L'Angla de Miramar, el programa de motor de Ràdio Mollet. En directe, dilluns, de 7 a 8 de la tarda. I en remissió, tots els dimarts, de 6 a 7 de la tarda. L'Angla de Miramar, a Ràdio Mollet.
La guerra no decideix qui té la raó, sinó només qui conserva el poder i sobreviu, Bertrand Russell.
Bona tarda, això és Ràdio Mollet i nosaltres som l'edat del pavo. Bona tarda, noies, com esteu?
Bé, sí, aquí, no? Bé, home, jo estic molt cansada. Un divendres més. Bueno, és que, en veritat, jo també, eh? Avui és un dels dies que més cansada estic. Sí, sí, i amb raó. Ja que és divendres i la setmana pesa, eh? Ui, però a veure, què passa, missa d'esteu? Una mica d'alegria, home, que si no acabarem tots deprimits. I com vols que ens animem? Si l'única cosa que necessitem en aquest món és dormir fins a tot al migdia, per lo menys jo, home. A veure, Emma, ja coneixem la teva rutina de cap de setmana i vacances, però crec que sí que hi ha una manera d'animar-nos.
Què us sembla si expliquem algunes anècdotes? Però, però, però, però... Anècdotes sobre Londres i Irlanda fent una mica de referència als nois que s'han anat de l'ESO i de CIC a Itàlia. Vale, em sembla bé. Vinga. Quan marxen els... Ja han marxat, eh, ma. No, no, no. Aquests, aquests. Els que van a... On aneu? Irlanda. Ah, van dissabte.
Eh, jo... I ja està. Ah, jo? I ja està, no aneu! Jo no, jo no vaig. Jolín, que malament. Quants aneu? Oh, i els altres també, la Júlia, la Ruth... Però quants aneu, en pla, en quant és prou? Eh, no, en plan, bastants com mi, Ico. Ens anem aquesta matinada, però a les 10 del matí, però hem d'estar allà a les 7 o a les 6. Esteu nerviosos? No. Ah, vale. Com ho dius?
Bueno, una anècdota, Clau, ja no sé, comença tu. Vale, començo jo, que m'he contat unes quantes mentre veníem. A veure, d'algo així de Londres, jo només tinc dolentes. Ala, no! No, no, perquè va ser brutal. O sigui, ens tenien en una cuina tancades, o sigui, dins de la cuina hi havia una petita habitació que estava amb quatre persones. Una habitació que et dic que tindria tres metres quadrats. No, que era, a més era com un passadís. Sí, menys que això, menys que això.
La meitat d'això, no, la meitat d'això, però la meitat... La meitat de la meitat. No, no, la meitat, però, tipo... Un terç. De la paret a la meitat, ja està. La gent a casa no ha vist l'estudi, però bueno... Però que cabien dos lliteres agançades a la paret i nosaltres, i aquí, com un calaixer, ja està. Quants segrestats.
Sí, sí, era una merda, eren com rates. Sí, sí, sí, literalment. I què passa? Que a l'estat a la cuina feien polla al curri i olia tota la casa al curri. I... Clar, no l'estam olorant al curri, perquè estàvem a la mateixa habitació, saps? Clar, clar. A més va ser dels primers dies... Sí, sí, o sigui, va estar tota la setmana olorant al curri la casa. Ja l'olor ja no va marxar. No, no. No va marxar. Jo me'n recordo...
Me'n recordo que estàvem en una casa de la Lucía i jo, llavors estàvem a la habitació, deien va, baixem a baix, que estàvem, a més, estàvem amb dos avis, vale?, eren viejitos, i llavors deien va, baixem, que estan ballint la tele i tomant el te i anem a xerrar amb ells. Llavors feien prema, per a veure qui baixava primer, i llavors la qui baixava primer, l'altra era la que parlava primer.
Perquè ningú volia parlar, però bé, eren molt majos. Però jo crec que tenien, el problema d'acumular coses, perquè tenien dos menjadors i un el tenien a patada merda. Sí, sí, és això. Un dia ens treuen un mapa per ensenyar-nos com la ciutat i...
per trobar el mapa, mare meva, 5 minuts. Jo tinc una altra de Londres, que és que vam arribar el primer dia, nosaltres, clar, veníem supercansades de l'avió, ens portaven en cotxe, que no estava a prop la casa, doncs ens va deixar al col·le, i arribem a la casa, i nosaltres, hòstia, que maja, no?, la noia ens fa com unes torredetes amb formatge,
que era tot el menjar que havíem de menjar. Ens va fer dues torrades així, xiquitilles, per comer, ja està. Nosaltres ens donaran això, ara, no sé, a esmorzar i després per dinar... Era la peritira, mentira. Mentira, mentira. No comimos nada más hasta las seis de la tarde. És que no era ni un sándwich, era un pa amb algo sobre, ja està. Sí, sí, era... Jo no sé...
Jo me'n recordo també de Londres, que a nosaltres el primer dia sí que ens van anar a buscar amb cotxe, però els altres ja no. A mi tots els dies, una nit, l'última, vam anar amb la Txelo al restaurant, vam anar a sopar, plovent, estàvem al centre de la ciutat, o sigui, hi havia mitja hora a poder caminar. No, no, una hora, ho van calcular, una hora. Pues a mi me dava mucho fomo, tio.
Nosaltres li escrivem a la noia, vinga, si ens podíem venir a buscar. Eren les deu i mitja de la nit, les onze, era tard. Sí, sí, sí, Joan. Em donava fó molt perquè jo m'anava amb cotxe, llavors al dia següent arribàvem i dient, ahir a la nit em va passar això, això, això. Tothom hi va tan coses i jo... Ens van haver d'acompanyar uns companys perquè és que anàvem soles de nit. Era una hora, era una hora de camí. Érem quatre, dos vam decidir anar corrents.
Vam decidir anar corrents perquè... Després una es va parar... Jo què sé, tio, és que... És que ja les 11 són com les dues d'aquí. Molt tard. Fatal, fatal. I després d'Irlanda jo, la veritat que no... És que no en recordo quasi.
