receptes, consells sobre el món de la cuina i l'alimentació. Parlem de cuina. Dilluns a dos quarts d'una del migdia i redifusió dissabte a dos quarts de deu del matí. Barretes fora. Un programa on les persones amb diversitat funcional prenen veu amb Badimo, l'associació de discapacitat físics i sensorials de Mollet i Comarca.
Barreres fora, cada dimecres a les 5 de la tarda a Ràdio Mollet. I si vols escoltar-ho una altra vegada, t'esperem el diumenge a la 1 de la tarda. La ràdio, la teva ràdio. Ràdio Mollet, emissora municipal.
L'origen de la violència gasa és la ideologia racista de l'eliminació del nadiu i l'ampaper.
Molt bona tarda, això és Ràdio Mollet i nosaltres som l'edat del pavo. Jo sóc la C. Romero i això és el 96.3 FM. Senyores i senyors, bona tarda, noies. Tornem amb la nit de la música. La secció en la protagonista cada tarda és un tema diferent. Ni fricades ni flipades, només música.
Nahuel, em sembla que la partida no ha anat gaire bé, eh? Oh, ehm, ehm, ehm, ehm, ehm, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai
Què vols dir, m'he perdut? Que eren racistes? A veure, americans són i eren. Però que això s'ha de dir que Leonard Skynerd és una banda pacífica. La banda del Sweet Home a l'Alabama es caracteritza per treure cançons que són un hit total o un fracàs rotund. Jo crec que el nom és un mal començament, sincerament. Quin? Pronouns Leonard Skynerd és el nom del seu primer disc. Sentim Simple Man.
Com deia, tenen un parell de cançons increïbles com Free Bird o Sweet Home Alabama que els han permès entrar al Hall of Fame del rock o a llistes tan prestigioses com el Top 100 de Rolling Stone.
Aviam, jo no havia sentit cap altra cançó d'aquest grup. Només havia sentit aquesta, la de Sweet Home Alabama. Després no vaig tornar a sentir res més. Normal, i mira com estan, forrats. Ja veus, Joana, no sabran què fer amb els diners i tenen una vida genial per fer un parell de cançons guapes.
A veure, vida genial, la meitat va quedar traumatitzada per fer un famós accident d'avió que es va emportar a la vida del cantant líder Ronnie Van Zandt. A partir d'aquell moment, alguns membres com Alan Collins i Gary Rossington han seguit camins independents. Escoltem el projecte de Rossington Collins Band.
I ara sí hauríem d'anar tancant amb les nostres seccions mentre sentim Freebird, candidata a cançó més patriòtica després de Born in the USA o les cançons dels Beastie Boys. I tant.
Però millor jo crec que passem a les accions. Va sortir gats ara i ara em vols més. Si et veu a la cara, sé que em vols més. Tinc una cosa que ara no s'escopa res. Sé que estic això al drama. Fa marxar a les 7. Benvinguts a les accions de la teva història. I aviam, Xeris, de què ens parlaràs avui? Doncs avui us parlaré d'un dia a Irlanda amb la Xelo. Dit això, comencem.
Ens situem un dilluns al matí. La Txela, el Jotera i la Pietat s'aixequen per esmorzar i se'n van directes a l'escola, on havien quedat amb els seus alumnes per marxar cap a Dublín a les vuit i mitja. Un cop ja eren les vuit i mitja, feu el recompte de les persones i us enoneu que falten tres persones. Us enoneu que les persones que falten són de la casa del Pablo. Vosaltres havíeu de marxar ja perquè si no perdríeu el tren a Dublín. Què fas? Ah, marxeu ja? Bé, us esperem uns minuts a que arribin.
Marxa ja. Seria dolenta que marxaria, però m'esperaria. Anem a esperar una mica. Ens esperem, ens esperem. Finalment decidiu esperar uns minuts i miraculosament el Pablo amb els seus amics arriben i teniu temps d'arribar al tren. La Txelo, encara que al final haguéssim pogut arribar al tren, els hi reganya i els avisa que tindran un càstig que els afectaria l'excursió de Dublín. Un cop arribeu allà, ells et pregunten quin serà el càstig. Què fas?
Els castigues sense 15 minuts de temps lliure. Bé, ignores el càstig perquè finalment tot ha sortit bé. Els castigues? Sí, sí. Però no 15 minuts, una hora. Sense temps lliure directament. A copiar. Finalment, la Txelo, quan arribeu a Dublin, els diu que estan castigats sense 15 minuts lliures des 45 catena.
Un cop van començar a fer turisme per Dolin, el grup del Pablo estava enfadat perquè no en tenien la decisió de la Xelo. Però al mateix temps estaven planejant escapar-se sense que els professors se n'adonessin. Quan portava més de la meitat de la visita, el grup del Pablo van al lavabo i va aprofitar per escapar-se.
Després d'un temps, la Txell ho va fer recomptar per veure si estaven tots. I aleshores, la Txell es va donar que el grup del Pablo s'havia escapat. Què fas? Els vas a buscar? Ve, envies el JL i la Pietat a buscar-los. El JL i la Pietat! Sí, sí, sí. La Pietat i la JL es comencen a buscar i després una estona es troben menjant un Burger King. Però decideixen fer com si no els han vist, perquè segons ells no estan fent res.
Un cop tornen amb el grup, li diuen a la Xelo que no els han trobat. Aleshores, la Xelo es va obligar a anar-los a buscar. Un cop la Xelo se'n va a buscar-los, està una hora sense trobar-los. Fins que, en entrar a un centre comercial, els hi veu compren roba. Aleshores, els agafa i els comença a reganyar. Mentre que la Xelo es està reganyant, ells no prenen atenció i s'ho prenen com a broma, fent perdre la presència de la Xelo. Això provoca que ell els castigui sense intercanvi i compra un vol per tres persones aquella mateixa nit perquè tornin a Catalunya.
