Es pot dir que no hi ha països subdesenvolupats, sinó mal gestionats. Peter Ferdinand Drucker. Molt bona tarda a tothom. Això és Radi Mollet i nosaltres som l'edat del pavor. Bona tarda, noies. Com esteu? Com porteu la setmana?
Molt bé, molt bé, la veritat. Fots jo molt bé, noies? Sento dir que no. Bé, primer de tot, avisar els tècnics que, si us plau, hi ha alguna manera de pujar el volum dels auriculars? Sí, sí que es pot. No, no, exterior, exterior. És que no escolto res. Bé, doncs, fora auriculars, i probablement tots vam recarregar forces amb...
Amb el dijous, ara sí. Ui, sí, sí, dia de festa, eh, que bé. Mira, a mi tant me fa la raó. Qualsevol dia, sense vaig i és benvingut. Doncs, si us pregunteu el motiu de la festivitat, és que era Sant Vicenç, el patró de Mollet del Vallès. Ah, per això estiu així a l'església del costat del Mercat, bé, perquè ets aquest sana. Efectivament, Sant Vicenç de la Roda era ajudant del bisbe Valeri de Saragossa.
Queda la roda i no de la pilota. Quines ganes de complicar les coses. Resulta que acompanyat d'un cor, sempre dueu una roda de molí. La raó ningú la sap, però el que sí que sabem és que Sant Vicenç és molt important a la península ibèrica. Ah, sí? Doncs sí, és patron de Lisboa, Òsca, València i d'altres pobles. També se celebra a ciutats d'Itàlia, Mèxic i per gremis de professions diverses, com els vinegrers.
Com tots els sants que existeixen a la terra, va patir una mort dolorosa i humiliant amants dels romans. El van martiritzar amb múltiples tortures i quan va morir el van llençar a una fossa. Per sort, els seus corps el van protegir. Més tard, el llençarien al seu cos al riu Túria, per tarol. Però el poble, Crístia, el va salvar i el van enterrar dignament. Ah, si saps que això no serà digne, oi? El què? La manera com el tallem. Doncs ara us deixem amb les seccions.
Benvinguts i vingudes a la secció Tire la teva història. I de què ens parlaràs avui, Genís? Doncs avui us parlaré de la rejana. Dit això, comencem. Ens situem en un diumenge, però aquest diumenge no era gens tranquil per la rejana, perquè el dilluns tenia un examen molt important de mates. És a dir, es va passar tot el diumenge estudiant. El dia de l'examen, la rejana anava molt preparada, perquè s'ho sabia tot. Però el que no esperava era que, quan comença l'examen, tingués el davant i el darrere, els lians, el Pablo i el Nouel.
Quan només portaven 10 minuts de l'examen, el Nahuel li va de la reihana. Ei, psst, reihana, passa'm el teu examen, va, porfa, que si no s'expandré. Què fas? Ah, li dones l'examen? Bé, li dius que no. Li dones l'examen. No, li dius que no, no. Perquè el Nahuel, si no, te'l traurà.
Home, pobre Nahuel. Sí o no? Va, va. Quan li dones l'examen al Nahuel, comença a copiar-se tot el que has tingut temps de fer. A sobre, un cop ell ja ha acabat, en comptes de tornar-te'l, li dona el seu amí Pablo, perquè també copi tot l'examen. I quan per fer l'examen et torna tu, no tens temps de fer absolutament res i acabes amb 4 i 10 respostes fetes. És a dir, és pràcticament impossible que aprovis.
La Reihana va estar pensant durant unes hores què podia fer per aprovar. I se li van ocorrir acudir dues idees. Ah, li expliques al professor el que t'ha passat per demanar-li més temps per fer l'examen. Bé, li dius al professor que tens dislèxia per poder tenir més temps. Uau. No sé quina prefereixo. És que si li dius que li has donat l'examen perquè te'l copi, et dirà, vas-te anar a prendre pel cul. És que... Dislèxia. Sí? Sí.
Quan li dius que tens disléxia, al principi et anava a donar més temps. Però quan va mirar el teu informe, veu que és mentida. Et renya i també et diu que aquella tarda la nota estarà a la plataforma. La reihana va passar totes les classes preocupada per l'examen, però sobretot perquè li diria als seus pares. Un cop la reihana arriba a casa, als seus pares li pregunten com l'havia anat a l'examen. Què fas, els expliques la veritat o els menteixes? Ja que estem en el matí, no? Sí, ja, ja.
Espera, no, un moment. Ha tingut més temps, ha pogut fer l'examen i acabar-lo bé. No, no ha tingut més temps. No, no. Perquè ha revisat el seu expedient i ha vist que no era dislèxica.
Entonces mentiu? Sí, sí, sí. Quan els dius que t'ha anat bé, et feliciten i tu marxes a la teva habitació a refugiar-te. Unes hores després, els teus pares entren a la plataforma per veure les teves notes i s'adonen que ha suspès. I com a càstic a la Rihanna li treuen el mòbil i la seva preciosa Nintendo Switch fins que tornis a provar un examen de mate.