¿Es que es medio de Irlanda o Londres? Irlanda. En Joan fue otra una bronca, yo me acuerdo una bronca en Irlanda. ¿Por qué? Porque me parla en català o en castellà. En general, no. Ya, pero va a ser una frase para que la Joan no sabía diga. Yo no va a entrar a la red. Porfa, tradúceles esto. Y yo... Here in English. Y yo, ah, sorry.
No, no, però es van enfadar molt. I després ja super... No sé, és que va estar molt bé a Irlanda. Irlanda, milcos millor. Sí. I jo recordo l'últim... També era la primera vegada que anàvem fora. I no estaves amb un ful, no? No, no, estàvem en un calçoplon que flipa. Sí, jo també. Jo estava com en un castillo. Hola! Hola!
Que sí, que sí, que sí. Hi havia porteries de futbol? Ah, no, crec que no. Ah, no. És que hi havia trobat una casa que és un cassoplón, que està a 45 minuts de la ciutat aquesta. Després me l'ensenyes, a veure. Està al costat d'un castillo raro. De Gali Futbol, de Gali Futbol. Ah, és una de mi classe, a lo mejor la tupo de mi classe. I té cotxoneta elàstica. Vale, vale, una cosa, dic una cosa i anem a les accions. Si hi ha un noi que es diu... Com es diu? Ah, el profe. Jason. Ah, el Jason ja és un profe.
era el de mi casa. I ara anem amb les accions.
Va sortir gats ara i ara em vols més. Si et veu a la cara, sé que em vols més. Tinc una cosa cara, no saps per res. Fa marxar a les 7. M'agradaria a la secció Triatela Història. I de qui ens parlaràs avui? Doncs avui us parlaré del Pere. Dit això, comencem. Ens situem en plena Setmana Santa. El Pere estava desesperat perquè cada dia portava el seu gos, el Coco, a passejar per Gallecs.
També, com el seu gos, estaven farts de fer sempre les mateixes rutes. I al Pere se li va acudir una idea, anar a algun lloc fora de Gallex, per donar-nos sorpresa al coco. Però el Pere tenia un problema. No coneixia cap ruta a part de la de Gallex, que li pogués agradar el seu gos. Què fas? Ah, t'informes per internet? Bé, li preguntes a un dels teus amics que també té gos. Li preguntes si li preguntes a un amic?
El Pere es creu a un dels seus amics, però aquest no li respon, cosa que fa que el Pere acabi recorrent internet igualment. Després d'una estona, troba el lloc perfecte, a prop de Mollet, no s'ho pensi dues vegades, marxa directament cap allà. Un cop el Pere va arribar al lloc, tot semblava perfecte, però després d'una estona passejant, va tenir un problema.
Davant seu hi havia un tèdian i el cop que només de veure es va posar molt nerviós. Què fas? Agafes un altre camí, passeges per davant, ignorant-lo. Per davant, per davant, per davant. Passem per davant, home.
Decidiu caminar com si res. Al principi semblava que us havíeu llograt, però al cap d'uns pocs segons d'haver-lo passat, el Terian es gira i comença a córrer cap a vosaltres. El pare i el seu gos comencen a córrer per perdre's de vista i després d'una bona estona ho aconsegueixen. Es relaxen i continuen el seu camí. Però al cap d'una estona tornen a sentir sorolls. Quan es giren, se venen que l'arrere seu hi ha un altre cop el Terian. Però aquest cop ve acompanyat un altre. Què fas? Tornes a fugir? Deixes anar el coco perquè els atagui? Deixes anar el coco perquè els atagui?
El Pere i el Coco esperen que els Terians s'apropin més i un cop estan prou a prop, el Pere deixen anar a la correga perquè el gos s'espanti. Un cop el Coco ha plantat que els Terians, el Pere i el gos poden acabar de godir el seu camí tranquil·lament. Què us sembla d'aquesta història? Brutal. Molt real. A mi m'agradaria trobar-me un Terian. Jo n'he vist cap, encara.
A Barcelona va haver un dia una caravana per un terri en cargol. T'ho juro. Aquesta setmana hi ha quedat terri en el mullet. Què? En el parc del cementeri. Mare meva, la gent no està fatal. Imaginem anar pel carrer i de sobte... Aquí no hi ha terrians que han de veure.
Bé, doncs fins aquí, aquesta secció, ens retenem la setmana que ve. Adeu. Tot i totes, nosaltres som el Germán Bum Bum i ja som aquí amb una nova entrega de Recordem Història. Primer el Tum Tum Tum Segur, després el Six Seven, després l'Esterians i ara la possible Tercera Guerra Mundial.
Pum, pum, pum. Bueno, en aquest punt no sé si us n'heu assabentat, però sembla que ja tenim aquí la Tercera Guerra Mundial. Bum, bum. No sabem si és la Tercera Guerra Mundial oficial, però estan lluitant per veure qui la té més llarga. Els Estats Units han decidit ficar-se de ple en el conflicte.
Com sempre, Trump ha posat el nas on no li demanen. Aquest cap de setmana ha estat especialment hàbil. Li ha donat per premer botons i enviar taxaderis i missils a ciutats estratègiques com Teran.
Ei, ei, ei, espera, que la resposta iranía no va tardar en arribar. Van respondre amb missils i drons a bases estadunidenses i Israel. Tu em tiràs merda, jo et tiro més merda. Van ser atacats països com els Emirats Àrabs, Qatar, Kuwait... Kuwait... I aquest d'últims dies la cosa no para. Bum, bum, bum, bum, viva el germà, bum, bum!
Ah, per cert, avui és el Dia Internacional de la Dona. Nahuel, avui el berenal el fas tu? Avui no és, eh? Avui no és, eh, Pablo? Nahuel, i per què posis tu? No, però avui no és, eh? Ho has fet tot el guió? Avui sí. Ah, però per què? Bueno, va. Bueno, tranquils, que la nostra millor amiga, la intel·ligència artificial, ens ha dit quins serien els països més segurs si realment hi hagués una tercera guerra mundial. També he dit que avui és el Dia de la Dona, no? No, ja, que ha estat igual, Pablo. Molt bé, molt bé.