Ara, una història una mica dràstica, no? Sí. D'acord, vinga. Però guai, guai. Però bastant. A casa. Bé, doncs fins aquí aquesta secció i el retró en la setmana que ve. Adeu!
Benvinguts a una nova entrega de Recordem Història. Avui venim forts perquè la setmana que ve tenim miniolimpiades a l'escola que fa superil·lusió, tio.
Pablo, què t'ha passat a la veu? Se t'ha menjat un os. Se t'ha menjat un os. I hem de posar-nos en el mood correcte. Avui parlarem dels Jocs Olímpics. Hi ha pressa a llegir, tio. Exacte. I per començar, una mica de cultura general. Que no fa mal, no? A mi sí. No, això és la diabetes. Bueno...
Bona nit! Bona nit! Bona nit! Bona nit! Bona nit! Bona nit! Bona nit! Bona nit! Bona nit! Bona nit! Bona nit! Bona nit! Bona nit! Bona nit! Bona nit! Bona nit!
Doncs mireu, els primers de l'era moderna es van fer a Atenes, Grècia. L'abril de 1896. L'escenari, l'estadi Panetinaico. Repeteix amb mi. Panetinaico. Panetinaico.
Tu saps molt d'això, de l'antiga Grècia, no? Molt. Però atenció a la dada, que aquí flipareu. Hi van participar 14 països i 241 atletes. I tots, absolutament tots, eren nois. Ni una sola noia.
És que el Tito Pierre, el francès, era una mica de l'antiga escola, per dir-ho suau, per no dir que era un masclit de collons. Deia que els jocs eren una exaltació de la virilitat masculina. Segons ells, les dones només havien de servir per posar les corones de flors i aplaudir.
Això és irònic. Sí, clar. Segur que sí. Sort que la cosa ha canviat, perquè si no... Bueno, bueno, bueno, no passa res. A les miniolimpiades de l'escola només correríem nosaltres dos i s'avorriríem tot. Sí. O tu, Pablo, què correries? Darrere, un croissant, sí.
Seguim amb el top de les olimpiades més mítiques de la història. Apunteu. Barcelona 92, els millors de la història. Què hem de dir nosaltres? I no ho diem nosaltres, ho diu tothom. Van canviar la ciutat de dalt a baix. El Covid. Berri 1936. Superpolemis, perquè ho vam fer a l'Alemanya nazi.
Hi. Hi. Roma, 1960. Els primers que es van veure per la tele, de veritat, i abans que es veien de mentir, amb anuncis i tot el xous. I Tokio, 1964, on els japonesos van ensenyar al món que el futur i la tecnologia eren cosa seva.
Mi hao. Mi hao. Mi hao xinès. Tio, xinès, japonès, el mateix. Hi ha un senyor a la porta amb els ulls rasgats, amb una katana. Això és del gat, que s'ha menjat. Va, tira. I si parlem d'aixes agendes, hem de parlar de Michael Phelps, que a Rio 2016... 2016... 2016. Ho ha dit bé, però m'ha dalt un curto circuit, com el Pablo. Va demostrar que té...
Més de peix que de persona, guanyant l'or en estil papallona. I el meu ídol, Usain Bolt, el Ryan McQueen en persona. Típicament els altres pateixen i es fa la foto abans d'arribar a la meta. Ja us dic ara, l'any 2028 em veureu a les Olimpiades. Prepareu-vos. Llançament de punts de català.
Sí, segur, segur. De Budell, sí, de Budell. No, breakdancing. Qual tothom. I jo, per favor, ja seré més blanc que en Casper. De tant, de tant... Tancar-me a l'estudi de ràdio. Vaja, tio. Vaja. Fa molta calor aquí. Sempre fes alguna cosa. M'estic fonent. Soc un gelat d'en Socrat. Us ha envolti onze medalles d'or mundials i un palmarès que fa por. El millor de la història.
Bueno, doncs, ui, perquè diuen que Noah Lines vol carregar-se el jallot de Volt. Té bronze olímpic i sis títols mundials. L'home va fort, eh? Sí, sí, sí, medalla, sí, però si jo tingués els diners d'aquests cracs, me'ls gastaria tots al casino. Uau. Broma, poma. Mare, no em renyis. Sí, clar, broma, mare. Mare. Quina edat té, en Pablo? En Pablo? Tu, quina edat té? Se la menja d'un os. Uh, bueno, bueno.
Bé, família, ho deixem aquí i tornem. Família, som una família, tercera família, no? Home, que ha parlat de la mare, i clar. Clar, la família, mare, pare... S'ha emocionat. La mare del Pere. M'emociono, tio. No ploris. Tornem la setmana, vinem, amb més història, però no millor, perquè és impossible. Però llegirem pitjor. També.
Molt bona tarda a tothom. Som-hi! Som nosaltres, una vegada més. Qui té raó? Bé, el lloc no ha pogut venir per uns assumptes personals que havia de fer, però no ens hem quedat penjats. És anar al lavabo? Sí. No, no. Jo sé que ara, pel viatge a fi d'aquest d'intercanvi, molta gent no anava al lavabo amb totes les esmanes. No. Està un partit, està un partit. Espero que no sigui el cas. Tenim com a substituta a l'Ari. Hola, Ari. Hola. Hola.
Doncs, aquesta setmana portem el debat que us rebenta el cap cada vegada que tornem de vacances. Què és millor, el poble o la ciutat? Comencem en 3, 2, 1. A veure, Meri, siguem seriosos. La ciutat té un avantatge claríssim. Feina?
I futur, a la ciutat no estàs limitat a quatre carrers, tens totes les universitats i les millors d'oportunitats a un cop de metro. El poble és molt bonic per anar a menjar calçots, però per viure i t'hi surten fongs. Escolta, i la salut què? La contaminació de la ciutat us té el cervell triturat. Aire podrit, soroll de trànsit a les 3 de la matinada, fàbriques, milions de persones empenyent... És horrible! Al camp respires de veritat i sense els ocells, no el claxon d'un bus emprenyat.