Què us ha semblat, aquesta història? M'ha semblat que mato el Nahuel i el Pablo i el Caterro. Irrealista perquè quin profe té l'examen corregit aquesta mateixa tarda? Bueno, a veure... A JL, en tres dies no ens ha donat l'examen de mate, si no està jugant al Clash. Exacte. O si no es juga a la Xbox. Jo veig quan es connecta. Ja no, ja no. Bé, doncs fins aquí aquesta secció i ens retorn la setmana que ve. Adeu.
Hola, com esteu, gent? Som aquí en un nou programa. Nosaltres som el Germán Bumbum i avui parlarem sobre... Com era? Sobre què, Nahuel? Pausa... Dramàtica. Pausa dramàtica. Un dels millors robatoris de la història de França. I no, no surt a la Casa de Papel. Tot passa a la ciutat de Nice, a França, l'any 1976. Allà hi havia una sucursal del banc Société Générale L'E.
Era un banc normal, tranquil, d'aquells que semblen avorrits, però ningú s'imaginava que sota terra s'estava preparant uns dels robatoris més famosos de la història. Ei, ei, ei, sabia que ahir va ser el dia mundial de la respiració?
Que divertit. El responsable del robatori era un home anomenat Albert Espagueti. Durant mesos era el seu espaguiari. Però m'ha divertit de dir espagueti. És que espagueti és millor. Espaguiari, no? Espaguiari. Espagueti. Durant mesos...
Ell i el seu grup van fer un túnel des de les clavegueres de la ciutat fins a la caixa forta del banc. Sí, com tal, però amb més estil. El grup de l'Albert Especliari treballava amb molt de compte per aconseguir el seu objectiu sense aixecar sospites ni fer soroll. Silenci absolut, ni whatsapps.
Sí, en el 1976. Sí, sobretot, sobretot. Quan finalment van arribar al banc, van aprofitar un cap de setmana llarg per dur a terme el seu pla. Perquè, clar, els dijons ningú vol sorpreses.
Pausa dramàtica. Algun ambient ahí... Ai, ai, ai. Van entrar a la caixa forta sense utilitzar armes ni exercer violència. Cosa que els va permetre moure's amb tota tranquil·litat. Més relaxat que un dimenge al sofà. Pausa dramàtica.
Un cop a dins de la caixa forta van tenir temps per menjar, descansar i obrir les caixas de seguretat sense preses. Gairebé semblava un pícnic, però amb diners. Cachín, cachín. Els lladres ens van endur molts diners i joies. I abans de marxar, Spaghetti va escriure una frase a la paret, que va fer molt de soroll. És tonto el tio, no? És que s'ha de ser tonto, s'ha de ser tonto.
Bueno, són gestos. Sí, però després d'escriure una frase a la paret que va fer molt de soroll. Bueno, Albert Spaghetti, què m'has dit? I va posar sense armes, sense violència i sense odi. Dijuns, quan el banc... Va fer molt de soroll, probablement, perquè després, quan la van veure, va ser escandalosa. No crec que fes soroll escrivint-la. Ah, d'acord. És una metàfora.
Dilluns, quan el banc va tornar a obrir, els treballadors van descobrir el que havia passat. La notícia es va escampar ràpidament i va sorprendre a tothom per la mateixa.
tan diferent com s'havia fet el robatori. Temps després, la policia va detenir Albert Pagliari, però mentre l'estava interrogant va aconseguir escapar-se'n saltant per una finestra. Literalment, me'n vaig i fins després. Uau, hi parcurs a l'extrem. Bueno, aquest robatori encara avui és recordat perquè es va fer sense violència, amb molta planificació i perquè va deixar una frase que ja forma part de la història.
Bé, i fins aquí el programa d'avui. Què us ha semblat? Bé, molt bé, m'ha agradat aquest espagueti. Aquest espagueti, sí. Bé, doncs, fins la pròxima. Adeu.
Bona tarda a tothom! Som nosaltres un altre cop a... Qui té raó? Avui es portem un debat que segur que tots i totes heu viscut alguna vegada. Sí, sí, una cosa molt nostàlgica de la pandèmia de la Covid-19. Què és millor, les classes presencials o les classes virtuals? Doncs comencem! A veure...
A veure, el primer punt és la motivació. Quan vas a l'aula et poses en moda d'aprenentatge. Bé, no sempre. No és el mateix llegir a casa amb pijama que està envoltat de companys amb el mateix objectiu. Ja, però a les classes online et pots organitzar com vulguis, posar-te horaris, gravar la classe o mirar tutorials després. Ho pots repetir tantes vegades com necessitis. Això et permet estudiar el teu ritme, cosa que presencialment a vegades és totalment impossible.
A l'Aurora hi ha més interacció constant, rialles, preguntes, comentaris... Tot això fa que l'embrantatge sigui més divertit i dinàmic. A més, els professors poden captar l'ambient i adaptar la classe, cosa que a través d'una pantalla no sol passar, perquè és molt més freda.
Estudiar des de casa permet estar còmode. Pijama, música de fons, menjar a prop... Tot això fa que moltes persones rendeixin millor i se sentin més a gust que en una taula tradicional. Ui, sí, una aula. També hi ha activitats que només es poden fer en persona. Experiments de ciències, tallers de plàstica, jocs de rola a classe... Aquestes experiències no tenen el mateix impacte online.