En el top 1 tenim Islàndia. Dubtem molt que els arribin els missils. O es perdin pel camí o es queden congelats. El top 2, Nova Zelanda. Tranquils, que si no et mata la guerra et maten els insectes de dos metres que tenen allà. I top 3, Groenlàndia. Seria el lloc ideal si no fos perquè Trump la vol comprar en rebaixes. Quins país us creieu que podrien entrar en aquest rànquing?
Perú. Perú. Perú. Perú. Perú. Perú. Perú. Perú. Perú. Perú. Perú. Perú. Perú. Perú. Perú. Perú. Perú. Perú.
Bueno, i a Espanya on queda en tot això? Doncs estigueu tranquils perquè el Pedrito va dir l'altre dia... No a la guerra! I ha negat a l'exèrcit l'ús de les bases militars a Espanya. Si ens cau una bomba, ens la menjarem amb patates. Sí, sí, però les estafes serveixen als Estats Units igualment. Bueno, Torrente Presidente està a la volta de la cantonada.
Bé, això a Trump no li ha agradat gens. I volta ja tot el comerç amb Espanya. Només Costco, només Walmart, ni petroli. Uf, parlant-me, parlar tant m'està donant molta set. Aquí no hi ha becari. Acier, em portes un got d'aigua? Va, Acier, que m'he... M'he d'anar al casino. Joder, baixa.
Gràcies, Becari. Tornem la setmana vinent amb més, però no millor, perquè és impossible. Adeu. Adeu.
Hola, molt bona tarda a tothom. Som nosaltres una setmana més a... Qui té raó? I bé, us portem un debat bastant interessant. Ja que hem acabat la setmana d'exàmens i projectes. Per fi, em pensava que seria totalment eterna, o sigui... Meri, què m'has tallat? Perdó, perdó, continua. Com deia, què és millor, fer projectes en grup? O fer-los individualment? Comencem.
Primer, parlem de la concentració. Si estàs sola, no tens altres persones que t'estiguin fent la morga tota l'estona. Ni ningú que et molesti o et digui que has de fer a cada pas. Tens moltes menys distraccions. Ja, però el treball pot ser molt més efectiu amb la repartició de tasques. En un equip es poden dividir les feines segons les habilitats de cada persona. Això fa que el treball sigui més ràpid i de millor qualitat.
I què passa amb la pressa de decisions? Una sola persona pot decidir immediatament, mentre que en un equip sovint cal discutir per arribar a un acord. I a vegades això acaba amb baralles si la gent no sap gestionar-ho bé.
Però deixa de banda les discussions. Has pensat en tot el que aprens dels altres? Treballant aquí permet descobrir noves maneres de fer les coses, resoldre dubtes i millorar les habilitats socials i de comunicació. Sí, esclar. A menys que et toqui amb una colla de rucs. A veure, Lluc, una altra cosa primordial és la responsabilitat. Si treballes sola, saps perfectament qui és el responsable del resultat.
En els equips, sovint hi ha que treballen menys que els altres. I això ens ha passat en moltes, moltíssimes ocasions. No siguis tan pessimista. No tothom ho fa malament. A més, quan diverses persones treballen juntes, cadascuna porta idees i experiències diferents. Això ajuda a trobar solucions més creatives. Presentadora, sisplau, voteu.
Sí, mulleu-vos. Jo ho tinc molt clar, eh? Jo no, eh? Jo sí. O sigui, jo crec, ho sento molt, eh? La persona que li agrada més les treballa en grup és perquè no vol fer el treball. O sigui, i la persona que... És veritat. I la persona que ho veu fer sol és la persona que acabarà fent el treball ella sola.
És que és veritat. Jo em pronuncio aquí, perquè depèn amb qui ho facis. Per exemple, jo i la Joana som un tàndem. O sigui, anem juntes a tot. Si podem, anem juntes a tot. I clar, treballar amb una persona que treballa molt bé, està molt bé. Però si toca una persona que no fa ni l'ou, no està tan bé. I llavors?
Llavors, què guanya? Voteu vosaltres. Jo he votat. Jo, individual. Vale. Doncs guanyeu. Sí, sí. Individual? És que, veus, és molt millor fer les coses sola. D'acord, ja has guanyat. Ja n'hi ha prou. Doncs això ha estat qui té raó. Ens veiem la setmana vinent amb un nou debat. Adeu. Si em cobren tots els mans, sense diagnosticar, si estic al teu costat,
Hola, benvingudes a la llengua en llengua, la secció més poligluta de l'edat del pavo, liderada per mi, la Txell. I per mi, la Dejana. Avui us porto un nou idioma super, ultra, mega, hiper interessant, com cada setmana. Però avui l'údium ha sigut triat per l'Àlvaro, un dels nostres sobulosos, magnífics i brillants tècnics. Així que ja sabeu, si teniu cap queixa, no ens ho digueu nosaltres. Aneu directament a ell. I si voleu escollir l'údium de la setmana vinent, només ens heu d'avisar. Ara sí, comencem amb la secció.
La frase que us portem avui és... Un altre cop, sisplau. És el que fica literalment aquí.
En d'ahí què significa? Sí, què significa? Uf, és que repeteix firir. I... Bueno, allí no. No tinc ni idea, però és que no estava acudida i se disfrutava en res. M'agrada la pizza. M'agrada la pizza...
I m'agrada la pizza. Jo no vaig dir que m'agraden les patades fregides, però... Bueno, digueu-nos-ho. Doncs significa tots per un i un per tots. Uau, esteu motivadores, eh, últimament? Ara què sabeu què significa? Tenim alguna hipòtesi de l'idiama? Mmm, no. Acier, els ajudes? Mira, ja, és això. És això, literalment. Sona igual. Mmm.