Molt d'aire pur, sí, però quan et talles un dit o tens una urgència, què fas? Al poble és un miracle trobar una farmacia oberta o un metge que no estigui a 50 quilòmetres. A la ciutat ho tens tot a la cantonada, hospitals, escoles, de tot. Sí, tot a preu d'or. Al camp pots viure en una casa com cal, sense haver de vendre un rinyó per pagar el lloguer.
A la ciutat vius en un zulo de 20 metres quadrats. I a final de mes estàs menjant arròs bullit perquè no t'arribin els diners. Estalvi, Ari, estalvi. Però és que al poble t'avorreixes com un ostre. Què fas un dissabte a la tarda? Anar a veure com greixen les patates? A la ciutat tens cinemes, centres comercials, boleres, concerts... Hi ha vida. Al poble estàs aïllat del món. Sembla que visquis a la comarca dels hobbits.
Ai, ja et diu. Es diu connexió amb la natura. Què prefereixes, anar a un centre comercial ple de llums que et deixen sec o banyar-te en un riu d'aiguaneta? Els nostres avantpassats no van evolucionar per estar tancats 8 hores en un edifici gris ari. Allò d'allà fora és viure de veritat? Val, ja ens ha sentit. No ens posarem d'acord ni a cops de puny. Ara us toca a vosaltres. Qui té raó? Sí, voteu ja pel xat, que ens estem escalfant de veritat.
Pel xat? No sé què és això. Pel xat del xat JPD, que ha fet això. Bueno... Jo... Jo només volia preguntar. Aquest demà ja l'hem fet. Ah, sí? Quan? Sí, ja l'hem fet. Ah, veritat. Sí, sí, vam fer això. Ah, ja, per això, per això. Però no vam fer el campo a la ciutat. Jo dic ciutat. Jo també dic ciutat. Ah, ciutat.
Sí que han fet aquest debat perquè la laitza s'ha posat molt passada a dir, pobla, pobla, pobla, pobla. Ah, sí, perquè hacien fiestes en su pueblo. Sí, sí. Bueno, és igual. Bueno, és igual. Bueno, és igual, tío. No, no. Bueno, és igual, tú que votes.
Mmm... A veure... És que com que la de Laita es va posar tan passada la darrera vegada amb la... Va, jo voto la ciutat, jo què sé. Vale, però estem empatats. Ha guanyat la ciutat. Ha guanyat la ciutat, sí. No sou clés? No. Sou tres, només? Sou tres. Ah, ja ho ha guanyat la ciutat. Ah, sí. Ha guanyat de vamos.
Doncs, és que és de sentit comú. Si et dona un lluio a les 3 de la matinada, el poble només et pot ajudar un sanglar. Ciutat 1, poble 0. Val, val, no me restreguis més, que m'està agafant mal de cap amb tan fum de cotxe. Doncs, fins aquí el Qui té raó d'avui. Ens veiem la setmana que ve amb un nou debat per perdre l'amistat. Adeu! Si em cobren totges mans, sense diagnòstica, si estic al teu costat,
Hola, benvinguts i benvingudes a De llengua en llengua, la secció més poligluta d'Ara del Pavo, liderada per mi, la Txell. I per mi, l'Araijana. Avui es porteu un nou idioma super ultra mega hiper interessant, com que a setmana. Però avui la culpa de l'idioma escollit és de... la Valentina, una companya de la meva classe. Així que ja sabeu, si teniu alguna queixa, no ens mireu a nosaltres. Aneu a buscar-la a ella al pati. I si algú de vosaltres vol escollir l'idioma de la setmana que ve, només ens heu d'avisar. Però ara sí, som-hi!
La frase que us portem avui per escalfar motors és aquesta. Escolteu bé. Mare meva. Què, com us ha semblat? Alguna idea de què significa? Hòstia. Irlanda, que guai.
És que el G és que em sona com un S. És un nexe, alguna manera de connexió entre paraules. Irlanda és genial. Jo diré viatge és genial, va. Doncs encara que sonia conjur de Harry Potter, significa m'agrada el gelat. No m'ha saltat.
Ara, que ja sabeu el significat, quines apostes teniu? De quin idioma estem parlant? No, jo ja ho he vist, ho sento. Ja ho has vist? Sí, és que pensava que no sortiria. Ah, ho posa el guió, jo no ho he vist. Posen aquestes ratlles, però a la part darrere ho he vist. Ah, ostres, jo no ho he vist. Tu ho has vist? Jo tampoc ho he vist. Us donaré una pista. Va, va, a veure si l'inserteu. Robert Lewandowski. Espera, a veure, lights, que són les presentadores. Ja ho sabem, pol·loners. Pol·loners.
Sí, sí, és que... És més difícil. Doncs sí. Tampoc ho sabia d'on era ell. Ja, jo tampoc, estava pensant. Doncs l'idioma sí, és el polonès.
La veritat és que no fa falta dir on es parla, perquè és obvi, es parla a Polònia. I actualment el parlen entre 45 i 50 milions de persones, Déu-n'hi-do. Atenció a la dada, friquis lingüístics. Utilitza l'afavillatí, com el nostre, però té 32 lletres, o sigui, 5 més que el català. I el millor de tot és que, a banda de tenir paraules llarguíssimes, els encanta posar mil consonants juntes, per exemple, la paraula escarabat. Què es diu...
Eh, mira, txe, i jo això no ho llegeixo, que se m'entortulliga la llengua. Sisplau, tècnics, poseu la veu de Google abans de que ens moli el caixó. Crescàs. Ah, bueno, és curt. Crescàs, sí, crescàs.
Us compro un seu uoge, es sesni. El de ragú fa molt bé, però crec que és l'únic de Catalunya que saps fer. Eh, com ho fa? Diu-tec, diu-tec. Sesni. Sesni. Sesni. Sesni. Sesni.