Les classes virtuals permeten aprendre des de qualsevol lloc del món. Et pots connectar des de casa, d'una biblioteca, de fins i tot i d'un parc. I adaptar l'estudi al teu estil de vida, això et dona molta més llibertat total i pots fer el que et faci sentir més còmode i motivat perquè estàs sempre tancat a l'aula. Bé, doncs ja heu donat tot el que sabíem nosaltres.
I ara volem que penseu vosaltres. Jo no cal ni que m'ho pensi. Presencial. Jo també, però ojalà que poguéssim jugar a jocs de rol a classe. Tu ets un estàbil i l'altre...
O calar el risc. O sigui, sincerament, les classes presencials són molt millors perquè a casa estàs tu sol, amb la pantalla. I a més, si la classe la lia més, és molt més divertit. Sí, superdivertit. A veure, depèn de com la liguin, també. A veure, com la lia la nostra classe de segon de la sèrie. Ah, ho hem tingut convidats, ja, a classe. Hem tingut convidats. Ah, l'Alesh Latre, potser. No, no ha sigut ell.
Ah, vale, vale. Doncs jo crec que és clar que ha guanyat, oi? Sí, sí. Ho veus? És que és millor a les classes presencials.
Sí, és increïble. A les 8 del matí estudien física i química com bojos. M'encanta. Va, vinga. Doncs això ha estat Qui té raó. Ens veiem la setmana vinent amb un nou debat. Adeu.
Hola, benvinguts i benvingudes a De Llengua en Llengua, la secció més poligluta de l'edat al pavo, liderada per mi, la Txell, i per mi, la Raihana. Avui us porto un nou idioma superinteressant, com cada setmana, però avui l'idioma ha estat escollit per... la Raihana, la vostra companya de la secció De Llengua en Llengua. Espera, aquesta no ets tu? Ah, sí, de veritat.
Així que, ja ho sabeu, si teniu alguna queixa, no parleu amb mi. Aneu directament a aquesta noia, que no se sap ni el seu nom. Eh, sí que mal sé. Però bé, si voleu escollir l'idioma de la setmana vinent, només ens ho heu d'avisar. Bla, bla, bla. Ningú fa cas això. Però bé, ara sí, comencem amb la secció. La frase que us portem avui és...
Pausa dramàtica. Van a posar el traductor de Google. 148 dienos vasaros at Ostogoms. 148 dienos vasaros at Ostogoms.
La primera vegada que la fresa és tan difícil de pronunciar que no la dieu vosaltres. Jo crec que deu ser alguna cosa així com rus. A mi em sembla rus. Però què creieu que significa? No sé. Jo dic que significa que si està molt cansat marxis al llit. Letó. Però que has de dir-ho què significa? Oh, què significa? Bueno...
Si estàs cansat... Eh, eh, no em robis la meva idea. Dinos basta ja. Estic fart de vosaltres. Si estàs cansat, atureu tot.
Oh, bona idea. Doncs, la frase que us portàvem avui significa 148 dies per vacances d'estiu. Molt, molt a frase. Com veieu, estem desesperades perquè arribin les vacances. I de les llargues, no com Setmana Santa. Sí, sí, ara que ja sabeu què significa, quin idioma creieu que és?
Letó. Jo havia dit rus, però no ho sé. Jo no tinc ni idea, la veritat. Doncs l'idioma és lituà. No! No! S'ha passat un poquit. El guiris de caunes. No. No. Quants quilòmetres són? 20 quilòmetres? Estan acostats. Estan acostats. No. Ah... No, no, perquè l'Ituònia... Ah, no, no. Sí, sí, sí, sí.
Que a prop, eh? Ha sigut el record de màxima aproximació, eh? Sí, sí, aproximació per quilòmetres. Ara que ja ho sabem, sabreu dir on es parla. Com era l'idioma, que m'ho veus? És que l'he fet molt bé, eh? A Lituània? No, es parla a Letònia. Però és probablement a Lituània també, eh?
Doncs, era bastant obvi que es parla Lituània. Toma, sí. Però també es parla... Ai, que era lituà, és veritat, és lituània. Jo segueixo amb el letó, és que... Però també es parla en petites comunitats, de Polònia, Bielorrusia, Latònia... Exacte, és que... El parlen unes 3 milions de persones, no gaire la veritat. Pertany a la família indoeuropea, dins del grup bàltic i compartís grup
amb el lató. A més a més es considera un dels idiomes més antics i conservadors d'Europa. Per escriure utilitzen l'alfabet llatí i per llegir és bastant fàcil. Llegeix menys menys tal com s'escriu, no com altres idiomes com l'anglès o el francès. Fa uns 150 anys aproximadament Lituània estava controlada per Rússia i els van prohibir utilitzar-lo. No es podia fer servir ni a les escoles ni imprimir llibres en aquell idioma. Tot es
Però no sembla fàcil. Perfecte. No, no és fàcil, no és fàcil. L'hem provat i depèn de quina paraula no... Sí, sí, bueno. La primera la dic jo, va. Va, va, va. T'harem de dir nosaltres a tu, eh, la paraula. Ah, bueno. Bueno, doncs diguem una i ara començo jo. Vale, vale, va. Xerameca, no? Bueno, comencem a jugar. Va, doncs qui comença?
Tu? Vinga, va. Seudònim. Seudònim. Per cert, els accents els de la treixa? No, no, no, no. Que aleshores estem tots morts. Mare meva. Seria C, E, U, U. Té una P davant, eliminada. P, T, S, E. Perdó. Tornem, Joan, tornem.
