé, aquesta és la banda sonora del Senyor de Sineix. Ha tingut diversos compositors segons la pel·lícula, però aquest tema original és del Howard Shore i va guanyar les Òscars. Aquesta versió és de la Comunitat de la Ney, la primera de la trilogia. Com a curiositat, totes les lletres de la cançó estan escrites en elfic, la llengua dels els.
Continuem amb la cuarta.
Doncs és correcte. Aquest és Star Wars, una de les bandes sonores més conegudes del món i segurament la més icònica de John Williams. En realitat, el director no volia una banda sonora original. Volia fer servir música clàssica que ja conegues tothom. Però quan un amic seu li va preguntar a en John Williams el va convèncer que una partitura original quedaria molt millor i va encertar-la. L'àlbum continua sent el més benot des del 1977. Ara continuem amb l'última.
Superman! Exactament jo! Joana, Superman! Hi ha moltes versions d'aquest tema fetes per compositors famosos com Hans Zimmer l'any 2013 però l'original és d'en John Williams des del 1878
Durant molts anys es deia que no es podia fer una pel·li de Superman sense el tema de Williams perquè és el que li dona l'essència al superheroi. Sense aquesta música no faria el mateix efecte als fans. Estem arribant al final i això vol dir que us toca mullar. Heu trobat l'Inclús i el Nexo d'Unió? Sí, el senyor dels anells és l'Intrus i el Nexo d'Unió és John Williams.
Doncs és correcte. El nexe d'unió era que totes les bandes sonores eren de John Williams i l'intrus era la banda sonora dels senyors de saïns. De Howard Shore. Per què està Howard Shore? Us ha agradat el joc d'avui? Molt, molt, molt. Ha estat molt guai, eh? Ha estat molt xulo. Teniu algun tema que han pensat per la setmana vinent? Sí! Doncs...
Portem? Mira. Quant temps portem demanant la cançoneta? Jo porto no sé quant temps demanant el dia. Ara l'haig i ara l'Ari. Que em portin la de Where is my husband. I ara us dic un grup nou que he descobert durant aquesta setmana que m'agrada molt. Que es diu Ricas. R-I-K-A-S. Que m'ha encantat i m'he escoltat el disc en una setmana i m'he pres totes les cançons. Espanyol, anglès. No, són anglesos, crec. No sé d'on són. I has dit Ricas. Ricas, Ricas. Mamacitas. No, no.
Després estan violanties del grup. Però és superguai. Té molt de rotllo. Aquests, aquests. Són adamans...
No sé d'on són, però... Són alemanys d'indie pop rock... Mola, molt. Ferdinand, Sam, Chris i Sasha. Mola, molt. M'ho apunto. M'ho apunto. Sí, sí, diga que no es farà ni cal. No, sí, a veure, jo aquesta setmana volia fer el Baby World is my husband. Gràcies. Però no he pogut fer-ho pels exàmens. Oh! Jo també tenia exàmens i he fet el guió. Però jo tenia que estudiar cada dia perquè si no el Pérez em pagava. Ah, molt bé.
Doncs l'any que ve, prepara-te. No, ja. Però l'any que ve no tinc la massa de... Si no estudies cada dia, no vindres a la ràdio. Ah! Doncs mira, perquè te pongas. Si no estudies cada dia a batxillerat, suspens. Toma. Sí, sí. Bueno, crec que ja hem acabat la secció, no? I ja hem d'anar passant al final. Doncs crec que ja hem acabat per avui. Fins aquí la nostra secció. Ens veiem la setmana que ve amb més música. Adeu.
Hoy en mi ventana brilla el sol, y el corazón se pone triste contemplando la ciudad. Ah, que parlo jo. La sierra. La sierra está fanat. Ja, però jo et poso sempre a sierra. Bueno, a sierra, va. Doncs ja estem arribant al final. Lluyens, com passa el temps? Quant t'ho passes? Bé. I tant. Llucia, què ens has preparat per tancar el programa avui? Doncs mireu, avui us portava una mena de joc per denotar sobre les barrabassades que escrivim als joves d'avui dia per les xarxes o per WhatsApp.
Sí, bàsicament perquè ens fan mandra escriure les paraules senceres, tal com són. Exactament, i també hi afegirem algunes expressions angleses que corren per TikTok. Vinga, ho fem rapid, ho fem rapid, en un minut. Doncs comencem amb algunes que són molt fàcils, que són XQ o PQ. Per què? Per què? Per què? Les feu servir o no? Sí, va, molt. Doncs seguim. Després, la Q i la P.
Sí, i la X, perdó. ¿Qué? Un plan B. ¿Qué? ¿Por? ¿Y por? ¿Y por? Claro. ¿Qué? ¿Y por qué? Como son tan largas las paraulas, no podemos escribir eso. Y después, para amor, tenemos TQM, TQI, B, B. ¿Te quiero mucho? Te quiero, B, B. B, B, baby. Tío, tan costa escribir a B, B. Bueno. ¡Encora escribir a B, B! No, habría sentida que se me va a escribir!
Doncs sí. I això no ho faig servir, eh, però... Tenim X, D i LOL. LOL és l'offing of, no sé què, de leer. I després tenim dues que són molt de pro. Que són I, D, K... I don't know. I després tenim N, G, L. Això no són les preguntes anònimes? Sí, són les preguntes anònimes. Bueno, crec que... Què vol dir? No gonna lie. Jo poso accents i majúscules als missatges, però...
Jo també, però crec que nosaltres només ens queda dir-vos que ens veiem la setmana que ve al mateix lloc i a la mateixa hora. Adeu! Ràdio Mollet us ofereix a continuació les notícies en connexió amb la xarxa.
Bona tarda, són les 6, us parla Mercè Roura. La participació a les eleccions agràries se situa per sobre del 40% a les 4.