Sembla fàcil, oi? Doncs, de les nou lletres que té aquesta paraula, vuit són consonants i només una vocal. Estan bojos aquests polonesos. Sí, sí, però, a més a banda, és una llengua que prové de la família indoeuropea. De la banda, de la branca esclava. Esclava. Però està emparentant la paraula, eh?
Branca eslava, com el rus o el croat. I la veritat és que és un miracle que encara es parli. Al segle XVIII, el seu país va ser dividit entre Rússia, Prússia i Aússia i va deixar d'existir durant més de cent anys. El problema era que als escoles de Rússia i Prússia estava prohibit parlar-ho, però ells no es van deixar silenciar i ell van començar a parlar en secret a casa seva. Resistència total!
Va sobreviure clandestinament fins que el 1918 el país va recuperar la independència. Final feliç. Doncs fins aquí la secció. Recorda que cada llengua és una finestra oberta a una nova manera de veure el món. I que cada llengua que es perd és una finestra que es tanca per sempre. Dovizénia!
Bueno, no ens anem encara, eh? No ens preocupeu. Hola, som la Sara i l'Helena i avui es portem un nou joc. Helena, no te'n recordes o què? Hem canviat la secció. És veritat, home. És veritat. No. Sí.
Nois, hem de dir-vos que ens hem quedat sense jocs i sense imaginació. Ah, vale. Quina és aquesta secció nova? Es pot saber. Serà perquè jo no me'n recordo, eh? En sèrio? Sí, sí. Em vas donar tu la idea, però bueno. Doncs ni idea. La nova secció és de On Popular Opinions. Toma ja.
Bueno, està bé. Deixeu-vos deixar remeques, nois. La un popular opinion d'aquesta setmana és les xarxes socials han fet que les amistats siguin més falses. Sí. Jo crec que sí. I per què és un popular opinion? No és un popular, no? O sigui...
És una cosa que diu tothom, no? La majoria de les joves ho neguen, per tant serien popular. Bueno, jo soc joven i no lo niego. Jo també soc joven, bueno. Estoy un poco abuela, pero... La rodilla! Sí, sí. No, eh...
Jo crec que sí que ens han fet més falsos perquè al final hi ha molta gent que ja no li importa el que fa, que només li importa el que penja o el que... Saps? Sí. A més, és molt més fàcil posar-te un nom fals, una direcció falsa, una edat falsa i dir el que vulguis. I que tot està lligat a les xarxes socials. Sí, al final les amistats o estan lligades a això o... Es limiten a això, es limiten a això.
És cert. Quines més un poble d'opiniens hi ha? Doncs... Vosaltres? Quines creieu que per vosaltres són 100% cert, però no... La gent no és popular, aquesta opinió. Que estudiant arts hi ha futur.
Estudien què? Arts i a futur. Està infravalorat, perquè molta gent pensa que estudiant alguna cosa artística, del que sigui, o sigui, englobo tot, no... saps? O sigui, pensen que no hi ha futur. Sí, que si vas al batxillerat artístic no tindràs futur o serà més complicat. Sí, sí, sí. Aleix, què vols? Que estudiar una llengua morta és perdre el temps. Estudiar llatí o declinacions del llatís...
Una pregunta, voldria dir que dintre de totes les llengües mortes el llatí és la menys morta. Per tant, llatí és un mal exemple. Digues grec o que és de la segona més parlada, però digues una llengua que estigui ben morta. Esperanto. Perdoneu-me, però jo soc aficionat a l'esperanto. L'esperanto és una llengua viva. Ah, vale. Però buscaré ara, per exemple, llengües mortes
que no siguin el llatí. I veureu... Va de cert, tampoc el que fiquis així. No, però... Parlar un idioma no està mort. És una persona... Segueix viu? No, no em refereixo que... Dic que sí. Llatí grec clàssic, però, per exemple, egipciàntic és un idioma. Si estudies egipciàntic, això seria... Però, per exemple, el llatí el parla moltíssima gent. Hi ha gent que el parla, de fet.
Jo m'agradaria molt, però soc una negada per les llengües. De veritat, no puc. O sànscrit. El sànscrit també es parla i... Sembla una tipografia del sànscrit. Doncs...
Hi ha moltes que són poc conegudes. O sigui, que aquesta secció us agrada o provem una altra cosa? Sí. Però heu de portar coses que tinguin tema. Perquè si no ens quedarem així en blanc i llavors no sabrem què dir. Aquesta secció no sabíem què fer perquè era molt... Què fem com a primer programa i l'hem posat una... Poc coneguda. Crec que és temps que aneu dient. Sí, sí.
Bé, doncs hem acabat amb la popular opinions. Bé, doncs a nosaltres ens queda dir-vos que ara sí us deixem amb les notícies.
Salutacions, són dos quarts, us parla Carla Ramos. Aquest diumenge 15 de març es comemora el Dia Mundial del Consumidor. Enguany des de la Diputació de Barcelona s'ha impulsat una campanya que posa l'accent en el dret d'expressar-se en català. Ho ha explicat als micròfons de Ràdio Moller la tècnica de consum de la Diputació, Laura Bonet. Al final, nosaltres, en les nostres relacions de consum, tenim dret a ser atesos en català.
I què significa això? Que tant oralment com per escrit, quan comprem un producte o contractem un servei, ja siguin ratolació fixa, llistats de preus, pressupostos, factures i contractes d'adhesió, podem exigir que ens atinguin en català.
Amb aquesta campanya, la Diputació vol posar-hi fre al descens progressiu de l'ús social del català. Fa 20 anys, la català era de llengua habitual del 46% de la població i ara la tendència s'ha invertit i el percentatge de persones que fan servir el català com a primera llengua s'ha reduït en gairebé 14 punts percentuals. I també us informem que la Unitat Mòbil de la Policia Nacional ha registrat 1.351 reserves
de cita prèvia per fer el DNI o el passaport des de l'entrada en funcionament d'aquest servei ara fa un any. L'objectiu és facilitar aquests tràmits a la ciutadania sense necessitat de desplaçar-se fora de la ciutat. La unitat mòbil de la Policia Nacional s'instal·la els dimarts i dijous de 9 a 1 del migdia davant de les apetències a la Policia Municipal.