P, S, pseudònim, no? Sí. E, U, O, Máximo Bert. Y la D? Ay, me he dejado la D. D? Bueno, sí, la D. No sé por dónde voy. Ena i Ema.
I la I? I la I? Ena I, Emma, he dit. Seudónim. Bueno, yo crec que t'has deixat alguna cosa, però directe és el spelling dish. Molt bé. Va, ara dic jo una a tu. Bueno, vale. Otorrinolaringólogo. O-T-O-R... O-T-O... Otorrinolaringólogo. R-R... Estàs llena en castellà.
Otorrinolaringòleg. Laringóleg. A-O-T-O-R-R-O... M'he perdut. Jo també. R-I-N-O-L-A-R-I-N-G-O amb accent obert. L-E-I-G. Molt baixet. Un aplaudiment. Bravo!
Carquinyoli. Jo no sé ni com s'escriu això. S'escriu en C, no? Sí. Acier, t'importa si t'ho faig una mica més complicat? Ostres, vale, vinga. Te la dic en anglès, perquè sigui més complicat. Vinga, sí, què més? És fàcil, per ser en anglès és fàcil. Bloodsucker. És fàcil, és fàcil. Bloodsucker. És molt fàcil. Bloodsucker.
B-L-O-O-D-S-U-C-K-E-R. No l'avies sentit mai.
Com que no has sentit l'àlbum de l'Olivia Rodrigo? Crec que no. Ah, sí! Jo pensava que era un insult. És que Plouta més es pot escriure D-L-O-U-T. Aleshores pensava que era una altra cosa. Bueno, ha estat divertit. Sí, sí.
Que algú més prohi, no? Perquè sembla un concurs només per a mi. Ah, Carquignoli! Que jo he de dir Carquignoli. Sí, Carquignoli. És veritat, jo he de... Però ho has d'intentar, no? És fàcil. Carquignoli. C-A-R...
Però que ho falen, ho dic? I, doble L? No. No, m'he deixat la L. C, C, A, L, Q, U, I, N, Y, O, L, I. Sí! Molt bé. Aquest joc és massa difícil. No sé com se'ns ha acudit, però menys mal que no ens esteu fent jugar nosaltres.
Oximoron. Oximoron. Oximoron. No, oximoron. Sí, sí, els accents a mi no se'n donen bé. O, X, I, M, O, R, O, N. Sí. I ja sé que va l'accent a la I cap allà, però no sé. Què és accent capella? Tancat. Que és capella, sisplau. Segonda primària. Què és capella?
Jo no em sé els noms. Jo ho conegui difícil per tu. Kiwi. Q... Kiwi. A... K... I... Com es diu això en català? W doble. W doble? No! Doble B baixa. Doble B baixa. Doble B baixa. I...
Bueno, em sembla que ens hem d'anar despedint, així que ara sí, urteixem amb les notícies.
Dos quarts, notícies.
Salutacions, són dos quarts, us parla Carla Ramos. Aquest mes de gener torna al cicle de cinema cubà, que organitza anualment Mollet amb Cuba. Amb tres propostes, el cicle vol apropar al públic diferents mirades sobre la memòria, la identitat i els conflictes d'avui dia a través de tres pel·lícules. La pel·lícula que ha encet el cicle es titula La raït abans.
Fins demà! Fins demà!
pretén generar debat i consciència social a partir de les històries que ens narren a la pantalla. I en esports us informem que l'equip masculí de bàsquet del Sant Gervasi està en el seu millor moment esportiu. L'equip passa en dia de categoria a Copa Catalunya aquesta temporada i s'han posicionat com a líders de la classificació. L'última derrota va ser la setmana passada al Santa Coloma, amb l'equip visitant el Santa Coloma, amb l'equip visitant el Santa Coloma, amb l'equip visitant el Santa Coloma, amb l'equip visitant el Santa Coloma,
Aquesta setmana hem tingut un més enllaç una mica inesperat, perquè teníem el partit bastant controlat i ja vam acabar a perdre, però la temporada de Britàquia era molt, molt, molt content. Fins ara, com anava, millor de les expectatives que teníem, que eren altes, perquè sabíem que l'equip era molt complet i molt competitiu.
I la veritat és que fins ara està anant tot molt bé, però bé, només que portem la primera volta, falta tota la segona volta, sabem que això és molt llarg i veurem fins on arribem.
Els de Mollet començaven la temporada el passat mes de setembre amb l'objectiu de competir al màxim i aconseguir els millors resultats possibles. De fet, Oscar Moyano ha comentat que l'objectiu marcat era aconseguir 16 victòries en tota la temporada i ja en sumen una desena. Això és tot. Més informació de Caire Local d'aquí una hora.
Mollet, el mòbil. Vols estar al dia de l'actualitat municipal de Mollet? Afegeix el número de l'Ajuntament als teus contactes del teu mòbil. 680 843 721. I envia un missatge de WhatsApp amb la paraula alta. Aquest canal és una llista de difusió unidireccional. No permet la interacció en grup. Si vols donar-te de baixa, només hauràs d'enviar la paraula baixa.
680 843 721. L'actualitat municipal de Mollet al teu mòbil. Ajuntament de Mollet.