És que si hi hagués símbols raros diria islandès, però... No, clar, perquè no hi ha cap dièresis ni aquestes coses. Alemany no pot ser, no? No, no és alemany. A mi em sona algú nòrdic, però no sé... És el seu nòrdic escrit, però literal. Ja.
Doncs l'idioma és l'islandès. Home! I l'islandès no té aquests rodones, no. Sé bé que no.
La veritat no cal dir on es parla. Una traducció fonètica, no? Doncs es parla, òbviament, a Islàndia. I el parlen unes 370.000 persones aproximadament. És molt poc si comparem, per exemple, que només a Barcelona hi viuen més d'un milió de persones. O sigui, hi ha més gent vivint a Barcelona que parlants d'aquesta llengua de tot el món. Uau! Que xulo, eh?
Encara hi hagi gent per l'islandès. Això és impressionant. L'islandès pertany a la llengua germànica, com l'anglès o l'alemany, però dins del grup nòrdic.
Hem de dir que quan li van preguntar a l'àlvaro quin idioma ens volia, va dir un idioma nòrdic antic, el que sigui. Així que hem buscat el més antic que es parla actualment. Literalment ha canviat poquíssim des de l'edat mitjana. Un parlant d'islandès actual podrà llegir textos de fa 800 anys i entendre'ls bastant bé. L'islandès té les arrels en el nord antic, la llengua que parlaven els vikings quan van colonitzar Islàndia al segle nou.
té paraules de gènere masculí, com gos, femení, conjubre i inclús neutre, com casa. Doncs aquí acaba la secció. Recordeu que cada llengua és una finestra oberta a una nova manera de veure el món. I que cada llengua que es perd és una finestra que es tanca per sempre. Bless! I was walking down the street when out the corner of my eyes saw a pretty little thing approaching me. She said I never seen a man who looked so all alone or could you use a little company?
Hola, som la Sara i l'Helena i avui us portem un nou joc a la secció a què juguem. Doncs el joc d'avui es diu... Tetecoet. Qua? Tetecoet. Tetecoet. Els noms vau dir que us els inventàveu, no? Sí. Una mica. Molta imaginació. Sí. Tetecoet.
I Sara, explica'ns com es juga exactament. És molt senzill. Un de vosaltres ha de dir l'abassadari mentalment i l'altre ha de dir stop, per escollir una letra a l'atzar. I un cop tenim la lletra, hem de dir ràpidament paraules que comencin per aquesta lletra, segons la categoria que ens digueu, oi? Exacte. Qui s'encalli o repeteixi paraula queda eliminat.
Doncs, vinga, fem una ronda. Així. De prova. De prova. Vinga, va. Qui comença a dir l'abasedari? Jo no entenc una cosa. Hem de dir, ara, abans que comencem a dir, abans que escollim la lletra de l'abasedari, hem de pensar al tipus de paraules que diem. Una categoria, per exemple, menjar. Si voleu fem aquesta. Menjar? Sí. D'acord, doncs, qui vol comptar l'abasedari? L'abasedari. Jo. Uf.
I les altres l'hem detallat. He d'anar ràpid, no? No cal. Ja has començat? No, no cal. Mentalmente. Tu penses avançar-hi. Llavors et tirem stop i m'hauria de dir... Ah, vale. Ja, eh? Ah, vale. Stop. Agafant. Mancha! Mancha!
I pensava que... I pensava... I pensava que era l'animals. No, a veure si... Torna-hi, torna-hi. Ah, vale, vale.
Mira, les paraules, qui la gent ha de dir? Els amers. Home, ella dirà... Fem una sempre amb la Sara. Jo començo dient l'abassadari, ¿vale? Ja ha començat. Stop. Granota.
Amb animals! Sí, perquè la lletra era la G. I ara, per tant, amb G granota. I després, ella ha de dir la següent lletra de l'abassadar i que seria la...
Ah, pues os lo he explicado malament. L'AC. L'AC. Jo no, jo no, jo no. Tranquilo, tantes. Perdó. Tranquilo. Vale, ara sí podem jugar. Granota, girafa, iguana. Claro, jo també, jo també. No, jo pensava que s'acabava aquest moment. S'ha de començar? No. Bueno, va. Penso jo, penso jo. Vinga. Que categoria hem dit? Menjar. Menjar, vale. Ja. Ja.
Quina lletra era, quina lletra era? La E. Escudella. Formatge. Ah, que ajuda a seguir? Sí, sí. Por caletas. Amac. Ja ho menja amb ac. Sí. Hamburguesa. Hamburguesa.
Després de la... Quina nana? La I. Quina nana? La I. Quina nana? Quina nana? Quina nana? Quina nana? Quina nana? Quina nana? Quina nana? Quina nana? Quina nana? Quina nana? Quina nana? Quina nana? Quina nana? Quina nana? Quina nana? Quina nana? Quina nana? Quina nana? Quina nana? Quina nana? Quina nana? Quina nana? Quina nana? Quina nana? Quina nana? Quina nana? Quina nana? Quina nana? Quina nana? Quina nana? Quina nana? Quina nana? Quina nana? Quina nana? Quina nana? Quina nana? Quina nana? Quina nana? Quina nana? Quina nana? Quina n
La I. I... I... I... I... És que em ve el triangle i això se l'expressiona. No, però això és I griega. No, que... No, que... No, que... No, que... No, que... No, que... No, que... No, que... No, que... No, que... No, que... No, que... No, que... No, que... No, que... No, que...
Ah, que sí. Sí, sí, sí. Era... Cacaborat. No, era... Lechuga. Letus, letus. Yo amb la Ema, mayonesa. ¿En català? Es que no es mayonesa. Y yo amb la Ena. Te lo zampas, ¿no? Pues ya está. No tengo idea. Nutella. Nutella. Oreo.
Doncs, nois, fins aquí el joc d'avui. Jo, m'agrada molt aquest... Moltes trampes, eh? Bueno, una mica hi ha trampes, però... Bueno... Bueno, molt bé, noia, seguiu així i ara us deixem amb les notícies. Dos quarts, notícies.