Actualment, mentre durin les hores de la comissaria, la furgoneta s'instal·la davant de l'Ajuntament. Es tracta d'una furgoneta equipada amb els aparells i personal necessari per tramitar el DNI o passaport en qüestió de 10 minuts. Això és tot. Més informació de Caire Local d'aquí una hora.
T'agraden les sardanes? Escolta el programa Espai Sardana, presentat i dirigit per Núria Figuera i Marina Saborido. Tots els divendres a les 6 de la tarda, la sintonia de Ràdio Mollet. Reemissió dissabtes a les 10 del matí. Espai Sardana, un programa de ràdio per escoltar sardanes i estar informat de ballades i audicions que es fan arreu del territori.
Hola, sóc l'Albert Puig i us he de dir que sóc un fidel oient i seguidor del programa Camps de Cotó de l'Andreu Fàbregas i us recomano que vosaltres també ho sigueu. I a l'igual que l'Albert, jo t'espero aquí a Ràdio Mollet i quan tots els dijous de 10 a 12 de la nit.
Fem salut. Un programa fet amb la col·laboració dels professionals de l'Hospital de Mollet i de l'Institut Català de la Salut. Fem salut els 7 dijous a dos quarts d'una del migdia. Repetició diumenge a la mateixa hora. Fem salut.
Esteu escoltant Ràdio Mollet, emissora municipal.
Bona tarda, ja tornem a ser aquí amb l'edat del pavo. Doncs sí, és cert. A veure, Joan, a què ens portes avui? Prepareu-vos perquè se m'ha il·luminat la bombeta durant aquests dies.
Bé, recordeu que fa dues setmanes vam parlar de les tendències de les xarxes, oi? Sí, avui ens portes més. Doncs no, avui ens presento unes noves xarxes socials, que són una mica més estranyes. Però per passar-ho millor, jo us diré el nom i vosaltres haurem de devinar per a què serveix l'aplicació. Això exacte, no mireu, no mireu. Ah, bé, bé, bé.
He posat una cançó una mica ridícula per commemorar. Si la voleu escoltar, és un tio tocant la flauta al Titanic. Ah. Preciós, preciós. I és ridícula. La primera es diu Hatebook. Què creia? És un Facebook on només es critica.
Bé, doncs i tal com són. És una xarxa social dissenyada específicament per compartir odi cap a altres persones o coses. Es escriu com un espai per a negativitat, la crítica i l'odi. Bàsicament, el punt de trobada oficial de tots els trolls d'internet. Que tòxic, no? Sí, molt. Jo estaria ahir. Jo estaria ahir. Bé, la següent s'anomena Cat Moji.
Catmoji. Sí, exacte, són els emojis, però només dels gats. Doncs no, no, no. Serveix per compartir fotos i contingut de gats. És la forma que el teu gat tingui el seu propi espai d'internet. Li diuen el Facebook dels gats. Oh, que mono. De fet, al Facebook ja hi ha comptes de gats, eh? Sí, és cert. Bé, doncs aquesta és una només per gats, vale? Aquí humans no entren. Bé, només gestiona la compta i ja està. La per última s'anomena Invisible Boyfriend or Invisible Girlfriend.
Una intel·ligència artificial que et fa bé. Doncs amb aquesta aplicació pots dissenyar la teva parella ideal i simular una relació. L'app et proporciona més de 100 missatges de text, missatges de veu, notes i fins i tot regals per crear una història creïble davant dels teus pares o amics. Trist o patètic? Vosaltres què diríeu? Trist i patètic i horrible. I malalt i Epstein. Vas una mica, sí. I l'última de totes s'anomena My Free Implant.
Un plante de pecho gratis. La possibilitat de fer-te un cíborg tan tecnològic... No l'espera, no ha acabat. Pots afegir-te el que vulguis al teu cos i tenir una personalitat virtual on siguis com vulguis, però és virtual. L'objectiu de l'aplicació és buscar finançament per a operacions estètiques. Bàsicament poses el teu perfil i busques donants perquè et pagui, normalment per a augment de pit.
és segur que et paga molt i la veritat és que és totalment sense sentit si vols t'ho pagues què són semblats aquestes aplicacions? havíeu escoltat parlar? el pitjor d'internet o sigui no m'havia topat mai amb aquestes coses jo tampoc fins que ho vaig buscar vaig dir què és això crec que ja va ser hora de deixar de parlar de xarxes socials i passar a les següents seccions
Hola, nois, avui us parlarem de crim. No us parlarem de crims, sinó del nostre intercanvi a Irlanda. I durant la setmana hem gravat alguns moments que ara comentarem. Nois, pensàvem que el de la Júlia era el més fort que ens passaria avui, però resulta que no, Álvaro. Què ha passat?
Doncs que quasi perdim el vol perquè en el... No sé com se llama la cosa esta. Perquè la que ens passava els passaports era molt simpàtica i ens ha vist cara de carteristes i ens estava preguntant com vivíem, d'on érem...
Bueno, que ha tardat mig segle en passar-nos als 40 i hem anat d'anar corrents, que hem arribat a la porta d'embarc i ens ha dit la senyora, si no estiu als 40 no podeu entrar. Llavors, ens hem estat esperant als 40, quan han vingut, hem baixat unes escales que ens han portat a un autobús que ha tardat mig segle més a entrar a l'autobús i hem anat corrents a l'avió. Sí, sí, o sigui, l'últim avís, estàvem cridant i estàvem nosaltres corrents per entrar a l'avió perquè és que no entrem.
Yo siempre me gustan al avión bus. Está guapísimo yo.