Cocodril Club
Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, escolta Ràdio Mollet. Els dilluns al vespre de 9 a 11 i els diumenges a la tarda de 5 a 7. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Recorda, dilluns de 21 a 23 hores, diumenges de 17 a 19. A Ràdio Mollet, 96.3 FM. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodril.
Esteu escoltant Ràdio Mollet.
Bé, ja tornem a ser aquí després de mitja part. I abans de començar la mitja part, m'agradaria dir que avui és la primera gala d'Eufòria i hi ha un sencer concursant amb dubte i un d'ells és un noi de mullet, que es diu Gerard. Llavors, si mireu l'Eufòria avui a les 10, tots a votar el Gerard que hi haurà un mullet a dins d'Eufòria i fa molta il·lusió, la veritat. Fa guai. Així que ja sabeu.
La següent és tu i jo no. Que Josep Maria Pou és de Mollet. Això sí que fa il·lusió, que Josep Maria Pou sigui de Mollet. Això sí que és bo. Bé, ara ja tornem al tema. Bé, doncs l'altre dia jo fent el guió no tenia cap idea. I buscant temes per parlar mentre em mossegava les ungles vaig pensar, un moment, tothom es mossega les ungles? No.
Em fa molta gràcia que el teu Joan va recollir si dice jo a saco. Doncs mira, les ungles, no. Però els dits, sí. Ah, joder.
Deureu pensar que això és una manera rara de fer el guió, però no això que em se'm va acudir mentre feia això. Doncs que avui us porto les manies i obsessions més raras del món. Primer us diré el nom i vosaltres haurem d'adivinar de què tracta. Així que no mireu el guió i comencem.
Jojo, Power Flow, la esencia del futuro. ¿Me entiendes? Para el salvador y el universo. Día y clavo, día y besito. Bé, la primera manía es la fagomanía. ¿Qué creíais que es? Fagomanía. Pogals porcs. Pogals porcs. Es que no sé qué es faga. Fago de fagocero. Fagots, poals fagots. Grito.
Pols fagots. Pols fagots, no. Doncs no sé què és. Bé, doncs aquesta mania és menjar cendra, pedres, cristal, cruix, paper higiénic o altres objectes que no són aliments. Sí, home. Menjar cendra. Sí, sí, sí.
Hi ha un tio que menjava... Hi ha malalties en què pots tregar tot el que puguis. I no passa res. Si tens la mania, la lies, però et vas a l'hospital i ja està. Ja està, no passa nada.
La següent s'anomena demonomania. Què creieu que significa? Home, que estan molt fàcil. Que tens poros de mogor. De magomania? De monomania. De monomania. A por als dimonis. Bé, doncs hi ha alguna cosa a veure, però aquesta mania consisteix a creure de manera ferma que estàs posseït pel dimoni i actuar com si realment fos així.
Sí. Estic posaida. Pots fer això per saltar-te a classe? No. És que estic posaida, no puc anar, el vaig-hi. La següent s'anomena dacnomania. Què creieu que és? Què? Dacnomania. Dacno. De petit o no? No sé, no. Dacnomania. Perquè no em sona cap paraula. Què faig jo i a tia grec? Què faig jo i a tia grec?
Us la dic? Sí, va. És la necessitat d'intentar mossegar-se un mateix o els altres de manera repetida? Som gossets. La Emma tenia això de pel·lita. Intentava mossegar a totes hores. Here we go. So, we did water? Yes.
Wordle del dia, en castellà i en anglès, fet. Només falta en català, ja el faré a la meva casa per la tarda. I ojito, que tres de ratx. Molt bé, canviadera, canviar de tema. Bueno, la antepenòntima és cartacoeses, un nom molt estrany. Por, aquests eixen el tarot.
Ah, pues no sé, carta B, carta A, no? Doncs no, és veure mapes i formes significatives a tot arreu. Bueno, com el tarot, que veus coses a les cartes xungues. Taques de menjar o rotícia o coses així. Doncs ja està, os adivino. Mira, jo aquí... Yoy Kusama. Veig un mapa, perdó. Yoy Kusama que veia... Ai, és cert. Ai, per això pintava els quadros aquells. No, no, no.
Bé, i l'última tata no tenia nom, així que me l'he inventat jo. Molt bé. És una mania, però no tenia nom, llavors me l'he inventat jo. I quin nom li has posat? Li he ficat canismania. Canismania, però és que tens mania. Mania a fumar cannabis.
Ah, jo anava a dir-me ni als gossos. Doncs té a veure amb els gossos. I són persones que actuen, es disfressen i duen com si fossin un animal concret, més enllà d'un simple joc ofició. Ai, jo ho he vist aquí tot. El que disfressa de gossos. Jo ho sabia.
Això sí que té un nom, eh? Però no em sortia el nom i llavors dic, bueno, pues me lo invento. Però preguntar-li al xat. Hi ha una pel·li que és Good Boy, no la del gos, que un tio pot ser una tia diu, et fan pels gossos, arriba i en lloc d'un gos té un tio disfressat de gos. Ai, ai, ai. És una pel·li supertètrica i fa molta por. Mira, ja sabeu. Que raro. Això no ho veig. Pausa demàtica. Bé, què us ha semblat aquest joc? Ha estat guai. Sí? Curiós.