Salutacions, són dos quarts. Us parla Carla Ramos. L'Ajuntament de Mollet ha incorporat una nova figura al consistori i un tècnic d'igualtat en els treballs. És a través d'aquest càrrec que es pretén reforçar les polítiques municipals orientades a garantir la igualtat d'oportunitats.
entre homes i dones amb una mirada transversal en totes les àrees del consistori. Precisament en Gerard Taran, tècnic d'igualtat en els treballs, ha remarcat als micròfons de Ràdio Mollet que un dels àmbits d'actuació és el fet de favorir la igualtat d'oportunitats en tots els àmbits.
Un dels àmbits de treball és aquest, o sigui, afavorir que entre homes i dones, o la població, hi hagi la igualtat d'oportunitats independentment del gènere que tinguin. Hi ha molts aspectes en els quals es pot treballar, o sigui...
des de la igualtat d'oportunitats d'accés, d'ascens, de tot el que és l'àmbit laboral, però també en tot el que és la conciliació familiar, en tot el que és l'organització dels temps, etc. O sigui, hi ha el que és la segregació horitzontal i vertical, després hi ha el tema de la desigualtat salarial que hi ha, de la bretxa salarial, i llavors en tots aquests aspectes s'ha de fer èmfasi.
La incorporació d'aquest perfil respon a la voluntat de l'administració local d'avançar cap a una ciutat més justa i inclusiva. El tècnic d'equitat treballarà coordinadament amb els diferents departaments municipals per assegurar que les polítiques públiques tinguin en compte les desigualtats socials, econòmiques i de gènere. I també us informem que l'Hermandadea Nosa Galiza s'assuma a la commemoració del 8M al Dia Mundial
de la dona. Des de l'entitat cultural han organitzat un any més una jornada centrada en aquest dia per homenatjar les dones. En aquesta ocasió han optat per la presentació del llibre del periodista local Paco Niebla, la protestante Ojos Azules Corazón Rojo. Des de la Irmanda de Reivindiquen cada any el paper de la dona en el marc de les activitats del 8 de març amb l'objectiu de visibilitzar tota la feina feta per les dones al llarg dels anys. Això és tot. Més informació de Caire Local
D'aquí una hora.
Un mateix actor o astrius pot ser una escena de dramàtic i una de comèdia en la mateixa obra. Venim cada any i els encanta la presentació del Mollet Mollet i mai se la volen perdre. Són 70 anys aquí a Mollet i va el meu avi. Jo aquí en darrers vaig començar a la plaça Prat de la Riba número 8. Allà on hi és la notícia hi és Ràdio Mollet.
Us convidem a fer un veure al Bar Tiki de Ràdio Mollet, un espai on podeu sentir el millor rock. Sou el Rhythm & Blues, on parlem de la música i de les històries que l'envolten. Els divendres a les 7 del vespre i els diumenges en redifusió a les 9 de la nit.
Col·lectius en xarxa, un programa que té com a objectiu mostrar la realitat dels col·lectius LGTBI. Així, en plural, perquè assisteixen realitats diverses i les etiquetes no són la manera més correcta de referir-se a qualsevol persona. Col·lectius en xarxa, el 96.3 de la FM, dimarts a les 9 del vespre i en reemissió diumenge a dos quarts de cinc de la tarda a Ràdio Moller.
Esteu escoltant Ràdio Mollet, emissora municipal. Tiro, tiro, tiro!
Doncs ja tornem a estar aquí després de la pausa i avui us porto un joc molt divertit i d'un tema molt important també, vale? Teniu alguna idea? Què us imagineu? A ver... Serà un joc. Ah, jo he dit, un joc... Ah, vale. El tema, així... No sé quin tema serà, o quin dia estem... Avui és 6 de març. 6 de març, molt bé. Els bumbum diuen el 8. Exacte. Bumbum...
Vinga, digue'ns-ho, va, comencem. Doncs us dic el nom del joc, es diu qui és ella, de què creu que anirà? Reivindicant-ho de les dones, no? Tindrà algú a veure.
Vale, llavors, la cosa és que jo us diré una frase que l'escriu a una dona rellevant de la història. I vosaltres haureu de devina de qui estic parlant. Vale. M'agrada, m'agrada. Jo no ho sé, no ho sé. Vale, bueno, que sí, ja veuràs, que és molt fàcil. La primera diu... Va sortir d'un poble al Baix Llobregat. Va modernitzar el flamenc i ha triomfat tant que l'ha acabat ensenyant al món sencer. La Rosalia. La Rosalia? Sí. La Ros... La...
La Rosalia. Exactament, era la Rosalia. Entens el joc? Jo pensava que serien dels segles passats. Hi ha una miqueta de tot. Seguim. Esportista nord-americana considerada la millor en la seva disciplina, tant que diversos moviments porten el seu nom i conom. Àlex Morgan.
No. Serena Williams? No. Simon Bills? Molt bé! També era bona. Sí, era Simon Bills. De moment estic sent bona. Sí, sí. És fàcil, de moment. Però a mesura que avança es va complicar. La clàvia no sap ni qui és, eh?
No sé, però és igual. M'ha impactat que hagis dit la Morgan, perquè és una estavenitenca... És que havia entès futbolista, ho sento. Bueno, la tercera. Va fugir en la sisba, i els seus llibres i la seva forma de pensar ho van revolucionar tot. ¡Hanaren! ¡Hanaren! ¡No, no! Per un que ho sabia, tío, no. Molt bé, molt bé. Era Hannah Arendt. És que l'altre dia vaig fer una presentació d'ella. Mmm, bueno, no. No va arribar aquí.
No va fugir. No li vaig deixar. No he de risa, eh? Jo pensava que era la mata-àrid. La mata-àrid. La següent dona va canviar la manera d'entendre la relació entre els animals i les persones després de conviure amb ximpancés fins a... Jane Goddall, Jane Goddall, Jane Goddall. Molt bé. Toma. Vinga. Jo no et recordava del nom.
És la de la Nuri. Va morir fa poc. Va morir a l'octubre, sí. Vale, només en queden dues.