Ara, però, hòstia, quin mal rotllo, no? Estaria supernerviosa. Jo també, em donaria una ansietat. Què s'anirà a l'avió sense 40 persones? No, però que estàvem tots, tipus, on entrem cap a... on s'entra cap a l'avió, però no als túnels aquests que tu entres, sinó que vam haver d'anar en autobús perquè això ja ho havien tret. I estàvem nosaltres com donant-li a la noia perquè ens passés els codis i podia entrar i deien, no, si no esteu tots no podeu. I vam haver d'esperar que el JL vingués corrents amb tots els que faltaven.
Que estrès. Pobre Txelo, José Luis y Piatat, eh? I los padres. I l'avió diem, bueno, avui tenim menys pes. Júlia, digue'ns a tots què has perdut. Doncs quasi perdo el paper dels Mossos, el DNI i el passaport, perquè me l'he deixat a un mostrador. I segur que la maleta no, perquè li ha dit al seu pare que si no també se la deixa a casa. O sigui, és que... Quasi la foto oberta. Exactament.
Aviam si un dia et deixo en el cap. Quina màquina, tio. Lo dejo fora aquí. I el més fort és que també el dia que ens anàvem ja estàvem a l'avió, tots baixant, no sé què, i em diu, la rinyonera, va haver de tornar a entrar a l'avió a agafar-la. I quan va tornar va dir, el osito de peluig va tornar a entrar. Ai, no, no, no. Vaig perdre la rinyonera en la documentació a l'avió.
El petapol, el DNI, el paper del mur... Però no, vaig tenir sort perquè estava el JL amb l'Elías dintre de l'avió perquè l'Elías havia perdut el mòbil i llavors el tenia la motxilla. Ah. Conec gent despistada, però la Júlia més, eh? Vinga, següent odio. Milena, com creus que serà la nostra família a Irlanda? Doncs jo crec que serà una família molt amigable, molt acollidora, molt... molt bonica.
Vale, després d'un dia que ja hem dormit amb ells i hem jugat i tot, explica'n una mica com és la nostra família. Doncs la nostra família està formada per el pare i la mare i dos nenes petites que es diuen Hanna i Lili, que són molt mones, són molt juganeres, són molt, molt parladores.
És veritat que a Irlanda són molt acollidors. Les famílies van ser millor. Es nota el canvi entre Londres i Irlanda. A mi em va ser millor la de Londres que la d'Irlanda.
Crec que no ets d'escolta, eh, si parles a l'aire. Que jo, la meva família de Londres va ser molt millor que la d'Irlanda. La d'Irlanda m'ho posaven al plat, anar a menjar, i, ala, a dormir. La de Londres vaig veure, inclús, al final, de Outerbanks amb ella, parlant, i dient, el xeixè, hi està, i no sé què. Bueno, hagas el poiler, no hagas el poiler. Bueno, segon odio.
Bon dia, nois. Estem a l'aeroport de Barcelona esperant per entrar l'avió. I a què no endevineu què ha passat? Doncs, com sempre, la Júlia quasi perd alguna cosa. I a què no endevineu què ha perdut? A veure, intenteu-ho.
Avui hem tingut la primera classe de l'estada i la Júlia, la Rut i jo anem als mateixos grups. Ens han fet tres grups diferents. El nostre és el millor amb la millor professora. I què hem fet, Rut?
Doncs la veritat que a mi m'estan agradant més les classes d'Irlanda, perquè a Londres era com que tot el dia estàvem fent fitxes i coses així, però a Irlanda fem coses més dinàmiques, com morals i coses així, que aprens també, però també t'ho passes bé. Molt bé, molt guai, no? Va ser molt guai. Llavors, en conclusió, com concluiríeu aquests dies?
A mi m'han agradat molt. Sí, sí. Són molt intensos en general, però bé, bé. Bé, doncs passem a la següent secció. No sé explicar-ho, serà perquè t'estimo. I m'emociono i et toco el piano, piano. Abraçant ben fort, no ho dubtis i apropat. L'altra vegada serà perquè t'estimo. Jo canto el drit.
Bona tarda, presentadors. Com estiu avui? Molt bé, molt bé. Ai, divendres. Empanada, tio. Però escolta, Clàudia, i la Joana i l'Emma, on te l'has deixat? T'han fet el buit? A veure, una mica sí, però no és aquest el motiu per què no han vingut, sinó perquè avui no podíem venir al programa, així que la secció ha quedat en les meves mans. Però confio en mi que vinc forta, eh, Pere? Vinc forta. Vinga, va, confiem en tu. A veure, què ens portes avui per a l'edat del pavor?
Doncs avui la secció farà un petit gir. Ja sabeu que no tenim una secció fixa i parlem de mil coses. I avui no serà menys. Avui, no sé per què, però em veig venir una de les teves reflexions super emotives estil obra de teatre de l'alanc. Bueno, no serà tan drama. No serà tan drama, però sí que recuperem la nostra supersecció de les Pavo Conselleres. L'únic que canvia és que m'hauré d'ajudar vosaltres amb les vostres idees.
D'acord, i quin és el nostre paper en aquest xou? Primer de tot, el tema. Parlarem de les amistats tòxiques, que en aquest programa està tot sent tòxic, o sigui, hem parlat un munt de coses aquestes. Uf, tema estria. Però relació tòxica entenem aquell tracte disfuncional o falta de respecte, oi? Exacte. Falta de respecte, manipulació emocional, desigualtat... En fi, coses de les quals ningú vol saber res... Ui, què? Ningú vol saber res, però que al final tots n'acabem tenint una a la nostra vida.
Però si ja has definit el que és una relació tòxica, ja està, no? En plan, és l'acció acabada. Ara, què fem? Anem al pati? Que no, Lucía. Perquè la lliçó d'avui és aprendre a identificar-les a temps. Com sabem que algú ens està fent la vida impossible?
Ah, sí, algun dia? Jo ja ho tinc clar. Estava pensant, no t'he sentit el guió si no penses una mica. Jo ho tinc clar, la manipulació és la senyal més freqüent i la més difícil de veure que quan estàs dins. Totalment, i va lligada la culpa. Qualsevol que es faci la víctima per obtenir el que vol i et faci responsable a tu de la seva tristor, t'està fent psicologia inversa, i això, òbviament, fa mal.