Bé, així que ara sí, passem amb les seccions. Hola, nois, com esteu? Amb ganes de començar el cap de setmana? Ei, ei, ei, una veu nova aquí! A veure, em presenta, presenta't. Eh...
Hola. Hola, em dic Ariadna. Molt bé. Un aplaudiment. Bravo. I ja deixem de... Sí, no passa res. Ho fa molt bé, ho fa molt bé. Té una veu molt bonica. Nosaltres seguim amb el nostre particular tour pels personatges més foscos del segle XX. Avui parlarem d'algú molt diferent dels altres casos. Charles Manson. Un home que, tot i nòmet en primera persona, va ser un molt gran assassí.
Pausa.
Charles Manson va néixer l'any 1934. La seva infància va ser un desastre. Mare adolescent, problemes amb l'alcohol, abandonaments constants... De fet, va passar gran part de la seva infància en orfenats i reformatoris. On va aprendre una cosa, sobreviure manipulant els altres. Abans dels 30 anys, Manson ja havia enterrat i sortit de la presó diverses vegades.
Allà va començar a llegir sobre sectes, psicologia, religió i com controlar persones vulnerables. Quan surt de la presó, als anys 60, es troba amb un món perfecte per ell.
Moviment hippie, contracultura, gent jove buscant sentit a la vida. Manson s'hi cola com un fals gurú. Parla d'amor, llibertat i comunitat. A poc a poc crea la seva pròpia comunitat, la família Manson.
Principalment joves vulnerables, molts amb problemes familiars o amb les drogues. Ell decideix què mengen, què pensen i amb qui tenen relacions. Control psicològic total. No era una família, era una secta. Manson desenvolupa una teoria de l'Iran anomenada Helder Skelter. Segons ell, hi hauria una guerra racial imminent que ell havia de provocar.
Creia que, després, emergiria com a líder del nou món. Sí, sona absurd, però la seva gent s'ho creia.
L'any 1969, membres de la família Manson cometen diversos assassinats. Manson no hi participa directament, però dona les ordres. Els crits són brutals i impacten tota la societat nord-americana. Poc després, Manson és enviat a la presó estatal de Los Ángeles.
I el judici és declarat culpable i sentenciat a pena de mort. Però l'any 1972 la pena de mort és declarada inconstitucional. I la seva condemna canvia a cadena perpètua.
Després de diversos anys a la presó. I de dir que no se'm penedia de res. Va morir l'any 2017. A l'hospital, suposadament de gran. Fins aquí l'assassí d'avui. Fins la setmana vinent. Adeu. No te explicaré, no. Serà perquè t'estimo. I m'emociono. I et toco el piano, piano. Abraçant ben fort. No ho dubtis i apropat l'altra banda.
Hola, aprenentadores. Per fi, torna la vostra secció preferida. I avui, com que fa tant temps que no ens veiem, volíem parlar d'alguns temes amb vosaltres. La veritat és que la Joan i la Clàudia avui han fet un accent de filosofia. I la Lucía. És veritat, la Lucía també. Falto jo aquí. Quedenso, quedenso. Jo un de mà desaplicades, eh? Emma, no comparis. És incomparable. La Joan de Filo avui ha estat...
Una matança. Per començar, el tema tenia 40 pàgines. Un tema de 40 pàgines. I com ja us hem dit més d'una vegada, el nostre professor de filo és una mica, com dir-ho, complicadet. Per això, no està l'únic catàstrofe d'aquesta setmana. Ui, sí, odio quan plou durant tota la setmana i no puc anar a córrer. Però què estàs dient, Joana? És molt més important tots els problemes que hi ha hagut aquesta setmana amb els trens.
Sembla que a tots els trens d'Espanya els han portat un mal d'ull, vamos. Ja que hi ha hagut quatre accidents ferroviaris en cinc dies. Ferroviaris, cuidado, eh? El primer i el més greu va ser el passat diumenge 18 a Adamoz, a Córdova. Sí, un tren Dirjo, que viatjava de Màlaga a Madrid, es va descarrilar i es va xocar amb un altre tren que circulava a uns 205 o 210 quilòmetres per hora.
Després tenim l'accident de Gelida. Fa tan sols tres dies quan un tren de l'R4 va xocar contra un mur que va caure per culpa de la pluja. Un nen de tan sols 16 anys va tenir l'impuls d'ajudar la gent ferida en l'accident. Ei, no, però això quin accident és? El de Córdoba. Ah, això anava a dir, vale, vale. El de Córdoba. Bueno, ha hagut un despister. Bueno, seguim. Aquí, aquí.
Un nen de talsons, 16 anys, com he dit, va tenir l'impuls d'ajudar la gent ferida en l'accident. Així que va demanar als seus pares que el portessin al lloc del succès. D'aquesta manera va tenir el gran plaer de conèixer els reis. Ara tothom el considera com un heroi. La veritat és que només de pensar...
D'haver de passar per una situació així, se'n posa la pell de gallina. A veure, nois, si us trobéssiu a la situació que aneu passejant i de cop es escarrila un tren davant vostre, aniríeu a ajudar?