Una. Queden dues. Però aquesta, la que us diré ara, va ser una llisanyadora que va millorar la vestimenta femenina per fer-la més còmoda i elegant. Coco Chanel. Molt bé! Joder, quin nivell tenim aquí, eh? Efectivament era Coco Chanel. I per últim, la més difícil, bueno, no, no tant. Però el nom... Ah...
Una de les líders sufragistes d'Anglaterra que va lluitar pel dret del vot. Cosa que li va costar anar a la presó unes quantes vegades. És la de... No. És que... El nom no me'n recordo, però sé la seva cara.
Té un nom compost. Elizabeth? No. Emmeline? Pankhurst, no? Pankhurst. Pankhurst. Pankhurst.
És que no és anglès, nois. Sufragistes. Què has semblat en el joc? M'ha agradat molt el joc. Però m'ha robat la senyora. Bueno, és que... L'única que te sabia. No, perdona, me sabia otra. Jane Goodall. Toma.
Bé, fins i tot he descobert dones importants de la història que no coneixia. I això, m'alegro molt per això, però ara anem amb les accions.
Hola nois, com esteu? Avui tornem amb un altre cas de True Crime i us aviso que aquest és dels més foscos i impactants de la història dels Estats Units. Avui parlarem de Gary Ridway, tristament conegut amb el sobrenom de Green River Killer.
Un home que durant gairebé dues dècades va aconseguir esquivar la policia mentre sembrava el pànic a l'estat de Washington. Gary Ridway va néixer el 1949 a Utah, però es va criar a prop de Seattle. La seva infància no va ser gens fàcil. Tenia una relació d'amor i odi molt tòxica amb la seva mare i des de ben petit ja mostrava problemes de conducta i dificultats socials.
A l'escola li costava molt seguir el ritme i va arribar a repetir diversos cursos. Molts experts creuen que aquest entorn tan inestable va acabar modelant una personalitat freda i sense cap mena d'empatia. Però el més aterridor és que, de gran, Raidway portava una vida aparentment totalment normal.
Treballava com a pintor en una fàbrica de camions. Estava casat i seguia una rutina d'allò més comuna. Els seus veïns, de fet, el descrivien com una persona tranquil·la, discreta i fins i tot religiosa. I aquí és on apareix el contrast inquietant. Mentre tothom el veia com un ciutadà exemplar, ell estava cometent crims a trossos.
Durant els anys 80, desenes de dones van començar a desaparèixer sense deixar rastre a la zona de Seattle. Eren dones joves i molt vulnerables, moltes d'allà treballadores sexuals que ningú trobava a faltar fins al cap de setmanes. El cas va explotar quan van començar a aparèixer els primers cossos a la vora del riu Green River.
D'aquí ve el seu sobrenom, l'assassí del riu Green. La investigació es va convertir en una de les més complexes de la història dels Estats Units. La policia va arribar a interrogar milers de sospitosos i a recollir muntanyes de proves.
El més fort és que Ridgway ja havia estat a la llista de sospitosos en els anys 80. Però en aquella època, sense la tecnologia actual, no hi havia proves prou sòlides per tancar-lo a la presó. No va ser fins l'any 2001, 20 anys després del primer crim, quan finalment el van poder arrestar. I el motiu va ser clau, l'avenç de la ciència i les noves proves d'ADN.
Això va permetre connectar-lo directament amb diverses escenes del crim, que havien quedat sense resoldre durant dècades. Un cop atrapat, Ridley va acabar confessant una quantitat d'assassinats que va deixar a tothom de pedra. Per evitar la pena de mort, va fer un pacte amb la fiscalia. Va col·laborar amb la policia i va portar els investigadors fins als jocs on havia enterrat les seves víctimes. Finalment, va ser condemnat a 49 cadenes perpetues consecutives, sense cap possibilitat de sortir mai en llibertat.
Gary Ridgway continua viu a la presó avui dia, a l'edat de 77 anys. El seu cas ens ensenya com un monstre pot viure al costat de casa teva sense que ningú sospiti res. Però també que, per molt que passi el temps, la ciència i la justícia sempre acaben trobant la veritat. Gràcies per escoltar-nos en aquesta nova entrega de True Crime. Fins a la setmana que ve. I recordeu, no us fiu de les aparències. Adeu. Que no hi ha bona boda sense el riquití.
Hola, presentadores, què tal, Esteu? Ja tornem a ser aquí amb la secció de ConteContes. Posar moltes ganes, perquè... Doncs, efectivament, avui no hi és la Joana, però igualment us portem una història. Aquesta s'anomena sense títol en honor a la Joana. S'anomena sense títol. Comencem.
Era un dia com qualsevol altra quan la Joana es dirigia cap a la ràdio. Ella anava supercontenta escoltant música, ja que s'acostava al seu moment preferit dels divendres. Quina merda de música! Proseguim, va!
Bé, ella resulta que la Joana viu una mica lluny i havia de creuar un parc una mica, diguem, xungo. I just davant hi havia... Lies navajas. Aquest era un institut on estudiaven tots els delinqüents, lladragots i assassins de tot el Vallès Oriental.
No sabia que hi haguessis FAP d'això, eh? La Joana sempre intentava anar per altres camins, però aquell dia de tan cantant se li havia afectat i no hi havia cap altre de cera. Així doncs es va omplir de valor i va creuar. Segur que si creu de pressa ningú em para ni em dirà res, això pensava la Joana. Però de sobte algú li va cridar. Eh, tu, sí, tu, la noia de la samarreta, mama mia, atura't! I què creieu que va passar?
Uf, que se'n va enamorar. No, no, que li va agradar la samarreta i li va fer donar-li la samarreta i comprar-se una altra. Què? No, que va enamorar. No, sona dragosa. O el noi es va posar... Estorpetant el... El noi es va posar a cantar Mama Mia i amb ella, lo de... Mama Mia. Jo crec que es va enamorar, perquè si el Gior a fer la Lucía es va enamorar. Se'n va ser seguro. Doncs no, això del que va passar realment.