I les crítiques destructives, aquelles que et diuen, escolta, t'ho dic perquè soc el teu amic i t'he de ser sincer, però vas fatal vestida. Bueno, en comptes, perquè a mi m'ha passat, però vas fatal vestida no, però, tia, tienes pelos en las piernas, o, tia, hueles mal, o... Espera, espera, todo a su tiempo. ¿Veis? Bueno, todo a su tiempo.
Vale, vale, callo, callo. Ho difessen de sinceritat, però només busquen fer-te sentir malament. A veure, la sinceritat, doncs, està molt bé i és necessària, però hi ha uns límits que es diuen empatia. Si m'estimes, doncs m'ho diràs com un poquitó amb cura, no?, per no destrozar-me mi autoestima. Exacte. Si ets sincer però penses en com superar l'altre, ja no és tòxic. Però, és cert, tu dius una altra cosa abans, no? Bueno, sí, sí. Genit, estàs deixant la vava al micro. Sí. És la paca, aquí.
Sí, jo crec que si sentiu algú que està menyspreant els vostres problemes, com el genís dormint, allà hi ha alguna cosa que no rotlla. Depèn de la intenció. De vegades necessites que una mica et tregui fer-ho a l'assumpte, però hi ha gent que ho fa per quedar per sobre. Clar, és la típica persona que si tu li dius que et fa mal el cap, ella et diu que li fa mal el cap, el braç, i que té 3 graus més de febre que tu. Sempre de patir més que ningú. I ara, nois, després d'aquest repàs, obrim-me-lo.
Vosaltres heu estat tòxics... Què? Heu estat tòxics alguna vegada sense adonar-vos-en? Jo amb el genís ara ho sento genís. Sembla que hagi vingut a Irlanda i tothom te són. Pot ser, però potser no m'he adonat. Potser sí, sense voler, perquè...
No aniré a posta a dir-li alguna cosa. Home, jo crec que des de... O sigui, algun cop quan hem estat petits, seguro que alguna borrada... Tens un moc o alguna cosa... Bueno, el moc, mira. És normal. Si és una cosa... Si és conscient... Hi ha una norma que és... Si ho pots arreglar en cinc segons... Si allò que li dius, ho pots arreglar en cinc segons... Vale, digue-li. Però si és alguna cosa que no pot arreglar-ho... No li diguis, queda tu per tu. M'agrada, m'agrada. És...
Jo segueixo una altra, que és si la persona de veritat necessita saber allò que jo sé o allò del que jo m'he donat, li dic. Si no és una cosa que sigui supernecessària per a la seva vida i és només per ficar merda, millor que no. No, no, no cal.
I si veiéssiu algú del vostre entorn patint per una missa d'així, l'ajudaríeu o passaríeu el tema? L'ajudaríeu. Òbviament que l'ajudaríeu. Sí, sempre, eh? Però com l'ajudes? Doncs dient-li que sortirà allà o, si no, que ajudar-lo a donar el pas de parlar amb aquesta persona, encara que sigui, de dir-li que a mi no m'agrada que facis això. Ataca la lights!
Jo vaig fer amb una, que estava en una... No, no, no, ajudar-la. I, tipo, li vaig dir... Li vaig dir... Tipo, li vaig dir... Mira, tia, a mi me ha passat una cosa. I li vaig explicar com la seva situació, que ja estava passant en la maquillamistat. I ella em va dir... Ostia, vaya mierda de persona. I li vaig dir... Pues és esto, meva. Que buena esa, eh? Bueno, però conmigo és diferent. Jo sí, sí. Pues és lo mateix.
Que bona és. Que ataque. Ataque gratuït. Ferran Torres. I a veure, alguna vegada us heu trobat en aquesta situació així de red flag total? Sí. Sí. Tant de gent és supercriticona. Bueno, jo tinc un altre Storytime. Ui, és Storytime. No, no, que els Storytimes de la Light són molt perillós. Va, jo, jo, jo. Que he començat abans. Bueno, eh...
No diré qui, no diré nom. Una persona, que estàvem a classe. Era estiu, feia molta calor, anàvem a primer de sol.
I llavors jo no m'havia depilat encara mai, i em diu, mira, és que jo me depilo concera, no sé què. I jo en plan, és que és mucho mejor, sàvies, en plan, tirant-me indirectes, perquè tenia 12 anys, xica, i ja està. I després comentaris de la gent que sobren. Molt tòxic. Bé, nois, doncs fins aquí aquest mini parèntesis de la secció habitual. Espero que us serveixi per fer neteja d'amics aquell cap de setmana, i ens veiem la setmana que ve. Adeu!
I si no, i si no, i si no m'estima cagar la vida. A cagar la vida. Hola, ja tornem a ser aquí i com de costum portem la nostra especialitat, el joc de dintre cançons només escoltant la intro. Però atenció, que avui prenem colmat. A partir d'ara... Preguntarem als col·laboradors de la ràdio quines són les seves cançons preferides i al final haureu d'endevinar de quin company es tracta.
Mira, he estat a punt de llegir el guió, eh? O sigui, punt és a punt. No hi ha res. Vinga, va. Apostes de qui pot ser o alguna cosa sense escoltar? Futeu-li canya, va. Va, com em sembla, la primera. A veure, aquesta dansa de la Joana ha estat la dansa delatadora, eh?
Tendria que haver hecho Poker Face. Algú està pel títol o algo? No va al Joana Valeno. Vale. Jo què sé, si no m'has escoltat tu, tu, tu, tu... No sé com es diu, ha sigut alguna idea. Sense bateria, sense bateria amb la cançó. No.
Doncs aquesta cançó és Last Train to London. Però aquesta cançó dels Likers no és la típica, és una adaptació indie-pop del clàssic de L'Electric Lake, orquestra del 1979. Jeff Lini estaria orgullós. La curiositat és que mantenen la imatge del darrer tren, com l'última oportunitat per estar amb algú, però amb un rotllo molt més atmosfèric, molt chill.