Us quedaríeu bloquejats? Trobaríeu a l'1 o 2 i esperaríeu que arribéssiu? Què faríeu, va? Uf, ni idea. És que si se't descarrila un tren davant teu, és complicat, eh? És com... És com deus ser molt xocant, saps? Jo em quedaria bloquejada 100%. Jo, a mi, m'agradaria pensar que reaccionaria de tope de ràpid i que ajudaria un montón, però jo crec que no. Jo crec que me quedaria en xoc
I em quedaria així, em van, què faig? Em posaria a plorar o alguna cosa. Demanaria ajuda. Sí, trucaria al 112. Sí, jo també. Però em faria molta pena estar a ETS sense fer el rei. I mentre veus com la gent se muere. Ja, però al final amb la nostra força de moquillos... Ja, ja, ja. Poc podem fer. No.
Ara us heu d'imaginar que esteu dins del tren i que de cop es descarrila. Però el vostre vagó no es descarrila el vostre vagó. Pregunta. Pausa dramàtica. És el vagó que va davant i el tren segueix?
O et quedes atrapat a la via? No, et quedes atrapat. Doncs esperar... O et vas a investigar. No, no. A investigar... Aquí comencem la perida d'arrones per res, eh? Esperar a que et donin informació del que ha passat per la gent del tren... Agafes el martell aquell i et rodaries i fas pa i amb totes ganes per totes... Quan els trens s'han quedat parats, el trenques...
tires la porta a baix, et baixes i vinga. Superman de repente. Però, o sigui, el tren s'ha escarrilat, el teu vagó està bé, i què fas? T'esperes allà, agafes el llibre, s'ha llegit? No. No estàs amb Spotify. Creieu que la Joana de veritat passa això i no s'aixeca i comença a invàstir? És que la Joana no es podria quedar assentada. No, exactament, jo no podria. Aniria i em posaria a plorar. Però què passa si no pots baixar perquè sota del tren hi ha un incendi?
Home, ya vos, ya vos, sí que me hace que diga, mira, que me muero yo aquí. Juanabas mío, ¿sabes? Agafas un martell. Claro, sí. Es verdad, el martell siempre lo voy a utilizar. Típico de bus. Sí, sí, sí. Siempre estaría ahí, ay, si lo agafo, ¿qué pasa? O el extintor. Sí.
Mare meva. Però nois, a veure, i si vosaltres estiguéssiu ferits, és a dir, que us hagués afectat l'accident, tornaríeu a agafar un tren? No. Seríeu capaços? Em costaria molt. No, no, no. A mi no em parem de sortir, perdó, a TikTok, que ja no es diu Renfe, ara es diu Temfe. Temfe!
Com va sortir això? A mi no m'ha sortit. Porto com dos dies. T'hem fet. Jo crec que darrere hi ha una conspiració. No, el que passa és que jo crec que això ja ho sabia des de feia temps.
i no ho han arreglat. Bueno, clar, sí, perquè es diu que vibrava, no, per aquella zona. Les vies s'haguen així. Bueno, bé, doncs ara, malauradament, hi ha moltes opinions i debats al respecte, ja que la gent es queixa de la desconfiança que generarà la poca seguretat als trens. Sí, la veritat és que, personalment, crec que avui en dia intenten fomentar l'ús del transport públic perquè...
però sense durar-nos realment arguments vàlids ni fer l'esforç d'intentar convèncer-nos. A veure, totalment, la veritat. Què passa, Joana? Ha llegit i no sap ni el que ha llegit.
És que és divendres, però ha sigut un divendres d'enso. Entre els preus dels bitllets, que no sé si ho he comentat, però per la nostra excursió vaig gastar-me 25 euros en un bitllet. Havia anat a l'excursió el dimecres i ens la van cansar amb
No m'he d'anar a classe perquè no anaves. Ens havíem mentalitzat de dos dies de festa, dijous i dimecres, i toma, de repente ja no. No és que ens haguéssim mentalitzat, és que jo vaig aixecar-me a les 6 i quart, vaig plantar-me a casa la Joana, i al 35 o al 40, que ja anàvem cap a l'estació, arriba el missatge i...
Que ara has d'anar a casa a buscar les teves coses perquè... És que hi havia gent que havia sortit a cada set i quart del matí per arribar a l'estació i quan estava a l'estació li van dir no, no, que has de tornar de casa i a classe. Bueno, un xou. Seguim, perdó. Doncs això mateix, entre els preus elevats i la seguretat horrible jo podria invertir una mica més en tot això. És que la societat... És que quina societat ens estem creant, eh, noies? Mare meva, Joana, la filosofia t'està afectant, eh?
I ja tornem al tema. Anem a deixar-ho per avui, eh? No, però és que jo volia dir que la filosofia... Que calla, Joana, calla, no diguis res, tio, de veritat. Bueno, Emma, ens veiem... Ara anem! Bum, bum. Déu meu, com estan avui? Està molt tenso, soy. Sabeu que estàvem en directe, eh? Bueno! Ha cagat la...
I si no, i si no, i si no m'estima a cagar la via. A cagar la via. Hola, ja torno a ser aquí després de tant temps. Avui porto el meu joc, però amb les cançons de...
La musca, una de les meves cantants preferides.
I vosaltres, quins són els vostres favorits? Aquestes segur que no. Aquestes segur que no. No, no, a cantants. Os y Osborne. Oh, bueno, bueno, ese. Jo, a mi quan em pregunten, sempre tiro la tipa de Coldplay. A mi m'agrada, Coldplay m'agrada, però jo no escolto diàriament Coldplay, però sempre queda de dir-ho. No tinc, tinc masses aquest tipus. No, no, no, la... Uf, és que no em puc quedar amb algú. És que...