La Joana, doncs, tremolava una mica de por, però sabia que s'havia d'aturar, no tenia opció d'escapar.
Va bé el noi i tot feia mala pinta. Portava pírcings a les celles i anava tot rapat. Va estar un xandai negre i fins i tot portava un patinet elèctric. Ella va aixecar el cap i quan el va mirar els ulls, el noi va dir... Home, ja sabia jo que eres tu, quant de temps! La Joana no tenia ni idea de qui era aquell noi, així que li va preguntar i li va respondre... Jo, home, jo sóc en Jonathan, el millor amic del teu germà.
I la Juana, que fins llavors no hi havia caigut, es va adonar que efectivament la cara d'aquell noi li resultava familiar.
I així va ser com el Jonathan va portar la Joana en patinet fins a la ràdio. Ella no va arribar tard i, a sobre, va superar la por de passar per davant d'aquell institut. Vinga, dos por uno. Hola, ¿y dónde va, tío? ¿Dónde está? No hi havia tanta imaginació aquesta setmana, no hi ha. Ja ho veiem, ja ho veiem. I la conclusió és que a vegades les aparences enganyen. Vaja, tu no era igualment dir a la secció de crims. Uau!
Bé, i fins aquí la nostra secció. Esperem que us hagi agradat, perquè d'aquí a dues setmanes tornarem amb més. Adeu. I si no, i si no, i si no m'estima cagar la via. A cagar la via. No hi aniràs amunt, Don Chocorri, cantem aquí a la fresca. Hola, jo torno a ser aquí després de tant temps. Avui us porto el meu joc, però vinc sola, perquè l'he d'acompanyar-li hasta Itàlia. Toma.
I com avui estic sola, faré el meu tema preferit. L'amor. O per la part crista, el d'asamor. Nooo. Mira, a falta d'amor a la història de la luna i la sier, la portes tu. Però és desamor. No, hi ha de les dues, no? No, no, hi ha solo desamor. Qué triste. Ah, sí, ah, ja.
Tens algú que explicar-nos? Està trencat el cor? No, és broma, és broma. No a los hombres. Hola, jo em sento fes, eh? No a los hombres o si ets. No, no, ningú no me. No a los hombres o si ets. I al Pera. I a Alvaro. I a la Laura també.
Espero que no ploreu. Crec que ja s'ha de començar amb la primera cançó. Començava amb aquell arpegi i jo pensava, ui, m'ha posat una balada de rock, i no, és que hi ha aquest tronyo amb el reggaeton. M'encanta. És una cançó molt mítica. Per què tothom fa? Eee, eee. Eee.
Yeah, yeah, yeah. Yeah. Vale, ¿quién alcanzó es? La Inocente. La Inocente.
Exacte. Aquesta cançó és la innocente. Una curiositat és que el mort la va fer servir una metàfora molt original quan diu tu me vendis tu un sueño i jo fui tu cliente. Converteix el desamor en una mena de relació amb Marcel on ell li vens falses il·lusions i ell simplement les compra.
Continuem amb la següent. Ai, com es diu? Sempre serà... Molt referit, oi, així.
No tinc ni idea. Jo tampoc. Bueno, jo us dono una pista. És un projecte que vam fer amb la Lídia. Que és molt petit. Amb poemes. Haigú. Molt bé. Bof.
Doncs una curiositat és que a Haiku, la Julieta, converteix la metàfora d'una relació sobre la gel en un humor tan maco i curt. Igual que en un poema Haiku, intens, breu, impossible de llargar sense atlancar-lo. Jo me'n recordo el projecte que vam fer. La Lucía i jo. Encara el tinc. Vaig el trauma. Jo el tinc a casa. Encara, molt guai, eh, nosaltres? Sí. Anem a per una altra. Va bé.
Marcha atrás, marcha atrás del camión. Sí, tío. Oye, una mica més. Ha posat. Una tormenta, un... Sembla... Aquesta noia, és una noia dins.
Ah, la Olivia Rodrigo. Ah, ja sé quina és. Si l'acaba de... Per això no l'he posat. Ah, per això és el cotxe. Sí, per això. La música en anglès... Mítica.
ploro. Una curiositat és que Travis License transforma un moment típicament feliç, com ploure's al carnet a conduir en un titulador. Cada volta amb el cotxe, pel suburbis, li recorda que el seu ex i que ell ha sigut endavant amb una noia rosa, que sempre la fa sentir insegurar.
Curiositat, pardos. Això va, de l'Olivia els diu el Joseph Watson i la Sabrina Carpenter. Oh, sí. En serio? Sabrina Carpenter. Que fort. Sí, que fort. ¿Quieres-te igual que jo? Continuem amb la següent.
Es típica de sábado. De sábado. A la radio. Música de sábado.
Estàs a anar a casa dels teus avis i de rebent sona esta cançó supertrista. Estàs mirant melancòlicament per la ventana. Aquesta és la cançó del xinès aquell que toca el cello i és la intro de piano. Jo pensava que és típica cançó de dia de pluja. Sí, és que és... Elisabta. Elisabta, maravillosa. Elisabta, la pluja, no sé.
Doncs molt ben dia. Aquesta cançó és Som un lloló. Una curiositat és que en Lleuix Capaldi la vas tu repensant més en el dol per l'amor d'un és estimat com la seva àvia que no pas per una ruptura. Tot és que tothom la percep com una balada de desamor romàntic. A continuació, la penúltima. Vinga.
No he puesto volando, ¿por qué? ¡Ah, sí! ¡La ves! ¡Ah, ya sé quién ha escuchado! ¡Calla! No, no. Pensaba que yo te había olvidado. Sí, esa. ¡Ah, no! La canción. Pero pusieron la canción. Una curiosidad es que a la canción...
Pat Boni parla d'una relació acabada des de fa temps, però utilitza com una... És que... I que t'havia oblidat! Els oients estan patint. Una curiositat és que a la cançó Pat Boni parla d'una relació acabada des de fa temps, però utilitza com un desencadenant del desamor, el moment exacte en què sona la seva cançó a la discoteca. I tot i que ell fingi haver-lo oblidat, li cau de cop a sobre.