L'altre dia vaig buscar Elo des Cacs a l'ordinador i em va sortir Electric Light Orquestra. Bon grup, bon grup. Continuem, que no tenim tot el dia. Segona.
Sembla que escoltes el concert de cap d'any. Bé, de nou any. De l'orquestra, del ballet. No és música clàssica. Ah, no? Ah, doncs és de la Rosalia. No, no, no. Un trosset més llarg. El tema, el tema. Fiqueu el tema. Ui, no hi ha tema, nois. Sí, sí. Escolteu això.
Esta es la intro.
No sé com es diu aquesta cançó, però sí que l'he escoltada. A veure, digue'm el cantar almenys. Elvis o l'Elisa? Molt bé. Bé, bé, és que jefa. Doncs aquesta és Barding Locke. La va escriure Denise Lindt, però l'Elvis la va portar a l'estratosfera el 1972. Va ser el seu últim gran èxit de rock and roll pur. I el més fort és que l'Elvis estava en plena crisi per la separació amb la Plusquilla i no tenia gens de ganes de gravar coses mogudes. Sort que el van convèncer perquè és una bomba.
Anem per la tercera. Pareu l'orella. Doncs no ho sé, nois. Ho sento molt, nois. Crec que no les coneixereu, les que he ficat. Oh, què sap? Bueno, jo no sé quina és. Aquesta sí. A veure, ajuda't al públic. Dígala. Bueno, it's not the usual. It's not the usual.
És de Tom Jones, el pigre de Gales. Molt bé, sabíeu que el Tito Tom Jones gairebé no la canta? S'havia escrit per la Sandy Shaw, però quan ella va sentir la demo de Tom Jones li va dir, mira, noi, això ho has de cantar tu, perquè tu flipes massa i tenia raó. I una altra dada per fer-vos els interessats. El teclista d'aquella gravació era un tal Reginald Dwight, que poc després es va canviar el nom pel del Tom Jones. Quasi res...
Som-hi, que això no s'aturarà. Següent. Saps quina és? Ah, és Purple Rain. Ah, bon dia. Aquesta és Purple Rain, de Prince, paraules majors. Es va estrenar en directe en un club de Minneapolis el 1983. De fet, gran part de la cançó que escoltem al LISC és justament aquella actuació en viu, una mica retocada.
El millor és que Clint estava cagat per si era un plagi de Faithfully, de Jordi. Va trucar al seu teclista per demanar-li permís. Això és ser un senyor. Vinga, per una altra. Aquesta m'encanta.
Uuu... Mala bola, aquesta. Aquesta és Virtual Insighting. A Sheikai se li va acudir la idea caminant per una ciutat subterrany al Japó. Es va quedar flipat amb les llums de neó i va pensar, això sembla un furture artificial. I d'aquí el títol. I el videoclip? Brutal! No hi ha efectes digitals. En terra no es mou. El que es movia eren les parets i els mobles, mentre la càmera estava fixa. Un truqui de MacTotal.
A continuació, la penúltima. Som-hi.
Aquesta sí que sé quina és, però no sé qui la canten i com es diu aquesta cançó. Bueno, canta-la. No, no, que no. És Cry Baby. Aquí ens posem intensos. Cry Baby. Ens posem tan intensos que marxem, noies. És tan preciosa que no hem pogut ficar la meva preferida. Ja, tio. Bueno, la semana que era pasada. Bueno, ja sabem qui és, no, vale? Podem ficar la última. Sí, la Joana, sense... Va, sense dinar.
La cara de la ciutat és un poema. Fins aquí la nostra secció. Ens veiem la setmana que ve amb més música i més lleptes. Adeu!
Ai, espereu, que no trobo el final. Bueno, doncs, anem a la trama final, oi, Lucía? Doncs sí, i avui us porto un episodio de tertúlia amb la temàtica de parlem com el cul. Ai, malo. Avui, en quin àmbit es basarà el concurs? Bueno, avui el que farem és, jo us dic paraules en castellano, i m'heu de dir com es diu en català, i jo la meitat no la sabia i les he hagut de buscar. La 7 potser sí que la saps. Sí, la primera ja la sé. Bueno, vale, colín, tío, com es diu? Colada. Colada. Molt bé.
Anem amb la segona. A veure, cotxilla, amb la qual, sí, l'ha d'afaitar-se, eh? Ostres!
Afaitadora. Aquesta jo no la sabia. Nevaia? No, molta gent deia. Chilet. No, aquesta és la marca. És Fulla. Fulla. Fulla d'afaita. Fulla d'afaita. Seguim amb la yema de los dedos. Algú sap com es diu això? La llama que... No, no. Ietla? Ietla? Que comença pel principi.
La té. Com es diu la yema de huevo en català? No, no és el duell. No, és el duell dels dits. Bueno, us ho dic, és el tou dels dits. El tou! El tou, tio! Això del tou? Sí. És la yema. Jo també hagués dit això.
I la següent paraula és despecho, que aquesta... Que és despecho, no? Despecho. Despechao. Sí. La moció, la moció. El despecho. Despecho. Hostia. Despit. Despit, clar, vale. Estarà la més fàcil, tío. I per últim tenim una que el Pere a vegades diu que és chulo. Eh...
Com es diu el costó? Guai. No. Presumit. Ah, vale, pot semblar, però no, jo he trobat facenda i fan ferró. Oh, facenda. Un galifardeu. Doncs la conclusió és que nois parlem com el cul, ja està. O sigui, no sabem parlar català. Doncs sí, doncs sí.
Tota la revolució. Doncs després d'aquest petit experiment, a nosaltres només ens queda dir-vos que ens veiem la setmana que ve al mateix lloc i a la mateixa hora. Adeu.
Ràdio Mollet us ofereix a continuació les notícies en connexió amb la xarxa. Notícies en xarxa. Bona tarda, són les 6, us parla Mercè Roura, el president saltant.