Es una pregunta que cuidado, eh? Sí. Pot dir molt d'una persona. Pol McCartney. També el que ho han dit són molt guais, però ja és hora de començar amb la primera.
Bueno. És que a mi m'encanta que ocio es bon sigui guai. Bueno, quina cançó és aquesta, l'AIDS? En Sergio, ningú la sé. No, no. La bachata, jo què sé. No. La bachata de Manuel Turizo. No. Es diu... Manuel Turizo. Mami-puladora.
Mami-puladora, de mami. Sí. Mami-puladora. Sí. Ai, jo què havia llegit? Mami-puladora. Jo també. És mami-puladora. És el joc de paraula. L'evolució de la motomamia. És una batxeta urbana on la mosca barreja català i castellà per explicar una història d'amor tòxic amb una persona que juga a manipular. No a la toxicitat. I trenca el corra. Una toxicitat molt... Què és el corra? El corra. El corra. El corra. El corra.
Una curiositat molt xula és l'estètica, i que el videoclip del tema s'inspira en el clàssic Eddie Mini de Justin Bieber i Cine Kingston. S'inspira? Le creen vibes i referències en la versió catalana. Continuem amb la següent. Continuem amb la següent. No...
Vaia lia, vaia lia. Aquesta sí que sabem quina és, va. Sí? Vinga, Lucía, di-lo. Vinga. Però si ja ho ha dit, has dit vaia lia. Sí. Ah, no ho hauràs llegit en el guió. Jo ho he llegit en el guió. Vinga, tio.
Doncs, com ja has dit, aquesta cançó es veia de una col·laboració entre la Musca i la Julieta, on parleixen català i portugués, cosa poc habitual en l'urba català. Una curiositat és que el títol va néixer com a peu de foto d'una publicació de l'Instagram de la Musca, i després de fer-la amb tíxers a les xarxes, la van acabar convertint en la cançó d'estiu amb un videoclip a la massia i piscina. La massia?
A una masia. No, a la masia. ¿No es con la batialesa también? No, es Julieta. Ah, perdón. Aneo... Por favor, por favor. Julieta. Romeo y Julieta. Anemo per una altra. Vale, perfecta. Diu, vale, perfecta. No. Es la de mío, mío, mío.
Ningú sap quina és. Jo perquè vull llegir. Pel pròxim dia podries deixar una mica més de... Vaig passar a 5, que deixo 10 i que ja surten 3 minuts. Jo posava 15, eh? Però el clop que no escolta ningú. I esto... Oh! Oh! Hola! No, no. Cancelada. Cancelada la mosca.
No. Doncs, com no la han adivinat ningú, aquesta cançó és Miau, miau. Però no la de miau, miau, miau. No aquesta, no. Miau, miau, miau. Miau, miau, miau. Un tema electropoca.
El pop festival on la mosca parla dels embolics de l'amor i del joc de la seducció. Pensen clarament per sonar a nits de festa d'estiu. Una curiositat. Abans de sortir oficialment la va disserejant a TikTok i als directes. I el videoclip surt conduint un Mercedes de joïna amb un estell de gats i referències a l'univers de Barres Guards. A veure, a veure. El que he de veure aquí amb la cançó. Pues que miau, miau, miau, tio.
Perquè una part de la cançó diu... M'ha disparat una gateta, miau, miau, miau. Continuem amb la següent.
Sí, aquesta sí. Guarres, guarres. Molt bé! Eh! Eh! Eh! Calçadans també m'ha après! Una curiositat que no sé el guió, però va sortir en una obra de teatre del col·le. En aquesta de les rogues, a la festa, sortia aquesta cançó i em vaig enganxar la musca per això. Oh! Storytime! Vale, l'última, última. Sí, l'última, última. L'última, última. L'última, última.
Entra el fum, fum, fum. Ah, l'albitre signat. Esta te la saps, Joana. Esta te la saps. Entra el fum. No saps quina és? Entra el fum. No, és molt crista, jo vaig posar-la al concert. Exacte, exacte. Igualmente, autotubicina. Entra el fum és una cançó on la musca parla d'un amor que es va pagant. Mentre tot queda literalmente entra el fum.
Amb aquesta estètica nocturna hi ha una mica artista que li agrada tant. Una curiositat és que la va estar cantant als concerts i ensenyant-ne totes el TikTok molts mesos abans de publicar-la oficialment el 27 d'octubre. Així que els fans ja se les sabien abans de sortir. Ja hem acabat. Què us ha semblat la cantant d'avui? Teniu algun tema o cantant per la setmana que ve?
Jo vull que facis, ratlla, la de Where is my husband. Baby, where is my husband? Eh, te marzo. I si no, alguna de la que he dit ara sí. Doncs fins aquí a la secció. Ens veiem la setmana que ve amb més música. Adéu. Bueno, ens dona temps al final o no? Jo crec que no. Bueno, confessaré una cosa i és que l'he fet a l'hora de castellà. Todas las horas vi plasar. ¿Por qué te vas?
Ràdio Mollet us ofereix a continuació les notícies en connexió amb la xarxa