Sabeu, aquesta és la cançó que escolto al meu estuari de hockey. Que estan tots els tius allà, els tipus duros, i després es posen aquesta cançó i es posen així. No, no, és que aquesta... No, però és que és molt cançó de... Aquesta, totes les noies, machotes se la saben. També la dissabte per a la tarda, no? Clar.
L'altre dia estava l'esclai i el Gerard, el Medina i l'Adrià ens van posar a cantar aquesta i la de Colgant-ho en tus mans. Som molt cantades. Molt, molt, molt. Ara sí, ja acabem amb l'última cançó, que és una de les meves preferides.
Espero que sàpiga el teu aniversari. M'esperava una de Duki, però aquesta no. No, de Duki. De Duki. Sí. És l'entoufang. Sí, jo el grup mal sabia, però la cançó no. Espero que estiguis en un lloc millor. Perdó, eh, perdó. S'hauria de prendre un terme per la tos al senyor que la canta, perquè té com la...
¿Sabeu què em va passar? Vale, porto tota la setmana malaltíssima, ¿vale? Story time. Story time. Molt malalta, ¿vale? Tinc molta tos. Ara me la sé que aguantant. Era una tos. Pero un dia a classe, ¿vale? No em podia aguantar. O no. Y llavors vaig començar a ser tos, pero... Sí, sí, 10 minuts, ¿vale? Y la copla, profe, em mira y em diu, Joana, ¿te callas? Y yo, ah, que... Pero para ella, pero para ella, que no toques. Y yo, pues cállate, cállate. Y yo, pero que sí, tú sí, pardó.
La literatura universal. Casi, però fan castellana universal.
I això, que em va fer hasta... Que quasi fa fora de la classe per tossir. Ah, sí, li va dir. Si no pares, si no calles, et faig fora. Et faig fora, però... Jo crec que et dic tossir, perdó. Bueno, ja està. La curiositat, espero que estiguis a un lloc millor, és que l'Edo Esteve fa una cançó de sa mort supermadura. Tot i que està tlencat per dins, el que més desitja és que algú altre la cuidi millor que ell. I fins i tot s'imagina filles amb el seu color d'ulls. Ui, ui, ui.
És com si... És com si no s'hagués... És com si no hagués pogués deixar d'estimar l'ancarla que la relació s'he xicabat. És un temazo! Però un temazo! Un xurrazo! Aquesta cançó i totes les pè i totes qu'en t'ho fan.
I música també n'ací. Per favor, eh? Perquè aquí... Som tots els incultos. Per la setmana que ve deures, aprendre serà de pe a pa. Vamos, venga. La discografia sencera, ¿vale? Vamos, que d'entre dues setmanes ho faig. Perquè la setmana que ve ja tinc el tema escullit. D'acord, d'acord. Molt bé. Doncs, teniu algun tema... Bueno, no. Alguna cosa... Jo voldria dir alguna cosa. No fa falta que li dieu perquè no fa falta que... Vale, vale, així ets. Així ets tu.
La setmana que ve el té la Joana. La setmana que ve el té la Joana. Quan em portis l'agenda per dir-me quan et fa... No, no, és que la Joana porta molt temps de dir-me que potser que estaven llavors l'ha passat. Bueno, us sembla que podem passar al final després d'aquesta bonita discussió, eh? Adeu! Adeu!
Bé, ja tornem a ser al final del programa, i ara ho explicaré ràpid, d'acord? És igual, ens queda poc temps, d'acord? Com ja sabeu, i amb el que hem après amb la secció dels bum-bums, la guerra s'aproxima, d'acord? Us vinc a fer unes petites preguntes, d'acord?
Vinga. Espera, que me parlo. No queda molt rara que Espanya només tingui una estrella a sobra. Vinga. On us amagaríeu en cas de guerra? Ai, no ho sé, tío. Jo preferiria morir a viure una guerra. Al metro. Ai, és que mira, no t'has mirat jo, però te he ficat que deies això perquè sabies que no va passar.
Però no tenim metro aquí, Mollet. Jo en el trastero de mi casa. Però si el metro se te cae p'abajo, todo. Jo ja ho he pensat avui, però... Sí, ho estàvem pensant. Sí, sí, sí. És que avui també ho hem parat a classe. Però el trastero lo bombardean igual. És que no tenim bunques, tio. Per què no hem construït bunques? Que si hi ha bunques al voltant d'Espanya, però no acabem tots. No, però a Mollet no hi ha cap... Els bunques de Barcelona.
Estan destruïts. El què? Anem allà. A on? A Barcelona. És com un mirador. Hòstia, passava a pujar molt. Una altra, va. Una altra pregunta. Amb qui us agradaria estar amagats i amb qui no voleu estar amagats? Jo sola. No, que depriment. Allà sí que et moriries. Ja, però... Tendria més oxigen. Tendria més oxigen.
Sí, agonomitzant sempre. És que jo no puc estar en temps tan a prop de tanta gent. I tant tens callada, Joana. O sigui, és per la fastidia. Parlaria amb les parets d'allà. Sí, sí, pot ser, pot ser. Yo lo dejo que me maten.
Bueno, i ja per últim, com creieu que reaccionaríeu si ara us diessin que hi ha una guerra? Jo em poso a prou. Jo també. No, jo crec que... Me he suicidat. Exacte, és el que no m'ha dit. Que me maten aquí, que me maten, que me caig... No, prefiero... Prefiero matarme jo que me maten. La pregunta al millor és, si hi ha guerra, les dones aniran a l'exercit obligatoriamente? Ja, amb aquesta pregunta... Ah, aquesta pregunta era interessant. Acabem al programa.
Ràdio Mollet us ofereix a continuació les notícies en connexió amb la xarxa. Bona tarda, són les 6, us parla Marce Roura. 17 dotacions als bombers i diversos drons treballen a Llinars del Vallès per localitzar